12 de desembre de 2017

L'HOMOSEXUALITAT I EL COMPLEX D'AQUIL·LES

Juntament amb Hèracles, Aquil·les, fill de Tetis i Peleu, és considerat el prototip d'heroi grec. Segons la mitologia grega, Tetis, la seva mare, el va submergir al principal riu de l'Hades, l'Estígia per fer-lo invulnerable a qualsevol arma, però que mentre ho feia l'agafava pel turmell, que mai va arribar a mullar-se i que, per tant, es convertí en l'únic punt vulnerable de l'heroi. Avui en dia l'expressió Taló d'Aquil·les fa referència la punt vulnerable d'una persona pel que fa al caràcter o destresa

Altres versions diuen que Tetis el submergí en foc esperant que el seu fill, Aquil·les es tornés immortal com ella però que el seu marit, Peleu, rei dels Mirmidons va entrar a l'habitació i la va interrompre. Furiosa, la mare del nen tornà a la seva antiga estança, l'oceà. Així, el nen acabà sent criat per Quiró, un vell centaure amic del seu pare, Peleu. Es diu que Aquil·les corria més ràpid que els cérvols salvatges. Va créixer i es va convertir en l'heroi més valent, hermós i ràpid de tots els herois. 

LA CÒLERA D'AQUIL·LES 
La Ilíada d'Homer es centra en un dels episodis que es produïren en el darrer any de la Guerra de Troia amb Aquil·les com a protagonista. Després d'un episodi en el que es baralla amb Agamèmnon, Aquil·les es retirà a la seva tenda i es negà a combatre contra els troians. La mare d'Aquil·les, Tetis, veient l'imminent derrota de l'excèrcit grec decideix demanar ajuda a Zeus, aquest lio concedeix la victòria als troians però deixa a Aquil·les al marge de la lluita. El cap de l'excèrcit grec, Agamèmnon, desesperat, li envià un ambaixador a Aquil·les demanant-li que lluités al seu costat, el seu fidel amic i cosí Pàtrocle. Aquest, sense poder resistir, va prendre posició en les files de batalla i acabà morint a mans del fill de Príam, Hèctor. Aquil·les profundament dolgut, sortí al camp de batalla i acabà assassinant a Hèctor.



Tetis demanant ajuda a Zeus - Jean Auguste Dominique (1811)


Aquil·les plorà atacat pel dolor de la mort i en el moment que li van portar el cos de Pàtrocle no va deixar que l'enterressin i pel contrari es llançà a sobre seu rodejant-lo amb els braços. La seva mare, Tetis, el consolà dient-li "Fill meu, quant de temps ploraràs amb la mirada perduda de pena, sense menjar ni dormir? Jeure amb dones i enamorar-se d'elles també és bo". Però Aqui·les no podia pensar en un altre cosa que no fos el seu company, a qui recriminà amargament el haver jugat amb la seva pròpia vida "No vas tenir consideració de la meva reverència a les teves cuixes, ingrat a despit dels nostres molts petons". 

Poc després Aquil·les acabaria morint a mans de Paris, germà d'Hèctor, qui foradà amb una fletxa guiada pel déu Apol·lo el taló d'Aquil·les. L'ànima de l'heroi s'uní a la del seu estimat en els Camps Eliseus. Les seves cendres es es van barrejar en una urna d'or i van ser enterrades pels grecs en una tomba comú. 




Pàtrocle - Jacques Louis-David (1780)
Aquil·les plorant la mort de Pàtrocle - Gavin Hamilton

L'HOMOSEXUALITAT

El terme que avui dia coneixem com a homosexualitat, no és aplicable a la Grècia clàssica ja que, la passió i l'amor eròtic entre dos home adults era considerada inútil i ridícula, però en canvi l'amor per definició dels homes a l'antiga Grècia era aquell entre un home adult i un de jove.

Aquest tipus de relació inclús era considerat un deure social. Es tractava, com ja he mencionat abans, de la relació entre un home (erastes) i un jovenet adolescent (eromenos). No hem d'oblidar que en aquell temps les opinions també estaven dividides a favor i en contra de la sexualitat entre homes. La paraula grega per definir aquest amor entre homes era paiderastia (paraula de la qual deriva pederàstia).


A l'entorn social podem apreciar com l'home grec havia de casar-se i tenir fills però també havia de tenir relacions afectives i sexuals amb altres homes com a complement necessari. Tots els grecs coneixien l¡història de Zeus amb Ganímedes, per exemple. O la d'Apol·lo i Jacint. No es tractava d'un tipus d'amor del qual no se'n pogués parlar, sinó que pel contrari se'n feia ostentació. Es tractava d'una necessitat social de la qual no es privaven ni poetes ni filòsofs grecs. 

Zeus i Ganímedes - Anton Raphael Mengs (1758/59)

Home oferint diners a un jove a canvi de sexe

Mort de Jacint - Jean Broc (1771-1850)
EL COMPLEX D'AQUIL·LES
a La Ilíada se'ns presenta un Aquil·les profundament dolgut per la mort de Pàtrocle. Aquest dolor s'entén, òbviament, perquè es tractava de dos amants. En l'actualitat, hi ha homosexuals que prefereixen ocultar la seva orientació sexual sota una aparença d'heroisme o d'invulnerabilitat, apel·lant en tot moment a la seva virilitat. És en aquest moment que podem parlar del complex d'Aquil·les, apel·lant a aquesta actitud defensiva i fins i tot violenta a la qual es referirà l'escriptor francès Pierre Audiat per primera vegada en la història.



Angie Pérez
1r BATX

11 de desembre de 2017

LA POLÍTICA GREGA ACTUAL

Tot i que la informació política d'aquestes setmanes està molt centrada en Catalunya i la Unió Europea, Grècia va ser el centre de totes les mirades l'any passat i fa dos anys després de la convocatòria de dues eleccions generals i un referèndum que van fer trontollar la UE i el mateix país grec, que va patir un corralito i va fer arribar al poder del país a Alexis Tsipras, representant d'un partit d'extrema-esquerra anomenat SYRIZA que va deixar els partits tradicionals totalment apartats del poder.

Alexis Tsipras, el candidat i Primer Ministre de Grècia per SYRIZA

Una societat molt empobrida, un percentatge d'atur molt alt (d'un 60% entre la població jove) i, per tant, una població enganyada pels governs dels partits tradicionals, van donar una victòria històrica a un partit, SYRIZA (Coalició d'Esquerra Radical), que s'autodefinia com a contrari a la troika, és a dir, contra el poder de la Unió Europea.

Aquestes eleccions, no només van portar als partits més radicals a ser un nou fenomen a Europa, sinó també va dur a la reflexió a la ciutadania europea: s'havien de continuar votant a aquells partits que sempre havien governat i que, corrompent i mal governant havien dut al poble a la ruïna econòmica?

Els resultats van ser aclaparadors per SYRIZA, que es va quedar a pocs escons de la majoria absoluta. A més, Nova Democràcia i el PASOK (equivalents a PP i PSOE, respectivament), els partits tradicionalistes, es van ensorrar: Nova Democràcia, el partit que governava, va quedar en segona posició i va perdre gairebé la meitat dels seus diputats; mentre que el PASOK, partit que va dur a Grècia a la ruïna econòmica feia deu anys, havia perdut, des de llavors, gairebé tres milions de vots i tots els seus diputats; és a dir, el partit va esdevenir anecdòtic. Cal destacar, també, l'arribada del partit neonazi que va entrar amb força convertint-se en la tercera força parlamentària.
Eleccions 2009: el verd és el PASOK, el Blau ND i el salmó SYRIZA
Eleccions 2015: el PASOK esdevé gairebé anecdòtic i SYRIZA és el partit destacat. El color negre representa el partit neonazi
CORRALITO - DES DEL 29 DE JUNY DEL 2015 FINS EL 3 D'AGOST

Amb les eleccions a la butxaca i amb el nou govern, SYRIZA i Tsipras van iniciar el mandat amb unes expectatives incertes. 
Les negociacions entre Grècia i la troika europea per resoldre l'ampli deute que tenia el país grec (1600 milions d'euros) cada cop empitjoraven fins al punt que van acabar fracassant.  Unes negociacions fracassades duien a Grècia a l'abisme, ja que ningú més a part de la UE era capaç de pagar el deute. És en aquesta situació econòmica gravíssima i una societat encara més empobrida com el president va anunciar que els bancs i les institucions financeres del país quedarien tancats i que s'imposaria un control de capitals, és a dir, que s'imposava un corralito de forma indefinida.


Davant la por de perdre els seus estalvis, els grecs van sortir a corre-cuita cap als bancs a retirar els seus diners
Les regles del joc imposades pel govern grec eren: només es podien treure 50€ per persona i dia, quantitat que va anar augmentant fins el dia que es va donar el corralito per acabat: el 3 d'agost. Dia en què bancs i borsa van obrir i van tornar a la normalitat.

EL REFERÈNDUM DEL MES DE JULIOL DE 2015 I LES ELECCIONS DEL SETEMBRE

Durant el corralito, el dia 5 de juliol, es va celebrar un referèndum per decidir si s'acceptaven les condicions de la troika després del fracàs de les negociacions. El resultat del referèndum va ser, contra tot pronòstic, molt favorable al govern.


Una bona participació i un resultat aclaparador en contra de la troika, van donar a SYRIZA les possibilitats de guanyar les eleccions del setembre

Com que era un resultat totalment excepcional, el govern va convocar unes eleccions pel 20 de setembre de 2015 per reafirmar la seva posició dintre el poder grec. Davant d'aquesta situació, SYRIZA va fer una campanya molt contundent en contra de la troika que, juntament amb el referèndum, li va donar moltes possibilitats de repetir victòria. I així va ser:


Una victòria aclaparadora
Tsipras va aconseguir una victòria molt important i àmplia, fet que el van portar de nou a presidir el govern de Grècia. Els partits tradicionalistes van continuar el seu declivi, i els neonazis van aconseguir pujar tan en vots com en escons.

Les eleccions del setembre van donar la composició parlamentària que hi ha avui actualment. Cal recordar, però, que a Grècia la situació sembla estar més calmada tot i que les enquestes donen a SYRIZA un davallada molt important i, curiosament, un nou ascens del PASOK i Nova Democràcia, els dos partits tradicionalistes. 

Amb la situació actual, tot és incertesa i el que pugui passar a les pròximes eleccions és, sens dubte, inexplicable.

Ferran Gil
1r Batx

8 de desembre de 2017

COM VESTIEN ELS ROMANS?

Introducció:
els romans acostumaven a vestir-se amb roba ampla i força còmoda, tot i així hi havia força diferència en la manera de vestir, tot variava de si erets: home,dona,nen i sobretot de la classe social en la què vivies.


ELS HOMES VESTIEN MOLT DIFERENT DE LES DONES:
Parlant de la vestimenta els homes podien anar de dos estils diferents, o amb túniques llargues fins els peus cobertes amb un mantell llarg agafat per una agulla o túniques curtes just per sota del genoll rivetejades amb un fil decoratiu. tenien aquestes dues opcions a causa de les estacions de l'any, però aquest privilegi només els podien gaudir una sèrie de homes, depenent de la classe social, ja que com més classe social, els pobres duien de llana fosca i tela més espessa, mentre que els rics la duien de colors clars i de tela més fina.

vestimenta dels homes
En canvi les dones sempre anaven en túniques llargues de lli . decorades amb sanefes o teixits amb fil de color, per sortir el carrer portaven l'estola,que era un vestit llarg fins els talons,normalment casi totes les teles només eren lli o seda, per els més privilegiats que era importada d'altres paisos.
Quant feia fred hi havia molts tipus de mantells, però el més solemne era un anomenat pal.la, que era una gran peça de tela, que podia ser rectangular o quadrada que es podia posar de diverses maneres.
vestimenta de la dona
La roba interior també era important i els homes i les dones portàven diferentes peces...
roba interior dona


roba interior home

Aqui podem observar com la vestimenta de la roba interior dels homes i les dones són completament diferentas..

Homes: els homes utilitzaven molt un estil peculiar
"subligaculum campestre", sobretot era molt utilitzat en la estació d'estiu tot i així a l'hivern també s'utilitzava molt.

Dones:en aquella época els homes preferien les dones amb pits petits, ja que era símbol de bellesa, per això la roba interior de la dona estava creada per donar la sensació de més bellesa.Els subjectadors més utilitzats eran els
"mamillare" que el que feia era cobrir els pits i presionar-los per evitar que creixessin.

Els pentinats de les dones: era dur el cabell larg, sempre recullit i normalment recollit derrera el clatell.

pentinats típics de l'època

Podeu trobar més informació a vestimenta romana


Nora Prado
4t ESO

6 de desembre de 2017

LA SOCIETAT GREGA

La societat grega era esclavista, per tant, era molt desigual. Hi havia dos grups de persones: els lliures i els esclaus.

Els lliures no pertanyien a ningú i podien ser propietaris dels esclaus, en funció de la seva riquesa. Els lliures es dividia per dues categories: ciutadans i no-ciutadans.


Ciutadans i no-ciutadans


- Els ciutadans tenien drets polítics, podien votar i elegir càrrecs públics. Pagaven els impostos i tenien la obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors i comerciants. Constituïen una minoria. Al segle V a.C, a Atenes hi havia 400.000 habitants, de ciutadans només hi havia 40.000 habitants.

- El no-ciutadans eren emigrants residents a la ciutat. Eren homes i dones lliures,però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. La majoria es dedicaven a l'artesania i el comerç. Alguns d'ell van arribar a obtenir grans fortunes.

Els esclaus estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. Ser esclau podies caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per dutes, rapte... etc. Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercia funcions de preceptor o metge, que per l'altre no especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria.

Les dones lliures no tenien drets polítics, així doncs, les dones estaven apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats... fins i tot, no podien parlar en públic. Estaven sotmeses a l'home. La dona estava obligada a ser representada per un tutor durant tota la seva vida. Durant la infància de la dona el tutor era el pare i durant la seva adolescència i la seva vida adulta el tutor era el seu espòs. Si la dona quedava viuda, llavors, el tutor era el seu germà. 


Les dones a la societat grega


Martina Vilar
1r Batx

5 de desembre de 2017

LA CASA A GRÈCIA

Abans de començar proposo mirar una mica aquest vídeo en el qual es duu a terme un passeig virtual per una casa rica grega:

 
EXTERIOR
Es sap que els grecs construïen la seva casa amb tova. Estaven repartides desordenadament i obeïen les irregularitats del terreny del qual disposaven. les entrades de llum es feien aparti de claraboies i unes finestres estretes les quals protegien la intimitat de la família, aquestes no s'utilitzaven per observar l'exterior, ja que estaven en posicions elevades, sinó només per a l'entrada de llum, i no tenien ningun tipus de cobertura, com les finestres o cortines actuals. Normalment la casa es construïa al voltant d'un pati exterior connectat a la casa a partir de una mena de porxo, aquesta obertura servia per airejar la casa i millorar la il·luminació. Aquest pati tenia una paret que separava la casa de l'exterior la qual era molt vulnerable al principi, això provocava que els lladres preferissin accedir per aquesta.
Les cases no eren molt properes a les famílies que les ocupaven, tot hi que hi havia totes les necessitats bàsiques, eren espais molt tancats, carregats, poc confortables i poc còmodes, per tan les famílies acostumaven a habitar fora d'aquestes.
Cap al segle IV a.C. el nivell de confort de les cases augmenta, això és degut a la demanda dels mateixos ciutadans. Arribant a l'època hel·lenística les cases dels rics ja comencen ha estar fetes de materials nobles.
INTERIOR
Les habitacions estaven distribuïdes al costat del pati exterior i hi havia un menjador "oikos" el qual es diferenciava de la sala de reunions "andron", la qual estava bastant decorada respecte a totes les altres parts de la casa i era principalment destinada a els banquets on es duien a terme els actes familiars i amb invitats, la "cuina", i les habitacions dels homes, que estaven separades de les de les dones i nens "gineceu" que estaven en la part més llunyana del carrer o en un segon pis.
Estaven constituïdes per mobles molt simples els quals permetien fer una vida social normal, com baguls, una taula on es menjava que era una mena de vetllador i divans on es menjava i dormia indistintament. Amb el pas de l'època hel·lenística augmenta la decoració, es varen incloure mosaics, gerros o vasos, i frescos, d'entre altres. També hi havia una mena de seient honorífic per el senyor de la casa o l'invitat més important. 
La majoria de cases, en els barris populars, eren molt petites i disposaven de dues o tres habitacions, de fet fins al segle IV a.C. no tenien cuina a l'interior i realitzaven els actes culinaris a fora amb un braser.
Les famílies més riques i nombroses disposaven de tots aquests luxes i de un segon pis, per a les habitacions dels fills i dones, i de diferents altars dedicats a diferents déus.
Aquesta és una representació d'una colònia de cases grega, per ordre podem veure representats el pati exterior juntament amb el porxo, la "cuina", i el menjador amb l'andron al costat, i finalment el gineceu situat en un segon pis.



Àlex Pujalt
1r Batx

4 de desembre de 2017

HARRY POTTER I LA TRADICIÓ CLÀSSICA

Com molts haureu pogut observar si heu llegit els llibres o heu vist les pel·lícules de la saga Harry Potter, el llatí apareix bastant sovint, per exemple en els encanteris o en els noms dels personatges, entre d'altres.

Per això, avui us parlaré sobre els significats d'alguns dels noms dels personatges que apareixen en la col·lecció de llibres escrits per J. K. Rowling, llicenciada en Clàssiques a la Universitat d'Exeter.

REMUS LUPIN

El professor de Defensa Contra les Forces del Mal, degut a la seva condició de licantrop (home llop), rep el nom de Remus (Rem en llatí, bessó de Ròmul, el primer rei i fundador de Roma) perquè aquest està relacionat al llop gràcies a la història dels dos nadons abandonats al Tíber i alletats per una lloba.

El cognom, fa també referència a llop (lupus, en llatí), pel mateix motiu que el nom.


MINERVA McGONAGALL

La professora de Transfiguració i cap de la casa Gryffindor té aquest nom gràcies a la seva personalitat i tarannà. Minerva, deessa de la saviesa, es caracteritza per l'ús molt freqüent de la raó, per sobre d'altres qualitats.
Minerva també és la divinitat protectora de la guerra entesa com una activitat d'estratègia i habilitat, no com a representació de violència incontrolada.


ALBUS DUMBLEDORE

Director que regeix Hogwarts en el temps que la saga de Harry Potter és escrita, rep el nom d'Albus (significa blanc en llatí) degut a que és el color de la puresa i la llum davant la foscor, qualitats que el defineixen.
La llum blanca és, a més a més, la que guia a Harry en el seu creixement i afinitat personal.


SEVERUS SNAPE

El professor de Pocions obté el nom de Severus, escollit a la perfecció pel seu significat: serietat i rectitud. És sempre lleial a ell mateix, a Dumbledore i al record de Lily Potter, i per molt que aparenti una faceta de duresa, darrere s'amaga un cor fidel i bondadós.


BELLATRIX LESTRANGE

La incondicional seguidora de Voldemort rep aquest nom degut a que representa el mal en el seu estat més pur, i el caràcter indomable. Bellatrix significa, en llatí, guerrera, que també defineix molt bé el personatge.


SIRIUS BLACK

Es podria considerar el nom del qual el significat és el més difícil d'apreciar. Sírius és l'estrella principal de la constel·lació Canis Maior (que significa "Estrella Gos"). Aquesta relació es fa amb el nom del personatge ja que té la capacitat de transformar-se en un enorme gos negre cada cop que la ocasió ho requereix. Es fa una mena d'honor a l'estrella associada als gossos (en l'antiguitat).




Un tràiler fet de parts de totes les pel·lícules de Harry Potter

Marta Orte
1r Batx

1 de desembre de 2017

LA CIUTAT ROMANA

Els primers assentaments romans mancaven de planificació, i el seu perfil seguia l'adaptació al medi físic, el que establia una estructura desordenada i caòtica.

La planificació urbana que es nota en les diferents ampliacions de Roma i en les ciutats de nova creació utilitzava el model hipodàmic, partia d'un traçat rectangular i geomètric amb carrils paral·lels i perpendiculars entre si. Cada quadrat formava una illa anomenada ínsula.

Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentades. A més hi havia aceres per als vianants.
Entre tots els carrers destaquen dues grans avingudes que recorrien de nord a sur (cardo) i d'est a oest (decumanus) la ciutat. Aquests dos carrers convergien en el centre del rectangle en el fòrum, l'autèntic cor de la ciutat.

El fòrum romà es va dissenyar com un espai rectangular porticat, que concentrava tota la vida pública. En ell es van aixecar els principals edificis de govern (assemblees i senat), de culte (temples), econòmics o judicials (basíliques i mercats).
Els edificis d'una ciutat romana eren: teatres, circs, basíliques, pous, clavegueres, temples, cúries, amfiteatres, termes, cases que formaven illes i aqüeductes.
En aquesta imatge podem veure una antiga ciutat amb els seus edificis principals.


Aquí com a exemple podem veure la reconstrucció de com era Bàrcino, Barcelona, a partir de les muralles que han perdurat de l'època romana.
L'antiga Bàrcino abans del segle III
sobreposada al plànol actual del barri Gòtic
Èlia Vilà
1r Batx

30 de novembre de 2017

LILITH LA PRIMERA DONA D'ADAM

La història de la primera dona és molt poc popular, comparada amb l'historia d'Eva, que és la promoguda per la religió cristiana. La creació de l'ésser humà està citada al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia. Els jueus han interpretat el versicle que diu "Déu va crear home i femella els va crear" com l'origen de la humanitat. Però segons els mesopotàmics, les paraules d'abans d'Adam a Gènesis 2:23 on diu "Ara és ossos dels meus ossos i carn de la meva carn". Els mesopotàmics van interpretar en aquest versicle que la dona havia sigut creada.
La història narra com Lilith abandona el Edem, i abandona al seu marit, per anar amb el seu amant a la vora del Mar roig. La historia explica que Lilith esdevé dimoni, rapta els nens de llet, i és considerada la encarnació maligna de la bellesa i la mare de l'adulteri.

Lilith
Al llarg del temps també han aparegut altres mites, un d'ells narra com un grup de dimonis femenins amb característiques mig humanes i mig divinitats. El seu "hàbitat" és la nit, i les armes que feien servir eren la seducció i l'erotisme.
Els jueus van acabar adaptant el nom d'aquesta divinitat al significat de nit.

El motiu per el qual deixa l'Edem és quan han de tenir relacions sexuals i s'oposa a posar-se sota d'Adam perquè creu que és una manera de demostrar submissió, així que decideix abandonar-ho tot per no haver d'obeir cap autoritat, ni al seu marit ni a Déu. Degut a l'absència de la dona, Déu, crea Eva de la costella de Adam, al contrari que Lilith, que va ser creada de la pols igual que el primer home.

Lilith i el feminisme

A diferència de Eva que mostra tots els indicis de submissió, Lilith és el símbol del feminisme, de la igualtat entre l'home i la dona.

Amanda del Rio 
4t ESO

29 de novembre de 2017

LA ILÍADA D'HOMER

Tots hem sentit parlar de la guerra de Troia, i aquesta té origen en el llibre d'Homer "La Ilíada". És un llibre molt llarg, té més de 600 pàgines. No us en puc explicar tots els detalls, però aquí en teniu un tastet:

INTRODUCCIÓ
La Iliada d'Homer
La Ilíada es un antic poema grec escrit per Homer. Aquest és potser el poeta grec més conegut, que també va escriure la Odissea, un altre poema grec que és la continuació de la Ilíada. En grec, la paraula "Ilión" significa Troia, per tant, la Ilíada és la història de Troia. Es creu que aquest llibre ens explica tota la guerra de Troia, però realment és només l'explicació del desè (i últim) any de la guerra de Troia, i acaba abans que hi hagi el famós episodi del cavall de Troia. De fet, és la història de la baralla d'Agemèmnon, el cap davant de les tropes gregues i Aquil·les, l'invencible guerrer grec.

CAUSES DE LA GUERRA DE TROIA
Eris, deessa de la discòrdia, no és invitada a un casament, i decideix venjar-se donant una poma d'or, la poma de la discòrdia, a un príncep troià, Paris. Aquest ha de donar la poma a la deessa que considera més bella entre Hera, Atena i Afrodita. Les tres li ofereixen varis dons per poder guanyar, però Paris acaba preferint a Afrodita, que li promet la mà de la dona més bella del món. Aquesta és Helena, dona de Menelau, rei d'Esparta. Així doncs, Paris rapta a Helena i Menelau i molts altres pobles grecs s'enfaden, i decideixen anar a atacar Troia. A part, Troia és una polis molt pròspera, i molts reis volien conquerir-la.

ARGUMENT
Aquil·les es baralla amb Agamèmnon, el rei aqueu, perquè aquest li treu una esclava. Per aquesta raó, Aquil·les s'enfada i deixa de lluitar, i prega a Zeus perquè faci que els grecs perdin contra els troians.De manera que ara els troians estan guanyant la guerra, i els grecs s'estan començant a desesperar. Patrocles, el cosí preferit d'Aquil·les, se sent malament pel que està fent Aquil·les, i decideix vestir-se com si fos Aquil·les, i lluitar en nom seu. S'enfronta a Hèctor, germà de Paris, perd ja que no té gaire experiència de combat, i mor. Això fa que Aquil·les s'enfadi molt amb Hèctor, i va a trobar-se amb ell i el mata. Com a venjança, arrossega el seu cos inert al voltant de Troia. El rei troià, després, va fins a la tenda d'Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. El llibre acaba amb els funerals de Hèctor i Patrocles, dels troians i els grecs, respectivament.
Això és tan sols un petit resum. Si voleu saber tota la història, podeu veure aquest vídeo:



Maria Erra
1r Batx

28 de novembre de 2017

PARAULES D'ORIGEN MITOLÒGIC

Crec que poques vegades ens hem parat a pensar en l'origen de moltes de les paraules que utilitzem en el nostre dia dia. El que no sabem és que alguns dels nostres mots tenen un origen mitològic. Tenint en compte aquesta curiositat, podem arribar a comprovar la gran influència de la cultura de l'antiga Grècia en la nostra quotidianitat encara que hagin passat milers d'anys.

Un dels exemples són els següents:

Quan diem que algú és caòtic/a, en referim a algú completament desordenat i confús. L'origen mitològic d'aquesta paraula ve del principi del món: segons la mitologia clàssica, el principi del món va ser format pel déu Caos. Segons ells, Caos no va instaurar cap ordre ni harmonia dins la natura, i els seus elements no formaven formes exactes i no estaven ordenats de cap manera.
El déu Caos
La paraula que utilitzem per a fer referència a la medusa: el famós animal invertebrat de vida lliure amb cos gelatinós i semitransparent, amb tentacles els quals el contacte amb la pell genera una irritació dolorosa, ve del famós personatge de la mitologia anomenat Medusa. Medusa era la terrible de les tres Gorgones i el seus cabells eren diferents caps de serp i no podien deixar de moure's.
Medusa representada pictòricament
Quan ens referim a una dona com a una harpia tenim la finalitat de descriure-la com a una dona perversa i sense bones intencions. Però el que no sabem és que el seu origen va molt més enllà. Les Harpies eren uns monstres alats els quals se'ls representa amb caps de dona i amb cos de voltors amb ungles molt fortes. Eren molt venjatives i eren capaces de encisar a qualsevol amb el seu cant. Relacionem la descripció negativa de la paraula amb les males intencions i el seu aspecte fastigós: el seu cabell era com un fregall, tenien les dents podrides i sempre feien pudor.
Dues harpies
Quan el sentiment que sentim és d'una por desmesurada el descrivim com a pànic. Aquesta paraula te a veure amb el nom de Pan: un sàtir que habitava als boscos i que tenia un aspecte tan repulsiu que espantava a tothom.
Pan representat en una escultura
La famosa paraula museu que tots sabem què significa: lloc on es guarden i s'exposen col·leccions d'obres d'art, d'història natural, d'objectes d'interès i altres curiositats amb finalitat cultural, prové de l'Olimp. Les muses, les quals eren filles de Zeus, eren les divinitats de les arts. Elles vivien a l'Olimp i encisaven els déus amb els seus cants. Eren les que inspiraven als poetes. Així doncs, relacionem l'art dels museus amb la inspiració que creaven als artistes.
les 9 muses 

Helena Osset
1r  BATX

27 de novembre de 2017

AFRODITA

Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa.

Afrodita
Segons una versió de mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure el mar i des de llavors les onades en va néixer la deessa. Per aquest motiu se l'ha representa dreta dins d'una petxina. Hi ha una altra versió que diuen que és filla de Zeus, és el déu suprem de l'Olimp, i Dione, una antiga deessa grega.

Quan va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van portar fins la morada dels immortals. 

Afrodita es va es va casar amb Hefest, déu del foc, el qual era un déu lleig i anava coix. Afrodita el va enganyar i va tenir relacions amb dos déus: Hermes, missatger dels déus olímpics, i Ares, déu de la guerra.

Homer, escriptor grec, explica que un dia els dos enamorats, Afrodita i Ares, estaven junts, Hefest, gelós, els va parar una trampa, perquè el sol li va dir en Hefest que l'Afrodita l'havia enganyat. Mentre, Afrodita i Ares estaven junts es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia en Hefest. Llavors Hefest va cridar tots els déus que veiessin el que havien fet aquest dos. Tots es van burlar d'ells, però per sort, Posidó, déu del mar, va demanar pietat. Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita va fugir cap a Xipre, avergonyida.

Afrodita també va castigar gent, va castigar les dones de Lemnos perquè no la honraven i ella va fer que elles fessin un olor insuportable això va provocar que els marits la abandonessin, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.


Podeu trobar més informació:



Martina Vilar
1r Batx

24 de novembre de 2017

MOMO

Com sabem Momo era la personificació de la burla i el sarcasme. Era el fill de Hipnos, déu del somni i Nix deessa de la nit. Els seus germans van ser Eride deessa de la discòrdia, Moro déu del destí, Tànato Déu de la mort i Apate déu de l'engany. Llavors és més normal que Momos sigues tal com és.

Ell s'encarregava de burlar-se amb les seves critiques els homes i els Déus. Ell es va brular dels invents de Posidó, Hefest i Atena. Va criticar Posidó perquè va crear un toro amb les banyes mal col·locades. Hefest el va criticar perquè quan va crear l'home deia que costava entendre els seus coneixements i les seves intencions. I Atena la va criticar perquè la casa que havia construït era massa pesada, i el propietari es volia traslladar per culpa d'uns veïns pesats. També és diu que es va burlar d'Afrodita dient que parlava massa i que les seves sandàlies feien massa soroll. Fins i tot és va atrevir a criticar Zeus dient-li violent i luxioriós.

Aquestes burles que va fer Momo, van ser les últimes que van tolerar els déus i ràpidament va ser expulsat de l'Olimp, i va passar a viure amb un núvol negre amb la seva mare i alguns dels seus germans, i tots aquest estaven disposats a la venjança.

Momo es representa com un home a qui una màscara li cobreix la cara i porta un ceptre o un ninot que representa la bogeria
Aquesta es la representació del Rei Momo, traient-se la màscara,va vestit com un boig i amb un pal a la mà. Representa el símbol de la bogeria.

El REI MOMO AL CARNAVAL

Avui en dia, en diferents ciutats de l'Amèrica llatina el rei del carnaval rep el nom de Momo. A Brasil ell és l'encarregat de rebre les claus de la ciutat durant les festes i el representen com un home alt i gras. A Cadis, cremen un ninot (Momos).
Podem veure com cremen el Rei Momo en el carnaval de Cadis.
Judit Espina
1r Batx

23 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (III): DEMÈTER

Probablement tots coneixem Demèter com a la deessa de l'agricultura, però potser no coneixem el seu paper com a mare. I és que Demèter volia ser soltera, però alguns déus van decidir que no ho podien permetre.

DEMÈTER AMB POSIDÓ
Estàtua romana de Demèter
Posidó creia que Demèter era molt bella. Així doncs, la va festejar, però Demèter estava convençuda que no volia casar-se amb ell, ni tenir cap relació romàntica. Tot i així, Posidó la perseguia i un dia prop de la platja, Demèter, cansada per la persecució, es va convertir en euga i es va amagar dins una manada de cavalls. El que no sabia, era que l'animal sagrat de Posidó era el cavall, així que ell els va convèncer perquè la rodegessin, i allà la va violar.
D'aquí en va sortir una filla, Despina, de la qual no se'n va poder dir el nom en veu alta, que era una nimfa, molt venerada a Tessàlia. També en va sortir un cavall, Arió, que resultaria el cavall més ràpid del món, i que acompanyaria herois com Hèrcules.

DEMÈTER I ZEUS
Zeus era de la mateixa opinió de Posidó, i també va decidir que volia tenir una relació amb Demèter. Un dia que anava pels camps, perseguint Demèter, ella es va convertir en serp, però ell la va seguir, també convertit en serp, i també la va violar.
D'aquí en va sortir la deessa de la primavera, Persèfone. La història de Persèfone és coneguda. Hades es va enamorar d'ella i la va raptar. Tot i així, potser no se sap que la idea del rapte era de Zeus, i no d'Hades. A part, hi ha dues versions de la història: la primera, en que Persèfone es queda a l'inframón a la força per culpa de que es menja la tercera part d'una magrana. Així doncs, es queda una tercera part de l'any a l'inframón i dues terceres parts a la superfície. Quan no està a la superfície, Demèter no deixa créixer les plantes, i d'aquí vé l'origen de les estacions. 
L'altra versió explica la mateixa història, però en aquesta Persèfone realment s'acaba enamorant d'Hades. Personalment, aquesta última m'agrada més, ja que tothom té a Hades com a un personatge terrorífic, però només és un déu que, per mala sort, li va tocar viure i regnar al reialme dels morts. Potser, si tu estiguéssis destinat a viure entre morts tota l'eternitat, també estaries una mica de mal humor.
Hades i Persèfone escoltant la música d'Orfeu
Maria Erra
1er Batx

22 de novembre de 2017

ELS EMPERADORS DE L'IMPERI ROMÀ

A l'antiga romà hi van haver un nombre bastant nombrós de emperadors, en aquesta entrada en comentarem alguns començant per el primer que va ser Octavi August i acabant per l'últim Ròmul.

Estàtua de Octavi August.




Octavi August: Nascut el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar. Amb ajuda de Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia) es van repartir el domini de l'imperi. Un cop va haver derrotat Sext Pompeu, l'ultim enemic que li quedava, va derrotar Lèpid i va declara la guerra a Marc Antoni, al 2 de setembre de l'any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.


Neró

Neró: Tataranet de Octavi August, només tenia 17 anys quan el van proclamar emperador. Als cinc anys de ser emperador va fer matar a la seva pròpia mare i a la seva esposa per poder-se casar amb Popea. Augmenta els impostos de la població i desencadena la persecusió sobre els cristians. Es suïcida afeblit per les revoltes dels exèrcits.



Tit Flavi Vespasià: Fill de Vespasià va ser tribú militar a Germània i Britània. Va acompanyar al seu pare a conquerir Judea i allà va profanar el temple de Jarusalem. Els tres anys que va ser emperador (79-81) van quedar senyalats per l'erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia i Herculà i per finalització del Colisseu de Roma que havia començat el seu pare.


Columna en honor a Trajà
Marc Ulpi Trajà: Primer emperador d'origen hispà. Engrandeix molt l'imperi conquerint la Dasia, rica en plata i or, i la província d'Aràbia. A Romà hi té dedicada una columna sobre el conqueriment a Dàsia.


Marc Aureli: Era l'emperador filòsof, encara que no conquereix cap territori els manté en peu. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta. Va escriure les seves meditacions, unes desordenades reflexions sinceres i personals sobre la seva visió del món i de l'home.

Constantí: Primer emperador que deixa de perseguir els cristians i per la dicta de milà al 313 dC es converteix en el cristianisme i fa la religió cristiana oficial.



Ròmul August: Últim emperador romà, fill de Flavi Orestes. Va ser un emperador feble ja que el va vèncer el poblat bàrbar quan només tenia 15 anys.


Clara Serrat
4t ESO