22 de febrer de 2019

RECERCA DE POEMES AMOROSOS 1r BATX

El passat dijous 14 de febrer, els alumnes de 1r de Batx vam fer recerca sobre els poemes amorosos per llavors posar-ho en comú a la classe. En aquesta entrega destaquem, sobretot, un poema de Catul i de Safo. Alguns van decidir donar els poemes a compartir, mentre els enregistràvem.  Aquest n'és el resultat:

L'Alba Riera i en Martí Grau ens llegeixen el poema que transcrivim a continuació:


Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, 
rumoresque senum seueriorum 
omnes unius aestimemus assis. 
Soles occidere et redire possunt: 
nobis, cum semel occidit breuis lux, 
nox est perpetua una dormienda. 
Da mi basia mille, deinde centum, 
dein mille altera, dein secunda centum, 
deinde usque altera mille, deinde centum. 
Dein, cum milia multa fecerimus, 
conturbabimus illa, ne sciamus, 
aut nequis malus inuidere possit, 
cum tantum sciat esse basiorum.

                                                                    Catul V

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.

                                     (trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)




Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
                                                   de morir.
                                                             
 
SAFO

Llibre I, 1-16 ( Trad. Maria Rosa Llabrés)

Martí Grau Alemany 
1r Batx

GARUM

Si bé sembla que el Garum prové d'origen grec, en realitat, van ser els romans els creadors i difusors d'aquesta salsa tant peculiar. Es tracta d'una salsa elaborada amb vísceres fermentades de peix, a la qual se li posava vi, vinagre, sang, oli i pebre. 

El Garum era considerat un aliment afrodisíac, només consumit per alts estrats socials. El seu ús dintre la gastronomia romana era per complementar guisats i plats, substituint-ne la sal. Tot i que la sal tenia molt prestigi i era molt utilitzada a l'antiga Roma no tenia mèrit menjar aliments amb sal ja que era bastant fàcil d'aconseguir, a diferència del Garum.

La qualitat de la salsa venia determinada pel tipus de peix que s'utilitzava com a base i si aquest era fresc o no. S'ha pogut extreure informació que afirma que el "peix verat" era el més utilitzat i el de millor qualitat. Provinent del Baelo Claudia, a prop de l'estret de Gibraltar, on es pescaven tonyines per a realitzar la salsa. 



Jana Casacuberta
1r batx

21 de febrer de 2019

CANÇONS AMB REFERÈNCIES MITOLÒGIQUES (II)

HERCULES - Sara Bareilles

Sara Bareilles va dir que la cançó tractava sobre sentir-se destrossada i la necessitat de demanar ajuda. "Vaig intentar imaginar-me un individu fort", va dir. "Hèrcules té coratge i no té por". 




ISIS - Bob Dylan

La cançó tracta sobre un home qui, recentment, ho ha deixat amb la seva dona, Isis. Marxa de la ciutat en busca de la "ciutat salvatge i desconeguda". Durant el camí, coneix un personatge amb qui comencen la cerca del tresor, però tot i així ell segueix pensant amb la seva ex-dona. 

El personatge femení de la cançó es anomenada Iris després de la deessa de la mitologia egípcia qui representa la dona ideal i la mare protectora. 





LAUGHING - R.E.M.

La cançó repeteix més d'una vegada el vers "Laocoont i els seus dos fills". Laocoont era un sacerdot Troià qui fou estrangulat per una serp marina. Michael Stipe, cantant de R.E.M., va explicar el següent: "El primer vers parla sobre Laocoont, una figura mitològica que tenia dos fills. Tots tres van ser devorats per serps. Era un tòpic molt famós a la pintura renaixentista [...]. Oh, vaig canviar el gènere a la cançó d'un home a una dona".

 

IT'S NEVER OVER (OH ORPHEUS) - Arcade Fire

La cançó fa referència al mite grec d'Orfeu. Les històries sobre Orfeu es centren en la seva habilitat d'agradar a totes les criatures vives amb la seva veu i la seva música, tot i no aconseguir rescatar la seva dona de l'inframón. 

Frontman Win Butler va convertir-se en pare durant la grabació de l'àlbum, Reflektor. El cantant va dir: "hem tocat aquesta cançó per ell cent mil vegades. Si plora, toquem aquesta cançó i es calma". 

Alguns versos de la cançó son: "Hey, Orpheus!/ I'm behind you/ don't turn around/ I can find you" "Oh, Orpheus!/ just sing for me all night/ we'll wait until it's over/ wait until it's through".




Bruna Villegas
1r Batx

20 de febrer de 2019

DIONÍS

Dionís (Bacus en romà) era l'antic déu grec del vi, del teatre, la xauxa i la festa. Com que el vi era una gran part de l'antiga cultura grega, Dionís era una figura important i popular en la mitologia i va ser un dels dotze olímpics tot i ser el darrer a arribar.

