CLÀSSICS A LA ROMANA

La Quimera, una criatura mítica de l'antiga Grècia, era un monstre amb un cap de lleó, un cos de cabra i una cua de serp, capaç d'escopir foc i causar gran destrucció. Segons la llegenda, habitava a Lícia, a l'Àsia Menor. La història principal de la Quimera gira entorn a Bellerofont, un heroi grec que va ser enviat amb el rei Proteu com a càstig. Antea, la reina de Proteu, va intentar seduir Bellerofont i, en ser rebutjada, va conspirar contra ell, enviant una carta falsa al rei Lóbates de Lícia demanant la mort de Bellerofont. Lóbates, evitant embrutar-se les mans amb la sang d'un convidat, va assignar a Bel·lerofont la tasca aparentment impossible de matar la Quimera. Abans de la batalla, Bel·lerofon va rebre consell del savi Tirèsias per buscar l'ajuda de Pegàs, el cavall alat. Antea i Posidó van ajudar Bel·lerofon donant-li uns regnes d'or per controlar Pegàs. Amb Pegàs com a aliat, Bel·lerofon es va enfrontar a la Quimera. La batalla va ser intensa, amb la

No he de ser l'única que és el primer cop que escolto sobre el poble de les formigues, els mirmidons (van ser fins i tot citats a la "Ilíada"). Tampoc et sona, oi? Actualment aquest nom no és gaire popular, així que no ens podem culpar de no saber què són, però ara tenim l'oportunitat de saber-ho! Anem a descobrir què és això del poble de les formigues. El poble de les formigues era conegut per la seva gran reputació i habilitat dels seus guerrers. No ens sorprendrà que aquesta història comenci amb Zeus tenint relacions íntimes amb algú altre. Ja hem superat aquesta fase, ja ens ho esperàvem, no podem actuar com si estiguéssim sorpresos. En aquest mite, Zeus va mantenir relacions amb la nimfa Egina. Després d'això, el déu li va posar el seu nom a una illa. I tampoc ens sorprendrà que Hera, quan es va assabentar del que havia passat, la seva reacció no va ser bona, no va ser d'alegria; ho podem definir així. La gelosia es va apoderar d'ella (una altra vegad

Les Muses són figures fascinants de la mitologia grega, considerades les deesses inspiradores de les arts, la ciència i la literatura. Segons la llegenda, les Muses van néixer dels déus Zeus i Mnemòsine , la memòria personificada. Aquesta unió va ocórrer en el Monte Olimp, com ho van fer molts dels altres déus.  Les Muses eren un total de nou, i cada una representava una forma diferent d'expressió artística o intel·lectual. Les Muses eren: - Clio: era la musa de la història i la retòrica. Se la representava sovint amb una taula de registres o un llibre, simbolitzant la seva relació amb la preservació dels esdeveniments i la narració del passat. Era considerada la protectora de la poesia èpica. - Euterpe: era la musa de la música, especialment de la música instrumental. Se la representava amb una flauta o una lira, instruments que es creia que eren els seus preferits. També s'associava amb la dansa i la música que l'acompanyava les celebracions i els rituals. - Talia: era la

El peristil és una característica arquitectònica emblemàtica de l'Antiga Grècia que es pot trobar en molts dels seus temples i edificis més destacats. Aquesta estructura consisteix en un pòrtic de columnes que envolta completament l'edifici, creant un espai cobert a l'aire lliure i afegint una imponent presència visual. Els peristils eren una part integral del disseny dels temples grecs, i tenia diversos propòsits funcionals i simbòlics. En primer lloc, proporcionaven un espai pels rituals religiosos i les cerimònies, permetent que la gent que ho tenia permès, circulés pel voltant del temple mentre rendien culte als déus. A més, els peristils també servien com a lloc de reunió i assemblea per a la comunitat, sent un punt de trobada important per a esdeveniments socials i polítics. Però l a construcció dels peristils es va fer principalment per les pràctiques religioses de l'Antiga Grècia.  Aquests temples solien estar dedicats a divinitats específiques i eren lloc de pe

Els Jocs Olímpics es van originar a l'antiga Grècia al voltant del segle VIII aC. Es celebraven a Olímpia, a la regió del Peloponès. Eren uns festivals religiosos en honor a Zeus, el rei dels déus de l'Olimp. Els jocs eren una oportunitat per mostrar la força física i l'habilitat atlètica dels participants. Les competicions incloïen carreres a peu, lluita, llançament de disc i de javelina, salt de longitud i boxa. foto creada amb IA Abans de l'inici dels jocs, es realitzaven cerimònies d'obertura en les quals es feien pregaries i ofrenes als déus. Es creia que aquestes invocacions ajudarien a assegurar l'èxit de les competicions. També es feien per protegir els atletes i els espectadors de qualsevol perill.  Els atletes guanyadors eren premiats amb un "Kotinos", una corona elaborada amb branques d'olivera trenades que acabaven fen forma de corona. Això era molt mes que un objecte, era un símbol profundament significatiu i valorat en la cultura greg

