Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

VIL·LA ROMANA DE CAN TERRÉS

Imatge
Com tots els garriguencs sabem, al sud del casc urbà de la nostra població ens trobem amb la famosa Vil·la Romana de Can Terrés, considerat una de les parts més destacables del nostre municipi, La Garriga
La Vil·la Romana de Can Terrés va ser construïda pels voltants del segle I a.C i ocupa aproximadament uns 200 metres quadrats en total.
Aquesta vil·la constava d'unes sis estances principals: Apodyterium (vestidor):L'Apodyterium era el vestuari que hi havia tant a les termes com en espectacles públics. Aquest sovint estava situat molt a prop de l'entrada principal, i normalment sempre estava decorat amb una sèrie de mosaics.   La sala de l'apodyterium únicament constava d'uns bancs arrambats a la paret i una mena de prestatgeries per que els romans poguessin deixar les seves pertinences. Com que l'apodyterium no tenia cap mena de porta solien haver-hi molts robatoris així que el que feien els romans era portar-se el seu propi esclau de casa o bé, les termes els o…

PASQUINO

Imatge
Pasquino és la més famosa de les estàtues parlants de Roma. Una estàtua parlant és aquella que a l'antiguitat ha servit per donar-li veu al poble que no podía manifestar-se d'una altra manera. Va ser trobada al segle XVI, durant unes excavacions de Roma, fins que al 1501 va ser col·locada al seu lloc actual, a la Piazza di Pasquino, no gaire lluny de Piazza Navona.  Mai s'ha sabut a qui representava, encara que hi han hagut moltes deduccions, per exemple, alguns apunten que representava Menelau. Uns altres estudiosos apunten que representava Aiax sostenint el cos d'Aquil·les, o també podria ser Hèrcules lluitant contra els centaures. 

Un cardenal de la Cúria Romana va ordenar col·locar-la en un pilar perquè allà fossin penjats anònims, especialment en contra dels personatges importants , especialment contra els Papes. Per tant, als peus d'aquesta estàtua i al coll, s'enganxaven fulls sobretot amb contingut satíric, alguns en vers. Hi anaven per les nits i ho fei…

EL ROBATORI DEL FOC

Imatge
Un temps després que Prometeu va ensenyar-li als humans que havien d'oferir una part de la carn obtinguda als déus, aquests van matar un bou però no aconseguien posar-se d'acord en quina part havien de donar-li als déus. L'enginyós Prometeu va embolicar la carn en la pell del bou i els ossos en el seu greix. Zeus va escollir el greix amb els ossos ocults, i es va irritar tant al davant d'aquell engany que es va negar a donar-li foc als humans.  En aquest moment, Prometeu va posar de part dels humans i va robar el foc del cel per portar-lo a la Terra i així la gent pogués cuinar i escalfar les seves vivendes.  Com a càstig per robar-li el foc als déus, Zeus va encadenar Prometeu a una roca situada en la frontera entre la Terra i el Caos. Allí va ser condemnat a patir que un àguila li mengés el fetge, que tornaria a créixer eternament, i així que la seva tortura no tingués final. Zeus va ordenar que romangués allà fins que una altra criatura s'oferís per ocupar el seu …

LA MÀSCARA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Les màscares, un element tant significatiu en el món actual, situen el seu orígen a Roma i Grècia. A Roma, l'ús de la màscara va començar a evolucionar quan la portaven actors en les festes fúnebres, perquè es reconegués i recordés el rostre del difunt. A partir d'aquesta ocupació per part d'actors, la careta ràpidament va ser utilitzada per a diferents finalitats. Van començar a usar-la els actors per representar fidelment en les seves obres els rostres dels personatges històrics que estaven interpretant. Ràpidament, es va adoptar el seu ús a les festes saturnals a Roma, i les hi va començar a usar amb caràcter festiu, donant origen a la utilització en el que avui és el nostre carnestoltes. Amb aquestes caretes es van començar a realitzar escenes còmiques dels ritus sagrats. Van anar evolucionant i canviant els seus usos, fins a l'actualitat, en què és freqüent solament en les "carnestoltades".
Els etnòlegs, d'altra banda, situen el naixement de la màscar…

D'ACORD, NOMÉS HI HA INFERN, I SI EM MORO, CAP A ON TIRO?

Imatge
Quan els grecs i els romans morien només tenien una opció, l'infern.  Però no era un infern com el que nosaltres ens imaginem, tenia el seu cantó bo i "su lado oscuro" estava ordenat. 
persusasiu eh... 
Principalment vas a parar a la vora d'un riu, que es deia Aqueront on t'hi trobaves un home amb una barca que es deiu Caront. Aquest home cobra un òbol, que és una moneda de plata. Tots els qui no poden pagar aquesta moneda es queden vagant per la vora del riu per tota l'eternitat. 

Jo tinc aquesta moneda i puc pagar a Caront perquè em passi a l'altre costat, pel camí vaig veient les ànimes perdudes dins l'aigua i no és gaire agradable... 



Caront amb la seva barca

Ara toca decidir si he sigut bona o no, però això no ho decideixo jo evidentment, això ho decideix Minos (rei de Creta) i Èac (rei d'Egina) tot un honor. Bé, després d'uns moments meditant decideixen que he sigut bona :)
I això em porta als Camps Elisis! Un paradís, tot molt ben cuidat. Allà …

CONVERSES LITERÀRIES

Imatge
Amb motiu del temari del tercer trimestre, els alumnes de 1r de batxillerat hem realitzat una sèrie de diàlegs entre autors i personatges per tal de tractar grans temes de la literatura llatina com Horaci, Virgili i Ovidi. Així doncs, per tal d'estudiar i de tenir present què signifiquen, quin tipus de composició han realitzat o com han influenciat la nostra història i les bases de la nostra literatura vam gravar una sèrie de vídeos en què, mitjançant una petita "història", es pretenia treure temes a discussió per endinsar-nos en les obres.
En primer lloc ens trobem dins de la història d'una noia que cita l'obra d'Ovidi d'una forma subtil ja que representa que necessita enviar una carta al seu estimat. En segon lloc, ens trobem amb la senzilla però molt interessant història d'una noia anomenada Júlia que té el plaer de conèixer un home misteriós que resulta ser Virgili. En tercer i últim lloc, ens trobem amb la fantàstica representació de tres alumnes que…

LA PESCA A L'IMPERI ROMÀ

Imatge
Alguna vegada heu sentit a parlar de la pesca dels romans? Heu llegit mai algun text on es parli dels peixos en relació els romans? Doncs jo no fa gaire vaig llegir una conte d'un peix que vivia a l'època romana i vaig pensar de fer una entrada sobre la pesca en aquella època.
La importància de la pesca es va incrementar durant l'Imperi Romà. Marc Terenci Varró, un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, ens explica com la cria dels peixos donava molts beneficis a les persones que decidien construir vivers. La tècnica es basava en desviar aigua del mar per alimentar els rierols privats o els estancs.  Plini el Vell, un escriptor de l'època, també ens parla d'aquesta activitat. Ens explica com a la costa meridional de la Península Ibèrica, especialment a Carteia (Cadis), s'excavaven vivers a la roca natural per mantenir els peixos vius i controlar les seves cries. La pesca tenia fins a tal punt d'importància que fins i tot el famós historiador romà ens …

PANDORA I LA SEVA CAIXA

Imatge
Segons el mite, Pandora va ser la primera dona com Eva, en la religió cristiana, en la mitologia grega Pandora  va ser una deessa creada per Hefest (déu del foc i del modelatge) Pandora va ser modelada a forma dels immortals amb l'ajuda de Pal·las Atena (deessa de la saviesa).

Tot aquest mite comença quan Prometeu roba el foc sagrat a Zeus, Zeus com a venjança demana als altres deus que modelin una dona amb la que cap home es pugui resistir-se a ella.
Cada déu al ser formada li va atorgar un qualitat com la bellesa, la gràcia, la persuasió i l'habilitat de les manualitats, entre altres. En canvi Hermes (el déu missatger) li va atorgar en el seu cor la mentida.
Pandora no tenia constància del gerro que tenia tots els mals del món. Encara que li van aconsellar que no havia d'obrir la caixa, ella encara que la va obrir i va deixar que tots els mals inundessin tot el món. D'aquí prové la dita "obrir la caixa de Pandora". Representen a Pandora com la perdició de la h…

EL DIA D'UN ROMÀ

Imatge
La jornada d'un romà depenia, de la seva posició i ocupació, i variava molt segons les persones i el dia en particular. Per fer aquesta entrada jo m'he centrat en la vida d'un ciutadà romà de classe alta.
El ciutadà romà de bona posició s'aixecava ben d'hora al matí, abans de sortir el sol. Havia d'aprofitar al màxim la llum natural. Després d'un esmorzar que estava compost de pa sec o mullat en vi, dedicava algun temps a casa als assumptes privats. 

Ciceró i Plini el Vell consideraven aquestes hores al matí les millors per a la seva activitat literària. Horaci parla fins i tot d'advocats que donaven consells gratuïts a les tres del matí.
Després d'ocupar-se dels assumptes privats anaven a la sala principal de la casa (atrium) per fer la salutatio matutina que era el moment en que els seus clients anaven a presentar-li els seus respectes o a demanar-li ajuda a vegades només hi anaven per desitjar-li un bon dia.

Tot això es podia saltar en cas de que el …

ELS RITUALS FUNERARIS DE L'ANTIGA ROMA

Imatge
Totes aquestes preguntes què ens fem nosaltres com ara: què hi ha després de la mort? Existeix la reencarnació? De vegades donem el nostre punt de vista, altres recorrem a la religió per contestar-les... Però... i els romans? Què feien els romans quan es moria algú? Devien pensar com nosaltres? 
El punt de vista dels romans sobre "el més enllà" explica la importància que concedien als enterraments cerimonials. Pensaven que l'ànima només podia descansar quan el cos ja era mort.  La inhumació era la forma tradicional que tenien els romans de desfer-se dels morts, encara que se sap que la incineració era una pràctica molt extensa, probablement per motius d'higiene. Encara que duguessin a terme la cremació del mort, sempre reservaven part de les restes, com per exemple, un dit.
Les lleis de les Dotze Taules, prohibien la sepultura i fins i tot la incineració dins les muralles de la ciutat. Pels més pobres, els llocs de cremació es trobaven en camps, i els més rics feien les …

BONA DEA

Imatge
Bona dea, a la mitologia de l'antiga Roma, era la deessa de la fertilitat, castigat i la salut. Era també coneguda com Maia, i especialment com Fatua, pel fet de ser la filla de Faune, la divinitat romana el qual té com a  equivalent grec a Pan. Normalment sol representar-se asseguda a un tro, sostenint una cornucòpia, que és una banya de l'abundància que representa la prosperitat. El seu atribut és la serp, símbol de la curació (per aquest motiu en el seu temple es conserven serps consagrades). En aquesta imatge veiem representada a Bona dea:
Aquesta deessa també és coneguda ja que la seva imatge es podia trobar freqüentment a les monedes romanes antigues.
Bona dea era una deessa associada a la virginitat i la fertilitat femenina, és per aquest motiu que el seu culte estava reservat única i exclusivament a les dones. 
També estava associada a la curació: per això es representava amb una serp, com bé he dit abans. Molts malalts acudien al seu temple, on eren tractats, sobretot, am…

L'OLIMP, LLOC DELS DÉUS

Imatge
L'Olimp, conegut coma a un dels llocs més importants de la mitologia grega, aquest és important per la seva singularitat on residien els déus de la pròpia mitologia, coneguts com als déus més importants. El déu més important Zeus era el que governava l'Olimp.
L'Olimp reconegut com a un país on hi residien els déus, aquest espai era on estaven situats els 14 déus més importants de la mitologia grega: ZeusZeus déu dels déus, era conegut com al déu més fort i més carismàtic de l'Olimp. El déu del cel i del tro, els seus atributs eren el llamp, l'àliga, el toro i el roure.  HeraHera deessa del matrimoni, Hera era la segona dona de Zeus amb la que va tindre cinc fills. Els seus atributs són la diadema i el ceptre. AresAres déu de la guerra i la seva figura era rebutjada pels altres déus, fill de Zeus i de Hera. Els seus atributs són les armes, la llança i la torxa encesa. HefestHefest conegut com l'artesà dels déus, durant el seu treball és ajudat pels ciclops. Es diu qu…