CLÀSSICS A LA ROMANA

Hermes és el déu grec del comerç, la fecunditat, ajudant dels morts i també és el missatger dels déus. És considerat també el missatger dels déus, ja que a part de comunicar informació entre els dos mons, també ajuda a solucionar els problemes diversos que té la gent. Hermes i la Lira. Diu el mite que Hermes va néixer en una cova a la muntanya Cilene  a Arcàdia. Pocs dies després d'haver nascut, s'escapa del seu bressol i corre pels camps. De tant caminar, arriba fins a una prada on Apol·lo, el seu germà, passeja el seu remat de bous i vaques, i Hermes, decideix robar els bous i vaques per portar-los en una cova. Quan Hermes oculta el botí, torna casa, però abans d'entrar, veu una tortuga i immediatament se li acut una idea. Llavors, mata la tortuga i la buida per dins per després tensar sobre la closca una sèrie de cordes elaborades amb budells de bou, i així inventa la lira. Posteriorment, torna al seu bressol i es queda adormit. Quan Apol·lo s'adona del robatori, f

Les joguines sempre han sigut els objectes més característics de la infància. La tradició de regalar-ne als nens a finals d'any ( Sturnàlia ), al que ara és el nostre Nadal, no és res innovador, sinó que per exemple els grecs i romans ja tenien aquest hàbit.  Les joguines no eren les mateixes per a tots els infants, igual que a l'actualitat depenent de la seva classe social tenien accés a unes joguines o altres, un nen que formés part d'una família d'esclaus no tenia les mateixes joguines que un que vingués d'una família benestant. Principalment no tenien les mateixes possibilitat per aconseguir segons quins materials, però els nens de famílies de classe alta també tenien al seu abast joguets fets per artesanats La primera joguina que es regalava a un nou nat era un  sonall que podia ser fet amb ossos, argila, fusta, o fins hi tot closques de nous, com moltes altres joguines.                                                         Sonall de gos s. IV, trobat a Grèci

Un dia els déus volen repartir-se un animal, per posar pau. Zeus proposa  un àrbitra  per fer el repartiment just i net, Prometeu serà l'àrbitra perquè és una de les persones més justes i sàvia que hi havia. A Zeus no li agraden gens els resultats perquè igualment que li donin a triar entre dos munts, es queda el pitjor. Aleshores Zeus, de tan enfadat perquè aquest agafa el foc i els deixa sense foc en aquell món, els castiga perquè a la vida sense foc es fa insuportable.  Però Prometeu no ho pot consentir, i li roba una mica de foc a Zeus sense que s'adoni conta Zeus. Més tard Zeus ho sap tot i per la segona humiliació es disposa a castigar-los  d'altra  manera, aquest cop separa Prometeu i els homes. Els homes els va enviar cap a una dona que es deia Pandora , i Prometeu és enviat cap a una muntanya que es deia Caucas on va passar milers d'anys. Zeus per ell el càstig era just, però per , d'altra banda,  pensaven que era un gran infern el que els havia fet el mate

Nosaltres hem creat aquesta conversa en llatí entre dues amigues que es troben pel carrer. El diàleg que hem fet servir és: -Ave, Maria! -Ave, Justie! Ut vales? -Optime, gratias ago. Et tu? -Satis bene -Laetus sum -Gratias. Ubi es? -Ego sum in Plaça. Et tu? -Nescio -Quaeso visne mecum venire? -Sic, gratias. -Libenter, nihil est. Imus! Maria Vasileva   Justie Anaman  4t ESO

A l'antiga Grècia ser bonic es veia com al reflex d'una ment bella. Tenien, fins i tot, una frase per anomenar-ho: kalos kagathos , que significava ser atractiu físicament i, per tant, ser agradable de personalitat. El cànon de bellesa en el món de la Grècia antiga es va formar sobretot a partir de l'escultura. La bellesa es relacionava amb càlculs matemàtics, proporcions, i cura per la simetria. S'entenia com a bell el cos que mostrava una proporció harmònica en totes les seves parts. Tant en les dones com els homes, el cos bell es basava en la simetria. L' escola Pitagòrica va formar una gran connexió entre la bellesa i les matemàtiques; va notar que els objectes que tenien simetria cridaven més l'atenció. Aquest concepte de bellesa relacionat amb les mesures i proporcions ordenades va ser mantingut per Plató i Aristòtil (també s'allargarà durant tot el període romà). L'ideal de bellesa de les dones era de membres petits, de cos prim, però amb malucs

Per crear aquesta conversa, vam haver de crear un diàleg basant-nos en dues persones que acabaven de conèixer-se. Ens vam guiar a través de unes fitxes que teníem on podíem consultar certs conceptes sobre saludar-se i demanar-se coses. A partir d'aquí vam mirar que la conversació fos adequada i vàrem gravar el vídeo. Diàleg Edurne: Bonum diem, puella! Quod nomen tibi est? Angie: Ave, puella! Mihi nomen est Angie. Et tuum? Edurne: Salve, Angie! Mihi nomen est Edurne. Angie: Salve, Edurne! Ut vales? Edurne: Satis bene, gratias ago. Et tibi? Angie: Sum tristis. Edurne: Cur es tristis? Angie: Quia sum esuriens. Edurne: Stultissimi! Ubi cenare cum me potes? Angie: Nunc quaeso! Edurne: Bene, eamus. Angie: Gratias. Edurne: Nihil est. Edurne Ruiz  Angie Soto 4t ESO

A classe de llatí hem començat a estudiar la llengua llatina i el primer que ens han ensenyat a set el llenguatge més quotidià. Bàsicament com saludar-se i mantenir una petita conversa. Per tal de practicar-ho i alhora fer-ho més amè, la Montse ens ha fet fer una petit diàleg per després gravar-lo i penjar-lo el blog. Així és el nostre diàleg:  ARNAU: Salve! LAURA: Bonum diem dominem ARNAU: Quod nomen tibi es? LAURA: Mihi nomen est Laura. Et tibi? ARNAU: Mihi nomen est Arnau. Ut vales? LAURA: Quietusasum valeo. Gratias ago! Et tibi? ARNAU: Laetusum valeo, gratias ago  LAURA: Salve! ARNAU: Vale! Així ha quedat la conversa gravada:  Laura Font   Arnau Espina  4t ESO