28 de maig del 2014

MAUI-TIKITIKI

Maui és una illa de l'arxipèlag de Hawaii, forma part del comptat de Maui de l'estat de Hawaii, junt amb les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai.

Segons la llegenda, Maui porta el nom del semidéu polinès Maui-tikitiki, fill de Makea-Tutara, déu de l'inframón i, en general, poc de fiar, no per tal progenitor sinó per ser el petit de casa.


Illa de Maui
El dia que Maui va néixer, el sol no va sortir ni el vent bufava. El cel i la terra es van lamentar i els foscos núvols van plorar per ell, ja que havia nascut mort. La seva mare Taranga, boja de pena, el va embolcallar amb algues i el va tirar a l'oceà rogant al guardià del mar que vetllés per ell. Aquest va enviar meduses, espuma marina i algues al bebè perquè el portéssin a la terra dels seus ancestres Tamanui-te-rä, on el van ressucitar suspenent-lo sobre el fum d'una foguera. Després, Tamanui el va criar i li ensenyà molts dels secrets del món.

Maui va aprendre a parlar amb els arbres, que el van ensenyar a curar, va cantar amb les aus i va aprendre a volar, va nedar amb els peixos i va aprendre a respirar dins l'aigua. Les estrelles li van ensenyar a orientar-se, el vent li va donar la seva veu, la terra la seva identitat i el cel aspiracions. Finalment va vèncer el seu mestre i aquest el va enviar a buscar el seu destí, convirtint-se en falcó per sobrevolar els cels de Ranginui. Finalment va arribar a la casa dels seus germans i la seva mare i va anar a reunir-se amb ella.


Llegendes de Maui és un recull de la tradició relacionada amb l'heroi de la cultura polinèsia, Maui, i el seu treball en la creació del món. El llibre també inclou diversos contes locals de les illes hawaianes. Aquest llibre posseeix una gran antiguitat. Ens és pràcticament impossible donar una data històrica definida, però difícilment pot ser qüestionat el seu orígen, entre els avantpassats dels polinesis. Està escrit per William Drake Westervelt, autor de diversos llibres i revistes sobre la història de Hawaii.


Llegendes de Maui
El pare de Maui, Makea-Tutara, com ja hem dit, és el déu de l'inframón en la mitologia polinesa. Com ja sabem el déu de l'inframón en la mitologia grega és Hades, o Plutó en la mitologia romana. Hades, a diferència de Makea-Tutara, no tenia fills, tot i que algunes versions de la mitologia grega diuen que va tenir descendència amb Persèfone. En els següents enllaços hi podeu trobar la història d'Hades, alguna llegenda i com era la vida a l'inframón segons la mitologia grega:


Hades, Déu de l'inframón

Èlia Miravet
1r BAT

27 de maig del 2014

TRIPTÒLEM

Triptòlem entre Demèter
i Persèfone agafant
 espigues de blat (il·lustració
del museu nacional
arqueològic d'Atenes)
Demèter va conèixer Triptòlem quan buscava la seva filla, Persèfone per EscítiaQuan Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Com agraïment la deessa li va regalar un carro amb ales tirat per dracs i així és com li ensenyar l'art de l'agricultura. Va aprofitar per tirar llavors des de l'aire per tot la Grècia on tothom ja havia après des de ben petit a plantar i segar als conreus... Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, el rei d'Escítia. 

Ell, envejat per la cultura agricultora de Triptòlem, va amagar als seus súbdits els coneixements i va intentar d'assassinar-lo. Demèter en veure aquesta actitud i l'intent d'assassinat per part de Linco el va convertir en un linx. Aleshores Triptòlem va poder explicar als súbdits del rei els coneixements i va continuar el viatge per Grècia. Escítia era un regió encara ara existent del nord de Grècia.



