Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2019

LA MITOLOGIA A MATRIX (II)

Imatge
La pel·lícula de Matrix conté molts simbolismes per explicar, es necessitaria molt temps per comentar tota la pel·lícula. He decidit fer una segona part sobre la mitologia que s'hi troba. Al blog podeu trobar la primera part, on faig una breu introducció de la pel·lícula i explico els símbols mitològics que es troben en els personatges principals, anomenada LA MITOLOGIA A MATRIX. En aquesta part explicaré els que passen més desapercebuts en la resta de personatges:

PERSÈFONE I MEROVINGI
Merovingi adopta aquest nom a causa del llinatge de la família Merovingia, els reis que van governar França i que creien que portaven la sang de Jesucrist, ja que el personatge de la pel·lícula també afirma ser Francès. Tot i així també se'l pot relacionar amb el dimoni, o Hades, a causa de la seva conducta. Merovingi té totes les claus de les portes de Matrix, així doncs és important a la pel·lícula, però aquest es nega a revelar-les, així essent un personatge ''dolent'' ,tal com…

HÈRACLES

Imatge
Hèracles, o Hèrcules segons els romans, és el semidéu més important. Era fill d'una dona mortal (Alcmena) i de Zeus. La bellesa d'Alcmena va captivar Zeus, però el seu desig es veia frustrat per l'honestedat d'ella. Així que Zeus va aprofitar que Amfitrió (el marit) va emprendre una expedició militar per aproximar-se a la dona sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, va passar tota la nit amb Zeus, però aquest va allargar la seva estada fins que el veritable Amfitrió tornà de la guerra. El seu marit va passar la nit amb ella i va descobrir que havia estat amb un altre. Malgrat que Alcmena estava ben segura de la seva fidelitat, la va voler castigar. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència de la dona. A més, va advertir Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part, però de pares diferents.
En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants, Íficles, fill d'Amfitrió, i Alcides, fill de Zeus. 


Alcmena…

EL CRISTIANISME I LA LLENGUA LLATINA

Imatge
El cristianisme va aparèixer com una secta del judaisme a la regió mediterrània oriental. Òbviament, en aquella època ja feia anys que es parlava el llatí i, per això, quan els cristians van començar a tenir cada cop més creients van agafar paraules del llatí per modificar-les donant-los un significat religiós. Els cristians van optar per aquest mètode ja que inventar una altre llengua era molt complicat i, a més, la gent ja estava acostumada a parlar en llatí i van pensar que d'aquesta manera seria molt més fàcil que la gent seguís la seva religió, amb això van guanyar que la gent utilitzes aquestes paraules en converses quotidianes i de forma fluida donant més importància al cristianisme. 
En els diccionaris de llatí podem trobar aquestes paraules, només cal buscar una paraula i si surt una creu cristiana, com es mostra a la foto següent, seguida d'una traducció aquest serà el nou significat que li varen donar els cristians


D'aquestes paraules en podem trobar moltes al dic…

DÀNAE

Imatge
Els pares de Dànae són el rei Argos Acrisi i Eurídice. Acrisi va rebre un oracle en el que s'anunciava que el fill de la seva fill el mataria. Per tal d'evitar l'oracle, Acrisi va decidir tancar a la seva filla Dànae en una cambra subterrània de bronze amb un guàrdia que la vigilés constantment. Tot i així, l'oracle s'havia de complir i Dànae quedà prenyada. Hi ha versions que asseguren que Zeus arribà a la cambra en forma de pluja d'or i seduí a la jove. Altres versions apunten a que va ser l'oncle de la jove qui la va embarassar.
Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es negà a creure la història de l'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a la seva filla i al bebè dins un cofre i llançar-los al mar. Però Zeus els protegí i arribaren sans a la illa de Sèrifos
Dictis, el germà del tirà Polidectes va oferir refugi a la noia i al seu fill. El tirà s'enamorà de Dànae i per això va voler allunyar a Perseu , el fill de la noia, d'…

ATENA

Imatge
El seu nom romà és Minerva i el nom grec és Atena.
Minerva era la deessa de la guerra estratègica, de la saviesa i la raó. Simbolitza les arts i tècniques de la guerra. A més, era la protectora de la ciutat de Roma.  Va ser una deïtat molt important, ja que era la que s'encarregava de protegir la capital de l'imperi.
És una deessa verge. Tot i això té un fill, ja que en una visita a Hefest, abandonat i menyspreat per Afrodita, es va enamorar d'Atena només veure-la, i va començar a perseguir-la. Va agafar-la i en el seu desig va tacar la cama de la deessa, que més tard es va netejar amb un tros de llana. D'aquí va néixer Erecteu, a qui Minerva va cuidar i educar. 



Atena, Segle ll a.C.

És filla de Zeus i Metis. El naixement de Minerva, segons la llegenda, diu que el seu pare Júpiter devora a la seva mare Metis, ocasionant-li un fort dolor de cap. Acudeix a Volcà, el déu del foc i dels metalls, perquè l'ajudés. Ell decideix obrir-li el cap amb un martell, seguit d'això…

PERSÈFONE

Imatge
Persèfone era filla de Zeus i de la seva germana, la deessa de l'agricultura i la fertilitat anomenada Demèter. 
Persèfone era una bella jove que vivia amb la seva mare i les dues estaven sempre unides. El fet que passessin tanta estona juntes feia que la seva mare la protegís i com que tenia tants pretendents, Demèter els rebutjava a tots i no en volia cap per a ella. A causa d'una distracció de Demèter, Persèfone va esdevenir reina de l'inframón.
Un dia Persèfone estava collint flors tranquil·lament juntament amb algunes nimfes fins que al collir un narcís, la terra es va obrir i en va sortir Hades (que era un pretendent de Persèfone), qui la va raptar i se la va endur amb el permís del seu germà, pare de Persèfone, Zeus.
El Rapte de Prosèrpina, Peter Paul Rubens (1636-1637)
Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desparegut immediatament va castigar a les nimfes que anaven amb ella amb sirenes i va començar a buscar-la. Demèter, juntament amb l'ajuda de les to…

DÀNAE I PERSEU

Imatge
Acrisi era el rei de la ciutat d'Argos i el pare de Dànae. Un dia va anar a visitar l'oracle, per saber els seu futur, i poder determinar els seus èxits com a rei i  si el destí li tenia preparat alguna sorpresa. Però això no va ser així. L'oracle va preveure que en un futur ell seria assassinat pel seu propi nét. Al rebre la terrible notícia, el rei Acrisi immediatament va tancar a la seva filla en una càmera hermèticament tancada construïda amb bronze, on tenia totes les comoditats que ella volia. 
Mentre Dànae estava tancada, el seu pare va anunciar per tota la ciutat que la seva filla estava morta, i que ningú demanés per casar-se amb ella. Malgrat això tothom sospitava que no podia estar morta, i que havia d'estar tancada a algun lloc per força.
Al cap d'un temps, Zeus va enviar un missatger perquè li portés notícies de com anava la vida a la terra (de tant en tant ho feia) i en assabentar-se de la història de Dànae, va voler canviar les coses, ja que estava mod…

HEFEST

Imatge
Hefest (Volcà) era el déu del foc i de la forja. Era considerat el protector de tots aquells que treballen a l'artesania o a la metal·lúrgia.  Era el fill de Zeus i Hera, tot i que hi han històries que diuen que només era el fill d'Hera. Un fet que destaca molt d'Hefest a diferència dels altres déus de l'Olimp, és que va néixer molt lleig, així que la seva mare el va llençar des de l'Olimp i la caiguda li va ocasionar coixesa.  Va caure al mar on va ser recollit per la mare d'Aquiles. Va ser criat per 2 dones a l'illa de Lemnos fins que es va convertir en el mestre artesà. 
Vulcà, Guillaume Coustou, 1742
El retorn a l'Olimp: 
Per guanyar-se la gratitud de l'Olimp va fer diversos regals als déus, però no hi havia resultat. Així que va decidir fer una trampa al tron d'Hera, es tractava d'una trampa que qui s'assegués a aquell tron és quedaria atrapat. Hera va quedar atrapada a aquesta trampa així que tots els déus de l'Olimp li van demanar a…

EL NAIXEMENT DE VENUS

Imatge
Títol:El naixement de Venus Autor: Sandro Botticelli (1444-1510) Cronologia: 1485 Tècnica: tremp sobre tela Mides: 1'73 x 2'78 m Estil: renaixentista Tema: mitològic Localització: Galleria degli Uffizi (Florència)
BIOGRAFIA DE L'AUTOR
Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de Sandro Botticelli, es va iniciar en l'activitat artística com a orfebre, però aviat es va passar a la pintura. El seu mestre fou Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de les millors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies als quals va conèixer la filosofia neoplatònica. Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quan l'any 1500 Leonardo Da Vinci tornà a la ciutat, l'estil de Botticelli va ser considerat arcaic i va quedar en segon pla. 
DESCRIPCIÓ FORMAL
Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus (Afrodita) nua sobre una petxina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d'idealització, tant en les diferen…

ELS JOCS DE LA FAM I LA INFLUÈNCIA ROMANA I MITOLÒGICA (I)

Imatge
Els Jocs de la Fam és una trilogia de llibres de ciència-ficció escrita per Suzanne Colins. Aquesta narra la història d'un país anomenat Panem, dividit en 12 districtes, que aquest cada any fa un sorteig entre els adolescents de 12 a 18 anys per escollir dos tributs de cada districte per jugar als jocs de la fam. A aquests jocs hauran de lluitar a mort amb un únic objectiu, sobreviure. En aquesta novel·la hi podem distingir diferents característiques que podrien estar relacionades amb la cultura de l'antiga roma, i la mitologia: L'arenaL'arena és el lloc on s'hi celebren els jocs, on els adolescents destinats a lluitar han de jugar-s'hi la vida.  Les característiques de la situació són molt semblats al Coliseu de l'Antiga Roma:  - Aquells que estaven destinats a lluitar dins del Coliseu, eren enviats a l'arena i forçats a lluitar fins la mort. A més, a vegades feien servir animals carnívors, com els lleons, per què perseguissin als lluitadors.  Als jocs de la…

EUBÚLIDES DE MILET

Imatge
Eubúlides de Milet fou un filòsof de l'antiga Grècia, va viure entre els segles V i IV. Eubúlides va assistir a l'escola Megara, formada per el filòsof Euclides, de la qual passarà a ser-ne director anys més tard. Ell es conegut per les seves complexes i enrevessades paradoxes que buscaven ridiculitza els sil·logismes d'Aristòtil de qui s'havia declarat rival. 
Estàtua d'Eubúlides de Milet
Una de les seves paradoxes més famoses és la de mentider. Aquesta data del segle IV, des de llavors molts filòsofs, humanistes, estudiosos... de l'època van estar-ne buscant la solució. Alguns, com Filetes de Cos, es van oblidar de menjar, dormir, beure, etc. buscant la resposta a la paradoxa. Poc després, l'any 285 a.C Filetes moria sense haver-ne trobat la resposta. La paradoxa diu: "Si un home afirma que està mentint, el que diu és cert o fals?"
Estàtua de Filetes de Cos Una altra paradoxa molt famosa és la del cocodril, i aquesta ja és un xic més complexa que l…

LA MITOLOGIA A MATRIX

Imatge
Qui ha vist la pel·lícula Matrix, ha observat que la pel·lícula en sí és molt complexa i abstracta. A través d'una paradoxa de quina és la vertadera realitat, ens planteja una distòpia del nostre món on les màquines dominen la humanitat i s'alimenten de la seva energia, infiltrant a la gent una realitat simulada, que es el que per nosaltres seria el nostre dia a dia i el que creiem que és la nostra realitat. 
A més, la pel·lícula és plena de simbolismes i cada personatge que surt a la pel·lícula té alguna característica que resulta simbòlica i es pot veure reflectida en molts d'ells, una referència grecollatina.

NEO
És el personatge principal de la pel·lícula. És la persona que descobreix què és món el qual ha estat vivint durant tota la seva vida i de que es tracta realment la realitat. Durant la pel·lícula es diu que és l'elegit per salvar la humanitat d'aquesta catàstrofe. Es tractaria del messies, l'heroi que està present en totes les religions que està predes…

EL MITE DE CASSANDRA

Imatge
Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. La seva bellesa era tan enlluernadora que Apol·lo, el déu del sol, li va oferir regalar-li el do de la predicció si ella es convertia en la seva amant. Cassandra va acceptar, temptada en conèixer el futur, però quan Apol·lo va voler rebre la seva recompensa ella s'hi va negar. 
Enfadat pel rebuig i profundament ofès per l'engany va reaccionar d'una manera força habitual entre els olímpics: pensar en un càstig exemplar que li permetés cicatritzar la seva autoestima i que tot i això, no deixava de complir la seva paraula. 
Va complir amb la seva part del pacte. Li va lliurar a Cassandra el do de predir el futur, de saber cada mort, cada victòria, fins i tot d'anticipar les visions dels profetes. Però juntament amb aquest do, el déu va afegir-hi una maledicció: ningú, absolutament ningú, la creuria.
Va ser així que Cassandra va conèixer el futur i va intentar evitar que el seu pare faci la guerra amb els exèrcits d'…

MART

Imatge
En la mitologia grega, Ares era el déu de la guerra. El van identificar amb el nom de Mart. Es representa sense barba i amb casc, cuirassa, escut, llança i amb una torxa encesa. Mart era fill de Zeus i Hera.

Ares és temperamental, brutal i sanguinari. En tots els combats en què lluita amb Atena sempre surt derrotat. Això ens mostra com els grecs preferien la combinació de força i intel·ligència en canvi de la força brutal que tenia Ares.

En assumptes amorosos, Ares va tenir un gran èxit. Es va aparellar amb deesses (com Afrodita i Harmonia) i mortals (com Aglauros) i va tenir molts fills (Eros, Deimos, Amazones, Fobos..)

Ares tenia una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d'or que respiraven foc. Era reconegut per la seva armadura de bronze i per la llança que utilitzava en batalla. Els seus ocells sagrats eren les òlibes, els picots i els voltors.
Quadriga tirada per quatre sementals immortals d'Ares (Portugal)

LA GUERRA DE TROIA En la mitologia grega, la Guerr…

COLISEU DE ROMA

Imatge
El coliseu (també conegut com l'amfiteatre Flavi), és un amfiteatre de l'antiga Roma, el qual es conserva molt poc però es un edifici espectacular de veure de 48 metres d'altura. Aquest va ser construït per l'emperador Vespasià l'any 71 d.C. Després de l'incendi de Roma. I es va acabar a l'any 82, on es va afegir un últim pis, organitzat en cinc nivells on s'agrupava tota la gent. Dividit per classe socials, mentre més a prop estaven de la sorra major era la seva classe social. 
Amfiteatre Romà(Coliseu), Roma
Lluites i mites:  En aquest se celebraven les lluites de gladiadors, lluites navals, de bèsties… entre moltes altres. Tenia la capacitat per a 50.000 espectadors d'aquestes lluites.  Hi ha molts mites diferents sobre varies coses que passaven a l'amfiteatre, un dels mes coneguts es el del polze a dalt o abaix. Que aquest determinava la vida o mort d'un guanyador.  Aquestes batalles eren com una adició per als espectadors, ja que era una form…