30 de novembre del 2012

ULISSES I PENÈLOPE

Ulisses, abans de casar-se amb Penèlope era un dels pretendents de la seva cosina Helena. Els seus pares eren germans i fills del rei d'Esparta. Helena tenia com a la millor confident a la seva cosina i aquesta la va ajudar a triar el seu marit. al casar-se amb Menelau. Ulisses es veu bojament enamorat de Penèlope, així que demana la seva mà. Ell la veu com una de les dones més belles del món juntament amb la seva cosina. 

     Ceràmica de Menelau i Helena

Ulisses i Penèlope es casen i s'en van a viure a Ítaca. El pare d'ella veu que no pot viure sense la seva filla i la fa triar entre tornar a casa i quedar-se amb el seu marit, ella acaba triant el que creu millor per ella i es queda amb Ulisses el seu únic i vertader amor. Poc després de la boda van tenir un fill, però les conseqüències de la guerra de Troia  el fa deixar a la seva família i s'en va a combatre a la guerra.

Després d'haver passat la guerra de Troia, Ulisses tarda vint anys en tornar a casa per diversos fets. Per aquest motiu, al cap d'un temps la gent comença a sentir rumors que Ulisses és mort, així que els pretendents de Penèlope van a demanar-li la mà.

   Ulisses en una de les seves aventures d'Herbert James Draper

Ella s'hi nega rotundament i els diu que no es casarà amb ells fins que no acabi de teixir un sudari. Ella es dedicava cada dia a teixir una mica, però també dedicava la nit a desfer el teixit durant el dia, perquè no volia casar-se amb cap d'aquells homes.

     Penèlope teixint el sudari de Waterhouse

Un dia la seva criada la descobreix i ho va dient als seus pretendents. En assabentar se'n, s'enfaden amb ella i li diuen que triï ja d'una vegada un nou marit. En aquell moment torna Ulisses a casa i desafia els pretendents de la seva estimada i els mata a tots amb el seu arc. 




   Representació d'Ulisses matant els pretendents



Què en penseu de la fidelitat de Penèlope cap a Ulisses? creieu que ara hagués actuat igual una Penèlope del segle XXI?

Manar El Kadiri
1r batx

29 de novembre del 2012

CRONOLOGIA DELS ROMANS

Al llarg d'aquesta entrada us explicaré una mica la cronologia dels romans però molt o fins i tot massa per sobre, les coses bàsiques que s'haurien de saber:

aC:

-753: La llegenda romana diu que Roma va ser fundada per Ròmul. Els primers romans eren pastors i vivien en una regió anomenada Latium.
-509: Els romans estaven farts de Tarquini, un rei molt cruel. Per això el treuen  i governen ells mateixos (passa a ser la República).
-264: Succeix la primera de les guerres Púniques contra el gran enemic, Cartago (nord d'Àfrica). Resultat: Roma 1. Cartago 0.
-218: Hannibal de Cartago ataca Roma amb l'ajuda dels elefants. No pot capturar Roma, però arrasen tot el voltant d'Itàlia aterrint a la gent.
-202: Escipió es fa càrrec de l'exèrcit romà i bat a Hanníbal  Roma 2- Cartago 0. Els pagesos romans es van apoderant de terres cada vegada més fins que tenen tota Itàlia.
-146:  Hi ha una tercera guerra per netejar Cartago per sempre. Als romans els comença a agradar la idea de conquerir pobles! I comencen a conquerir la resta del món.
-130: Per ara els romans ja han conquistat Grècia i la major part d'Hispània.
-100: Julius Cèsar ha nascut.
-59: Juli Cèsar es converteix en cònsol per primera vegada.
-55: Juli Cèsar envaeix Gran Bretanya per primera vegada pel fet que (segons ell) a: Els belgues del sud de Gran Bretanya estan ajudant els gals del nord de França a rebel·lar-se contra els romans, i b = Hi ha una gran quantitat d'estany, coure i plom  trobat a Gran Bretanya.
-44: Juli Cèsar és elegit dictador de per vida; després és assassinat.
Juli Cèsar
dC:

-43: Claudi dóna ordres per a la invasió de Gran Bretanya.
-60: Una tribu, els Iceni, es rebel·la. La reina Boudicca els porta en massacres dels romans. El general romà Pauli la venç i ella mateixa s'enverina.
-80: Juli Agrícola completa la invasió (a excepció dels pictes a Escòcia).
-84: Agrícola supera els pictes als monts Graupius a Escòcia.
-122: Adrià inicia la construcció d'un mur al nord d'Anglaterra per mantenir allunyats els pictos.
-235-285: Cinquanta anys de període amb més de 20 emperadors romans, sobretot perquè segueixen assassinats.
-313: L'emperaror Constantí permet el culte cristià.
-380: El cristianisme es converteix en religió oficial de Roma.
-401: Les tropes romanes són retirades del Regne Unit per defensar Roma.
-410: les tribus bàrbares procedents d'Alemanya comencen els atacs contra l'imperi i la pròpia Roma.
-476: L'últim emperador romà de l'Imperi d'Occident es veu obligat a retirar-se.
-1453: L'imperi de l'est es cau pels turcs. Fi de l'Imperi Romà.

Què penseu sobre la història de Roma? Quin succés us sorprèn més?
Aquí us comparteixo un vídeo on s'explica una mica més:


Angi Johana Chang
4t ESO

28 de novembre del 2012

LA SALUTACIÓ ROMANA

Hi ha diferents maneres de saludar, mai us heu parat en pensar en quina era la salutació dels romans?

La salutació romana és un gest en el qual una persona estén el braç dret cap a davant, de manera recta, amb la palma de la mà cap avall.

Aquesta salutació ha evolucionat a través del temps, i  no es considera que en l'antiga Roma s'utilitzés de manera oficial, tot i que existeixen molts  testimonis del seu ús en l'Imperi Romà.
En la Columna de Trajà, és a dir, a Roma, apareixen molts relleus on es mostra legionaris saludant a l'emperador d'aquesta manera. O també, en un relleu del segle II d.C, que va ser trobat a prop d'Efes, apareix aquesta salutació en un funeral d'un oficial militar.

Amb la desaparició de l'Imperi Romà també va desaparèixer aquesta salutació,   tot i que més tard, al segle XVIII, molts intel·lectuals i filòsofs van revalorar les institucions tradicionals de l'antiga República Romana, i van donar un significat heroic a  la "salutació romana".

Podem trobar pintures de l'estil neoclàssic, de Jacques-Louis David, on mostra als revolucionaris de la R. Francesa, que fan la salutació  romana, com seria "Jurament del Joc de la pilota", 1792, o també el "Jurament dels Horacis", del 1784, o es presenta aquest gest explicant un episodi llegendari de Roma.

El Jurament dels Horacis- Jacques-Louis David, 1784

I és que podem trobar molts quadres on es mostra la salutació romana, no obstant, a partir del segle XIX a Europa va passar a ser un senyal de jurament, i no d'una salutació.

Aquest gest també es va realitzar en el Jurament de Lleialtat, a la bandera dels EEUU en 1892, però nomenat com "salut Bellamy", que més tard, a l'any 1942 va ser prohibit.

A partir del 1922, Mussolini, va fer que el partit Nacional feixista d'Itàlia, emprés la salutació romana obligatòriament, això va fer que fos un model per a la salutació nazi, ja que  després va ser utilitzat  per Hitler i tota Alemanya. A més, també es va fer servir en la dictadura franquista d'Espanya.

Actualment, en veure aquesta salutació s'associa amb les idees del feixisme i el nazisme, per això ha estat rebutjada per gairebé tot el món. A Itàlia, està prohibit fer aquest gest des del 20 de juny del 1952, tot i que només quan es realitzen manifestacions exteriors de caràcter feixista; si es fa això pots estar sotmès a sis mesos de presó i multes.

No obstant tota aquesta història de la salutació romana, encara avui en dia, en el cinema s'utilitza aquest gest per ambientar les pel·lícules de l'imperi Romà, com seria en Gladiator, Espartac, etc.

Per cert, sabíeu que l'any 2005, es va provocar un gran enrenou quan el futbolista italià, Paolo Di Canio, al marcar un gol es va dirigir al Lazio amb la salutació romana?! Aquest gest va fer que el futbolista apareixés en totes les portades dels diaris i que fins i tot se'l volgués tornar a sancionar un altre cop  per la mateixa raó a la federació italiana.


Paolo Di Canio fent la salutació romana.

Per acabar, què us sembla la salutació romana? Vosaltres també l'associeu amb el feixisme?

Angi Johana Chang
4t ESO
 

27 de novembre del 2012

SALUT I METGES

Sempre que parlem d'història clàssica, pensem en monuments, temples per exemple, déus, mites i alguna que altre guerra. Bé, també parlem d'alguna epidèmia...

Però... i tot allò que fa que sigui possible que parlem de totes aquestes coses? És a dir, la vida personal de la gent de l'època. 
Parlem de com anàvem vestits i quines armes tenien, però no de la seva salut i la seva alimentació.
Bé doncs, jo us en parlaré una mica.

Logo de la salut, amb la serp enrotllada
 Esculapi, déu de la medicina

Per començar, la salut pels romans era un aspecte molt important. Fixant-nos per exemple en la forma en que deien adéu, que era vale

Això significava literalment "que estiguessis bé de salut". Un altre cas que ens demostra la importància que tenia la salut, és la forma en què començaven les cartes. Deien: Si vales, bene est, ego valeo, és a dir: "si la teva salut és bona, n'estic content, la meva ho és." 
La paraula "salut" prové de la deessa Salus, protectora de la salut pública. 

L'Esculapi d'Empúries, la millor escultura
grega trobada al nostre país
L'any 293 aC, a Roma hi va haver una epidèmia. Esculapi, déu de la medicina, va acudir a Roma transformat en serp. Just en aquest moment va sorgir la paraula "metge", ja que l'oficial de les unitats era el medicus. Al principi, els metges de l'exèrcit creien en rituals i curacions divines, però ben aviat van poder estudiar a l'escola de medicina militar per tenir una formació base de coneixements diversos. 

Poc a poc van anar avançant, sobre tot en l'àmbit de la cirurgia, ja que les ferides en els soldats eren molt freqüents. 
En llatí "ferida" es diu: Vulnera. Avui dia utilitzem derivats d'aquest mot llatí, com ara: vulnerable, vulnerar...

Galeo curant un soldat ferit de guerra

Els hospitals també van aparèixer, però només hi anaven soldats ferits de guerra. La paraula "hospital", deriva del mot hospes que significa, "hoste". Els hospitals també donaven allotjament als pobres, vianants i pelegrins. 





Gràcies a la importància que els romans i grecs li donaven a la medicina, ara tenim les vacunes, que van ser descobertes durant l'epidèmia de la verola a Europa (1796), entre moltes altres coses.

... I ara, aquests polítics, fent desgràcies en l'àmbit de la salut. 
                                                                                                                     Per acabar: SALUS!! 

Mireia Linares
4t ESO

26 de novembre del 2012

ELS VESTITS ROMANS

El vestit més utilitzat pel romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre elles. Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava s'ajustava amb un cinturó.


Els nois, quan estaven amb la família o al camp només portaven la túnica però quan havien de sortir al carrer o havien d'anar a un acte, sobre la túnica afegien un Toga, que el vestit nacional romà. Havien de portar la Toga simplement perquè els poguessin distingir d'un esclau. Posar-se la Toga era molt difícil, llavors necessitaven l'ajuda d'una persona.

procediment per posar-se una Toga

TÚNICA FEMENINA:

Al principi les dones vestien igual que els homes però a mesura del temps va anar canviant i es posaven una estola. Una estola era un vestit llarg fins els peus que era subjectat amb un cinturó per la cintura. Quan sortien en públic, si volien es podien posar un mocador anomenat palla que els hi cobria les espatlles i si volien el cap. 

Túnica femenina

Per acabar us explicaré com era la roba interior:

La roba interior MASCULINA estava basada en uns calçotets o pantalons curts anomenats subligaculum.
subligaculum

La roba interior FEMENINA estava basada per una peça que subjectava els pits anomenada fascia pectoralis o strophium. Tot a la resta era semblant a la masculina.




Alba Prieto
4t ESO

23 de novembre del 2012

CARPE DIEM

Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia". Aquesta frase es troba en un poema de l'obra Odes, escrita per Horaci, on diu: "Carpe diem, quam minimum credula postero" ("aprofita el dia, no et fiïs del demà").

Per altra part, Carpe diem comportava una ideologia que es contraposava amb la de l'Edat Mitjana ja que en aquella època es pensava que la vida era una etapa que s'havia de patir abans de poder entrar al cel. Posteriorment, aquesta expressió va repercutir molt en el Renaixement, el Barroc i el Romanticisme, especialment com a base filosòfica per la creació de diverses obres.

Carpe diem té diferents significats:
  • "Aprofita el dia"- És la intenció amb la que Horacio va escriure-la, i que vol dir que facis tot això que puguis per no perdre l'instant d'amar, d'aprendre, de créixer cada dia més com a persona, que no pensis en el futur i gaudeixis el present. Significa que no deixis passar la vida sense reflexionar en tot això que li dona sentit. 
  • "Collir el dia"- És altre dels significats, on vol expressar que per obtenir una cosa s'ha de ser pacient i esperar els bons resultats. 



El club de los poetas muertos és una pel·lícula que fa referència a la frase Carpe diem. Aquest film dirigit en 1998 per Peter Weir i protagonitzada per Robin Williams tracta que John Keating entra a una de les més disciplinades escoles de Vermont per donar classes de poesia. Aquest llicenciat proposa un nou mètode de veure la vida, per tal d'aprofitar qualsevol instant i viure intensament cada minut; és a dir que implanta la filosofia de "Tempus Fugit, Carpe Diem" (El temps flueix, aprofita el dia). La nova ideologia s'oposa a la doctrina de l'escola, de manera que aquesta serà la principal font de problemes que hi haurà durant el film.

Pels que esteu interessats en veure la pel·lícula aquí us deixo el tràiler:



Suposo que ja coneixíeu l'expressió de Carpe diem, però ja heu vist aquesta pel·lícula? Què penseu de la frase, hi esteu d'acord o creieu que és una bogeria? 

Martina Maldonado
4t ESO

22 de novembre del 2012

ECO I NARCÍS

Eco i Narcís és un mite d'amor de la mitologia grega, que ara us explicaré.
La nimfa Eco era l'encarregada de vigilar a distància la deessa Hera, que era l'esposa de Zeus, tot això Eco ho feia per a què Zeus no fos descobert quan cantava i jugava amb les nimfes. Hera, que estava molt entretinguda amb la conversa d'Eco, no detectava la infidelitat del seu marit, però al final se'n va assabentar. 

Quan ho va saber, va transformar la nimfa en un eco, de manera que no tenia el control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat.

En el camp, Eco es va enamorar de Narcís, un pastor fill de la nimfa Liríope i del déu-riu Cefís. Narcís no tenia cor i va menysprear i ignorar totalment a Eco. Amb el cor trencat, ella va passar la resta de la seva vida  solitària, sospirant per l'amor que mai havia conegut, va començar a debilitar i aprimar-se fins que només li va quedar la veu.


Eco i Narcís
Un noi que també s'havia enamorat de Narcís i també havia sigut menyspreat va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost. La pregària va ser escoltada per Nèmesi i va maleir a Narcís fent-lo enamorar del seu propi reflex a l'aigua.