Genís González  
4t ESO

26 de maig del 2014

EL CÀNON DE BELLESA DELS GRECS

Els cànons de bellesa han variat molt des de la seva aparició depenent de la situació de cada època. 
L'ideal estètic es va crear a l'antiga Grècia partint de l'art, exactament de l'escultura. 
La bellesa per els grecs consistia en:
  • L'harmonia en totes les parts del cos (per a ells perquè una persona sigués bella, el seu cos tenia que mesurar set cops el seu cap, més tard en el segle IV a.C. aquesta mesura va passar a ser vuit caps.)
  • La perfecció.
  • La proporció.
Per aconseguir totes aquestes coses es basaven en el resultat de càlculs matemàtics, en les mesures i en la simetria. El sofista grec Pitàgores afirmava que l'ésser humà era la figura perfecte per mesurar totes les coses.

L'ideal de bellesa d'aquella època es trobava en les escultures: 

  • En el cas de les dones: eren noies robustes, rectes, sense forma n'hi sensualitat, amb la cara ovalada, els cabells ondulats, els ulls grans i els pits petits. 
  • En canvi l'ideal dels homes s'inspirava directament en els atletes i els gimnastes, homes musculats i forts.

Un dels escultors grecs més importants va ser Praxíteles el qual va viure al llarg del S.IV a.C. Per inspirar-se va agafar com a mussa a Friné, una noia jove cortesana, és a dir una classe de dona que exerceix de prostituta, concubina, companya de pagament i amant. Praxíteles la feia servir per crear escultures de la deessa Afrodita.

L'ideal de la bellesa grega va ser agafada per els romans els quals la van utilitzar durant quatre segles aproximadament.




Actualment el cànon de bellesa femení, és molt diferent del dels grecs, en una noia d'avui en dia se li aprecia que sigui prima, amb pits grossos, la cara amb pòmuls marcats, llavis grans i moltes corbes.

En el cas dels nois són considerats guapos els que tenen un cos musculós, atlètic, prim i amb les faccions de la cara molt marcades.


Com podem veure els cànons de bellesa dels nois sempre s'han mantingut més o menys iguals, mentre que el de les dones han canviat constantment, en la meva opinió el cànon de bellesa actual femení és molt perillós i gens sa, ja que ser tan prima pot provocar trastorns alimentaris molt greus com l'anorèxia i la bulímia.

Aida Oriol
1r Batx

23 de maig del 2014

ANIMES I MANGUES AMB ELEMENTS CLÀSSICS I ROMANS

No és la primera entrada que faig sobre manga, però he pensat que seria interessant tenir una recopilació d'alguns animes i mangues que tinguin elements clàssics i romans. M'he sorprès en descobrir-ne tants! A més, segur que me n'he deixat uns quants! Estan ordenats més o menys de més antic a més recent.

Umi no Triton ("El tritó del mar"): Dibuixat pel creador del manga, Osamu Tezuka el 1972, va ser adaptat a l'animació. Fa 5,000 anys, la família Tritó que vivia pacíficament a l'Atlàntida és destruïda per la família Posidó. Tritó, un dels supervivents de la seva família, s'embarca en un viatge per lluitar contra la família Posidó.

Els elements clàssics són, com es pot veure, Posidó i els tritons.

Tritó lluitant amb un monstre marí

Metamorphoses: Winds of Change (Hoshi no Orpheus - Orpheus of the Stars): ("Metamorfosis: Vents de canvi"/ "Orfeu de les estrelles") pel·lícula animada de 1979, que segueix les Metamorfosis d'Ovidi. Aquí els elements clàssics són innombrables.



Ulysses 31: Anime francojaponès de 26 capítols emès entre 1981-1982 que explica la història d'Ulisses que, al segle XXXI, regala al seu fill Telèmac pel seu 12è aniversari la seva primera travessia a l'espai. Però resulta que el nen és raptat per uns àliens que volen oferir-lo en sacrifici a un cíclop. La història ens convida a acompanyar Ulisses i el seu fill en la seva odissea per l'espai. 

Una versió futurista i interespacial de la clàssica Odissea d'Homer. A més d'Ulisses i Telèmac, també apareixen Temis i altres déus, i espais com el Regne d'Hades.



Arion: Manga creat per Yoshikazu Kasuhiko entre 1979 i 1984 que consta de cinc volums. Ha estat adaptat a una pel·lícula anime. L'argument és el següent: Hades enganya el jove Arion i el porta a l'infern, on l'entrena per esdevenir un guerrer prou fort per derrotar un déu. "Arion" explica la història d'un noi que lluita en les guerres contra els déus i deesses i amb aquests.

En la mitologia Arió de Lesbos va ser un poeta. També es diu així un cavall, fill de Posidó i Demèter, que posseeix el do de la immortalitat i la paraula.

Arion

Saint Seiya: Anime i manga molt famós arreu del món, i amb diferència el més famós de la llista, sobre la lluita dels Sants d'Atena per protegir el món de l'amenaça dels Déus. Més informació en aquesta entrada. Se n'ha fet i se'n segueixen fent diferents seqüeles, fet que fa que els elements grecs es multipliquin continuament. És ple a vessar de déus i deesses, així com de llocs i animals caracteritzats de manera atractiva.

Saint Seiya

Heroic Age: Manga de 4 volums que va ser adaptat a l'animació el 2007. Fa temps la Tribu d'Or, que tenien poders com el de veure el futur, van llançar un missatge a l'Univers. Van invocar les tribus de l'Univers, de les quals només tres (tribu de Plata, Bronze i dels Herois) van respondre. Aleshores, tots quatre comencen la seva conquesta de l'Univers. Per alguna raó desconeguda, la tribu d'Or decideix marxar fora de l'Univers. Abans d'això, però, una última tribu respon al seu missatge: la tribu de Ferro, la dels humans. Aquest és l'inici de l'argument. Per més informació sobre aquest, cliqueu aquí.

Els elements mitològics d'aquesta sèrie són, en primer lloc, el fet que segueix les edats de Hesíode. En segon lloc, hi ha un personatge que es diu Deianira, com una de les dones d'Hèrcules. Finalment, hi ha la presència d'Argonautes. Personalment, m'agrada bastant l'opening de la sèrie, que es pot veure més avall:

Deianira



Eros/Psique: No és un manga en el sentit més estricte de la paraula, però he volgut incloure'l igualment. És un còmic de Maria Llovet (catalana!) que explica la història d'un internat femení molt especial i de la relació que es desenvolupa entre dues de les internes, Sara i Silje. És molt recomanable a nivell gràfic. Si us pica la curiositat, a sota hi ha el tràiler.

Pel que fa a mitologia, s'hi explica la història d'Apol·lo i Dafne, i també es fan referències a la d'Eros i Psique.

Eros i Psique, representació en el còmic i escultura original.
 



Ilíada i Odissea - el manga:  Com diu el títol, manga que posa gràfic a la guerra de Troia i l'Odissea d'Ulisses. Tota la informació en aquesta entrada.
  
Primeres pàgines de la "Ilíada"


Thermae Romae: manga sobre les termes romanes arribat fa poc a Espanya. A més del manga se n'ha fet una sèrie d'animació, una sèrie de persones reals i una pel·lícula. Tota la informació en aquesta entrada.Aquest manga reprodueix les termes de l'època romana, a més de tot el llatí que hi pugueu aprendre!

Thermae Romae

Alba Masnou
1r Batx

22 de maig del 2014

L'ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

L'altar de Zeus a Pèrgam és un monument de l'antiga Grècia creada pel rei Atàlida Èumenes II, aixecat en la capital del seu imperi, és a dir a Pèrgam i ho va fer en motiu de commemoració de les seves victòries al Pont i Bitínia.

Atàlida Èumenes II
Consisteix en una plataforma aixecada sobre un podi massís i envoltat per una columnes jòniques (conjunt de columnes que aguanten l'estructura del monument) a la qual s'accedeix des de l'oest peu unes àmplies escales.


Altar de zeus
Cal remarcar el protagonisme atorgat a les escales, ja que són de dimensions monumentals en comparació amb les columnes. Va ser construït sobre una terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell inferior. La primera cosa que es veia només apropar-s'hi era la part superior de l'altar.


Esquema de l'acròpolis de Pèrgam
A la façana principal per la part de l'oest, els murs laterals es projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa escala principal que donava accés al pati tancat de l'interior. L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'inferior d'aquest pati. L'accés a les ales i l'escala és tot el que ens resta del gran edifici. Només queda in situ, a Pèrgam la base de l'altar per donar-nos testimoni de la seva existència

Altar de Zeus

Va ser construït originàriament a Pèrgam, avui Bergama, a Turquia, on s'hi conserven les bases del altar però les figures van ser transportades a Berlín en el museu "Pergamonmuseum"L'altar de Zeus a Pèrgam a la mateixa sala que totes les figures que es troben posades al voltant de l'altar com mostro a continuació.


Restes actuals a Bergama, Turquia.






Alba Sabadell
1r Batx

21 de maig del 2014

CLASSIFICACIÓ DEL CONCURS ODISSEA AL CALLÍS

Odissea és un concurs de cultura clàssica que es fa a totes les escoles de Catalunya que ho desitgin, dels centres oficials d'Ensenyament Secundari de Catalunya. L'institut Jaume Callís és el primer any que hi participem i la veritat és que hem obtingut uns resultats força rellevants.

Al Jaume Callís hi participaven els següents grups:
           
                  - 4 grups de 1r de Batxillerat: el Sursum Corda, les Cioses, les Cuques Trempades i els Zombis.
                  -  1 grup de 4rt d'ESO, Invictus.
Tot seguit us ensenyarem les posicions dels alumnes del Jaume Callís:


A la posició 138 trobem a les primeres classificades del Jaume Callís, les Cioses, grup format per Eva Soler i Cèlia Macià, alumnes de 1r de Batxillerat, amb 47 punts.

I a la posició 155 les Sursum Corda, format per l'Èlia Miravet, l'Alba Masnou i l'Alba Sabadell, alumnes de 1r de Batxillerat, amb 38 punts.


A la 166 posició s'hi troba el grup de Zombis, format per la Carla Espadaler i la Ariadna Guàrdia, alumnes de 1r de Batxillerat, amb 35 punts.

I a la 191 posició el grup de Invictus, format per Lioba Sallés, Genís González, Iofrea Sofrea, Míriam El Mouhadab Carbonell, tots els alumnes de 4rt d'ESO, amb 26 punts.  


I l'últim grup és el de les Cuques Trempades, format per la Meritxell Masnou, l'Aida Oriol i l'Àfrica Clota, alumnes de 1r de Batxillerat, amb 14 punts.

El que no sabíem era poguéssim arribar a guanyar alguna cosa, i la veritat és que sí que ho vam fer. El grup de les CIOSES, format per l'Eva Soler i la Cèlia Macià van rebre un diploma per haver aconseguit mes de quaranta punts, 47 exactament. I per ser les primeres classificades del Jaume Callís. La Montse Dalmau també va rebre un diploma com a professora representant del nostre institut.  Gràcies a ella hem participat en aquest concurs. Aquests són els diplomes

Cèlia Macià
1r Batx

20 de maig del 2014

HERMES

A partir d'aquesta imatge en una brusa he intentat buscar quin deu de l'antiguitat feia referència i tot buscant he trobat que aquestes sabates estaven inspirades en Hermes, el deu missatger de l'Olimp.

Brusa de la imatge

Hermes fill de Zeus i Maia va neixer en una cova de Cil·lene. Era missatger dels déus, déu dels viatgers, del comerç i dels lladres, a més de guia dels morts fins als inferns. Hermes era representat com un jove amb una capa, un caduceu a la mà i un casc i unes sandàlies; els dos objectes alats.
Representació d'Hermes

Vaig posar-me a buscar si realment aquestes sabates existien i no les vaig trobar amb aquesta marca, així que vaig suposar que tant sols era un dibuix en una brusa però el que si que vaig trobar van ser sabates amb aquest disseny però amb una altre marca de sabates, Adidas. Aquestes s'anomenen Adidas Hightops. 



Hermes hightops

En la meva opinió no són gaire del meu, per no dir gens, ara bé respecto tots els gustos. Encara que, trobo interessant que marques d'actualitat es fixin en temes i mitologia del passat per crear nous dissenys.

Meritxell  Masnou 
1r Batx

19 de maig del 2014

ELS JOCS OLÍMPICS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Atletes realitzant una cursa
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats Jocs Olímpics  (Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents ciutats de l'Antiga Grècia. Segons la tradició, es van començar celebrar a Olímpia d’una manera fixa l’any 776 aC i fins el 393 dC. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d’agost. Es tractava d'un esdeveniment festiu, on apart de celebrar-se diferents proves esportives, també es feien diferents homenatges a les déus més importants de l'època.

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures, grecs, no afectats per cap maledicció religiosa ni culpables de cap crim.
Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrània i de totes les classes socials, des de prínceps fins a pobres. 
Esportistes lluitant despullats
Quan els nens complien dotze s’entrenaven amb un preparador que els instruïa al gimnàs o la palestra, un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales, on se'ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a controlar els nervis. Als gimnasos s’hi trobava una pista i llocs d'exercici a l'aire lliure pels boscos. Als vint anys els grecs acabaven la seva formació esportiva i se’ls entregaven les armes; en aquest moment ja estaven preparats per poder participar als Jocs Olímpics. 
Estrígil
Els qui practicaven esport anaven despullats (el mot "gimnàstica" prové del grec gymnós que significa "nu") i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat de realitzar l’activitat física que fós es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic, el qual era anomenat estrígil.


La vida pública quedava paralitzada durant les festes, ja que se suspenia tota activitat oficial. Els Jocs Olímpics eren una ocasió d'acostament entre els grecs: la participació oficial de les ciutats gregues en les ofrenes i sacrificis i la col·laboració de la gent creava una sensació de germanor i un sentiment de pertinença a una estructura superior al de la polis. Així doncs, els Jocs afavorien l’amistat de les ciutats i pobles dels Estats Grecs.


Per  més informació sobre els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia consulteu aquesta pàgina i aquest vídeo:


Eva Soler
1r Batx

16 de maig del 2014

EL MITE DE CAL·LISTO

Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1744. 
En la mitologia Grega, Cal·listo va ser l'amant de Zeus (Júpiter) i mare d'Arcas. Algunes versions diuen que era filla de Licaó, rei de Pelasgia (la futura Arcàdia) en algunes ocasions se la presenta com una nimfa o amb una musa del bosc.

Cal·listo pertanyia al seguici de la deessa Artemisa, raó per la qual va fer el vot de castedat.

Zeus es va enamorar de Cal·listo en el moment que la va veure i per seduïr-la,com que sabia que Cal·listo el rebutjaria si intentava acostar-se a ella com un home, va decidir de prendre la forma d'Artemisa per posseïr-la. Hi ha altres versions que expliquen que Zeus va prendre la forma d'Apol·lo, déu i germà d'Artemisa. En qualsevol dels casos, la unió de Cal·lsito i Zeus va tenir com a fruit Arcas.

Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1743. 
Quan Cal·listo s'en va adonar del seu estat va intentar ocultar l'embaràs. Un dia però, Artemisa i les seves altres companyes van decidir banyar-se a una font i quan Cal·listo es va despullar totes van adonar-se que estava embarassada.

Aquest fet va ser considerat com una gran falta i Artemisa, indignada, la va expulsar del grup i la va convertir en ossa.

Aquesta transformació té diverses interpretacions. Segons uns autors Cal·lsito va ser transformada en ossa perquè Hera (dona de Zeus) li va demanar a Artemisa aquesta transformació de Cal·listo com un càstig o fins i tot hi ha autors que diuen que ella mateuxa hauria realitzat aquesta transformació. Altres autors diuen que va ser precaució de Zeus i que va ser ella mateix que va transformar a Cal·listo en una ossa per protegir-la de la venjança d'Hera. En aquest últim cas, Hera la va descobrir igualment i va ordenar a Artemisa que la matés amb una fletxa. També hi ha qui creu que va ser Artemisa que va tenir la iniciativa de matar-la per tal de castigar-la per no haver mantingut la seva virginitat. 

Quan Cal·listo va morir, Zeus, com que s'havia enamorat d'ella i sabia que tot havia estat culpa seva, va decidir convertir-la en la constel·lació de l'Ossa Major.
Constel·lació de l'Ossa Major
Eva Soler 
1r batx

15 de maig del 2014

HESÍODE

HESÍODE va ser un important poeta grec que va viure en un petit poble anomenat Ascra, a Beòcia al segle VIII a.C. El seu germà Perses va malgastar els diners que el seu pare li havia deixat en herènica, i Hesíode el va portar a judici. Per un veredicte injust, aquest últim en va sortir perjudicat. D'aquí en va treure la inspiració per escriure la seva obra Treballs i dies.

Hesíode
Treballs i dies planteja temes importants com la justícia de Zeus envers els humans o l'existència humana. Es pregunta sobre l'origen del bé i del mal, i arriba a la conclusió que és l'home qui provoca la maldat. Relata la societat camperola de Grècia, fet que dóna al llibre un gran valor històric.  Està format per 822 hexàmetres. És també en aquest llibre on s'explica el mite de Prometeu i Pandora i el poeta divideix la història de la humanitat en cinc etapes.

La seva altra obra és Teogonia, on es presenten la història dels déus immortals, l'origen de l'Univers i la genealogia dels déus preolímpics. Està format per 1.200 hexàmetres. 

Hesíode és el primer poeta occidental a explicar experiències personals en les seves obres.

Aquí trobareu un article del 2012 sobre la Teogonia, i a continuació un Slideshare amb les generacions dels déus explicades de manera amena:




Alba Masnou 
1r Batx

14 de maig del 2014

LA NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA DE TARRAGONA

El passat dijous 10 d'abril els alumnes de Llatí i de Literatura Castellana de l'Institut Jaume Callís de Vic, vam visitar la ciutat de Tarragona i les restes romanes que hi ha com per exemple el Circ Romà, i l'Aquaducte de les Ferreres. Malauradament no vam tenir la oportunitat de visitar la Necròpolis per raons de temps i distància, però com que és una construcció tant important en vull fer esment.

La Necròpolis Paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari del segle III dC ubicat fora del nucli urbà per motius d'higiene i d'espai. Hi han enterrats els màrtirs de Tarragona: Auguri, Eulogi i Fructuós, entre d'altres, i per aquests motius hi van construir una Basílica en honor seu, però malauradament no se'n conserva cap resta. És l'àrea funerària a cel obert més important que es conserva de l'Imperi Romà d'Occident. L'àrea del cementiri consta d'unes 2.050 tombes. La Necròpolis va ser descoberta l'any 1.923, quan excavaven per començar a construir els fonaments per bastir una fàbrica. La Necròpolis forma part del Conjunt arqueològic de Tàrraco, i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


Carla Espadaler 
1r de Batxillerat 

EL SOLDAT FANFARRÓ, PLAUTE

Plaute,va ser un autor de còmedies clàssiques llatines nescut entre el 259 i el 251 a.C. a Sàrsia, la regió d'Umbria, Itàlia. Va aconseguir un gran èxit a la seva època amb la seves obres  ja que aquestes comèdies eren escrites per les classes baixes amb un llenguatge, un intel·lecte i una moral sense adeuquades a elles. Per això usava un llenguatge col·loquial i expressiu ja que el seu principal objectiu era divertir i fer riure al públic. Una de les seves obres va ser "El soldat fanfarró" que anirem a veure amb els alumnes de llatí i els de literatura castellana de segon del Callís, al proper 10 d'Abril a Tarregona.
Titus Maccius Plaute

El Soldat Fanfarró (argument).

Pirgopolínices,és un soldat fanfarró que tothom s'enriu d'ell, fins i tot els esclaus. Pirgopolínices rapta Filocomàsia  que és una cortesana atenesa i se l'emporta a Efes amb ell. Al mateix temps el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates: Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'està a la casa del costat del soldat i aprofita aquest apropament per fer un forat a la paret i així els enamorats es poden veure. Escèler, un dels criats del soldat, va descubrir els dos enamorats fent-se petons però ells ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia i que aquesta és la que s'estava fent petons amb Palestrió .
Després apareix Periplectomen que és un vell veí del soldat. Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió.
Caràtula de "El Soldat Fanfarró" traduit al català

Per a més informació i veure un petit exemple del treball fet per representar aquesta obre clica aquí.

Meritxell Masnou 
1r Batx

13 de maig del 2014

SORTIDA A TARRAGONA

El dia 10 d'abril, grups de 2n de batxillerat que fan l'assignatura de Literatura Castellana i els grups de Llatí de 1r i 2n vam anar a Tarragona. 

Els de Llatí vam haver de preparant-se , per grups de dos persones, uns temes concrets de la ciutat de Tarraco. Allà es van fer grups, sempre que en el grup hi hagués gent de llatí per poder explicar la ciutat de Tarraco ja que els de Literatura Castellana no s'ho havien preparat.

La primera parada la vam haver de fer amb el bus ja que era l'Aqüeducte de les Ferreres i queda una mica apartat de la ciutat de Tarragona. Aquí l'explicació la va fer l'Eva Soler. 




Vam agafar tots el bus i ja ens vam endinsar a la ciutat. Un cop allà els grups es van tornar a separar i cada grup va fer un camí diferent per tal de no ser tanta gent a un mateix lloc. 

El nostre grup va començar per les muralles, on allà la Txell Masnou i l'Aida Oriol ens van explicar la fundació de Tarragona i  després l'Ari Guàrdia ens va explicar les muralles. 



Seguidament vam anar seguint la muralla i ens vam trobar amb la escultura de l'emperador August que ens van explicar una mica la seva història l'Eva Soler i la Montse Dalmau.

                                                      Estatua d'August a Tarraco 

A continuació vam avançar fins a una esplanada on allà l'Àfrica Clota ens va explicar la Torre dels Escipions i la Torre del Pretori i l'Arianna Monteleone el Fòrum Local. 

Vam haver de caminar una mica per arribar al circ on hi havia molts turistes ja que les restes que hi han són importants i d'una conservació brutal, i els hi vaig explicar jo, la Cèlia Macià.

                                                      Restes del circ de Tarraco 

I per últim ens vam trobar amb l'espectacular amfiteatre de Tarragona on allà ens el van explicar l'Èlia Miravet i l'Alba Sabadell. Allà mateix, també, l'Alba Masnou va aprofitar per parlar-nos de l'Arc de Berà ja que no el vam poder visitar perquè quedava a les afores de la ciutat i era més complicar arribar-s'hi. 

I finalment la Carla Espadaler ens va explicar la Necròpolis que era el cementiri.

De dues a quatre de la tarda vam tenir temps lliure per dinar i visitar la ciutat per lliure ja que a les quatre començava l'obra de teatre de Plaute, EL SOLDAT FANFARRÓ. Obra que ens va agradar ja que era divertida i adaptada al jovent, no es feia avorrida ni carregosa.

Volem agrair als alumnes de 2n de batxillerat que van venir a la sortida ja que ens van escoltar i respectar mentre parlàvem i els explicàvem informació de Tarragona.  


Cèlia Macià
1r Batx

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts