Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2019

COSMÈTICS A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Les dones de l'època romana, sobretot de les classes socials altes, portaven pentinats sofisticats, vestits elegants i joies refinades als braços, coll i cap. Tot i això, un dels elements més importants de la seva aparença era la pell. La cura de la pell per elles va ser molt important, i això va ser un dels factors que va impulsar a la creació del maquillatge, que tenia la mateixa importància que avui en dia. Fins i tot algunes dones comptaven amb l'ajuda de serventes especialitzades a maquillar: les ornatrices.
Tocador d'una matrona romana (Juan Giménez Martín, segle XIX En aquella època la cosmètica ja era molt elaborada, i es buscaven les mateixes propietats que ara, que fos fàcil d'estendre i aplicar, per exemple. Moltes vegades es barrejaven amb olis essencials i d'oliva per aconseguir una pasta més mal·leable. Els tres ingredients principals eren: lanolina de llana d'ovella (era com una substància greixosa groguenca), midó i òxid d'estany.
En la bellesa…

ELS DRACS

Imatge
Els dracs estan dins del grup de criatures mitològiques més antigues que existeixen, i es solen representar de diferents formes, associats a un significat en particular a cada una de les cultures on s'hi poden trobar. Aquests animals són molt coneguts, ja que apareixen a moltes obres fantàstiques i mitològiques.
Aquestes criatures són màgiques, independents i estan classificats en dues categories, els dracs benignes i els malignes: Dracs benignes: Pertanyen generalment a la mitologia xinesa i japonesa, són sers valorats i respectats, i simbolitzen grandesa, poder i riquesaDracs malignes: Aquests dracs es troben a la mitologia celta i la nòrdica, són hàbils i poderoses. Són caçadors per la pròpia naturalesa i els podem associar amb el color vermell, negre, verd, blau o blanc.ELS DRACS SEGONS LES DIFERENTS CULTURES
Quetzalcoatl
És la representació d'un dels déus de la mitologia americana. Quetzalcoatl era el déu de la vida, i la seva vocació va ser ensenyar a la població diferents of…

LES DIVINITATS MÉS RESPECTADES

Els romans volien que els seus déus els protegissin sota qualsevol circumstància, per tant, feien el que calia per satisfer-los, sovint amb cultes. Hi havien cultes públics, els quals tenien lloc a la ciutat, i els altres a les cases, a càrrec del "pater familias".
Els cultes domèstics Cada casa adorava els seus déus domèstics: els penats, els déus de la glaçadora, i els lars, esperits protectors de la llar. Així, posaven les ofrenes, flors i diferents menjars en un petit altar. Cada persona estava acompanyada tota la vida per un geni protector, representat sovint com una serp.
A la ciutat A les ciutats, els déus principals tenien els seus propis temples, els seus sacerdots i les seves festes. Vesta, la deessa de la llar, era molt honorada a Roma, com si tota la ciutat fos com una gran casa que cal protegir. El foc és el seu símbol. Les vestals, les noies encarregades del culte de Vesta, vetllen per tal que aquest foc sagrat no s'apagui mai. 
Seguidament podreu veure una llis…

PROMETEU I PANDORA

Imatge
Segons una tradició, Prometeu, fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, va crear els homes modelant-los amb fang a la imatge dels déus. Va fundar el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu, després de matar un bou, va repartir les seves restes en dos munts, un de carn i encanyes, i un altre d'ossos i greix coberts de pell. Zeus va escollir el segon i així va quedar establert el ritual del sacrifici: Els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen ossos i greix per als déus. 

Un cop Zeus es va assabentar de l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, perquè patissin fred i gana. Davant d'aquest fet, Prometeu va robar foc de la farga d'Hefest, amagant-lo en una canya, i el va lliurar als homes. 


Prometeu donant el foc als homes, Heinrich Füger
Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura imitant les deesses, i va encarregar als altres déus que li donessin dons.

ARACNE

Imatge
Aracne era filla d'un noble tinter nascut a Lídia, anomenat Idmó. Ella era reconeguda per ser una noia molt hàbil a l'hora de teixir, i a ella li agradava molt que la gent la reconegués pels seus propis mèrits. 

Com que tothom pensava que era una noia que teixia molt bé, era molt creguda i un dia va decidir comparar-se amb Atena (deessa de la saviesa i les filadores). La deessa va escoltar tot el que Aracne havia dit i va decidir baixar a la terra disfressada d'àvia i guanyar-la teixint. 

Les filadores, Diego Velázquez, 1644-1648

Les dues van decidir organitzar una competició on qui fes el millor teixit guanyaria. Atena el va fer sobre ella mateixa, en canvi Aracne no trobava el tema per poder fer-lo. Aracne, es va fixar que els genolls de la vella eren d'una dona jove, i en comprendre que era una de les deesses va teixir el rapte d'Europa, que explicava llegendes on el pare d'Atena, Zeus, violava i segrestava les deesses i després es transformava en un animal. 


El…

EL NAIXEMENT DE DIONÍS

Imatge
Dionís és el déu que va portar el vi a Grècia també és patró de la agricultura i del teatre. És fill de Zeus i Sèmele i forma part de la segona generació dels déus olímpics. A Romà se'l coneix com a Bacus.
Escultura de Dionís, Michelangelo Bounarroti
MITE DEL SEU NAIXEMENT El naixement de Dionís va ser peculiar i únic. Existeixen dues versions. En la primera es fill de Sèmele, una dona mortal, i de Zeus. Hera,l'esposa gelosa del rei dels déus va visitar a Sèmele amb la fi de fer-la dubtar sobre el verdader pare de criatura que esperava, ja que Zeus sempre es presentava quan era fosc.
Així doncs Sèmele va anar a buscar Zeus per demanar-li explicacions i que es revelés tal i com era a l'Olimp. Això va provocar que ella quedés cremada. Però Zeus va aconseguir salvar el fetus i guardar-se-la a la cuixa fins que arribés el dia del naixement de Dionís. 

L'altre versió ens explica que la seva mare és Persèfone, reina de l'inframón. Hera, una vegada més descobreix la infidelita…

ELS DÉUS OLÍMPICS

Imatge
L'Olimp és una muntanya sagrada de Grècia i el cim més alt del país. Aquest està situat entre les regions de Tessàlia i Mecedònia, te 2.919m d'altitud i també és conegut com a mont Mítikas. En la mitologia, anomenat mount olympus era considerat un lloc molt important, ja que era on residien els déus més commemorats de la mitologia grega,  Zeus era el déu més poderós i era el que governava. Segons el mite tots els 12 déus, vivien en el seu propi palau personal gaudint de la immortalitat i els seus avantatges. Estaven ocults per una espessor de núvols que no permetien que es veiés el lloc on es situaven. Des d'aquí els déus manaven i dirigien la humanitat.

Mount olympus
Els grecs eren politeistes això vol dir que creien en més d'un déu, especialment en dotze, que eren els més importants i vivien a l'Olimp, aquests eren: Zeus: déu del cel i fenòmens atmosfèrics.Hera: deessa del matrimoni.Posidó: déu del mar i terratrèmols.Hades: déu dels inferns i dels morts.Demèter: deess…

ALIMENTACIÓ ROMANA

Imatge
Avui en dia, tenir una bona l'alimentació és un dels pilars més importants per la nostra salut.  Els romans tenien 4 àpats diaris i una bona dieta equilibrada.
Els àpats: Esmorzar: Els romans es prenien un senzill esmorzar anomenat (ientaculum), l'esmorzar era simple i consistia en menjar només pa amb all o sal , i una mica de formatge.Dinar: anomenat (prandium), era un àpat que es saltaven sovint, majoritàriament no es menjava gaire i consistia en carn o vegetals frescos.Sopar: es deia(cenae):era l'àpat mes llarg i el que es menjava en mes abundància el sopar es dividia en tres parts:La gustatio: que eren entremesos i plats lleugers com: ou, peix, enciam...La prima mensa: consistia en carn o peix acompanyats de verdures.La secundae mensae: postres basats en formatge fruita i pastissos. Aliments bàsics dels romans: El pa, el vi, la mel i altres com la sal, eren fonamentals per la cuina romana.
Feien servir la sal per conservar els aliments com la carn, olives i per impedir que l…

LES PLÈIADES

Imatge
Les Plèiades eren les set filles del tità Atles i la nimfa marina Plèiane. Són les protagonistes de moltes històries de la mitologia grega, però juntes van viure les aventures més grans, fins el punt d'acabar formant un dels cúmuls estel·lars més bonics que podem observar.

Les Plèiades, el cúmul d'estels.

Això si, una de les parts de la història que més curiositat dóna, és quina de les joves estrelles és la que no brilla, ja que mentre sis d'aquestes il·luminen cada nit, una d'elles està gairebé apagada. Així doncs, hi han diferents versions sobre quina germana és la que correspon a l'estrella apagada.
Aquestes set joves, anomenades Alcíone, Electra, Maia, Mèrope, Taígete, Celeno, i Astérope, formaven part del consell de nimfes d'Artemisa, i com ella, intentaven mantenir la seva virginitat. Però tot i això, la seva gran bellesa atreia a molts joves, déus i mortals, que lluitaven per festejar-les, alguns de millors maneres que els altres. Per aquest motiu, van arriba…

RITUS FUNERARIS DE L'ANTIGA ROMA

Imatge
A l'antiga Roma hi havia diferents rituals funeraris:

L'ENTERRAMENT
Els ritus d'enterrament són molt similars als grecs. En els primers temps va ser més popular la inhumació a la necròpolis, però aquesta va ser reemplaçada en popularitat per la cremació i després la inhumació va tornar a aparèixer quan va augmentar la població cristiana. Les famílies més riques contractaven organitzadors que s'encarregaven de portar des de músics fins a "ploramorts" per mostrar al mort com un ésser gran, plorat i reverenciat pels altres.


Quan es tractava d'un personatge important, el seguici s'aturava davant del fòrum i un familiar proper pronunciava una oració davant del carro on estava el cos. Un cop feta l'oració, i en alguns casos el discurs, els familiars es dirigien cap a la pira funerària, sempre fora de la ciutat, carregant màscares de cera i escultures dels seus familiars morts anteriorment, com si tots estiguessin presents. Abans d'encendre el foc, un …

FILEMÓ I BAUCIS

Imatge
Filemó i Baucis eren dos avis que vivien a les muntanyes, casa seu era una petita cabanya senzilla i digne. No tenien gaires propietats, però això no els feia pobres.  Zeus i Hermes a casa de Filemó i Baucis, de Peter Paul Rubens
Un dia, Zeus va baixar a la Terra amb el seu fill, Hermes, tots dos amb aspecte d'humans. Així van recórrer la regió buscant hospitalitat a cada casa, per comprovar la bona voluntat i generositat de la gent que vivia allà.  Quan van arribar a casa de Filemó i Baucis, aquests els van acollir humilment a la seva llar. Baucis els hi va donar un lloc per dormir i aigua calenta perquè poguessin rentar-se els peus, bruts i adolorits pel viatge. Filemó va sortir a l'hort per buscar verdura fresca i donar-la a Baucis perquè cuinés. Els únics aliments que tenien i tots els van oferir a Zeus i Hermes, tot i que Zeus, gaudint molt del menjar que aquests els hi oferien, cada vegada que la gerra de vi es buidava, feia que es reomplis sola. Quan la parella va observar…

ELS ESCLAUS A L'ANTIGA ROMA

Imatge
QUE SÓN?

Els esclaus eren una classe social on hi havien les persones que eren considerades inferiors a la resta de la societat. Aquests estaven sotmesos a obeir les ordres del seu amo al llarg de la seva vida.  
esclaus romans fent feines pels romans
COM S'ADQUIRIEN ELS ESCLAUS?
Els esclaus romans s'aconseguien a través de guerres, presoners de guerra, nadons abandonats que els convertien en esclaus, si eren homes i si eren dones les feien prostitutes.
Durant aquell temps hi havia molt tràfic d'esclaus, ja podia ser en una subhasta pública, en botigues, i fins i tot si aquell esclau era molt important, es venia per venda privada.
   esclaus treballant el món rural
COM EREN TRACTATS?
Com molts sabeu, tots els esclaus depenien d'un home, l'amo. Aquest els podia obligar a fer qualsevol tipus de feina. Alguns treballaven a les mines, aquesta era la pitjor de tots, altres treballaven als camps i els que tenien més nivell i intel·ligència eren mestres, perruquers, etc.
Els escla…

GALATEA I POLIFEM

Imatge
Galatea era filla de Nereu (fill de Pont i Gea) i d'una nimfa marina molt bella. La filla va heretar la bellesa de la mare, vivia al mar i era l'objecte de desig del ciclop Polifem.  
Polifem era tot el contrari a la bella Galatea, era monstruós, gegant i brut. Era fill de Posidó i de la nimfa Toosa, i estava bojament enamorat de Galatea, però com solia passar ella no li feia cas. La jove estava enamorada del fill del déu Pan i una nimfa i s'anomenava Acis i els dos amants s'havien de trobar secretament. 
El triomf de Galatea, Rafael Una vegada, els amants estaven al costat del mar i Polifem els va descobrir. Molt enfadat pel que havia vist, va agafar una roca molt pesada i la va llençar a damunt d'Acis xafant-lo i matant-lo. Galatea, desesperada, va córrer cap al seu enamorat i va intentar salvar-lo però va ser en va. Galatea plorant, va suplicar els déus que van convertir la sang del jove i les llàgrimes d'ella en un riu perquè d'aquesta manera estiguessin j…

CONCURSOS TEATRALS

Imatge
El teatre es basa en tres modalitats diferents: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama satíric. A l'antiga Grècia va desenvolupar un paper molt important entre els ciutadans, especialment la Tragèdia. Els personatges que s'encarregaven de la seva organització i desenvolupament eren l'arcont epònim i l'arcont rei, els quals designaven al "Corega" i escollien als tres poetes tràgics i als tres còmics d'entre els que s'havien presentat al concurs. Els guanyadors d'aquest rebien una senzilla corona d'heura. Dos dies després de les representacions, el poble, que es trobava reunit al teatre, valorava la gestió que havia estat realitzada pels citats arconts. 
A Atenes, l'entrada a les representacions, que es duien a terme de la sortida a la posta del sol, en un principi era gratuïta, però després es va començar a cobrar dos òbols , els quals a partir d'una etapa determinada, pagà l'Estat als ciutadans menys afavorits. Les dones, que es trobave…