Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

L'EDUCACIÓ A ROMA

Imatge
En els primers temps de l’Antiga Roma els que s’encarregaven de l’educació eren els pares, normalment la mare sobretot. Al cap d’un temps es van crear les primeres escoles per influència grega. Els nois i les noies anaven a les escoles a rebre l’ensenyament a través dels magistri. El ludi magisterimpartia l’ensenyament primari, el grammaticusimpartia l’ensenyament secundari  i el rhetorimpartia l’ensenyament superior. L’ensenyament superior durava un o dos anys i consistia en la pràctica de l’oratòria però hi anaven pocs nois ja que la majoria d’ells a la que eren majors d’edat deixaven els estudis.
L’educació romana fins a les guerres púniques:

Al principi de l’educació romana, aquesta era de pagesos basada en el respecte als costums dels avantpassats.

A la infantesa els pares ja inculcaven les aficions i els sentiments tradicionals: afició al treball, el respecte a les tradicions de la família, la pietat envers els déus i l’ideal moral romà. La mare era la que tenia cura de l’educació …

ORFEU I EURÍDICE

Imatge
ORFEU I EURÍDICE


És una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibad Gluck, amb la data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gènere d'acció teatral, que implica que l'òpera es basa en un tema de mitologia que utilitza danses i cors. La peça va ser estrenada a Viena l'any 1762. És una de les primeres obres en que Gluck plasma la seva intenció de reformar l'òpera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acció dramàtica que van reflectir en la senzillesa i el poder de la tragèdia grega. Alhora, va intentar reemplaçar els recaragolats arguments i la complexitat de la música, característiques de la òpera seriosa, per una "noble senzillesa" en la música i el drama.




Khrystyna Kyshenyuk 4t ESO

L’AGRICULTURA A ROMA

Imatge
Rodejant les terres agrícoles hi haviaoms, pins, xiprers. Mentre que els prats i vergers eren encerclats ambtanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Normalment no contractaven esclaus estrangers perquè els hi tindrien que pagar tot el seu salari en diners, casi sempre agafaven a esclaus del mateix poble als quals els pagaven amb una part de la collita recollida.

Les eines que feien servir els esclaus eren la pala, l'aixada, el pic, el rul·lo, la falç, la forca i altres eines.

Els conreus que més es conreaven eren els cereals, l'olivera i la vinya.La sembra es feia a la tardor i poques vegades a la primavera. La manera en que cuidaven els conreus era amb els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials.

Hi havia arbres fruiters com les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner

Els arbres servien per fer fusta …