El mont Vesuvi ha estat molt important a Roma, ja que va arrasar Pompeià. Aquest succés va afectar moltes persones, i evidentment, va matar-ne moltes, també. Això va passar l'any 79 quan el mont Vesuvi va començar a tirar roques volcàniques, gasos i material  piroclàstic  acumulats duran 700 anys, ja que els habitants de Pompeia havien ignorat el mont Vesuvi i no s'havien fixat  que realment era un volcà taponat.   Llavors, en aquell matí de l'any 79 s'estima que 2.000 persones van morir al centre de Pompeià i 16.000 en una zona més ample, cosa que és com si tots els habitants de La Garriga perdessin la vida en un mati. Segons alguns historiadors va passar en 10-20min, la majoria d'experts, recalca però, que la majoria no van morir abrasats per la lava com podem pensar, van morir asfixiats instantàniament pel fum, a causa de les  temperatures de 300 a 600 graus centígrads.                                    El mont Vesuvi -foto National Geographic Durant 1.700 anys

Hades , rei i senyor de les tenebres , vivia sol a l'infern. Un regne obscur, desolat i solitari. Ell volia trobar una muller, però evidentment no volia que fos algú del infern. Allà només hi havia ànimes perdudes i éssers tenebrosos. Ell volia trobar una muller que fos jove, bella i radiant. Per això va sortir a buscar-la al món dels mortals, i allà va trobar una candidata que s'ajustava a la perfecció als seus gustos, Persèfone . Aquesta jove noia, la qual era filla de la deessa de la fertilitat de les collites i de l'agricultura, Demèter , es deia que era bonica i alegre, i sovint estava als camps recollint flors i gaudint de la natura. Un dia estava recollint narcisos a la vora de l'aigua quan un gran carro va sortir corrent de la terra, portant Hades. Hades es va aturar justament el temps suficient per agafar Persèfone i llançar-la al seu carro. La terra es va tornar a obrir i el carro va desaparèixer a l'Infern . Persèfone estava tan deprimida quan va arribar

La llegenda de l'Atlàntida és una història que es troba en els diàlegs de l'antiguitat grega, especialment en els escrits del  filòsof grec Plató .  Aquest diu que l'Atlàntida era una civilització molt avançada i poderosa que existia més enllà dels Pilars d'Hèrcules (que alguns pensen que són l'Estat de Gibraltar), en un continent que es creia que era més gran que Àfrica i Àsia juntes. Segons explica Plató, l'Atlàntida era  una civilització ricament desenvolupada amb grans avenços tecnològics i culturals. Però amb el temps aquesta civilització va caure en la corrupció i l'arrogància.  Els atlants eren molt savis i van construir ciutats impressionants. Però amb el temps, es van tornar arrogants i corruptes. Van intentar conquerir altres terres, però van ser derrotats pels antics atenencs. D'aquesta manera, els déus van decidir castigar l'Atlàntida. Segons la història, la civilització va ser submergida pel mar en un únic dia i una nit deixant només les

Dèdal era un dels millors arquitectes i artesans grecs, conegut per la seva habilitat per construir laberints complicats. El seu nebot Talòs, era el seu alumne i també tenia un do especial per l'artesania i l'arquitectura, el qual va inventar la serra, la qual cosa li va donar molta fama, tot això va acabar quan  Dèdal per enveja el va matar. En veure l'acte que va cometre, Dèdal junt amb el seu fill Ícar van fugir a Creta .  Un cop a Creta, el rei Minos els va rebre amb els braços oberts, i sabent del seu do per l'arquitectura va començar a fer-li encàrrecs. Com el mite del minotaure ens explica, Minos va demanar-li a Dèdal que construeixi un laberint per deixar-hi allà al minotaure, aquest laberint seria el conegut laberint de Creta. Però Minos per a què ningú pogués saber com sortir d'allà, va tancar-los a ell i al seu fill. Allà van passar-hi bastant de temps, Dèdal desesperat per poder trobar una sortida va tenir una idea, fabricar unes ales. Ícar i Dèdal,  Fre

Sincerament, aquest mite em va cridar l'atenció perquè no era gaire popular, és a dir, no havia escoltat abans aquesta història i em va semblar interessant poder-la compartir al bloc.  Aquesta és la història de Pigmalió i el seu amor per la perfecció. En aquest mite hi ha molts temes a tractar, com el perfeccionisme humà, la cerca de l'amor etern i una visió perfecta de nosaltres mateixos (perquè si volem a algú perfecte, vol dir que nosaltres també ho som). Pigmalió era el rei de Xipre i cercava una dona per casar-se amb ella. La seva cerca va durar molt temps, ja que el rei buscava una persona perfecta. Això, com podem comprendre, era gairebé o podríem confirmar que era impossible de trobar.  En adonar-se que seria impossible trobar la seva estimada perfecta, Pigmalió va decidir que la millor decisió era crear escultures per compensar l'absència d'una estimada. Durant aquest procés, el rei es va enamorar d'una de les seves escultures. Finalment, Afrodita, en veure

