30 d’octubre del 2015

MITE D’ÈDIP I ELECTRA

MITE D’ÈDIP
La història d’Èdip és l’obra més coneguda de Sòfocles. Aquesta és una narració on Èdip, fill de Laios i Locasta, viu el seu destí predit per l’oracle molts anys enrere. Aquest va advertir que el príncep mataria el seu pare i seguidament es casaria amb la seva pròpia mare.
Laios, Locasta i Èdip
En saber la desgracia que els succeiria, els reis decideixen sacrificar-lo i així evitar al destí, però la criada encarregada de matar-lo no va poder i va lliurar-lo a Pòlibos i Peribea, reis de Corint.

Èdip, ja sent gran li va ser esmentat que ell no era el fill biològic dels reis, i aquest preocupat va preguntar a la seva mare si era cert. Tot i així, Èdip no es fia de les respostes de Mèrope i acudeix a l’oracle de Delfos, que li prediu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. En sentir aquestes paraules, Èdip decideix marxar a Fòcida. 
Pòlibos, Peribea i Èdip
Durant el viatge, es troba un carruatge on viatjava Laios. Ambdós es discuteixen ja que cap d’ells vol deixar passar a l’altre i acaben enfrontant-se i Èdip mata a Laios així fent-se realitat el seu cruel destí.
Èdip, a l'esquerra, Laios, a baix a la dreta acabat de ser derrotat
En arribar a Tebes, Èdip topa amb l’esfinx, un horrible monstre amb faccions de dona, veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’ocell i urpes de lleó. Perquè aquest el deixi passar tranquil ha de respondre una pregunta i si no la contestaven l’esfinx els provocaria la mort.

Sorprenentment, Èdip aconsegueix respondre la difícil pregunta alliberant així a Tebes, la ciutat on fins aleshores aquest monstre havia estat torturant. Els ciutadans, agraïts amb ell li proposen fer-lo rei i ajuntar-lo amb la vídua Locasta. Ell acepta i es celebra la cerimònia.
Èdip enfrontant-se al monstre
La felicitat, però va durar poc, i és que segons oracles i endevins, l’assassí del rei Laios vivia entre els Tebans, i van ordenar començar una recerca encapçalada pel mateix Èdip. No s’obtenen respostes fins que Tirèsies revela a Èdip que, el que li havien anunciat s’ha acomplert.

En saber la veritat, la reina Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls abandonant Tebes.

Podem relacionar aquest mite amb la psicologia, i és que Freud va agafar el nom d’Èdip per atribuir-lo al Complexe d’Èdip referint-se a l’estima fraterna que tenen els nens cap a la figura de la mare i així doncs també sentint un cert “odi” cap al seu pare ja que el veu una competència.

MITE D’ELECTRA:

Electra és la filla d’Agamenon, rei dels territoris de Micenas i Argos i de Clitemnestra, la seva infidel muller.

Quan Agamemnon torna de la terra de Troia, és assassinat per Egisti, l’amant de Clitemnestra i d’es d’aleshores Electra intenta destruir la relació d’aquests dos. Havent ja venjat a sa mare, Orestes es torna boig i és perseguit per les Erinies, que es dediquen a castigar qualsevol transgressió per llaços familiars així doncs es refugia al temple del Delfos. Electra però es lliura de ser acusada.

Venjança d'Electra
Electra mai perdona a la seva mare per haver-li fet allò al seu propi pare, i d’es d’aleshores li agafa un odi profund cap a ella.

Electra es casa amb Pilades, íntim amic d'Orestes i fill del rei Estrofo, el mateix que havia cuidat al seu germà mentre s’amagava de la seva mare i d’Egist.
No se sap què va passar amb aquests dos germans, però aquesta història va donar peu a que el famós filòsof Freud utilitzés aquest mite,  igual que amb el dÈdip,per simbolitzar la fixació i estima que tenen les nenes cap a la figura del pare i competència amb la mare.
Sigmund Freud
Maria González 
1r Batx

26 d’octubre del 2015

CALENDARIS A LA ROMANA

Els romans s'organitzaven el temps amb un calendari d'origen etrusc, el qual estava relacionat amb la seva religió, l'agricultura i la lluna plena. Aquest calendari no era fix, sinó que solia canviar cada dos anys.
L'any en principi estava format per 10 mesos; en quatre d'ells hi havia 31 dies i en els sis restants 30 dies; un total de 304 dies l'any. Els dies, igual que a l'actualitat, estaven formats per 24 hores, 12 de diürnes i 12 de nocturnes segons el sol.

Els mesos de l'any eren:
- Martius
- Aprilis
- Maius
- Iunius
- Iulius
- Augustus
- September
- October
- November
- December

Posteriorment, al segle II a.C; Numa Pompolio, segon rei de Roma, va afegir dos mesos per tal de que el seu calendari quadrés amb el lunar:
- Ianuarius (29 dies)
- Februarius (28 dies)

Amb els 12 mesos el calendari sumava un total de 355 dies. Durant l'època imperial, en honor a Juli Cèsar i a Octavi August, van canviar els noms dels mesos Iulius i Augustus per quintilis i sextilis.
L'any 1582, es van fer alguns canvis a causa de la reforma del papa Gregori XIII. El calendari, anomenat Julià, va quedar així:

- Ianuarius (30 dies)
- Februarius (28 dies, i 29 cada quatre anys)
- Martius (31 dies)
- Aprilis (31 dies)
- Maius (31 dies)
- Iunius (30 dies)
- Iulius (31 dies)
- Augustus (31 dies)
- September (30 dies)
- October (31 dies)
- November (30 dies)
- December (31 dies)

Els mesos i els dies dels mesos segons el calendari Romà i el Julià.



Laura van Esch
4t ESO

23 d’octubre del 2015

RÒMUL I REM

El rei de la ciutat d'Alba Longa era Numitor, fins que Amuli li va prendre el tron i va matar a tots els seus fills.

Rea Sílvia, l'única filla va ser obligada pel seu tiet a ser verge per tota la vida. Així el rei s’assegurava que no tingués fills. Tot i així Rea Sílvia es va quedar embarassada del déu Mart i va tenir uns bessons, Ròmul i Rem. Com a càstig van empresonar-la, i van abandonar els bessons en un cistell a la riba del riu Tíber.

Aquest nadons haurien mort si no haguessin estat salvats per una lloba, que els va trobar i els va alletar. Fins que Fàustul i la seva dona, uns pastors de la zona, els trobaren i els portaren a casa seva. On els van educar.

Arran d’una baralla de Rem amb uns lladres, aquest va anar a parar a mans de Numítor, el seu avi, que el va reconèixer. Després d'explicar-li, van decidir unir-se per acabar amb el rei Amuli, i tornar el reialme a Numítor.
   Ròmul i Rem (Peter Paul Rubens)

Els dos bessons van voler fundar una ciutat al lloc on els havien trobat. Per decidir qui seria el rei, i quin seria el nom de la ciutat, van decidir demanar-ho als déus. Ròmul va ser qui va guanyar i es va convertir en el nou rei. Per marcar els límits de la ciutat va utilitzar una arada, i la va situar al turó Palatí. Aquesta part de Roma ara s’anomena Roma Quadrata. Però Rem, va desafiar el seu germà saltant el solc i Ròmul el va matar amb una llança. 

Roma es diu així, per la semblança del nom de Ròmul. La ciutat va ser creada el 21 d’abril del 753 a.C. 

Per tal que augmentés la població va oferir dret d’asil a tothom. Així que tots els desertors, apàtrides i esclaus, s’hi van instal·lar, però llavors els hi faltaven dones. 

Com que Ròmul no aconseguia que hi anessin a viure dones, va decidir organitzar uns jocs esportius, perquè hi anessin els sabins, que era una tribu veïna. Llavors va aprofitar la competicions per raptar 700 dones. Això va provocar una guerra. Quan els sabins, governats per Taci, estaven a punt d’atacar els romans, les dones s’hi van interposar per aturar la guerra entre els seus pares i els seus marits. Així els dos pobles es van unir. Ròmul i Taci van governar junts.

