31 de gener de 2018

ECONOMIA I MONEDA A L'ANTIGA GRÈCIA

L'economia a l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, augmentada encara més per la pobresa relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. Al començament del segle IV a.C. , es van desenvolupar la artesania i el comerç (principalment marítim), que van ser cada vegada més importants en el període clàssic.

ELS GRECS A CATALUNYA


Durant els segles VIII a.C. a l'altre banda de la Mediterrània els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l'escassetat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d'establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani.

LA MONEDA GREGA

L'encunyació de monedes va arribar a Grècia a l'any 550 a les ciutats comercials costaneres. Els primers intercanvis comercials es van fer a barata o amb monedes gregues. 

Les primeres monedes eren d'electrum (barreja d'or i plata) i després de plata pura, que era el metall valuós més comú. Més endavant, a partir del segle V a.C., començarien també a fabricar-se monedes menys valuoses, realitzades en bronze.
moneda d'electrum

Les monedes més famoses de l'antiguitat grega van ser els mussols atenesosque encara s'utilitzen per fer euros, que són encunyats a Grècia.


mussols atenesos

USOS DE LA MONEDA
La moneda tenia diversos usos:
  • Servien com a diners, per a intercanvis comercials, i també per les ciutats-estat, per a la contractació de mercenaris i per al pagament als ciutadans.
  • Eren una font d'ingressos.
  • Servien com una forma d'emmagatzemar metalls preciosos i així poder traslladar-los com bé de costum. Això explica els descobriments de monedes ateneses amb altres concentracions de plata.
Per si algú està interessat a saber una mica més enllà sobre quines eren les monedes mes usades a Cartago, Grècia i Roma, us deixo aquest vídeo.


Sílvia Pampliega
4t ESO

30 de gener de 2018

LA VESTIMENTA ROMANA

Una societat, i més ben dit una civilització, es defineix per diferents patrons culturals. La vestimenta és gran part de la cultura d'una nació: ens permet conèixer els seus gustos, les seves idees, i el seu poder de creativitat. Roma va convertir la vestimenta en un símbol nacional i estatus social. Veient a un romà per la seva vestimenta, podríem saber en qüestió de segons,  si aquest és ric o pobre. També veient a dos romans rics, podríem saber immediatament quin d'aquests té un càrrec públic. La vestimenta no només ens diferencia del qui és romà i del que no ho és, sinó que també ens permet diferenciar al romà del romà. Va ser dissenyada per ser un símbol d'estatus i poder personal, aquesta es va anar adaptant des dels seus principis. 



1.Els teixits a Roma


Els romans van usar pràcticament els mateixos teixits que els grecs, però els més comuns, eren la llana i el lli. Hi ha alguna evidència de que van utilitzar cotó importat de la Índia. 
La llana era la més emprada degut a la seva disponibilitat i la facilitat del seu tractat.
Altres materials utilitzats, van ser la seda, teixit que era importat de Xina, i les pells d'animals, que en principi eren pròpies de pastors, però en època imperial, es van convertir en objectes de luxe. 
La túnica, va anar evolucionant en colors i formes. La major part dels tints eren d'origen vegetal, i alguns colors resultaven especialment cars com la porpra (extret del múrex) .



La porpra era extreta d'un gasteròpode anomenat "múrex"  importat de l' India 
2.Models de peçes: interiors i exteriors
  • Interiors:
    • Subucula/Subligaculum: túnica que els  servia per dormir.
      Subucula home i dona 
    • Subligar/Cinctus: una mena de pantalons blancs. Amb el temps aquests calçons van passar a ser utilitzats tan sols pels còmics, atletes o camperols. 
    • Subligar dels homes
    • Fascia: Una mena de franja de tela que s'utilitzava com a sostenidor. Altres dones portaven el Strophium, cinta de cuir suau que sosté tot el pit. 

Fascia de dones
  • Exteriors: 
    • Túnica: formada per dues peces de llana cosides, amb obertures per al cap i els braços. Es lliga amb un cinturó.
      Túnica de l'home 
    • Toga: tros de tela, que es posava difícilment mitjançant plecs i voltes.
      Toga de l'home i de la dona 
    • Stola: era el vestit de la dona romana casada, i es posava sobre la Subucula.
      Stola (la tela blava)
    • Palla: una mena d'esclavina usada per les dones. 
3. El calçat 
Els romans utilitzaven el tipus de calçat etrusc, encara que fos amb petites modificacions. En l'antiga Roma, el calçat també depenia de la classe social del que el portava. 
No hi havia gran diferència entre el calçat masculí i el femení, però el calçat femení estava fet amb pells més suaus, de diferents colors i era més ornamentada.
El calçat s'utilitzava segons el clima i l'activitat que s'havia de fer. Al arribar a casa, el costum era treure's el calçat usat al carrer. 
  • Tipus de calçat:
    • Carbatina: calçat dels pagesos, fabricat en una peça de cuir.
    • Calceus: una mena de sabata tancada, que era prohibida pels esclaus i que s'utilitzaven en públic per les grans ocasions. 
    • Caliga: una espècie de sandàlia amb unes corretges lligades per sobre els turmells i que eren usats pels soldats i els legionaris. 
    • Cothurnus i Crepida: calçats utilitzats pels actors.
    • Pero: botes pels treballadors agrícoles. 
    • Solea: era una simple sola de cuir destalonada. 
    • Soccus: era el calçat més comú entre la plebe, una 'sabatilla' de llana, utilitzada per homes i dones.  
Aquí es poden veure tots els calçats romans.
Meryem Merimi 
4t ESO

29 de gener de 2018

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (V): HERA

Quan sentim la paraula mare, pensem en una figura acollidora i reconfortant. Bé, Hera podríem dir que no era res d'això. Tot i així, és una gran deessa i convé explicar la seva història.

ZEUS I HERA
Zeus, després d'intentar emparellar-se amb les seves altres dues germanes, es va decidir per Hera. Era la més bonica de totes, i Zeus n'estava ben enamorat. Però Hera, havent sentit el que els havia passat a les anteriors pretendents, sempre el rebutjava. Tot i així, gràcies a un pacte i a la perspicàcia de Zeus, es van acabar casant, i Hera es va convertir en la deessa del matrimoni. Després, van tenir uns quants fills: Ares, déu de la guerra, Enió, deessa de les batalles, Hebe, deessa de la joventut i Ilítia, deessa dels parts.
Estàtua d'Hera
ELS SEMIDÉUS I HERA
Zeus no és conegut precisament per ser un marit bo i fidel. Enganyava Hera sempre que podia amb princeses mortals, cosa que feia que Hera s'enfurismés molt sovint. Podem parlar de molts herois que van passar infortunis per culpa d'Hera, per exemple Hèracles, o, com és més conegut, Hèrcules, que va néixer de Zeus i una mortal, així que Hera no estava molt contenta. De fet, va intentar matar-lo unes quantes vegades.

HEFEST I HERA
Ja que Zeus l'enganyava constantment, Hera volia venjar-se, però no podia der-ho amb cap home, ja que era la deessa del matrimoni. Així, va decidir que tindria un fill sola (ja he dit en anteriors entrades que als déus no els interessa gaire la biologia). Així, va ser, però quan va néixer, era un bebè molt lleig, amb les extremitats més petites del que solen ser i amb la cara deformada. Hera va decidir que a aquell bebè no el volia, així que el va tirar daltabaix del Mont Olimp. Hefest va caure al mar on va aprendre l'art dels ferrers i la forja amb els ciclops. Quan va ser més gran, va decidir tornar a l'Olimp i venjar-se de la seva mare. Però això ja és una altra història.

Tot i l'autèntic caràcter d'Hera, Disney n'ha fet una versió molt més maternal, precisament a la pel·lícula "Hèrcules". Aquí la podeu veure:


Maria Erra
1r Batx

26 de gener de 2018

LES CRIATURES A HARRY POTTER

Com ja deveu haver vist, m'agrada molt Harry Potter, i en aquesta tercera entrada referent a la saga de llibres escrita per J. K. Rowling, us parlaré sobre les criatures fantàstiques que hi apareixen, les quals estan relacionades amb la cultura clàssica.