La cantautora Maisie Peters té una cançó anomenada "history of man" en ella diu "the man start wars yet Troy hates Helen" seria "Els homes comencen les guerres, però tot i així, Troia odia Helena". Aquesta lletra és una metàfora que fa referència a com es culpa la dona en una situació en què la dona no és l'única culpable o directament hi té res a veure, igual que passa amb la guerra de Troia. I és que és una realitat que vivim en una societat patriarcal on l'opció més fàcil quan hi ha un problema és culpar a la dona, deixant-la com la dolenta. Podríem dir que hem agafat l'exemple dels nostres avantpassats perquè la mitologia grega està plena d'aquests casos.  Aquestes són 4 dones que en els seus mites han tingut el paper de dona dolenta, causant de tots els mals. 1. Helena de Troia Helena és sovint considerada com la causant de la Guerra de Troia . La guerra va començar quan Helena, esposa de Menelau rei d'Esparta, va ser raptada per P

Sísif va ser un personatge de la mitologia grega que va fundar el regne de Corint. El seu mite explica que va ser testimoni del rapte d'Egina, una nimfa, per part de Zeus. Decideix no dir res fins que el seu pare Asop, déu dels rius, arriba a Corint i pregunta per ella. En aquest moment Sísif fa un tracte; el secret per una font d'aigua dolça per al seu poble, i Asop accepta. En assabentar-se'n, Zeus es posa furiós i decideix enviar Tànatos, déu de la mort, a què el mati. Però Sísif el rep amb amabilitat, l'invita a menjar i el condueix cap a una cel·la sense que ell en sigui conscient.  Durant un temps ningú moria perquè Tànatos no podia fer el seu treball, i això fa que Hades, déu de l'inframon , s'enfadi. Aquest li exigeix a Zeus que resolgui la situació. Zeus decideix enviar a Ares a que alliberi a Tànatos i porti a Sísif a l'inframon. Però, anticipant-se als actes dels déus, Sísif va demanar a la seva dona que no li rendís honres fúnebres, i ella va com

Tots hem vist alguna vegada els Jocs Olímpics o n'hem sentit a parlar, però potser no tothom coneix el seu origen. Si ets un d'ells, et recomano que llegeixis aquesta entrada perquè segurament descobriràs l'origen i l'essència d'aquestes conegudes competicions esportives. Tot i que alguns pensen que els Jocs olímpics són originaris de Roma, en realitat els primers Jocs Olímpics de l'antiguitat es van celebrar al 776 a.C. a Olímpia (Grècia). Des de llavors i durant més de mil anys cada estiu els habitants d'aquest país viatjaven a la ciutat sagrada d'Olímpia per celebrar les seves passions per les competicions esportives. Es tractava d'una celebració religiosa que durava només sis dies i que sempre es duia a terme durant els mesos de juliol o agost en un complex esportiu d'Olímpia amb diversos temples i santuaris consagrats als déus de l'Olimp (principalment a Zeus).                                                               Runes ciutat gr

Psique era la filla del rei d'Anatòlia i vivia en aquest territori amb els seus pares i les seves germanes. Les tres germanes tenien una gran bellesa i no els hi faltaven admiradors, per això el seu pare no va trigar a aconseguir casar-les a totes menys a Psique. Perquè la seva bellesa era tan gran que molts mortals la consideraven divina i sentien que estaven ofenent als déus si es casaven amb ella. Per altra banda, Venus, deessa de la bellesa i la fertilitat, estava molt gelosa perquè els mortals pensaven que Psique era la seva reencarnació. Per aquest motiu, la gent havia deixat d'admirar a la deessa i de donar devoció als seus temples. Així que li demana al seu fill Eros que llenci una de les seves fletxes a Psique perquè s'enamori de l'home més lleig i horrible.  El pare de Psique, desesperat, va demanar ajuda a l'oracle de Delfos i aquest li va contestar que la seva filla no s'havia de casar amb un mortal, perquè l'amor que tenia dins seu era immortal.

Estimats lectors del bloc, mirant els vostres comentaris a les meves entrades vaig veure que una en concret tenia nou comentaris! On s’hi torbaven reflexions interessantíssimes, així que no vaig dubtar a fer una segona part, i aquí us la porto. Quants estils de música hi ha en el món? Quants cantants també l’habiten? O quants l’havien habitat? Milers i milers, des dels trobadors catalans, fins les flautes travesseres, passant per la música dels 60, 70 o 80, que escoltaven o inclús encara escolten els nostres pares. Us posaré en diverses situacions, dient-vos de què va la cançó, i vull que imagineu que vosaltres en sou els protagonistes, vull que us fixeu bé en la lletra, perquè encara que sigui difícil, hi ha una relació entre l’antiga Grècia i Roma.  ULYSSES- FRANZ FERDINAND Aquesta cançó no està específicament inspirada en Grècia o Roma, sinó en la figura d’Ulisses, l’heroi grec de l’epopeia homèrica l’Odissea.  La cançó parla sobre la cerca d’aventures i el desig d’escapar de la mon