28 de febrer de 2019

LA MITOLOGIA EN ELS PLANETES (II)

SATURN
Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar, i l'únic amb els anells visibles des de la Terra. Aquests anells estan formats per partícules de gel amb quantitats petites de roques i pols. 
És un planeta que té una rotació molt lenta, tant lenta que fins al cap de 30 anys no torna a passar pel mateix punt del firmament.
El seu nom el té degut al déu romà del temps, Saturnus


 El planeta Saturn
Saturn devorant al seu fill, Peter Paul Rubens

URÀ
Urà és el tercer més gran del Sistema Solar. Està en una distància tant gran del Sol, que el Sol vist des d'allà sembla una estrella més del cel. 
El seu nom és en honor al déu grec del cel, Uranus (en llatí). El déu grec va ser el primer fill de Gea, i això l'associa amb el planeta, ja que va ser el primer en ser descobert amb la invenció del telescopi.
 El planeta Urà
La castració d'Urà, Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi

NEPTÚ
Aquest planeta és el vuitè del Sistema Solar, essent també el planeta més gran dels planetes gasosos i el primer que va ser descobert. 
S'hi produeixen fortes tempestes que provoquen vents de més de 200km/h.
El seu nom és degut al déu romà Neptunus, que habita en les profunditats del mar. S'associen ja que el planeta va ser trobat en les profunditats del Sistema Solar. 
                              
El planeta Neptú
Estàtua del déu Neptú


PLUTÓ
Aquest planeta és el més petit i el que s'allunya més del sol. Encara no ha estat visitat per cap nau terrestre.
El seu nom és en honor al déu dels inferns; Plutó. És un planeta que es troba per sota del nivell de la superfície general de l'espai, i a causa d'això el relacionen al déu que viu a l'inframón. 
 El planeta Plutó
Plutó, d'Agostino Carracci

CERES
Ceres és el planeta nan més petit del Sistema, i durant molt de temps va ser classificat com a asteroide
El seu nom és en honor a la deessa Ceres, deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat. 
                                 
 El planeta Ceres
Estàtua de la deessa Ceres
Alba Riera
1r batx

27 de febrer de 2019

PROMETEU

Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu mite té algunes variacions hi ha qui diu que ell era un tità i hi ha qui el representa com a fill d'un tità. La figura de Prometeu correspon amb un heroi cultural ja que està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, l'aparició de la dona i el control del foc per part de l'home. 

Hesíode presenta Prometeu com a un rebel contra el poder legítim de Zeus. I parla sobre alguns dels enganys:

El primer té relació amb l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou i el va esquarterar. Seguidament en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest últim amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís el que més li agradava. Zeus, va fer un judici d'aparença i es va quedar amb el que tenia més bon aspecte. Al descobrir l'engany, es va enfurismar terriblement. 
Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren els déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent que així el fum arribes fins l'Olimp.

Zeus, furiós per l'engany de Prometeu per tal d'ajudar als humans, va castigar-los privant-los del foc, la qual cosa va portar la misèria de la raça humana ja que eren incapaços d'escalfar-se o cuinar. Prometeu, encara no rendit, va pujar a l'Olimp i va robar el foc als déus. Quan Zeus va saber-ho li va imposar un dels càstigs més dolorosos: va lligar a Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li menjarà el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest terrible càstig fins que va ser alliberat per Heracles.


Àguila i Prometeu

Jana Casacuberta
1r batx

26 de febrer de 2019

JULI CÈSAR

Gai  Juli Cèsar (gaius lulius Caesar)  va néixer el dia 13 de juliol de l'any 100 a.c., va ser un polític i militar romà que va destruir la república per formar la primera de les dictadures en el govern de roma.
Va néixer en una de les famílies patrícies i més antigues de l'època, això va permetre que des de petit estigués educat per grans mestres. Quan tenia 12 anys va ser anomenat Flamen Dialis  (sacerdot de Zeus). Era fill de Gai Cèsar i d'Aurèlia Cotta i els 16 anys fou obligat casar-se amb Cornèlia Cinilla. Els 14 anys el seu pare es morir, i va ser perseguit i proscrit quan va negar-se a divorciar-se de la seva esposa. Finalment Juli Cèsar va ser assassinat el 15 de març de l'any 44 a.c. víctima de la traïció del senat romà.
                                                 Juli Cèsar

Algunes curiositats i  actes importants que va fer durant la seva vida van ser:
  • Va corregir el calendari adaptant l'any al curs del sol afegint dos mesos més de tal manera que un any durés 365 dies.
                                             Calendari romà
  • Admirava i envejava  Alexandre Magne, per les seves victòries a la mateixa edat que ell. 
                                           Alexandre Magne 
  • A part de polític i militar, també era un gran escriptor: dues obres destacades han sigut De bello gallico que està dividida en 7 llibres, en cada un dels quals es relata la campanya militar de l'any corresponent entre el 58a.c i 51a.c. L'altra obra és De bello civilis, que està dividida en tres llibres que narren l'esclat i el desenvolupament del conflicte entre Cèsar i Pompeu. A diferència de l'altra obra els llibres no estan dividits d'acord amb els anys, es narren esdeveniments entre el 49a.c i 48a.c. El tercer llibre d'aquesta obra acaba amb l'arribada de Cèsar a Alexandria on li comuniquen la mort de Pompeu. Per Cèsar la literatura va ser la continuació de la política i guerra a través d'un mitjà diferent.

                                De bello gallico i de bello civilis
Juli Cèsar va tenir una vida amorosa bastant complicada: va començar casant-se als 16 anys amb Cornèlia, la qual es va morir mentre donava a llum a la seva filla Júlia Cèsar. Després de la seva mort, Cèsar es va casar amb Pompeia, una neta del dictador Luci Corneli Sila, el mateix senyor que l'havia obligat a divorciar-se de Cornèlia, encara que Cèsar mai ho va fer. Al final, es va divorciar de Pompeia. Finalment es va casar amb Calpúrnia i va estar amb ella fins el dia de la seva mort, aquest matrimoni no va tenir descendència.



 
Calpúrnia
  • En el moment que Juli Cèsar va néixer, ja existia la cesària en el part, i, de fet, es creia que havia nascut per aquesta tècnica. Aquesta creença popular era deguda al seu nom, ja que Cèsar prové d'un dels seus avantpassats anomenat "Caesus", que en llatí significa "tallar".
   Juli Cèsar
  • Juli Cèsar va voler sortir de Roma en direcció a la illa de Rodes, amb l'objectiu d'anar allà per estudiar en un famós centre amb Apoloni, un dels oradors més famosos de l'Antiga Grècia. Pel camí, uns pirates van atacar la seva nau i el van segrestar demanant un rescat per la seva alliberació. Cèsar va dir que la quantitat de diners que demanaven era ridícula perquè considerava que ell valia molt més, així que van augmentar el preu a 50 talents. Finalment va ser rescatat i va jurar buscar venjança.
Segrest pirata de Juli Cèsar 

Anna Canadell
4t ESO

25 de febrer de 2019

ODI ET AMO

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. 
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Potser preguntes, per què ho faig?
No ho sé, però sento que passa així i em torturo.


Odi et amo ("odio i estimo") és el famós inici del poema 85 del poeta romà Catul (s. I a.C.). Està dedicat a la seva estimada, amb el pseudònim de Lèsbia: en realitat es deia Clàudia. Clàudia era una dama bella de l'alta societat romana.

Catul, amb Odi et amo, va saber expressar amb tota emoció el doble sentiment que el feia patir. Són dos versos d'art major carregats d'oposats: odi (odio) i amo (estimo), sentio (sento) i excrucior (em torturo), l'actiu faciam (faig) i el passiu fieri (passa) i requiris (preguntes) i nescio (no ho sé).

El primer vers del poem representa el contrast a la relació amb la seva estimada. El segon vers té varis significats:
  • Excrucior (que vol dir 'estar torturat o tormentat'): deriva del llatí crux, que significa 'creu' i ex, que significa 'fora de'. Literalment significa 'crucificar': la idea de col·locar una persona en una creu per torturar-la.
  • Fieri (que vol dir 'em fa'): és el passiu del verb 'fer'. Simbolitza la idea de la pèrdua de control en la seva vida, i més important encara en la relació. 
Odi et Amo també és una coneguda marca de roba italiana dedicada a les dones. Aquí teniu l'URL per accedir a la pàgina web. 

Aquests són alguns dissenys de la marca italiana:





Bruna Villegas
1r Batx

LA MITOLOGIA EN ELS PLANETES (I)

Originàriament, els noms dels planetes, els van posar els grecs clàssics, però més tard, els romans van fer-e una adaptació pròpia i aquesta és la que ha perdurat fins als nostres dies. 
Cada planeta té unes característiques que els associen amb els déus mitològics:

MERCURI

És el planeta situat més aprop del Sol, i el segon més petit del Sistema Solar. Encara que Mercuri sigui més petit que la Terra, és més gran que la Lluna. 
Els romans li van posar el nom de missatger dels déus, Mercurius, perquè es movia més ràpid que els altres planetes per obtenir la seva òrbita més curta. Aquest dona la volta al Sol en 88 dies.

El planeta Mercuri


El missatger Mercuri

VENUS
És el segon planeta del Sistema Solar i el que té més semblances amb la Terra, tant pel seu tamany, la massa, la densitat i el volum. Tot i així, les diferencien pel fet de que Venus no té oceans i la seva atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura.
Els romans l'hi van posar aquest nom per fer honor a la deessa de la bellesa Venus, ja que deien que quan veies la bellesa del planeta la podies comparar amb la bellesa de la deessa. 
El planeta Venus

La deessa Venus (El naixement de Venus, de Sandro Botticelli)

TERRA
La Terra és el planeta més gran dins els planetes rocosos. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida. Està dividida en tres parts; l'escorça, el mantell i el nucli. El seu nom és en honor a la deessa romana Gea, que representa la Terra. Ella, partint del caos, va crear els mars i les muntanyes. La Terra ha engendrat els éssers vius.
 El planeta Terra
La deessa Gea (Gea, d'Anselm Feuerbach)

MART
Mart és el quart planeta del Sistema Solar i és el planeta que està més allunyat del Sol. És conegut com el planeta roig, ja que té uns tons vermellós degut a que està compost per òxid de ferro. 
Tot i que pot semblar un planeta mort, els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera compacta, on s'hi formaven precipitacions que formaven rius. 
Els romans el van anomenar així en honor al déu romà de la guerra, Mars. El planeta Mart, com que destaca pel seu color rogenc, se'l associa amb el color de la sang vessada en les guerres. 
 El planeta Mart
El déu Mart (Estàtua de Mart, al museu de Trípoli)

JÚPITER
És el planeta més gran del sistema. Té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra. Té un conjunt d'anells i també té 16 satèl·lits. 
El seu nom és en honor al déu romà suprem, Iuppiter, ja que és un planeta lluminós i que destaca per sobre dels altres igual que el déu romà. 
 El planeta Júpiter
El déu Júpiter (Estàtua)
Alba Riera
1r Batx

22 de febrer de 2019

RECERCA DE POEMES AMOROSOS 1r BATX

El passat dijous 14 de febrer, els alumnes de 1r de Batx vam fer recerca sobre els poemes amorosos per llavors posar-ho en comú a la classe. En aquesta entrega destaquem, sobretot, un poema de Catul i de Safo. Alguns van decidir donar els poemes a compartir, mentre els enregistràvem.  Aquest n'és el resultat:

L'Alba Riera i en Martí Grau ens llegeixen el poema que transcrivim a continuació:


Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, 
rumoresque senum seueriorum 
omnes unius aestimemus assis. 
Soles occidere et redire possunt: 
nobis, cum semel occidit breuis lux, 
nox est perpetua una dormienda. 
Da mi basia mille, deinde centum, 
dein mille altera, dein secunda centum, 
deinde usque altera mille, deinde centum. 
Dein, cum milia multa fecerimus, 
conturbabimus illa, ne sciamus, 
aut nequis malus inuidere possit, 
cum tantum sciat esse basiorum.

                                                                    Catul V

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.

                                     (trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)




Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
                                                   de morir.
                                                             
 
SAFO

Llibre I, 1-16 ( Trad. Maria Rosa Llabrés)

Martí Grau Alemany 
1r Batx

GARUM

Si bé sembla que el Garum prové d'origen grec, en realitat, van ser els romans els creadors i difusors d'aquesta salsa tant peculiar. Es tracta d'una salsa elaborada amb vísceres fermentades de peix, a la qual se li posava vi, vinagre, sang, oli i pebre. 

El Garum era considerat un aliment afrodisíac, només consumit per alts estrats socials. El seu ús dintre la gastronomia romana era per complementar guisats i plats, substituint-ne la sal. Tot i que la sal tenia molt prestigi i era molt utilitzada a l'antiga Roma no tenia mèrit menjar aliments amb sal ja que era bastant fàcil d'aconseguir, a diferència del Garum.

La qualitat de la salsa venia determinada pel tipus de peix que s'utilitzava com a base i si aquest era fresc o no. S'ha pogut extreure informació que afirma que el "peix verat" era el més utilitzat i el de millor qualitat. Provinent del Baelo Claudia, a prop de l'estret de Gibraltar, on es pescaven tonyines per a realitzar la salsa. 



Jana Casacuberta
1r batx

21 de febrer de 2019

CANÇONS AMB REFERÈNCIES MITOLÒGIQUES (II)

HERCULES - Sara Bareilles

Sara Bareilles va dir que la cançó tractava sobre sentir-se destrossada i la necessitat de demanar ajuda. "Vaig intentar imaginar-me un individu fort", va dir. "Hèrcules té coratge i no té por". 




ISIS - Bob Dylan

La cançó tracta sobre un home qui, recentment, ho ha deixat amb la seva dona, Isis. Marxa de la ciutat en busca de la "ciutat salvatge i desconeguda". Durant el camí, coneix un personatge amb qui comencen la cerca del tresor, però tot i així ell segueix pensant amb la seva ex-dona. 

El personatge femení de la cançó es anomenada Iris després de la deessa de la mitologia egípcia qui representa la dona ideal i la mare protectora. 





LAUGHING - R.E.M.

La cançó repeteix més d'una vegada el vers "Laocoont i els seus dos fills". Laocoont era un sacerdot Troià qui fou estrangulat per una serp marina. Michael Stipe, cantant de R.E.M., va explicar el següent: "El primer vers parla sobre Laocoont, una figura mitològica que tenia dos fills. Tots tres van ser devorats per serps. Era un tòpic molt famós a la pintura renaixentista [...]. Oh, vaig canviar el gènere a la cançó d'un home a una dona".

 

IT'S NEVER OVER (OH ORPHEUS) - Arcade Fire

La cançó fa referència al mite grec d'Orfeu. Les històries sobre Orfeu es centren en la seva habilitat d'agradar a totes les criatures vives amb la seva veu i la seva música, tot i no aconseguir rescatar la seva dona de l'inframón. 

Frontman Win Butler va convertir-se en pare durant la grabació de l'àlbum, Reflektor. El cantant va dir: "hem tocat aquesta cançó per ell cent mil vegades. Si plora, toquem aquesta cançó i es calma". 

Alguns versos de la cançó son: "Hey, Orpheus!/ I'm behind you/ don't turn around/ I can find you" "Oh, Orpheus!/ just sing for me all night/ we'll wait until it's over/ wait until it's through".




Bruna Villegas
1r Batx

20 de febrer de 2019

DIONÍS

Dionís (Bacus en romà) era l'antic déu grec del vi, del teatre, la xauxa i la festa. Com que el vi era una gran part de l'antiga cultura grega, Dionís era una figura important i popular en la mitologia i va ser un dels dotze olímpics tot i ser el darrer a arribar.

Es descriu Dionís com un mascle madur i barbut que es representa amb raïm o una pantera negra. 

És fill de Zeus i Semele per tant, en teoria, Dionís és un semi-déu o un heroi. Es diu que Zeus va seduir i impregnar Semele però després, la dona de Zeus, Hera, va enganyar a Semele per exigir que Zeus li revelés la seva veritable forma. Com a mortal, ella no podia mirar la forma real d'un déu sense morir. Zeus, però, va aconseguir rescatar a Dionís consint-lo a la seva cuixa i mesos més tard, l'infant va néixer d'allà. Altres versions afirmen que la mare de Dionís era Persèfone o Demèter i que Hera va enviar Titans a matar la criatura. Després de néixer Dionís, va ser portat a Silè i les nimfes de la pluja del mont Nysa perquè el cuidessin i l'eduquessin amagat d'Hera. 

Quan Dionís va créixer va aprendre a conrear el raïm i es va convertir en el primer a convertir-los en vi. Després va recórrer Àsia, ensenyant als mortals els secrets de l'elaboració del vi. Quan va acabar la llarga estada a l'Orient, el semi-déu va pujar a l'Olimp i va esdevenir l'últim dels dotze olímpics.

Com que Dionís era fill d'una mortal i criat per unes nimfes, va ser vist com un estranger, un "marginat". També era conegut com "el que havia nascut dos vegades", ja que el va portar al món Semele però després va néixer de la cuixa de Zeus. És per això que es deia que havia creuat la línia entre la vida i la mort.

Estàtua de Dionís al museu del Louvre.
Bruna Villegas
1r Batx

19 de febrer de 2019

EL GRAN INCENDI DE ROMA

Després de Crist, Roma, era una ciutat mal urbanitzada amb carrers estrets on no hi cabia massa gent, on les milers de cases de fusta tenien poca separació entre sí i on hi havia pràcticament llocs on poder aconseguir aigua corrent, als barris pobres.

L'imperi va intentar evitar els inevitables incendis constituint un cos de bombers format per esclaus, malgrat això, durant l'any 64 es va produir el Gran incendi urbà de Roma.
 
                        El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Segons Tàcit, El foc va començar a la zona comercial de la ciutat prop del circ Màxim i l'incendi es va propagar ràpidament a causa del vent, i així durà cinc dies destruint el centre de roma sense distingir: temples, cases de rics o edificis dels més desfavorits.

Es calcula que les conseqüències van ser uns set districtes molt danyats i tres completament destruïts, milers de víctimes i que 200 mil persones van haver de buscar un nou lloc per viure, els edificis destruïts en si serien al voltant d'uns 4000 edificis i 132 viles. Quan el foc va perdre força l'emperador va deixar entrar els ciutadans al seu jardí i els hi va oferir provisions. 

                             El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Tot i així hi ha una versió contradictòria, que diu que no va ser un accident, sortida del poble. Que diu que l'emperador Neró en un atac de bogeria va provocar el foc i mentre l'incendi durava ell el contemplava tocant la lira.En aquest cas el foc hauria estat provocat per esclaus de l'imperi, que suposadament se'ls havia vist amb entorxes revivint i iniciant els focs.  El motiu per el que ell hauria iniciat el foc s'hauria degut per reorganitzar tota la ciutat romana construint grans avingudes i fins i tot per construir els seus palaus i jardins imperials.
Els ciutadans estaven tan enfadats contra l'emperador ell que va decidir culpar  als seguidors del nova religió emergent, els cristians. Que per la desconeixença dels seus actes la gent creien que eren uns barbers.Com que se'ls va culpar del desastre, van poder justificar per tant, la seva persecució des de l'imperi Romà que després d'aquest incendi va ser brutal.

Aquí deixo un enllaç, i un vídeo més avall, on s'explica perfectament amb altres paraules els fets històrics.


Martí Grau 
1r Batx

18 de febrer de 2019

ELS AUSETANS, ROMANS A OSONA

El nom d'ausetans prové de la ciutat d'Ausa, aquesta ciutat va ser setjada l'any 218 a.C per part de tropes romanes comandades per Escipió. Al cap d'un més, els habitants d'aquesta es van rendir, el seu cabdill Amusic va fugir i a més van haver de pagar un tribut de 20 talents. Després d'això, els romans es van instal·lar en aquestes terres i també van passar a ser anomenats ausetans, com ho havien sigut els antics habitants d'aquestes terres. 
El què volien els romans era tenir territoris estratègics, un motiu era l'atac i la conquesta per part dels exèrcits africans que s'expandien des del sud de la península i que el seu objectiu era anar conquerint territoris. 
Aquesta tribu ha deixat molts jaciments, així s'ha pogut estudiar com vivien, com construïen, etc. Les grans ciutats o centres anomenats oppida són característics per situar-se sobre un altiplà amb grans muralles molt fortes i amb forma d'esperó barrat. La tècnica de construir les ciutats d'aquesta manera es herència de l'edat de bronze. A part d'aquests grans centres, no s'han trobat restes de pobles o assentaments rurals d'aquesta mateixa època i per això es creu que la majoria de la població vivia en aquestes ciutats emmurallades o pels mateixos voltants, així estaven més protegits si hi havia atacs d'altres tribus. 
La vida i l'economia dels ausetans es basava en la ramaderia, l'agricultura (sobretot farratge pel bestiar i cereal per la civilització) i l'explotació minera en les zones més altes.



La ciutat d'Ausa apareix a partir del s. II quan s'hi instal·len militars romans. El model de ciutat que presentava és conegut com municipium, això significa que conservava els seves institucions interiors i tenia dret de ciutadania. En aquesta ciutat hi passaven i es connectaven moltes de les vies que formaven la Via Augusta i que servien per transportar tropes militars i mercaderies. Aquestes vies eren conegudes com els eixos de comunicacions prepirinencs. 


Mapa de Catalunya amb la ciutat d'Ausa
Actualment podem trobar alguna relació que encara es conserva de l'època romana. Aquest és el cas del temple romà, el que està situat en el punt més alt del casc antic i de la ciutat, i que presenta trets de l'arquitectura romana molt característics. Aquest temple va ser edificat el s. II d.C i al cap dels anys la família Montcada, família catalana benestant, hi va construir un castell sobre el temple. El pati interior d'aquest castell conservava els murs de l'antic temple. El castell va ser derruït degut al mal estat en el que es trobava i així va ser quan es van trobar restes del temple. Amb els anys es va reconstruir aquesta obra romana, és la reconstrucció la que avui en dia podem observar. 

Temple romà de Vic
La comarca que ara coneixem com a Osona, també rep el nom gràcies a aquesta ciutat que n'és capital. Això és degut a què en el temps dels visigots la ciutat va ser anomenada "Ausona", d'aquí el nom de la comarca. 


Paula Vinci

1r Btx

15 de febrer de 2019

ELS MAPES ANTICS

El primer mapa el va dissenyar Heròdot, que va néixer al 484 aC i va morir al 425 aC. Va ésser un historiador i geògraf grec i el creador de "la Història Universal", que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot era considerat "el pare de la història".

El mapa que va dissenyar reflectia la seva perspectiva del món grec, incloïa els tres únics continents que es coneixien en aquella època, els quals eren Europa, Líbia i Àsia.

Mapa d'Heròdot 

El segon mapa el va dissenyar Estrabó, el qual va néixer a mitjans de segle I aC i va morir al 20 dC. Va ser un geògraf i escriptor grec, era un home molt viatger que va recórrer totes les terres de l'ecumene. Encara conservem una gran part de la seva obra mestra, "Geografia", en disset volums on relata la situació geogràfica i els aspectes humans. Va tenir com a mestres Boet Sidoni, Tirannió d'Amisos i Aristodem de Nisa el jove. 
El mapa que va dissenyar mostrava com ell veia el món en aquelles èpoques, mostrava tres continents com en el mapa anterior; Europa, Líbia i Àsia.

En comparació amb el mapa d'Heròdot, hi havien algunes diferències. Segons Estrabó, Àsia era més gran, i Europa en canvi, més petita. Liba s'havia reduït. Havien aparegut noves illes i alguns rius, també havien desaparegut alguns mars.
Segons Estrabó, Àsia era el continent més gran, i segons Heròdot, Europa era el continent més gran.

Mapa d'Estrabó

Judith Rodríguez Bares
1r Batx

14 de febrer de 2019

LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC I

Les 12 constel·lacions zodiacals formen part de les 88 constel·lacions que existeixen avui dia. Cada un dels quatre elements que formen part del zodíac corresponen, segons l'astrologia, als elements que dominen en la personalitat de l'ésser humà. Aquests elements són el foc, l'aigua, la terra i l'aire. 

En aquesta entrada us parlaré dels sis primers signes zodiacals i les constel·lacions corresponents. 

1. ÀRIES: 
Segons la mitologia Frixos i Hel·le eren fills de Nèfele i del rei Atamant de Tessàlia. Hi ha una versió que diu que quan Atamant queda vidu es torna a casar amb Ino. Una altra versió diu que Atamant desitja a Ino i rebutja a Nèfele per quedar-se amb l'altra dona. Amb les dues versions arribem al mateix punt. Atamant i Ino tenen dos fills més però Ino és conscient que els seus fills mai seran hereters al tron i decideix fer la vida impossible als primers fills del seu marit. Ino va manar a les dones del país que torressin els grans de blat així quan els homes els plantessin no creixeria res i així ho van fer. Al veure's en aquesta situació, Atamant va manar a uns esclaus que anessin a l'oracle de Delfos. Quan els servents van tornar Ino els va subornar perquè diguessin que l'oracle havia previst que perquè la collita funcionés havien de sacrificar Frixos. Segons la segona versió que he esmentat, Nèfele va enviar un moltó amb el velló d'or que li havia regalat el déu Mercuri perquè salvés els seus fills. Els dos germans van fugir a sobre del moltó i quan estaven sobrevolant un mar de camí a orient, Hel·le va mirar el mar, es va marejar, va caure i es va afogar. Frixos arriba a la Còl·lquida i es casa amb Calcíope la filla del rei Eetes. Frixos per donar-li les gràcies, sacrifica el moltó i penja el velló a la branca d'un arbre dedicat a Ares. 


 
Frixos i Hel·le, reproducció d'un fresc de Pompeia (autor desconegut)


2. TAURE:
Aquest mite narra una de les aventures de Zeus a la Terra. Zeus va veure com Europa jugava amb les seves companyes, les nimfes, a la platja de Sidó o Tir d'on era rei el pare d'elles. Va quedar meravellat per ella i es va convertir en un toro blanc. Europa estava espantada en un principi però mica en mica va perdre la por i va pujar al llom de l'animal que va aixecar-se i es va llençar al mar. Tot i els crits de la jove, Zeus es va endinsar en el mar fins arribar a l'illa e Creta on va tenir relacions al costat d'una font a sota d'un plàtans que en memòria del seu amor van obtenir el privilegi de no perdre mai les fulles. Quan Europa va morir, es va crear la constel·lació de taure degut a la metamorfosi que havia realitzat Zeus.


El rapte d'Europa, Tiziano Vecellio

3. GÈMINIS O BESSONS: 
Aquesta constel·lació representa els bessons Castor i Pòl·lux. Segons el mite, la reina Leda d'Esparta va ser violada per Zeus convertit en cigne. D'aquesta unió van néixer Pòl·lux i Helena i aquell mateix dia la reina va tenir dos fills més: Castor i Clitemnestra, aquests eren mortals. Castor i Pol·lux es van fer inseparables, el primer era molt bo en esgrima i en hípica mentre que el segon es manejava molt bé en el món del boxe. Van formar part de l'expedició de Jàson i els Argonautes per obtenir el velló d'or i van rescatar a la tripulació varies vegades per això se'ls coneixia com els "Sants Patrons dels mariners".  Els bessons van raptar les filles de Lèucip i es van casar amb elles i per això Ides i Linceu, també bessons i nebots de Lèucip, van matar Castor. Pòl·lux al ser fill de Zeus era immortal i va demanar al seu pare que li donés el mateix do a Castor. Zeus els va premiar col·locant-los al cel i creant la constel·lació coneguda com Gèminis o Bessons. 


Castor i Pol·lux, Antoine Coysevox

4. CÀNCER O CRANC:
Aquesta constel·lació està molt lligada al mite dels dotze treballs d'Hèrcules. Carcinos era el nom del cranc en realitat i habitava a la llacuna de Lerna. Hera el va enviar allà perquè ataqués a Hèrcules durant el seu segon treball, el de la Hidra de Lerna. Carcinos va picar els peus de l'heroi per ajuda a la hidra cosa que va enfurismar Hèrcules i amb el taló va xafar el cranc i el va matar. Hera com a recompensa pel seu sacrifici el va convertir en constel·lació. 


Gravat de Hans Sebald Beham, s. XVI
5. LLEÓ:
Relacionem aquesta constel·lació amb el primer treball dels dotze que havia de fer Hèrcules: matar el lleó de Nemea. Aquest lleó havia estat criat per Juno i matava a tots els camperols i animals de la zona. quan hèrcules va arribar a la cova on s'amagava l'animal, el va disparar amb unes fletxes però la seva pell les va rebutjar, el va colpejar amb la seva maça però també va ser inútil per això va decidir enfrontar-s'hi cos a cos i el va matar estrangulant-lo. Es va quedar la pell de l'animal i la va utilitzar com a capa i el cap com a casc. Juno per donar les gràcies pel seu sacrifici a l'animal el va pujar al cel. 


Hèrcules lluita contra el lleó de Nemea, Francisco de Zurbarán

6. VERGE: 
Es creu que aquesta constel·lació és una representació d'una de les filles de Zeus i Temis la deessa de la justícia. S'anomena Dice i és una de les Titànides i la mes important de les deesses verges. Va néixer mortal per portar la justícia i l'ordre per tots els homes de la terra, va viure entre ells durant l'Edat d'or i l'edat de plata. Durant l'edat d'or, els déus baixaven a la terra perquè els agradava tractar amb els humans però aquesta etapa es va acabar quan Júpiter va acabar amb el regnat de Saturn per mitjà de la violència. A l'edat de plata, Dice es va traslladar a les muntanyes fent així que si algú la necessitava s'hagués d'allunyar del poblat i anar-la a buscar. Però l'edat de plata també es va acabar i va arribar la de bronze on els humans vivien per la guerra i la violència. En aquesta etapa va ser en la qual van néixer grans herois com Aquil·les, Perseu o Hèrcules, però la violència va guanyar a la justícia i Dice va haver d'abandonar la Terra i es va convertir en la constel·lació de Verge.

 
L'edat d'or, Lleó Frederic                                                                  L'edat de plata, Jacopo Zucchi

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

13 de febrer de 2019

HADES, DÉU DE L'INFRAMÓN

En la mitologia grega, el món dels morts o inframón era regnat pel déu Hades. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hèstia, Demèter i Hera. I a l'igual que els seus germans va ser devorat pel seu pare, amb l'objectiu que cap dels seus fills li arrevatés el tron, i alliberat per Zeus. Hades era representat amb un casc de la invisibilitat, un carro empès per quatre cavalls negres i junt amb un gos de tres caps que guardava l'entrada del món dels morts. L'inframón era el lloc on anaven les ànimes dels difunts i, també, on residia Hades.


Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans Zeus i Posidó, i els ciclops li van lliurar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els tres germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón.



Hades es va convertir en un amo despiatat i cruel, que no permetia la tornada a la terra de cap dels seus súbdits. Un personatge reconeixible d'aquest món, era Caront: el barquer encarregat de transportar a les ànimes dels morts a la seva barca per portar-se les a Hades. L'esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on ell les recollia i les portava a l'altre costat. Era representat com un home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.


Caront, Gustave Doré

Una vegada a la vora, vigilant les portes s'hi trobava el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixava entrar vius ni escapar morts. Més enllà de les portes de l'infern s'hi trobava el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i els esperits menors. Més enllà es trobava la Plana del Judici, on un cop jutjades les ànimes eren enviades al Tàrtar si eren malvades o als Camps Elisis si eren bondadoses. Més enllà del pla del judici es trobava el Palau d'Hades, on vivia amb la seva dona Persèfone.

El rapte de Persèfone, Luca Giordano

David Raurell
4t ESO

12 de febrer de 2019

ESCOLA A L'ANTIGA ROMANA

A principis de l'època romana encara no existien les escoles. Els nens eren educats cadascun a casa seva.
Als primers anys els passaven amb les seves mares, però després, quan creixien, els nens passaven a càrrec del pare, i aquest els hi ensenyava a escriure, llegir, el seu ofici, a ser honrats i saber tirar endavant una família per quan fossin grans. Les nenes en canvi es quedaven amb la mare, que els hi explicava com fer les feines domèstiques.


QUAN VAN SORGIR LES PRIMERES ESCOLES?

Les primeres escoles van ser creades a finals de l'època de la república, aquestes eren privades, és a dir, havies de pagar per poder anar-hi.

Però a l'època imperial,finalment, van aparèixer les primeres escoles públiques.

NIVELLS DE L'ESCOLA
Hi havia 3 nivells:

Ludus literarius: Aquesta etapa durava fins als onze o dotze anys, durant aquest temps els alumnes aprenien a llegir, escriure i comptar amb l'àbac .
                            
                                                    Àbac

Ludus grammaticus: Era dels dotze els setze. Era un nivell només per la gent que es volia centrar amb els negocis o professions liberals i a la vegada també era com una preparació per el nivell superior, el ludus rhetoricus. Aquesta etapa els nens aprenien bàsicament la llengua i la literatura grega. Cal remarcar que només hi podien anar les famílies adinerades.


                     
                                         Escola romana

Ludus rhetoricus: Aquesta última etapa durava dos anys, hi anava dels setze els divuit. Es treballava molt l'oració oral i escrita. Hi anaven majoritàriament els nois que es volien dedicar a l'oratori o a l'activitat publica



Tabula                
Finalment després de tots aquests estudis, l'alumnat ja podia anar a fer una "carrera" a un centre prestigiós i superior, òbviament només ho feien els que s'ho podien permetre.


Berta Dong Reixach
4t ESO