20 d’abril de 2018

VENUS DE MILO

Venus de Milo és una cèlebre escultura grega, feta de marbre a finals de l'època hel·lenística, datada cap el 130-100 a.C. Es desconeix el nom de l'autor, però podria ser d'Alexandre d'Antioquia. Actualment aquesta escultura la podreu troba al museu del Louvre de París.

CONTEXT HISTÒRIC

L'escultura és va trobar mig enterrada en dos trossos a l'església egea de Melos per un pagès el 1819 i un any després va ser venuda als francesos com un regal de Lluís XVIII.

L'aspecte clascissista de les seves formes, fa suposar que l'autor és desconegut. Les seves influències poden ser Praxíteles ja que el model iconogràfic de la seva escultura Afrodita Cnidia, va ser un gran èxit.

DESCRIPCIÓ


L'escultura presenta una composició basada amb corves molt suaus que continuen amb una caiguda molt elegant de la roba que cobreix una part de la dona, és a dir des de les caderes fins els seus peus.


També s'ha de tenir amb compte la bellesa del seu rostre, com veiem porta el cabell recollit amb una ralla al mig, que tanca un front llis, li Marca el nas, i els ulls delineats en el seu contorn, i una petita boca el seu rostre és una mica fred, la seva presència d'un cert naturalisme i d'una harmonia evident, converteixen a la Venus de Milo en una imatge divina i humana.

Resultat d'imatges de venus de milo
Escultura de Venus de Milo

























PER QUÈ VENUS DE MILO NO TÉ BRAÇOS?

La venus no té braços i encara no se sap la raó. Hi han opinions que diuen que es podrien trobar enterrats a les profunditats dels mars, aquesta opinió però encara no està acceptada. 

Aquí deixo dos vídeos per si voleu saber més informació. El primer vídeo tracta sobre algunes altres teories de on són els braços de Venus de Milo, i el segon vídeo resumeix les 10 coses més importants.




Judit Espina
1r Batx

13 d’abril de 2018

DÈDAL I ÍCAR

Dèdal era un arquitecte, artesà i inventor molt hàbil que vivia a Atenes. Va aprendre el seu art gràcies a la deessa Atenea. Es famós per haver construït el laberint de Creta i inventar naus que navegaven per sota el mar. Es va casar amb una dona de Creta: Ariadna. Va tenir dos fills anomenats Ícar i Yapige. 

El seu nebot Talos era el seu deixeble, posseïa el do de la creació, era la classe de fill amb el que Dèdal somniava. Poc després, però, va resultar ser més intel·ligent que el mateix Dèdal ja que amb només dotze anys va inventar la serra, inspirant-se en l'espina dels peixos. Dèdal va sentir molta enveja envers Talos després d'haver-lo comparat amb el seu fill.
Una nit van pujar els tres a una teulada i des de allà; albirant Atena, van veure les aus i s'imaginaven diferents mecanismes per poder volar. Ícar va marxar cansat i llavors va ser quan Dèdal va matar a Talos empenyent-lo des de d'alt del teulat de l'Acròpolis. Al adonar-se del gran error que havia comès, per evitar ser castigat pels ciutadans d'Atenes, van fugir de l'illa de Creta, on el rei Minos els va rebre molt amistosament i els hi van encarregar diferents tasques.

El rei Minos, que havia ofès al rei Posidó, va rebre com a venjança que la reina Pasifae, la seva esposa, s'enamorés d'un toro. Fruit d'aquest amor va néixer el Minotaure, un monstre meitat home i meitat toro.
Durant l'estada de Dèdal i Ícar a Creta, el rei Minos els hi va revelar que havia d'empresonar al Minotaure. Per a tancar-lo, Minos va ordenar a Dèdal que construís un laberint format per milers de passadissos col·locats d'una manera tan complicada que fos impossible trobar la sortida. Però Minos, per a que ningú sapigués com sortir d'ell, va tancar també a Dèdal i al seu fill Ícar.

Van estar-hi tancats durant molt de temps i desesperats per a sortir, a Dèdal se li va ocórrer la idea de fabricar unes ales amb plumes d'ocell i cera d'abelles, per a poder sortir volant del laberint de Creta.

Abans de sortir, Dèdal li va advertir al seu fill Ícar que no volés massa alat, ja que si s'apropava massa al Sol, la cera de les seves ales es fondrien. Li va dir que tampoc volés massa baix ja que sinó les seves ales es mullarien i es farien massa pesades per poder volar.  


La caiguda d'Ícar, de Jacob Peter Gowi
Van començar el viatge i al principi Ícar va obeïr els seus consells, volava al seu costat, però cada cop va començar a volar més i més alt, oblidant-se dels consells del seu pare. Així doncs, es va apropar tant al Sol que es va fondre la cera que subjectava les plomes de les seves ales, va caure al mar i va morir ofegat. Dèdal va recollir el seu fill i el va enterrar a una petita illa que més tard va rebre el nom d'Icària.

Després de la mort de Ícar, Dèdal va arribar a l'illa de Sicíla, on hi va viure fins la seva mort a la cort del rei Còcal.

Helena Osset
1r Batx

11 d’abril de 2018

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. 
Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort.

Gal moribund
També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat.

Bou farnesi s.II a.C.
Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles, on es va desenvolupar una important producció artística.

L'Imperi Alexandrí i l'Hel·lenisme
Les obres més importants per aquella època van ser: Laocoont i els seus fills (III-IIaC) i la Victòria de Samotràcia (190 aC).

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA:




EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA:




Martina Vilar
1r Batx

10 d’abril de 2018

LA VIA LÀCTIA

La paraula "galàxia" prové del grec i significa "llet", per tant, anomenar a la nostra galàxia Via Làctia es una redundància.
La Via Làctia és una enorme galàxia espiral composta de 400 mil milions d'estrelles. Degut a la nostra ubicació, a la zona perifèrica, la veiem de cantó com si fos una franja de llum molt pàl·lida i blanca que travessa el cel nocturn.

Però l'origen del nom va molt més enllà, prové d'un mite grec.
Segons la mitologia grega, Zeus tenia una amant mortal anomenada Alcmena. Junts van fecundar a Heracles. Hera, la deessa esposa de Zeus es va enfurismar i va complicar l'embaràs de Alcmena: li va allargar la gestació fins a 10 mesos. Quan Heracles era tan sols un bebè, la deessa li va enviar dues terribles serps per a assassinar-lo mentrestant dormia al bressol, però el nen, al seu un semidéu, va estrangular les dues serps, una amb cada mà, gràcies a la seva força sobrenatural. Tot i així, Heracles era mortal i només podia aconseguir la seva immortalitat si mamava del pit de Hera, la qual cosa era quasi bé impossible.
És aquí on apareixen dues versions sobre l'origen de la Via Làctia. La primera ens diu que el déu Hermes, missatger dels deus, va portar el nen on estava Hera mentrestant ella dormia i el va posar al seu pit per que li donés de la seva llet divina, però al despertar i descobrir a Hèrcules, la deessa el va retirar bruscament però la llet seguí rajant, escampant-se per l'univers i donant origen a la Via Làctia.
El neixament de la Via Làctia de Peter Paul Rubens
La segona versió explica que Hera i Atena passejaven pel camp quan van veure un nen preciós que descansava sobre l'herba fresca. Entendrida, Atena va convèncer a Hera  que l'alletés i aquesta va cedir sense saber que es tractava d'Heracles. El nen va xuclar la llet amb tanta força que va ferir a la deessa i aquesta el va apartar ràpidament. Mentrestant la llet va seguir fluint fins a formar la Via Làctia.

Helena Osset
1r Batx

9 d’abril de 2018

L'EDUCACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Actualment, l'educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat, però la visió i la forma de dur-la a terme ha estat molt diferent durant els segles i mil·lenis. En el cas de l'Antiga Grècia, l'educació va començar a ser més important a partir del 500 aC, quan van aparèixer els primers instructors o professors (paidagoogos) i les primeres assignatures.

L'educació era fonamental per la societat de l'Antiga Grècia


Durant la infància (fins als set anys), els nens i nenes s'educaven per via materna, de qui aprenien tasques domèstiques. D'altra banda, la mare, ajudada per una esclava que feia de mainadera, els explicava les proeses dels herois i déus grecs.

A partir dels set anys, els nens es dirigien diàriament a algun centre educatiu, que solien ser privats. Allà, els infants eren educats per un paidagoogos que els ensenyava el bon comportament i vigilava la seva conducta. En el mateix centre, els instruïen diverses assignatures: música (mousike), educació física (gumnastike), que estava encaminada a l'entrenament militar, i gramàtica, on aprenien a llegir i escriure. Totes tres disciplines eren molt preuades en la societat grega i les consideraven vitals pel futur dels joves.

Imatge d'una "palestra", on els joves grecs practicaven gumnastike (Gimnàstica)
Cal destacar, però, que les noies, en aquest moment, ja començaven a seguir una trajectòria ben diferent a la dels nois, adquirint un paper secundari en la societat i totalment subordinada a l'home. Així doncs, la seva educació es basava en l'aprenentatge de tasques domèstiques per part de les seves mares.


La paideia era el que s'anomenava a la formació humanística dels joves grecs, que correspondria al cicle complet dels nostres estudis actuals. Paideia, però, significava pels grecs molt més que formar-se educativament.

D'una banda, la paideia era la incorporació dels ideals de la cultura grega. Era la recerca pròpia dels sentiments religiosos, patriòtics i ètics. Significava, també, el domini d'un mateix i a l'assoliment d'un saber, una harmonia complerta.
D'altra banda, l'objectiu de la paideia no només era preocupar-se per l'ensenyament de l'infant, sinó també formar un home madur amb capacitat de tenir un bon futur.

Amb tot plegat, es pot entendre que el que volia l'educació grega era la formació de l'home en tota la seva plenitud des d'aspectes com l'ànima, fins al caràcter, passant pel físic o la raó. Així doncs, l'ensenyament no pretenia formar un savi o un artista, sinó procurar donar un ideal de perfecció com a forma de vida.

Si voleu saber com era l'educació grega de forma més concreta és molt recomanable les diapositives de la següent presentació:

Ferran Gil
1r Batx

6 d’abril de 2018

EMPÚRIES: LA CIUTAT GREGA

Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC i van fundar la ciutat d'Empòrion, mot que vol dir "mercat".

Per què mercat?
Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciar amb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zona i tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics.
Com heu pogut observar els que habitaven la xona d'Empúries quan els grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers.

Empúries, la gran polis grega
L'excedent de la població explica les noves empreses que van iniciar. Les seves rutes i camins d'expansió es situaven naturalment cap a Occident i cap al sud, on es trobaven les riques terres metal·líferes de Tartessos, explotades del de ja feia quatre segles pels fenicis, en aquests territoris, i sota la protecció del rei filohel·lènic Argantonios, ja existia la factoria comercial grega de Minake, prop de l'actual Málaga.


LES RUÏNES D'EMPÚRIES
les ruïnes d'Empúries
El jaciment arqueològic i museu. Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on  conviuen les restes d'una ciutat grega, l'enclavament colonial d'Emporion, amb les restes d'una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d'un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.

Constitueix un lloc privilegiat per entendre l'evolució de l'urbanisme grec implantat a l¡extrem occidental de la Mediterrània, així  com per analitzar l'urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l'època imperial.

Algunes imatges més sobre Empúries.
ciutat grega d'Empúries
ciutat grega d'Empúries

escultura situada al jaciment d'Empúries


Us deixo algun vídeo més sobre Empúries.





Sílvia Pampliega
4t ESO

5 d’abril de 2018

HÈSTIA: LA DEESSA DE LA LLAR

És la deessa de la llar, l'Estat, l'arquitectura i la família, és pacífica i per això no intervé en cap guerra dels titans ni d'altres de menors. Es deia que estava present en les flames de totes les llars de foc de totes les cases.

FIGURA DE LA DEESSA
Zeus li va concedir el do de mantenir la seva puresa ja que ella havia demanat mantenir-se verge. Aquesta deessa, tot i que va arribar a ser de les més importants en l'antiga Grècia, va passar desapercebuda i per això més d'un cop és anomenada la deessa oblidada per alguns erudits. El seu nom significa "l'essència de la verdadera naturalesa de les coses".
Hèstia és filla de Rea i Cronos i és la més gran però alhora la més jove a causa d'una història molt llarga però que es resumeix així: 
Cronos es va menjar els seus fills a mida que naixien per temor a que un d'ells pogués superar-lo en poder però Zeus va créixer d'amagat i el va "derrotar" els fills van ser expulsats de l'estómac per ordre i des de llavors es diu que el més gran és Zeus i llavors els altres per ordre de sortida de l'estómac de Cronos. I Hestia va ser l'última de sortir així que tot i ser la primera de néixer se la considera la més jove.

REPRESENTACIÓ
Se la representava amb una actitud solemne i aguantant una flama al seu palmell dret. Portava un vel i el seu símbol era el cercle. En la mitologia romana, tot i que també era la deessa de la llar i la família i es representava de la mateixa manera, l'anomenaven Vesta.

representació d'Hèstia













RESPECTE

En més d'una ocasió va cridar l'atenció d'altres déus i humans, per exemple:
Hèstia guardava les claus dels subministres ja que era la més fiable i Príap es va acostar per intentar-la violar, però pel respecte de tothom fins i tot dels animals, un burro que estava al seu costat va començar a bramar i va despertar  Hèstia i tots els déus que el van avergonyir fins que va fugir corrents.
Hèstia també és coneguda com la creadora del significat de "santuari" i del "pritaneu" ja que per a ella era una ofensa rebutjar l'hospitalitat d'un estrany.
Hèstia va ser vista com el centre de la casa, la família, la ciutat i del món i es deia que era completa i que es completava a ella mateixa.


L'escalfor que Hestia transmetia a les cases a través del foc
 Paula Sala
 1r Batx

4 d’abril de 2018

POLIS DESTACADES DE L'ANTIGA GRÈCIA

En la meva anterior entrada, em vaig dedicar a fer una recerca sobre Atenes i Esparta: les dues ciutats-estats més importants de l'Antiga Grècia. Llavors, vau poder llegir quines eren les característiques de cada una i en què es diferenciaven.
Tot i així, he pensat que seria adequat fer esment a altres polis gregues que també van tenir una importància molt destacada en aquells temps, com ara Tebes o Corint. Així doncs, en aquesta entrada us introduiré ciutats de l'Antiga Grècia.

Mapa polític de l'Antiga Grècia on es poden observar les diferents polis
Olímpia va ser una ciutat de l'Antiga Grècia situada a l'àrea del Peloponès. Es va caracteritzar per ser una de les polis amb més tradicions religioses i un gran desenvolupament econòmic on podies trobar molts temples, tresors. A més, va guardar una història sobre els déus i les seves generacions durant molt de temps.
Restes d'Olímpia
Aquesta polis grega va ser famosa per ser un centre religiós destacat on es rendia culte i adoració als déus. Precisament hi havia, a la mateixa ciutat, una gran estàtua d'or i marfil de Zeus que va ser destrossada pels perses durant la Segona Guerra Mèdica. De fet, era considerada una de les set meravelles del món antic.



Tebes, ciutat natal de grans personatges com Hèrcules o de importants poetes com Hesíode, va jugar un paper essencial durant la vida de l'Antiga Grècia. De fet, però, la seva relació amb la mitologia fa que la ciutat tebana sigui (i fos) molt famosa per aquest aspecte.

Durant l'Antiga Grècia es va caracteritzar per ser una gran enemiga d'Atenes. Per això, quan Esparta va viure una de les seves èpoques d'expansió contra Atenes, Tebes es va aliar contra els espartans i va gaudir un període de certa hegemonia entre les polis gregues.


Corint va ser una polis molt destacada durant l'Antiga Grècia. De fet, es podria considerar que, després d'Atenes i Esparta era la tercera gran ciutat-estat. Estava localitzada en un punt estratègic i va ser un gran referent cultural.


Tot i haver sofert molts terratrèmols, l'Antiga Corint encara s'alça amb majestuositat
Aquesta polis va ser governada per diferents dinasties abans de l'arribada dels romans: des dels pritans (que tenien poc poder i tenien un càrrec anual) fins a Cípsel, un comandant militar el pare del qual havia estat rei de Tebes.


Milet (actualment, ciutat turca anomenada Efes), va ser el bressol de grans científics i filòsofs com Tales, Anaximandre o Anaxímenes. L'estructura que tenia la ciutat durant l'Antiga Grècia, ideada per l'arquitecte Hipòdam, es va convertir en els fonaments de la planificació de moltes ciutats romanes.



Mapa de l'Antiga Milet. Com es pot obsrevar, l'estructura de la polis era gairebé perfecte
El principal monument de l'antiga ciutat-estat era el teatre, que va ser construït el segle IV aC i tenia una capacitat per 15.000 espectadors. Actualment, es troba en un excel·lent estat de conservació.

CIRENE

L'antiga Cirene estava situada al nord d'Àfrica, a l'actual Líbia aproximadament. L'arquitectura de la polis va ser molt important i, de fet, encara avui en podem gaudir de molts monuments. Entre aquests destaca, per exemple, el Temple d'Apol·lo, construït el segle VII aC.


L'Antiga Cirene, com es pot observar, estava localitzada ben a prop del mar

Si voleu més informació sobre les polis a l'Antiga Grècia, us recomano veure el següent vídeo. D'una forma certament divertida, en podreu aprendre diferents aspectes en pocs minuts:

 
Ferran Gil
1r Batx

3 d’abril de 2018

L'HOMOSEXUALITAT A L'ANTIGA ROMA

Fa uns mesos, la meva companya Angie Pérez va publicar una entrada parlant sobre l'homosexualitat a l'Antiga Grècia i el Complex d'Aquil·les. Doncs bé, jo us parlaré una mica sobre l'homosexualitat a l'Antiga Roma, ja que considero que està bé conèixer les diferències entre els dos imperis quant a aquest aspecte, i fins i tot comparar-ho amb l'actualitat.

Als inicis de la república romana les relacions homosexuals entre homes lliures eren castigades, fins al punt que es podia rebre pena de mort. Això ho dictava la Lex Scantinia, de la qual no es coneixen els termes exactes però també prohibia altres formes de contacte sexual com la pederàstia o el sexe anal.

Cap a mitjans i finals de la república, els costums grecs van anar-se acceptant per la societat romana. Tot i això, les relacions amb el mateix sexe van sorgir de manera diferent a com era l'homosexualitat a l'Antiga Grècia. Les relacions del mateix sexe sovint eren interaccions entre amo i esclau. Ara bé, l'esclau no podia penetrar, sinó que havia de ser l'amo qui ho fes.

Copa Warren on s'hi poden observar detalls homosexuals

Al segle I, Suetoni i Tàcit afirmen la generalització de matrimonis entre homes sense impediments, degut a que el matrimoni en la societat romana era un contracte privat. Avui dia, el matrimoni en parelles homosexuals està permès en alguns països, però desgraciadament, no en tots.


Un fet curiós que es coneix és que al voltant de l'any 200 d.C. hi havia una calçada on es reunien els prostituts masculins, ja estiguessin especialitzats en el paper tant actiu com passiu.

En la societat romana, ni s'afirmava ni es negava la idea d'homosexualitat femenina, així que quedava en la vida privada. En l'actualitat, l'homosexualitat femenina no és inferior ni menys important que la masculina.


Silè i Eros
Personalment, mai he entès els canvis que ha patit la homosexualitat durant tota la història. Si a l'Antiga Roma i a l'Antiga Grècia estava acceptat o com a mínim, ningú et jutjava per ser homosexual, per què fa 1 segle estava tan mal vist, considerat fins i tot un pecat? M'agradaria llegir les vostres opinions sobre això.

Marta Orte
1r Batx

2 d’abril de 2018

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA CLÀSSICA (III)

L'època clàssica passa pels segles V - IV aC.
Característiques escultura clàssica:
  • La recerca del model ideal de bellesa humana.
  • Major naturalisme en la representació de les formes.
  • L'ús de canons per assolir equilibri, proporció i bellesa.
  • Una expressió serena i equilibrada.
  • Els temes representats són: Atletes, Deus i Herois.
  • Funció: Essencialment la contemplació estètica
En l'època clàssica es diferencia en tres períodes:
  • Primer classicisme o protoclassicisme
  • Classicisme sublim
  • Segon classicisme o classicisme tardà
PROTOCLÀSSICISME (Primera meitat segle V a.C.)

És un període de transició. Menor esquematisme i recerca d'un major naturalisme i dinamisme de les figures. Les obres més importants: Efebus de Kritios, Auriga de Delfos i Zeus d'Artemision. Aquestes obres presenten un naturalisme més gran en la composició i també en l'expressió. mostren un major coneixement de l'anatomia i un major dinamisme. 
Durant la segona meitat del segle V l'escultura grega aconsegueix plasmar en les seves obres el ideal de perfecció. Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana. Per exemple: Policlet, Miró i Fídies.

Característiques:
  • Major naturalisme.
  • Pèrdua de la frontalitat rigidesa.
  • Ús del "cànon" per dotar al cos d'harmonia i proporció.
  • Expressivitat al rostre.
Guerrers de Riace

CLASSICISME SUBLIM (Segona meitat del segle V a.C)

Durant la segona meitat del segle V l'escultura grega arriba el seu cim aconseguint plasmar en les seves obres el ideal de perfecció, equilibri harmonia que cercaven. Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana.

Característiques: 
  • Major naturalisme.
  • Pèrdua de la frontalitat i rigidesa.
  • Ús del "cànon" per dotar la cos d'harmonia i proporció.7
  • Expressivitat "continguda" al rostre.
Discòbol
Dorifor
POSTCLASSICISME O CLASSICISME TARDÀ (Segle IV aC)

Els escultors comencen a abandonar l'ideal clàssic introduint a les seves obres un major dinamisme i expressivitat. Apareix una novetat que és lla introducció del nu femení. La major expressivitat i dinamisme d'aquestes obres anuncien alguns dels trets que caracteritzaran l'escultura de l'època Hel·lenística.

Característiques:
  • Harmonia i proporció.
  • Major dinamisme.
  • Major expressivitat.
Hermes i Dionís infant
Martina Vilar
1r Batx

30 de març de 2018

ESPORTS A L'ANTIGA ROMA

El colisseu era una de les construccions més pràctiques de Roma, construït perquè els espectacles fossin més impressionants, cada vegada van ser més elaborats.

Els arcs ocults sostenien les grades i formaven vuitanta sortides perquè les masses poguessin sortir ràpidament.

Per sota de la sorra hi havia gàbies i elevadors que permetien als treballadors per fer que apareguessin els gladiadors i animals. 

COMBATS DE GLADIADORS
Aquest esport començava amb la desfilada dels gladiadors on es paraven a la llotja de l'emperador i més tard passaven a examinar les armes.
Quan un gladiador estava ferit i col·locava el dit polze avall davant la tribuna on s'asseia l'editor, aquest havia de morir, això li donava molt espectacle, quan era l'invers era guarit i tret de la sorra, aquest esport acabava quan un d'ells acabava morint.

Hi ha diferents tipus de gladiadors: 
  • Retiarius: era el gladiador àgil i armat amb una xarxa i un trident.
  • Mirmillon: se solia enfrontar contra un retiarius, era lent però tenia més protecció i armes.
  • Tracio: portava un petit escut rodó i una espasa.
El combat anomenat venationes es realitzava entre un gladiador i una fera.


LES CARRERES
Aquest esport també tenia molta afició, feien fila per poder aconseguir els millors seients en el circ màxim que era la major pista de l'imperi Romà.

