19 de gener de 2018

ELS RIUS DE L'INFRAMÓN (I): ESTIX

És un afluent d'un riu que s'ha de travessar perquè córrer just per davant de l'entrada a l'inframón i es deia que tenia propietats màgiques. Estix significa "odi" i més endavant explicaré perquè s'anomena així.

Estix la nimfa
Estix era una de les nimfes filles d'Oceà i Tetis la qual donava nom a una Font d'Arcàdia que es deia que perdia la seva aigua a sota terra i alimentava al riu també anomenat Estix. Aquesta nimfa és la personificació d'un dels rius infernals d'Hades.
Va tenir quatre fills amb Pal·lant anomentas Nice, Cratos, Bia i Zelos a més del monstre anomenat Escil·la. Un altra fill atribuït a Estix és Ascàlaf.

El riu Estix i les seves propietats
L'indret on s'unien tots els rius de l'inframón s'anomenava llacuna estix.
Es deia que l'aigua d'aquest riu era verinosa. 
A més, els déus anomenaven el riu Estix per fer el seu jurament més sagrat.
Quan les persones morien les ànimes eren enviades a l'inframón i representa que Creont les portava amb una barca a través del riu Estix, ja que era la única manera de travessar-el.

Creont transportant les ànimes cap a l'inframón



















El taló d'Aquiles
Un mite diu que Tetis va submergir el seu fill Aquil·les al riu Estix per tal que es tornés invulnerable i ho va aconseguir tret del taló, lloc pel qual Tetis el subjectava, per això el taló d'Aquil·les era l'única part del seu cos vulnerable i per on el podien matar. D'aquí el perquè el van matar durant la batalla tirant-li una fletxa al taló.

Creont a la barca amb les ànimes
















Paula Sala
1Batx

ETS LA MEVA MUSA

Encara que la seva definició sigui incerta, es considera que les Muses van ser les nou filles de Zeus i Mnemosine. Es deia que les muses baixaven a la terra i buscaven als homes dels quals la seva inspiració havien d'alimentar. Aquests homes privilegiats sentien les seves veus i les transformaven en idees i pensaments propis.

Tot i així, antigament, les muses només eren tres les quals es dedicaven a la meditació, la memòria i el cant. Finalment, es va acabar consolidant per tot Grècia que de muses n'hi havia nou. Homer menciona varies vegades a una Musa en particular i a altres Muses en plural però tan sols una vegada diu que eren nou muses, però sense mencionar els seus noms. Hesíode va ser el primer que va donar els noms, i a partir d'aquí, doncs, comencen a ser reconegudes.
Les nou muses
En un principi, les nou Muses fomentaven la inspiració dels homes, però més tard, cada una d'elles va adquirir una determinada funció. Les nou muses eren les següents:

Calíope
- Calíope: Era la musa de la poesia èpica i heroica i protectora de la eloqüència. En definitiva: la musa dels grans poetes. El seu nom significa "la bella veu" i era representada amb una corona de llorer.

- Terpsícore: La musa de la dansa i la protectora d'aquest art. Era anomenada "l'amant del ball" i era representada amb peus lleugers ballant un compàs aeri.

- Erato: Era anomenada "l'adorable". Fou la musa de la poesia romàntica i protectora de l'amor. La representaven amb una lira.

- Talía: Musa de la comèdia i de la poesia pastoral i protectora del teatre. Li deien "la festiva" i sostenia un bàcul, una màscara de pastor i portava una corona de flors salvatges.

Urània
- Urània: Anomenada "la celesta", era la musa de l'astronomia i de la filosofia, protectora de les constel·lacions. Sostenia instruments matemàtics així mostrant el seu interès per les ciències exactes.

- Clio: La musa "la que dóna la fama". Era la musa de la història i protectora de les belles arts. Recordava totes les grandioses i heroiques accions amb els noms dels seus autors. Es representava amb una corona de llorer, un llibre i una ploma.

- Euterpe: Era la musa de la música instrumental i protectora dels intèrprets. Li deien "L'encantadora" o "Senyora de la Cançó", era representada amb una flauta i amb garlandes de flors fragants i fresques.
Melpómene

- Melpómene: Musa de la tragèdia i protectora de l'art líric. Portava una corona d'or i empunyava una daga i un ceptre.