FLUFFY

Fluffy és el gos de tres caps encarregat de guardar la pedra filosofal, el qual té origen en el ca Cèrber, qui s'encarrega de custodiar l'Inframón.

A aquest l'adormen amb música, com ho feia el personatge mitològic Orfeu, que adormia a les bèsties amb la seva lira.



BASILISC

El basilisc, en la mitologia clàssica, té la capacitat de petrificar amb la mirada, com la gorgona Medusa.

El nom d'aquesta criatura prové del grec βασιλίσκος, que significa "petit rei" (entre les serps).


BUCKBEAK

És una criatura hipogrif, és a dir, un encreuament entre un griu i una euga. En les novel·les, apareix tirant del carro del déu del sol i les arts, Apol·lo / Febo.


THESTRAL

Són cavalls alats com el famós Pegàs, el company del heroi grec Bel·lerofont (i no d'Hèrcules).


FAWKES

És l'au fènix de Dumbledore, i prové de la cultura egipcia. El seu nom, tot i això, ens ha arribat a través del grec: Φοῖνιξ.


CENTAURES

Els centaures són unes criatures molt importants en la mitologia clàssica, i apareixen a Harry Potter nombroses vegades.
Quirón és el tutor dels herois.
Nessos és el centaure que va aconseguir matar a Heracles enganyant a la seva esposa.

GEGANTS
El germà del personatge Hagrid és un gegant.

En la mitologia grega, els gegants són uns éssers que lluiten contra els déus olímpics en l'anomenada Gigantomàquia.




Marta Orte
1r Batx

25 de gener de 2018

ART ROMÀ

L'art romà va ser un detonant per l'art de més tard, ja que, juntament amb altres poblats, van formar una base artística increïble.

Les obres d'art de l'Antiga Roma denoten influències d'estils artístics dels pobles conquerits, com per exemple regnes hel·lenístics o l'art etrusc.

LES CIUTATS

L'art romà va ser fonamentalment urbà, ja que les ciutats eren on s'hi passava més temps. Això és reflexa en que les ciutats romanes solien tenir un traçat regular, i en l'espai intern, el qual s'organitzava entorn el cardus i el decumanus (els dos carrers principals que es creuaven al centre, on hi havia el fòrum).

Es van pavimentar els carrers, construir clavegueres i conduccions d'aigua i els habitatges dels ciutadans més rics (les domus), que eren decorats amb pintures i mosaics. També es van construir les insulae, cases de pisos on hi vivia més d'una família.


Ciutat de Tàrraco

L'ARQUITECTURA

Els romans van adoptar les formes externes de l'art grec i van introduir exitosament recursos com l'arc, la volta i la cúpula.

Els materials més utilitzats per tal que els edificis romans fossin molt sòlids van ser principalment el formigó, els maons i les pedres. Tot i això, no eren suficients per resistir-ho tot, així que les parets exteriors dels edificis es recobrien amb marbre.

A part d'aquests materials, l'interior dels edificis podia estar decorat amb pintures murals i mosaics.

Les grans obres arquitectòniques romanes tenien sempre una utilitat pràctica, és a dir, per satisfer les necessitats de la població. També acostumaven a ser molt grans per tal de donar una imatge de poder. Els edificis més importants se situaven al fòrum.

Els edificis més destacables de l'arquitectura romana són els temples, les basíliques, les termes, els amfiteatres, els circs, els teatres, les tombes monumentals, els monuments commemoratius i les obres d'enginyeria.


Circ de Tàrraco

ELS ROMANS I L'ART DE LA IMATGE

Tot i l'arquitectura ser la manifestació artística més exitosa, l'escultura, la pintura i el mosaic també s'han de destacar.

L'escultura va ser molt influenciada per la tradició grega i hel·lenística, i es va caracteritzar pel seu realisme. Les estàtues s'acostumaven a fer de marbre i de bronze, però també en altres tipus de pedra. El més important de les escultures era el cap, el qual s'intentava imitar el més semblant possible.


Escultura de Marc Aureli

Marta Orte
1r Batx

24 de gener de 2018

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (IV): GEA

Hem parlat de moltes mares de la mitologia, però sens dubte cap d'elles és comparable a la Mare Terra. Així doncs, aquesta és la seva història. Tot i així, us aviso; l'incest és cosa normal entre les divinitats.

INICIS
Al principi només existia el Caos, una força obscura. Aquesta va crear Gea, la Terra, junt amb Pontos, el mar, i Tàrtar, la personificació de l'inframón. Segon alguns mites també crea Eros, el déu de l'amor. A Gea se l'anomena la Mare Terra perquè engendra gran part de personatges de la mitologia, i per tant és mare o àvia de la majoria de divinitats. 

Gravat de Gea amb alguns fills seus
FILLS
Tal com hem dit abans, Gea engendra moltes criatures, però algunes les engendra sola, i d'altres no (deixarem el factor biològic de banda). Ella mateixa, doncs, dona llum a Urà, déu del cel, Èreb, que representa la capa sota la terra destinada a les persones mortes (una part de l'inframón), Nix deessa de la nit i les tres ennies, portadores del destí dels mortals..

FILLS AMB PONTOS
Amb Pontos, el seu germà, va tenir vàries divinitats marines com Nereu, Taumont i Frocis, i la deessa de les tempestes marines, Ceto.

MATRIMONI AMB URÀ
Gea es casa amb un fill seu, Urà, que representa el cel. Amb ell té 12 fills, sis nois i sis noies, que els anomenen titans. Aquests són Tetis, titànida de les aigües fluvials, Oceà, tità de l'Oceà, Crios, tità del sud, Jàpet, tità de l'oest, Hiperió, tità de la llum i l'est, Ceos, tità del nord, Cronos, tità del temps, Febe, titànida de les profecies, Teia, titànida de les llums, Temis, titànida de la justícia i la raó, Mnemòsine, titànida de la memòria i Rea, la Gran Mare. 
També, després d'aquests, té altres fills amb Urà com els hecatonquirs i els ciclops majors, però a Urà li semblen tan desagradable que els tira al Tàrtar. Per aquesta raó, Gea acaba fent que un dels seus fills, Cronos, destroni i mati al seu pare. Però això ja és una altra història.


Gravat dels titans en guerra amb els déus

Maria Erra
1er Batx

23 de gener de 2018

IFIGÈNIA

Anselm Feuerbach, Ifigènia

Ifigènia era la filla gran del Rei Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra.
Un dels mites més famosos i més escoltats va ser quant el seu pare, va anar a fer un viatge des de Aulis fins a Troia. Ell era el capità de les tropes gregues. Va començar a fer un vent molt fort i desfavorable per el viatge, llavors el vident Calcas va dir que la causant d'aquest vent era la seva filla gran. Es veu que Artèmia havia estat ofesa per Agamèmnon, que va dir que era millor caçador que ella. Llavors Artèmia es va enfadar molt i va decidir fer aquest vent que cada cop anava a més.
Al cap de bastant, Artèmia va decidir que el perdonaria i faria desaparèixer el vent si sacrificava a la seva filla gran, Ifigènia.

Així que Agamemnon es va preparar per la terrible pèrdua de la seva filla, va deixar que la seva filla marxés des de Micenas fins a Aulis. Agamèmnon va decidir que la seva esposa no sabés el que anava a succeir i li va dir que anava a casar-la amb Aquil·les. Clitemnestra el veure que Agamèmnon havia enganyat el va assassinar amb el seu  amant Egist.

Hi han altres versions que expliquen que a ultima hora Artèmia va substituir el seu cos a l'altar per un cérvol   i es va emportar a Ifigènia fins a Tauris.A la península de Crimea envoltada per la Boira. Allà es va convertir en sacerdotessa del temple d'Artemisa.
Tot i així Ifigènia també surt en alguns mites relacionats amb el seu germà Orestes, que era el protagonista, el curiós és que sempre que surt Ifigènia en algun mite, sempre s'hi relaciona Artèmia.

Aquí tenim una pel·lícula que explica molt clarament el mite de Ifigènia:

22 de gener de 2018

CURIOSITATS SOBRE L'ANTIGA GRÈCIA

Parelles de soldats homosexuals

Resulta que a més a més d'acceptar l'homosexualitat també es fomentava: enviaven a la guerra parelles homosexuals de soldats. La lògica que seguien per a fer-ho, encara que a l'actualitat podríem pensar que és contraproduent, és que, al tenir una relació sentimental amb la teva parella al combat, faries el possible per a salvar-la i així convertint-te en un soldat molt més eficaç. A més a més, deien que si un dels dos moria, el dolor faria que l'altre es volgués venjar, arribant a combatre més feroçment.
parella homosexual
Existien diferents tipus de prostitutes

La prostitució és la professió més antiga del món. Existia una jerarquització, existien les esclaves, prostitutes independents i les luxoses. Aquestes últimes eren extremadament belles, tenien formació artística i vestien amb roba luxosa. Disposaven una posició social alta i no eren repudiades. Fins i tot, molts homes preferien que els veiessin amb companyia d'aquestes que amb la seva dona. Així doncs, no eren cap motiu de vergonya.

El matrimoni

El matrimoni va ser una institució comercial, i com passava en les societats patriarcals, era el pare qui decidia sobre el futur dels seus fills. Per suposat, el deure de la dona era tenir fills dins del matrimoni. El casament durava tres dies i normalment se celebrava a l'hivern. Les dones solien tenir 16 anys quan es casaven mentre que els homes, podien buscar parella fins els 30 anys.

El maquillatge

La bellesa era important a l'antiga Grècia. Es buscava la simetria, i per tant, l'harmonia i les proporcions. Encara que en un principi el maquillatge i tot tipus de perfums estaven prohibits, poc a poc, es va treure aquesta prohibició i d’aquesta manera iniciar el comerç que encara existeix en els nostres dies de productes de bellesa.
Cànon de bellesa segons els grecs
L'educació

L'educació era diferent a l'Antiga Grècia, depenia segons si eres dona o home. Les nenes no podien anar a l'escola, sinó que la seva mare, les seves àvies i les seves criades eren les encarregades de convertir a una petita senyoreta en una bona esposa.
En el cas dels nens, era optatiu portar els fills a l'escola. Normalment fins als 7 o 8 anys era la mare l'encarregada de la seva educació, però després, començaven a emprendre responsabilitats i a anar a l'escola.
Hi havia tres assignatures bàsiques: llengua, música i gimnàstica per a mantenir un equilibri entre ment i cos. S'aprenien versos de memòria, a tocar diferents instruments i es posaven en forma lluitant uns contra els altres.

Helena
1r Batx.

19 de gener de 2018

ELS RIUS DE L'INFRAMÓN (I): ESTIX

És un afluent d'un riu que s'ha de travessar perquè córrer just per davant de l'entrada a l'inframón i es deia que tenia propietats màgiques. Estix significa "odi" i més endavant explicaré perquè s'anomena així.

Estix la nimfa
Estix era una de les nimfes filles d'Oceà i Tetis la qual donava nom a una Font d'Arcàdia que es deia que perdia la seva aigua a sota terra i alimentava al riu també anomenat Estix. Aquesta nimfa és la personificació d'un dels rius infernals d'Hades.
Va tenir quatre fills amb Pal·lant anomentas Nice, Cratos, Bia i Zelos a més del monstre anomenat Escil·la. Un altra fill atribuït a Estix és Ascàlaf.