Aquest esport constituïa en fer set voltes en la qual eren uns 8 quilòmetres en total, tirats per uns dos o quatre cavalls, els espectacles es gaudien amb els xocs que es creaven quan hi havia una corba tancada fent caure als aurigues i cavalls. Els aurigues solien ser esclaus i participaven nens d'entre dotze i tretze anys, no lluitaven només per guanyar, sinó també per sobreviure. 
La gent apostava pel seu preferit. 


COMPETICIONS ATLÈTIQUES
Aquest esport també era practicat pels Grecs, consistia en córrer pel campus, saltaven, llençaven el disc o javelina, muntaven a cavall, jugaven a la pilota, feien gimnàstica, natació...



Judit Osuna 
1r Batx 

29 de març de 2018

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (VI): NIX

Hem parlat de mares que van engendrar déus i titans que fan grans proeses, però la majoria de déus menors van ser engendrats per una mateixa mare. Aquesta és Nix, deessa de la nit.

UNA MICA D'INTRODUCCIÓ
Nix és filla de Caos, la primera divinitat. Està casada amb l'Èreb, que és també un fill de Caos que representa la part fosca del món, la part que es troba sota terra. Com a germans té Gea, Tàrtar i Eros, a part d'Èreb. Nix està explicada de manera diferent, segons qui va escriure sobre ella. Homer i Hesíode ho van fer.

Pintura de Nix
NIX SEGONS HESÍODE
La descendència de Nit segons Hesíode es molta. Amb el seu germà, Èreb, va engendrar Èter, déu de la llum, i Hemera, deessa del dia. Ara bé, tota sola, va engendrar molts més déus i criatures:
  • Momo, déu del sarcasme
  • Ponos, déu de la pena
  • Moros, relacionat amb el destí dels mortals, era l'encarregat d'assenyalar l'hora de la seva mort
  • Tànatos, déu de la mort
  • Hipnos, déu dels somnis
  • Les Hespèrides, nimfes del crepuscle (tot i que també s'ha dit que son filles d'Atles)
  • Les keres, les imatges del destí al camp de batalla
  • Les moires, les deesses del destí de cada persona
  • Els onirs, mil fillsque representaven les personificacions dels somnis
  • Nèmesi, deessa de la venjança
  • Apate, deessa de l'engany
  • Fílotes, deessa de la tendresa
  • Gera, deessa de la vellesa
  • Eris, deessa de la discòrdia
  • Oizís, deessa de l'angoixa
A la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hemera abandonava el Tàrtar quan Nix hi entrava, i això explicaria la nit i el dia.

Pintura del jardí de les Hespèrides

NIX SEGONS HOMER
Al LLibre 14 de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu dels somnis, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir a Zeus. Zeus entra en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si no hagués fugit espantat de la seva mare Nix. Hipnos comenta que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera HIpnos va poder escapar.


Escultura que representa a Hipnos

Maria Erra
1r Batx

28 de març de 2018

LA MEDICINA ROMANA

Els primers metges varen ser grecs i van aparèixer en els primers anys de l'imperi, un d'ells va ser Claudi Galè (129-199 dC), grec però va començar a implantar la medicina a Roma, va ser nomenat cirurgià en una escola de gladiadors curant ferides. Seguint els ensenyaments d'Hipòcrates, en el qual és el fundador de la medicina antiga, abans es creia que en les artèries hi corria aire, però ell va descobrir que en les artèries hi corre sang i no aire. 


Un altre d'ells fou Aute Corneli Cels, aportava tota informació sobre la medicina, ens ha arribat un text d'ell, anomenat De Re Medica Libri Octo.



Cels enumera les dots d'un bon cirurgià: 

"Ha de ser jove o almenys, no gaire entrat en anys. Ha de tenir mà ferma, mai tremolosa. Ha de ser hàbil tant amb la mà esquerre com la dreta. Ha de tenir vista aguda i coratge. Ha de trobar-se desproveït de compassió com per no deixar-se impressionar pels crits del pacient, quan aquest ho inciti a apurar o tallar menys profundament del que és necessari". 

