25 de maig de 2011

LES FÚRIES

També són conegudes com Eumènides, van néixer quan Cronos va tallar els testicles del seu pare Urà i la sang va caure a sobre de Gea, la mare terra. Vigilaven la porta cap al món interior, castigant a aquells que els seus crims no havien estat castigats en el món dels mortals. Així establien el ordre perdut. En ocasions també pujaven al món dels mortals i allà perseguien a aquells que volien sortir sense cap castig d'un crim. 


Només eren tres Tisifó, Alecte i Megera. Tenien cara de gos, ales de vampir i cabells de serps. Per complir la seva feina portaven fuets i temibles anells de bronze.

  • Tisifó: era l'encarregada de castigar aquells que traspassaven els límits dels límits de la bona conducta i era coneguda com la Fúria Venjadora.
  • Megera: s'encarregava de fer néixer l'odi i la discòrdia entre els mortals.
  • Alecte: els perseguia sense descans fins que morien per estar bojos o quan ja no cometrien un crim com el van cometre.
    Expliquen que quant Orestes va acudir desesperat a Apol·lo per conèixer l'assassí del seu pare, el rei Agamèmnon, l'oracle li va dir que havia sigut la seva mare Clitemnestra, esposa del rei. Orestes emportat per la rabia va matar a la seva mare. Llavors va vindre la fúria Alecte turmentant el jove príncep pel crim que havia comès.



    Orestes va tornar a demanar ajuda als deus per acabar amb la seva condemna, però aquesta vegada el va atendre Atena. Aquesta va aconseguir convèncer a Alecte que Orestes ja havia pagat prou pel seu crim i va ser perdonat. Però Orestes tenia que portar una estàtua que hagués sigut consagrada a Àrtemis, la tenia que portar des de Tauride.



    Ara bé, penseu que s'havia de perdonar Orestes després d'assassinar la seva pròpia mare?

    Aina Gràcia
    1r Batx

    9 comentaris:

    Mireia ha dit...

    Ostres les fúries eren uns éssers ben especials, sobretot pel que els tocava fer!
    Crec que s'hauria d'haver castigat a Orestes.
    Bona entrada!

    Mireia ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Anahi ha dit...

    Me les imagino i devien de ser molt lletges, eh? És curiosa l'estima del mòn romà pel número tres. Crec que les filadores del destí també eren tres...
    I personalment, jo no el perdonaria.
    Bona entrada!

    Ivan ha dit...

    Jo no el perdonaria ja que ell també ha matat igual que la seva mare, és un crim contra la pròpia sang i encara que creguis just fer-lo, després tens que fer-te responsable de les conseqüències.

    Ave!

    Adrià ha dit...

    Jo rec que hauria de morir, igual que la seva mare, ja que els dos an assassinat a una altra persona que a més era de la seva pròpia família.
    El fet que matis per interes o per venjança no pot estar justificat de cap manera, ja que si mates a algú per venjança estas fent el mateix que aquell ha fet.

    Bona entrada!

    Pol ha dit...

    Jo crec que hauria de morir o ser condemnat. No sabia aquetes tres fúries(Tisifó, Megera i Alecte), jo amb quedo amb Tisifó.

    Bona entradaa!

    Sergio ha dit...

    Penso que no va matar a la seva mare per plaer, sino per vengança. Penso que no es pot opinar sobre aquestes coses, ja sé que es mitologia, pero no es tan facil emetre un veredicte sobre algú, ningú pot dir que no reaccionaria aixì, pero una mare es una mare.

    Bona entrada!

    Laura ha dit...

    Ja havia sentit parlar de les furies, però no del mite. Crec que per molt que puguis odira a la teva mare mai l'has de matar ni desitjar-li la mort ja que ella va ser qui et va donar la vida a tu, per això mateix no crec que sigui el més correcte perdonar-li.

    linus isern latorre ha dit...

    Bona entrada.
    Es curiós que les fúries fossin tan especials i a la vegada, semblants a animals de ara en dia.