Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2017

EL CALENDARI ROMÀ

Imatge
Antigament el calendari de Ròmul incloïa deu mesos lunars, del març al desembre, amb un total de 304 dies. Sis d'aquests mesos tenien 30 dies i  els altres quatre 31. Entre el desembre i el començament de l'any següent quedava un temps que no corresponia a cap mes, durant el qual no es feien tasques agrícoles.
Per indicar els dies de cada mes els romans utilitzaven tres dates:

- Kalendae,-arum, les calendes eren el primer dia de cada mes.
- Nonae, -arum,  les nones eren el cinquè dia de cada mes excepte els mesos Març, Maig, Juliol i Octubre que era el dia setè. - Idus, -uus, els idus eren el tretzè dia de tots els mesos, menys Març, Maig, Juliol i Octubre que era el quinzè.

Els mesos del calendari eren:
Martius - dedicat a Mart, quan començava la campanya militar - Aprilis - dedicat a Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa - Maius - dedicat a Maia deessa de la fecunditat i de la primavera - Iunius - dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter - Quintilis - es canvià a Iulius en hono…

RITUALS FUNERÀRIS

Imatge
El ritual d'enterrament a l'antiga Grècia començava el mateix dia de la mort. El funeral començava a casa del difunt si era possible. Se'l cridava tres cops per assegurar-se que estava mort i per donar la seva mort per totalment confirmada, se li tancaven els ulls. Seguidament, la família del difunt, per assegurar-se de que la seva ànima no s'escaparia, li feien un últim petó. Les dones més properes a la víctima netejaven i perfumaven el cadàver, i era a la boca on hi posaven una moneda d'or, la qual representava que la víctima l'hauria de fer servir per pagar-li a Caront per arribar en el més enllà: Caront (personatge de la mitologia grega), fill de Nyx i i Erebus, tenia els ulls grisos. Aquests feien referència a la mort, ja que ellera el barquer encarregat de transportar les ànimes, que havien d'anar a l'Hades, mitjançant una barca la qual conduïa ell cap al més enllà. Cobrava una moneda d'or a totes aquelles ànimes que volguessin travessar el riu…

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (I): LETO

Imatge
Tots ens estimem la nostra mare. Ens va tenir nou mesos a la panxa i sempre ens ha cuidat. Ara bé, les mares de la mitologia grega tenien més problemes. Un primer exemple és Leto.
UNA ALTRA AMANT DE ZEUS És conegut per tots que Zeus ha tingut infinites amants al llarg de la història. Una d'elles és Leto, filla dels titans Ceos i Febe. Quan aquesta va quedar embarassada de Zeus, Hera, dona de Zeus, com que no podia castigar-lo a ell, ja que era el rei dels déus, va decidir castigar a Leto. Va fer que no podia parir en cap lloc ancorat a la Terra. Tot i així, Leto va descobrir una illa flotant, Delfos. La titànida va convèncer a les nimfes de l'illa perquè pogués infantar allà. Així doncs, Àrtemis, deessa de la caça va néixer, i nou dies més tard va néixer Apol·lo, déu de les arts, la medicina i els arquers.  Hi ha llegendes que ens diuen que Hera també va segrestar a Ilíata, deessa dels parts, perquè Leto no pogués tenir els nens. També hi ha llegendes que diuen que Hera va obliga…

PIGMALIÓ: COM TROBAR LA PARELLA PERFECTA

Imatge
No us heu preguntat mai si mai trobareu l'amor? I, quan el trobeu, serà aquella la persona adequada? No seria més fàcil que ens creéssim el company perfecte? El mite de Pigmalió ens parla precisament d'això, i és un dels mites més famosos de la mitologia grega.
EL MITE Pigmalió era un escultor grec de Xipre. Després de sentir-se disgustat amb algunes dones del seu poble, va perdre l'interès en les dones, i les evitava sempre que podia. Altres versions del mite diuen que les dones no li havien agradat mai (ni els homes). En tot cas, les veia com a criatures defectuoses, i no hi volia tenir cap relació. Tot i així, ell continuava admirant la bellesa humana, així que va decidir crear-se ell mateix la seva dona perfecta. La va fer de marfil, i li va posar Galatea. Hi va posar tanta inspiració i passió, que Galatea va resultar la dona més bella del món. Quan va acabar de polir-la, doncs, no va poder evitar enamorar-se d'ella. L'acariciava, li feia petons i li parlava tots …

PAGESOS A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A l'Antiga Grècia hi havia una pagesia liderada per l'aristocràcia. La majoria seguien una estratègia entorn a la minimització del risc de la fam, ja que venien dels anys foscos(de decadència). De les terres se n'extreia el màxim possible, tot i el cicle domèstic/familiar que duien a terme els pagesos estava basat en la autosuficiència, les terres aconseguides s'explotaven al màxim. Cada propietari, segon el terreny del que disposava feia servir unes tècniques i estratègies agricultores diferents, això marcarà la diferencia entre les propietats i les riqueses de cada territori i en front això es notarà que els avenços tecnològics també discreparan molt depenen de les zones. Els pagesos que disposaven d'entre 3 i 6 hectàrees podien utilitzar la ma d'obra familiar, pròpia, i normalment es servien d'un parell de "dependents" i una junta de bous. I els que disposaven d'entre 1 i 8 hectàrees, contemplant la possibilitat de tindre menys hectàrees, solie…

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Imatge
El sud d' Europa  tal com sabem, abans era el territori de l'imperi Romà. En aquests territoris es parlen llengües romàniques o neollatines, les quals procedeixen del llatí vulgar. Durant l'imperi romà, el llatí vulgar va ser la llengua que va contribuir unió entre diferents pobles, era un vehicle de comunicació, que en aquell moment pertanyien al domini romà. Actualment no hi ha parlants que tinguin com a llengua materna el llatí, però tot i això encara no es pot considerar una llengua morta ja que és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà.

  Imperi romà

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES ACTUALS
Avui en dia, el sud-oest d' Europa i a Romania es parlen llengües romàniques. Les llengües que es parlen són: galaicoportugès, asturlleonès, castellà o espanyol, aragonès, català o català-valencià, occità o llengua d'oc, francès, retoromànic, sard, italià i romanès. 
El galaicoportuguès: el portguès és parlat a Portugal i Brasil, i el gallec és parlat a Galícia. És una llengua co…

LA POLÍTICA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'Antiga Grècia va ser l'origen de la democràcia i també el naixement de la figura del polític dels nostres temps, que és aquella persona escollida per uns ciutadans i que té el càrrec d'encapçalar i/o representar el poble. Amb aquest encàrrec van sorgir els primers representants de la població grega, concretament la que vivia a Atenes, i van sortir els primers polítics de tota la història.  De polítics, com en els nostres dies, n'hi havia de bons i de dolents. De fet, ens podem trobar amb uns polítics que van ser molt importants per Grècia i d'altres que van ser desastrosos i eren corruptes; fet que ens fa pensar que, definitivament, les coses no han canviat tant.
ELS GRANS POLÍTICS DE L'ÈPOCA

Durant l'Antiga Grècia es va forjar la manera d'entendre la política i també la figura del polític. Tot i que el polític no es veu avui en dia com una figura fonamental per la societat d'aquesta època, cal recordar que, sense ells, moviments polítics i socials c…

MEDUSA: BELLESA I MALDAT

Imatge
El monstre, la dona amb serps al cap, la dona que petrificava amb la mirada... se n'han sentit moltes històries diferents sobre Medusa en la mitologia. Es tracta d'un dels personatges que més ha cridat l'atenció de tot el conjunt de personatges de la mitologia grega ja que era una dona-monstre que reflectia la dualitat que pot haver entre la màxima bellesa i la maldat. També és de les que més marca ha deixat en la història de la nostra cultura, influenciant artistes de la talla de Klimt o Rubens.  En la mitologia grega, Medusa ("guardiana protectora"), era un monstre, generalment descrita com una humana alada amb serps en lloc de cabell. La majoria de les fonts la descriuen com a filla de Forcis i Ceto, tot i que l'autor Higini (Fàbula) la descriu com a filla de Gorgona i Ceto. Segons Hesíode i Esquil va viure i va morir en un illa anomenada Sarpedó, a ''l'Occident del món'' en una zona molt propera a la que els grecs consideraven que se si…

LA GASTRONOMIA ROMANA

Imatge
El fet d'alimentar-nos forma part del nostre dia a dia des del principi de la vida en el planeta Terra. Com he dit, és un fet que es repeteix diverses vegades quotidianament, però la manera de menjar ha anat evolucionant des de sempre. Però bé, jo només us parlaré de la gastronomia a l'Antiga Roma.
L'alimentació diària dels romans consistia en un esmorzar complet, un dinar lleuger, i el sopar, l'àpat més important.

L'ESMORZAR A l'esmorzar o ientaculum, es podia beure llet o vi amb mel, i per menjar hi havia una gran varietat d'aliments a triar: pa untat amb all, formatge, ous, raïm, olives, fruits secs... Els nens podien menjar altres aliments com galetes o dolços.


Llet i formatge, raïm, vi amb mel, pa untat amb all i olives, aliments que era comú trobar en àpats dels romans.

Era un àpat en el qual no hi mancava pràcticament res per tal de quedar tip.
El que és curiós, com podem observar, és que no es menjaven aliments gaire diferents als que podríem menjar avui d…

EL TEMPLE ROMÀ DE VIC

Imatge
L'any 1882, al nucli antic de Vic, quan es va enderrocar el castell romànic dels Montcada entre la runa van aparèixer restes d'un temple romà. Aquest no és un temple qualsevol ja que és un dels dos únics temples a tot Espanya que es conserven pràcticament complets.

ON ES TROBA?
El temple romà de Vic, també conegut com a Temple d'Ausa, tal i com indica el seu nom es troba a la capital d' Osona (Vic). Concretament està situat al carrer del Pare Xifré, al nucli antic, a prop de l'església de la Pietat i de la plaça Vella. Aquesta ciutat a l'època romana era anomenada Ausa i, aquesta es torna un municipium amb funcionaris civils i militars i amb un temple propi, del qual tractem avui.
EL TEMPLE Aquest temple que fou construït el segle II, en temps d'imperi tenint en compte que la idea va de construir-lo va aparèixer durant la república. Tampoc se sap que a quina divinitat va ser dedicada, però segons les investigacions que s'han fet, es veu que fou dedicada a H…

EL MITE D'ECO

Imatge
Tothom sap què és l'eco, però potser no saben d'on prové la paraula. L'origen de la paraula "Eco" ve d'un mite grec, especialment, d'una història de desamor.
QUI ERA ECO? Eco era una nimfa de la muntanya del mont Helicó que va ser educada per nimfes i muses. Es diu que tenia una veu molt melòdica. Zeus estava enamorat d'Eco, i Hera, la seva esposa, al descobrir-ho, va castigar a Eco traient-li la veu. Afrodita, la deessa de l'amor, va sentir compassió per Eco i al no poder desfer l'encanteri va aconseguir que Eco pogués repetir l'ultima paraula que sentís dir.
HISTÒRIA D'ECO I NARCÍS Narcís era fill de la nimfa Liríope i del déu del riu Cefiso, era un noi molt guapo. Eco es va enamorar de Narcís i per això el seguia pel bosc amagant-se d'ell, fins que al trepitjar una branca, Narcís es va adonar de la seva presència, i va preguntar: "Hi ha algú?" i Eco, incapacitada per parlar, va dir: "Algú? Algú?". Narcís, qui no p…

SÍSIF: COM SER IMMORTAL

Imatge
Des de temps remots, la humanitat s'ha preguntat quina és la font de la vida eterna. Els grecs també, i aquesta és una història que ens explica les peripècies d'un rei que volia evitar la mort, Sísif.
EL MITE Sísif va ser el fundador i el rei d'Efira. Era fill d'Èol i d'Enàrete, i es va casar amb la plèiade (nimfa filla d'Atlas i Plèione) Mèrope. Hi ha llegendes que diuen que va ser pare d'Odisseu amb Anticlea (que més tard es va casar amb Laertes). Sísif tenia fama de ser el més astut dels homes, i no tenia cap interès a morir. Quan va arribar l'hora, Hades va sospitar d'ell, i quan va enviar Tànatos a buscar-lo, li va donar uns grillons especials. Tot i així, quan Tànatos es va presentar a casa de Sísif, ell el va aconseguir enganyar i va acabar encadenant Tànatos i el va tancar a dins un bagul. Com que Tànatos no feia la seva feina, la gent no moria. Ares, el déu de la guerra, va començar a sospitar, i va descobrir que Sísif tenia el déu de la mort …

ELS LLIBRES SIBIL·LINS

Imatge
La mitologia, tant la grega com la romana, està plena de profecies i, si bé els grecs confiaven en l'Oracle de Delfos, els romans tenien els llibres sibil·lins, és a dir, llibres profètics.
EL MITE S'explica que una vegada, una sibil·la, és a dir, una de les sacerdotesses d'Apol·lo encarregades de transmetre profecies, concretament la sibil·la de Cumas, va voler vendre al rei Tarquini Prisc, o Tarquini Superb, els nou llibres per un preu altíssim. El rei li va dir que no, i la sibil·la va procedir a cremar-ne tres. Li va tornar a oferir els que quedaven, pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar, i la sibil·lina va tonar a cremar-ne tres. El tercer dia la sibil·lina va tornar  aparèixer a palau, amb els tres llibres sobrants, i el rei, encuriosit, no li va poder dir que no. Així doncs, va poder comprovar com aquests llibres contenien profecies diverses, i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma.
PER QUÈ ES FEIEN SERVIR ELS LLIBRES? L'origen…