Instruments quirúrgics

En aquella època els que eren sotmesos a operacions quirúrgiques els únics anestèsics eren el suc de mandràgora i l'atropina.
La cirurgia estava molt més avançada que la terapèutica, a Pompeia s'han extret instruments quirúrgics que tenen una tècnica avançada, s'interessaven més per la cirurgia que pels medicaments. 

Segons Cels, els cirurgians operaven als ulls, intervenien hèrnies estrangulades i sabien extirpar les amígdales.

Operacions 
Un poble que sovint estava amb guerra, els soldats sempre anaven amb benes i gases i se'ls ensenyava a embenar. 

En aquella època es van crear els hospitals, on els malalts pobres eren internats i curats, a més, ja existia la divisió entre metges privats i metges públics.
Estaven organitzats en especialitats: metges generals (medici), cirurgians (medici vuinerum, chirurgi), oculistes (medici ab oculis), dentistes i especialistes en l'oïda.

Van reconèixer la importància de la higiene i la sanitat pública per evitar malalties, al 450 aC, el senat va ordenar que es procedís a la neteja de carrers i l'abastament de l'aigua.
Els arquitectes romans van construir aqüeductes, clavegueres i banys públics encaminats a assegurar un subministrament d'aigua potable de qualitat i un adequat sistema d'evacuació d'aigües residuals. 

Judit Osuna 
1r batx 

27 de març de 2018

LA CAIXA DE PANDORA

Prometeu és el creador dels humans, podem dir que és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Aquest era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons la tradició va crear els homes modelant-los amb argila mentre el seu germà Epimeteu creava bèsties. Prometeu va fer el primer sacrifici com a símbol de pacte entre els humans i els déus: aquest va matar un bou i va repartir els trossos en dos munts: en un munt havien els ossos i el greix cobert de la pell mentre a l'altre munt havia la carn i les estranyes. Llavors, els va oferir a Zeus i aquest va escollir el primer munt. I d'aquí es va quedar el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix pels déus.
Zeus enfadat per l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra la humanitat i va privar el foc, condemnant-los a patir fred i fam. Però Prometeu va decidir robar el foc ja que no podia veure patint la humanitat. Així que va pujar al mont Olimp i el va agafar del carro d'Helios i va aconseguir retornar als homes el foc en un tall d'una planta anomenada ferula communis que es crema lentament. Car d'aquesta forma la humanitat es va poder escalfar-se i tornar a la normalitat.
Prometeu donant foc a la humanitat. (1817) Heinrich Füger.
Indignat, per venjar-se, per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefest que fés una dona d'argila, llavors d'una donzella bonica, Atena, va vestir figura, Hermes li va donar la parla i Afrodita li donà sensualitat. Finalment Zeus li va donar vida i va enviar l'anomenada Pandora per mitjà d'Hermes al germà de Prometeu: Epimeteu. Aquest en veure lo bonica que era la donzella, es casar amb ella malgrat els advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal els déus. Així doncs, Pandora, portava una caixa amb ella amb totes les desgràcies del món mortal i Zeus li va manar que no obrís mai la caixa. 

Però Pandora no va poder aguantar-se ja que cada dia tenia més curiositat del que podia haver dins la caixa, així que va obrir la caixa i va alliberar tot els mals. Després, espantada i penedida del pecat que havia comès, va tancar la caixa ràpidament atrapant l'esperança a dins d'ella. Mentrestant la desgràcia omplia, de totes formes, terra, mar i aire. Les malalties feien patir els humans dies i nit, solapades i silencioses ja que Zeus no les havia donat veu. Un tropell de febres assetjava la Terra, i la mort, abans reticent a sorprendre els homes, va precipitar seu pas. La vellesa, la malaltia, la fatiga, la bogeria, el vici, la passió, la plaga, la tristesa, la pobresa, el crim; tots els mals del món s'havien estès per la terra i només l'esperança va quedar oculta en el fons de la caixa.
Pandora obrint la caixa. (1896) John William Waterhouse.



Varnpreet Kaur
1r Batx