Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2017

LES MASCOTES DELS ROMANS

Imatge
Veig que no sabem gaire informació sobre les mascotes dels romans i he decidit fer aquest article.
En l'època dels romans, els romans estaven molt ocupats amb les lluites que amb les mascotes. En tenien, però no per fer companyia sinó que per fer algun servei.
Els gossos
Les famílies riques tenien gossos, però els pobres no en tenien perquè eren molt cars, llavors tenien oques. Les famílies romanes utilitzaven els gossos per enviar-se missatges secrets, els donaven de menjar una barra de bronze amb un missatge a dins, i així la persona que volgués llegir el missatge havia de matar el gos.  Utilitzaven els gossos per anar a caçar. Els soldats en tenien per poder atacar i defensar-se.

Els gats
Els romans es van acostumar a tenir gats com dins de casa, els gats servien per companyia. Però, gràcies els gats, a casa no hi havia ni rates ni ratolins.
Les mascotes dels emperadors
Els emperadors també tenien mascotes, però la majoria d'emperadors tenien conills. L'emperador Domicià tenia u…

LES ÚLTIMES NOTÍCIES ARQUEOLÒGIQUES DEL MÓN ROMÀ

Imatge
Com ja sabem, el pas de Roma pel nostre país ha estat d'una importància molt gran, però encara queda molta pedra per picar en relació a la vida romana a Catalunya, i és per això que dia rere dia els arqueòlegs descobreixen restes romanes; algunes d'elles molt importants. En aquesta entrada en tindreu un recull de les més recents.
LA TROBALLA D'UN VAIXELL ROMÀ DEL SEGLE I d.C. A 40 METRES DE PROFUNDITAT A LA COSTA BRAVA REVOLUCIONA EL MÓN DE L'ARQUEOLOGIA ROMANA - 6 de novembre de 2016
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Departament de Cultura juntament amb l'empresa Ictineu Submarins va localitzar un vaixell imperial de la primera meitat del segle I d.C. La nau es va trobar a més de quaranta metres de profunditat prop de les costes del Baix Empordà, totalment cobert de sorra, en un jaciment, fins llavors, sense explorar.
Es tracta del vaixell de l'època romana més ben conservat de Catalunya. A més, en tota la Mediterrània només se n'han tr…

EL CRISTIANISME A L'IMPERI ROMÀ

Imatge
Roma, com la majoria dels pobles de l'antiguitat va adoptar una religió politeista, que comptava amb déus per a tots els romans i amb una religió familiar al voltant de l'adoració dels seus avantpassats. 

La prèdica de Crist va ser rebutjada a Roma, al punt de costar-li la vida al propi Jesús, i els seus seguidors van ser perseguits i condemnats per la majoria dels emperadors.
De fet, Neró , va ser un dels emperadors que anava més en contra dels cristians pel fet que aquests no adoraven als déus locals i es negaven a reconèixer l'emperador com un ésser divinitzat. Les idees de caritat i igualtat cristianes, semblaven oposar-se a l'esperit guerrer i jeràrquic dels romans així doncs va incendiar la ciutat de Roma i va acusar com a responsables d'aquesta acció als cristians. D’ altra banda, els emperadors Trajà i Adrià , van ser més tolerants amb el cristianisme, amb la condició que no violessin les lleis romanes.
L'any 285, Dioclecià, va perseguir al cristianisme co…

ELS BESSONS EN LA CULTURA I MITOLOGIA ROMANA

Imatge
Els bessons apareixen a la cultura romana en diferents formes, però les dues més cèlebres són en forma de constel·lació i en forma de mite.

La constel·lació dels bessons Gèminis: és la tercera constel·lació zodiacal i es troba entre la constel·lació de Taure i la de Cranc. Gèminis, el seu nom en llatí, significa "bessons", i la història d'aquesta formació d'estrelles ve en forma de mite. El mite dels bessons: En la mitologia grega, els bessons són Càstor i Pòl·lux. Concebuts d'un ou post per la reina d'Esparta Leda després de copular amb Zeus en forma de cigne, són fills de pares diferents. Càstor, el mortal, era fill del rei Tíndar mentre que l'immortal, Pòl·lux, era fill de Zeus. Els romans, en canvi, tenien Ròmul i Rem com a figura celestial. Ròmul i Rem foren condemnats de mort pel rei Amuli quan van néixer de Rea Silva després de ser fecundada per Mart ja que el rei tenia por de que la descendència li prengués el tron. Ròmul i Rem van ser llançats al riu …

ELECTRA: MITE I COMPLEX

Imatge
El mite d'Electra explica la història de la filla d'Agamèmnon, rei de Micenes i la seva dona Clitemnestra, germana d'Helena de Troia. Agamèmnon i Clitemnestra tenien un altre fill, Orestes i un altre filla de nom Ifigènia. Ifigènia, segons explica Homer a La Ilíada, va ser sacrificada pel seu propi pare a canvi de protecció en el seu camí cap a Troia.
Després de la fugida d'Helena amb Paris, Agamèmnon es va embarcar rumb a Troia i allí va romandre assetjant la ciutat fins que finalment la va poder fer seva després de colar el famós cavall de Troia. Agamèmnon, a més, va capturar la profetissa Cassandra com a botí va tenir dos fills amb ella. Mentrestant, la reina Clitemnestra va ser seduïda per l'ambiciós Egist i es van convertir en amants.
De retorn a Micenes, el rei vencedor va arribar a la regió d'Argòlida on el va rebre Egist, el qual ja havia conjurat venjança contra ell. Va preparar un banquet de benvinguda i, amb l'ajuda de la seva amant, Clitemnestra, v…

LES TRES GRÀCIES O CÀRITES

Imatge
Les tres Gràcies, eren tres deesses filles de Zeus i la nimfa Eurinome, filla de tità Oceà. Els seus noms eren Eufrosine, Talia i Aglaia tot i que aquesta última va ser nombrada pels historiadors com ''Aglaia''.  Eren les deesses de la bellesa, de l'encanteri i l'alegria, no es pot afirmar quina era la qualitat exacte de cada una d'elles però si que s'ha sap que a més a més de ser deesses, cada una comptava per una característica especial com per exemple la joventut, l'esplendor o el bon gust. 
Eren joves i belles ja que mai van presumir de ser-ho, eren modestes i fins i tot tenien el cabell mal recollit atès a que es passaven molt de temps ballant i divertint-se. Solien anar vestides amb una túnica, encara que en moltes altres representacions apareixien completament nues
Les Gràcies presidien  els banquets, les danses, celebracions i tot allò que hi ha el món agradable, plaent, interessant i atractiu. Eren capaces de proporcionar tota l'alegria ta…

EL MATRIMONI ROMÀ

Imatge
La paraula matrimoni ve de la paraula llatina mater que significa mare, ja que la finalitat del matrimoni eren els fills, i també de matri-monium, és a dir el dret que contrau la dona a poder ser mare dins la legalitat.
DRETS DEL MATRIMONI Hi havia una sèrie de condicions a seguir per a poder casar-se: -S'havia d'haver arribat a la pubertat, es considerava que els nois estaven preparats als 14 anys i les noies als 12. -S'havia de ser ciutadà romà, els esclaus no podien casar-se. -Les dues persones havien d'estar d'acord en el casament, i els seus respectius pares també.
També hi havia una sèrie d'impediments que, si els complies, no podies contraure matrimoni: -El matrimoni entre patricis i plebeus. -Un lligam anterior amb un altre home. -Si eres estèril tampoc podies casar-te. -El matrimoni entre parents en línea recta ni en línea col.lateral.
Un matrimoni finalitzava quan: -Un dels dos moria. -Si un dels dos perdia el dret de ciutadà i esdevenia esclau. -El divorci.
EL DIVO…

ELS ESPECTACLES PÚBLICS (II)

Imatge
En la meva última entrada vam parlar sobre els espectacles públics, com que n'hi havia molts i de diferents he dividit aquella entrada en dues parts. En aquesta veurem l'arquitectura de l'amfiteatre i tota la informació sobre el teatre i les representacions que s'hi feien.
Fins a Cèsar a Roma no es coneixia l'amfiteatre. El primer amfiteatre que es va construir era de fusta i era la fusió de dos teatres; d'aquí el nom d'amfiteatre. A l'època d'August es va construir el primer amfiteatre de pedra i un segle després es va construir l'amfiteatre més famós el Colosseu, per la seva grandària i el seu estat de conservació, també s'anomenava amfiteatre Flavi. Té 524 metres de perímetre i 49 d'alçada, amb una capacitat per a 80.000 persones. Les parts essencials de l'amfiteatre Romà són les següents: L'arena: era la zona on es feien totes les actuacions. L'anomenaven així ja que el terra era de sorra.Les fossae: eren les galeries que hi …

LA CREACIÓ SEGONS LA MITOLOGIA ROMANA

Imatge
Abans que existís l'univers, els tres elements principals, cel, terra i mar estaven combinats en un de sol anomenat Caos, una força mística que apareix abans que qualsevol cosa, abans fins i tot del cosmos sencer. Llavors el déu del mar, Urà, va prendre  Gea com a esposa i va exiliar el cel a les altures, donant-li la missió de protegir el món. Així doncs el cel va separar el Panteó, món dels déus, de l'inframón, terra de dimonis.
Urà i Gea van tenir quatre fills: Saturn, Oceà, Vesta i Anteo. Saturn va derrocar el seu pare castrant-lo, els testicles van caure al mar i de l'espuma seminal que es va generar al mar en va néixer Venus.
Saturn va prendre el tron i es va casar amb una tità, Rea. Aquests van tenir fills tot i que saturn no els desitjava. Plutó, Neptú i Júpiter. Neptú i Plutó van ser devorats pel seu pare, en un intent d'evitar que li prenguessin el tron. Júpiter va ser salvat per sa mare, Rea, la qual el va amagar a la illa de Creta i va demanar a uns sacerdots…