CLÀSSICS A LA ROMANA

Tots sabem que les llengües clàssiques tenen una gran influència en el nostre propi idioma, però realment no ens fixem en com està de present tant el llatí, o com en aquest cas, el grec, en el nostre vocabulari. En aquesta entrada trobareu una petita llista de paraules catalanes derivades del grec.  - Bíblia :  El nom del llibre més sagrat del cristianisme prové del grec βιβλίον , que literalment significa llibre. Com podreu observar d'aquest terme també en provenen paraules com biblioteca o bibliotecari.  -  Cal·ligrafia :  La paraula en grec seria καλλιγραφία, formada per καλος, que significa bell, γραφειν, escriptura i el sufix ία que denomina qualitat.  Per tant, la cal·ligrafia és la qualitat que posseeix una escriptura bella. -  Hemorràgia : Hemo- prové del terme grec que designa la sang,  haima,  i, per altra banda  -rrhagia que indica un flux excessiu o anormal d'algun fluït per ruptura.  Doncs, termes com per exemple hemat...

Les pel·lícules i el cinema és un dels nostres entreteniments més comuns i que més utilitzem a la nostra vida quotidiana, si el comparem amb com era a l'antiga Grècia tenen poc en comú, però  sí que podem trobar algunes semblances en la seva finalitat i l'impacte cultural. El que és aquí el cinema, allà era el teatre. 1. Teatre a l'antiga Grècia: - Tragèdies i comèdies: Les formes principals del teatre eren les tragèdies i les comèdies que parlaven de temes humans universals, sovint relacionats amb déus, herois i la vida quotidiana. - Escenaris i amfiteatres: Les obres es representaven en grans amfiteatres a l'aire lliure, amb un escenari central i un gran espai pel públic, similar als cinemes actuals pel que fa a l'espai comunitari. - Actors: Només els homes actuaven i sovint interpretaven múltiples papers incloent els femenins utilitzant màscares i vestits per canviar de personatge. 2. Similituds amb el cinema actual: - Narrativa i temàtica: Tant el teatre gre...

El Louvre, que segurament la majoria coneix, està situat a París i és un dels museus més grans del món. Tan gran que es diu que si miressis durant 30 segons cada quadre que hi ha podries passar-te uns 200 dies passejant pels passadissos. Pot  semblar impossible, però el número té sentit un cop saps que el museu té més de 35.000 obres d'art. Entre elles, la famosa Mona Lisa. Però no només això, també té grans obres relacionades amb la mitologia grega, així que avui us invito a un "tour" per les peces més importants de la mitologia al Louvre. Comencem la visita a la planta -2, allà hi ha recepció i és on comprem les entrades. Un cop comprades ja podem començar la visita. El museu té 5 plantes,  però visitarem principalment la 0 i la 1, ja que és on es troben les obres més destacades.  Entrem al pis 0 Sala del pis 0   La primera obra que trobem és el sarcòfag de les nou muses. Aquest és un sarcòfag del segle III d.C que està decorat amb relleus que representen les mou m...

La vila romana de la Garriga, és un dels monuments més famosos del poble on es realitzen tallers. Està declarada bé cultural d'interès nacional, i té més de 2.000 mil anys, és considerat des del 2001 un dels assentaments rurals d'època romana més rellevants del patrimoni català.                                                       Restes de la vil·la romana L'edifici està organitzat d'aquesta forma: el vestidor, la sala tèbia, la sala calenta, la sauna, la piscina d'aigua freda i el forn. Visitar aquest monument és totalment gratuït. Està ben explicat amb rètols i gatges òptics per fer-te veure imatges de com era abans que passessin els anys. Els turistes que hi van per el que he pogut veure a les ressenyes també diuen que esta molt ben cuidat. Aquí us deixo un vídeo a on amb 3D us expliquen com era abans i l...

Al llarg de les èpoques homes i dones s'han vist amb el deure d'administrar el seu temps, no tant per plaer sinó més aviat per necessitat. Amb la divisió cronològica del temps es va aconseguir de manera eficaç per primer cop en la història. Permetent a la gent primitiva planejar la seva vida de manera més organitzada.  La divisió del temps va ser un factor determinant per l'establiment de la societat urbana. Al principi els calendaris van ser simples recomptes de dies que no servien més que per la tasca de "previsió" per les èpoques dels diferents cultius. No sabem del cert qui va inventar els primers calendaris, però sí que podem afirmar que van ser Grècia i Roma els que van crear una divisió del temps més eficient i útil que encara ara seguim utilitzant un d'aquests sistemes.  Una civilització com la Romana no va tenir un sol calendari. Amb l'abans social i tecnològic es va haver d'adaptar el calendari als nous coneixements que s'anaven obtenint....

Marc V. Agripa, entre els anys 27 i 25 a.C, va fer construir un temple en el Camp Macio que va dedicar a tots els déus de l'Olimp. Aquest temple, amb denominació grega, es deia Panteó , però ja no és el mateix d'abans. El Panteó  actual va ser completament reconstruït entre els anys 118 i 125 d.C. per Adriano, després que el d'Agripa fos totalment destruït  per un incendi sofert l'any 80. Diferent del precedent, el nou Panteó tenia forma circular i consistia d'una aula amb parets cilíndriques rematades per una gegant volta hemisfèrica oberta al capdamunt d'un gran orifici de 9 metres de diàmetre. El diàmetre de l'aula (i, per tant, de la cúpula) és de 43,30 metres i equival a l'altura de l'edifici, o sigui que aquest podria contenir una esfera perfecta en el seu interior.  Exteriorment la "rotonda" està precedida per un pronaos tradicional amb setze columnes monolítiques de granit egipci per l'arquitrau amb les lletres de bronze (monede...

El matrimoni, la vida matrimonial, el casament, són conceptes que avui associem amb l'amor, en caure enamorat, amb sentiments, amb l'estima, doncs això no sempre ha sigut així, de fet aquesta concepció del matrimoni la tenim des de fa poc temps. Durant l'Antiga Grècia, l'amor en el compromís ni es plantejava.  Si ens preguntem per què avui en dia una parella es compromet i es casa segurament la resposta serà que per amor. A l'Antiga Grècia, un home es casava principalment per assegurar la seva herència, per tenir fills i que ells el poguessin cuidar quan es fes vell i que heretin el seu nom i les seves possessions. Es casaven per conveniència social i religiosa, per mantenir l'estatus. El matrimoni era considerat un mal necessari, un compromís a canvi de mantenir la riquesa. Aquesta percepció de considerar l'amor com una obligació feia que les persones no busquessin l'amor sinó els béns materials. Especialment, les dones que no tenien manera de dependre ...

Ítaca, en grec Itháka i Ithaca en llatí ,  és una ciutat de Grècia.  Està situada al mar Jònic.                                       Mapa d'Í taca En temps immemorials, l'illa d'Ítaca era el regne d' Odisseu , un heroi grec. Odisseu va embarcar-se en una llarga i perillosa odissea després de la Guerra de Troia , i durant la seva absència, Ítaca va veure com el seu poble esperava amb esperança el retorn del seu amic i rei. Penèlope, la reina d'Ítaca, va teixir i desfer un teixit cada dia, esperant el retorn d'Odisseu. Mentre els anys passaven, la llegenda de la seva fidelitat es va estendre per tota la Mediterrània. Malgrat les temptacions i els pretendents que buscaven la mà de Penèlope, ella mai va deixar d'esperar. Finalment, després d'una llarga i perillosa jornada, Odisseu va tornar a Ítaca. Va haver d'enfrontar-se a proves i temptacions, incloent-hi la fam...

Qui fou Catul? Gaius Valerius Catullus, més conegut com a Catul, va ser un poeta llatí, nat a Verona (a l'actual Itàlia) el 87 a. C. i que va morir a Roma el 54 a. C. La obra més reconeguda del poeta és la sèrie de poemes dedicats a la seva amant Lèsbia, de la qual parlaré més endavant. Gaio Valerio Catullo , Alberto Da Milano Biografia de Catul: Neix en una família benestant, com a curiositat de la seva vida familiar, podem afegir que el seu pare va acollir Cèsar durant el seu preconsolat a la Gàl·lia, l'anterior està explicat en l'obra de Suetoni anomenada La vida dels dotze Cèsars. Les notícies sobre la seva infància i adolescència són escassos, però es suposa que va anar a Roma a estudiar. Allà comença a desenvolupar la seva literatura i es rodeja d'intl·lectuals de l'època que l'ajuden a forjar el seu talent per l'escriptura. Tot i no considerar-se molt centrat en política, crítica Cèsar quan és necessari sense complicitats.  L'apartat més considera...

Aquests últims dies, a Socials, hem començat a parlar sobre el feixisme i el nazisme a Alemanya, en concret. Una de les coses que m'han cridat més l'atenció han set les referències històriques amb que es fonamentava el moviment. I és que al cap i a la fi, estaven creant una ideologia totalment nova i aquesta necessitava unes bases i uns criteris amb els quals recolzar-se. Així doncs, tot i que en aquesta entrada parlaré més aviat de l'estètica, abans cal conèixer quina era la ideologia ja que l'estètica es base en aquesta. El gran ideòleg del nazisme, Albert Rosenberg deia el següent  «De l'Índia ària procedeix la metafísica, de la Grècia clàssica la bellesa, de Roma l'art de governar i de Germania el món, l'obra humana més elevada que existeix». Així doncs, podem veure com els nazis agafaven coses tant de l'Índia, com de Grècia, com de Roma, i com de fet, tot i que no ho digui en el text, també ho era la cultura nòrdica. imatge d'una convenció nazi ...