31 d’octubre del 2011

OLIMPÍADES BACUS A LA VEREMA DEL FRICANDÓ MATINER!

Segur que a molts us sona el programa de ràdio El fricandó matiner de RAC 105. Doncs aquest cap de setmana escoltant-la, vaig sentir l'anunci d'unes Olimpíades Bacus.


El divendres 21 d'Octubre el Fricandó matiner de RAC 105 conviden els oients a una verema a Vilafranca del Penedès.

De les 7 a les 10h trobareu el Vadó Lladó amb la resta dels col·laboradors del programa en directe al Teatre Municipal Cal Bolet de Vilafranca.

A les 10h s'anirà cap a Vallformosa a fer les Olimpíades Bacus, on es faran diverses proves relacionades amb el vi.




Si voleu participar en el sorteig de les 120 entrades que hi ha, cliqueu aquí i trobareu més informació.

I ara un recordatori de qui era Bacus:

Bacus (en grec) o Dionís era el déu del vi i la vegetació.
Era fill de Zeus i la mortal Sèmele. Va ensenyar als mortals a conrear la vinya i a fer el vi.

Bacus de Michelangelo

Seguint la tradició ell moria cada hivern i tornava a néixer a la primavera. Per honorar el déu es feien diverses festes on es duien a terme diverses actuacions dramàtiques.

El més important d'aquests era: les grans Dionisíaques que es feia a Atenes durant cinc dies de la primavera.

També us deixo un power point amb una mica més d'informació sobre aquest déu:

Què us sembla que es facin activitats com aquestes i que a més estiguin relacionades amb els déus romans?

Mireia Cutura
2n Batx

29 d’octubre del 2011

L'ALOPÈCIA A L'ANTIGA ROMA


Preocupació, i fins i tot obsessió, és el que va portar a Juli Cèsar a demanar al Senat que li deixés portar la corona de llorer de forma permanent, no només per als jocs olímpics. El seu objectiu era ocultar la seva calvície.




Juli Cèsar amb la corona de llorer.


Dedicava llargues hores de tocador a arreclar els seus escassos cabells i a dissimular les seves entrades. No es dignava a ser calv. Finalment, va aconseguir permís per portar sempre la corona de llorer.

Els homes de l'antiga Roma, especialment els polítics, recorrien a diferents tècniques per dissimular la
seva alopècia. Molts confiaven en remeis i composicions de perruqueria perquè ningú s'adonés de la situació. Cal tenir en compte que el cabell significava poder, juventut, vigor, mascunilitat, fertilitat i bellesa, de manera que ser calv, era terrible. I això no sembla haver cambiat gaire amb el pas del temps.

Pentinats i perruques.


Després de fer un repàs per la política de l'antiga Roma, s'ha pogut observar, que igual que Juli Cèsar, Tiberi també patia una gran alopècia en forma d'entrades.


Tiberi


El que feia per dissimular aquest fet, era, aprofitant que tenia el cabell llarg per derrera, pentinar-lo cap endevant en forma de serrell. Però aquesta tàctica no era explisiva de Tiberi, sinó que també la feien servir l'emperador Domicià, Otó i Galba, entre d'altres.



Tècnica, la qual, encara es fa servir avui dia

Era un costum estesa entre les classes dirigents i el poble. A part d'això, se sap que, els emperador esmentats anteriorment, també usaven perruques.
Les perruques, especialment les rosses, estaven confeccionades amb cabell d'esclaves i presoneres gal·les.

En l'actualitat, la calvícia de l'home en fases inicals es pot solucionar realtivament bé a través de medicaments amb hormones sexuals, però quan es troba en un estat avançat, hi ha una altra opc
ció: el trasplantament de cabell.




Trasplant de cabell


Alba Mustarós
1r Batx

28 d’octubre del 2011

LA MONEDA ROMANA

Inicialment, la moneda de Roma va ser de coure, coneguda com lliure de coure. La primera unitat monetària va ser l'as, que és equivalent a 0,002€. Al 269 aC. es va substituir a l'as pels denaris, equivalents a deu asos, i pels sestercis, equivalents a 2'5 asos. Els dos eren de plata, encara que segles després el sesterci es va apassar a encunyar en bronze.


Els dos costats d'un sesterci, concretament el d'Adrià.


Un denari.


Tant la moneda de plata com la de bronze van ser introduïdes a la Hispània Citerior, però la de plata va anar caient en desús i la moneda de bronze va quedar com a única moneda.


Mapa d'Hispània.


L'Estat va posar en circulació monedes de bronze amb un bany de plata, i es feien servir com a monedes de plata. Per fer front a les despeses, l'Estat en va fer moltes i això va portar a una crisi econòmica i al retirament d'aquestes monedes.

L'emperador ho decidia tot de les monedes, fins i tot el disseny, que funcionava com a propaganda electoral.

De tant en tant les monedes eren retirades de la circulació i es fonien per fer-ne de noves. Això va portar a la decadència del material preciós del que estaven fetes, sobretot les de plata on la proporció d'aquesta va descendre fins al 5%. Finalment, al segle III van ser substituïdes per monedes de bronze banyades de plata.

Adjunto un vídeo en què es veu com es feien les monedes:




En aquest web hi ha un llistat bastant ampli de tots els tipus de monedes antigues.


Clàudia López
1r batx

27 d’octubre del 2011

UN ERROR QUE ENCARA ES PAGA

Mireu aquest quadre:



El seu nom és Pollice Verso, és de 1872 i el seu autor és Jean-Leon Gerome.

Segur que si us hi fixeu, veureu el gest que el públic li fa al gladiador. El primer que us passarà pel cap: "el públic demana la mort del gladiador". Quina gent més bèstia, més assedegada de sang, no creieu?


Què em diríeu si us explico un petit secret?

El públic està demanant la vida del Gladiador.

M'explicaré: Aquest quadre porta com a nom Pollice Verso, que els traductors han interpretat cop "polze cap a sota", tot i que en realitat vol dir "polze estès".

El quadre es va interpretar com que la gent usava el signe del polze cap a sota per demanar la mort, tot i que això no és veritat.




A l'antiga Roma, el gest del "polze cap amunt" volia dir sang, que matessin el Gladiador.

El gest de "polze avall" o "amagar el polze" volia dir que el Gladiador embeinés l'espasa, que no volien morts.

Tot i que l'error de traducció del quadre no va ajudar a que la gent s'equivoqués, el que ho va empitjorar va ser la pel·lícula de Gladiator, de Ridley Scott. El director s'havia inspirat en el quadre per fer-lo, així que va posar que el polze cap amunt, volia dir vida, i el polze cap abaix, mort.


Arran de la pel·lícula, la gent va començar a creure en l'error.

Hi ha una frase llatina que defineix el polze amagat; pollice compresso favor iudicabatur (la bona voluntat es decideix amb el polze amagat).

A més a més, la mortalitat entre els gladiadors no era tanta com es creu. Només un de cada deu passava a millor vida.

Anahí Domínguez
2n batx

26 d’octubre del 2011

POSEM EN PRÀCTICA EL LLATÍ

Saluete visitants del bloc!

Com els nostres companys del curs de llatí de quart, hem realitzat una petita presentació en llatí amb trets bàsics de la nostra vida, més ben dit, una petita presentació. Una activitat ben interessant.

Aquí podreu escoltar l'enregistrament del text,
Amb una mica de preparació us serà fàcil d'entendre.

 

Àlex Alemán 
Sebas Guerrero 
4t ESO

25 d’octubre del 2011

SALUETE, PRESENTACIÓ EN LLATÍ

Els alumnes de 4t ESO hem estat preparant una petita presentació en llatí sobre les coses bàsiques de la nostra vida. Hem après a utilitzar algun possessiu en masculí, femení i neutre. 
Els punts que hem treballat per fer aquesta presentació han estat els següents:
  • Com et dius.
  • Data de naixement.
  • Signe del Zodíac.
  • La teva família.
  • Quin idioma parles.
  • On estudies i treballes.
  • On vius.
  • Quins són els teus millors amics.
  • Què vols ser de gran o que vols estudiar.
Per acabar us deixem el nostre enregistrament amb totes aquestes dades. Esperem que us agradi.

Aue!!









Clara Escarrabill 
Meritxell Redondo 

4t ESO

24 d’octubre del 2011

PARLEM EN LLATÍ

Saluete companys!

Per si no ho sabeu, "saluete" vol dir "hola" en llatí i és amb la paraula que comencen la nostra presentació. Durant aquests dies, hem estat treballant a classe la llengua llatina. Hem après a fer una carta personal on explicàvem diferents coses sobre nosaltres: com ens diem, quin dia vàrem néixer, on vivim, què volem ser de grans...

Tots aquests aspectes són força intuïtius, així que esperem que ho pugueu entendre sense cap problema i esperem que d'aquí poquet puguem dir moltíssimes coses més sobre nosaltres.



Luisa Manni
Clàudia Martínez

4t ESO

21 d’octubre del 2011

SALVETE!!

 

Saluete,

Aquí teniu les nostres presentacions en llengua llatina perquè veieu com començem a dominar l'idoma.

Aue!


Oriol Colchón
Susanna van Roessel

4t ESO

20 d’octubre del 2011

SALVETE!!!




SALUETE!
Som la Susanna i la Laia. Com a treball de llatí d'aquesta setmana hem hagut de fer un enregistrament en llatí, presentant-nos. Esperem que us agradi i que ens entengueu!

Susanna Maldonado
Laia Fernández

4t ESO

PRESENTACIÓ EN LLATÍ

A classe de Llatí hem treballat un petit text de presentació en llatí. Vam treballar per parelles, en aquest cas som la Manar i el Joan. Aquest n'és el resultat:

 

Si no saps llatí, pots intuir el que diem. Simplement ens saludem, ens presentem (nom i dia de naixement), també diem on vivim, els amics que tenim, què volem ser de grans, etc.

Aquesta activitat l'hem trobat molt interessant.

Manar El Kadiri
Joan Giralt
4t ESO

18 d’octubre del 2011

LES ALIANCES DE CLEÒPATRA AMB ELS ROMANS



Cleòpatra va néixer l'any 69 a.C. Pertanyia a la dinastia dels faraons Ptolomeu, que eren procedents de Grècia i governaven a Egipte en aquell moment.
Cleòpatra va governar amb el seu pare durant un curt període de temps, fins l'any 51 a.C. en què ell va morir.

Ella va voler conservar el poder i es va casar amb el seu germà Ptolomeu XIV (de 12 anys). Amb només 18 anys, Cleòpatra ja volia regnar sola, però el seu germà juntament amb Poteinos volia assassinar-la, i va haver de fugir d'Egipte acompanyada de la seva germana. Al cap de poc temps, van tornar amb un gran exèrcit per reconquerir la seva terra.

Mentrestant, Juli Cèsar i Pompeu es van enfrontar pel poder de Roma, provocant una guerra civil. Va vèncer Cèsar. Pompeu va anar cap a Egipte cercant ajuda, i en desembarcar els seguidors de Ptolomeu el van assassinar. Cèsar va arribar a Egipte al cap de 4 dies i va veure el que havia passat. Va reunir-se d'amagat amb Cleòpatra i li va prometre la pau amb Roma. Ella li va demanar ajuda i tots dos conspiraven contra el seu germà: Ptolomeu.

Va arribar a Ptolomeu la notícia que conspiraven contra ell, i va fugir juntament amb la seva germana, Arsínoe. Tots dos van crear un exèrcit contra Cèsar, i després d'una dura batalla van ser derrotats. Ptolomeu va aparèixer mort al cap de poc i Arsínoe va ser enviada com a esclava a Roma.
 
Cleòpatra, amb 22 anys, se sentia més segura amb la protecció del Cèsar i amb la pau amb Roma. Van tenir un fill, Ptolomeu XV. Les relacions d'aquests dos no van agradar a Roma, ja que si el fill dels dos pujava al tro posseiria dos imperis molt poderosos. L'any 44 a.C. Cèsar va ser assassinat a una reunió del senat.
El regne d'Egipte tornava a estar en perill, però Cleòpatra va actuar ràpid, i va guanyar-se la confiança del nou governador de Roma: Marc Antoni. Va unir-se a ell i es va quedar embarassada de bessons. Marc Antoni va haver d'anar-se'n cap a Roma per problemes amb la seva esposa, però al cap de tres anys va tornar i van tenir el seu tercer fill. Mar Antoni i Cleòpatra eren forts aliats, i junts van recuperar nombrosos territoris que abans Egipte havia posseït.
Octavi, que regnava juntament amb Marc Antoni a Roma, es va assabentar de les Aliances d'aquest amb Cleòpatra i va informar el senat romà. Això i el divorci amb la seva dona no van ser ben vistos, i se'l va acusar de traïdor.

L'exèrcit d'Octavi es va enfrontar al de Marc Antoni i Cleòpatra, i poc a poc els va anar derrotant, van arribar a Grècia i van conquerir el territori. Poc a poc la situació empitjorava, i Cleòpatra i Marc Antoni, desesperats, van intentar travessar el setge romà, però van ser derrotats a la famosa batalla d'Actium. Antoni es va ocultar a l'illa de Faros i Cleòpatra va aconseguir escapar amb una flota cap Egipte. Al arribar allà, va fer veure que havia guanyat la batalla per protegir-se dels seus enemics d'Egipte i poder seguir regnant. Poc temps després, Antoni va tornar a Egipte.
 
Un any després, van rebre notícies que Octavi anava cap allà. Cleòpatra, espantada, va enviar-li una carta dient que li cedia Egipte a canvi que també regnessin els seus fills, però no es va molestar en contestar-li: Octavi volia regnar sol. Marc Antoni va reunir al seu exèrcit, però aquest, avergonyit, va fugir i va culpar Cleòpatra de la darrere derrota. Cleòpatra, espantada per la ira del romà, es va tancar al seu mausoleu. Van arribar rumors a Antoni que ella era morta, i aquest, desesperat, es va apunyalar. Va ser portat a braços de Cleòpatra abans de morir.
Després de molts anys d'aliances amb els romans, i de dures guerres i batalles, l'any 30 a.C. Cleòpatra va morir a l'edat de 39 anys, en circumstàncies que no sabem, perquè el seu cos no ha estat trobat. Es diu que va morir juntament amb les seves sirventes, i que va ser enterrada amb el seu estimat, Marc Antoni. La tomba mai ha estat trobada.
Però una cosa sí que la sabem certa: Cleòpatra va ser una reina molt orgullosa, que va preferir la mort abans que sotmetre's a Octavi i humiliar-se davant dels romans.
                        Cleòpatra, representada abans de morir

 
Nàdia Alsinet
1r Batx

17 d’octubre del 2011

VIDA I MORT DE LES LLENGÜES

A classe de Llatí, els alumnes de 4t d'ESO vam debatre sobre la vida i la mort de les llengües del món. També vam parlar sobre tres textos que vam llegir aquí, en aquest bloc.

Els textos eren Vida i mort de les llengües, Els darrers parlants i Informe sobre les llengües del món. Un altre tema dels que vam discutir va ser la possible mort del català en un futur llunyà, o potser no tant llunyà.

Vosaltres creieu que el català desapareixerà en un futur?

Vàrem enregistrar aquest debat per tal de que pogueu opinar sobre aquest tema. La qualitat del video no és molt bona, però no teniem més mitjans d'enregistració.




Joan Giralt
4t ESO

VULCÀ

Vulcà era el fill de Zeus i de Hera. Quan va néixer, era tan lleig, que la seva mare el va agafar del peu i el va llençar a la terra, on va caure a l'illa de Lemnos. Aquest fet, va provocar que el pobre patís una coixera que li duraria eternament.


              Vulcà a Lemnos, de Piero di Cosimo al segle XV

Vulcà va anar aleshores a Sicília, al volcà Etna per fer-s'hi ferrer. Allà, es va fer company dels ciclops. Temps desprès, Zeus li demanaria la creació del seu raig i per agrair-li-ho li regalaria la mà de la més bella de les deesses, Afrodita.

      Venus i Mart enganxats per Vulcà, de Jacopo Tintoretto

Com és lògic, el déu més lleig i la deessa més maca no poden estar junts gaire temps així que el que feia ella era buscar-se amants, com va ser el cas de Apol·lo o el més conegut, Mart, però aquestes ja són altres històries.



                  Venus i Vulcà de Giovanni Batista Tiepolo

                       Vulcà forjant els raigs de Júpiter de Rubens

Anahí Domínguez
2n batx

15 d’octubre del 2011

CITIUS ALTIUS FORTIUS



Abans d'ahir vaig rebre la possibilitat de veure com també podem aprendre moltes coses mitjançant la televisió. Es tractava del programa 'Ahora Caigo' i vaig veure com els romans han arribat fins i tot a Antena 3. Va sortir una pregunta on nombraven els jocs olímpics i el lema que rebien: Citius Altius Fortius.


Aquestes tres paraules formen una locució que significa : més ràpid, més alt, més fort. És el comparatiu dels adjectius Citus, Altus i Fortus. Juntament amb tots els altres símbols dels jocs olímpics, representa l'esperit olímpic. Tot i que està en llatí, no la van pronunciar per primera vegada els romans, sinó el Baró Pierre de Coubertin, al 1896, en honor a les primeres olimpíades que es van celebrar a l'Edat Moderna a Atenes.


Aquí podeu veure un Prezi dels jocs olímpics i la seva història relacionada amb els romans:



També us deixo un vídeo molt especial d'uns jocs olímpics un pèl diferents:



Anna Solà
1r Batx

14 d’octubre del 2011

LA VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA


Segur que a tots us sona l'estàtua de la fotografia. És l'estàtua que apareix sempre al costat del títol del nostre bloc. Però exactament quina és la seva història?

És una escultura que pertany al període hel·lenístic. Té una altura de 2.45 m i està feta de marbre cap al 190 a.C. No s'està segur de qui va ser l'autor.


Va ser descoberta al 1863 a l'illa de Samotràcia, pel cònsul francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.

Quan es va descobrir, es va pensar que la va fer Dimitri Poliorcetes per commemorar la victòria naval en Salamina sobre la flota de Ptolemeu Sòter, cap al 306 a.C, ja que en les monedes emeses entre el 244 i el 288 a.C apareixia l'imatge de l'escultura. Encara que més tard van veure que pertanyia a principis del segle II a.C, ja que era més lògic que van elaborar l'escultura per celebrar les victòries sobre Antíoc III el Gran.



La figura femenina representa a la deessa Nike (victòria). L'escultura estava feta perquè es posés a la proa dels vaixells. L'estàtua va embolicada en un fi mantell que s'adhereix al cos i deixa veure la seva figura, sembla que la roba que porta estigui molla. El mantó dret s'embolica per la cuixa dreta per caure després entre les cames i deixant veure la cuixa esquerre.


L'escultura es troba al museu del Louvre, a Paris, en un dels passadissos per on cada dia passen centenars de persones que observen l'estàtua.


Si voleu més informació de l'escultura piqueu aquí.


Aina Gràcia

2n Batx

13 d’octubre del 2011

ROMANS AL CRACKÒVIA!

Havíeu imaginat mai l'arribada dels romans a programes d'humor com el Crackòvia? Doncs ja ha passat.
El dilluns dia 3 d'Octubre en un dels gags del programa representen una escena on Messi, que vol d'igualar el récord de gols que Cèsar, s'equivoca de persona i es pensa que és a Juli Cèsar a qui ha d'igualar i per aquest motiu comença la seva conquesta territorial, fins que li diuen que s'ha equivocat i abandona "el poder". Aquí teniu el gag. 



I ara us explicaré qui era Juli Cèsar: 
  Va ser un general i polític romà que va crear els fonaments de l'Imperi romà a finals de la República. I era fill de família patrícia. Va formar part del 1r Triumvirat (60-53 aC) juntament amb Pompeu i Cras.

També va obtenir moltes victòries militars en expandir el territori conquerit per Roma. Però finalment mor assassinat. També us afegeixo un power point on podeu trobar més informació:

Mireia Cutura 
2n Batx

12 d’octubre del 2011

CARONT

Caront, que en grec antic s'anomena: Χάρων Khárôn (brillantor intensa), és el barquer d'Hades (déu de l'inframón), segons la mitologia grega. Aquest s'encarregava de transportar les ànimes i els esperits dels morts des de la llacuna Estix on estaven aquests, fins el propi déu a través del riu Aqueront.


Pintura on podem observar Caront i la seva barca, transportant esperits.


El barquer Caront era representat com un home vell, prim i rondinaire. Sempre vestit de color fosc amb un antifaç o també representat com un dimoni empunyant un martell doble. Si volies travessar el riu Aqueront, havies de pagar un òbol (moneda) al barquer Caront

Per aquesta raó a l'antiga Grècia, als cadàvers se'ls enterrava amb un òbol a sota la llengua o sobre els ulls. Els qui no pagaven aquest preu, havien de vagar 100 anys entre les aigües del riu. Un cop passat aquest temps Caront accedia a portar-te gratuïtament.


El seu pare era Èreb, que en llatí s'escriu Erebus. Era la divinitat personificada de l'ombra i la foscor.


La seva mare era Nix, Νύξ. Era la divinitat primordial de la nit.

El riu Aqueront (Αχέρων Akhérôn) simbolitza el terrible i està situat a l'Epir, una regió nord occidental de Grècia. Es deia que per les seves aigües no podia passar-hi cap altra barca que no fos la de Caront. Dos mortals van aconseguir traspassar el riu. 

Un va ser Hèracles, el qual fou transportat gratuïtament per Caront. Però Hades en adonar-se va castigar a Caront. L'altre mortal que va aconseguir creuar-lo va ser Orfeu. Aquest va encantar el barquer per tal de poder aconseguir fer tornar al món dels vius a la seva estimada.


Aquí us he deixat un vídeo que ens explica un fragment del llibre creat per Lord Dunsany, el qual ens descriu Caront i l'entorn on ell regnava.

Arnau Moret
1r Batx

11 d’octubre del 2011

MUSES GREGUES

Les muses gregues eren les nou filles de Zeus i Mnemòsine que van ser engendrades en nou dies consecutius. També eren anomenades Heliconíades, ja que un dels seus santuaris el tenien al mont Helicó. Finalment es van situar al mont Parnàs on hi havia el santuari de Delfos. Cap d'elles tenia descendència directa, és a dir que eren verges, encara que els romans els atribueixen matrimonis i fills.



Un fris amb les nou muses

Les muses gregues eren:
  • Cal·líope: musa de la poesia èpica i els seus atributs eren una corona de llorer i una tauleta de cera per escriure.
  • Clio: la musa de la història i els seu atribut era un pergamí.
  • Èrato: musa de la poesia lírica i els seus atributs eren una lira i una viola.
  • Euterpe: musa de la música i el seu atribut era una flauta.
  • Melpòmene: musa de la tragèdia i el seu atribut era una màscara tràgica.
  • Polímnia: musa de la retòrica i se la representa amb un instrument musical que normalment és un òrgan.Enlace
  • Talia: musa de la comèdia i és representada amb una màscara còmica.
  • Terpsícore: musa de la dansa i se la representa amb una viola o una lira.
  • Urània: musa de l'astronomia i se la representa amb una esfera.
Si voleu saber una mica més sobre les muses cliqueu aquí.

També us deixo algunes obres d'art on apareixen:


Quadre de Romano Giulio

Quadre de Hendrick Van Balen (Apol·lo amb les nou muses)

Aquí us deixo un power point amb més informació:

 

Mireia Cutura
2n Batx

10 d’octubre del 2011

LES VESTALS

Vesta era la deessa llatina de la casa. Les seves sacerdotes eren vestals i la seva feina era cuidar el foc sagrat en un temple de Vesta, una feina molt important per a Roma.