Es descriu Dionís com un mascle madur i barbut que es representa amb raïm o una pantera negra. 

És fill de Zeus i Semele per tant, en teoria, Dionís és un semi-déu o un heroi. Es diu que Zeus va seduir i impregnar Semele però després, la dona de Zeus, Hera, va enganyar a Semele per exigir que Zeus li revelés la seva veritable forma. Com a mortal, ella no podia mirar la forma real d'un déu sense morir. Zeus, però, va aconseguir rescatar a Dionís consint-lo a la seva cuixa i mesos més tard, l'infant va néixer d'allà. Altres versions afirmen que la mare de Dionís era Persèfone o Demèter i que Hera va enviar Titans a matar la criatura. Després de néixer Dionís, va ser portat a Silè i les nimfes de la pluja del mont Nysa perquè el cuidessin i l'eduquessin amagat d'Hera. 

Quan Dionís va créixer va aprendre a conrear el raïm i es va convertir en el primer a convertir-los en vi. Després va recórrer Àsia, ensenyant als mortals els secrets de l'elaboració del vi. Quan va acabar la llarga estada a l'Orient, el semi-déu va pujar a l'Olimp i va esdevenir l'últim dels dotze olímpics.

Com que Dionís era fill d'una mortal i criat per unes nimfes, va ser vist com un estranger, un "marginat". També era conegut com "el que havia nascut dos vegades", ja que el va portar al món Semele però després va néixer de la cuixa de Zeus. És per això que es deia que havia creuat la línia entre la vida i la mort.

Estàtua de Dionís al museu del Louvre.
Bruna Villegas
1r Batx

19 de febrer de 2019

EL GRAN INCENDI DE ROMA

Després de Crist, Roma, era una ciutat mal urbanitzada amb carrers estrets on no hi cabia massa gent, on les milers de cases de fusta tenien poca separació entre sí i on hi havia pràcticament llocs on poder aconseguir aigua corrent, als barris pobres.

L'imperi va intentar evitar els inevitables incendis constituint un cos de bombers format per esclaus, malgrat això, durant l'any 64 es va produir el Gran incendi urbà de Roma.
 
                        El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Segons Tàcit, El foc va començar a la zona comercial de la ciutat prop del circ Màxim i l'incendi es va propagar ràpidament a causa del vent, i així durà cinc dies destruint el centre de roma sense distingir: temples, cases de rics o edificis dels més desfavorits.

Es calcula que les conseqüències van ser uns set districtes molt danyats i tres completament destruïts, milers de víctimes i que 200 mil persones van haver de buscar un nou lloc per viure, els edificis destruïts en si serien al voltant d'uns 4000 edificis i 132 viles. Quan el foc va perdre força l'emperador va deixar entrar els ciutadans al seu jardí i els hi va oferir provisions. 

                             El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Tot i així hi ha una versió contradictòria, que diu que no va ser un accident, sortida del poble. Que diu que l'emperador Neró en un atac de bogeria va provocar el foc i mentre l'incendi durava ell el contemplava tocant la lira.En aquest cas el foc hauria estat provocat per esclaus de l'imperi, que suposadament se'ls havia vist amb entorxes revivint i iniciant els focs.  El motiu per el que ell hauria iniciat el foc s'hauria degut per reorganitzar tota la ciutat romana construint grans avingudes i fins i tot per construir els seus palaus i jardins imperials.
Els ciutadans estaven tan enfadats contra l'emperador ell que va decidir culpar  als seguidors del nova religió emergent, els cristians. Que per la desconeixença dels seus actes la gent creien que eren uns barbers.Com que se'ls va culpar del desastre, van poder justificar per tant, la seva persecució des de l'imperi Romà que després d'aquest incendi va ser brutal.

Aquí deixo un enllaç, i un vídeo més avall, on s'explica perfectament amb altres paraules els fets històrics.


Martí Grau 
1r Batx

18 de febrer de 2019

ELS AUSETANS, ROMANS A OSONA

El nom d'ausetans prové de la ciutat d'Ausa, aquesta ciutat va ser setjada l'any 218 a.C per part de tropes romanes comandades per Escipió. Al cap d'un més, els habitants d'aquesta es van rendir, el seu cabdill Amusic va fugir i a més van haver de pagar un tribut de 20 talents. Després d'això, els romans es van instal·lar en aquestes terres i també van passar a ser anomenats ausetans, com ho havien sigut els antics habitants d'aquestes terres. 
El què volien els romans era tenir territoris estratègics, un motiu era l'atac i la conquesta per part dels exèrcits africans que s'expandien des del sud de la península i que el seu objectiu era anar conquerint territoris. 
Aquesta tribu ha deixat molts jaciments, així s'ha pogut estudiar com vivien, com construïen, etc. Les grans ciutats o centres anomenats oppida són característics per situar-se sobre un altiplà amb grans muralles molt fortes i amb forma d'esperó barrat. La tècnica de construir les ciutats d'aquesta manera es herència de l'edat de bronze. A part d'aquests grans centres, no s'han trobat restes de pobles o assentaments rurals d'aquesta mateixa època i per això es creu que la majoria de la població vivia en aquestes ciutats emmurallades o pels mateixos voltants, així estaven més protegits si hi havia atacs d'altres tribus. 
La vida i l'economia dels ausetans es basava en la ramaderia, l'agricultura (sobretot farratge pel bestiar i cereal per la civilització) i l'explotació minera en les zones més altes.



La ciutat d'Ausa apareix a partir del s. II quan s'hi instal·len militars romans. El model de ciutat que presentava és conegut com municipium, això significa que conservava els seves institucions interiors i tenia dret de ciutadania. En aquesta ciutat hi passaven i es connectaven moltes de les vies que formaven la Via Augusta i que servien per transportar tropes militars i mercaderies. Aquestes vies eren conegudes com els eixos de comunicacions prepirinencs. 


Mapa de Catalunya amb la ciutat d'Ausa
Actualment podem trobar alguna relació que encara es conserva de l'època romana. Aquest és el cas del temple romà, el que està situat en el punt més alt del casc antic i de la ciutat, i que presenta trets de l'arquitectura romana molt característics. Aquest temple va ser edificat el s. II d.C i al cap dels anys la família Montcada, família catalana benestant, hi va construir un castell sobre el temple. El pati interior d'aquest castell conservava els murs de l'antic temple. El castell va ser derruït degut al mal estat en el que es trobava i així va ser quan es van trobar restes del temple. Amb els anys es va reconstruir aquesta obra romana, és la reconstrucció la que avui en dia podem observar. 

Temple romà de Vic
La comarca que ara coneixem com a Osona, també rep el nom gràcies a aquesta ciutat que n'és capital. Això és degut a què en el temps dels visigots la ciutat va ser anomenada "Ausona", d'aquí el nom de la comarca. 


Paula Vinci

1r Btx

15 de febrer de 2019

ELS MAPES ANTICS

El primer mapa el va dissenyar Heròdot, que va néixer al 484 aC i va morir al 425 aC. Va ésser un historiador i geògraf grec i el creador de "la Història Universal", que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot era considerat "el pare de la història".

El mapa que va dissenyar reflectia la seva perspectiva del món grec, incloïa els tres únics continents que es coneixien en aquella època, els quals eren Europa, Líbia i Àsia.

Mapa d'Heròdot 

El segon mapa el va dissenyar Estrabó, el qual va néixer a mitjans de segle I aC i va morir al 20 dC. Va ser un geògraf i escriptor grec, era un home molt viatger que va recórrer totes les terres de l'ecumene. Encara conservem una gran part de la seva obra mestra, "Geografia", en disset volums on relata la situació geogràfica i els aspectes humans. Va tenir com a mestres Boet Sidoni, Tirannió d'Amisos i Aristodem de Nisa el jove. 
El mapa que va dissenyar mostrava com ell veia el món en aquelles èpoques, mostrava tres continents com en el mapa anterior; Europa, Líbia i Àsia.

En comparació amb el mapa d'Heròdot, hi havien algunes diferències. Segons Estrabó, Àsia era més gran, i Europa en canvi, més petita. Liba s'havia reduït. Havien aparegut noves illes i alguns rius, també havien desaparegut alguns mars.
Segons Estrabó, Àsia era el continent més gran, i segons Heròdot, Europa era el continent més gran.

Mapa d'Estrabó

Judith Rodríguez Bares
1r Batx

14 de febrer de 2019

LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC I

Les 12 constel·lacions zodiacals formen part de les 88 constel·lacions que existeixen avui dia. Cada un dels quatre elements que formen part del zodíac corresponen, segons l'astrologia, als elements que dominen en la personalitat de l'ésser humà. Aquests elements són el foc, l'aigua, la terra i l'aire. 

En aquesta entrada us parlaré dels sis primers signes zodiacals i les constel·lacions corresponents. 

1. ÀRIES: 
Segons la mitologia Frixos i Hel·le eren fills de Nèfele i del rei Atamant de Tessàlia. Hi ha una versió que diu que quan Atamant queda vidu es torna a casar amb Ino. Una altra versió diu que Atamant desitja a Ino i rebutja a Nèfele per quedar-se amb l'altra dona. Amb les dues versions arribem al mateix punt. Atamant i Ino tenen dos fills més però Ino és conscient que els seus fills mai seran hereters al tron i decideix fer la vida impossible als primers fills del seu marit. Ino va manar a les dones del país que torressin els grans de blat així quan els homes els plantessin no creixeria res i així ho van fer. Al veure's en aquesta situació, Atamant va manar a uns esclaus que anessin a l'oracle de Delfos. Quan els servents van tornar Ino els va subornar perquè diguessin que l'oracle havia previst que perquè la collita funcionés havien de sacrificar Frixos. Segons la segona versió que he esmentat, Nèfele va enviar un moltó amb el velló d'or que li havia regalat el déu Mercuri perquè salvés els seus fills. Els dos germans van fugir a sobre del moltó i quan estaven sobrevolant un mar de camí a orient, Hel·le va mirar el mar, es va marejar, va caure i es va afogar. Frixos arriba a la Còl·lquida i es casa amb Calcíope la filla del rei Eetes. Frixos per donar-li les gràcies, sacrifica el moltó i penja el velló a la branca d'un arbre dedicat a Ares. 


 
Frixos i Hel·le, reproducció d'un fresc de Pompeia (autor desconegut)


2. TAURE:
Aquest mite narra una de les aventures de Zeus a la Terra. Zeus va veure com Europa jugava amb les seves companyes, les nimfes, a la platja de Sidó o Tir d'on era rei el pare d'elles. Va quedar meravellat per ella i es va convertir en un toro blanc. Europa estava espantada en un principi però mica en mica va perdre la por i va pujar al llom de l'animal que va aixecar-se i es va llençar al mar. Tot i els crits de la jove, Zeus es va endinsar en el mar fins arribar a l'illa e Creta on va tenir relacions al costat d'una font a sota d'un plàtans que en memòria del seu amor van obtenir el privilegi de no perdre mai les fulles. Quan Europa va morir, es va crear la constel·lació de taure degut a la metamorfosi que havia realitzat Zeus.


El rapte d'Europa, Tiziano Vecellio

3. GÈMINIS O BESSONS: 
Aquesta constel·lació representa els bessons Castor i Pòl·lux. Segons el mite, la reina Leda d'Esparta va ser violada per Zeus convertit en cigne. D'aquesta unió van néixer Pòl·lux i Helena i aquell mateix dia la reina va tenir dos fills més: Castor i Clitemnestra, aquests eren mortals. Castor i Pol·lux es van fer inseparables, el primer era molt bo en esgrima i en hípica mentre que el segon es manejava molt bé en el món del boxe. Van formar part de l'expedició de Jàson i els Argonautes per obtenir el velló d'or i van rescatar a la tripulació varies vegades per això se'ls coneixia com els "Sants Patrons dels mariners".  Els bessons van raptar les filles de Lèucip i es van casar amb elles i per això Ides i Linceu, també bessons i nebots de Lèucip, van matar Castor. Pòl·lux al ser fill de Zeus era immortal i va demanar al seu pare que li donés el mateix do a Castor. Zeus els va premiar col·locant-los al cel i creant la constel·lació coneguda com Gèminis o Bessons. 


Castor i Pol·lux, Antoine Coysevox

4. CÀNCER O CRANC:
Aquesta constel·lació està molt lligada al mite dels dotze treballs d'Hèrcules. Carcinos era el nom del cranc en realitat i habitava a la llacuna de Lerna. Hera el va enviar allà perquè ataqués a Hèrcules durant el seu segon treball, el de la Hidra de Lerna. Carcinos va picar els peus de l'heroi per ajuda a la hidra cosa que va enfurismar Hèrcules i amb el taló va xafar el cranc i el va matar. Hera com a recompensa pel seu sacrifici el va convertir en constel·lació. 


Gravat de Hans Sebald Beham, s. XVI
5. LLEÓ:
Relacionem aquesta constel·lació amb el primer treball dels dotze que havia de fer Hèrcules: matar el lleó de Nemea. Aquest lleó havia estat criat per Juno i matava a tots els camperols i animals de la zona. quan hèrcules va arribar a la cova on s'amagava l'animal, el va disparar amb unes fletxes però la seva pell les va rebutjar, el va colpejar amb la seva maça però també va ser inútil per això va decidir enfrontar-s'hi cos a cos i el va matar estrangulant-lo. Es va quedar la pell de l'animal i la va utilitzar com a capa i el cap com a casc. Juno per donar les gràcies pel seu sacrifici a l'animal el va pujar al cel. 


Hèrcules lluita contra el lleó de Nemea, Francisco de Zurbarán

6. VERGE: 
Es creu que aquesta constel·lació és una representació d'una de les filles de Zeus i Temis la deessa de la justícia. S'anomena Dice i és una de les Titànides i la mes important de les deesses verges. Va néixer mortal per portar la justícia i l'ordre per tots els homes de la terra, va viure entre ells durant l'Edat d'or i l'edat de plata. Durant l'edat d'or, els déus baixaven a la terra perquè els agradava tractar amb els humans però aquesta etapa es va acabar quan Júpiter va acabar amb el regnat de Saturn per mitjà de la violència. A l'edat de plata, Dice es va traslladar a les muntanyes fent així que si algú la necessitava s'hagués d'allunyar del poblat i anar-la a buscar. Però l'edat de plata també es va acabar i va arribar la de bronze on els humans vivien per la guerra i la violència. En aquesta etapa va ser en la qual van néixer grans herois com Aquil·les, Perseu o Hèrcules, però la violència va guanyar a la justícia i Dice va haver d'abandonar la Terra i es va convertir en la constel·lació de Verge.

 
L'edat d'or, Lleó Frederic                                                                  L'edat de plata, Jacopo Zucchi

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

13 de febrer de 2019

HADES, DÉU DE L'INFRAMÓN

En la mitologia grega, el món dels morts o inframón era regnat pel déu Hades. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hèstia, Demèter i Hera. I a l'igual que els seus germans va ser devorat pel seu pare, amb l'objectiu que cap dels seus fills li arrevatés el tron, i alliberat per Zeus. Hades era representat amb un casc de la invisibilitat, un carro empès per quatre cavalls negres i junt amb un gos de tres caps que guardava l'entrada del món dels morts. L'inframón era el lloc on anaven les ànimes dels difunts i, també, on residia Hades.


Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans Zeus i Posidó, i els ciclops li van lliurar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els tres germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón.



Hades es va convertir en un amo despiatat i cruel, que no permetia la tornada a la terra de cap dels seus súbdits. Un personatge reconeixible d'aquest món, era Caront: el barquer encarregat de transportar a les ànimes dels morts a la seva barca per portar-se les a Hades. L'esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on ell les recollia i les portava a l'altre costat. Era representat com un home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.


Caront, Gustave Doré

Una vegada a la vora, vigilant les portes s'hi trobava el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixava entrar vius ni escapar morts. Més enllà de les portes de l'infern s'hi trobava el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i els esperits menors. Més enllà es trobava la Plana del Judici, on un cop jutjades les ànimes eren enviades al Tàrtar si eren malvades o als Camps Elisis si eren bondadoses. Més enllà del pla del judici es trobava el Palau d'Hades, on vivia amb la seva dona Persèfone.

El rapte de Persèfone, Luca Giordano

David Raurell
4t ESO

12 de febrer de 2019

ESCOLA A L'ANTIGA ROMANA

A principis de l'època romana encara no existien les escoles. Els nens eren educats cadascun a casa seva.
Als primers anys els passaven amb les seves mares, però després, quan creixien, els nens passaven a càrrec del pare, i aquest els hi ensenyava a escriure, llegir, el seu ofici, a ser honrats i saber tirar endavant una família per quan fossin grans. Les nenes en canvi es quedaven amb la mare, que els hi explicava com fer les feines domèstiques.


QUAN VAN SORGIR LES PRIMERES ESCOLES?

Les primeres escoles van ser creades a finals de l'època de la república, aquestes eren privades, és a dir, havies de pagar per poder anar-hi.

Però a l'època imperial,finalment, van aparèixer les primeres escoles públiques.

NIVELLS DE L'ESCOLA
Hi havia 3 nivells:

Ludus literarius: Aquesta etapa durava fins als onze o dotze anys, durant aquest temps els alumnes aprenien a llegir, escriure i comptar amb l'àbac .
                            
                                                    Àbac

Ludus grammaticus: Era dels dotze els setze. Era un nivell només per la gent que es volia centrar amb els negocis o professions liberals i a la vegada també era com una preparació per el nivell superior, el ludus rhetoricus. Aquesta etapa els nens aprenien bàsicament la llengua i la literatura grega. Cal remarcar que només hi podien anar les famílies adinerades.


                     
                                         Escola romana

Ludus rhetoricus: Aquesta última etapa durava dos anys, hi anava dels setze els divuit. Es treballava molt l'oració oral i escrita. Hi anaven majoritàriament els nois que es volien dedicar a l'oratori o a l'activitat publica



Tabula                
Finalment després de tots aquests estudis, l'alumnat ja podia anar a fer una "carrera" a un centre prestigiós i superior, òbviament només ho feien els que s'ho podien permetre.


Berta Dong Reixach
4t ESO

11 de febrer de 2019

LA UNIVERSITAT ENS VISITA!

El passat divendres, l’exalumna Cecília Monleón va venir a visitar les alumnes de l’itinerari humanístic per explicar-los el seu pas per la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudia el grau de Traducció i Interpretació. La seva experiència ha servit a algunes alumnes per encaminar una mica millor el seu futur. Moltes gràcies, Cecília!



Montse D.

CICERÓ (106 a.C. - 43 d.C.)

Bust de Ciceró als museus capitolins.
Ciceró fou un dels millors oradors romans de la història. Va néixer en una família de classe mitjana i va estudiar dret a Roma, on va conèixer importants lletrats. També va viatjar a Grècia per aprendre de Moló de Rodes, un gran mestre de l'oratòria i, quan va tornar a Roma, va iniciar la seva carrera política. Va derrotar a Hortensi en el judici contra Verres.

L'any 63 a.C. va aconseguir el consolat guanyant a Luci Sergi Catilina. Quan va acabar el seu consolat es va retirar de la seva vida política fins el 62 a.C. (després començà el Primer Triumvirat). A la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, Ciceró es posà de part de Pompeu, però va guanyar Juli Cèsar i va haver de reconciliar-se amb ell tot i que no li agradaven els seus ideals com a governant.

Quan Cèsar va morir, van aparèixer Marc Antoni i Octavi August. Ciceró es va posar de part d'Octavi. Més tard varen formar el Segon Triumvirat junt amb Lèpid i Ciceró fou desterrat per Marc Antoni. L'orador morí assassinat el 43 a.C.

Obres importants que va fer Ciceró sobre l'oratòria són les Catilinàries, les Filípiques i les Verrines:
  • Catilinàries (in Catilinam): durant el consolat de Ciceró, Catilina, candidat del partit popular que havia perdut les eleccions, es disposà a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant del senat, va aconseguir fer marxar a Catilina de Roma.
  • Filípiques (in M. Antonium orationes): són els 14 discursos que Ciceró va escriure contre Marc Antoni. Són anomenats així paral·lelament amb les Filípiques de Demòstenes, contra Filip II de Macedònia.
  • Verrines (in Verrem): a l'any 70 a.C., a Roma, va tenir lloc el discurs contra Verres davant d'un tribunal, acusat de corrupció.

In Catilinam
In M. Antonium orationes
In Verrem
Bruna Villegas
1r Batx

8 de febrer de 2019

EL RAPTE DE LES SABINES

El rapte de les sabines és un episodi mitològic molt famós de la història de Roma. Segons explica la llegenda, un cop Ròmul va ser rei de la ciutat es va adonar que la majoria de la població era masculina, i per tant, hi faltaven moltes dones per poder crear descendents. Va decidir organitzar uns jocs olímpics en honor del déu Neptú, Déu del mar, i va convidar als pobles veïns, entre ells els sabins. Aquests van assistir acompanyats de les seves dones i fills, precedits pel seu rei Titus Taci. 


El que no sabien els sabins era que els romans havien organitzat aquest esdeveniment esportiu per raptar a les sabines i emportar-se-les a Roma. L'espectacle va començar amb un senyal que indicava als romans el rapte d'una dona, per portar-la cap als homes. Aquests les van intentar convèncer amb els arguments que es volien casar amb elles i que s'havien de sentir orgulloses, ja que Roma era una ciutat escollida pels déus. Elles van acceptar amb una condició, només haurien de fer una tasca: teixir. 


El rapte de les sabines, Jacques-Louis David



Com era d'esperar els ex-marits van atacar als romans, ja que havien estat traïts. Els van acorralar al Capitoli, gràcies a l'ajuda d'una sabina anomenada Tarpeia, que els va lliurar la informació a canvi d'uns braçalets. La batalla entre romans i sabins va continuar, fins que les sabines la van aturar. Els arguments que van utilitzar eren que si els romans sortien victoriosos, perdrien els seus pares i germans, en canvi si la batalla la guanyaven els sabins, perdrien els seus marits i fills. Això va aconseguir finalitzar la guerra i van celebrar un banquet entre els dos pobles. Ròmul i Titus Taci van governar conjuntament fins a la seva mort. 

El rapte de les sabines, Giambologna


David Raurell
4t ESO

7 de febrer de 2019

LES TERMES ROMANES

L'aigua va ser molt important i molt útil en la cultura romana, per això una de les feines que feia era omplir les termes. Les termes són espais públics destinats al bany. N'hi havien de públics, anomenats thermae o therma, i de privats en grans viles, que es deien balmes o balneum
A part de lloc de bany també eren llocs per fer gimnàs, trobar-se amb amics, fer negocis... i eren per a gent que no es permetia tenir una casa, com els esclaus. 
Normalment l'entrada era gratuïta, tot i que també n'hi havia de pagament, i de tant en tant, a les que eren de pagament, els emperadors i patricis concebien banys gratis a la resta de la població. 
El nom Terma és d'origen grec, i vol dir calent. Aquesta instal·lació procedeix del gimnàs de l'antiga Grècia, on hi havia una palestra, un bany i una exedra, on els filòsofs grecs discutien amb els seus deixebles. Després dels exercicis físics, anaven al bany calent i finalment a l'exedra on es rebia l'educació filosòfica. A finals del segle III aC van voler seguir l'exemple dels grecs i van crear les termes. Anteriorment els romans es rentaven els braços i les cames cada dia, i només prenien un any complet un cop a la setmana i, fins al segle II, no es va generalitzar el costum dels banys en termes combinant-ho amb l'esport.
A finals del segle V aC. les termes van créixer i es van perfeccionar, convertint-se en llocs només per banyar-se. També van introduir els banys de vapor i les piscines amb aigua freda, temperada i calenta.
Cal pensar en la importància social de les termes, ja que podia anar-hi tothom sense cap mena de distinció de classe o sexe. En les termes es barrejaven els nobles amb el poble, i fins i tot, l'emperador Titus i més tard Adrià es banyaven amb el poble. 
Les termes normalment obrien al migdia i tancaven quan es ponia el sol. 


                             Termes romanes de Bath 


       Caldarium de las termas de Pompeya i Frigidarium de las termas de Bath

Moltes termes construïdes pels romans segueixen actives avui en dia, com per exemple les termes de Caldes de Montbui, el balneari de Alange a Badajoz o les Burgas de Orense a Galícia. 



Karina Szabo
4tESO

6 de febrer de 2019

CANÇONS AMB REFERÈNCIES MITOLÒGIQUES (I)

Molta de la música que escoltem tenen referències al món de la mitologia tant grega com romana, però no en som conscients. Aquí en tenim alguns exemples:

ACHILLES LAST STAND - Led Zeppelin

Robert Plant, vocalista de Led Zeppelin, va escriure la cançó sobre els seus viatges al Marroc, Grècia i Espanya. També es va inspirar en algunes de les poesies que estava llegint en aquella època, entre elles una de William Blake, poeta anglès: "Albion remains/ sleeping now to rise again" és una referència al gravat de "The Dance Of Albion". 

Les referències a les muntanyes de l'Atlas, "The mighty arms of Atlas hold the heavens from the Earth", són simplement un doble sentit per implicar les muntanyes de l'Atlas en un sentit físic que sembla sostenir el cel, així com la referència a el tità Atlas i la seva tasca de mantenir el món sobre les seves espatlles.

També, mentre Robert Plant i la seva dona estaven en el viatge a Grècia, van tenir un accident de cotxe on el cantant es va trencar el turmell. Per aquest motiu, la cançó rep el nom d'"Achilles" (o Aquil·les).




APHRODITE - Kylie Minogue

A la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa i la sexualitat. L'àlbum, també anomenat "Aphrodite", va ser el segon àlbum número 1 del Regne Unit que va rebre nom després d'una divinitat antiga. El primer va ser "Venus & Mars" de Wings, el 1975. 




ATLAS, RISE! - Metallica
James Hetfield, cantant de Metallica, crida a Atlas en aquesta cançó. La figura mitològica grega fou condemnada per Zeus a recolzar el cel sobre les seves espatlles: "How does it feel on your own?/ Bound by the world all alone/ crushed under heavy skies/ Atlas, rise!". 

Durant el "pre-chorus", Hetfield ofereix assumir la càrrega que Atlas té sobre les seves espatlles: "All you bear/ all you carry/ all you bear/ place it right on/ right on me".




FLIGHT OF ICARUS - Iron Maiden
Es tracta del mite grec clàssic del vol d'Ícar, però amb un petit gir. En l'original, Dèdal i el seu fill, Ícar, escapen de la presó del rei Minos construint ales de cera i volant. Dèdal adverteix a Ícar que no voli massa, però el fill no fa cas. Vola tan alt que les seves ales es fonen amb el sol i cau fins la seva mort. 

A la cançó, Dèdal mira des de la terra ferma i el seu consell al seu fill és "fly and touch the sun" (vola i toca el sol). L'ara obedient Ícar ho fa i es dóna compte que el seu pare l'ha enganyat, però ja és massa tard i les ales es fonen.



Bruna Villegas
1r Batx

5 de febrer de 2019

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Hipàtia d'Alexandria va ser una matemàtica i filòsofa grega. Era filla de, també matemàtic i professor del Museu d'Alexandria, Teó d'Alexandria. Fundat per Ptolemeu I, rei d'Egipte, el Museu d'Alexandria a la seva època era una autèntica universitat on hi anaven els alumnes més ansiosos per endinsar-se en les ciències i la filosofia. 

Retrat d'Hipàtia, de Jules Maurice Gaspard

Encara que no s'ha trobat molta documentació sobre Hipàtia, és una de les primeres dones matemàtiques sobre la que es troben fonts fiables. Va treballar amb el seu pare a la preparació de textos pels alumnes, per exemple el de "Elements" d'Euclides, i va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, l'Almagest de Ptomoleu i les Cròniques d'Apol·loni. 
Hipàtia d'Alexandria també es va interessar pels instruments pràctics que s'utilitzaven en les investigacions astronòmiques, i va elaborar taules dels moviments dels cossos celestes, encara que principalment, es va decantar per l'estudi i l'ensenyança de les matemàtiques. 

El seu intel·lectual i les seves ensenyances de la racionalitat imprescindibles per la ciència, li van crear enveges i odis a la ciutat. Entre els seus enemics, s'hi trobava el bisbe Sant Ciril d'Alexandria, juntament amb tots els seus seguidors cristians. Va ser acusada per Ciril de la seva influència a la personalitat del governador d'aquella ciutat, ja que aquest va motivar les persecucions contra els cristians.
Hipàtia de d'Alexandria va ser assassinada en una massa popular. Un grup d'exaltats va assaltar la seva carrossa, la va torturar i la van cremar. Les seves obres van aparèixer juntament amb tota la biblioteca d'Alexandria. 
Les causes de la mort d'Hipàtia tot i així, encara no són clares. Uns estudis recents han posat en dubte les motivacions religioses, dient que Hipàtia no era contraria al cristianisme, ja que tenia enemics a totes les religions. Remarca que la seva mort podia ser de les tensions polítiques que existien a la ciutat com a conseqüència de la decadència de l'Imperi Romà i de les lluites internes que la provocaren. El seu assassinat tindria, segons aquestes hipòtesis, motivacions polítiques, dins la lluita que mantenia el bisbe Ciril i Orestes per l'hegemonia política d'Alexandria.  


Alba Riera
1r Batx

4 de febrer de 2019

L'HOMOSEXUALITAT A L'ANTIGA ROMA I GRÈCIA

La vida sexual a Grècia i Roma sempre ha estat causa de moltes mitificacions. Actualment entenem l'homosexualitat d'una manera molt diferent comparada amb com s'entenia a l'antiga Roma. Nosaltres l'entenem com l'amor entre dues persones del mateix sexe, mentre que abans, quan es parlava d'homosexualitat, no es tractava de sentiments ni afecte, ni tan sols es tractava de dues persones. Les relacions homosexuals normalment eren donades entre un amo, un ciutadà romà lliure i un esclau, un ésser el qual injustament tractaven com a objecte i no com a persona.
La sexualitat romana sovint s'utilitzava per demostrar el poder. El pater familias  era un home que dominava, per tant, el seu paper en l'àmbit sexual també havia de ser dominant, actiu. El sexe no era una qüestió ni de plaer ni d'amor, el sexe homosexual era un clar exemple que amagava un paper cultural i polític. 


Copa Warren, Museu Britànic

Tenim un concepte molt equivocat, ja que sovint confonem la homosexualitat amb la pederàstia entre un home adult i un jove. A Grècia la pederàstia educativa i militar era acceptada per un gran nombre de polis. Era acceptat com a part de la formació dels adolescents. Consideraven que un jove havia de rebre formació militar, acadèmica i sexual fins que arribava a l'edat del matrimoni i des de llavors es considerava adult. 
Tot i això, les relacions homosexuals fora de les relacions que em anomenat abans entre amos i esclaus, en les que hi havia amor,  eren mal vistes i causaven homofòbia. La única excepció que normalitzava la societat, era en antigues relacions pederastes que havien arribat a l'edat adulta. 
Ceràmica àtica  s. IV aC (representació pederàstia)

LA BISEXUALITAT: 
Era una cultura en què aquests tipus de relacions eren molt comunes, eren practicades pels mateixos reis i governants, un d'ells Alexandre Magne. 
No es pot dir que tots els homes de l'antiga Grècia eren bisexuals, però sí es pot dir que la bisexualitat estava ben vista. 


Com quasi sempre, en el cas de la dona, ser lesbiana no estava ben vist, es considerava fins i tot una aberració. 



"Las tres gracias" (1817 Antoni Casanova)

Júlia Sabat
1r batx 

1 de febrer de 2019

LES DRÍADES

Les dríades eren nimfes o deesses que es cuidaven dels arbres i del boscos; el seu nom prové de "drys" que en grec vol dir "roure".
Dríade

Hi ha dos tipus de dríades, les dríades i les hama-dríades. Les hama-dríades viuen unides a la vida d'un arbre, per aquest fet se les reconeix per la dita: "amb ell neixen, amb ell moren". Quan la destral talla el tronc de l'arbre fa que la hama-dríades estigui ferida i la fan patir fins la seva mort, al tallar del tot el tronc. Les dríades però, al contrari de les seves parentes, són immortals i viuen deslligades de l'arbre que protegeixen. Al llarg del dia i sobretot de nit al voltant dels troncs, formen una lleugera dansa a la qual també es solen ajuntar els sàtirs.

Les dríades formen part d'una faula, amb l'objectiu d'impedir que els pobles destruïssin imprudentment els boscos. Entre els romans, cap propietari podia tallar un arbre sense que abans els ministres de la religió no declaressin que les nimfes havien abandonat el bosc.
Fernanda Paredes
1r Batx