El riu Estix i les seves propietats
L'indret on s'unien tots els rius de l'inframón s'anomenava llacuna estix.
Es deia que l'aigua d'aquest riu era verinosa. 
A més, els déus anomenaven el riu Estix per fer el seu jurament més sagrat.
Quan les persones morien les ànimes eren enviades a l'inframón i representa que Creont les portava amb una barca a través del riu Estix, ja que era la única manera de travessar-el.

Creont transportant les ànimes cap a l'inframón



















El taló d'Aquiles
Un mite diu que Tetis va submergir el seu fill Aquil·les al riu Estix per tal que es tornés invulnerable i ho va aconseguir tret del taló, lloc pel qual Tetis el subjectava, per això el taló d'Aquil·les era l'única part del seu cos vulnerable i per on el podien matar. D'aquí el perquè el van matar durant la batalla tirant-li una fletxa al taló.

Creont a la barca amb les ànimes
















Paula Sala
1Batx

ETS LA MEVA MUSA

Encara que la seva definició sigui incerta, es considera que les Muses van ser les nou filles de Zeus i Mnemosine. Es deia que les muses baixaven a la terra i buscaven als homes dels quals la seva inspiració havien d'alimentar. Aquests homes privilegiats sentien les seves veus i les transformaven en idees i pensaments propis.

Tot i així, antigament, les muses només eren tres les quals es dedicaven a la meditació, la memòria i el cant. Finalment, es va acabar consolidant per tot Grècia que de muses n'hi havia nou. Homer menciona varies vegades a una Musa en particular i a altres Muses en plural però tan sols una vegada diu que eren nou muses, però sense mencionar els seus noms. Hesíode va ser el primer que va donar els noms, i a partir d'aquí, doncs, comencen a ser reconegudes.
Les nou muses
En un principi, les nou Muses fomentaven la inspiració dels homes, però més tard, cada una d'elles va adquirir una determinada funció. Les nou muses eren les següents:

Calíope
- Calíope: Era la musa de la poesia èpica i heroica i protectora de la eloqüència. En definitiva: la musa dels grans poetes. El seu nom significa "la bella veu" i era representada amb una corona de llorer.

- Terpsícore: La musa de la dansa i la protectora d'aquest art. Era anomenada "l'amant del ball" i era representada amb peus lleugers ballant un compàs aeri.

- Erato: Era anomenada "l'adorable". Fou la musa de la poesia romàntica i protectora de l'amor. La representaven amb una lira.

- Talía: Musa de la comèdia i de la poesia pastoral i protectora del teatre. Li deien "la festiva" i sostenia un bàcul, una màscara de pastor i portava una corona de flors salvatges.

Urània
- Urània: Anomenada "la celesta", era la musa de l'astronomia i de la filosofia, protectora de les constel·lacions. Sostenia instruments matemàtics així mostrant el seu interès per les ciències exactes.

- Clio: La musa "la que dóna la fama". Era la musa de la història i protectora de les belles arts. Recordava totes les grandioses i heroiques accions amb els noms dels seus autors. Es representava amb una corona de llorer, un llibre i una ploma.

- Euterpe: Era la musa de la música instrumental i protectora dels intèrprets. Li deien "L'encantadora" o "Senyora de la Cançó", era representada amb una flauta i amb garlandes de flors fragants i fresques.
Melpómene

- Melpómene: Musa de la tragèdia i protectora de l'art líric. Portava una corona d'or i empunyava una daga i un ceptre.

- Polimnia: El seu nom significa "la dels himnes variats". Era la musa de la memòria i de l'art mímic, era la protectora dels actors però també musa de la retòrica i dels himnes. Era representada sostenint un ceptre.

Es deia que el macedoni Píer va ser un dels primers en introduir l'adoració a les nou Muses al peu del Helicó. Allà hi havia un temple i estàtues on se celebrava el festival de les Muses, anomenat Museia. La muntanya parnàs també era consagrada a elles i a prop de Castalia tenien un temple dedicat a les nou Muses.



Helena Osset
1r Batx

18 de gener de 2018

LA SOCIETAT ROMANA

La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:
  •  Patricis: Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos.
  • Plebeus: Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a què van aconseguir poder tenir un representant que lluités pels seus drets. Aquest plebeus havien de pagar uns impostos als patricis.
  • Clients: Els clients eren plebeus que estava protegits pels patricis. Aquest s havien d'obeir els patricis a canvi de diners per poder sobreviure. Una de les curiositats d'aquest grup és que es podien presentar a les eleccions, però només en funció de el numero de clients.
Classificació dels ciutadans romans

A dins dels no ciutadans hi havia varies classes, són:
  • Els lliberts: Eren considerats aquells que havien set escaus i s' havien alliberat, tot i l' alliberació no tenien els mateixos drets que els ciutadans a no se que tinguessin un fill que el nadó seria considerat ciutadà.
  • Els estrangers: Eren habitants de les ciutats de Laci, en aquest individu no se'ls deixava votar.
  • Els esclaus: Els esclaus eren homes, dones i nens que eren propietat dels amos, al poder i vendre se'ls considerava objectes i no pas persones, al no ser considerats persones no es podien casar, en cas que nasqués un fill , passaria directament a ser esclau.      
Dintre del selecte grup de esclaus hi havia tipus d'esclaus, eren:
  • Esclaus públics: Aquest eren propietat de l'estat i eren els encarregats de fer el treball públic, ja sigués obres, etc.
  • Esclaus familiars: Aquests eren esclaus de l'amo de la casa. En aquest cas feien la feina del camp o de la casa.
Exemplificació dels que no eren considerats ciutadans
En aquest vídeo, ho explica d'una manera més fàcil d'entendre:


Lluis Domenech
1r Batx.            

17 de gener de 2018

EL LLATÍ , LA LLENGUA DE L'IMPERI

L'origen i expansió del llatí
El llatí, és una llengua de la branca itàlica, que va ser parlada en l'Antiga Roma i, posteriorment, a l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, arribant fins i tot a l'Edat Contemporània, ja que es va mantenir fins i tot com a llengua científica fins al segle XIX. El seu nom deriva d'una zona geogràfica de la península itàlica on es va desenvolupar Roma, el Laci (Latium).
ubicació del Laci (Latium) actualment

Entre els segles III aC i II dC, el llatí va esdevenir la llengua de la gran part dels pobles que constituïen el regnat romà, com a part del transcurs de la romanització. El llatí anava substituint de manera parsimoniosa la majoria de les llengües assentades de la meitat ponent de l'Imperi.
Es va desenvolupar fins esdevenir a les llengües romàniques, que són les següents:
    * La península Ibèrica: castellà, català, portuguès i el gallec.
    * França: francès i occità.
    * Itàlia: italià i sard.
    * Suïssa: francès.
    * Llevant d'Europa: romanès.
Mapa de les llengües romàniques al s. VII d.C
Les etapes del llatí
 Està format per 8 etapes, que les explicaré a continuació: 
  - Llatí Prohistòric: Van sorgir les primeres inscripcions conegudes del llatí.
  - Llatí Arcaic: Comença amb els primers testimonis de textos literaris, és a dir és l'època de la formació del llatí.
  - Llatí Clàssic: Aparèixen noves modalitats d'escriptura, acaba el període de la formació de la llengua i és la llengua principal en la parla de les ciutats de Roma.
   - Llatí Postclàssic: Innovacions d'estil d'escriptors com Sèneca o Tàcit. Reflexió en les seves obres la llengua popular, com Petroni.
   - Llatí Tardà: El llatí i la llengua parlada, són percebuts com dues entitats diferents. S'integrarà el llatí cristià, que introdueix els manlleus i canvis de significats per a la necessitat d'anomenar conceptes propis de la nova religió cristiana.
    - Llatí Medieval: És la llengua escrita, però la poc parlada.
   - Llatí Humanístic: Grup d'individus que volen recuperar el llatí, tan la llengua escrita com parlada, també volien imitar als antics.
    - Neollatí: És el llatí actual, normalment són paraules associades a aparells  tecnològics i a la societat.
Aquí teniu un vídeo sobre la difusió del llatí:



Meryem Merimi
4t ESO

16 de gener de 2018

LES DONES A GRÈCIA

La dona a l'Antiga Grècia era triplement esclava: marit, fills i llar.

Les dones a l'Antiga Grècia 
  • Durant al llarg de la seva vida estava obligada a ser representada per un tutor. Durant la infància de la dona, estava sotmesa pel seu pare. A l'adolescència, es casava amb catorze o quinze anys i estava sotmesa pel seu espòs, que sempre ell era més gran que la dona. A la vida adulta, estava sotmesa pel seu espòs, però si quedava viuda, llavors estava sotmesa pel seu germà.
  • Les dones no tenien drets, estaven totalment apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats, ni parlar en públic.
  • Les dones podien sortir de casa , només quan hi havia festes religioses.

CONCEPCIÓ I NAIXEMENT

La repressió i el pensament purament masclista es donava des de que les gregues eren nadons. Mantenir una dona era molt poc enriquidor i no valia la pena. La majoria d'elles eren abandonades.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Durant la infància i l'adolescència, les nenes no podien accedir de cap manera a l'educació. Però hi ha algunes zones on hi havia escoles especials només per dones. En aquestes escoles aprenien a teixir, a filar, a dur a terme tasques domèstiques... i fins i tot et preparaven pel matrimoni.

La infància
VIDA ADULTA

Quan arribaven a l'edat de casar-se, 14 o 15 anys, el pare decidia amb qui es casaven. El nuvi, que solia tenir vint anys o més, seguia les indicacions del seu pare i els interessos familiars. El nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte prematrimonial on s'acordava el dot que havia d'aportar ella. Després de la celebració, la dona casada ja es traslladava a casa dels pares d'ell.

Cuidar dels fills era la tasca més important per a una dona, era una gran responsabilitat i l'únic àmbit en el que prenien el paper principal.

Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys, quan era enviat a un mestre privat. Les filles estaven amb la mare fins el moment de casar-les.


Si voleu més informació, aquí us deixo un link.

Martina Vilar
1r Batx

15 de gener de 2018

FESTES ROMANES

A l'antiga Roma, quasi cada dia es celebrava alguna festivitat relacionada amb alguna divinitat, amb  els cicles agrícoles o amb la fecunditat, sempre acompanyades de rituals o sacrificis. Molts d'aquests feriae encara perduren avui dia, com a herència d'aquell passat on l'oci estava ben vist i el treball era només feina d'esclaus.

Hi havia tres tipus de festes diferents:

Stativae, eren festes que es celebraven cada any.
Imperativae, eren unes celebracions obligatòries per purgar un problema amb els déus.
Conceptivae, també eren festes celebrades cada any però sense un dia fix.

Les més importants eren:

La Parentalia es celebrava del 13 al 21 de Febrer, era una festa dedicada als difunts, els familiars anaven al cementiri, on visitaven les tombes dels seus parents morts, i realitzaven diverses ofrenes i sacrificis. Aquesta celebració ha esdevingut el dia de tots sants.

Carmentalia eren dos dies (11 i 15 de Gener) els quals estaven dedicats a Carmena, la deessa de la salut de la dona.

Floralia era una festivitat en honor a Flora, la deessa de les flors i la vegetació, durava del 28 d'abril al 2 de maig. Aquesta festa tenia una ambient lasciu on es buscava el plaer.

Saturnalia era una festa celebrada cada 17 de Desembre, dedicada al déu Saturn. Es celebrava un cop les feines del camp s'havien acabat i era similar amb el carnaval i el nadal, ja que tot estava permès i la gent es disfressava.

Lupercalia era una festa coneguda com a festa del llop ja que estava dedicada a Luperc, el déu de la fertilitat i protecció dels ramats dels llops. És una de les celebracions més antigues 

Romans durant una celebració
Aquí adjunto un vídeo molt interessant que explica la Saturnalia detalladament.



Èlia Vilà
1r Batx