31 de gener de 2019

MAREMAR

Una vegada més, els personatges grecs donen vida a moltes obres artístiques de tot tipus, com en aquest cas, el teatre. 
La companyia de teatre musical catalana Dagoll Dagom aquest any ha produït una obra dita "Maremar". 
Inspirada en la història de Pèricles de William Shakespeare, comença l'obra amb una nena en un camp de refugiats, que plora desconsoladament perquè ha perdut als seus pares. Mentre aquesta no pot parar de plorar, es troba amb un personatge de la mitologia grega, Diana, la deessa de la guerra, que la consola explicant-li la història de Pèricles. 
Aquesta obra intenta reflectir la realitat d'avui en dia en el tema dels refugiats. 
"Maremar" parla sobre la pèrdua i el retrobament familiar, el mar com element que uneix i condemna i pot ofegar i separar, i el caràcter heroic de les persones que es veuen impulsades a fer aquests trajectes terribles. 
Dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música inspirada amb l'obra de Lluís Llach, amb la direcció musical d'Andreu Gallén i la coreografia d'Ariadna Peya, aconsegueixen transportar-te en un escenari d'emocions i sentiments emotius. 

Cartell de l'obra de teatre

Pèricles
Pèricles era un polític atenès, membre de la noble família dels alcmeònides. Inicià la seva carrera política el 472 aC quan encara era molt jove. Al 461 aC va ocupar el lloc de capdavanter al partit popular d'Efialtes. Va fer aprovar per l'assamblea un seguit de reformes que accentuaven el caràcter democràtic de l'estat atenès. 
A l'any 443 aC va ser elegit estrateg, gràcies al prestigi que havia aconseguit en les campanyes contra els perses i els espartans. 
Itel·lectualment Pèricles va pertànyer al moviment racionalista del seu temps, i va atreure a Atenes els escriptors més importants d'aquella il·lustració: Anaxàgores de Clazòmenes, Protàgores d'Abdera i Heròdot. I amb l'ajuda de la seva segona muller, Aspàsia, va aconseguir reunir un nombre considerable d'artistes que col·laboraren en l'embelliment de la ciutat. 
Estàtua de Pèricles

PÈRICLES, de William Shakespeare
L'obra ens mostra el rei d'Antioquia, que exigeix que qualsevol pretendent de la seva filla hagi de resoldre un enigma i, si no, perdre la vida. Pèricles aconsegueix desxifrar l'enigma en el qual es confessa l'incest (les relacions sexuals) entre Antíoc (el rei) i la princesa. Evitant la ira del Rei, Pèricles fuig i deixa el govern de Tir al seu fidel Helicà. Fuig cap a Tars, però Antíoc descobreix el seu parador. Torna a mar, i els navilis de Pèrcles sofreixen un naufragi. Aquest aconsegueix arribar a les costes de Pentàpolis, però sense cap riquesa. Allà participa a en els torneigs celebrats en honor de Thaïsa, la filla del Rei Simònides, i després de vèncer-los, es casa amb la princesa. 
Més tard s'assabenta de que Antioc ha mort, i Pèricles decideix tornar a Tir. Durant el viatge, Thaïsa dóna a llum i, donada per morta, és llançada al mar en un taüt. Aquesta arriba a Efes, on l'acullen. Mentrestant, Pèricles ha posat el nom de Marina a la nena nascuda al mar, i l'ha duta a Tars per a ser acollida per Dionisa, esposa del governador Cleonte. Marina creix, i amb els anys es converteix amb una jove bella i amb molt talent. Dionisa, gelosa de que Marina sigui millor que la seva propia filla, vol acabar amb ella. Però aquesta no mor, sinó que és venuda a un bordell. Gràcies a la seva astúcia i habilitat com a brodadora i cantora, Marina aconsegueix conservar la seva virginitat.
Quan Pèricles torna a casa i s'assabenta de que Marina ha mort, i cau en una profunda depressió. Per alleujar-li el dolor, el duen davant d'una noia la qual es diu Marina, que es diu que el seu cant té la fama d'alleujar tots els mals, i en la conversa descobreixen que són pare i filla. Aleshores apareix la deesa Diana, que indica que acudeixi a Elfes, on allà trobarà l'esposa que creia morta. Finalment, tots tres són reunits de nou, així tenint la família junta altre vegada.

Llibre de Pèricles, de William Shakespeare

Tota la història de Pèricles és una gran metàfora d'una vida plena de pèrdues i naufragis d'una nena refugiada. És per això que la companyia de teatre Dagoll Dagom ha escollit aquesta obra de Shakespeare, per representar la necessitat de fugida que tenen els refugiats d'avui en dia, i per reflectir totes les dificultats que tenen per aconseguir la tranquil·litat. Així doncs, agafant una antiga història, volen transmetre un dels grans problemes de l'actualitat. 


Alba Riera
1r Batx

30 de gener de 2019

INVENTS GRECS UTILITZATS ARA (I)

1. EL FAR

El concepte de guiar els vaixells cap al port emprant una llum com a senyal fou primerament introduïda pels grecs, els quals van construir el primer far a Alexandria, Egipte, el s. III a.C. Durant la nit, es feia una gran foguera dalt del far per tal que els navegants tinguessin una idea d'on es trobava la costa.

Far d'Alexandria
2. L'HODÒMETRE
Els hodòmetres mecànics eren usats durant la Grècia Hel·lenística per mesurar les distàncies fetes amb un vehicle. Vitruvi fou el primer en descriure l'hodòmetre el 27 a.C. i existeix la teoria que diu que Arquímedes en fou l'inventor al voltant de la primera guerra púnica (264 a.C. - 241 a.C.).
Hodòmetre, disseny de Leonardo Da Vinci
3. ROBOTS
Tot i que pot semblar molt estrany, el científic i matemàtic grec Arquites de Tàrent inventà un colom de fusta que feia servir vapor comprimit per funcionar i era capaç de volar de 200m a 300m.

Disseny del colom de fusta
4. EL MOLÍ D'AIGUA
Els molins d'aigua van ser creats gràcies a la roda hidràulica "Perachora", creada a Grècia el s. III a.C. La roda fou creada per l'enginyer grec Filó de Bizanci.

Molí d'aigua
5. LA MEDICINA
Fa molts segles, es creia que les malalties eren càstigs dels déus pels humans. Tot i això, Hipòcrates va vèncer el mite fent experiments que demostraven que les malalties eren el resultat de reaccions que feia el cos envers els bacteris o virus. Hipòcrates és conegut, també, com el "pare de la medicina oriental".
Hipòcrates
6. ELS MAPES
Els mapes que coneixem avui en dia també varen ser introduïts pels grecs, tot i que les llegendes escrites als mapes eren incompletes i més descriptives. Anaximandre fou el primer en conceptualitzar la idea de latitud i longitud i en dibuixar mapes a partir d'allò. Més tard, altres grecs com Eratòstenes i Estrabó van crear mapes que abarcaven tot el món.

7. ELS JOCS OLÍMPICS
Un dels esdeveniments esportius més famosos del món tenen origen a l'antiga Grècia. Els grecs solien organitzar una gran cel·lebració a Olímpia en honor al déu Zeus i atletes d'arreu del món participaven en diverses competicions (llançament de disc, de javelina, curses de carros, boxe, lluita, pentatló, salt de longitud, etc.).


Jocs Olímpics a l'Antiga Grècia.
8. LA NACIONALITAT
Els antics atenencs foren dels primers a donar forma al concepte de "nacionalitat". Per ser un ciutadà atenenc, s'havia de ser fill de pares atenencs, participar en el servei militar (en el cas de l'home) i formar part del servei del jurat. A més, els representants del govern eren triats pels ciutadans. Tot i així, les dones no podien participar a la vida pública.

9. LES GRUES
La construcció actual seria impossible sense el servei de les grues. Així, doncs, els grecs van inventar un tipus de grua per aixecar objectes pesats per edificis. En aquella època, les grues eren accionades per animals o persones amb molta força.


Grua a l'antiga Grècia.
10. LES DUTXES
Utilitzant l'aigua que venia d'una canonada, les dutxes estaven instal·lades als vestidors del gimnàs. Com a curiositat, m'agradaria afegir que els atletes es feien una dutxa freda després de la pràctica esportiva.


Dutxes a l'antiga Grècia
Bruna Villegas
1r Batx

29 de gener de 2019

ESCLAVITUD A L'ANTIGA ROMA

L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana, la qual al llarg de tota la seva història, va ser essencialment esclavista. Tant la seva estructura social com l'economia, l'esclau es representava a l'esglaó més baix de la societat.

La manera d'adquirir esclaus era a les guerres, eren soldats capturats, o bé gent que havia estat castigada a Itàlia i que es convertien immediatament en servidors. Els esclaus eren venuts a el Mercat d'esclaus. Estaven exposats al públic, despullats amb un cartell que els rodejava el coll indicant-ne el preu, la salut, la intel·ligència, l'origen, l'educació... Qualsevol persona que tingués suficients diners podia comprar un esclau. Els preus variaven segons l'edat i la condició física de l'esclau, per exemple, els nens es venien a preus molt més elevats que els homes, ja que el fet de ser joves volia dir que podrien servir al seu amo durant molts anys. Un cop venuts havien de fer tot el que el seu superior els manava.


Esclaves servint a la seva mestressa

Segons la família que els esclaus eren enviats se'ls tractava bé i eren considerats com un altre membre de la família, però en altres casos, si no eren tant afortunats els podia tocar una família o amo que els explotava fins la mort. Alguns amos pegaven els seus esclaus i, si l'esclau s'escapava seria capturat i mort. Si un esclau pegava al seu amo immediatament tots els esclaus de la família eren morts en qüestió d'hores.

Els esclaus eren propietat absoluta del seu amo. No tenien personalitat jurídica, de bens, ni de família pròpia perquè el seu matrimoni, encara que aconseguit amb el permís de l'amo, es considerava simple unió, i els fills eren propietat de l'amo. Aquests ajudaven amb les feines de la casa i, quan els amos tenien convidats a cada un se li adjudicava un esclau que romania als seus peus. Els que naixien com a esclaus i eren educats formaven una classe privilegiada entre la servitud i tenien més beneficis que d'altres.



Jana Casacuberta
1r batx

28 de gener de 2019

PERICLES

Pèricles era fill d'un gran estrateg militar reconegut com a Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista, neboda de Clístenes, fundador de la constitució atenenca. 
Pèricles va néixer el 495 aC, va ser un home atenenc molt important, degut a a la seva importància va donar lloc a tot el segle V aC. 
Fou el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona. 

Com a cap dels demòcrates, Pèricles va intentar que tot els ciutadans atenencs participessin en el govern. Va ser l'introductor del fet de que s'escollís als membres del consell entre tots els ciutadans atenencs. 
Sota el poder de la Lliga de Delos, formada com a defensa contra les agressions de Pèrsia, els atenencs van ser els dirigents de la gran força naval que es creà. Pèricles fou el màxim dirigent de la ciutat d'Atenes durant quinze anys.
Va restaurar els temples que havien estat destruïts pels perses i en va contruir de nous, el més espectacular a ser el Partenó, en l'Acropolis. Aquest edifici va proporcionar treball als ciutadans més pobres i va fer d'Atenes la ciutat més magnífica de l'època. La polis va obtenir un valor literari i artístic destacable durant el lideratge de Pèricles. 

La seva superioritat va despertar els gelos d'altres ciutats-estats gregues, en especial d'Esparta. Les ciutats temien el gran projecte de Pèricles i van intentar ensorrar la dominació atenenca. Després d'esclatar la Guerra del Peloponès al 431 a.C. Pèricles va reunir als residents de l'Àtica (regió de Grècia) a Atenes i va permetre que l'exèrcit peloponès destruís les diferents zones del país. 
L'any següent va esclatar la pesta a la molt poblada ciutat, el que va acabar amb a confiança del poble. Pèricles va ser destituït de seu càrrec per frau de fons públics, però més tard al 429 a.C. va ser reescollit com a estrateg. 
Va morir al mateix any a Atenes a causa de la pesta. 


Bust de Pèricles, copia romana de l'original grega-430 a.C.












Judith Rodríguez Bares
1r de Batx

25 de gener de 2019

EL CAMP DE LES LLOSES

El Camp de les Lloses es troba al poble de Tona (Osona) i és un jaciment arqueològic en procés d'excavació on podem trobar una exposició en que ens mostren la vida quotidiana de la població que hi va viure durant la romanització fa uns dos mil cent anys. Les restes són de caràcter militar ja que el municipi  comunicava la costa catalana amb l'interior. 



Vista general del jaciment

EL JACIMENT I L'EXCAVACIÓ
Hi ha dos nivells d'ocupació:
- El primer que és de l'edat de bronze i del període preibèric entre els segles VIII i V aC. 
- El segon, que es conserven més restes, és de l'època de la república romana dels segles II al I aC. 

                                   Reproducció d'un enterrament infantil, Camp de les Lloses


Hi ha dues sales permanents; en una hi ha una petita exposició del jaciment on hi ha materials que s'han trobat durant l'excavació, i a l'altra hi ha la col·lecció d'arqueologia de l'antic Museu Municipal de Tona. 














Exposició de monedes i diferents materials trobats al jaciment

Els objectes trobats ens mostren una societat molt romanitzada parlant de les vivendes i la comunicació, les monedes i l'oci. Dins els objectes de metall en destaquen les eines i armes de bronze, plom i ferro. També hi ha abundància de ceràmica que demostren l'activitat comercial de l'època molt relacionada a l'alimentació romana. 



Reconstrucció d'una illa de cases del vicus, Arxiu Camp de les Lloses

TALLERS: 
- Taller de la vida quotidiana: "Parem una taula a la romana"
- Taller sobre l'exèrcit romà: "La vida al campament"
- Taller de construcció: "Fem tovots al jaciment per reconstruir les cases"


Taller de construcció
Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

24 de gener de 2019

REA

Rea en la mitologia grega fou una titànida molt important filla del deu del cel, Urà i de la deessa de la terra, Gea. Germana i muller del tità Cronos amb el que va concedir 6 fills: Hèstia, Hades, Era, Demèter, Posidó i Zeus.

En la mitologia grega trobem un mite que ens explica que els fills dels dos titans foren assassinats pel seu propi pare ja que el poderós Cronos havia estat informat per la seva mare de que en un futur, si arribava a tenir un fill o una filla, el destronaria de tots els poders. Així dons, quan el tità s'assabentava de que pròximament seria pare, es menjava al fill un cop nascut sense tenir-ne cap pietat.
 Cronos devorant el seu fill, Rubens Pedro Pablo
Fins que un dia, Rea, cansada de que succeís sempre el mateix va decidir salvar a un dels seus fills: Zeus, entregant-li a Cronos una pedra embolicada amb un bolquer. I com que el nadó no podia ser vist pel seu pare, Rea decidí porta-lo amb la nimfa Amaltea que va criar a Zeus fins que va arribar el moment del retorn.
quan Zeus va tornar, va obligar al seu pare a que vomités als seus germans i va enfrontar-se contra el seu pare en una batalla que va durar 10 any (batalla entre Titans i Déus) on la victòria va ser del bàndol de Zeus.

En l'actualitat relacionem Rea amb el dia de la mare per la valentia que va tenir en enfronta-se al seu estimat per salvar la vida del seu fill.



Gabriela Núñez 
1 batx 

23 de gener de 2019

LA CREACIÓ I L'ORIGEN DE L'HOME

Tot i haver-hi moltes versions de la mitologia grega sobre la creació i l'origen de l'home, en destaca una per la seva semblança amb el Gènesi. Els grecs creien que el ser humà, igual que les flors i les plantes silvestres, va néixer de la terra sense que ningú ho sembrés o cuidés. Les coves eren les seves cases i els boscos la seva protecció davant del temps i dels animals ferotges. A mida que passava el temps, els humans van ser domesticats pels déus i els herois. Se'ls hi va ensenyar a construir edificis, treballar la terra, cultivar els aliments i tot allò que calia per millorar les seves vides.


Però, com va passar a l'Antic Testament, la raça humana va començar a empitjorar, i els déus decebuts i furiosos, van decidir exterminar als homes enviant a la Terra una gran inundació. Només van ser perdonats Deucalió i Pirra, un matrimoni lleial segons totes les divinitats. 



Deucalió, que era el fill de Prometeu, va construir un vaixell i allà es va poder refugiar amb la seva esposa Pirra durant nou dies. Quan va baixar el nivell de l'aigua, el vaixell va quedar a la muntanya d'Otris, a Tessàlia. 



La parella va decidir preguntar a l'oracle de Temis com podien tornar a poblar la Terra i restaurar la raça humana. La resposta de l'oracle va ser un enigma que deia així: "Protegiu els vostres caps i acosteu a darrera vostre els ossos de la nostre mare". Van arribar a la conclusió del que volia dir l'oracle. "Ossos de la nostre mare" es referia a les pedres; les pedres de la mare Terra.  



Així que van recollir roques, i van començar a apilotonar-les una sobre l'altra, protegint-se perquè no els hi caiguessin a sobre. De les pedres que va col·locar Deucalió van sorgir nous homes, i de les que va col·locar Pirra, van néixer les noves dones. Així doncs, la Terra va tornar a ser poblada pels humans. 



Deucalió i Pirra, de Pieter Paul Rubens

Alba Riera
1r batx

22 de gener de 2019

EL MITE DE JACINT

Com ja sabem, en la nostra vida quotidiana estem envoltats d'aspectes procedents de mites grecs. En aquesta entrada explicaré el mite de Jacint i les relacions que encara té amb la vida actual

El mite diu que Apol·lo i Jacint eren amics (en alguns casos es diu que, a més, estaven enamorats) i que tot sovint el déu Apol·lo abandonava la ciutat de Delfos, la lira i l'arc i practicava alguns esports o anava de caça amb el jove Jacint. Es diu també, que li tenia tant apreci al jove que havia pensat en elevar-lo al Mont Olimp per tenir-lo al seu costat per tota l'eternitat. Encara que aquest fos el desig d'Apol·lo, mai e va poder complir. Un bon dia, els dos nois van decidir practicar l'esport del llançament de disc, Apol·lo era un gran esportista i Jacint aprenia d'ell les millors tècniques per algun dia també ser-ho. 

El primer en llençar, com de costum va ser Apol·lo, demostrant el seu gran talent va llençar el disc de pedra amb molta precisió. Jacint, admirat, va córrer a recollir el dics abans que aquest toques a terra amb la mala sort que va rebotar contra unes roques i tot seguit, alguns mites diuen que va fregar la cara del bell jove i altres el seu cos, el cas és, que li va causar una ferida mortal.

La mort de Jacint, Alexander Kiesev




















Una altra versió del mite explica que Zèfir déu del vent estava gelós d'Apol·lo per la seva gran bellesa i que Jacint el preferís abans que a ell el va fer enfurismar. Així va ser que quan Apol·lo va llençar el disc Cèfir el va fer desviar amb la intenció de causar-li la mort al jove Jacint i carregant així la vida d'Apol·lo amb un fort turment per sempre més. Enfurismat amb Zèfir, Apol·lo el va convertir en vent per l'eternitat perquè no pogués fer mal a ningú més. 

El final del mite diu que mentre Jacint agonitzava als braços del déu Apol·lo, aquest no va permetre que Hades, déu dels morts, se l'emportés amb ell. De la sang que brollava del cos de Jacint va fer-ne sorgir una bella flor a la qual va donar el seu nom perquè així fos recordat sempre més. 


Jacint (flor)
















Els grecs, a més, també van donar el nom de "Jacint de Compostela" a una pedra preciosa de color roig, com la sang del noi en ser ferit. Aquesta pedra és quars cristal·litzat i està molt ben valorada. 

 
Jacint de Compostela (pedra preciosa)





















Per tant actualment tenim dos referències a aquest mite, la flor i la pedra preciosa. La més coneguda és la flor i gairebé tothom coneix la procedència del seu nom i en canvi la pedra és més desconeguda.  

Paula Vinci

1r Batx

21 de gener de 2019

ARISTÒFANES

D'aquest personatge històric se'n desconeixen algunes coses, però es creu que va néixer el 448 a.C. i va morir el 380 a.C. Va ser un còmic i dramaturg grec força reconegut, i es creu que va estudiar a Atenes. Va viure durant la Guerra del Peloponès, que va coincidir amb l'esplendor de l'imperi atenenc i la seva derrota en mans dels espartans .

La seva postura conservadora el va portar a defensar la validesa dels mites tradicionals religiosos i es va mostrar distant davant de qualsevol doctrina filosòfica. Especialment coneguda en la seva animadversió amb Sòcrates, el qual en la seva comèdia "Els núvols" el tracta com un personatge que es dedica a inculcar tot tipus d'insensateses a la ment dels joves. 

Escrivia comèdies i va ser així com es va començar a fer famós. "Els ocells" va ser una obra de comèdia escrita per ell pels festivals atenencs, com per exemple; Gran dionisíacs, un festiu dedicat plenament al deu Dionís
En total va escriure quaranta obres però poques han sobreviscut al pas del temps. 
Respecte a la comèdia àtica antiga només hi han onze exemplars, els quals són tots d'Aristòfanes. El principal tema d'aquestes obres era la política i normalment es tractava de sàtires dels personatges més importants de l'època i la seva conducta en la Guerra del Peloponès, és a dir, se'n burlava. 
Gràcies a l'obra de "Les granotes", que ell mateix va escriure, va rebre una corona cívica. Aquesta obra també va ser repetida ja que va causar moltes emocions al públic que la va veure per primer cop. 

Corona cívica que rebé, feta amb fulles de llorer
Aristòfanes bust, autor desconegut 425 a.C.

Judith Rodríguez Bares
1r Batx

18 de gener de 2019

HERA

Hera és l'esposa i germana de Zeus, tal com podem veure representat en el panteó olímpic dels deus mitològics. És filla de Cronos i Rea, representa el matrimoni fet irònic ja que el seu marit, Zeus, se'l coneixia per les seves infidelitats. També era germana de Posidó, Hares, Hèstia i Demèter, és la deessa del cel. En la mitologia romana la denominem com a Juno.

Els animals més representatius de la deessa són el paó blau, el bou i el cucut. Per altra banda, les seves plantes sagrades són la sempreviva, la granada i el lliri. 

Tot i representar el matrimoni, no és una figura materna destacable. Com a resultat de la relació que va tenir amb Zeus va engendrar a Ares, déu de la guerra, Hebe, deessa de la joventut, Eris, deessa de la discòrdia i IlÍtia, deessa dels parts. En canvi, Hefest és fill únicament d'aquesta i va ser concebut per la gelosia que protagonitza  Hera. Tot i això, el matrimoni va expulsar a Hefest de l'Olimp per la lletjor que el caracteritzava. Més endavant, com a venjança li construirà un tro a la seva mare del qual no es podrà aixecar fins que apareix Dionís i emborratxa al déu donant-li a canvi el privilegi de casar-se amb la  bella deessa Afrodita.

L'enemic més conegut d'Hera és Hèracles (Hèrcules), ja que va ser fruit d'una de les infidelitats que va cometre Zeus. La deessa com a venjança li dificultarà els dotze treballs que li són encarregats. 

La seva gelosia no coneixia límits, hi ha moltes històries on dones són convertides en horribles monstres per haver mantingut relacions amb Zeus.  

Els seus llocs de culte principals eren Samos, Olímpia, Atenes, Eleusis, Epidaure, Corint, Nèmea, Esparta, Argos i per últim Herea. 

Hera és represntada com una figura solemne i majestuosa, normalment sentada en un tro i portant el polos, la qual és una corona cilíndrica que vestien les deesses més importants. A vegades també se la pot representar portant una diadema al cap i a la seva mà una granada, símbol de l'amor i la fecunditat, o un ceptre. 

Hera la muller de Zeus, Harry Peelig Gill, 1855-1916


















Judith Rodríguez Bares
1r Batx

17 de gener de 2019

AGAMEMNON

Agamenon, fill del rey Atreu, es va criar amb el seu germà Menelau i el seu cosí Egist, fill de Tiestes. Quan van ser grans, el pare d'Agamemnon els va dir als tres nois que anessin a buscar a Tiestes que havia estat expulsat de la ciutat de Micenes. Però aquest va matar Atreu i es va fer amb el poder de la ciutat juntament amb el seu fill. Menelau es va casar amb Helena i Agamemnon amb Clitemnestra. El primer va heretar el tron d'Esparta però Agamemnon volia recuperar el control de la ciutat de Mecenes. La seva esposa el va recolzar en aquesta decisió i tots dos van quedar-se a la ciutat ocultant la seva identitat. 











Màscara d'Agamemnon feta d'or, segle XVI a. C




Quan Paris va raptar a Helena, Agamemnon va ser anomenat comandant de l'exèrcit i va consultar l'endeví Calcant que va predir que els grecs s'enfrontarien amb els troians durant nou anys però que a l'últim la ciutat cauria. Abans de marxar, Agamemnon va matar un cérvol, animal consagrat a Àrtemis i aquesta es va enfadar i va enviar una gran pesta sobre l'exèrcit grec i va parar els vents perquè no poguessin navegar. Calcant li va dir a Agamemnon que la única manera de calmar l'ira de la deessa era sacrificant la seva filla Ifigènia. La nena va ser enviada a un altar de sacrificis però Àrtemis la va salvar en el moment de la mort sense que ningú ho sabés. 


Sacrifici de Ifigènia, Giaquinto Corrado

Quan es va acabar la guerra, Agamemnon es va emportar a Cassandra com a botí de guerra i quan va arribar al seu poble va veure que Clitemnestra s'havia aliat amb Egist i tots dos van matar Agamemnon i Cassandra com a venjança d'haver sacrificat suposadament a Ifigènia.  

                        
              Clitemnestra i Egist a punt de matar a Agamenon, Pierre Narcisse Guérin

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

16 de gener de 2019

GEGANTOMÀQUIA

Zeus, amo del poder, el va repartir entre els seus germans Posidó i Hades, els quals els van ser donats els dominis dels mars i del món subterrani. Però, aleshores, els gegants nascuts de la sang d'Urà ,van decidir escalar l'Olimp ja que estaven en desacord amb la decisió de Zeus.

Davant la presència dels gegants, les estrelles van empal·lidir i el sol va deixar de brillar. Per poder assaltar l'Olimp, els gegants van col·locar una muntanya sobre una altra, i així fins que els va ser possible arribar gairebé als peus de la casa dels déus. Per atacar van fer servir roques i troncs d'arbre incendiats. Les divinitats van marxar horroritzades pels danys que els estaven causant els gegants. Molts van marxar a Egipte, on van adoptar diverses formes fins que, va arribar el dia en que van organitzar l'oposició als gegants. Si bé era que els gegants tenien un origen diví, hi havia sols una manera d'enderrocar-los, l'assassinat hauria de ser comès per un déu i un mortal a la vegada. Sols hi havia una herba màgica que podria donar la immortalitat als gegants. Però Zeus va aconseguir-la, abans de que ho fessin els gegants, gràcies a que ni el sol ni la lluna van brillar durant un temps, per així fer que ningú més que ell tingués la llum necessària per trobar-la.

Així que els déus van començar a buscar ajuda desesperadament per poder fer front als gegants. La primera en oferir-se com a ajudant, va ser Estígia, que governava un riu subterrani. Aquesta va ser acompanyada pels seus fills: la Victòria, el Poder, i la Força. Zeus, com a mostra d'agraïment a Estígia, va fer que a partir d'aquell moment tots els juraments que es fessin per ella fossin inqüestionables. Després d'això, altres déus van oferir la seva ajuda. 

Però era imprescindible trobar un mortal per poder assassinar als gegants. L'elegit va ser Heracles, semidéu, fill de Zeus i Alcmena. Heracles, sobre el caro del seu pare va tombar a Alcinoeo, cap dels gegants, el qual va caure a la seva terra natal Flegras i, segons explica la llegenda, els gegants no podien morir a la terra que havien nascut així que que Heracles va agafar Alcinoeo i se'l va endur lluny, en un lloc on el va poder matar amb el seu garrot.

La guerra entre els déus i els gegants va prolongar-se uns dies més fins que, a la fi, la victòria va ser donada als déus i, l'Olimp, va tornar a la normalitat.

Guerra entre déus i gegants

Jana Casacuberta
1r batx
      

15 de gener de 2019

PANDORA

Pandora va ser la primera dona, com Eva ho va ser en la religió del judeocristianisme. Hefest (déu del foc) la va moldejar amb la imatge i semblança dels immortals, i va tenir l'ajuda d'Atena, deessa de la  saviesa. Zeus ordenà la seva creació per castigar en els humans, perquè Prometeu havia robat el foc diví per donar-lo als homes.


La creació de Pandora, John D. Batten

Cada déu va donar una característica diferent a Pandora, com per exemple la bellesa, la gràcia, la persuasió, i l'habilitat manual, entre d'altres. que van crear una Però Hermes, missatger dels déus i intèrpret del llenguatge diví, va posar en el seu cor la mentida i la fal·làcia. D'aquí va sorgir l'idea de fer la característica polsera  de la marca Pandora, és una polsera senzilla d'or o de plata, que li pots afegir petits abaloris, com els déus ho van fer amb Pandora. 

Segons "els Treballs i els Dies" d'Hesíode, hi havia una gerra que contenia tots els mals. Pandora al moment que la va veure la va obrir i va deixar que els mals inundessin en la Terra. Quan va aconseguir  tancar la gerra, l'únic que quedava a dins era l'esperança, així que els humans no la van rebre. D'aquest mite prové l'expressió "obrir la caixa de Pandora". Aquest mite ens explica com els grecs explicaven la primera causa  dels seus mals. Pandora, representa la perdició de la humanitat, igual que per els judeocristianisme ho va ser Eva. 

La caixa de Pandora, John William Waterhouse
D'acord amb una altre tradició, la gerra contenia tots els béns, i Zeus els lliurà a Pandora, perquè els regali a Epimeteu el dia de la seva boda, però ella la va obrir imprudentment, i tots els béns es van escapar i tornaran a l'Olimp, deixant a tots els homes entristits per tots els mals, amb l'únic consol de l'esperança.

Epimiteu era el germà de Prometeu. És un tità, de la primera generació de déus, descendents de Gea i Urà. Quan Prometeu va enganyar a Zeus i li va robar per fI el foc sagrat, estava segur de que havia d'esperar un càstig. Per això li prohibeix a Epimiteu rebre regals de Zeus, però Epimiteu al veure la bellesa de Pandora no va poder contenir. Epimiteu, llavors és el culpable de les desgràcies humanes.



Fernanda Paredes 
1r Batx

14 de gener de 2019

DEESSA DE LA LLUNA

Selene en la mitologia grega és la deessa de la lluna, germana d'Hèli, el sol i d'Eos, l'aurora. Filla dels germans titans Hiperió  i Tea.


Selene, és un nom que està connectat amb la paraula "Selas" que significa "Llum", ja que els antics grecs la representaven com una dona jove i bella que viatjava pel cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls blancs.
Aquesta era la patrona de les dones i, tenia els següents poders: Ocultar la realitat i desfer les il·lusions, alleujar els mals dels parts de les dones i també era associada amb el creixement de les plantes i de les marees.

Estatua romana de la deessa Selene

Tot i que aquesta deessa va tenir molts romanços, un d'aquests va ser amb Zeus amb el que va tenir una filla, Pandia. Però el romanç més conegut i més important és el que va tenir amb un pastor de Cària, Endimió amb el que va tenir més de 50 fills.

La historia explica que en una nit d'estiu, després de que Endimió acabés les seves tasques com a pastor, va refugiar-se en una cova en el Mont Latmos per dormir. Selene que passejava pel cel amb el seu carruatge, amb la llum que desprenia, va veure al pastor i se'n va enamorar. Es dirigí cap al pastor i el va despertar amb un suau petó als llavis.

Després d'aquella nit, aquests dos van començar a trobar-se d'amagat contínuament, fet que feia que les nits només brillessin amb les estrelles ¡, quan Zeus s'adonà d'aquest fet, va prohibir a la deessa de la lluna que es reunís amb el seu estimat.
Un dia, Selene va decidir anar a l'Olimp a parlar amb Zeus i li va pregar que li concedís 2 desitjos a Endimió, Zeus no es va negar i el pastor va demanar-li: Eterna joventut i un somni etern del qual només es pogués despertar per rebre a la seva estimada. 

Gabriela Núñez 
1r batx

11 de gener de 2019

LA LLEGENDA DE PÈRSEFONE

Pèrsefone era la filla de Zeus i Demèter.

La llegenda comença quan un dia Pèrsefone estava al camp collint flors, concretament narcisos, i de sobte la terra es va obrir i va aparèixer el seu oncle, Hades.
Aquest va decidir reptar-la i emportar-se-la cap a l'infern amb la finalitat de fer-la la seva esposa ja que n'estava bojament enamorat.

                        El rapte de Prosèrpina, Pedro Pablo Rubens

Quan la seva mare, Demèter, es va assabentar de la seva desaparició es va posar molt nerviosa, ja que Hades, se l'havia endut d'una manera molt discreta i sense deixar rastre pel camí.

La mare, despareda, va estar nit rere nit buscant a la seva filla fins que a la desena nit va optar per demanar ajuda al déu Hèli.
Aquest li explicà tot el que sabia i la dura veritat, la que Zeus havia sigut còmplice del rapte.

Al cap del temps, Zeus s'adonà del mal que li havia fet a Demèter i les repercussions que estava tenint, i així doncs, va decidir anar a  parlar amb el seu germà Hades perquè retornés a la seva filla amb la seva mare, però ja era massa tard, Pèrsofone ja havia pres al gra de magrana que la deixaria per sempre més lligada allà abaix.

Finalment el mite acaba prou bé.
Demèter i Hades van arribar a un acord. Aquest tracte consistia en què una tercera part de l'any la viuria amb Hades i la resta amb la seva Mare.



Berta Dong Reixach
4t ESO

10 de gener de 2019

LES POLIS GREGUES

Les polis són molt característiques de la civilització grega i la defineixen molt bé. Representaven el centre polític i cultural de la societat grega. També eren conegudes com a ciutats-estat ja que tenien el seu propi govern, lleis, moneda i exèrcit propis. Aquestes polis no tenien perquè tenir bona relació amb les polis veïnes i  normalment no la tenien. Si que és cert que molts cops s'unien per combatre un enemic comú però molts cops també lluitaven entre elles.
Van aparèixer als voltants del s. VIII a.C. i estaven formades per una ciutat-estat, petits pobles que es trobaven al voltant d'aquestes i tots els territoris que les envoltaven. En cada polis hi havia un govern aristocràtic on els que manaven eren terratinents molt poderosos amb formació militar. Tots els altres homes que la formaven es reunien en assemblees però sense cap mena de poder polític a l'hora de decidir.

Es consideraven nacions independents i separades de totes les altres polis i consideraven estrangers tots aquells que provenien d'una polis diferent. Tot i aquesta manera autònoma de pensar creien que eren tots una mateixa civilització i per això quan un enemic atacava lluitaven junts per protegir-se.
Encara que ells mateixos fessin tantes diferències entre uns i altres tenien moltes característiques comunes. Entre d'altres:
- No eren extensions de terreny gaire grans i en formaven part d'entre 3.000 i 5.000 habitants. Les úniques polis que no van compartir-ho van ser Atenes i Esparta, les dues polis més grans i importants de la civilització grega.
- La seva política estava totalment aïllada de qualsevol altre polis.
- La societat de totes les polis estava formada de ciutadans lliures i esclaus.
- Eren independents econòmicament i no havien de dependre de cap més organisme extern.
- Tots els ciutadans comptaven d'una gran participació i s'involucraven en els assumptes de la comunitat.
- Tenien tradicions i festes pròpies i diferents de les altres polis.
- Dins la polis donaven culte a una divinitat comuna.
- Cada polis tenia una divinitat protectora pròpia i creadora de la polis.

En aquestes dues imatges podem veure les polis més importants i tot el territori que era considerat Grècia en aquells moments. 













Entre els s. VIII i VI a.C. molts dels ciutadans grecs d'aquestes polis van començar a tenir deutes degut a la manca de terreny. Quan els deutes van ser insostenibles, per poder de ser esclavitzats, van començar a emigrar per les costes del Mediterrani i del mar Negre buscant metalls amb els que poder comercialitzar.

En blau, zones per les que navegaven els emigrants.



















Aquests emigrants es van anar instal·lant en diversos territoris en els quals hi havia comerç i podien guanyar-se la vida i reduir els seus deutes. En tots aquests territoris hi van crear colònies, en les quals hi van establir la cultura i donaven culte als deus protectors de la polis de la que provenien.

D'aquestes colònies se'n beneficiaven tant els natius del territori com els grecs nouvinguts. La gent autòctona en treia profit ja que els estrangers els van ensenyar noves tècniques com ara els tors per fer peces de ceràmica molt més fàcilment, la moneda, la metal·lúrgia (per tractar ferro), l'escriptura i també el conreu de la vinya, l'olivera. Per altra banda, els estrangers treien molt benefici de metalls com l'or, la plata, el coure i l'estany. 

D'aquesta manera, la cultura i la religió gregues es van estendre i van arribar a tants territoris i així de conegut es avui en dia en moltes parts del Mediterrani. 

Paula Vinci
1r Batx