31 de desembre de 2018

PER QUÈ EL LLATÍ ÉS LA LLENGUA DE L'ESGLÉSIA ?

El llatí és una llengua morta, o no. Malgrat això, hi ha un sector de la societat que encara l'utilitza: l'eclesiàstic. El fan servir per exemple a decrets dels consells de generals, les congregacions romanes els actes nacionals i concilis provincials etc.
Volem saber què ha fet que el llatí es segueixi utilitzant en l'església cristiana.


Jesús i els seus deixebles parlaven grec i arameu, propera a l'hebreu. Però els evangelistes van escriure en grec la Lingua Franca del mediterrani en aquell moment. Quan Sant Pere va anar a Roma els jueus allà parlaven grec, per tant va transmetre les seves coneixences en grec. Per acabar els aclariments, també diré que moltes paraules gregues van ser introduïdes al llatí eclesiàstic ja que no hi havia paraules llatines que tinguessin el mateix significat.

Tot i que els romans cristians van utilitzar el llatí i va convertir-se amb la llengua de l'església al segle quart. La traducció de la bíblia de Sant Jeroni a llatí vulgar és anomenada Vulgate per el propi nom del llatí vulgar.


Amb l'escriptura en llatí, la seva expansió i adaptació a la cultura de l'època,  l'església va adoptar la llengua romana per les masses de gent. Per fer arribar el missatge cristià a arreu. I per qüestió de conveniència. Això continuà encara que el llatí derivés en les llengües romàniques en italià, castellà, francès etc.

Els pares dels escrits sagrats i de tot el món cristià varen immortalitzar el llatí en escrits oficials de l'església. Tot i que diuen que és una llengua morta, té certs punts positius ja que el significat dels mots no canvia, i per tant tothom podrà fer-ne una interpretació. Aquí s'expandeix el tema.

Martí Grau
1r Batx

28 de desembre de 2018

ATLES

La versió més coneguda, diu que Atles és fill d'Urà i Gea i que era el tità que manava durant la Titanomàquia. Quan els titans van ser derrotats pels déus olímpics, un d'ells, Urà (el cel), va caure sobre la terra. Zeus va castigar a Atles fent-lo aguantar el cel sobre les seves espatlles per tota l'eternitat i va ser enviat a la part més occidental coneguda a l'època que seria més o menys per l'estret de Gibraltar actual. 
Era l'encarregat de vigilar el famós arbre que Gea  va regalar a Zeus i Hera pel seu casament. Atles es va casar amb Hesperidis i van tenir sis filles conegudes com les Hespèrides o Atlàntides. Van formar el jardí de les Hespèrides que estava envoltat de muralles i hi havia un drac vigilant-lo. 

El jardí de les Hespèrides, Frederic Leighton

Diu el mite que en un dels dotze treballs d'Hèrcules, havia d'aconseguir pomes de l'arbre que vigilava Atles. Aquest va veure la oportunitat per deixar d'aguantar el cel així que li va dir a Hèrcules que el sostingués mentre ell anava a buscar les pomes, pensant que l'heroi no s'adonaria de la trampa que li estava fent i es quedaria per tota l'eternitat en el seu lloc. Quan Hèrcules es va adonar del que estava fent Atles, li va dir que si s'hauria d'estar allà per tota l'eternitat, preferia posar-se còmode així que li va tornar a donar el cel a Atles que sense adornar-se, havia quedat en la mateixa situació que al principi i l¡heroi va poder marxar amb les pomes tranquil·lament. 
Un altre mite diu que quan Perseu va tornar de matar Medusa, va petrificar amb el cap d'aquesta a Atles perquè deixés de patir.


Estàtua romana d'Atles, segle II

Potser alguns de vosaltres al veure el nom "Atles" heu pensat en els llibres de mapes que s'anomenen igual. Com a curiositat us diré que no va ser fins el 1595 que el primer llibre de mapes va ser anomenat així per Gerardus Mercator. Sembla ser però, que el va anomenar així pel rei Atles de Líbia al que va representar sostenint el globus terrestre sobre les espatlles. 

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

27 de desembre de 2018

LA CERÀMICA GREGA

La ceràmica és molt important a Grècia encara que és un art menor per la gran quantitat que se n'ha trobat en extenses zones geogràfiques, per la seva qualitat, per la varietat dels vasos conservats i pel seu valor documental. És una de les fonts d'informació sobre la vida pública i privada de la Grècia antiga i cal destacar que tingué influència en la ceràmica romana posterior. 

Les etapes de la ceràmica grega varen ser les següents: l'estil geomètric, l'estil corinti, la ceràmica de figures negres i la ceràmica de figures roges. 
  • Estil geomètric (s.IX - VIII a.C.): la decoració consistia en elements geomètrics (cercles, rombes, línies, etc.) que gairebé ocupaven tota la superfície de la peça.
    740 a. C.
  • Estil corinti (s.VII a.C.): la decoració evocava motius orientals, com per exemple animals exòtics. Encara no apareixia la figura humana.
640 - 630 a.C.
  • Ceràmica de figures negres (s.VI - V a.C.): es pintaven figures de color negre sobre un fons de color ocre i amb un burí es feien incisions per marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos. Ja aparegué la figura humana i es plasmaven sobretot escenes de la mitologia i de la vida quotidiana.
490 - 480 a.C.
  • Ceràmica de figures roges (s.V - IV a.C.): es deixava el fons ocre de l'argila per a les figures i es recobria la resta amb vernís negre. Marcaven els detalls del cos no amb incisions, sinó amb línies amb un pinzell molt fi. Els pintors de ceràmica signaven les seves obres. La ceràmica de figures negres i la de figures roges es sol dir ceràmica àtica ja que el major centre de producció era Atenes, la capital de l'Àtica.
La indústria de la ceràmica grega tingué un volum molt important degut a que la qualitat de les peces era molt valorada i fou objecte de comerç en tot el món mediterrani.


Bruna Villegas
1r Batx

26 de desembre de 2018

LA RELIGIÓ A ROMA

Durant el període imperial, els romans practicaven una religió politeista, és a dir, creien en diferents déus. La seva religió estava molt influenciada pels grecs gràcies al contacte amb les cultures i les conquestes de la península Balcànica, però tot hi així, aquesta religió no era igual a la dels grecs. La religió romana va incorporar elements Etruscos i d'altres llocs de la península italiana. 
Una pràctica molt comuna d'aquesta religió, era pregar als déus que protegien les cases i els familiars, ja que hi havia santuaris domèstics. Aquells que no seguien la religió de l'imperi eren condemnats perquè era una prohibició, així doncs, els cristians van ser perseguits i assassinats i intentaven practicar el cristianisme en llocs cultes o coves.
Més endavant, ja en el segle IV, el Cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà i la politeista es va anar abandonant amb el pas del temps.

Lararium (altar domèstic)

Es pot dir que l'autèntica religió romana va ser la politeista ja que era pròpia d'ells, per tant, aprofundirem més en aquesta. La politeista adquiria una llista molt llarga de noms de déus, la majoria eren divinitats agrícoles, com per exemple Júpiter que era el déu del raig i la pluja entre molts altres. A més a més, també es creia en moltes divinitats femenines com Juno, deessa protectora de les dones casades i el matrimoni. 
Cap a l'època clàssica, molts déus romans van començar a igualar-se amb algunes divinitats gregues a causa de les seves semblances entre sí. Algunes altres, en canvi, es van importar directament, com Apol·lo. 
Es va fer un panteó dels 12 déus olímpics, que tenien semblances en les dues religions: 

DÉU ROMÀ / DÉU GREC: 
1. Júpiter / Zeus (Déu del raig i la pluja)
2. Juno / Hera (Deessa de la fertilitat) 
3. Minerva / Atenea (Deessa de la saviesa) 
4. Mart /Ares (Déu de la guerra)
5. Diana /Artemisa (Deessa de la caça)
6. Mercuri /Hermes (Déu del comerç)
7. Vulcà / Hefest (Déu del foc)
8. Vesta / Hèstia (Deessa de la casa)
9. Apol·lo / Apol·lo (Déu de la bellesa i de les arts)
10. Venus / Afrodita (Deessa de l'amor)
11. Ceres / Demèter (Deessa de la fertilitat)
12. Neptú /Posidó (Déu del mar)

La finalitat d'aquest culte, no era pròpia ni del més enllà, sinó pel benestar de la civilització. 

El Pax Deorum significa "la pau dels déus", això significa, doncs, que els déus són favorables per Roma i que, per tant, tots els romans estaven en pau i amb protecció eterna amb els déus. El sacrifici era un ritual important perquè permetia mantenir la Pax Deorum, que era practicat pel cap de la família. 


Aquí us deixo un vídeo per aprofundir més en el tema:



Júlia Sabat
1r Batx

25 de desembre de 2018

MINOS I EL MINOTAURE

El minotaure és una criatura mitològica amb cos d'home i cap de toro. Era fill de Pasífae, esposa del rei Minos de Creta i d'un toro blanc enviat per Posidó, rei del mar. Minos havia ofès a Posidó, qui com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés de l'animal. Aquest monstre serà el protagonista del mite que us explicaré a continuació:

Pasífae es va unir amb el toro per mitjà d'una idea que se li va acudir a Dèdal. Va construir una vaca de fusta, on a l'interior de la qual, s'amagava la reina. La va deixar en un prat on solia pasturar el toro, que en descobrir-la s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos va néixer una criatura monstruosa, amb cos d'humà i cap de toro, conegut com a Minotaure. Minos es va adonar que no era fill seu i el va amagar de tothom. Dèdal li va dissenyar un laberint, un edifici de corredors, sales i patis on tothom que hi entrés, mai no trobaria la sortida. El minotaure va créixer i va viure allunyat de tothom. Excepte un cop a l'any que entraven set nois i set noies, que Atenes li enviava com a obsequi a Minos. Tots ells acabaven devorats per la criatura. 

El Minotaure, George Frederick Watts, 1885

Un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va demanar ser una de les catorze persones, escollides per Atenes, per anar al laberint on es trobava el minotaure. Abans de marxar va prometre al seu pare que si tornava viu, canviaria les espelmes negres del vaixell per unes blanques, en senyal victoriós. Quan van desembarcar a Creta, es va enamorar d'Ariadna, una de les filles de Minos i Pasífae. La princesa sabia quin final li esperava a Teseu i va anar a suplicar a Dèdal que ideés un pla per salvar-lo. Ell va cedir, i li va donar un cabdell de fil amb unes instruccions per no perdre el camí dins del laberint.


Van entrar al laberint caminant lentament, Teseu anava amollant el fil que li havia donat Ariadna durant tot el trajecte. De cop es van trobar el Minotaure, que es va llençar a sobre seu, però Teseu va reaccionar i s'hi va enfrontar desarmat. Després d'una llarga lluita va matar el monstre i van poder sortir del laberint seguint el rastre del fil.



Teseu sotmet el Minotaure, s. II aC

Ariadna els esperava fora i els va conduir fins al seu vaixell. Van fer escala a l'illa de Naxos, on la jove es va quedar adormida i Teseu va aprofitar per marxar sense despertar-la. Quan Ariadna se'n va adonar es va posar a plorar desconsoladament, fins que va conèixer a Dionís, amb qui es va enamorar i casar. 



El rei Egeu esperava des d'un penya-segat amb vista a l'horitzó, l'arribada del seu fill. Però aquest es va descuidar de canviar les espelmes negres per unes blanques, i fruit de la decepció es va suïcidar llençant-se al mar, que des d'aquell moment passaria a dir-se "mar Egeu" en el seu honor. Més tard Teseu, es va convertir en rei d'Atenes. 



David Raurell
4t ESO

24 de desembre de 2018

L'EDUCACIÓ ROMANA

En diferencia del passat, l'educació és un dels valors més importants i valorats d'avui en dia, tots passem per centres educatius des de petits on tenim professors experts en cada matèria, i on ens relacionem amb els nostres companys i aprenem diferents valors.

A l'antiga Roma això no passava, en aquells temps eren els pares qui educaven i decidien quines qüestions bàsiques i valors ensenyaven els seus fills, la mare educava sempre a les noies i el pare s'encarregava dels nois.
Fins a finals de l'època de la República, no es va començar a construir les primeres escoles com a lloc de reunió per els alumnes procedents de diferents famílies i llocs on tots aprenien d'un mestre professional.
Tot i així les escoles només eren per nois deixant de banda a les noies perquè aprenguessin les tasques domèstiques de casa i aprenguessin a portar una família.


Una mare cuidant el seu fill

L'ESCOLARITZACIÓ CONSTAVA DE TRES PARTS:
  • La primera era anomenada Ludus Litterarius: aquesta durava dels 7 als 12 anys, en aquesta etapa s'aprenien a escriure, llegir i a comptar. Les classes duraven 6 hores i només es feia un descans el migdia.
  • La segona etapa era el Ludus Grammaticus: aquesta etapa només era per estudiants que tenien famílies benestants, durava dels 12 els 16 anys. Aquell nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, era una preparació pel nivell superior, el professor s'anomenava grammaticus i ensenyava literatura, geografia, història, mitologia i filosofia. 
  • La tercera etapa s'anomenava Ludus Rhetoricus: dels 16 als 18 anys, el professor d'aquesta etapa s'anomenava rètor, en les classes els alumnes aprenien a parlar en públic, com convèncer a les persones i es plantejaven debats per discutir a classe cadascú defensant la seva tesis.
       Representació d'una classe a l' antiga Roma

LA PAIDEIA:

La Paideia, era una formació padagògica en els quals s'incorporaven els ideals de la cultura grega i la recerca dels sentiments religiosos, ètics i patriòtics, el seu objectiu no només era preocupar-se per l'ensenyament i formar un home savi o un artista, sinó també formar un home madur amb capacitat de tenir un bon futur i procurar donar un ideal de perfecció com a forma de vida.

Anna Canadell
4t ESO

21 de desembre de 2018

L'ECONOMIA I LA MONEDA DE L'ANTIGA GRÈCIA

ECONOMIA:
L'economia es basava en l'agricultura, principalment en el cultiu de blat, d'olivera i de vinya. La ramaderia, principalment en zones de muntanya on criaven porcs, ovelles i cabres i en alguns casos bous i cavalls. 
Tot i que la ramaderia i l'agricultura, no podem oblidar el comerç. Grècia va ser un dels països més importants de l'època comercialment, ja que era un lloc estratègic per a la compra-venda de productes. Un dels productes més fabricats comercialitzats era la ceràmica, sobretot a Corint i a Atenes, ja que era molt valorada per la seva estètica i qualitat. Era majoritàriament fabricada pels esclaus i l'estil era fortament influït pels estrangers. Els comerciants que la venien solien tenir negocis petits. 
El treball del miners era realment dur. Treballaven en espais molt petit i baixos, amb poques eines. La majoria de mines era explotada pels esclaus provinents de Tràcia. 

Ceràmica romana
MONEDA:
La moneda que s'utilitzava a Grècia va aparèixer l'any 550 a les ciutats de costa i s'anomenava dracma. Les primeres monedes estaven fetes d'una barreja d'or i plata anomenada electrum, i més tard eren del material més valorat en el moment, la plata. També se'n van fabricar algunes de bronze.
Un dels dibuixos més utilitzats per la moneda era el mussol Atena que actualment es conserva en algunes monedes d'euro. 

 Dracma amb el mussol Atena





Euro amb el mussol atena

Aquesta moneda tenia diferents usos:
- Servien com diners pel comerç.
- Eren una font d'ingressos.
- Era una forma de col·leccionar metalls preciosos. 
- La ciutat que podia produir monedes, era d'alguna manera més prestigiosa que les que no podien produir-ne. 








Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

20 de desembre de 2018

CIUTATS ROMANES A CATALUNYA

Catalunya formava part de Tarraconensis. Aquest era el nom de una de les tres parts en que August va dividir la península. Les altres eren Lusitània i Baètica, segons la divisió que es va fer els segles. 7-2 a.C.
Però durant l'imperi, hi havia dues parts més: Gallaecia i Cartaginensis. 
Tot i que hi va haver aquestes diferents divisions, Catalunya sempre va formar part de Tarraconensis. 

Dues de les ciutats romanes més importants de la província de Barcelona actual són Barcino (Barcelona) i Baétulo (Badalona). A Barcelona destaquen principalment les muralles del segle III, el temple d'August, les termes de Pati Llimona, la domus del carrer Sant Honrat i l'espai arqueològic de Plaça del Rei. A Badalona trobem les termes de la ciutat i la Casa dels Dofins. 

Temple August (Barcelona) 

Casa dels Dofins (Badalona)














No cal oblidar tampoc, alguns monuments que s'han conservat de altres pobles com el Temple Romà de Vic, les termes romanes de Sant Boi de Llobregat, Caldes de Montbui i Cabrera de Mar o la vila romana Torre Llauder de Mataró. 

De la província girondina es conserven alguns jaciments ibers importants com el Castell de Palamós, Puig de Castellet i Montbarbat a Lloret de Mar i Ullastret. La costa de Girona va ser on els grecs van fundar les seves colònies de Rhode (Roses) que conserva el barri hel·lenístic i una fàbrica i Emporion (Empúries) on encara avui podem veure la delimitació de les ciutats gregues i romanes que hi ha haver. La primera està molt a la vora del mar i l'altra, seguida de la grega s'endinsa cap a l'interior. A la capital, l'antiga Gerunda trobem les muralles i el Museu d'Història de la ciutat i l'Arqueològic de Catalunya. I les termes romanes, Caldes de Malavella. A Banyoles trobem les viles romanes de Vilauba i les dels Ametllers a Tossa de Mar. A Capsacota (La Garrotxa) hi ha la Via Romana. 








Castell de Palamós 

Via romana (Capsacota) 

Pel que fa a Tarragona, les muralles, els fòrums (tant el de la ciutat com el provincial), el circ, l'aqüeducte, l'amfiteatre i les termes són els monuments més importants que es troben conservats actualment. La ciutat no tenia un relleu gaire regular i això va fer que l'estructura típica no s'utilitzés durant la construcció de la ciutat. Tarraco va ser construïda en un turó i això va fer que estigui distribuïda en una espècie d'esglaons amb terrasses. 

 Amfiteatre deTarragona

 Aqüeducte de Tarragona

Lleida per la seva part, també conserva algunes restes de l'època romana. Trobem, per exemple, les muralles, el turó de la Seu Vella, restes d'algunes cases i la torre Andreu, també hi ha les termes. 


Muralles de Lleida

Aquí us deixo un mapa amb les ciutats més importants de Catalunya a l'època romana. Molts dels noms actuals s'assemblen bastant als d'aquella època mentre que d'altres han canviat bastant.  




Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

19 de desembre de 2018

SIRENES

Les sirenes són uns éssers mitològics molt famosos en la mitologia grega i romana. 
Avui en dia, s'idealitza a la sirena com un ésser amb cos de dona (de cintura cap amunt) i cua de peix que viu al mar. Una figura molt bella i seductora de la qual n'hem pogut veure en algunes pel·lícules Disney des de ben petits com ara "La sireneta"

Ara bé, és una versió força diferent en comparació amb el concepte de sirena que trobem en la mitologia grega, on es descriu a la sirena com un ésser seductor per la seva hipnòtica veu i lligat al pecat. Un ésser capaç de portar fins la mort a tots els homes, sobretot als mariners, que no fossin capaços de resistir-se a la temptació del meravellós cant.
Pel que fa al físic, en la mitologia grega l'aparença d'una sirena era molt diferent en comparació a l'aspecte que tenim com a referència en l'actualitat: 
Era un ésser amb mig cos de dona i mig cos d'ocell i aquest aspecte tant peculiar té la seva història: Tant les muses com les sirenes tenien una dolça veu i, per demostrar qui ho feia millor, van decidir fer una competició de cant on van perdre les sirenes i van ser castigades per les muses.




Pintura d'una sirena, John William Waterhouse
Estàtua funerària d'una sirena, 370 a.C


Sobre aquestes criatures en trobem milions de llegendes, una que està molt relacionada amb aquest mite és la història d'Ulisses, que trobem a l'Odissea d'HomerAquesta llegenda ens explica que quan els vaixells d'aquest passaven pels voltants de Sicília, tocant l'illa on habitaven les sirenes, Ulisses que prèviament ja havia estat informat sobre tot el que passava en els mars, va ordenar a la seva tripulació que es tapessin les orelles amb cera per no ser temptats pels cants, però que a ell el lliguessin al pal major del vaixell per poder sentir les magnifiques veus dels éssers marins ja que desitjava fortament sentir el meravellós cant dels éssers marins i que per molt que demanés que el deslliguessin, va demanar que l'ignoressin. 

I així va ser com Ulisses va poder sentir els cants de les sirenes sense caure al mar sent també el primer en creuar un vaixell per aquells mars.

Gabriela Núñez
1r batx

18 de desembre de 2018

ÈDIP I L'ENIGMA DE L'ESFINX

Hera, la deessa del matrimoni i protectora de les dones casades, tenia un caràcter molt venjatiu i mai perdonava una ofensa. 
Aquesta va decidir castigar els habitants de Tebes, una ciutat de l'antic Egipte, per un crim comès a la ciutat. Per aconseguir-ho, va cridar a l'Esfinx: un monstre gegant que tenia el cap i el tors de dona, potes de lleó, cua de serp i ales d'àliga.

L'esfinx i Èdip, de François Xavier Fabré

Hera va ordenar a l'Esfinx que se situés al camí de Tebes per on havien de passar obligatòriament les persones que volien arribar a la ciutat. Així que, tant aviat s'acostava un visitant, el monstre barrava el pas i s'havien d'aturar. L'Esfinx els deia que podrien passar a la ciutat, però que primer havien de respondre una endevinalla, i si no l'encertaven, el monstre els hauria de castigar per la seva ignorància. 
L'enigma deia així: 
Només té una veu,
i camina de quatre potes al matí,
dues al migdia i tres a la nit.
Com menys peus té, més veloç corre.
Si el coneixes, t'estima, però si no el coneixes,
lluita contra tu i et destrueix.

Cap viatger era capaç d'endevinar-la, i l'Esfinx no tenia més remei que devorar als ignorants. A causa d'això, es va escampar el terror i la gent ja no volia anar a aquesta ciutat.

Però, al cap d'un temps va arribar un foraster, Èdip. Aquest era molt intel·ligent, així que decidit i confiat va acostar-se al gran monstre. Així que la bèstia va recitar-li l'endevinalla, i Èdip escoltant amb gran atenció, s'estava esforçant per desxifrar-ne el sentit. Com que no aconseguia concentrar-se, va recollir un pal que va veure a la vora del camí, va traçar un cercle al terra i s'hi va ficar a dins, ja que pensava que d'aquesta manera es podria aïllar i pensar amb més facilitat.
I quan va estar preparat, encara dins el seu cercle, va respondre: "La solució al teu enigma és l'home. L'home té la veu amb què parla. Al matí, és a dir, quan acaba de néixer, camina a quatre grapes perquè gateja. Després, quan creix i es troba al migdia de la seva vida, camina sobre els dos peus i és capaç de córrer. En canvi a la nit, quan envelleix, es recolza al seu bastó, el tercer peu, i li costa caminar. A més, l'home ha d'obrir el cor per conèixer-se a ell mateix, i si ho aconsegueix, es converteix en el seu millor amic, i si no, es converteix en el seu enemic i es destrueix a ell mateix.