Les vestals eren en total sis que designava el gran pontifici. Per ser seleccionada tenien que ser filles de famílies important, tenir entre sis i deu anys, ser verges i ser molt belles. Les escollides eren separades de la seva família. Les portaven al temple, on lis tallaven el cabell i les sometien a un prova: les deixaven penjades per provar realment que no necessitaven a la seva família.
Una vegada superada la prova, començaven els seus serveis com a vestals. El servei durava 30 anys: els deu primers era per aprendre la feina que havien de fer; els altres deu era per fer aquesta feina; els últims deu anys eren per instruir les noves vestals. Durant el seu servei, solien dipositar espigues en uns cistells, molien aquestes espigues i sempre les escampaven a sobre dels animals que anaven a ser sacrificats pels déus.

Una vegada que acabaven el seu servei, podien tornar amb la seva família, casar-se i formar la seva pròpia família, o el que feien moltes era quedar-se dintre del temple.
La feina més important d'una vestal era mantenir el foc sagrat encès en el temple de Vesta, que estava situat al fòrun romà. Si el foc s'apagava, el Senat es reunia per determinar-ne la causa i solucionar-la, després es purificava el temple i el tronaven a encendre.


Temple de Vesta

La vestal que havia sigut la culpable de la seva extinció era castigada amb assots. Però el càstig era pitjor si una vestal arribava a perdre la virginitat. Normalment se les castigava per lapidació, després decapitament o enterrar-les en vida.


La funció de les vestals era fonamental per a Roma, ja que pensaven que el destí de la ciutat estava lligat al foc sagrat.

Però ser vestal tenia alguns privilegis per les joves. Sense haver de dependre de la seva família podia tenir les seves pertinences.

Aquí us deixo un video sobre les vestals:



Aina Gràcia
2n Batx

7 d’octubre del 2011

NÍOBE I EL SEU ORGULL

La germana de Penèlope, Níobe, estava casada amb el músic Anfió, que havia ajudat a construir la muralla de Tebes atraient les pedres amb el soroll de la seva flauta. Els dos s'havien convertit en els reis de Tebes.

Níobe estava molt orgullosa de la vida que duia. Era per la seva bellesa? No. Era, doncs, per tenir un marit tan bo? Tampoc era per això. El motiu del seu orgull eren les seves set filles i els seus set fills.

Un dia, el dia d'adoració a la deessa Latona i als seus fills Apol·lo i Àrtemis, Níobe es va apropar als fidels amb una ganyota.


-Per què adoreu aquesta deessa? - els va preguntar. - En primer lloc, mai l'heu vista. Existeix de debò? Crec que seria més fàcil adorar persones que veieu, com a mi, per exemple. El meu pare va seure a la taula dels déus i el meu espòs ha construït una ciutat amb la seva música i l'ha governada. Deixeu d'adorar Latona.

Els fidels van fer cas de la reina i la cerimònia va quedar a mig fer.

Latona, que havia escoltat les paraules de Níobe, es va enfadar molt. Va anar a veure als seus fills Apol·lo i Artemisa i els hi va explicar el que havia passat. Els tres déus van anar a Tebes furiosos i van començar a matar totes les persones que veien.



Níobe, alertada pels crits, va córrer a veure què passava. Tots els seus fills estaven morts i de filles en quedaven poques. A poc a poc, van anar matant-les. Ella va abraçar a la més petita i els va pregar que no ho fessin, però era tard i van acabar amb la vida de la seva última filla.




Anfíó, el seu marit, va córrer al temple d'Apol·lo disposat a calar-hi foc, però el van matar quan estava a punt de fer-ho.


Jombert va dibuixar l'escena de la matança dels fills de Níobe.


La pobre Níobe, horroritzada, va agafar el cadàver de la seva última filla, que encara tenia als braços i va començar a córrer tot el que va poder. Com que els supervivents havien estat transformats en pedra, la gent del poble i la família van estar nou dies sense ser enterrats, fins que finalment els déus van baixar per enterrar-los ells mateixos.

Níobe va arribar fins a la muntanya Sífilo, on es va desplomar. Mentre plorava, el seu cos es va anar transformant en pedra, així que es va convertir en una deu.



Anahí Domínguez
2n batx

6 d’octubre del 2011

ALUMNES DE L'INSTITUT DE PALAFOLLS

Ave!

Companys de blog i amants de les clàssiques:

Tenia moltes ganes de tornar a incorporar-me al nostre blog, però com bé sabeu una petita reina cartaginesa m'ha tingut el cervell i tot el temps ocupat. Aquest any estaré a l'institut de Palafolls i els alumnes de 4t de llatí han decidit que els encantaria col·laborar amb vosaltres.

Els nostres propòsits no són tan ambiciosos com els vostres, però serà tot un honor compartir materials i reflexions al llarg del curs amb alumnes d'un nivell com el que teniu. Estic segura que aprendrem molt al vostre costat.

Veureu que estaran convidats com a autors i que mica en mica aniran penjant els seus treballs i notícies, també tenim el propòsit de consultar i comentar, com sempre, però haureu de tenir paciència, perquè sovint ens trobem amb dificultats "informàticointernètiques".

Així, doncs, veureu que ja anirem participant, mentrestant us enviem una calurosa abraçada!


L'EMPERADOR TRAJÀ



Marc Ulpi Trajà

Marc Ulpi Trajà va néixer el 18 de setembre de l'any 52 dC. a Itàlica, prop de Sevilla.
Tot i que la seva família era del nord d'Itàlia ell va néixer a Hispània i per això un cop va ser proclamat emperador va ser el primer emperador que no havia nascut a Itàlia.El seu pare (Marc Ulpi Trajà) va ser nombrat cònsol i governador de Síria.

Allà, Trajà va gaudir d'una carrera prospera i va ser nombrat pretor l'any 85 a Síria.

L'any 88 la legió que ell controlava va haver de partir cap a Germània per parar una revolta, però tot i els seus esforços va arribar-hi tard. Tot i això va ser nombrat governador de l'alta Germània l'any 96. A finals de l'any 97 Trajà va ser informat de la seva adopció en mans de Nerva.

Però això va ser una decisió política ja que necessitava un successor fort i aclamat pel poble, a més era molt respectat per l'exercit i això era un punt a favor. L'any 98 Nerva va proclamar a Trajà com a cèsar. Quan Nerva mor Trajà estava defensant una frontera, on va romandre un any per a aconseguir una gran victòria. Quan entra a Roma l'estiu del 99 és aclamat, i restaura el sistema polític que es caracteritzarà per una gran fermesa i benevolència.

Un cop al poder va renovar els membres del senat afegint-hi membres provinents de províncies orientals, i també va eliminar nombroses feines les quals va conferir a la burocràcia, de manera que així el poder quedava més repartit. També va obligar als membres del senat a comprar terres d'Itàlia amb la finalitat de introduir nous capitals a l'economia agrària.
Pràcticament es va dedicar a conquerir territoris, com algun regne d'Aràbia, Armènia i Mesopotàmia. El seu imperi va sofrir diverses revoltes a Mesopotàmia, Palestina, Xipre, Egipte i també a Crinea. Aquestes nombroses revoltes van obligar a Trajà a sofocar-les i avançar per l'Índia.
Però l'única revolta que li va provocar certs problemes va ser la de Palestina, que es va allargar fins el regnat de l'emperador Adrià (el seu successor).

Trajà va morir a causa d'una paràlisi a Sicília i va ser enterrat dins una columna que es va fer en el seu honor al mont Quirinal, Roma. Aquesta columna mesura 38 m incloent-hi un pedestal on reposa aquest solemne emperador.
En el pedestal s'hi pot veure una inscripció que diu:




Que en català vindria a ser: "El senat i el poble romà, a l'emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic Dàcic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per dissetena vegada, emperador per sisena vegada, cònsol per sisena vegada, pare de la pàtria, per mostrar l'altura que assolien la muntanya i el lloc ara destruïts per aquesta (obra)".


Columna de Trajà, Roma

Així va acabar el seu regnat i va començar el del seu successor Adrià.


Adrià Gendre
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts