Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

ANDRÒMEDA

Imatge
Dins la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, els reis d'Etiòpia. La seva mare estava estava tan orgullosa de la seva bellesa i de la bellesa de la seva filla que va declarar que la seva bellesa era encara més bonica que les Nereides, la qual cosa les va fer enfurismar i es van anar a queixar al déu Posidó. Aquest va amenaçar en enviar una inundació i un monstre marí anomenat Cetus perquè pogués destruir el regne per culpa d'aquesta ofensa.

Davant d'aquesta por de veure el seu poble destruït, els reis van consultar l'Oracle d'Amón, el qual els hi va explicar que la única manera de salvar el poble i calmar la ira de Posidó era entregar el sacrifici de la seva preciosa filla Andròmeda al monstre. Els reis no van tenir més opció que encadenar la seva filla Andròmeda a unes roques punxegudes perquè Cetus acabés amb la seva vida, però van prometre que si algú l'aconseguia salvar, li donarien la seva mà en matrimoni.



Desesperada i demanant pieta…

LA DONA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La dona a l'antiga Roma és un tema que, encara avui, es manté entre ombres. Una documentació escrita sobre emperadrius i aristòcrates encara que sigui curta, és la més destacable.Tot i així, el col·lectiu femení de les menys afavorides es pràcticament desconegut.  "Quan mirem al passat, les notícies que ens arriben són molt escasses, desarticulades i anecdòtiques, referides en la seva major part a les dones del nivell social més alt i sempre de manera marginal en els textos que relaten la vida o fets destacats dels familiars homes." - Isabel Barceló

La condició de ser dona a Roma
La classe social en la que naixia una dona romana determinava el seu rol dins la societat. Les dones constituïen una classe a part on els seus drets van variar, de la mateixa manera que els de la ciutadania, a través del temps. Sabem en general, i fos quin fos el seu estatus, que elles mai van tenir la merescuda totalitat dels drets ciutadans que eren atorgats als homes, ni podien gaudir de la majoria…

EL MENJAR A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Us explicaré la alimentació dels grecs.
SEQÜÈNCIA DELS ÀPATS
Els grecs menjaven tres o quatre vegades al dia. L'esmorzar, que s'anomenava akratismós, hi havia pa d'ordi sucat en vi, que s'anomena akratos, a vegades complementaven amb figues i olives. També menjaven creps, per tant aquella època ja existien les creps. Al migdia, hi havia un dinar ràpid i s'anomenava ariston. El sopar, depinon, era l'àpat més important, com els romans. Fins i tot també es feia un berenar. Els homes i les dones prenien els seus menjars per separat. Quan la casa era petita, els homes menjaven en primer lloc, les dones després i finalment els esclaus. 

COM ES MENJAVEN?

Menjaven normalment asseguts en cadires, els bancs es van utilitzar per als banquets. Les taules eren força altes per als àpats i baixes per als banquets els quals eren rectangulars. A partir del segle IV aC, la taula era rodona. 
Els coberts no s'utilitzaven, però la cullera si. Es menjava amb els dits. Els ganivets s…

EL RAPTE DE LES SABINES

Imatge
El rapte de les sabines és una llegenda romana molt popular que ha estat representada per molts pintors i escultors. El mite explica el segrest de les dones del poble de Sabínia per part dels fundadors de l'Antiga Roma.
En els seus principis, Roma era una petita ciutat poblada per una majoria masculina, i per aquesta raó el rei Ròmul va organitzar un esdeveniment esportiu en honor al Déu Neptú, el Déu del mar, i va convidar als homes i dones dels pobles veïns. Molts d'ells van venir a l'esdeveniment i els sabins van venir acompanyats de les seves famíles, i per tant, amb el seu rei Titus Taci. El que no sabien els pobles veïns és que es tractava d'una trampa. Els romans pretenien assaltar a les famílies quan estiguessin distrets i quedar-se amb les dones per poder continuar amb la seva descendència. 
L'espectacle va començar amb una senyal que indicava als romans el rapte d'una dona, per després portar-la cap als homes. Els romans -amb els seus comportaments més …

LA GUERRA DE TROIA

Imatge
Tot va començar amb el judici de Paris amb la disputa de Zeus i Posidó.
Com als avantpassats de Zeus, ell seria destronat per un dels seus fills, en saber-ho va obligar Tetis a casar-se amb un mortal. Peleu i Tetis van tenir un fill anomenat Aquil·les, que, segons la profecia, moriria jove a Troia. 
En el casament de Peleu i Tetis, tots van ser convidats menys Eris, on es va presentar i va deixar una poma d'or amb un gravat que deia: "per la més bella" i la poma va ser reclamada per Hera, Atena i Afrodita.
Zeus va acabar amb l'assumpte escollint un príncep de Troia, en aquest cas Paris (criat per un pastor després d'haver estat abandonat) on les tres deesses van intentar subornar-lo. Primer Atena li va oferir saviesa, destresa en la batalla i les habilitats dels grans guerrers. Hera li va oferir el poder polític i el control de tota Àsia. I per últim, Afrodita li va oferir l'amor de la dona més bella del món. Paris concedeix la poma d'or a Afrodita i torna a …

LA MEDICINA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
ORÍGENS
Els romans van adquirir la majoria dels seus coneixements en medicina dels grecs. Sobretot, gràcies a Hipòcrates, qui va ser una gran font d'inspiració i ajuda, ja que va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties que va tractar.

Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges hi aprenien tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes, però, no eren estrictament científics, sinó que es combinaven amb rituals religiosos.

ELS PROFESSIONALS Molts dels recent formats metges, començaven a formar-se professionalment a hospitals de l'exèrcit. Allà aprenien sobre anatomia i cirurgia per curar les ferides dels soldats. 
Els metges experimentats solien ser esclaus o lliberts, que es desplaçaven de poble en poble tractant els seus pacients a les fires o mercats.

Ara bé, aquests no visitaven a tothom. La gent pobra del món rural era atesa per curanderos amb remeis populars.

També el barber feia sovi…

LLATINISMES II

Com a continuació de la primera entrada de llatinismes, ara llistaré les expressions d'àmbit general amb sentit adverbial temporal:

A PRIORI  És una locució adverbial que significa amb anterioritat a l'experiència, abans dels fets.
Exemple: A priori hi havia cinc solucions, però al final va haver-n'hi sis.
A POSTERIORI És el contrari que l'anterior, i significa amb posterioritat a l'experiència, després dels fets. Exemple:A posteriori vam veure l'error que havíem comès.
AB ILLO TEMPORE Literalment significa des d'aquell temps. S'utilitza per referir-se a fets o accions que es feien des de molt temps enrere. Serveix per emfatitzar el caràcter llunyà d'algun fet.
Exemple:Ab illo tempore els romans van inventar la cloaca màxima.
A.M A.m és una unitat de mesura, literalment significa ante meridiem (abans del migdia) i s'utilitza al parlar de les hores del dia.
Exemple:Hem quedat a les 10 a.m perquè tinc la tarda ocupada.
P.M P.m és el contrari d'a.m, vol dir …