31 de maig del 2012

CAPTATIO BENEVOLENTIAE

Provem d'encaixar en escenes boniques,
amb porcs de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits bora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales,
en discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents compren flors a sa mara.
Intentem trampejar per ser persones dignes.
El pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Ben enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa 
capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.

Hem d'estar alerta! Els clàssics ens estan envaint per tot arreu. Cada vegada més ens adonem que hi ha costums i expressions clàssiques pertot arreu, fins i tot dins la música dels nostres MP3, que ens semblen tan moderns...

Aquesta vegada és el torn dels Manel, un grup de que barreja el pop català amb cançons tradicional, amb la seva cançó Captatio Benevolentiae.

L'expressió significa el fet de voler el millor cap a l'espectador, mitjançant la falsa modèstia i prové dels mots captatio i benevolentia. Amb aquest recurs molt emprat antigament, els autors volien captar l'atenció dels espectadors a l'auditori i els volien demanar disculpes pels possibles errors que cometessin.




A quina declinació creieu que pertanyen les dues paraules en llatí que formen l'expressió?
Heu escoltat mai el grup? Us agrada?
A més... Per què creieu que els Manel han escollit aquest títol per la cançó?

Anna Solà 
1r Batx

30 de maig del 2012

LLATINISMES (V)

Llatinismes judicials:

De facto: De fet i no dret.

Ex. Van prendre el poder de facto perquè ningú no els havia votat.

De iure: De dret.

Ex. No hi va haver ningú en contra de que aquella persona es proclamés el líder així que va agafar el poder de iure.

Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és la llei.

Ex. Li han confiscat el mòvil per dur-lo a classe quan sabia que no s'havia de portar. No et pots queixar. Dura lex, sed lex.

Habeas corpus: Procés judicial que vol dir que qualsevol persona detinguda pot ser posada a disposició judicial.

Ex. En Marc va ser detingut a les quatre de la matinada i  van disposar  l'habeas corpus.

In dubio pro reo: En cas de dubte, a favor de l'acusat.

Ex. Com que al final no van descobrir si l'acusat havia matat a la víctima o només havia estat en un lloc i moment equivocats, el jutge va dir que in dubio, pro reo i el van deixar lliure.

Patria potestas: Dret que té un ciutadà sobre els seus fills.

Ex. No pot treure't la custòdia del nen ja que tens la patria potestas.

Persona non grata: Persona no benvinguda.

Ex. Des que em va fer caure davant l'Albert, el Jordi s'ha convertit en una persona non grata per mi.

Si vis pacem, para bellum: Si vols pau, prepara la guerra.

Ex. S'estaven separant i el marit va dir a la seva dona; "si vis pacem, para bellum".

Sub iudice: En mans del jutge, pendents de la resolució judicial.

Ex. El cas està sub iudice, encara no en sabem res.

Anahi Domínguez
2n batx

29 de maig del 2012

LLATINISMES X

Llatinimes de tòpics literaris o relacionats amb la literatura.

Segur que d'aquest grup en coneixem molts. Comencem!

Aurea mediocritas: Mitjania d'or. Dins de la filosofia d'Horaci. Que no es pot arribar a un punt intermig entre dos termes.

Ex.Un punt ideal enmig de l'excés i la virtut era, segons Horaci, un aurea mediocritas.

Beatus ille; "Feliç aquell que..." Lloança de la vida senzilla al camp enfront  l'atrafegada vida de la ciutat.

Ex. Beatus ille aquell que pot relaxar-se al camp i no estressar-se amb la vida de la ciutat.

Captatio benevolentiae: En una obra, l'autor cerca la bona disposició del públic.

Ex. Al començar el concert, l'autor buscava la captatio benevolentiae del públic.

Carpe diem: Aprofita el moment (Horaci).

Ex. El vell va veure la noia que es preocupava per problemes menors i li va dir; carpe diem!

Deus ex machina: Déu surt de la màquina. A les obres gregues, quan la figuea de déu apareicia en una grua de fora de l'escenari per arreglar una situació.

Ex. Semblava que els dos personatges de l'obra s'anessin a matar cruelment per l'amor de la noia, que plorava desconsolada, però de cop va aparèixer deus ex machina i va evitar l'enfrontament que el públic tant esperava.

Vbi sunt: On són? Referència a la fugacitat de les persones glorioses.

Ex. S'usa l'ubi sunt quan et preguntes què va passar amb aquell actor tant famós, que ara no el recorda ningú.

Anahí Domínguez
2n batx

28 de maig del 2012

OVIDI

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona el 43 a.C en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un viatge pel món hel·lènic. 


Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicacar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que els poetes Horaci i Virgili. 


Va freqüentart els cercles de Messala Corví. Després de divorciar-se dues vegades va trobar l'autèntica felicitat amb la seva tercera dona. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell era una figura destacada.  



L'any 8 d.C August condemna a Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre, a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Una possibilitat del seu desterrament va ser que va ser còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. 


El fet és que August va triar un càstig cruel en apartar al poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida en societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina, etc. No es estrany que li costés molt adaptar-se a la seva nova vida a Tomis, tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es va quedra a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure, sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.  

El lloc marcat és on va anar Ovidi a l'exili

El poeta va morir al 17 d.C poc després de l'emperador August que va morir sense perdonar-lo. 

Un dels llibres més famosos que té aquest autor són Les Metamorfosis

Es tracta de un poema de 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recullen 250 mites grec i romans amb les característica comuna de la transformació dels personatges en éssers animals, plantes, constel·lacions, en un seguit continu presentat en ordre cronològic des de la creació de l'únivers fins a la divinització de Juli Cèsar. 


Així doncs consisteix en una mena d'història mítica del món, que es divideix en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions sobre herois i heroïnes, i finalment les figures que els antics consideraven històriques tot arrencant de la guerra de Troia.  

 Apol·lo i Dafne de Bernini

Una de les seves característiques estructurals és que els personatges estan encadenats. Per exemple en el primer llibre passa de les formacions dels animals a l'aparició de Pitó i tot seguit la seva mort a les mans de Apol·lo, després s'explica el mite de Apol·lo i Dafne. 

Aquest llibre tenia la funció de divertiment per la gent i va tenir un gran èxit. Al Renaixement i el Barroc van haver-hi pintors com Rubens i Picasso, escultors com Bernini i poetes com Shakespeare i Garcilaso de la Vega que s'hi van inspirar. 

Soneto XIII

A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro escurecían;


de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra hincaban
y en torcidas raíces se volvían.


Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.


¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!

                    Garcilaso de lal Vega

No trobeu que August va imposar un castig molt dur a Ovidi?

Aina Gràcia
2n batx


25 de maig del 2012

NATALIS FELIX ARNAU!

Natalis felix, 
natalis felix,
tibi desideramus omnes,
natalis felix!
Avui, 25 de Maig, el nostre heavy més llatí fa anys! Tots els companys hem decidit continuar amb la iniciativa de felicitar a tots els llatins que fan anys.
Si el veieu per l'institut no oblideu felicitar-lo ja que no tots els dies es fan disset anys. 


De part de tots els clàssics del centre et desitgem un feliç aniversari i que continuïs amb la teva bogeria que ens fa feliços dia a dia. 




Espero que t'hagi agradat la sorpresa, t'estimem!



Clàudia L.Prats, Yasmina Ketami i Adrià Gendre
1r batx



SOTA TERRA

En aquest bloc hi ha hagut moltes entrades de noves troballes de restes romanes, però ara a més tenim un programa que ens ajuda a redescobrir característiques d'edificis i del tipus de vida que duien els romans.





Logo del programa Sota Terra

"Sota Terra" és un programa de TV3 d'arqueologia i història presentat per Fermí Fernàndez amb un grup d'arqueòlegs comandats per Eudald Carbonell.

Cada programa es planteja una hipòtesi i la seva resposta la intenten trobar sota terra. Són 13 capítol que han estat rodats en 13 jaciments diferents.

Jo em centro en un dels capítols, el del dia 18 de març on la hipòtesi que es van plantejar era: Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la de Caldes de Montbui?

Plaça de la Vil·la de Caldes de Montbui un cop iniciades les excavacions

Les aigües termals del municipi provenen de la pluja que cau sobre una extensa zona del Vallès. Es filtra a la terra i arriba fins a 3500 metres de profunditat i s'acumula en un aqüífer.


La zona de Caldes ha estat habitada des del 3500 aC al neolític, i va arribar la seva esplendor amb la romanització,  quan aquests van construir les termes al voltant de les quals hi ha el nucli urbà.


Postal de Caldes amb les termes al fons

Les termes eren edificis públics amb una funció higiènica i sanitària. Són els precursors dels actuals Spa. També eren un dels principals llocs de trobada de la població romana.


Les aigües de Caldes brollaven a uns 74 graus i eren conegudes per les seves propietats curatives. Actualment són les més ben conservades de la península Ibèrica, i les estructures més antigues daten del segle IaC. Un dels llocs on brolla aigua és la Font del LLeó restaurada per Manuel Raspall l'any 1927.


Termes de Caldes




La piscina mostra la gran monumentalitat de les termes de Caldes, el seu paviment esta fet de picadís de pedra i tarrissa barrejat amb calç. Aquesta va estar en ús fins el segle XIV, al segle XVII va ser recuperada com a graner municipal. A sobre les termes es va construir l'antic ajuntament enderrocat l'any 1956 i finalment es van restaurar i obrir al públic el 9 de juny de 1957.


Aquesta és la història d'un dels molts elements arquitectònics i culturals dels romans que encara queden a Catalunya.


Què us sembla aquest programa? I el fet que es conservin tant bé?





Mireia Cutura 
2n Batx

24 de maig del 2012

NATALIS FELIX

Sabeu què? Ens (als alumnes de 1r de Batxillerat) ve de gust compartir un secret amb vosaltres:

Avui, 24 de Maig, ha sigut l'aniversari d'un puntal de la nostra classe: l'Adrià Gendra! Fa 19 anys!





Recordeu felicitar-lo així per l'institut quan el veieu:

Natalis felix, 
natalis felix,
tibi desideramus omnes,
natalis felix!

Encara que creieu que sigui tard, no ho és: sempre el podeu felicitar per tenir dinou anys i un dia, o dos, o tres, o sis mesos. Perquè cada dia compta! I segur que aquest noi tan divertit amb la motxilla del Bob Esponja (que per cert, ha sigut font d'inspiració per un projecte que estem duent a terme i d'aquí poc sortirà a la llum) us treurà el seu millor somriure!



Recordem que aquesta iniciativa la vàrem començar aquest any els alumnes de primer una mica en broma per l'aniversari de l'Alba, però volem que mica en mica tots els alumnes us aneu unint a l'iniciativa i feliciteu als vostres companys d'aquesta manera, que segur que els farà molta il·lusió!

Anna Solà
1r Batx

UN MOT QUE HEM HEREDAT DELS MITES GRECS: "AMFITRIÓ"

Sabíeu que la paraula amfitrió prové d'un mite grec? 

Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon en llatí, Amphitrýon en grec) era un rei mitològic, esplèndid en els banquets. Fill d'Alceu, rei de Tirint, i d'Hiponoma, la filla de Meneceu.


"Amfitrió" és una comèdia ecrita pel dramaturg Plaute basada en un mite grec, els protagonistes del qual són divinitats com Júpiter i Hermes. En l'obra, el rei Amfitrió està tornant d'una guerra que ha combatut amb el seu esclau Sòsia, i es dirigeixen a Tebes. Mentrestant el déu Júpiter roman al llit amb la dona d'Amfitrió, Alcmena, al seu costat... S'HAN FICAT AL LLIT JUNTS!! Però Alcmena està lliure de culpa, ja que no sap que l'home amb qui està al llit és Júpiter perquè aquest s'ha disfressat d'Amfitrió.


Mercuri (Hermes), el fill de Júpiter, té la tasca d'evitar interferències a la trobada entre el seu pare i Alcmena. És per això que canvia la seva aparença per la de l'esclau Sòsia, i així quan Sòsia arribi ell el colpejarà per fer-lo fora de casa. L'esclau, confús per haver-se vist colpejat per si mateix, torna a la nau i ho explica a Amfitrió. Al matí següent Amfitrió es posa en camí cap a la casa, intranquil pel que li ha dit l'esclau. Júpiter se'n va just un moment abans que aquest arribi, i quan Amfitrió es presenta davant d'Alcmena, aquesta s'estranya i es pregunta per què ha tornat. 

A Amfitrió no li agrada gens aquesta estranya rebuda, tenint en compte que fa molts mesos que va partir a la guerra, i el seu cor s'omple d'ira i després gelosia en assabentar-se que la seva dona s'ha allitat amb un altre home. Després d'una llarga discussió, Alcmena ja pretén deixar el seu gelós marit, però és frenada per Júpiter. Finalment, en un miraculós moment, Alcmena dóna llum a uns bessons; un, fill d'Amfitrió, i l'altre, fill de Júpiter: Hèrcules.


Juno amb Júpiter




Des del punt de vista etimològic...


Un "amfitrió" és aquell qui tracta els convidats amb magnificència. Ara bé, en la mitologia grega, Amfitrió ha d'anar a la guerra per venjar els germans de la seva dona Alcmena, que no vol lliurar-se-li fins que la venjança no sigui consumada. Ja tenim el pobre innocent lluitant contra els tafis mentre Zeus pren el seu aspecte i gaudeix dels favors d'Alcmena.



Segons la història grega, Amfitrió hauria tractat amb tanta magnificència el seu hoste, Zeus, que li hauria cedit la pròpia dona. Això seria una explicació del sentit actual de la paraula "amfitrió" equivocat. 



En realitat, el significat actual del mot ve de la comèdia de Molière que porta el mateix nom. Hi ha un moment de l'obra en què el servent Sòsia, enfront de dos Amfitrió idèntics, ha de decidir quin és l'autèntic. És llavors quan afirma:

Le véritable Amphitrion est l'Amphitryon où l'on dîne.

'El veritable Amfitrió és aquell a casa del qual hom dina'.

Sòsia dóna un sentit molt poètic al nom del seu amo Amfitrió, i és d'aquí d'on ve el significat actual.


Martí Guallar
1r Batx

23 de maig del 2012

ENGINYERIA DE L'IMPERI ROMÀ: FARS I AQÜEDUCTES

Els romans van poder gaudir d'una vida plena de comoditats gràcies als coneixements d'enginyeria que anaven adquirint i als seus invents. Gràcies a això, van aconseguir construir els aqüeductes i els fars.

Els aqüeductes eren molt importants a la vida romana i a les ciutats de l'Imperi, ja que l'aigua era un bé molt preuat. Era una obra pública que permetia transportar l'aigua des de les fonts fins a la ciutat. Eren un canal obert fet de pedra, per on passava l'aigua. Aquesta es movia perquè aquests canals tenien una petita inclinació. 


Aquests canals eren subterranis i quan s'acostaven a les ciutats s'enlairaven i tenien l'aspecte que més el caracteritzava actualment, el que sempre hem vist quan n'anem a visitar algun, tenia una filera d'arcades sobre de les quals hi ha el canal per on passava l'aigua.

Aqüeducte romà de Segòvia




Era habitual que el transport de mercaderies fos per mar però hi havia certs perills per als vaixells. Els perills eren els següents:
  • El mal temps.
  • El vent.
  • Els pirates.
  • Xocar amb caps i esculls.
Per aquests motius es van decidir construir fars en llocs estratègics. Aquests edificis assenyalaven als mariners on estava la costa. Era una torre que podia tenir formes diferents i que tenia un sistema d'il·luminació a la part més alta del far. El sistema més habitual era el foc de llenya o les llànties d'oli d'oliva.




Far romà d'Alexandria



Clara Escarrabill
4t ESO

22 de maig del 2012

ENHORABONA PEL CENTAURE D'OR






Alumnes del bloc MOLTES FELICITATS. CHIRON ens ha atorgat el centaure d'or per la feina que a diari realitzeu i per la vostra aportació a la blogosfera clàssica. Gràcies per la tasca i la dedicació que teniu per la divulgació del món clàssic, pel vostre interès i energia a mantenir el bloc!!



                                     1r batxillerat


                                      2n batxillerat

                                    4t ESO

Aprofito també per agrair a la Majka les seves aportacions amb els alumnes que va tenint en diversos instituts.

Una alegria i un honor rebre el correu de Margalida Capellà, impulsora i artífex d' El Fil de les Clàssiques, i del bloc dels seus alumnes (amb la col·laboració de la Teresa Davesa i alumnes, i la Dolors Clota i alumnes, entre d'altres) Aracne fila i fila, que ens precedeix en el guardó i als quals felicitem per la feina que realitzen.

A continuació reprodueixo una part del correu que he rebut de Chiron anunciant-nos el guardó:

"CHIRON ha decidit atorgar a Clàssics a la romana el guardó "Centaure d'Or", amb el qual distingeix cada any blocs de temàtica clàssica mantinguts per estudiants. Aquesta és la  sisena edició del "Centaure d'Or" i primera feta per votació popular, el veredicte del qual es fa públic cada 17 de maig, dia d'Internet.

CHIRON ha triat aquesta vegada el vostre bloc perquè considera que és producte de l'esforç i de l'amor a les clàssiques, i perquè constitueix un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.

També ha obtingut el Centaure d'Or:
  • Alea iacta est, bloc col·lectiu en llatí dels estudiants clàssics de l’IES 9 d’octubre (Carlet) i de l’IES Matilde Salvador (Castelló).
  • In aversa charta, bloc en llatí dels alumnes de l’IES Serrallarga (Blanes) .
Ha merescut una menció especial l’exemple de Gulielmus Lupulus, estudiant de primer de batxillerat que manté un compte de Twitter en llatí."

Felicitem també els altres blocs guardonats, així com la menció que es fa a l'estudiant que manté un Twitter en llatí. Enhorabona a tots per la feina i molts ànims per continuar.

A Chiron volem agrair la gran tasca que porta a terme pel món de les clàssiques!! 

El nostre bloc està d'enhorabona, també, perquè s'hi incorporen els alumnes de la Cristina Heras, de l'institut Joaquima Pla i Farreras, de Sant Cugat del Vallès. Ahir els donàvem la benvinguda al bloc!!! Això sí que és tot un premi, fer créixer la xarxa de "malalts" per les clàssiques!!

Gràcies a tots i endavant!!!

ELS TROIANS

Els Troians és una òpera en cinc actes amb música del compositor francès Hèctor Berlioz que es basa en el llibres I, II, IV de l'Eneida de Virgili. Va ser composada entre 1856 i 1858.




Es divideix en cinc actes:

Acte I

En el campament grec abandonat als peus de Troia tothom celebra l'acabament d'una guerra que durava deu anys. Veuen un enorme cavall de fusta abandonats pels grecs i suposen que és una ofrena per la deessa Atenea. Però Cassandra desconfia de la situació. Té la visió de tota una Troia destruïda.

Arriba Enees a la celebració i explica que el sacerdot Laocoont ha estat atacat per una serp i s'ha mort. Però abans havia advertit als troians que cremessin el cavall. Enees interpreta aquesta mort com un senyal d'enuig de la deessa Atena davant del sacrilegi. Príam, sense fer cas a Cassandra, ordena que entrin el cavall de fusta dins de la ciutat i el posin al costat del temple d'Atena. Es sent un soroll semblant al xoc d'unes espases dins del cavall, però pensen que és una senyal de bon auguri i no li fan cas. Cassandra queda desesperada perquè ningú li fa cas.

Acte II

Els grecs ja han sortit del cavall i estan destruint la ciutat i als troians.

En el palau de Enees. Amb la lluita de fons, apareix la ombra d'Hèctor (que està mort) advertint a Enees que fugi de la ciutat i marxi a Itàlia, on construirà una nova Troia. Quan Hèctor es desmaia, apareix Panteu qui informa  que els grecs estaven amagats en el cavall. Ascani apareix amb més notícies sobre la destrucció. Arriba Corebo al capdavant d'uns soldats i demana a Enees que s'uneixi a la batalla per defensar la ciutat.


En el palau de Príam. Les dones resen a l'altar per a què la lluita surti bé. Cassandra explica a la resta que Enees amb uns soldats han aconseguit salvar el tresor de Príam i alleujat la gent de la ciutadella. Té la visió que Enees i altres homes construiran una nova Troia a Itàlia. Però Cassandra té la visió que Corebo, el seu promès, ha mort i decideix suïcidar-se. 


Abans, les dones decideixen que les seves visions eren certes i Cassandra les convida a suïcidar-se amb ella, per evitar que els grecs les deshonorin. Es suïciden aquelles que no tenen por a morir. Un capità grec observar la imatge de les dones i s'emociona al veure el seu coratge. Els soldats grecs entren en escena i reclamen a les dones que els donin el tresor. Cassandra es riu d'elles i es clava una daga, després totes les altres dones la imiten. Els grecs queden horroritzats.



Acte III

En el palau de Dido. Els cartaginesos i la seva reina, Dido, celebren la prosperitat que han tingut durant set anys des de què
 van marxar de Tir per crear una nova ciutat. Però Dido està preocupada per Iarbas, rei númida, que li ha proposat matrimoni. Els cartaginesos prometen a Dido que la protegiran.
Sala del tron

Després Anna, germana seva, i Dido es retiren a soles per parlar d'amor. Anna insisteix a Dido que es torni a casar, però Dido insisteix en honorar la figura del seu difunt marit Siqueu.

Entra Narbal anunciant l'arribada d'una flota de vaixells desconeguts. Dido els ordena que els facin una benvinguda. Entra Ascani amb el que han pogut salvar del tresor de Troia, li explica història dels troians i la seva missió. Mentre, Enees està disfressat d'un mariner. Anuncien a Dido que Iarbas està atacant els camps del voltant de Cartago, però la ciutat no tenia suficients armes per defensar-se. Enees revela la seva identitat i es disposa a ajudar la reina.

Acte IV

És una escena instrumental, ambientada en un bosc amb una cova al fons. Dido i Enees han quedat separats de la resta de gent que caçava. Comença una tempesta i els dos es refugien en la cova, on reconeixen i consumen el seu amor. En els jardins de Dido al costat del mar.
Jardins de Dido

Els númides han estat vençuts. Però Narbal es preocupa perquè Dido està deixant de banda els assumptes d'estat, ja que es distreu amb Enees. Anna li diu que no es preocupi que Enees serà un gran rei per a Cartago. Però Narbal li recorda que els déus li han senyalat com a destí final Itàlia. Anna li respon que no hi ha déu més poderós que l'amor.
En una festa, Dido li demana a Enees que expliqui més històries de Troia. Aquestes li fan pensar en els sentiments cap al seu difunt marit. Al final de l'acte apareix el déu Mercuri donant cops a l'escut d'Enees i cridant "Itàlia".

Acte V

A la badia de Cartago. Els homes d'Enees no volen marxar-se de Itàlia perquè ja es troben bé a Cartago. Entra Enees mostrant l
a seva desesperació per les amenaces del déu Mercuri, ha de partir ràpidament cap a Itàlia. Els fantasmes de Príam, Cassandra i altres troians morts, apareixen i el manen que segueixi amb el seu camí. 


Ha de complir les ordres dels déus, però ha de fer mal a Dido donant-li la notícia. Mana als seus homes que preparin els vaixells per marxar a l'alba. Apareix Dido i queda sorpresa en veure que Enees anava a marxar en secret. Enees li explica el que li havien dit els déus, però Dido no ho accepta i el maleeix mentre se'n va.

Habitació de Dido a l'alba. Dido li demana a Anna que torni a demanar a Enees que es quedi amb ella. Anna es sent malament per haver animat tant l'amor entre Dido i Enees. Però Dido li respon dient que si Enees realment l'estimés es quedaria amb ella i no faria cas als déus.

Habitació de Dido

Els vaixells marxen i, en dir-li a Dido, aquesta s'enfada i demana que els vaixells troians siguin perseguits i destruïts. Destrueix tots els regals que li havien donat els troians. A soles decideix morir-se, i després d'expressar el seu última amor per Enees, s'acomiada de la ciutat.En els jardins de Dido. S'ha construït una pira sacrificial amb els records d'Enees. Narbal i Anna el maleeixen i desitgen que es mori deshonradament en la batalla. Dido puja a la pira i tira el seu vel sobre la toga d'Enees. Després es clava la espasa d'Enees davant del seu poble. Els cartaginesos faran una última maledicció cap a Enees i el seu poble.
Escena final amb la pira i Dido a sobre morta



Aquí us deixo la part en què Dido i Enees canten un duet d'amor:







Aina Gràcia
2n Batx

21 de maig del 2012

BENVINGUTS


El passat 26 d'Abril, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vàrem anar a Tarraco a veure l'obra de teatre del Miles Gloriosus de Plaute i fer una visita guiada per la Tarragona romana.

Tant l'obra de teatre com la visita ens van agradar molt, i trobem que la sortida va ser molt divertida i educativa per nosaltres, ja que vam poder tractar directament amb els temes que estudiem en aquesta assignatura: una manera molt amena d'aprendre.


Aquí us deixem les fotos que vam fer, esperem que us agradin!




Però el que també vam fer, va ser fer uns amics de l'Institut Joaquima Pla i Farreras, de Sant Cugat del Vallès.

            Institut Joaquima Pla i Farreras,Sant Cugat del Vallès


Vàrem compartir aquesta agradable jornada amb la Cristina Heras, professora de clàssiques d'aquest institut, i els seus alumnes de 1r i 2n de batxillerat, dels quals us posem les fotos:

                         
                         La Cristina amb els alumnes de 1r

           La Cristina, la Montse i uns alumnes damunt l'aqüeducte


                      La Cristina amb els alumnes de 2n

Els alumnes del Vil·la Romana us donem la benvinguda al bloc, ja que també en sereu protagonistes com a editors i col·laboradors en aquest projecte comú.

Esperem que tingueu el mateix entusiasme com tenim nosaltres (o una mica més, fins i tot) per crear entrades, comentar-les i... compartir el vostre coneixement amb tothom!

Benvinguts!

Anna Solà 
1r Batx

CURIOSITATS ROMANES (II)

Com bé sabreu, cada cultura té les seves curiositat i ja fa poc vam repassar-ne unes quantes de la cultura romana. Avui ampliarem aquesta llista.

  • Els romans es rentaven la cara, les cames, els peus i les dents cada 8 dies. Però a partir del segle III d.C. es va posar de moda el fet de banyar-se i molt rics van començar a construir-se banyeres a casa seva.


Banyera romana

  • L'emperador romà Neró congelava els seus sucs de fruita i els seus vins amb gel. Per tant el podríem considerar l'inventor del gelatí

  • Juli Cèsar va voler celebrar les seves victòries d'Orient invitant durant 6 dies a 260.000 persones en el que va ser el banquet més gran de la història.

  • Las dones fabricaven la seva pròpia base de maquillatge amb vinagre, mel i oli d'oliva. Per aconseguir un color blanc a la cara empraven plom, excrements de cocodril, entre d'altres materials. I per pintar-se els llavis usaven fruites podrides o vi ranci.

  • Popea (esposa de Neró) en tots els seus viatges s'enduia una trentena de vaques. El motiu d'aquest fet tant rar era que cada matí eren munyides i així Popea podia omplir la seva banyera cada matí sense problema.

Popea amb una de les seves vaques


Joan Giralt 
4t ESO 

15 de maig del 2012

CÀSTIG AL TÀRTAR

Avui dia, quan algú és mala persona, diem que anirà a l'infern, abans però, a l'antiga Roma es deia que seria enviada pels déus al Tàrtar, a la part de l'inframón i seria condemnada a patir un càstig eternament. Han sigut molts els càstigs atribuïts, però jo us explicaré un de tants, el càstig de Tàntal.

Tàntal era el fill de Zeus i de la nimfa Pluto. Va ser rei de Frígia, però també era conegut per a ser un gran traïdor.


Frígia al mapa
Un dia, Tàntal va ser convidat pel déu Zeus a la taula dels déus a l'Olimp, allà va menjar, va escoltar, va parlar i el més important: va assabentar-se'n de tots els secrets dels déus.


Tàntal, que era una mica bocamoll, i també tenia moltes ganes de fer-se l'interessant i l'entès davant els seus amics, va començar a explicar tot el que havia sentit dir. No només va fer això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia, que eren els aliments que les divinitats solien menjar, i els va repartir entre tots els seus amics.





Nèctar i ambrosia
Per si us semblava poc, i ja, per acabar de rematar les males passades que Tàntal estava fent als déus, va convidar-los a tots a sopar a casa seva un dia on, de primer plat va servir la carn del seu propi fill mort, Pèlops.

Enfurismats, els déus el van condemnar eternament al Tàrtar, on restava en un estany ple d'aigua que el cobria fins el coll. Aquest estany, però, tenia la peculiaritat que si Tàntal intentava veure aigua, es buidava i a més, per damunt d'ell hi havia un arbre fruiter que, si l'home intentava estira el braç per agafar fruits, un fort vent començava a bufar i feia que la fruita s'allunyés d'ell.
Així doncs, Tàntal va haver de patir de fam i de set eternament.



                               Tàntal i el seu càstig






Què us sembla el càstig, creieu que se'n mereixia un de més feble? o fins i tot un de més dur?

Clàudia Martínez
4t ESO

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts