Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2019

EL PARTENÓ D'ATENES

Imatge
En el temps de Pèricles, un cop van acabar les Guerres Mèdiques, a mitjans del segle V a.C., la polis d'Atenes va començar un programa de reconstrucció molt enginyós per tal de tornar l'esplendor que es va tenir a l'Acròpoli. Dins d'aquest programa hi constava el temple d'Atena Pàrtenos, la deessa de la saviesa, intel·ligència, de les arts i les ciències, i a més, protectora de la ciutat d'Atenes.  "Partenó" significa, literalment, "casa d'Atenes".


El Partenó d'Atenes
Els habitants d'Atena van començar la construcció el 447 a.C., i segons els projectes dels arquitectes, Fídies va ser el supervisor general de totes les obres de l'Acropoli. 
La seva estructura és la típica d'un temple grec. L'edifici és un perípter octàsil d'ordre dòric, amb 17 columnes als costats laterals i unes mdies de planta de 69,5 x 31 metres. Està construït amb marbre pentèlic exempte per l'armadura de fusta de la teulada. L'accés a l…

LA DINASTIA JULI-CLÀUDIA

Imatge
La dinastia JuliClàudia va regnar durant 95 anys, del 27 aC fins al 68 dC. Es tracta d'una dinastia basada en el patrimoni, el prestigi i el nom d'August, qui els seus hereus eren membres de dues famílies nobles: els Juli i els Clàudia. Dos dels primer emperadors desprès d'August varen ser bastant mediocres a diferència dels altres dos emperadors que els succeiran.  Els membres d'aquesta dinastia, especialment Calígula i Neró, practicaven activitats liberals orientades a tenir satisfet el poble, seguint les institucions tradicionals conceben una monarquia divina on l'emperador es un déu que governa el mon amb col·laboració i respecte.
Recull d'estàtues dels emperadors de la dinastia Juli-Clàudia
August: Va ser el primer emperador d'aquesta dinastia, de l'any 27aC al 14dC. Juli Cèsar l'adoptà com a fill i prengué el nom d'Octavi. Un cop Cèsar va morir, August digué que tornaria a imposar una república però va acabar portant el poble cap a una monarq…

MERCURI, EL MISSATGER DELS DÉUS

Imatge
Mercuri (en llatí Mercurius) o el seu equivalent a Grècia Hermes, fill de Júpiter i de la nimfa Maia és generalment conegut per ser el déu del comerç que protegia als comerciants i pastors en l'època romana. Especialment va ser molt admirat a la Bretanya i a Gàl·lia, ja que segons ells, el consideraven l'inventor de tot l'art. Mercuri va aconseguir tanta popularitat que el déu de la cultura celta Lugus, va adoptar les qualitats de Mercuri.

Mercuri tenia la funció de ser el missatger entre els déus, per això, se'l representa com a un noi jove atractiu que generalment duu un casc amb ales (anomenat "petasus", molt típic de l'època) i unes sandàlies també amb ales (gràcies a elles es desplaçava a grans velocitats al voltant de tots es planetes) També es característic veure Mercuri amb una vara d'or amb serps enrotllades al voltant i unes ales a la part superior de la vara.

El nom d'aquest déu ve del planeta Mercuri. Els romans van agafar justament aque…

EL MITE D'ATLANTA

Imatge
Atlanta era una jove caçadora amb una agilitat prodigiosa, coneguda per ser la corredora més veloç del seu temps, que va decidir consagrar-se i manterir-se verge, sense casar-se. 
Tot i el seu esforç, no deixaven d'aparèixer pretendents que demanaven per la seva mà. Per tal d'evitar-los va posar en marxa un pla que consistia en el següent; l'únic home amb el qual es casaria seria aquell que aconseguís guanyar-la en una cursa. Tots aquells que ho intentessin, però perdessin, serien executats. 
Atlanta estava convençuda que aquestes premisses allunyarien els molestos joves interessats en ella, però aquests no es van acovardir i per a la seva tristesa, mantenien la seva promesa i perdien la seva vida intentant guanyar-la. 
Un dia un grup de temeraris pretendents van decidir provar sort escollint així a un noi jove , Hipòmenes, com a jutge de la cursa. El noi es preguntava per què aquells homes tan valents estaven disposats a perdre la seva vida per aconseguir la mà d'una noi…

EL TÀRTAR

Imatge
Com a totes els religions, existeix un lloc on passes tota l'eternitat després de la mort, tant si has estat bona persona en vida com si no. En la mitologia grega hi havia el Tàrtar, que era un lloc on passaves l'eternitat en patiment. 


El Tàrtar (autor desconegut)
Moltes vegades es troba personificat en una de les deïtats principals i se'l considera fill d'Èter i Gea. Aquest lloc es trobava encara més a sota que el mateix Hades. Hi havia gent que creia que aquest va ser el que va existir primer i que d'allà va sortir el Cosmos i la Llum. En aquest món de foscor era una de les deïtats més importants juntament amb Caos, Gea i Eros, que van sorgir a l'univers.
El Tàrtar estava tan apartat que corresponia a la distància de la terra al cel. Es trobava envoltat per tres capes de màxim a foscor juntament amb un mur de bronze, creant així un espai fosc, solitari i tenebrós. molts dels titans van ser tancats allà per Zeus durant la Titanomàquia
Moltes vegades es confon l…

NARCÍS I ECO

Imatge
Eco era una nimfa del bosc, que vivia juntament amb altres nimfes. Però aquesta nimfa tenia un gran defecte: parlava i parlava i sempre volia tenir la última paraula de tot.

Zeus, anava constantment al bosc de les nimfes per poder estar amb les seves amants i quan Hera l'anava a buscar es quedava hores i hores conversant amb Eco, i aquesta cobria les infidelitats de Zeus distraient a Hera. 
Però un dia Hera es va adonar del que la nimfa li estava fent, i es va enfadar tant, fins el punt que va castigar a Eco sense poder parlar, tan sols podia repetir les últimes paraules del que l'altra gent deia. Eco estava molt avergonyida d'aquest càstig, i va anar a amagar-se perpètuament dins una cova.
Narcís era un jove tant atractiu i ben plantat que totes les donzelles s'enamoraven d'ell, però malauradament ell les rebutjava a totes.  De petit, la seva mare es preocupava constantment pel benestar del seu fill, així que un dia, va anar a visitar un oracle que pogués avisar els …

EL MITE DE DÀNAE

Imatge
Els pares de Dànae són el rei Acrisi i Eurídice. Acrisi un dia va anar a consultar l'oracle, com era costum en l'època, i aquest li anuncià que el fill que donés a llum la seva filla, el mataria.  Per tal d'evitar que la profecia es complís, Acrisi va decidir que el més apropiat era tancar la seva filla en una cambra subterrània de bronze juntament amb un guàrdia constant a la porta d'aquesta.  Tot i així, la profecia s'havia de complir i Dànae va quedar-se embarassada. Hi ha versions que afirmen que Zeus va arribar a la cambra en forma de pluja d'or i seduí  la jove. Altres versions indiquen que va ser l'oncle de la jove qui la va deixar prenyada, Preto. 
Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es va negar a creure la història d'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a Dànae amb el bebè dins un cofre i llança-los al mar. Però Zeus els va protegir i varen arribar vius i sans a la illa de Sèfiros.  Dictis, el germà del tirà Polidectes, el…

HERA

Imatge
Hera va ser una deïtat grega que es considerava la Reina dels déus. Era la filla de Rea i Cronos. Va ser engolida, en néixer, per Cronos, el seu pare, a causa que ell creia que els seus fills el destronarien. Zeus, un dels fills de Cronos, va desafiar el seu pare, el va derrotar i li va fer vomitar tots els fills que s'havia menjat, entre ells Hera. Era l'esposa i alhora la germana gran de Zeus. El nom del mes de juny prové del seu nom en llatí: Juno.

Hera al museu del Louvre


Hera és la deessa representant del matrimoni, i una de les deïtats femenines més temudes i poderoses. Va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa. Hera persegueix les amants i als fills de Zeus, Heracles n'és un exemple, obligant-lo a obeir els 12 treballs que el rei de Micenes (Euristeu) li va encomanar. 
Els atributs d'Hera són el ceptre i la diadema. 
Els seus fills són: Ares (déu de la guerra), Ilítia (deessa dels parts), Hebe (deessa de la joventut), Hefest (déu guerrer, del foc i la …

NEPTÚ

Imatge
Posidó, Neptú en llatí. És fill de Cronos i Rea. I també germà de Júpiter i  Plutó. És el déu del mar, dels oceans i dels llacs, que consistia en protegir els navegants, tot i que com que també era el déu dels terratrèmols, se'l coneixia com el "sacsejador de la terra". Una cosa a destacar de Neptú és que l'estat del mar sempre  depenia del seu estat d'ànim, i a causa d'això alguna vegada provocava  naufragis o tempestes bastant fortes i no protegia els navegants, cosa que  era el seu deure. Una altre curiositat sobre ell, és que porta el nom del planeta blau Neptú.
Antigament Neptú era el déu del cel. A Posidó se'l sol representar com un home forçut, barbut i amb una eina anomenada trident. Els seus atributs més importants són el trident i el cavall aquàtic.La roba amb la qual vestia no cridava molt l'atenció, però la seva personalitat i el ser conegut com "el sacsejador de la terra " ja ens diu que és un déu molt poderós. Quan es volia desplaça…

EL MITE DE LES EDATS

Imatge
El mite de les edats es troba recollit en el llibre d'Ovidi anomenat Les Metamorfosis però l'original és escrit per Hesíod, mite que va ser transmès pel seu oncle i ell el va redactar. Aquest mite ens mostra un dels punts de vista de l'origen de l'home actual segons la religió grega. Ens dona a conèixer com al llarg de la història l'home ha anat passant per una degradació constant fins a arribar a l'ésser humà en l'actualitat d'aquells temps. Una societat que promou el mal constant i amb poca moralitat.
Es diu que a la primera etapa habitaven els homes d'or. Aquests eren perfectes, ja que vivien d'una forma molt semblant a la dels déus, vivien en una etapa de justícia, pau i plaer constant. No existien les estacions, vivien en una eterna primavera, cosa que afavoria al creixement dels fruits i les plantes brotaven en abundància. Tampoc talaven arbres i eren bondadosos amb la natura. Vivien en l'eterna joventut i la mort la concebien com un so…

EL BOU DE FALARIS

Imatge
El bou de Falaris és un instrument de tortura inventant al voltant del 570 a.C per un romà anomenat, Peril·los d'Atenes. Consistia en una estructura de bronze en forma de bou on hi cabien més d'una persona. Utilitzaven una porta per entrar dins el bou, la qual des de dins no podia obrir-se. Era impossible sortir-ne. També contava amb orificis nasals i orelles per deixar sortir el fum. El bou es col·locava sobre una foguera fent que el bronze comencés a escalfar-se, i per tant, la víctima es comencés a cremar degut a la calor. Els crits que deixava anar la víctima sortien per la boca del bou simulant el animal mugint. A mesura que la temperatura anava augmentat, la pell de la víctima començava a irritar-se i tot de butllofes apareixien al llarg del cos. En menys d'una hora, la temperatura calcinava  la víctima no sense abans deshidratar-la i sufocar-la per el fum que produïa.
Bou de Falaris
Hi ha diferents versions respecte al rei Falaris, qui va demanar la construcció del bou…

LA REPÚBLICA (509 aC. - 27 aC.)

Imatge
Quan els romans van expulsar l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, es va iniciar una nova forma de govern, la República, que va des del 509 a.C. fins el 27 a.C. Aquesta nova forma política es caracteritzava pel següent: Els ciutadans escollien als seus governants. Els càrrecs d'aquests van deixar de ser hereditaris. El poder de l'estat es repartia entre:Les assemblees populars formades per tots els ciutadans que decidien i votaven les lleis. Els magistrats que desenvolupaven càrrecs polítics en diferents àrees (administració, justícia, censors, exèrcit, etc.) eren escollits anualment.El senat, que era una assemblea formada per antics magistrats (senadors). La seva funció era consultiva però a la pràctica dirigien la República. S'ocupaven de la política exterior, els assumptes militars, religiosos, legislatius i judicials.Durant aquest període Roma es convertí en una gran potència, per lo qual es va enfrontar amb Cartago pel control del Mediterrani (Guerres Púniques). …

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Imatge
Orfeu, fill d'Apol·lo i Cal·líope, estava completament enamorat d'Eurídice, una nimfa de les valls de Tràcia, i finalment la va convertir en la seva esposa. Eren molt feliços i estaven molt enamorats, però un dia ella va tractar de fugir d'Aristeu, un altre fill d'Apol·lo, que la volia posseir, i mentre corria, una serp verinosa la va mossegar, provocant-li la mort.

El dol d'Orfeu per la mort d'Eurídice, Ary Sheffer
Orfeu estava inundat per la pena, i mentre plorava desconsoladament a la riba del riu Estrimó tocava la lira i cantava cançons molt tristes, tan tristes que els déus i les nimfes se li atansaren per incitar-lo a baixar a l'inframón

El camí va ser difícil, però amb la seva música delectava tothom i va ser capaç d'arribar on es trobaven Hades i Persèfone. Utilitzant la seva arma més poderosa (la música), va convèncer els déus de fer tornar la seva estimada al món dels vius. Tot i així, van posar una condició: Orfeu havia de caminar sempre davan…

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
Pandora:  La caixa de Pandora. Segons diu la mitologia grega, Prometeu va intentar robar el foc diví del carro del déu del Sol. Així va ser, que Zeus per castigar als humans va ordenar fer una dona capaç de seduir a qualsevol home. Cada déu la va dotar d'un qualitat diferent: fabricada d'argila, de bellesa, persuasió, vestimenta elegant... Però Hermes li va concedir la facilitat per seduir, manipular i mentir. Després Zeus li va donar vida i la va enviar a casa de Prometeu.  Prometeu vivia amb el seu germà Epimeteu, aquest va advertir a Prometeu que Zeus es venjaria. Però tot i això, Prometeu enamorat dels seus encants la va acabar convertint en la seva esposa.  John William Watherhouse, 1896
Mite de la caixa de Pandora:  Pandora portava una caixa que li va donar Zeus. Aquesta caixa contenia tots els mals capaços de contaminar el món de moltes desgràcies, però també hi havien tots els béns. Pandora tenia prohibit obrir aquesta caixa.  Però no es va poder resistir a obrir la caixa, j…

LLEGENDA DE RÒMUL I REM

Imatge
La història comença amb el rei d'Alba Longa (una ciutat de Laci), anomenat Numitor que va ser destronat pel seu germà Amuli. Aquest el va expulsar de la ciutat i va matar a tots els seus fills (mascles), excepte a la seva única filla: Rea Sílvia. Per tal que la filla del seu germà no tingués fills, la va obligar a convertir-se en sacerdotessa de la deessa Vesta, per així seguir essent verge durant tota la seva vida. Si no tenia fills, ell podia seguir mantenint-se en el poder. Un dia mentre Rea Sílvia dormia, el déu de la guerra Mart, la va veure i com que li va agradar la va violar. Es va quedar embarassada de dos bessons que quan van néixer, els va anomenar Ròmul i Rem. Ja nascuts Ròmul i Rem, Amuli se'n va assabentar i va manar capturar a Rea Sílvia i enterrar els bessons vius. Però va encarregar aquesta missió a un servent que no tenia valor per matar-los, i en lloc d'això els va abandonar en la vora del riu Tíber (sense el coneixement d'Amuli). Va ser el mateix el r…