CLÀSSICS A LA ROMANA

Diana és la deessa de la caça, els animals salvatges, el terreny verge, els naixements, les donzelles i la virginitat. Es va identificar com Àrtemis. El seu nom és semblant a les paraules llatines dium "cel i dius ("llum del dia"). Diuen que aportava i alleujava les malalties en les dones. Aleshores és reconeguda com una personificació de la Lluna, de la mateixa manera que el seu germà ho és del sol. És la germana de bessona d'Apol·lo, per tan, és filla de Zeus i Let, que va donar llum a la Illa de Delos amagada per Selena, la esposa de Zeus. Després de que Àrtemis neixes va ajudar a tenir al seu germà Apol·lo . És un prototip de persona esquerpa, i només està bé quan caça. Els seus principals punts forts, per els quals era elevada, eren l'agilitat, la bellesa i sobre tot la seva capacitat de la caça.         D iana de Versalles, Leocares o Praxíteles, Barthélemy Prieur Diana és molt venjativa ja que hi ha un gran nombre de víctimes que la seva còlera ha arrasa

El famós gegant d'un sol ull de la mitologia grega, va aparèixer per primera vegada a l'Odissea d'Homer i es va convertir en un personatge recurrent tant en la literatura clàssica com en les tradicions europees. Qui era Polifem? Segons Homer, era fill de Posidó, el déu del mar. Va habitar a l'illa que ara es coneix com Sicília, amb altres gegants sense nom. Polifem a Sicília En desembarcar a Sicília, Odisseu i els seus homes van descobrir una cova carregada de provisions i van organitzar una festa. Quan el gegant va tornar a pasturar les seves ovelles, va empresonar els mariners i va començar a devorar-los. Els grecs van entendre això no només com una bona història, sinó com un afront horrible als costums de l'hospitalitat. Odisseu va oferir al gegant una quantitat de vi del seu vaixell, que el va deixar profundament adormit sota els efectes. Abans de desaparèixer, el gegant li pregunta el nom d'Odisseu; l'aventurer astut li contesta: "Ningú". Un c

La Teogonia és una obra poètica escrita per Hesíode , on Teogonia vol dir literalment Origen dels Déus. És un poema fantàstic que relata una sèrie de mites sobre els orígens dels déus grecs , els quals són personificacions de fenòmens. Aquest relat inicia amb una referència a les Muses de l'Helicó  i acaba amb un  proemi al catàleg d'heroïnes. " T eogonia" ve de la paraula grega "theogonia" que traduït literalment seria "l'estudi de l'origen dels déus". La Teogonia En aquest llibre, Hesíode relata tota la història de la mitologia grega, adjunt amb una descripció general de tots els déus i mortals, més els seus procedents. Una bona part de l'obra és un relat en forma de poesia de l'arbre genealògic dels déus grecs, en el qual l'autor ens cita, amb total ordre, totes les unions que va haver-hi entre ells i els fills que van sorgir d'aquestes. L'obra comença a tenir sentit quan s'explica el mite on Zeus   és elegit per

Nix,Nyx o Nox , pels romans, és la deessa grega de la nit. Per conèixer aquesta deessa n'hem de remuntar quan al principi només regnava el Caos i el no-res, d'ell en van sorgir els déus primordials que foren el que dirigiren a tots els altres déus. Entre tots aquests primers déus hi havia Gaia , la mare terra; Eros, l'exemplificació de la força de la procreació, el Tàrtar, l'inframon; Hydros, l'aigua; Thesis, la creació; Èreb, el déu de la foscor i per última Nix, la deessa de la nit. Nix, en néixer del Caos, és una deïtat incerta, ja que va representar les primeres fases de l'univers, quan res tenia forma decisiva i tot es limitava amb una massa amorfa que estava a escassos passos de la desintegració. Va ser Nix qui en aquest estat de l'univers es va encarregar de col·laborar per ordenar el cosmos. Tanmateix, ella va ser una peça molt important dels grecs pel fet que va ser la responsable de l'existència de molts dels déus més importants de la mitologia

El mite de la caixa de Pandora va començar quan Prometeu , amic dels mortals, va robar el foc que Zeus tenia al carro. En aquell moment, Zeus va decidir venjar-se, així que va manar als déus que li construïssin una donzella capaç de seduir a qualsevol home. Afrodita li va donar bellesa, Hermes la seducció i les mentides, Atena la saviesa i Apol·lo la música... Zeus, va enviar una dona, que es deia Pandora, a casa de Prometeu. Malgrat tot, qui es va enamorar d'ella va ser Epimeteu, el germà de Prometeu. El germà d'aquest sabia que d'algun manera Zeus es volia venjar d'ell per el què li havia fet, però tot hi així, Epimeteu es va casar amb Pandora. Epimeteu i Pandora Pandora tenia una caixa , la qual contenia tots els mals que podien omplir el món de desgràcies. Tot i que la caixa, també obtenia virtuts, com per exemple  l'esperança. La història diu que en aquella època, no hi havia pobresa ni malalties.  En un moment determinat, Pandora ja no ho suportava més i guiad

Segons els mites grecs, l'Univers surgeix des del Caos, era com un lloc obert on es trobaven els elements naturals desordenats (l'aigua, el foc, la terra i l'aire).  Més endevant, del Tàrtar, en va sorgir Gea (la deessa de la Terra) i Eros, l'amor. Per culpa d'Eros va néixer Nyx, l'oscuritat de la nit i Erebos, les tenebres. I d'ells dos en sortí Eter i Hemera que simbolitzaven la llum del dia.  En sorgí la llum, Gea va tornar al seu estat natural i va començar a concebir per ella mateixa. Va donar llum a Urà, el cel. Després, Urà va fer caure sobre Gea una pluja fèrtil i en van sorgir els mars i oceàns, que van rebre el nom de Titans com per exemple: Oceà, Ceo, Hiperión, Cronos... Urà i Gea també van donar llum als Cíclopes i als Centimans.  El déu Urà Tot i que Urà concebia fills amb Gea, els deixava presoners al ventre d'aquesta i no els permetia veure la llum. Els fills ja crescuts al ventre, li ocasionaven a Gea terribles dolors i convulsions. Els p

El matrimoni en l'antiga Grècia, era la unió d'una dona i un home juntament amb els béns de riquesa o immobles, però mai de terres. Un cop afirmat el matrimoni, l'home gestionava el dot de d ela dona (patrimoni que la futura núvia o la seva família lliure al promès). La dona ho podia recuperar en cas de divorci, cosa no molt típica en aquella època, era més comú les relacions extra matrimonials abans que el divorci.  Les dones podien ser compromeses a partir dels cinc anys i normalment eren casades bans dels quinze. En cap cas les dones escollien el casament ni el marit, això era pura elecció de les famílies per part del marit i la noi, arribaven a una acord entre famílies i decidien casar els seus descendents. Normalment hi havia una gran diferència d'edat entre l'home i la dona. Quan el pare o tutor de la noia, la comprometia amb un home, li comunicava al futur marit amb la frase següent: "Et lliuro aquesta dona per la arada dels fills legítims". El que

Hades és el deu que en mitologia grega guarda l' inframon , dit d'una altra manera, el rei dels morts. És un dels deus amb més poder de l'Olimp, únicament esta per sota el poder de Zeus. En ser el déu de l'inframon no té quasi relació amb el món dels vius, excepte quan algun d'aquests éssers decideix baixar al seu regne. Hades és fill de Cronos i Rea, quan va néixer va ser menjat pel seu pare però més tard va ser salvat per Zeus. Quan Hades va estar salvat per Zeus, el seu germà, va unir-se a ell en la guerra contra els titans per aconseguir el poder de l'Olimp. La guerra va estar guanyada i Zeus va decidir repartir l'univers entre 3 germans, Zeus va quedar-se amb el regne del cel, Posidó amb el regne de les aigües i a Hades se li va donar el poder del regne dels morts. Escultura d'Hades Com ja ha estat mencionat abans, Hades molt poques vegades abandonava el seu govern i una de les poques vegades que va decidir abandonar-lo va ser per una dona, Persèfon

Eris o Éride en grec és la deessa de la discòrdia i el caos. Actualment, podem trobar dues versions del seu naixement i els seus respectius pares. La primera diu que és filla de Nox, qui la va portar al món sola com tots els seus altres germans: Ker, Moros, Hipnos, Tànats, Momo i Filotes. La segona versió més recent, trobem que Eris és filla de Zeus i Hera , ja que això coincidiria perfectament amb les característiques del seu germà Ares , déu de la guerra, pel fet que es diu que Eris sempre voltava pels camps de batalla i es delitava amb la matança dels guerrers. En cap moment es nombre l'amant de Eris, però es creu que va ser Ares. Ella va tenir com a descendència dotze fills: Ponos, el treball dur; Lete, l'oblit; Limos, la fam; Algos, els dolors; Hisminas, les disputes; Macas, les baralles; Fonos, les matances; Androctasias, les massacres; Neika, els odis; Pseudologos, les mentides; Anfilografias, els aldarulls; Disnomia, els desordre; Ate, l'engany i la insensatesa. Si

    Venus de Milo, Alexandros d'Antioquia La Venus de Milo és una escultura de l'antiga Grècia, del període hel·lenístic , i és un dels exemples més famosos d'escultura clàssica. És una figura de 204 cm de marbre d'una deessa grega, representada amb una tela a la cintura i el tors nu, i posada en la clàssica corba "S". Es considera que va ser tallada en marbre per Alexandros, un escultor d'Antioquia al riu Meandre (degut a una inscripció al sòcol, ara desapareguda) cap al 150 aC.  En general, s'accepta que l'estàtua és una representació d'Afrodita, la deessa grega de l'amor i la bellesa, degut a la seva nuesa i la sensualitat del seu cos. Tanmateix, també podria ser una representació d'Amfitrite , la deessa del mar, que era significativa per als habitants de l'illa on es va trobar l'obra. En tot cas, possiblement mai es coneixerà la veritable identitat de l'escultura, ja que l'element a través del qual els deus grecs sov

Aquil·les era fill de Peleu i Tetis. Va ser un heroi de la Guerra de Troia i un dels protagonistes de la Ilíada d'Homer en la qual se l'acostumava a anomenar com a "el dels peus lleugers", ja que era considerat el més ràpid dels guerrers. Peleu intentant capturar la seva amada Tetis Es diu que quan Aquil·les va néixer, la seva mare el va intentar fer immortal submergint-lo a la llacuna Estígia, però no va submergir el taló pel qual l'agafava.  També hi ha una altra versió de la història que diu que Tetis va untar a Aquil·les amb ambrosia i el va posar al foc perquè es cremessin totes les parts dels seu cos que no fossin immortals. Això no obstant, va ser interrompuda per Peleu que li va arrencar el fill de les mans fent que el taló quedés carbonitzat.  De totes maneres, en els dos casos s'hi veu la vulnerabilitat del taló. Tetis summergint Aquil·les al riu , Thomas Banks Algunes versions del mite diuen que el guerrer estava destinat a participar en la guerra

Les guerres púniques van ser una sèrie de tres conflictes armats entre dues potències del Mediterrani, la República De Roma i Cartago , entre el 264 i el 146 a.C.  Rebien el nom de "Púniques" perquè els romans anomenaven "púnics" als cartaginesos, degut a la seva descendència fenícia. L'interès de Roma era expandir-se territorialment i controlar el Mediterrani. Però Cartago, era molt poderosa per la seva flota naval i la seva influencia al Mediterrani, tenien molta experiència en navegació però, els romans eren més nombrosos en forces terrestres. Les dues primeres guerres La primera guerra es va produir a l'illa de Sicília en el  264 a.C fins al 241 a.C.  Les causes de la primera guerra eren l'interès per controlar tot el Mediterrani, sobretot les illes de Còrcega i Sardenya. Aquesta guerra la va guanyar Roma i va durar 23 anys. La segona guerra va   durar 16 anys entre el 218 a.C fins al 202 a.C. Aquesta és la guerra  més coneguda, per l'expedició

Actualment creiem que el fet de tenir tatuatges és una cosa de l'actualitat per un tem a estètic o bé un capritx.  El primer cos tatuat que se'n té constància és el de Ötzi , on se li conserven 61 tatuatges. És conegut també per ser l'home de gel o la mòmia més antiga. Duia els tatuatges repartits per tot el cos, les cames, braços, esquena, però sempre en punts molt concrets.  Els tatuatges que duia creien principalment no tenien una finalitat estètica, sinó que ho feien servir com a remei curatius, com a punts medicinals o fins i tot com una manera d'acupuntura.  Històricament els tatuatges es practicaven en pobles "bàrbars". Els grecs van aprendre la tècnica de tatuatge provinent dels perses. Els grecs els utilitzaven per poder marcar els esclaus i presoners per tal de tenir-los identificats en cas que es volguessin escapar. En canvi molts pensadors com podria ser el gran Plató, defensava que els tatuatges eren un càstig, que tothom que es portés malament, h

Sísif fou fundador i rei d'Efira. Era fill d'Èol i d'Enàrete. Es va casar amb Mèrope. Va ser el pare de Glauc i d'Halmos, juntament amb Mèrope. També va ser pare d'Odisseu amb Anticlea, abans que aquesta es casés amb el seu últim marit, Laertes. Albert Camus (1913-1969) , escriptor (premi Nobel l'any 1957) i pensador existencialista, va recrear el mite grec de Sísif, considerant-lo expressió o metàfora de l'existència humana: Albert Camus (1913-1969) Sísif havia estat condemnat pels déus a realitzar una activitat absurda. Havia de fer rodolar constantment una roca fins al cim d'una muntanya i la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Havien pensat que no hi havia càstig més terrible que el treball inútil i sense esperança. Va ser condemnat a fer aquesta tasca tan absurda perquè quan era a punt de morir, va voler posar a prova l'amor de la seva muller, ordenant-li a que no enterrés el seu cos, sinó que l'abandonés. Quan Sísif va morir, ella va o

Hèstia o Vesta, va ser la primera filla de  Cronos i Rea la qual la feia una de les deesses Olímpiques germana de Zeus, Hades, Posidó, Hera i Demèter. En ser la primera filla de Cronos, va ser la primera en ser devorada pel seu pare, que intentava evitar que un dels seus fill el derrotes. Però també es pot dir que va ser la seva última filla, ja que va ser l'ultima en ser expulsada gràcies a l'ajuda de Zeus, l'únic fill de Cronos que no va ser devorat.  Francisco de Goya, Saturn devorant el seu fill,  1820-1823 Hèstia era representada com la deessa del foc, de la llar i protectora de la família.  En alguns escenaris surt com a figura secundària en escenes de part. Com a deessa de la llar presidia el centre religiós de totes les cases, ciutats, temples..., i estava present en tots aquets llocs a través del foc i quan el foc crepitava era senyal de que Hèstia s'estava rient. Aquest foc normalment es conservava en el pritaneu, un edifici públic ubicat en l'àgora de l

Ares era un dels deus més coneguts ja que era el déu de la guerra i la batalla. Fill de Zeus. Era conegut per les seves batalles i també per les intervencions en disputes dels altres. Però cal remarcar que en moltes histories mitològiques Ares va servir d'agent de justícia. ARES EN LA MITOLOGIA Ares va assassinar un dels fills de Posidó , Halirrhothius, quan aquest va intentar violar la seva filla Alkippe. Ares va interrompre l'acte abans de ser comès i el va matar d'immediat. Posidó va posar a Ares en judici davant els dotze déus de l'Olimp. Ares va sortir beneficat ja que les seves accions van quedar justificades. Ares també es va veure implicat en un conflicte per ser amant de Afrodita, quan el marit de Afrodita els va descobrir els va preparar una trampa on van quedar atrapats en una xarxa i van ser exposats davant de tots els déus, del seu adulteri. Més tard, Afrodita va llançar Ares per a la bella jove Adonis. Ares es va tornar gelós, es va convertir en senglar i