L'Esfinx, que sempre havia tingut un aire passiu, de sobte es va quedar parat. No sabia com afrontar aquella derrota, així que la seva reacció va fer que els ulls se li tornessin vermells de ràbia, les urpes li tremolaven i tot el seu cos es va tensar ja que la ira li cremava per dins com el foc, i finalment, va perdre el control i es va suïcidar llençant-se des de dalt d'una muntanya. 

Èdip, satisfet, va continuar el seu viatge cap a Tebes, on va arribar al dia en que el rei havia mort sense descendents. Així que els habitants, per agrair-li la seva ajuda a alliberar-se de l'Esfinx, van escollir-lo com a nou rei. 

Aquí podem escoltar la història d'Èdip, que explica la seva tragèdia i com va arribar a trobar-se amb l'Esfinx. 



Alba Riera
1r batx

17 de desembre de 2018

OCTAVI AUGUST

Octavi August (63 a.C. - 14 d.C.) fou el primer emperador i el més important de l'Imperi Romà. Ell va governar des de l'any 27 a.C. fins a la seva mort. August era fill adoptiu de Juli Cèsar ja que el pare biològic va morir quan ell tenia 5 anys. Octavi es va convertir en el successor de Cèsar, després del seu assassinat l'any 44 a.C. L'emperador decidia qüestions civils, militars i religioses.

Durant els primers temps, l'Imperi Romà va continuar la seva expansió i va conquerir territoris com Britània i d'altres situats a la mediterrània occidental. Durant el seu mandat, l'àmbit mediterrani va viure la Pax Romana. Com que es trobava enfrontat als republicans Brut i Casi, Octavi va decidir aliar-se amb els seus antics enemics, Marc Antoni i Lèpid. Va formar amb ells un triumvirat, després va començar la persecució dels republicans que va culminar a la batalla de Filip a Macedònia. A partir de llavors, Lèpid va ser relegat a Àfrica, mentre que Antoni a l'Orient i Octavi a Occident.

La rivalitat que hi havia entre Marc Antoni i August va conduir a la Guerra de Perusa (41 a.C.), on el cap militar d'Octavi August, Agripa, va derrotar als antonians. Octavi va transformar el règim polític de la república romana en una mena de monarquia. El nou règim consistia en un equilibri de poder entre el senat i el poble romà d'una banda, i l'emperador i la seva casa de l'altra banda. Inicialment, es va renovar cada any el mandat com a cònsol solitari, al qual va anar afegint nous títols que reafirmar al seu poder. Va reformar les institucions romanes, adaptant-les a la necessitat de gestionar un imperi tan extens:
  • Va crear el consell del príncep
  • Va dividir les províncies en senatorials i imperials
  • Va reorganitzar la fiscalitat
  • Va protegir el culte
  • Va assegurar els límits de l'imperi
  • Va continuar l'expansió a la zona del Danubi i el mar negre
Octavi August no va tenir fills homes dels seus tres matrimonis, va acabar per adoptar el seu gendre Tiberi, el qual va associar en el poder des del 13 d.C., i que el succeiria sense dificultat després de la seva mort.


Escultura d'August de Prima Porta, 20 aC
Bruna Villegas
1r Batx

14 de desembre de 2018

EL NAIXEMENT D'APOL·LO I DIANA

Els antics van descobrir que Latona va ser estimada i seduïda per Júpiter, i com a resultat d'aquest amor van concebre dos fills bessons, que van anomenar Apol·lo i Diana. Es diu que Juno, que era l'esposa de Júpiter, s'ho va agafar tant malament que no solament li va negar tota la terra per descansar del seu ventre, sinó que també li va enviar Pitó, una ser enorme que havia de fer-la fugir i posar-li obstacles. 

Latona converteix en granotes els pagesos, de Johann Georg Platzer


Latona, espantada i aterrida pel Pitó, va intentar escapar-se, però no trobava cap lloc on l'acceptessin, ja que Juno va llençar una maledicció contra qualsevol terra que acceptés acollir Latona. Amb sort, va arribar a l'illa d'Ortígia, que la van acollir i allà mateix es va preparar per donar a llum a Diana, la qual de seguida la va posar al servei de la seva mare l'ofici de llevadora, ja que el seu germà Apol·lo estava a punt de néixer. Tot seguit l'infant va matar amb les seves fletxes Pitó, i va començar a donar respostes a qui en demanaven. Així mateix diuen que a causa d'aquesta part es va canviar el nom de l'illa, perquè va passar de dir-se Ortígia a ser dita Delos. 



Alba Riera
1r batx

13 de desembre de 2018

LA VESTIMENTA GREGA

A l'antiga Grècia la gent és vestia d'una forma més diferent i complicada comparada amb la vestimenta avui en dia.

El més bàsic que utilitzaven era plana artesana, el lli Egipte i la seda que s'havia de repenjar sobre el cos que s'aguantaven amb cinturons o fermalls i això ja donava  l'aspecte de vestit.

A l'hivern és vestien amb una tela més gruixuda i a l'estiu amb una de més prima.

Amb els tipus de color de la roba o la vestimenta ja és podia deduir la classe social.


moda grega

A la vestimenta de l'Antiga Grècia hi havia com a vestit més portat era la tunica, que podia ser femenina o masculina. 


Ex: chitón: Era un dels Vestits que eren unisex, era una peça, on és unint els dos draps rectangulars a les espatlles i la cintura és cordaven una corda o cinturó

Els grecs també utilitzaven uns accessoris com: Sandàlies, polseres, collarets, etc. 














                                              

 collaret                                                                                           polseres                                                                                    
                                                               Sandàlies

Neene Mballo
4tESO

12 de desembre de 2018

ENCANTERIS DE HARRY POTTER

Harry Potter, una saga de llibres molt coneguda per arreu del món, escrits per Joanne Rowling.

Pels qui no ho sapigueu aquests llibres tenen una temàtica de fantasia i bruixeria, i durant el llibre podem veure que els personatges utilitzen molts encanteris, als quals estan escrits/dits amb llatí. Ara us explicaré els significat d'alguns:

PETRIFICUS TOTALUS

La paraula llatina Petrificus vol dir "petrificat" i ve de la paraula petra = pedra. I totalus com podem veure és molt semblant el català i significa "total".
És un encanteri que deixa el cos de la víctima rigit i petrificat.

EXPECTO PATRONUM
Expecto significa "esperar" i Patronum "protector".
S'utilitzava com un escut per espantar els dementors.

LEVICORPUS
Levis ve de la paraula "lleuger" i corpus de "cos" = Cos lleuger.
L'encanteri consistia en fer que el rival estigués penjat per l'aire cap per avall.

ACCIO 
Significa "invocar", ho utilitzaven per atraure objectes.


OBLIVIATE
Be de la paraula obliviscor, en català "oblidar".
Un exemple és quan l'Hermione ho va utilitzar per esborrar la memòria als seus pares.

LUMOS MAXIMA
Lumos prové de la paula "llum" i maxima de "màxim".
I tal i com diu el truc, causava un raig de llum molt potent.

RIDDIKULUS
Com podem veure la paraula riddikulus significa "ridícul", i aquest encanteri convertia a la gent amb formes d'animals o altres, amb la finalitat de ridiculitzar-los. 

DRACONIFORS
Draco ve de la paraula "drac" i fors significa "forma".
Tractava de convertir algú amb un petit dragonet.

WINGDARIUM LEVIOSA
Wing és una paraula amb anglès que significa "ala", i ardium ve del llatí i vol dir "elevar". 

EXPELLIARUMS
La paraula Expelliar vol dir "treure" i armus equival a "arma". Si ho traduïm d'una manera més coherent, significa treure-li l'arma al contrincant per tal de que ell no et pogui atacar.

OCOLUS REPARO
Ocolus vol dir "ulls" i reparo, doncs "reparar". En aquests llibres s'utilitza per reparar unes ulleres trencades.


Berta Dong Reixach
4t ESO