Narcís va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor  que va portar el seu nom, Narcís.


Nimfa Eco






Marta Marín
4t ESO

21 de novembre del 2012

EL RAPTE D'EUROPA

Segur que fa uns dies vau llegir l'entrada sobre el mite d'Aracne, avui us vinc a parlar sobre el teixit que va fer el qual es titulava "El rapte d'Europa".

Europa era una dona Fenícia, de Tir, filla del rei fenici Agenor i de la reina Telefasa. segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i per aquesta raó va decidir transformar-se en un toro blanc i barrejar-se entre les manades del pare d'Europa. Mentre Europa recollia flors a prop de la platja, va veure el toro i va acariciar els seus costats, i com que veia que era una bèstia mansa va pujar al seu llom. 

Europa a lloms de Zeus

Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer cap al mar amb la noia pujada sobre seu. Zeus volia portar la noia bastant lluny on ningú la pogués rescatar. Nedant van arribar fins l'illa de Creta on Zeus va mostrar la seva veritable forma a la noia.

El rapte D'Europa

De la unió entre Zeus i Europa van néixer tres fills, Minos, Radamant i Sarpedón. Zeus tenia el seu compromís formal amb Hera i això li impedia estar amb Europa de forma que Zeus li va fer tres regals de gran valor i importància. El primer regal era Talo un autòmat de bronze que protegia l'illa, el segon regal era un gos de cacera que mai perdia les seves preses i el tercer regal era una javelina que mai perdia el seu blanc.

El toro és el símbol de l'amor entre ells dos i, quan Europa va morir, Zeus va fer que el toro passés a formar part de les constel·lacions i per tant un dels signes del zodíac, Taure.

Constel·lació de taure




Brian Vásquez
4t ESO

20 de novembre del 2012

VIATGE A GRÈCIA

Companys i companyes del bloc, m'he adonat de que això de fer llatí...et persegueix eternament. No només m'he passat el curs parlant sobre els nostres avantpassats, sinó que a més també ho he fet a l'estiu. He estat rondant per Grècia, i he pogut visitar uns quants edificis que ens han deixat i que encara avui dia es conserven.

El que més em va impressionar va ser l'Acròpolis. I pensareu: clar, és típic, l'Acròpolis de Grècia és el lloc més turístic de la ciutat. Doncs sí, però ara ja sé perquè i és que està tot tan bé conservat! Sembla mentida que aquestes estructures que ara mateix estan intentant reconstruir i arreglar, segueixin en peu després de tantíssims anys i successos que deuen haver passat durant tot aquest temps.

Reconstrucció de l'Acrópolis

Us explicaré una mica què i com és l'acròpolis. 

Acro en llatí vol dir alt, i Polis ciutat, així doncs acròpolis vol dir ciutat alta. La "ciutat alta" d'Atenes, està situada d'alt un turó on s'arriba fàcilment i va ser construïda entre el 460 i el 430 a.C sota el regnat de Pericles després de patir atacs perses. En el seu moment, l'Acròpolis estava rodejada d'una muralla. L'antic temple d'Atena, va ser substituït per l'Erecteó, un nou temple grec situat al nord del principal monument de la ciutat alta, el Partenó, dedicat a la protectora de la pròpia ciutat: Atena Pàrtenos i que segur tots coneixeu ja que és, avui dia, un símbol de la Grècia clàssica.   Aquí us deixo un vídeo en el qual s'explica tot el que s'hi pot trobar a l'Acròpolis d'Atenes.

A més a més, també a la mateixa Atenes i no gaire lluny, hi ha el temple de Zeus Olímpic que com el seu nom indica va ser dedicat al déu Zeus el segle VI a.C amb la intenció de construir el temple més gran del món antic, i aquest propòsit no es va acabar de realitzar fins el segle II d.C.

Temple de Zeus Olimp

Increïble el que feien els romans sense màquines, no creieu?


Clàudia Martínez
1r Batx

19 de novembre del 2012

MONS OBSERVANS, UN JACIMENT PER DESCOBRIR

El dissabte 27 d'octubre es va inaugurar un parc arqueològic i de natura amb el nom de Mons Observans a un jaciment del primer moment de la romanització.


   Vista aèria de l'assentament romà

És un assentament romà construït a finals del segle II aC. a d'alt d'un turó que és a la vora del mar. Els servia per controlar les principals vies de comunicació que hi havia per la plana, una de les quals era la via Augusta.

Té una superfície d'uns 2.500 metres quadrats, té una part on es pot residir, patis, zones de servei i cisternes. Aquestes restes arqueològiques es poden visitar seguint un itinerari, en el qual es mostra l'aspecte original de la zona excavada. 



Visita guiada a Mon observans


És considerat singular per les restes de pintura mural romana recuperades en diverses parts de l'assentament. És una troballa molt important, ja que a la península ibèrica no hi ha gaires exemples d'aquest estil decoratiu. En restaurar-se els fragments de pintura, es conserven al museu de Montmeló.


Restes trobades al jaciment

Mons observans va ser declarat bé cultural d'interès nacional a la categoria de zona arqueològica l'any 2008.


Manar El Kadiri
1r Batx

16 de novembre del 2012

INSTITUCIONS I POLÍTICA

La República romana va crear un gran model polític d'allò més interessant, el qual va trobar el seu equilibri entre tres òrgans polítics que es controlaven mútuament: els magistrats, el senat i les assemblees del poble o comicis.

En la constitució republicana, fonamentada sobre la separació de poders, els magistrats representaven el poder executiu. 



Aquí trobem les magistratures següents:

- ELS CÒNSOLS (consules): dos magistrats suprems anuals amb poder civil i militar.

- ELS CENSORS (censores): encarregats del cens (es feia cada cinc anys, tenint en compte el patrimoni dels ciutadans) i de la vigilància dels costums. 

- ELS PRETORS (praetores): administradors de justícia.

- ELS CUESTORES (quaestores) encarregats de la hisenda pública. 

- ELS REGIDORS (aediles): encarregats del proveïment de queviures, de la policia de la ciutat i de l’organització de jocs i festes.

- ELS TRIBUNS DE LA PLEB (tribuni plebis): protectors dels drets dels plebeus. 

- ELS PROCÒNSOLS I ELS PROPRETORS: governadors de les províncies. 

El senat als primers anys de la República, estava compost per 300 senadors, però en va arribar a tenir 900 al final d’aquest període. El càrrec era vitalici i representava, davant la temporalitat dels magistrats, el poder permanent.

Esquema bàsic

Al principi, només els patricis podien accedir al càrrec de senador, però posteriorment també ho van fer els plebeus. Algunes de les seves atribucions eren exercir la vigilància sobre la religió nacional, dirigir la policia exterior (nomenar i rebre els ambaixadors) i organitzar i governar les províncies

En situacions de crisi el Senat podia, excepcionalment,  nomenar un dictador durant sis mesos, elegit entre els antics cònsols i amb plens poders. Acabat el termini havia de dimitir.

Els comicis elegien cada any els magistrats d’entre els que formaven part del Senat. El sufragi no era directe, sinó que es votava per grups: cúries i centúries. també proposaven algunes lleis i impartien justícia. Representaven, en teoria, la sobirania directe al poble, però en la seva composició dominaven els rics.

Àlex Alemán
1r Batx

15 de novembre del 2012

MONEDES

Tots sabem que avui en dia les monedes, el diners són molt importants, llavors he pensar que estaria bé saber quines monedes utilitzaven els romans.

La moneda romana principalment era la lliure i estava feta de coure.                                                    

A part de la lliura també hi ha:

L'As: moneda de bronze utilitzada com unitat de mesura romana. ( 1 As= 88 lliures).

                                    moneda As


Denari: feta de plata. (1 Denari= 10 Asos= 880 lliures). El Denari va substituir l'As ja que es deixava d'utilitzar.

                                 moneda Denari


Libel·la: era feta de plata. Va durar un llarg període. És equivalent a un AS.

Quinari: moneda de plata. ( 1 Quinari= 5 Asos).

Aquestes són les monedes fraccionaries:

 · Quadrant (4 Quadrants= 1 As ).

 · Semis ( 1 Semis= 1/2 As)

 · Sextant ( 6 Sextants = 1 As).

 · Trient ( 3 trients = 1 As).

I per finalitzar la moneda Unça. Aquesta moneda és de mesura i equival a 27,29 grams. Llavors 12 Unces és igual a 1 As.

                     moneda Unça


Aquí us deixo un vídeo on podeu observar com es feien les monedes:


Alba Prieto
4rt ESO

14 de novembre del 2012

FILOSOFIA MÉS MODERNA

La fundació Príncep d'Astúries convoca un acte anualment, des del 1981. Es premia als candidats per varies coses: arts, comunicació i humanitats, lletres, esports, ciències socials, investigació científica i tècnica, cooperació internacional i, per últim, concòrdia. 

Aquest any 2012, han sigut els diversos afortunats els qui han rebut aquest premi de les mans del príncep d'Astúries: Rafael Moneo (arts), Martha C. Nussbaum (Ciències Socials), Shigeru Miyamoto (Comunicació i humanitats), Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (Concòrdia), Moviment Internacional de la Creu Roja i Lluna roja (Cooperació internacional), Iker Casillas i Xavi Hernández (Esports), Gregory Winter i Richard A. Lerner (Investigació científica i tècnica), i, finalment, a Philip Roth (Lletres). Nosaltres, però, ens fixarem en el cas guanyador de les Ciències Socials, Martha C. Nussbaum. 

Martha C. Nussbaum

Martha Craven Nussbaum va néixer el 6 de maig de 1947. És considerada una bona filòsofa d'Estats Units d'Amèrica. Filosofa principalment sobre la filosofia antiga, la filosofia política, la filosofia del dret i l'ètica. Ha escrit una quinzena d'obres al llarg de la seva vida, la majoria d'elles traduïdes en diversos idiomes. 

                                     Martha Craven Nussbaum

Nussbaum va haver de fer un discurs quan el premi se li va entregar. Anem a veure que és el que va dir, i ens interessa: 

-¿Se imagina un mundo sin enseñanzas humanísticas ni clásicas?


-Sería una amenaza muy grande para la democracia. Si la gente no aprende a pensar de forma riguosa y analítica, si no sabe construir argumentos filosoficos, serán como los esclavos de los tiempos de Sócrates. Son necesarias enseñanzas como los Diálogos de Platón, porque es necesaria la imaginación y la curiosidad para que las personas amplíen su mente y piensen en algo más que su familia y su círculo. Votarán sin la menor preparación, no entenderán a la gente de otras razas, religiones y clases sociales. Pero no hablo solo del latín, del griego, de la cultura clásica, es necesaria toda la literatura, el arte, la filosofía, la pintura.


Us deixem aquí el discurs sencer que la filosofa va fer quan el premi li va ser lliurat:



Què n'opineu de la seva afirmació?

Laia Fernández
1r Batx

13 de novembre del 2012

EL DRET ROMÀ

El dret com nosaltres el coneixem és el conjunt  de normes que regulen la convivència social mitjançant la fixació d'unes regles. El dret romà és el conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques del poble romà des de la seva fundació fins a la caiguda de l'imperi d'Occident i que va seguir fins a la desaparició de l'imperi d'Orient.

Hi havia diferències entre el ciutadà romà que havia de seguir l'ius civile (dret civil) i la resta d'habitants dels diferents territoris que seguien l'ius gentium (dret del pretor).

Ius civile: Recollia els drets principals dels ciutadans romans tot i que hi havia una delimitació dels drets i es discriminava algunes persones:

- La dona no tenia dret a l'ius sufragii ni a l'ius honorum.
- Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir.
- Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a l'ius comercii.
- Els nens tenien pocs drets, fins als 25 anys no tenia capacitat per actuar.

Drets de l'ius civile:

-Drets privats:
 ·Ius conubii, dret al matrimoni.
 ·Ius comercii, dret a posseir béns, comprar i vendre.
 ·Testamentifacio, dret a testar i a ser testimoni o beneficiant del testament.


-Drets públics:

 ·Ius sufragii, dret a votar.
 ·Ius honorum, dret a ser escollit en càrrecs públics.
 ·Ius provocationis, dret a apel·lar a l'assamblea del poble en contra de la sentència d'un magistrat.

Principals lleis de l'ius civile:

Mos Maiorum: Els pontífexs s'encarregaven de jutjar els actes i comportaments. Aquest sistema era arbitrari i el controlaven els patricis.

- La Llei de les XII Taules: Els plebeus es queixaven de les lleis orals perquè perjudicaven els seus drets i no hi havia igualtat, però al final van aconseguir que les lleis es posessin per escrit i que estiguessin a l'abast de tothom.

- La Lex Canuleia: Autoritzaba el dret al matrimoni entre patricis i plebeus.

Com s'obtenia la ciutadania?
S'obtenia a partir del naixement en un matrimoni legal entre ciutadans o per concessió (a vegades l'estat concedia la ciutadania a persones en particular).

Ius gentium:
Els que vivien a fora de la ciutat no eren considerats ciutadans de ple dret per tant l'ius gentium regulava les relacions dels romans amb els estrangers que vivien dins de l'estat romà.

Principals lleis de l'ius gentium:

- Els edictes dels magistrats només podien dirigir-se al poble per escrit.
- La jurisprudència: (homes experts en la vida pública i l'aplicació del dret) assessoraven al magistrat per escrit.
- Els senatus-consulta: decrets emesos pel Senat.

Meritxell Redondo
1r batx

12 de novembre del 2012

GLADIATOR

 Màxim Dècim en la portada
de la pel·lícula Gladiator
.
Màxim Dècim és un gran militar que porta els exèrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victòries. Quan torna de la batalla de Germània, l'emperador li comunica en privat que desitja deixar-li la corona perquè d'aquesta manera Roma sigui de nou una República. 

Còmmode, fill de Marc Aureli, estava gelós de que Màxim rebi el poder i ell no. És per això que decideix matar al seu pare abans de que la noticia s'anunciï oficialment. D'aquesta manera, passa a ser el nou hereu de la corona. 

Tot seguit el nou emperador li ofereix al gran militar besar la seva mà per a d'aquesta manera saber que estaria al seu servei. Però, per sorpresa, aquest li gira l'esquena i Còmmode ordena la seva execució. 

Màxim aconsegueix escapar-se, però quan arriba a les seves terres veu la seva dona i el seu fill calcinats i crucificats a la porta de casa seva. És així que ell comença a caminar pel bosc fins que cau i és agafat per uns venedors d'esclaus. 

Entrenat com a gladiador, torna a Roma per venjar la mort de la seva família.

Aquesta és una de les millors recreacions
que s'han fet de l'exercit romà
Gladiator és una pel·lícula dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowne i Joaquin Phoenix, que explica la història de Màxim Dècim. El film està ambientat a partir del 180 dC, i podem veure que tots els personatges que apareixen són reals, encara que la història sigui fictícia. 

Gladiator es va filmar en tres llocs diferents: Per recrear la batalla contra el germans es va utilitzar el bosc anglès de Farhnam, encara que realment va tenir lloc en l'actual Àustria. El circ provincià es va representar en el Marroc, on l'arquitectura va facilitar molt treball de l'equip. Finalment, l'Imperi Romà va ser recreat a Malta, una illa que conserva molts restes romanes. 

Per aquelles persones que us hagi agradat la història de la pel·lícula, us recomano que la veieu, i per aquelles que encara esteu amb el dubte, aquí us facilito el tràiler: 



Martina Maldonado
4t ESO 

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts