Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

DANSES GREGUES

Aquest és un petit tastet del que representa la felicitat suprema, versió danses gregues. Va ser un matí encantador.

Gràcies a totes les assistents, que ens ho vau fer passar molt bé i sobretot a la nostra magistra Inés, que té múltiples qualitats...

EMERITA AUGUSTA

Imatge
Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mèrida, a Extremadura- a la província de Lusitània, amb l'objectiu d'assentar els legionaris.

Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat es desenvolupa gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià.
Al s.V els pobles germànics -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat. A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort va acabar traslladant-se a Toledo. Des de llavors el buit provocat per la falta d'un poder polític fort va ser omplert pels bisbes de la metròpoli.
Del municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana, d'època d'August. Del fòrum provincial romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial.
El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. La seva cauea graderia tenia c…

DESCOBREIXEN A BIBLOS UNA NECRÒPOLIS DE L'ÈPOCA ROMANA

Imatge
Una necròpolis, probablement de l'època romana, va ser descoberta durant els treballs de construcció d'un complexe turístic a la ciutat de Biblos.Es creu que aquesta necròpolis és la perllongació d'una altra descoberta fa cinc anys en la mateixa ciutat i de la mateixa manera. Entre les restes trobades s'ha trobat un sarcòfag i ossos. L'arqueòloga Alia Fares, que supervisa els treballs, va dir que aquesta necròpolis va ser utilitzada en diverses èpoques, segons es comprova en les marques deixades.



Biblos, anomenada en l'antic testament Gebal, és una ciutat construïda pels fenicis en la costa del Mediterrani i està situada a uns 37 quilòmetres al nord de Beirut.Aquesta ciutat, es considera una de les més antigues del món i es creu que va donar el nom a la Bíblia, és coneguda, sobretot, pel seu port antic de pesca, el seus monuments romanans i el seu castell construït en el temps de les creuades.

Mireia Vidal
4rt ESO

ENS APROPEM MÉS A LA CIVILITZACIÓ

Imatge
Els romans han tingut molta influència en la nostra vida actual coses com l'arquitectura, la filosòfia, el dret, etc... provenen d' aquesta civilització.

A més, com ens han demostrat els alumnes de Batxillerat, la mitologia grega i romana encara és ben vigent.

Per aquest motiu podeu clicar aquí per apropar-vos més aquesta cultura, que a més gràcies al llatí i a la seva evolució tenim el català com a llengua.

Jonatan Martinez
4rt ESO

QUOD EST OFFICIUM TUUM? Lectio III

Alumnes de 4rt, aquí us poso el tercer lliurament per tal que continuem els nostres diàlegs.


PRESENTACIONS EN LLATÍ

Cinta Puigdomènech
Roger Reche
4rt d'ESO

LOCALITZEN A JAEN EL POSSIBLE CAMPAMENT CARTAGINÈS DE LA BATALLA DE BAECULA

Imatge
Els investigadors del Centre Andalús d'Arqueologia Ibèrica (CAAI) han localitzat en el Turó de les Alfàbregues, a Santo Tomé (Jaén), el possible campament cartaginès de la batalla de Baecula, que va enfrontar a l'exèrcit d'Àsdrubal Barca, amb el romà a les ordres de Escipión, "l'Africà". Aquesta troballa va ser anunciada ahir pels membres del CAAI durant la presentació dels resultats de l'estudi que estan realitzant sobre aquesta batalla, per a esbrinar quin va ser el lloc exacte en el qual es va desenvolupar, en l'any 208 a.C.



El CAAI va proposar l'any 2004 que la batalla de Baecula va passar en el Turó de les Alfàbregues, a Santo Tomé, i que el Turó dels Turruñuelos va ser la ciutat fortificada de Baecula, al 2006 es desenvolupà un projecte de la Conselleria de Cultura, al que es va sumar al 2007 una altra iniciativa del Pla Nacional d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació.

Mireia Vidal
4rt A

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Hola nosaltres som el Ivan i el Jonatan i hem fet una presentació en llatí amb les expressions bàsiques.




Ivan Linares
Jonatan Martínez
4rt d'ESO

ZEUS I CAL·LISTO

Imatge
Quan va arribar la tercera nit, el guardià de l’Óssa va treure els dos peus. Amb les Hamadríades i la caçadora Diana, Cal·listo feia part del cor sagrat, ella, va posar la mà damunt de l’arc de la dea i li va dir que fos testimoni del seu vot de virginitat. Aleshores va rebre una felicitació per part de la deessa del Cintos, ja que estava del tot d’acord amb aquesta opinió i li va ordenar que es guardes dels mortals i especialment del déu Júpiter.

Un dia, Febe, després d’haver anat a caçar als boscos, es va donar compte de que el sol ja era al mig del cel, i aleshores va veure a Cal·listo, on li va demanar per banyar-se amb ella a les aigües fresques del bosc sagrat, com que també li va demanar a les nimfes, aquestes van començar a treure’s la roba. Cal·listo estava una mica avergonyida, i això va fer que provoqués més la lentitud en treure’s la túnica, però quan va estar quasi nua, va veure que el seu ventre tenia una inflor no gaire normal, i aleshores la deessa li demanà que no es f…

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Aquí teniu la presentació que hem fet la Judith i la Mireia.



Judit Vázquez
Mireia Vidal
4rt ESO

LOQUERISNE LATINE?

Imatge
Berta Broch
4rt ESO

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Els alumnes de 4rt ESO hem enregistrat unes presentacions de cada alumne en llatí. Estem aprenent la pronúncia en aquesta llengua i també estem aprenent a parlar. Per parelles ens preguntem el nom, l'edat, d'on som què fem i què ens agradaria fer de grans.

Aquí les teniu i esperem que us agradin.


Andrea Padilla
Elena Martínez
4rt ESO

LOQUERISNE LATINE?

Imatge
Andrea Padilla
4tB

LA URBS ROMANA

Imatge
La civilització romana, principalment urbana, mostra tot el seu esplendor a les seves ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, foren el principal mitjà per a estendre el model de vida romà a les regions conquerides.

Tota ciutat romana important actuava com a centre de seveis per a la població d’un territori: oferia un mercat on vendre els productes agraris (el fòrum), tenia edificis consagrats a l’administració (la basílica o la cúria), uns altres per al culte religiós (els temples) i molts altres serveis per a tothom que pogués pagar o tingués ganes d’anar-hi: termes públiques, un teatre, un circ i un amfiteatre.

La urbs tenia una estructura quadriculada (planta hipodàmica); com que gairebé totes les ciutats construïdes a les regions annexionades es construïen de cap a peus, podien ser del tot planificades i destinar-hi d’entrada espais a diverses necessitats: habitatges, botigues, temples, places, carrers, clavegueres... tot segons un model que deu les principals caracterís…

ZEUS I SÈMELE

Imatge
SEBASTIANO RICCI, Júpiter i Sèmele (1695)

Sèmele era filla de Cadme. Cadme va tenir quatre filles: Autònoe, Ino, Sèmele i un fill : Polidor. Zeus s’havia enamorat perdudament de Sèmele i a esquenes d’Hera s’hi va unir. El Déu, capriciós com era, va prometre a la seva enamorada que li concediria qualsevol cosa que ella demanés. Hera, per venjar-se, va enganyar-la i va fer-la caure en un parany. Persuadida per Hera, Sèmele va demanar a Zeus que anés a veure-la de la mateixa manera en què ho feia quan festejava Hera. Zeus, que no podia negar-s’hi, va presentar-se al seu tàlem amb un carro de llamps i trons i va llençar un llampec. Sèmele, morta de por, va morir i Zeus va agafar el fetus d’enmig del foc i va cosir-se’l a la cuixa.

Quan Sèmele morí, les seves pròpies germanes van anar dient que aquesta havia estat amb un mortal i, en acusar falsament Zeus d’aquest fet, ell la fulminà. Passaren uns mesos i la naixença de Dionís va donar-se quan el seu pare, Zeus, va descosir-se’l de la cuixa.…

ZEUS I MNEMÒSINE

Imatge
La deessa Mnemòsine, es també la mare de les nou muses. El pare es Zeus, que, per a seduir a aquesta deessa (que també és la seva germana) es disfressa de pastor per a mantenir relacions sexuals amb ella durant nou nits consecutives, a la comarca de macedònia, no molt lluny del cim d’Olimp. D’aquestes relacions, Mnemòsine va donar a llum en un part múltiple, a les nou muses anomenades Calíope,Clio,Erato,Euterpe,Melponeme,Polímnia, Talia,Terpsícore,i Urània. Aquestes relacions van ser designades pels deus originals, que volien encarregar a Zeus va crear les divinitats necessàries per a protegir i complir les regles del nou ordre establert després de la guerra contra els titans pel control del poder sobre la terra i el cel. Zeus li va donar a Mnemòsine la facultat de saber tot el que ha sigut i serà, de conèixer orígens, noms i història. D’aquesta manera Mnemòsine representa la memòria, el mon de la naturalesa, i la societat, és l’encarregada d’ensenyar als humans raonar i a reconèixer l…

ELS CLÀSSICS ALS QUIOSCOS

Imatge
La Fundació Bernat Metge va ser creada el 1922, sota el patrocini de Francesc Cambó, amb l'objectiu d'incorporar els autors grecs i llatins a la llengua i a la cultura catalana. Actualment, la col·lecció està formada per més de 365 volums.



Les 50 principals obres clàssiques gregues i llatines de la col·lecció catalana Bernat Metge, es van posar a la venda el passat dimarts en els quioscos. Publicades per l'Institut Cambó, les obres conserven el contingut i la composició de la col·lecció original.

Són edicions bilingües, prologades i comentades, amb les traduccions catalanes fetes per escriptors i filòlegs com Carles Riba, Joaquim Balcells, Carles Cardó i Miquel Dolç. La col·lecció recull obres des del segle V a.C fins al II d.C, posant a l'abast del públic les obres més importants de la història, la literatura i el pensament de Grècia i Roma.

El primer volum de la col·lecció és de dues tragèdies de Sòfocles, Antígona i Les dones de Traquis, traduïdes per Carles Riba.

Notíc…

DICCIONARI VOX

Imatge
Us pengem una eina que us pot ser de molta utilitat: el diccionari de llati VOX. Podeu utilitzar-lo per fer traduccions (els alumnes de batxillerat) o per preparar els diàlegs que aviat penjarem al bloc (els alumnes de 4rt).





Jonatan Martínez
Ivan Linares
4t ESO

UNDE EST IULIA? Lectio II

Els alumnes de 4rt heu de mirar aquesta llicó II per completar els diàlegs que esteu preparant. Tingueu cura del vocabulari i de la pronunciació.




ZEUS I IO

Imatge
Segons la mitologia grega, Io va ser una nimfa estimada per Zeus. El gran déu se li presentava en forma de núvols insistint que li donés la seva virginitat. La nimfa, davant de tals actes, va explicar-li al seu pare, Íniac. Aquest va anar a consultar l'oracle, el qual li va aconsellar que fes fora de casa a la seva filla perquè si no Zeus els destruiria. Íniac va fer cas a l’oracle però amb el pas del temps es va penedir. Per això va enviar a dos persones a buscar-la i, aquestes, en no trobar-la, no van tornar per por a no haver complert la seva missió.

Mentretant, Io ja era amb Zeus. L’amant va haver de suportar la gelosia d'Hera, i per a no ser descoberts Zeus va convertir-la en vaca. Però Hera en sospitar-ho demanà al Déu que li regalés l’animal, i ell li donà. Llavors Hera va anar a buscar al seu gegant, Argos, que tenia cent ulls (cinquanta que dormien i cinquanta que no), per tal que vigilés la vaca.

Tot i així, a vegades Zeus es convertia en en un brau i li feia visites i…

DES DE QUAN COMENÇA L'ANY EL DIA 1 DE GENER?

Imatge
El segon rei de Roma, Pompili (715-672 a. de C.), va incorporar al primitiu calendari romà, que només tenia 10 mesos, dos de nous, gener i febrer.


Tradicionalment, el calendari romà començava el primer dia 1 del mes de març, i setembre, octubre, novembre i desembre corresponien, com indiquen les seves arrels llatines, als mesos setè, vuitè (octau), novè i desè. Tot i així, era en el mes de gener (l'onzè mes) quan els cònsols de l'Antiga Roma assumien el govern.

Juli Cèsar, a l'any 47 a. C., va modificar el sistema, establint que l'any comencés el dia 1 de gener, dia en el qual els funcionaris de l'emperador assumien el seu càrrec, creant així el calendari julià, que amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni l'any 44 a. C., l'emperador August Cèsar al 8 a. C. i finalment pel papa Gregori XIII al 1582, s'utilitza fins a avui. En aquest, l'any comença el dia 1 de gener.

Després, el calendari gregorià va mantenir el costum i la …

ZEUS I LEDA

Imatge
Leda era la filla de Testis, rei d’Etòlia.Era tant gran la seva bellesa que va arribar a les oïdes del pare dels déus, Zeus. Però abans que Zeus la veiés, un humà se li avança i la fa seva. Quan Testis li presenta la seva filla, Tíndar es queda impressionat, i li demana que es casi amb ella. El rei d’Etòlia hi accedeix. En casar-se, Hèrcules ajuda Tíndar a recuperar el seu regne.

En aquells temps Zeus vol crear els semidéus i els primers vol que siguin amb una gran bellesai busca les dones terrestres de més bellesa. En aquest momentZeus sent parlar de Leda, decideix veure-la. Mentre un dia Leda passeja al voltant d’un llac, el pare de tots els déus la mira des del regne dels cels, la troba preciosa, li hauria agradat convertir-seen un adolescent per seduir-la, però sabia que en aquella època Tíndar era el millor dels homes, i que en forma humana no l’aconseguiria, i va resoldre el problemaamb molta astúcia. Una tarda que Leda estava passejant pel llac se li va acostar Zeus en forma de …

ZEUS I ALCMENA

Imatge
Alcmena és l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles, aquesta es destacava per la seva gran bellesa.Quan es va casar amb Amfitrió, no podien contraure matrimoni fins que ell portés a terme la venjança dels germans d'ella, fet que va realitzar amb l'ajuda del Creont entre altres.Amfitrió i Alcmena vivien en el bandejament provocat per l'assassinat accidental del sogre, que Amfitrió havia comès. D'aquí, ell parteix a la guerra contra els telebeus.

En l'absència d'Amfitrió, Zeus (déu de déus) es fa passar per ell i convenç Alcmena que tingui relacions amb ell. Ella creient que era el seu marit i que la venjança ja havia estat realitzada, accepta i s'uneix al déu en una nit allargada per ell, per a gaudir de Alcmena durant molt temps.

A l'endemà, torna el seu marit i també s'uneix sexualment a la seva esposa. Alcmena concep així dos fills, un per intervenció del déu Zeus i un altre del seu marit.Els nens són bessons amb un dia de diferència, el…