- Polimnia: El seu nom significa "la dels himnes variats". Era la musa de la memòria i de l'art mímic, era la protectora dels actors però també musa de la retòrica i dels himnes. Era representada sostenint un ceptre.

Es deia que el macedoni Píer va ser un dels primers en introduir l'adoració a les nou Muses al peu del Helicó. Allà hi havia un temple i estàtues on se celebrava el festival de les Muses, anomenat Museia. La muntanya parnàs també era consagrada a elles i a prop de Castalia tenien un temple dedicat a les nou Muses.



Helena Osset
1r Batx

18 de gener de 2018

LA SOCIETAT ROMANA

La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:
  •  Patricis: Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos.
  • Plebeus: Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a què van aconseguir poder tenir un representant que lluités pels seus drets. Aquest plebeus havien de pagar uns impostos als patricis.
  • Clients: Els clients eren plebeus que estava protegits pels patricis. Aquest s havien d'obeir els patricis a canvi de diners per poder sobreviure. Una de les curiositats d'aquest grup és que es podien presentar a les eleccions, però només en funció de el numero de clients.
Classificació dels ciutadans romans

A dins dels no ciutadans hi havia varies classes, són:
  • Els lliberts: Eren considerats aquells que havien set escaus i s' havien alliberat, tot i l' alliberació no tenien els mateixos drets que els ciutadans a no se que tinguessin un fill que el nadó seria considerat ciutadà.
  • Els estrangers: Eren habitants de les ciutats de Laci, en aquest individu no se'ls deixava votar.
  • Els esclaus: Els esclaus eren homes, dones i nens que eren propietat dels amos, al poder i vendre se'ls considerava objectes i no pas persones, al no ser considerats persones no es podien casar, en cas que nasqués un fill , passaria directament a ser esclau.      
Dintre del selecte grup de esclaus hi havia tipus d'esclaus, eren:
  • Esclaus públics: Aquest eren propietat de l'estat i eren els encarregats de fer el treball públic, ja sigués obres, etc.
  • Esclaus familiars: Aquests eren esclaus de l'amo de la casa. En aquest cas feien la feina del camp o de la casa.
Exemplificació dels que no eren considerats ciutadans
En aquest vídeo, ho explica d'una manera més fàcil d'entendre:


Lluis Domenech
1r Batx.            

17 de gener de 2018

EL LLATÍ , LA LLENGUA DE L'IMPERI

L'origen i expansió del llatí
El llatí, és una llengua de la branca itàlica, que va ser parlada en l'Antiga Roma i, posteriorment, a l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, arribant fins i tot a l'Edat Contemporània, ja que es va mantenir fins i tot com a llengua científica fins al segle XIX. El seu nom deriva d'una zona geogràfica de la península itàlica on es va desenvolupar Roma, el Laci (Latium).
ubicació del Laci (Latium) actualment

Entre els segles III aC i II dC, el llatí va esdevenir la llengua de la gran part dels pobles que constituïen el regnat romà, com a part del transcurs de la romanització. El llatí anava substituint de manera parsimoniosa la majoria de les llengües assentades de la meitat ponent de l'Imperi.
Es va desenvolupar fins esdevenir a les llengües romàniques, que són les següents:
    * La península Ibèrica: castellà, català, portuguès i el gallec.
    * França: francès i occità.
    * Itàlia: italià i sard.
    * Suïssa: francès.
    * Llevant d'Europa: romanès.
Mapa de les llengües romàniques al s. VII d.C
Les etapes del llatí
 Està format per 8 etapes, que les explicaré a continuació: 
  - Llatí Prohistòric: Van sorgir les primeres inscripcions conegudes del llatí.
  - Llatí Arcaic: Comença amb els primers testimonis de textos literaris, és a dir és l'època de la formació del llatí.
  - Llatí Clàssic: Aparèixen noves modalitats d'escriptura, acaba el període de la formació de la llengua i és la llengua principal en la parla de les ciutats de Roma.
   - Llatí Postclàssic: Innovacions d'estil d'escriptors com Sèneca o Tàcit. Reflexió en les seves obres la llengua popular, com Petroni.
   - Llatí Tardà: El llatí i la llengua parlada, són percebuts com dues entitats diferents. S'integrarà el llatí cristià, que introdueix els manlleus i canvis de significats per a la necessitat d'anomenar conceptes propis de la nova religió cristiana.
    - Llatí Medieval: És la llengua escrita, però la poc parlada.
   - Llatí Humanístic: Grup d'individus que volen recuperar el llatí, tan la llengua escrita com parlada, també volien imitar als antics.
    - Neollatí: És el llatí actual, normalment són paraules associades a aparells  tecnològics i a la societat.
Aquí teniu un vídeo sobre la difusió del llatí:



Meryem Merimi
4t ESO

16 de gener de 2018

LES DONES A GRÈCIA

La dona a l'Antiga Grècia era triplement esclava: marit, fills i llar.

Les dones a l'Antiga Grècia 
  • Durant al llarg de la seva vida estava obligada a ser representada per un tutor. Durant la infància de la dona, estava sotmesa pel seu pare. A l'adolescència, es casava amb catorze o quinze anys i estava sotmesa pel seu espòs, que sempre ell era més gran que la dona. A la vida adulta, estava sotmesa pel seu espòs, però si quedava viuda, llavors estava sotmesa pel seu germà.
  • Les dones no tenien drets, estaven totalment apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats, ni parlar en públic.
  • Les dones podien sortir de casa , només quan hi havia festes religioses.

CONCEPCIÓ I NAIXEMENT

La repressió i el pensament purament masclista es donava des de que les gregues eren nadons. Mantenir una dona era molt poc enriquidor i no valia la pena. La majoria d'elles eren abandonades.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Durant la infància i l'adolescència, les nenes no podien accedir de cap manera a l'educació. Però hi ha algunes zones on hi havia escoles especials només per dones. En aquestes escoles aprenien a teixir, a filar, a dur a terme tasques domèstiques... i fins i tot et preparaven pel matrimoni.

La infància
VIDA ADULTA

Quan arribaven a l'edat de casar-se, 14 o 15 anys, el pare decidia amb qui es casaven. El nuvi, que solia tenir vint anys o més, seguia les indicacions del seu pare i els interessos familiars. El nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte prematrimonial on s'acordava el dot que havia d'aportar ella. Després de la celebració, la dona casada ja es traslladava a casa dels pares d'ell.

Cuidar dels fills era la tasca més important per a una dona, era una gran responsabilitat i l'únic àmbit en el que prenien el paper principal.

Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys, quan era enviat a un mestre privat. Les filles estaven amb la mare fins el moment de casar-les.


Si voleu més informació, aquí us deixo un link.

Martina Vilar
1r Batx

15 de gener de 2018

FESTES ROMANES

A l'antiga Roma, quasi cada dia es celebrava alguna festivitat relacionada amb alguna divinitat, amb  els cicles agrícoles o amb la fecunditat, sempre acompanyades de rituals o sacrificis. Molts d'aquests feriae encara perduren avui dia, com a herència d'aquell passat on l'oci estava ben vist i el treball era només feina d'esclaus.

Hi havia tres tipus de festes diferents:

Stativae, eren festes que es celebraven cada any.
Imperativae, eren unes celebracions obligatòries per purgar un problema amb els déus.
Conceptivae, també eren festes celebrades cada any però sense un dia fix.

Les més importants eren:

La Parentalia es celebrava del 13 al 21 de Febrer, era una festa dedicada als difunts, els familiars anaven al cementiri, on visitaven les tombes dels seus parents morts, i realitzaven diverses ofrenes i sacrificis. Aquesta celebració ha esdevingut el dia de tots sants.

Carmentalia eren dos dies (11 i 15 de Gener) els quals estaven dedicats a Carmena, la deessa de la salut de la dona.

Floralia era una festivitat en honor a Flora, la deessa de les flors i la vegetació, durava del 28 d'abril al 2 de maig. Aquesta festa tenia una ambient lasciu on es buscava el plaer.

Saturnalia era una festa celebrada cada 17 de Desembre, dedicada al déu Saturn. Es celebrava un cop les feines del camp s'havien acabat i era similar amb el carnaval i el nadal, ja que tot estava permès i la gent es disfressava.

Lupercalia era una festa coneguda com a festa del llop ja que estava dedicada a Luperc, el déu de la fertilitat i protecció dels ramats dels llops. És una de les celebracions més antigues 

Romans durant una celebració
Aquí adjunto un vídeo molt interessant que explica la Saturnalia detalladament.



Èlia Vilà
1r Batx

12 de gener de 2018

CASES ROMANES

Hi ha quatre tipus d'habitatge bàsics on se separaven segons el nivell econòmic i si estava en una ciutat o en un camp.
  • Domus (casa senyorial).
  • Insulae (blocs de pisos).
  • Villa rústica.
  • Villa urbana.
La domus i la Villa urbana eren les més riques per la decoració i els mobles.

DOMUS
És la típica casa romana en la qual poques famílies hi podien viure, la grandària i el luxe de la casa es basava a partir de les possibilitats de cada família.
Eren d'un pis i com a màxim dos i la planta era rectangular i no disposaven de gaires finestres. L'atri era d'on entrava la calor i al seu voltant hi havia diverses dependències. 

La porta d'entrada estava situada a la meitat del passadís on es comunicava el carrer i l'atri.
Quan tenien visites esperaven a ser rebuts al vestibulum, a través del vestíbul es passava del atri al peristylum o pati envoltat d'un porxo on era sostingut per columnes.
Les dependències principals del peristylum eren:
  • Cubicula (habitació per dormir)
  • Culina (cuina)
  • Balneum (bany)
  • Cella (rebost)
  • Exedra (sala d'estar gran)
  • Oecus (sala d'estar petita)
Casa romana (domus)
INSULAE

Hi vivia la gent amb pocs recursos i normalment eren habitacions llogades, eren mes altes que les domus, arribaven als 4 o 5 pisos i es construïen amb materials barats i per això el perill d'ensorrament era més probable.
Estaven al costat del pati interior perquè es ventilessin i per permetre que la llum entri a les habitacions que no donaven al carrer, tenien balcons exteriors. 


Normalment no disposaven de conduccions d'aigua per tant havien d'anar a buscar-ne a les fonts públiques.


Insulae


VILLA RÚSTICA i VILLA URBANA

Era destinada a l'explotació agrícola, hi convivien els treballadors i el bestiar i per tant era com una mena de granja.



Normalment era una cabanya amb una sola habitació i un pati amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja.



Disposaven de un menjador, l'habitatge per els esclaus, els estables dels animals... 



La villa urbana es construïa en un lloc privilegiat al costat dels boscos, llacs o a les vores de rius i platges.

La disposició d'elles eren semblants a les domus.

Judit Osuna

1r Batx

11 de gener de 2018

CIRCS ROMANS

A l'actualitat els circs són molt diferents dels que hi havia a l'imperi Romà, ja que ara són carpes on gent es disfressa de pallasso per fer riure, o gent amb habilitats extraordinàries ensenyen el seu talent. Però a l'antiga roma no eren així, casi sempre estaven destinats, igual que ara, a l'oci però, el circ també s'hi feien diversos espectacles i, quan algun general celebrava un triomf militar, part de la cerimònia es celebrava al circ.

Espectacles: l'espectacle més habitual del circ eren les curses de carros però també s'hi podien veure: combats de gladiadors, pugilats, reconstruccions de maniobres militars, batalles navals (també dites naumàquies), caceres (també dites venationes) amb animals exòtics, curses a peu o a cavall i exhibicions de cavalls.

Aquí us deixo un combat de pugilat:


Edifici: l'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Com que en el circ principalment hi feien curses de carros, tenia una forma allargada, rectangular i amb els costats menors corbats. Parts:

-La pista (arena) estava dividida per un terraplè (plataforma feta amb terra sobreposada, pedres i altres materials) també dit spina.
Circ romà
-A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
-Sobre la spina hi havia obeliscs egipcis, estàtues de déus i comptadors ( set ous o set dofins que marcaven les voltes que havien de fer a la cursa).
-Tot el voltant de l'arena estava ocupat per la caurea o graderia, sustinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
-A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

Els carros s'anomenen quàdrigues, i els conductors, aurigues. Els aurigues professionals eren de classe social baixa, i s'organitzaven en equips (factiones). N'hi havia quatre que es distingien pel color i els espectadors cridaven el color segons si volien que guanyes un o un altre equip:
-Vermell (russata)
-Verd (prasina)
-Blanc (albata)
-Blau (veneta)
Cap al segle IV dC, els jocs de circ van ser malvistos per l'Església i van caure en desgràcia, i finalment es van prohibir. Van reautilitzar les pedres dels circs abandonats per això, del Circ Màxim de Roma que podia acollir 150.000 persones a l'època de Cèsar nomès en queda una planura.



Clara Serrat
4t ESO

10 de gener de 2018

ARCS DE TRIOMF

A què anomenem arc de triomf ? Un arc de triomf és un monument construït per commemorar una victòria militar, encara que en realitat es va usar per festejar a un governant. Els primers arcs de triomf van ser aixecats pels romans de l'antiguitat i cadascun estava dedicat a un general victoriós. L'arc de triomf clàssic és una estructura autònoma, bastant separada de les portes o muralles de la ciutat.


                  arc de triomf de Barcelona
Abans eren construccions de fusta que servien perquè els generals de l'exèrcit hi exposessin els trofeus però, més endavant, la funció dels arcs de triomf eren commemoratius, es feien de pedra i tenien inscripcions.

Podem trobar molt arcs de Triomf escampats per tot el món d'influència romana. 


Arcs de Triom

No només a la mateixa Roma es van edificar Arcs de Triomf. En bona part de les diferents províncies conquerides es van erigir els respectius arcs commemoratius que honraven els generals i soldats artífexs de les diferents victòries militars. Trobem Arcs de Triomf romans a les Gàl·lies, Hispània, al nord d'Àfrica o a l'Orient Mitjà. A l'època del neoclassicisme, probablement sigui l'arc de Triomf de París, el més famós.

Exemples de diferents Arcs:

      ARC DE BARÀ                   ARC DE CONSTANTÍ                      
Arc de Barà
Arc de Constantí
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                
Com podem observar en les imatges anteriors, hi ha dos tipus d'arcs de Triomf:

 · d'un arc: amb columnes o pilars adossats, a la cornisa es troba el text que explica el motiu de l'edificació

 · de tres arcs: un arc alt i ample al centre i dos de laterals més petits. A part de la funció commemorativa, tenien una altre funció, servien com a "porta de control" de la ciutat. Per l'arc central passaven els carruatges i pels laterals les persones.


També us deixo un vídeo per si us interessa saber alguna curiositat sobre l'arc de Triomf de Paris:


Sílvia Pampliega
4t ESO

4 de gener de 2018

LA GELOSIA D'HERA

Leto era filla de Febe i Ceo i amb la seva germana anomenada Asteria, van ser venerades com les deesses de la nit. Segons la mitologia grega, Zeus es va interessar per la germana de Leto (Asteria) intentant de totes maneres poder seduir-la. No obstant, ella no li feia cap tipus de cas i s'hi negava. Finalment, desesperada per la gran insistència del Déu, Asteria va decidir escapar-se i per això es va convertir en Codorniu i es va tirar al mar i d'aquí va neixer l'illa d'Ortiga.

 Posteriorment, el capritxós Zeus va decidir interessar-se per Leto, la innocent deessa que finalment va caure al seus peus al quedar-se embarassada d'ell.

Hera i Zeus
El problema va ser quan Hera, l'esposa de Zeus, va adonar-se de la infidelitat i la gelosia li va inundar l'ànima. Va prohibir que se a Leto, se li oferís un refugi a qualsevol lloc i així Leto no podria tenir els fills del seu marit. No obstant, la deessa embarassada finalment va trobar refugi a Ortigia, l'illa en la qual s'havia convertit la seva germana. Tot i així, el seu calvari només havia començat.

Hera va parlar amb la deessa dels naixements, anomenada Llitía, i li va demanar que impedís el part. Així, la pobre Leto va patir durant nou interminables dies els dolors del part.

Finalment, la resta dels deus van escoltar les seves súpliques i van decidir que Artemisa, un dels dos fills que esperava, nasqués ràpidament, arribés a l'edat adulta i pogués ajudar a la seva mare en el naixement d'Apol·lo, el segon dels bessons.

La deessa Artemisa quedaria tan impressionada per el patiment de la seva mare que va decidir des d'aquell moment mantenir-se verge fins al final dels seus dies.


Els fills de Leto es van convertir en aquell moment, en els seus millors defensors. Van protegir a la seva mare davant als atacs de Hera, que pensava no parar mai el seu afany per acabar amb l'amant del seu marit.
Apol·lo i Artemisa
Del què fa a l'illa d'Ortiga, com a premi per haver acollit a Leto, va rebre quatre pilars que la sustentarien i impedirien que s’enfonsés. En aquesta illa es va convertir en Delos, el lloc en el qual posteriorment s'alçaria el principal temple al Déu Apol·lo.


Leto, Artemisa, Apol·lo i Asteria a Delos.

Helena Osset
1r BATX