   Batalla dels romans i els sabins (Sebastiano Ricci)

Amb els anys, tant va ser el poder de Ròmul que finalment, va ser divinitzar i adorat, amb el nom de Quirí.


Estel Iborra
4t ESO

22 d’octubre del 2015

LA CREACIÓ DE L'UNIVERS

Magnum Chaos, de Capoferri i Lotto
Segons Hesíode, al principi només existia el Caos. Després, de Tàrtar, tenebrós de les profunditats, i d'Eros, l'amor, en va sorgir Gea, la Terra.  Del Caos, per l'acció d'Eros van sorgir Erebos, les tenebres, i Nyx, la nit. Aquests dos, van originar a Èter i Hemera que van personificar respecitvament la llum celeste i terrestre. 
Amb aquesta llum, Gea va cobrar personalitat i va engendrar-se per si sola. Així és, també, com va sorgir Urà i també va produir les altes muntanyes. 

Urà va contemplar a la seva mare i va vessar una pluja fèrtil sobre ella, d'això en van néixer les herbes, les flors, els arbres i els animals. 
Amb l'aigua sobrant es van crear els llacs i mars, tots ells deïficats amb el nom de Titans, els quals eren Oceà, Ceo, Crío, Hiperió i Cronos i les Titànides, que eren Temis, Rea, Tetis, Tea, Mnemosine i Febe. De tots ells en van descendir els altres déus i homes.

A més, Urà i Gea van engendrar altres fills, monstres. Aquests eren els tres Cíclops primitius, Arges, Astéropes i Brontes, que tenien un sol ull, eren immortals i representaven el raig, el llampec i el tro. Finalment van engendrar els Hecatonquirs, tres germans amb cinquanta caps i braços, es van nomenar Coto, Briàreu i Gies.

Nyx, per la seva banda, va engendrar a Tànatos (la mort), a Hipnos (el somni) i a altres divinitats com les Hespèrides, les Moires i Nèmesis.
Arbre geneològic
Èrica Palomares
1r batx

21 d’octubre del 2015

LES VIES ROMANES

Els romans van donar una gran importància a les vies de comunicació perquè creien que per poder controlar tots els territoris que ocupava el seu imperi i per poder fer una bona expansió comercial, es necessitava una gran xarxa de comunicacions. 
Com més creixia l'Imperi Romà, més creixien les vies romanes. És per això que hi ha una dita que diu: tots els camins porten a Roma. 

Exemple via Romana
L'estructura de la via era molt sòlida gràcies al sistema de construcció que s'hi utilitzava. Primer es marcaven els marges de la calçada amb dues files de pedres verticals. Després, excavaven un fossat molt llarg d'un metre, i l'omplien amb diverses capes de material: pedres, grava, pedres triturades i finalment posaven l'empedrat, amb lloses irregulars planes, que es posaven en forma de corba perquè l'aigua de la pluja no hi formés bassals. 
L'amplada de les vies eren de quatre a sis metres i normalment tenien voreres als dos costats. 

Les parts de les vies eren les següents:

1. Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
2. Rudus: capa de sorra o de grava.
3. Nucleus: capa de pedres triturades.
4. Pavimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.

Construcció d'una via romana
A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els enginyers construïen una via, fins que totes les províncies de l'imperi van acabar juntes.
A la Península Ibèrica hi ha al voltant d'unes 300 vies romanes, que juntes sumen més de 8500 quilòmetres. 

La via Augusta

Al nostre país, la via principal va ser la uia Herculea, que més tard es va passar a dir la uia Augusta. Era la calçada que unia la península Hispànica amb el centre del món de Roma. Aquesta va ser la primera construïda a la península Ibèrica, per poder comunicar Gades (Cadis) amb la serralada pirinenca.

La via Augusta és la calçada romana més llarga que trobem a la península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1500 quilòmetres.
En aquesta, s'hi trobaven uns 96 monuments, entre ells, l'Arc de Berà.

Mapa via Augusta
                                    

Laia Masnou
1r Batx

20 d’octubre del 2015

TAURE

Taure és la segona constel·lació zodiacal, limita el nord amb Perseu i l'Auriga, a l’est amb Àries i al sud amb Eridà i Orió i a l’oest amb Bessons. Es pot veure a l’hemisferi nord durant les nits més fredes d’hivern i a l’hemisferi sud a les nits més càlides d’estiu. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és anomenada Alfa Tauri o Aldebaran. El seu nom prové del llatí Taurus i en català significa toro, brau.



El mite de Taure, en la mitologia grega explica que es tracta d’una de les moltes aventures que Zeus va tenir a la Terra.
Zeus, el pare dels déus, tot i que estava casat amb Hera (deessa del matrimoni), acostumava a baixar a la Terra per escollir i estimar alguna nimfa. Una de les més conegudes va ser Europa.

Quan la va veure per primer cop, ella jugava a la platja de Sidó (on regnava el seu pare) amb les seves companyes, va quedar meravellat amb la seva bellesa, per poder apropar-se a Europa es va transformar en un toro blanc i amb banyes similars a la lluna creixent, es va asseure als seus peus i al principi ella es va espantar però mica en mica el va començar a acariciar i va acabar seient a la seva gropa. De cop el toro s’aixecà i es llançà al mar on finalment arribaren a la illa de Creta. Un cop allà es van situar al costat d’una font, sota uns plataners i consumiren el seu amor, en honor a aquest fet van fer que els plataners no perdessin mai les fulles. D’aquesta consumició van néixer els 3 fills: Minos, Sarpedó i Radamantis. Quan Zeus al morir va fer que Europa rebés honors divins i la forma de toro que ell havia adoptat es va convertir en una constel·lació


Aquest mite ens explica la formació i els orígens de la constel·lació de Taure.

Ariadna Rodrigo
1r batx

19 d’octubre del 2015

LA MURALLA DE TARRACO

La muralla romana de Tarraco va ser la primera construcció que es va dur a terme pels romans a la ciutat, després de que s’establíssin allá, concretament, després del desembarcament d’Empúries. La primera muralla de la que més tard va ser la ciutat de Tàrraco, era de fusta, senzilla, ja que de moment, es tractava d’una base militar. Però a poc a poc la ciutat es va anar convertint en un gran nucli, on els romans arribaven des de Roma, i es van veure obligats a enfortir la muralla com a defensa. Aquesta, ja era feta de pedra i la van construir entre l’any 197 i 217 aC.  

Del recinte de la muralla, se'n conserven 1'2 kilòmetres, tot i que quan va ser contruïda, media més de 4 kilòmetres de llargada resseguint el perímetre de la ciutat. 

La muralla de Tàrraco, consisteix en parets, reconfortades amb les torres als punts on hi havia més perill a ser atacats. Les torres que es conserven encara actualment són: l’Arquebisbe, la Cabiscol, i la Minerva, que tot i que totes són similars, tenen una història diferent:
  • Arquebisbe: aquest torre, es troba situada a la part interior de la muralla. Conserva la part inferior romana, que està construïda amb grans blocs de pedra. 
  • Cabiscol: està situada entre les torres de l'Arquebisbe i la de Cabiscol. Es va construir amb grans blocs de pedra irregulars. Al costat, s’hi conserva una porta, anomenada ciclòpia. 
  • Minerva: aquesta torre té una superfície rectangular, tot i que, només se n’ha conservat la meitat inferior. A l’exterior de la torre, podem observar-hi cinc caps que probablement siguin els més antics de la península. El nom de la torre, prové d'una divinitat etrusca, identificada amb la deessa grega Atena. 
Els murs que rodegen la ciutat tenen uns 6 metres d’altura i respecte al gruix, es tracta d’uns 5 metres. Més tard però, la muralla es va ampliar tant de llargada com d’amplada i d’aquesta manera va ser que la muralla va aconseguir rodejar molta més part de la ciutat fins a arribar al port. 

Al principi, que la muralla es tractava d’un mètode de defensa, va passar a ser un mètode per a resseguir el que es tractava de la ciutat de Tàrraco. En aquests moments, només es conserva la part de la muralla que rodeja la part alta de la ciutat, però la resta, ha desaparegut.  

Judit Font
1r batx

16 d’octubre del 2015

HERMES

En la mitologia grega era el missatger del déus, el déu de les fronteres i els viatgers que les creuaven així com dels pastors, l’ingeni i el comerç. Fill de Zeus i Maia, la filla del Tità Atles i una plèiades, és a dir, una nimfa d’Artemisa que tenia afició per la caça com ella i intentava mantenir la seva virginitat.


Per això Hermes va ser concebut durant la nit, quan els homes i els déus dormien.  Durant les primeres hores de la seva vida es va escapar del seu bressol per anar-se Pieria , allà el seu germà Apol·lo pasturava amb els seus bous, i li robà una part del ramat i per endur-se’l travessant Grècia fins a una cova a Pilos.



Robatori d'Hermes en un gerro de l'antiga Grècia.

En aquella cova sacrificà dos dels animals per oferir-los als déus així que es considera que ell va inventar el sacrificis així com la lira. La construí buidant una tortuga que es trobava a la cova i posant-li unes cordes fabricades amb els intestins dels bous.

Finalment Apol·lo amb les seves capacitats endevinatòries mitjançant l’observació del vol dels ocells descobrí el seu robatori i queixant-se a Apol·lo volia obtenir uns bous per substituir els robats i sacrificats però al descobrir la lira que Hermes havia construït el perdonà a canvi de l’instrument.


Intercanvi entre Hermes i Apol·lo

Anys després Hermes va inventar la flauta i Apol·lo fascinat per l’instrument li donà la vara d’or que feia servir per guardar els ramats i li ensenyà a preveure el futur. Gràcies a aquest coneixement, Zeus el consagrà al seu servei personal i al dels déus infernals, Hades i Persèfone.


Era reconegut pel seu barret, les sandàlies amb ales i un caduceu també alat i amb dues serps enrotllades al seu voltant que sovint es confon amb el caduceu utilitzat actualment per la medicina.

 
Aquí podeu ampliar més el seu orígen i funcions.

Valery Valencia
1r Bat

15 d’octubre del 2015

AQUIL·LES

Aquil·les,
interpretant per Brad Pitt a la pel·lícula Troia
Aquil·les és un dels herois de la mitologia grega més famós, que va participar a la Guerra de Troia.  Era fill de Peleo i la ninfa Tetis. La seva mare, per fer-lo immortal i invulnerable, es va dirigir el llac Estigia, que era un llac d'ambrosia, i va submergir-lo subjectant-lo pel taló dret, el seu punt dèbil i vulnerable. Tetis, la mare d'Aquil·les, abans de començar la Guerra de Troia sabia que matarien el seu fill i el va enviar a la cort del rei Licomedes, on es va disfressar de noia perquè no el reconeguessin. 

Més endavant els grecs s'assabentaren de que no podrien guanyar la guerra sense Aquil·les. Així que Ulisses va decidir anar a la cort del rei Licomedes i va portar joies i una espasa. Quan va portar les joies i l'espasa davant les noies, totes varen anar cap a les joies menys una que es quedà mirant l'espasa, i que era Aquil·les. I se'l va emportar a la guerra. 
Durant el transcurs de la guerra, els grecs, havien raptat a Criseida, que se l'havia quedat Agamèmnon i Briseida, que se l'havia quedat Aquil·les. Però el déu Apol·lo va enviar una pesta al campament grec com a càstig del segrest de les noies. I Agamèmnon va tornar la noia amb el seu pare. Com que ell volia una dona,va agafar la d'Aquil·les, Briseida. Per aquest fet Aquil·les va deixar de lluitar i va ordenar als seus soldats que  també ho deixessin de fer. Com que sense Aquil·les, les tropes gregues perdien, van demanar al noi que tornés i li van retornar a Briseida.

Aquil·les i Hèctor de la pel·lícula Troia
Un dia Patrocle, que era un cosí o un amic d'Aquil·les molt més jove que l'heroi i que li havia ensenyat com lluitar i per això es tenien una relació molt forta, es va posar l'armadura d'Aquil·les i va anar a lluitar. Llavors, Hèctor es va pensar que Patrocle era l'Aquil·les i va anar a lluitar contra ell. Hèctor va acabant matant al jove. Quan Aquil·les es va assabentar de que Hèctor havia matat a Patrocle, es va enfadar molt i li va doldre tant que va voler venjar-se i lluitar contra Hèctor, ells dos sols. L'heroi grec va acabar matant a Hèctor, i amb el seu cadàver, el va lligar al seu carro per anar-lo arrossegant davant dels troians. Però al cap d'uns dies va tornar el cos d'Hèctor al seus familiars perquè pugessin fer-li els ritus funeraris i enterrar-lo. 
La vida d'Aquil·les acaba en una batalla, quan grecs i troians estaven lluitant, Paris li va disparar una fletxa al taló, sense saber que era el seu punt feble, i Aquil·les caigué mort. 


Judit Font
1r batx

14 d’octubre del 2015

ANIMALS MITOLÒGICS


En la mitologia hi ha una gran quantitat de animals. A continuació us n'explicaré alguns.


Brau de Creta: És un animal de la mitologia grega. Es tracta del setè treball d'Heracles, en el qual havia de capturar un brau que treia foc pels queixals i que la gent de Creta li tenia molta por. Posidó va fer sortir aquest brau de les aigües, com a sacrifici als Déus, però en veure la majestuosa criatura que havia sortit, va decidir no fer-ho. Això va provocar que Pasífae, la dona de Minos, el rei de Creta, sentís una atracció sexual cap a l'animal. El fill que en va sortir va ser el minotaure.

Brau de Creta

Ca Cèrber:  El Ca Cèrber era un animal d'aspecte similar al d'un gos. Aquest gos tenia tres caps i una cua, formada per dues serps. Era el guardià de la porta que connectava amb l'infern, és a dir, no podia permetre que els vius anessin al món dels morts i havia d'impedir que els morts en sortissin,  i això explica la seva agressivitat. Tenia l'habilitat de llançar verí pels seus ullals, i el seu alè i la seva saliva també eren verinoses. No obstant això,tenia dos punts febles: : la música i la mel.  El nom de Ca per a determinar un gos prové del terme llatí Canis.

Ca Cèrber


L'au Fènix: És una au de la mitologia grega que té una mida similar a la d'una àguila. Les seves ales són  vermelles, taronges i grogues. La llegenda diu que l'au fènix vivia al Jardí del Paradís, juntament amb Adam i Eva. Quan aquests van ser expulsats, va sorgir una espurna que va incendiar el niu del Fènix. Com que aquest ocell no havia fet el pecat com Adam i Eva, se li van concedir certes habilitats, com per exemple ser capaç de renéixer de les seves pròpies cendres, és a dir, era immortal. També es creu que les seves ales eren aromàtiques i curatives per a la població. És cert que era immortal, però només n'hi havia un, perquè quan ponia un ou, l'ou es cremava i el mateix animal sortia de les cendres de l'ou.


Au Fènix


Grifó: El grifó era una altra au mitològica. Tenia el cap d'una àguila i les potes del darrere i la cua eren de lleó. L'àguila tradicionalment és el rei del cel, i el lleó el rei de la selva, per això es diu que els grifons són animals nobles. D'altra banda, cal diferenciar-lo d'una altra au molt similar, l'opinicus, una criatura que a diferència del grifó les potes del davant també són de lleó.

   
Grifó                                           


Hipocamp: L'hipocamp era un cavall marí. La part superior és de cavall, i la part inferior recorda a la d'un gran peix, amb una cua que feia uns 4 metres de llarg. No solen ser molt agressius, però s'hi poden tornar quan es sentien en perill. Els seus colors naturals eren el  verd i el blau, i són uns animals molts ràpids. Aquest animal és el que tirava del carro de Posidó quan aquest navegava pel mar. La seva forma pot recordar a la d'un cavallet de mar.


Hipocamp

Gerard Casanovas
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts