23 de maig de 2011

VIA LÀCTIA

Mai no us heu preguntat què és la línia blanca que travessa el cel les nits de serenor?

Bé, molts ja sabem que es tracta de la Via Làctia i que són unes agrupacions d'estrelles, però els romans no tenien forma de saber això, i per això van crear la seva pròpia teoria del que era.



Tot va començar amb una de tantes aventures amoroses de Zeus. Ell es volia unir amb Alcmena, filla d'Electrió i dona d'Amfitrió. Un dia que el seu marit se n'havia anat, Zeus va baixar i es va dirigir a la noia. Van tenir relacions sexuals. Després, quan el marit va tornar a casa, també es van allitar.

Zeus


Així, tenim Alcmena embarassada dels dos homes (bé, d'un mortal i d'un déu, per dir-ho millor). El fill de Zeus va ser Hèrcules (o Heracles) i el d'Amfitrió Ificles. El déu estava molt orgullós del seu fill i fins hi tot sentia que era el seu preferit. Hera, l'esposa de Zeus, es va enfadar molt amb el seu marit (lògicament) i va fer algun encanteri perquè l'embaràs d'Alcmena durés més del normal. Hèrcules va estar 10 mesos al ventre de la seva mare.



La deessa Hera

Hera va enviar dues perilloses serps al bressol d'Heracles quan aquest només era un bebè. Per sort o per desgràcia, aquest les va matar amb la seva espectacular força (era un semidéu) encara que era completament mortal. Si volia esdevenir immortal, hauria de mamar del pit d'Hera. I creieu que només caldria demanar-li? És clar que no, la deessa no li donaria mai el seu pit a un nen que odia.


Hèrcules


Ara hi ha dues versions del que va passar:

1) El missatger Hermes va voler ajudar el nen i el va portar amb Hera mentre ella dormia. El va possar a mamar del pit de la deessa fins que ella es va despertar i va apartar al nen, fent que la seva llet s'escampés per l'univers, creant la via làctia.

2) L'altre versió diu que Atena i Hera es trobaven passejant quan de cop van veure un nen abandonat. Atena va convèncer Hera què li donés el pit i ella va accedir sense saber que es tractava del petit Hèrcules. El nen va mamar tan fort que va fer molt mal a la deessa, que el va apartar i, igual que en l'altra versió, la seva llet es va estendre per l'univers.

I ara, què n'opineu de la via làctia...?


Anahí Dominguez
1r batx

13 comentaris:

Martí ha dit...

Ostres, està molt ben explicat. Jo ja coneixia la història, però mai l'havia llegida tan ben exposada. Felicitats!

Albert Serratacó ha dit...

El mite està molt ben explicat i jo aquesta llegenda, però ja la coneixia des de ben petit!

Yasmina Ketami ha dit...

Aquest mite és molt conegut, però la manera en què ho has explicat m'agrada moolt! Mersii!

Àngel Marcos ha dit...

Jo no la coneixixa així que ésta bè saber l'historia Bona Feina!

Mireia ha dit...

Ja coneixia la història, però no sabia quins déus o mortals la protagonitzaven exactament.
Trobo que és una bona manera d'explicar l'origen de la via làctia i que els romans tenien una imaginació sense fi!
Bona feina Anahí =)

Ivan ha dit...

Com sempre, una molt bona entrada Anahí. Ja havia escoltat la història de que era la llet d'Hera, però no sabia com havia anat a parar allà adalt...

Ave!

Pol ha dit...

Bona entrada Anah. No sabia la historia i es molt interesant. Tu dic un altre cop, bona entrada!!

Aina ha dit...

Trobo que està molt bé aquest mite, encara que hem fa pena que el pobre Hercules fos odiat per Hera, però per una altra banda també és ben normal.

Adrià ha dit...

A Ciencia en el Món contemporani també vem estudiar l'origen de la via lactea i les diferents interpretacions de varies cultures, però no de cap clàssica.

Bona entrada!

Sandra Solé ha dit...

No coenixixa la história! smempre està bé coneixer noves históries que complementen el nsotre món.
Bona feina !

Meri ha dit...

No he vist mia aquesta linia blanca però penso que e suna entrada molt curisosa.

max ha dit...

molt interessant, la veritat és que ja havís sentit a parlar de la via làctea, però a les pel·lícules, mai relacionat amb el món dels clàssics.
enhorabona, molt bona entrada

Laura ha dit...

Està molt bé saber que hi ha fets que encara perduren i que tenen un mite referent, auest en particular n'és de ben curiós. Encara que les dues versions tenen uel mateix final.