GLADIADORS


 

Els gladiadors s'originen al s. VI a.C procedents de la zona del nord de l'actual Itàlia. Lluitaven entre si per honorar els difunts de les classes influents de la societat.



 

Gladiador = espasa ( procedeix del llatí).


Amb l'arribada de les primeres repúbliques romanes, els gladiadors passen a ser homes lliures que lluiten per un sou o perquè són lladres o esclaus, que estan obligats a lluitar. A Roma, van decidir que aquest ritual d'origen etrusc, passés a ser un gran espectacle admirat per tot el món. Primer, aquests espectacles els van utilitzar de manera política propagandística. La política que ho portava podia quedar-se en la ruïna només per aconseguir fama i prestigi entre els romans.

Els gladiadors tenien una dieta vegetariana alta en proteïnes. Bàsicament s'alimentaven de cibada i altres llegums. Així els feien engreixar i creaven un escut natural que els ajudava a l'hora de que hi haguessin ferides profundes en combat. En combat patines moltes fractures però es recuperaven molt bé ja que tenien darrere un gran equip mèdic amb categoria i això els portava a una bona recuperació. També els hi feien massatges i podien tindre el luxe de fer-se banys.



Regles de combat:
Els combats de gladiadors van arribar a ser tant importants que van tenir de prolongar unes lleis que regulessin la celebració dels combats  (lleis anomenades: Leges gladiatorae). Els gladiadors que rebien una gran aclamació; eren exaltats per els poetes, els reu rostre apareixia en les joyes i jerres, les dames patrícies els mimaven, etc. 

Uns dies abans d'iniciar els jocs, l''acte era enunciat per tota la ciutat on serien els jocs. La nit abans del combats, se'ls donava una bon sopar junt a les autoritats seguit de ball i altres plaers, era l'únic instant on es podien saltar la seva dieta ja que podia ser l' última nit de la seva vida.

 

Els gladiadors eren molt aclamats per les dones ja que al ser homes amb molt de múscul, que siguessin grans i ser herois els atreia molt. Ara, avui en dia, podríem comparar als gladiadors amb els jugadors de futbol.

L'autoritat indicava amb el seu dit índex el destí del gladiador vençut en el combat (us pot recordar a la pel·lícula ''Gladiator''). Si el dit anava en direcció al cel, el gladiador es salvava. Aquesta opció no era molt comuna perquè el públic estava ansiós de que els gladiadors fossin executats. L'autoritat que solia ser la patrocinadora de l'event, i havien de complaure els desitjos per així rebre el reconeixement del públic. 

Si el dit índex es dirigia cap a la jugular es produïa l'execució amb una espasa anomenada (espada costa) clavada des del coll en direcció al cor (molts gladiadors escrivien el seu testament per així la seva família en cas de la seva mort, es poguessin quedar amb les seves pertinències).


Tipus de gladiadors:


Els gladiadors habitualment eren esclaus, presoners o bé estaven condemnats per algun delit. Practicant la lluita se'ls hi proporcionava la llibertat (si guanyaven), fama i en alguns casos una molt bona posició econòmica.

Andabatae: Se'ls coneixia per el seu casc sense obertura pels ulls.


Equites: Anaven en cavall o carrossa i solien lluitar entre ells.


Hoplomacus: Portaven moltes tires de cuir per moltes parts del cos (turmells, canell, genolls, etc). També utilitzaven una peça anomenada ''slip'' que servia per protegir les parts més íntimes. Lluitaven amb escuts molt grans, un casc amb visera i una cimera.
Mirmos: La majoria provenien de La Gàlia (actual França). Es caracteritzaven amb un peix en el casc (peix en llatí= Myrmo). La seva vestimenta es basava en un llarg escut i armes de procedència gala.

Reciaris: No portaven protecció ni en la cara ni en el cap. Portaven una túnica amb un cinturó negre de cuir i com a armes portaven un punyal, una xarxa i un trident.
Retiraii: Portaven una xarxa, un puñal i un trident. Eren coneguts per lluitar sense cap protecció. Acostumaven a lluitar contra els secutors. (són similars als reciaris).
Secutors: Portaven espassa, casc amb vicera i un escut.Tenien fama de ser molt valents i de guanyar gairebé tots els combats per la seva agilitat en els moviments.


Samnita: Eren coneguts per els grans escuts que portaven en el pit, els seus cascs amb crestes i aletes. Utilitzaven una espassa petita i erecta a demés d'un petit escut.
Tracius: El seu nom ve a partir de les seves llargues espasses. Portaven trident o espassa curta, escut quadrat però no protaven casc. Les seves cames estaven protegides.

Aquí us poso un vídeo de la pel·lícula Gladiator . Un cop vist el vídeo, em podríeu dir quin tipus de gladiadors respecte als que he posat en aquesta publicació veieu?



Un enllaç per més informació. Hi ha informació sobre l'amfiteatre, l'origen dels gladiadors, els gladiadors més destacats i algunes pel·lícules de gladiadors.

Sandra Sola
4t ESO

Comentaris

Pol ha dit…
Per mi, en aquesta època,l'ho millor ha sigut els gladiadors, els tipus que n'hi havien i com vestien... Bona entrada!
Artur Bossy ha dit…
Molt bona! La part dels gladiadors és la que m'ha agradt més i em quedo amb el Andabatae sens dubte tot i que els altres són també molt guays!
Bona entrada!
Mireia Cutura ha dit…
La informació sobre els tipus de gladiadors i quan es van originar és una cosa que deconeixia. Ja que com a molt els he arribata conèixer per la pel·lícula gladiator. El vídeo, a causa del funcionament dels ordinadors de l'institut no l'he pogut veure.
Molt bobna entrada!
Sergio ha dit…
Els gradiadors eren u exemple de superació, per que motls no tenien més opció que lluitar i morir, o sobreviure i ser lluires. Has posat molta informació interessant.
Molt bona feina!
Sergio ha dit…
Els gradiadors eren u exemple de superació, per que motls no tenien més opció que lluitar i morir, o sobreviure i ser lluires. Has posat molta informació interessant.
Molt bona feina!
Unknown ha dit…
No sabia que gladiador volia dir espasa en llatí...bona informació!
Anònim ha dit…
gracies per la teva informacio
Unknown ha dit…
El tema dels gladiadors sempre ha set un tema que m'ha fascinat moltíssim. M'ha cridat l'atenció el fet que fóssin tan amats pel públic però llavors tinguéssin el desig d'executar-los. D'altra banda tampo sabia que gladiador significava "espasa" en llatí. A vegades, la mateixa paraula vol dir més del que ens pensem!
Molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES