26 de febrer del 2021

CALIPSO

Calipso (en grec Καλυψώ, la que oculta) era una nimfa, filla d'Atlas i PléyoneVivia a l'illa Ogígia, situada al mediterrani occidental, a la península de Ceuta.

Calipso, George Hitchcock, 1913

Quan es va trobar Odisseu, rei d'Ítaca, després d'haver patit un nàufrag, el va rebre hospitalàriament. L'hi va proporcionar tota mena d'ajuda: menjar, veure, el seu propi llit, i el va deixar quedar tant temps com ell necessités.
 
Calipso rescata Ulisses, Cornelius van Poelenburgh, 1630

Calipso estava molt contenta de tenir companyia, ja que normalment l'illa era molt solitària, i es va acabar enamorant tan profundament d'Odisseu que, fins i tot quan l'heroi es va haver recuperat, no el volia deixar marxar. 

El va retenir contra la seva voluntat durant anys, fent-lo creure que només havien passat uns quants dies. En aquest temps va donar llum quatre fills. 

Ulisses a l'illa de Calipso, Ditlev Blunck, 1830

Tot i així, Odisseu va començar a trobar a faltar la seva vida anterior i la seva dona Penèlope, tot i els esforços de Calipso per fer-li oblidar. Ella, llavors, l'hi va oferir immortalitat a canvi de quedar-se per sempre, però el jove heroi ho va refusar. 

Com que la noia es negava a deixar-lo marxar, els deus van intervenir: Atena, la deessa protectora d'Odisseu va demanar a Zeus que l'ajudés. Aquest va enviar Hermes, com a missatger, perquè ordenés a Calipso a deixar Odisseu lliure. 

Hermes ordena Calipso a lliurar Odisseu, John Flaxman, 1810

Ella, a contracor, va seguir les ordres dels déus i va construir una petita barca de fusta, amb provisions per el viatge i indicacions per quins astres havia de seguir per arribar a Ítaca, la seva terra. 

Odisseu, tot i que amb un punt de desconfiança de la nimfa, tement que fos una trampa, es va acomiadar de Calipso i va dirigir-se cap a Ítaca. Va acabar arribant a casa seva sense problemes, reunint-se de nou amb la seva família. 

EXTRES
El següent vídeo és un fragment de la pel·lícula Ulisses (1954) on es veu Calipso oferint immortalitat a Odisseu i ell refusant-la. 

Nota: en aquesta pel·lícula fusionen Circe amb Calipso en un sol personatge i l'anomenen Circe, o sigui que teòricament la dona que es veu en el vídeo és Circe fent actes de Calipso.

Queralt Marsal
1r Batx

25 de febrer del 2021

LA DEESSA MINERVA

Minerva també anomenada Pal·las, és la patrona d'Atenes, deessa de la saviesa, ciència i de la guerra.

Era la protectora de la ciutat de Roma. Fou filla de Metis i Zeus, però Júpiter, es va menjar a Metis, que era una nimfa. Júpiter va patir molt mal de cap.

Va demanar-li ajuda a Vulcà i li va obrir el cap amb una destral, d'allà va sortir-ne Minerva ja armada amb l'armadura, el casc, la llança i l'escut. Un atribut que destacava en Minerva era l'òliba, l'ègida i la serp. Després de que Perseu derrotes a Medusa,  Minerva va rebre el seu cap, que es pot veure representat en l'escut que porta.

Era una deessa que dominava moltíssimes qualitats, així que Ovidi la va anomenar "la deessa de les mil obres". Va també participar en la Guerra de Troia on protegia els grecs.

Minerva volia morir verge, però va tenir una filla anomenada Erictònia en afecte de que Hefest, li va encarregar unes arme i va intentar violar-la.

  Minerva, Johan Sylvius

Va lluitar per mantenir l'ordre i les lleis, a causa d'això va entrar en un conflicte amb Mart, que era el deu de la guerra salvatge. Altres coses per les quals va lluitar va ser pel teixit i el filat. 

En aquestes lluites existeix el mite de quan Minerva converteix en aranya a la filadora Aracne, per haver-se atrevit a reptar-la. Ella deia que sabia teixir millor que la deessa Minerva, així que quan Minerva se'n va assabentar, va raptar-la i va portar-la en una competició de teixir.

En la competició, el teixit de Minerva es tractava d'ella vencent els déus. En cavi Aracne va representar una escena on els deus enganyaven als humans. Finalment la competició va guanyar-la Minerva, va colpejar-la 3 cops i va convertir-la en aranya.

                                              Minerva colpejant  Aracne, Rubens Peter Paul

Trobaràs més informació aquí: Minerva o aquí baix et deixo un vídeo:

Najlae Amazian

4t ESO

24 de febrer del 2021

SCHOPENHAUER

Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany, declarat ateu i encara que va ser caracteritzat pel profund pessimisme, la seva existència va ser molt creativa: "La vida s'ha de començar a viure-la de nou cada dia".

Va néixer el 22 de febrer de 1788 a Gdansk i el 21 de setembre de 1860 va morir, amb 72 anys d'edat. La seva mare, una escriptora, i el seu pare, un comerciant, va ser una eina d'ajuda per tenir un primer contacte amb el món de les lletres que li va permetre conèixer personalitats com la de l'escriptor alemany Goethe.

Retrat de Schopenhauer

Després d'emigrar a Hamburg i treballar allà com un comerciant, el 1809, Schopenhauer va començar la carrera de medicina a la Universitat de Göttingen, on va conèixer el professor de filosofia Gottlob Schulze, qual cosa li va suposar un canvi radical a la seva visió de la vida, ja que el va fer interessar per les idees de Plató, Aristòtil, Kant i Spinoza. Schopenhauer es podria relacionar amb dos d'aquests filòsofs tan coneguts: Plató (427a.C. - 347a.C.) i Aristòtil (384a.C. - 332a.C.), autors de l'època clàssica, per avenir-se amb les seves idees i pensaments sobre la visió de la vida, especialment.

El 1813, va aconseguir el nomenament de Doctor per la Universitat de Jena perquè va presentar la seva tesi Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient.

Portada de Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient
Més tard, va exercir breument com a professor de filosofia a la Universitat de Berlín, en una època marcada per la seva confrontació amb Hegel. Amb la seva complexa personalitat, va crear un nou tipus de filosofia contrària a la racionalista i idealista d'Hegel, que cataloga com a "antihegeliana". Aprofundeix en temes científics del romanticisme i del pensament oriental, configurant una altra filosofia pròpia que va designar com a "pessimista", que es basava en la perspectiva de la sospita i el nihilisme, en la línia del seu deixeble Nietzsche.

La seva obra més coneguda va ser El món com a voluntat i representació va ser una peça clau del pessimisme occidental. L'obra va unir les doctrines orientals que va aprendre amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa va crear el "sistema Schopenhauer". 

Portada de El món com a voluntat i representació

Algunes de les seves frases més cèlebres són:

  • "La vida és només la mort ajornada".
  • "Tota vida és patiment".
  • "La solitud és la sort de tots els esperits excel·lents".
  • "Poques vegades pensem en el que tenim, però sempre en el que ens falta".

Una cita més de Schopenhauer

Com es pot observar, té una visió molt pessimista, però certa alhora, davant la vida, cosa que no era ben vista per la societat d'aquell moment. Doncs es van vendre molt pocs exemplars de les seves obres.

A continuació, us deixo un breu resum de les leccions de Schopenhauer en una classe de filosofia d'una sèrie catalana: Merlí. 


Meritxell Barniol
1r Batx

23 de febrer del 2021

IRIS

En la mitologia grega existeix una deesa molt poc coneguda anomenada Iris. Aquest nom prové del grec i significa "dona que que a enunciar" o "arc de Sant Martí". Iris era filla de Taumate, un déu marí, i d'Electra, una heroïna grega. 

Iris portant l'aigua del riu Estigia a l'Olimp perquè els déus jurin de Guy Head, 1793

Sol ser representada amb unes ales a l'esquena i normalment portava una gerra a la mà. També podria ser simbolitzada per un arc de Sant Martí. Tot i ser representada com una dona jove i casta, és sabut que va casar-se amb Zèfir, déu del vent de l'oest.

Ja que l'Arc de Sant Martí simbolitza el final dels problemes i la conciliació entre homes i déus, i aquesta deessa era capaç de volar a la velocitat del vent, va ser nomenada missatgera dels déus.

Iris de Metello Motelli, 1873

Iris ha aparegut en molts dels mites més populars de la mitologia grega com a personatge secundari. Per exemple, complint amb el seu deure de missatgera, va informar a Menelau, rei d'Esparta, que Helena havia estat segrestada, i degut a això, poc després va començar la Guerra de Troia. També va avisar a Il·lítia perquè ajudés a Leto durant el seu part.

Segons el reconegut poeta Hesíode, Zeus ordenava a Iris que portés aigua d'un riu anomenat Estígia. Quan es bevia aquesta aigua prodigiosa, sempre que hi havia una disputa entre mortals i déus, si havien fet un jurament abans de beure'n, l'havien de complir forçadament. Si un déu trencava el seu jurament després de beure d'aquesta aigua, se li prohibia respirar durant un any, i era fet fora de l'Olimp durant nou anys.

 
Duna Garcés
1r Batx

22 de febrer del 2021

APOL·LO I L'ORACLE DE TROFONI

Apol·lo és un dels déus més reconeguts de la mitologia grega, al igual que ho és Febes, el seu corresponent romà, en la mitologia romana. 

ATRIBUCIONS

Aquest déu olímpic és conegut generalment per diverses funcions que feia. La més coneguda potser és la seva atribució com a déu de les arts poètiques i musicals, doncs es representa a Apol·lo amb una lira a la mà. Però aquest déu tenia moltes més atribucions. 

Escultura Apolo de Belvedere, dècada del 120

Una d'aquestes atribucions és la de les profecies i oracles. El més conegut és l'oracle de Delfos, però n'hi ha molts més. Per exemple, existeix un curiós oracle, ubicat en un cova que es deia Oracle de Trofoni:


ORACLE DE TROFONI

Com he mencionat abans, l'oracle de Delfos és el més conegut que hi ha i el més relacionat amb Apol·lo, però aquest altre oracle tot i no ser tan conegut té una història molt interessant de fons.

El mite

El nom de Trofoni ve per un home romà del mateix nom. Trofoni era un arquitecte famós fill d'Apol·lo. Algunes de les seves famoses construccions són el temple d'Apol·lo de Delfos o el temple de Posidó a Mantinea.

Trofoni, amb companyia del seu germà Agamedes, van començar a guanyar popularitat com a arquitectes i es van anar enriquint. Però la seva vida va donar un gran canvi quan el rei Hirieu (fill de Posidó i Alcíone) els hi va demanar que fessin una cambra del tresor, per tal de que pogués amagar totes les seves riqueses. Els germans van acceptar, però després de veure totes les riqueses que tenia el rei van traçar un pla. A esquenes del rei i dels obrers van col·locar una pedra davant d'un túnel secret, de manera que ningú conegués aquesta entrada excepte ells. D'aquesta manera van aconseguir una manera d'entrar a la cambra sense ser vistos, i així poder robar les riqueses.

Dibuix de Trofoni en el llibre Historia Deorum Fatidicorum

El rei, però, en descobrir que algú li estava robant riqueses va decidir avisar a Dèdal. Aquest, amb les seves grans habilitats arquitectòniques va dissenyar unes trampes molt ben amagades en la sortida de la cambra del tresor. D'aquesta manera podrien capturar a qui fos que els estava robant.

La nit següent els germans van tornar a dirigir-se a la cambra, van apartar la roca que els permetia entrar i es van endinsar dins. Llavors van agafar tota mena de joies i van sortir de la cambra. Quan estaven a punt d'arribar a la sortida, però, una de les trampes es va activar i una gran roca va caure sobre Agamedes. En veure-ho Trofoni va intentar alliberar-lo, però la roca pesava massa. Llavors es van adonar que uns soldats s'estaven acostant i van haver de prendre una dura decisió: Trofoni havia de fugir i abandonar el seu germà. 

Però just quan estava disposat a marxar, el seu germà li va dir que havia de fer una cosa abans: tallar-li el cap. Agamedes li va explicar llavors que, si els soldats li reconeixien la cara sabrien que Trofoni també havia participat i el matarien, però si no li veien la cara, Trofoni podria viure en pau. Llavors Trofoni va fer el que el seu germà li havia demanat: el va matar i amb totes les joies va marxar de la ciutat.

L'oracle

El mite de Trofoni va donar nom a l'oracle que hi havia a Lebadea i a més el mateix mite també va donar sentit a la manera d'obtenir profecies, doncs una de les coses que havia de fer la persona que volia rebre una profecia d'aquest oracle, era sacrificar una ovella per a Agamedes. 

Aquí adjunto un slideshare sobre els oracles de l'antiga Grècia:


Lídia Poyato

4t ESO

19 de febrer del 2021

LA RELIGIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Els grecs creien en molts déus, per tant eren politeistes. Els seus déus tenien aparença humana i tenien tan virtuts com defectes, aquests defectes portaven molts conflictes tan entre ells, com entre ells i els mortals. Aquestes divinitats eren immortals i gaudien de poders sobrenaturals i gaudien de la seva estància permanent a l'Olimp. A diferència del Déu cristià, els déus grecs no eren omnipotents, sinó que cada un tenia un poder específic diferent. Una altra diferència molt important entre la nostra religió i la grega és que els déus grecs no són creadors de l'ésser humà.

Els homes i els déus es relacionaven entre ells, i de la unió d'aquests obtenien els anomenats herois o semidéus. 

La narració de la història d'aquests déus s'anomena "mitologia". Servia a la societat per donar respostes a les grans preguntes de la humanitat

Cada una de les polis tenia les seves divinitats però, el més important de tots va ser Zeus, considerat pare de la humanitat. Les polis tenien déus per obtenir, a canvi del culte, protecció.

Es celebraven festes en honor als déus. Una de molt coneguda és la competició dels Jocs Olímpics (mentre se celebraven festes hi havia competicions esportives), que es celebrava cada quatre anys, on hi participaven totes les polis gregues. Mentre es portava a terme aquesta celebració hi havia una treva per les polis que estaven en guerra. 

Els déus habitaven temples on els seus fidels els hi portaven ofrenes, majoritàriament sacrificis d'animals.

Segons els grecs, els déus estaven dividits en tres grups: el cel, el mar i la terra. Hi havia dotze déus olímpics, que eren:

-Zeus (llamp)   -Hefest (foc)       -Artemisa (caça)   -Posidó (mar)

-Hera (família)  -Apol·lo (bellesa)  -Ares (guerra)      -Hermes (comerç) 

-Atena (saviesa) -Dionís (vi)     -Hèstia (llar)         -Demèter (agricultura)


Loggia di Psiche, Rafael

A part de les dotze divinitats, hi havia uns déus que eren mencionats a vegades entre els dotze déus principals:

-Hades (inframón)    -Asclepi (medicina)      -Eros (amor sexual i bellesa)               -Hebe (escanciadora)     -Pan (pastors i ramats)       -Persèfone (primavera)   

COM ES COMUNICAVEN ELS MORTALS AMB ELS DÉUS?

Els déus es comunicaven amb els mortals per mitjà de somnis, oracles, auspicis... Per entendre millor els seus missatges es necessitava l'ajuda de sacerdots, endevins, etc. Es comunicaven molt sovint quan havien de prendre decisions difícils.

Quan hi havia catàstrofes que passaven per culpa dels déus, era molt important saber per què estaven enfadats, per així poder calmar la seva fúria i arribar al seu perdó. Els grecs creien que els déus decidien el seu destí, de manera que no eren lliures dels seus actes i no podien canviar-ho. D'aquesta manera, tot i no ser lliures, eren més feliços ja que no tenien que carregar amb la consciència dels seus actes. Per ells el món està dominat pel destí, pel caos i pels designis dels déus.

DIVISIÓ DE DÉUS:

Els antics grecs diferenciaven entre dos tipus de déus:

THEOS: Es referien als déus més poderosos.

DAIMON: Eren referits per parlar de déus que intervenien durant un període curt de temps i d'una manera concreta en la vida dels humans. Se'ls va identificar com els guardians dels mortals (protectors).


En aquest vídeo ens explica la religió de l'antiga Grècia

Paula García Balbín

4t ESO

18 de febrer del 2021

LES LUPERCALS

Com en totes les cultures de l'antiguitat (Celtes amb el déu Cernunnos, Eslaus amb la deessa Lada etc), la fertilitat era un gran pilar per a les tribus llatines. És per això que és van començar a crear festes i rituals anomenats LVPERCALIA, en català Lupercals. Aquesta celebració es creu que pot ser una de les arrels del conegut dia de Sant Valentí per la proximitat de les dates (Sant Valentí 14 de Febrer, Lupercals 15 de Febrer).

ORIGEN DE LES LUPERCALS

Hi ha diverses versions dels ritus en les quals es dona culte a diferents divinitats romanes:

  • Luperc, déu dels ramats i dels llops que més tard es va ajuntar amb la identitat de Faune, protector de la fertilitat femenina, la terra i del bestiar.
Faune, Raoul du Gardier 
  • Luperca, segons altres fonts, Luperca, la lloba que va alletar als fundadors de Roma Ròmul i Rem, és la protagonista d'aquestes celebracions, com a símbol de maternitat i fertilitat.
  • Hi ha altres versions que asseguren que s'honoraven a ambdues figures mitològiques juntament amb altres com Juno, deessa mare dels Déus romans, figura femenina de maternitat i matrimoni.
   EL RITUS
En aquest ritual, un grup especial de sacerdots anomenats Lupercles o amics dels llops, eren escollits entre els ciutadans mes il·lustres de la ciutat i els feien sobreviure de la caça durant l'edat transitòria d'adolescència a la maduresa o edat adulta. Quan arribava el dia 15 de febrer, aquests sacerdots anaven a la cova on suposadament Luperca, la lloba que va alletar a Ròmul i Rem vivia; allà dins , els Lupercles sacrificaven una cabra, un gos i un bou. Amb el ganivet que s'utilitzava per fer el sacrifici es tacaven el front per després netejar-se'l amb llet. 

Festes Lupercals, Andrea Camassei

Teòricament mentres se'ls netejava havien de riure. Després, despullats, havien de fer voltes pel mont Palatí fuetejant les dones que es trobaven. Les dones es descobrien l'esquena per ser fuetejades pels Lupercles, amb la finalitat de poder tenir una futura gestació.


Jacint Salat 
1r Batx

17 de febrer del 2021

PAS DE MITE AL LOGOS

Com veurem en el següent apartat, aquest esdeveniment provoca l'inici de la filosofia, per tant necessitem una mica de context per entendre millor el pas de mite al logos. La filosofia occidental va néixer el segle VI a. C a Grècia, concretament a Milet. Abans de Milet, els éssers humans resolien les qüestions sobre el per què utilitzaven els mites en aquells temps, qualsevol fenomen inexplicable era atorgat al poder diví. 

                  Els primers "filòsofs" reunits i intercanviant opinions.

Anomenem "el pas de mite al logos" al canvi que va haver-hi al segle VI a. C, en què apareix una nova manera d'interpretar el món. L'home comença a entendre la realitat basant-se en principis racionals i deixa de banda les formes mítiques i religioses. Els primers filòsofs cerquen el perquè de les coses a través de l’observació de la realitat, basant-se en criteris lògics. Aquests primers pensaments, s'anomenen els brots filosòficsi són origen del pensament i la cultura occidental en la recerca de la veritat científica. Podríem descriure aquest pas com un salt epistemològic de maduresa intel·lectual en què prioritza la racionalitat per sobre de la imaginació.

Primera escola de Milet en què es va utilitzar la filosofia.

A continuació, deixo un vídeo que crec que explica bastant bé el pas de mite al logos.

Pau Godó

1r batx

16 de febrer del 2021

ORÍGENS DE L'HORÒSCOP

Tot va començar quan els sumeris van començar a catalogar els estels. Per tal de fer-ho van haver de dividir el cel en dotze parts iguals, una per cada mes de l'any. A cada part se li va assignar una figura concreta. Més endavant, els grecs la van anomenar (la regió en la qual el cel estava dividit en dotze parts iguals) Zodíac. 

Aquesta paraula prové de ζῶον ("figura" o "animal") i de  ἡ ὁδός, οῦ  ("camí").

A través de la cultura de Roma (en aquest cas el llatí) es va posar nom a cada una de les figures, que avui en dia s'anomenen: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Aquest conjunt de nomes s'anomena signes del Zodíac, que junts formen l'horòscop. 

A continuació explicaré concretament cada signe: 

Àries

Podem trobar l'origen d'aquest signe en la llegenda dels argonautes en busca del "Velló d'Oro" (xai volador amb la pell d'or). Hèrcules, Jasó, Càstor i Pòl·lux van viatjar en un vaixell construït per Minerva anomenat Aragos. Àries, un viatger del mateix vaixell que és conegut per el seu esperit lluitador i competitiu mor quan una biga cau en el seu punt dèbil; el cap. És aquest el motiu per el qual aquesta llegenda s'atribueix al nom d'Àries.  

Aquí hi podem trobar una foto en la qual es pot veure l'animal que representa Àries i una part de la seva constel·lació. 

Taure

Fa referència al toro blanc en que es va transformar Zeus per ta de seduir a Europa, la princesa que acabà donant nom al nostre continent. Un cop la princesa es va enfilar a sobre seu, el toro blanc se la va emportar fins a Creta. 

En aquesta imatge hi podem veure clarament la constel·lació referent a Taure i el toro que representa. 

Bessons

Aquest signe és representat per dos bessons, els quals són Càstor i Pòl·lux (un era fill d'un mortal i l'altre fill de Zeus). Els grecs van millorar la llegenda dels bessons diferents, segons aquesta, Leda va ser fecundada per Zeus i Tíndar el mateix dia. Els bessons estaven molt units, així que quan Càstor va morir, Zeus va deixar que Pòl·lux anés al cel a visitar el seu germà creant la constel·lació de bessons. 

En aquesta imatge representa a unió entre els bessons.

Cranc

És el cranc gegantí que Hera envià per matar Hèracles, fill de Zeus i Alcmena. La dona del patriarca olímpic no estava contenta amb la nova infidelitat del seu marit. Tot hi així, aquest aconsegueix derrotar el cranc. Com agraïment, Hera va convertir el seu servent en la constel·lació de cranc. 


Aquí hi podem observar la constel·lació de cranc i el cranc que representa.  

Lleó

Aquesta llegenda es basa en el gran lleó de Nemea. Aquest lleó estava abandonat en una illa. Per distreure's va decidir atacar el poble més proper. Hèrcules, al veure el dany que el lleó estava causant, va decidir matar-lo. Una vegada mort, Zeus va decidir homenatjar-lo, així que el van convertir en constel·lació. 


La fotografia del damunt ensenya perfectament la constel·lació de lleó i el lleó que representa.   

Verge

És l'única figura femenina entre els signes del Zodíac. És la deessa verge que portava els raigs de Zeus. Juntament amb la seva mare Temis aconsegueixen personificar la Justícia. Una vegada l'edat d'or acabar a la terra, Verge va buscar la seva felicitat entre els estels. 


Aquí hi podem veure una foto en la qual hi surt Verge i de fons el seu símbol. 

Balança

És l'únic signe de l'horòscop que no representa un ésser viu. El seu origen es troba en el relat mitològic de Verge. Quan Verge, deessa de la justícia va tornar al firmament, la balança que duia amb ella es va transformar en una constel·lació a part. 

En aquesta imatge hi podem observar perfectament la constel·lació de Balança.

Escorpió 

Fa referència a la llegenda d'Orió, fill de Posidó i gran caçador. Orió va intentar violar a la deessa de la cacera així que aquesta li envia un escorpió que el mata d'una picada al taló. És per això que la constel·lació d'Orió esta a l'altre extrem de la de l'escorpió, ja que intenta evitar la seva picada.  


En aquesta imatge hi podem veure la constel·lació d'Escorpió en mig d'un cel estellat. 

Sagitari 

Aquesta figura esta representada per una silueta meitat cavall, meitat home. Sagitari, tenia la missió de derrotar a Escorpió, ja que aquest va matar al seu gran amic, Orió. Els deus el van fer pujar al cel per tal de que pogués lluitar conta Escorpió. El centaure que representa Sagitari representa un soldat que va lluitar amb ganes de venjança i rancor. 


En aquesta foto hi podem apreciar la constel·lació de Sagitari. 
Capricorn

Capricorn significa "de banyes de cabra", aquest representa a Ègipan, una fera amb banyes al cap. Era fill d'Amaltea, la cabra que va alimentar a Zeus de petit. Per tant, Ègipan era el germà de llet de Zeus. Gràcies a ell, Zeus va poder imposar-se en la titanomàquia. És per això que Zeus, al emprendre el poder el va posar entre els estels. 

En questa imatge hi podem veure la constel·lació de Capricorn. 

Aquari

Era un dels morrals més bells. Zeus es va enamorar bojament d'ell. Per tal d'estar al seu costat el va raptar i se'l va emportar a l'Olimp. Allà va ser l'encarregat de servir la beguda als déus, és per això que sempre porta a les seves mans una gerra d'on raja líquid.   

En aquesta fotografia hi podem veure la constel·lació d'Aquari juntament amb el seu símbol i una representació la qual porta la gerra que abans hem anomenat. 

Peixos

Representen Afrodita (la deessa de l'amor) i el seu fill Heros (Cupido). Un dia el monstre Tifó va decidir grimpar a la muntanya de l'Olimp. En veure'l tots els deus van marxar espantats. Tifó però, nomes va perseguir a Afrodita, que juntament amb el seu fill es van lligar amb una corda per no perdre's. És per això que es van transformar es peixos. 
    


En aquesta imatge hi podem veure la representació de peixos, i en ella hi podem observar també la corda que els lliga entre ells. 

A continuació us deixo un Slide amb el qual podeu acabar de complementar la informació d'aquesta entrada. 



A dia d'avui, moltes persones relacionen molts dels fets que passen en les seves vides amb el que el seu horòscop els diu. Sempre s'ha pensat que depenent del grup zodiacal al que pertanys et passen unes determinades coses. Els grecs i els romans van tenir molta influència en la tria dels noms de cada signe del zodíac, i és gràcies a ells que avui dia aquests signes es diguin així. Aquesta és un altra prova de que els romans i els grecs son els responsables que encara avui dia tinguem alguns costums o o paraules que ells ens van deixar. 

Maria Pou
4t ESO

12 de febrer del 2021

MEDUSA

Medusa és un dels personatges més coneguts de la mitologia grega. 

El cap de medusa, Caravaggio

Era una de les gorgones i els seus pares eren Forcis i Ceto. Però medusa tenia una característica que la diferenciava de les seves germanes (Esteno i Euríale), ja que era la més bella i la única mortal.

El què molta gen no sap sobre medusa, és que medusa no sempre va tenir aquesta aparença terrorífica, i abans de això era una dona amb molta bellesa. Era tant bella que fins i tot Posidó es va fixar en ella, la volia per ell i un dia la va violar al temple d'Atena, cosa que va provocar rivalitat entre Posidó i Atena.

Atena es va enfadar tant per el que va passar al seu temple, que va decidir castigar a medusa, canviant-li el seu cabell per serps i maleint-la fent que convertís en pedra a tothom qui mirés.

No es sabia del tot el lloc exacte on vivia medusa amb les seves germanes, ja que era un secret guardat per les Grees. Hesíode va ser el primer en escriure sobre on vivien les gorgones, i creia que vivien en una illa situada als extrems occidentals del món a prop de la illa d'Hespèrides. Tot i que més tard els escriptors van dir escriure que les gorgones vivien a Líbia.

Representació d'una gorgona, segle Vl a.C

Avui en dia, una de les raons per les quals medusa és tant famosa, és per com va morir.

Ja que el rei Polidectes, que es volia desfer de Perseu per quedar-se sol amb la seva mare, el va enviar a la missió impossible de matar a medusa i portar-l el seu cap. I com que medusa era l'única gorgona mortal, va aconseguir matar-la mentre les seves germanes dormien.

Perseu amb el cap de medusa, Benbenuto Cellini

Quan medusa va ser decapitada per Perseu, li van sortir dos descendents de la seva ferida del coll. Aquests dos fills eren Pegàs i Crisàor (que més tard es va convertir en el rei de Ibèria)

A continuació us deixo un vídeo on explica la història de medusa:


Clàudia Dot
4t ESO

11 de febrer del 2021

AQUIL•LES

Aquil·les o Equil·leu és un dels herois mes famosos de la mitologia grega i participa en la guerra de Troia i a La Ilíada d’Homer.
Aquil·les se’l considera un heroi en la guerra disputada contra Troia. Ell mata a molts soldats de l'exèrcit Troià. Gràcies a ell i a Ulisses els grecs van poder guanyar la guerra i ho van fer de una manera inoblidable.

La seva mare Tetis, va ser qui va fer a Aquil·les tant fort, que fins i tot deien que era immortal. Tetis va agafar Aquil·les i el va portar a un llac, un llac preciós, on la mare va agafar al fill per el peu i tota l’altre part del cos menys el peu va quedar submergit per l’aigua del llac. Un cop la mare va treure al nen de l’aigua, no havia canviat en res. Més endavant en la història de la guerra de Troia i Grècia es descobreix que aquell llac on Aquil·les va ser banyat de petit feia a la gent molt forta i immortal. El llac els feia tornar imparables, un llac que tenia un poder inimaginable, però el peu que no va quedar cobert per l’aigua del llac va fer vulnerable Aquil·les. 

Recordem que Paris mata Aquil·les amb una fletxa al peu, el peu que no va quedar submergit quan la mare el va banyar en aquell llac tan curiós, a la part del peu anomenada el tendó d’Aquil·les.

Guillem Vivet

4t ESO

10 de febrer del 2021

ALEXANDRE MAGNE

Alexandre III, o com el van anomenar posteriorment al segle II els romans, Alexandre Magne   va ser un antic rei macedoni, un dels millors estrategues militars de la història i el creador de l'imperi més gran del món antic, que ocupava de Grècia fins a l'Índia. 

Alexandre el Gran, detall del mosaic que representa la batalla d'Issos, 200aC (aprox.).

Alexandre III de macedònia neix a Pel·la, Regne de Macedònia , l'any 356 aC, és fill de Filip II, rei de Macedònia, i de la grega Olimpíada. El seu pare era un gran militar, que va aconseguir fer de Macedònia, una regió del nord de Grècia fins llavors considerada bàrbara (en el sentit de no-hel·lènica), en una força a tenir en compte i el seu somni era arribar a conquerir l'Imperi Persa.

Imatge actual de les runes de Pel·la, antiga capital del Regne de Macedònia.

Des del seu naixement, la seva mare ja va començar a escampar que es tractava d'una concepció divina i Alexandre va continuar el mite erigint-se com a fill d'Hèracles i Ammó (equivalent egipci de Zeus) arran de la visita a un oracle egipci.

La infantesa d'Alexandre està clarament dirigida cap al seu destí d'esdevenir rei de Macedònia. Als tretze anys el gran filòsof Aristòtil s'encarrega de la seva educació, li inculca  un gran interès per l'obra èpica d'Homer i l'introdueix en els diversos dominis de la filosofia.

Després de la mort del seu pare, quan Alexandre tenia només 20 anys, reclama  el tron de Macedònia, havent de sufocar les revoltes sorgides al nord de Grècia i matant els seus rivals, finalment aconsegueix el seu propòsit. Estava decidit a seguir els passos del seu pare i aprofita l'ascens al poder per armar un exèrcit d'uns 40.000 homes i l'any 334 aC desembarca a l'Àsia menor.

Durant les seves conquestes Alexandre passa per Gòrdion, Frígia, on es trobava el mític Nus Gordià, un seguit de nusos lligats a un jou que, segons la llegenda, qui fos capaç de desfer-los conqueriria tota l'Àsia. La llegenda diu que, Alexandre, en no poder desfer el nus, va tallar-lo amb l'espasa.

Alexandre tallant el Nus Gordià, Jean-Simón Berthélemy, 1743-1811.

Alexandre conquereix Persèpolis després de sis anys de batalla i adopta els costums i tradicions perses.

Proclamant-se victoriós en totes les batalles, arriba a l'Índia on és ferit per una fletxa. Es comencen a escampar rumors que el rei és mort. Un cop recuperat decideix tornar a Babilònia, on es troba que els rumors de la seva mort han provocat una situació de desconcert i descontrol per tot el territori.

Bust d'Alexandre Magne.

Un cop a Babilònia, Pèrsia, Alexandre es casa amb Barsina, princesa de Pèrsia, Parisatis i Roxana en un casament múltiple.

Prepara un batalló per seguir amb a conquesta de l'Índia, però després d'un banquet emmalalteix i mor al cap de poc. La seva mort sobtada va aixecar sospites d'enverinament, tot i que provablement fou culpa de la malària.

Alexandre Magne mor als trenta-dos anys sense haver complert el seu somni d'unificar el món en un únic imperi.

Els atenencs, que no els es sentien còmodes amb la unió de Grècia amb Macedònia, van celebrar la seva mort pensant que podrien posar fi al seu lligam amb Macedònia, però no va ser així. Després de dos alçaments del poble atenenc i de dos reis macedonis va ser derrotada i castigada.

La mort d'Alexandre va portar a una forta batalla per escollir el seu successor ja que al morir el rei va cedir el tron a "el millor" sense dir a qui es referia. A poc a poc el gran imperi es va anar trencant en petits regenes anomenats "regnes hel·lenístics"

Alexandre magne va formar un regne d'unes dimensions enormes, però, com va influir el seu regnat  sobre aquests territoris?

Per començar, el grec va passar a ser la llengua internacional, la llengua koiné, i va suposar una gran expansió de l'hel·lenisme, amb alguns matisos. Per exemple, l'antiga democràcia grega es va abandonar rere de la concepció divina, es va crear una unió monetària entre tots els territoris i, dintre de tot, va respectar alguns costums i creences orientals. Entre aquests costums hi trobem el costum persa de reverenciar-se davant les persones de reng superior, adoptar la seva moda i  fomentar els matrimonis mixtos ("les noces d'Orient i Occident").

Alexandre el Gran, Rembrandt, 1655.

En l'actualitat Alexandre el magne és recordat per, com hem dit, ser el creador de l'imperi més extens de la història, però potser us sonarà el complex d'Alexandre. Doncs bé, aquest complex pren el seu nom d'Alexandre magne i es tracta del ressentiment d'un fill cap al seu pare, que no el deixa créixer com a persona. El nom deriva de que quan Alexandre va assabentar-se de les abundants victòries del seu pare va exclamar "El meu pare no em deixa res per conquerir". Tot i que històricament Alexandre va superar els dominis del seu pare, la psicologia ha mantingut aquesta denominació.

El següent vídeo és un programa humorístic, que recentment van dedicar un episodi a Alexandre magne:


Júlia Vilaró
1r Batx

LA GUERRA DE TROIA

LA GUERRA DE TROIA 

La ciutat de Troia es trobava situada al nord-oest d'Àsia Menor, prop de l'estret que separa el Mediterrània (el Mar Negre). Havia estat fundada per Dàrdan, un fill de Zeus, i Apol·lo i Posidó havien construït les seves muralles.

Les causes de la guerra cal que les busquem molt abans. A la boda de l'heroi Peleu amb la deessa Tetis. Tots els déus van ser invitats a la celebració; tots menys, Eris, deessa de la discòrdia, que en venjança es va esmunyir en ple banquet i va llançar-hi una poma d'or amb la inscripció "Per a la més bella". Immediatament tres deesses: Hera, Atena i Afrodita, van reclamar la poma. 


                                           Poma d'or, Jacob Jordaens (1633)

Zeus va elegir el jove príncep troià Paris perquè fes de jutge en la competició. Va dir-li a Hermes que portés les tres deesses al mont Ida, on Paris pasturava els ramats del seu pare. Paris no sabia a quina de les tres elegir, i per aiò cada deessa li va prometre un desig si l'escollia: Hera, el govern d'Àsia; Atena, la glòria a la guerra; i Afrodita, l'amor de la dona més bella. Paris va elegir a Afrodita i les altres dues deesses van jurar venjar-se. 

                             Judici de Paris, Enrique Simonet (1904)

Un any més tard Paris va acompanyar el seu germà Hèctor a Esparta. Allí va ser on va conèixer Helena, filla de Zeus i esposa del rei Menelau. Paris va seduir a Helena amb ajuda de la deessa Afrodita i se la va endur d'amagat a Troia. Quan Menelau va descobrir que se l'havia endut d'amagat, li va demanar ajuda a Agamèmnon, rei de Micenes, Que va fer una crida a tots els herois grecs per defensar l'honor de Grècia. La majoria de guerrers grecs van atendre a l'atenció de Micenes, altres no. Ulisses, es va fer el boig, però definitivament va ser descobert i obligat anar a combatre a la guerra contra els troians. 

El millor guerrer de tots va ser Aquil·les, fill de Tetis i Peleau. Havia estat educat pel centaure Quiró i el seu cos era resistent a cops de fletxes i espasses, ja que la seva mare l'havia banyat a la llacuna estígia de petit; però tenia un punt feble, el taló, per on Tetis el va agafar mentre el banyava i per això no s'havia mullat. Aquil·les va anar a la guerra sabent que moriria allà.

La guerra va durar 10 anys. Els grecs any darrera any intentaven assetjar la ciutat de Troia, però les seves muralles ho impedien. L'exèrcit dels troians el comandava el príncep Hèctor, ja que el rei Príam, era massa vell per poder combatre'l. 

El novè any de guerra és va produir una disputa de l'exèrcit grec entre Agamèmnon el qual li va prendre una presonera anomenada Briseida a Aquil·les. Així que a causa d'aquest petit conflicte Aquil·les es va negar a lluitar. Els troians van aprofitar aquest conflicte i van atacar els grecs. Finalment Pàtrocle es va enfrontar en duel amb Hèctor, així va ser la mort de Pàtrocle. Aquil·les en assabentar-se de la seva mort, tot ple de ràbia i ira, va jurar matar-lo per venjar-se del seu amic. Uns dies més tard, és va tornar a fer un duel entre Hèctor i Aquil·les davant les muralles de la ciutat de Troia. Aquil·les va derrotar a Hèctor i un cop mort el va lligar a un carro i el va arrossegar diverses vegades al voltant de la ciutat perquè tothom ho pogués veure. 

Aquil·les no va acabar de veure la guerra, ja que ls troians li van fer una emboscada i paris amb venjança de la mort del seu germà el va ferir amb una fletxa en el taló i poc després va morir. Paris dies després també va morir per Filoctetes. Amb la seva mort Helena era lliure de tornar amb l'exèrcit grec amb el seu espòs Menelau, però ni ella, ni els guerrers troians volien que tornés. 

La guerra ja havia durat 10 anys i les muralles de Troia seguien intactes. Atena va donar un consell els grecs, Ulisses va fer construir un cavall gegant de fusta amb la intenció de fer-lo servir per entrar a dintre les muralles. Dins s'hi van amagar Ulisses, Menelau i altres herois guerrers. Van deixar el cavall abandonat a la platja mentre Agamèmnon portava l'exèrcit a una illa propera per amagar-se. Així dons, quan els troians van trobar el cavall, van pensar que es tractava d'una ofrena a Posidó perquè ajudes els grecs a retornar a casa. Immediatament, el van introduir a la ciutat i van començar a celebrar la victòria. 

  Cavall de Troia

Un sacerdot anomenat Laocoont va intentar advertir els troians del perill que suposava aquest gran monument però dues serps gegants enviades per Atenea el van matar. Els déus havien decidit que Troia havia de caure i res no ho havia d'impedir. De nit els guerrers amagats dins del cavall van sortir i, després de matar els guàrdies, van obrir les portes a l'exèrcit grec. La ciutat va ser sotmesa a un cruel saqueig: els grecs van saquejar els temples, van matar a Príam i a la majoria de la població. Menelau va recuperar a Helena mentre les troianes eren repartides com esclaves. Uns pocs troians van aconseguir escapar encapçalats per Eneas que amb el seu pare a les espatlles va fugir per el mar d'Itàlia. 


                    Troia en flames, Johann Georg Trautmann (1713-1769)

Rut Lagonigro

1r batx

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts