31 de març del 2009

EL BAIX IMPERI





Després de la crisi del segle III, el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví -primer sancionat encara pels déus pagans i després ja pel Déu cristià-, una major jerarquització social, una revifada de les ciutats i del comerç. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra que treballen per una adscripció forçada i hereditària (colonat).



Els tetrarques, a la basílica de Sant Marc, Venècia (S.G.)



Dioclecià (284 - 305)

Dioclecià, un militar dàlmata esdevingut emperador el 284, va reeixir a donar nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, durant el qual es va anar forjant una ambiciosa reforma política de l'Imperi, no pas d'acord amb un pla preconcebut sinó com un producte de les circumstàncies, per bé que legitimat ideològicament amb posterioritat.


El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia va consistir a repartir l'administració imperial en Orient i Occident, amb dos augustos diferents -Dioclecià i Maximià-, cadascun dels quals assistit per un cèsar escollit i adoptat per ell com a successor -Constanci Clor i Galeri respectivament. Tots quatre residien a diferents ciutats de l'Imperi, de manera que podien administrar i defensar millor cada zona, tot i que sempre sota l'ègida de Dioclecià i sense posar en perill la unitat del conjunt. Els augustos es presenten com a fills de déus, Dioclecià de Júpiter i Maximià d'Hèrcules. En pro del retorn als valors tradicionals Dioclecià i els seus successors van emprendre una violenta persecució dels cristians. Les grans reformes de Dioclecià van afectar també l'exèrcit, la fiscalitat, la moneda i l'administració provincial, per a la qual va augmentar el nombre de les províncies a més del doble i les va reunir en diòcesis.


Tal com havia estat previst, al cap de vint anys (305) Dioclecià i Maximià van abdicar en favor dels respectius cèsars, Constanci Clor i Galeri, però els nous augustos no van poder acomplir els seus mandats. I Domicià, des del seu palau d'Espalat (Split) va poder veure com s'ensorrava la seva obra abans de morir el 315.



Cap d'una estàta colossal de Constantí, Musei Capitolini, Roma.



Constantí (306 - 337)

La mort prematura de Constanci primer i Galeri després, sumades a les ambicions personals, van tornar a enfonsar l'imperi en sanguinàries lluites pel poder entre els nous cèsars i els fills dels augustos Constanci i Maximià. Aquestes lluites no van acabar fins que el 324 el fill de Constanci, Constantí, que havia estat proclamat august per les tropes de Britània ja el 306, va aconseguir convertir-se en l'únic emperador. Tot i que els cristians havien estat perseguits per emperadors com Neró, Domicià, Dioclecià o Galeri, la seva fe es va anar estenent de manera imparable.


Davant d'aquest fet, Constantí va fer un canvi radical: va concedir la llibertat religiosa per l'anomenat edicte de Milà i, malgrat que, segons sembla, no va ser batejat fins a la fi de la seva vida, va afavorir el cristianisme com a nou fonament per a la renovació de l'Imperi. Així mateix va fundar, a imatge de Roma però sota la fe cristiana, una nova capital per a l'Imperi, Constantinopolis o Constantinoble, per a la qual va triar l'estratègic emplaçadament de la petita ciutat de Bizanci, al Bòsfor.


Aquests canvis polítics, als quals cal afegir el pas a una monarquia cortesana i burocràtica, serien molt més duradors que no pas els de Dioclecià i farien de Constantí el veritable iniciador d'una nova època, no solament per a l'antiguitat romana tardana sinó també per al món bizantí medieval.


Els últims emperadors:


Mort Constantí, els seus fills es disputen la successió fins que en surt victoriós Constanci II . Excepte el brevíssim parèntesi del seu nebot Julià l'Apòstata , els emperadors posteriors a Constantí seran cristians, per bé que en un primer moment sense renunciar del tot al paganisme que seguia dominant en la classe senatorial romana. Gracià separa la religió pagana de l'estat. Teodosi en farà la religió oficial alhora que prohibirà el culte pagà l'any 391. A la seva mort l'Imperi serà heretat pels seus dos fills Honori i Arcadi dividit definitivament en Occident i Orient, amb un destí ben diferent. Des d'inicis del segle IV l'afeblit Occident, amb capital a Ravenna, no pot contenir les invasions dels germànics, empesos per la pressió dels huns fins que el rei d'aquests, Àtila, és derrotat (451).


Els gots saquegen Roma el 410 i els diversos pobles germànics s'instal·len en els territoris de l'Imperi fundant regnes independents. El 476 hom deposa el darrer emperador, l'infant Ròmul Augústul. En canvi l'hel·lenòfon Imperi romà d'Orient sobreviurà gairebé mil anys més fins a la caiguda de Constantinoble, en mans dels turcs ,el 1453.


Laia Esquinas

1r batx

ARTICLE EXTRET DE LABYRUNTHUS.



29 de març del 2009

MITOS GRIEGOS I, Robert Graves

Robert Graves ens explica un munt de mites en aquest llibre. El podeu consultar per ampliar la informació sobre els mites que anem estudiant. Si no en trobeu algun, no patiu, n'hi ha una segona part que ja penjarem més endavant.

Per llegir-lo millor, cliqueu a sobre i es farà la pantalla més gran.

28 de març del 2009

MONSTRES MITOLÒGICS GRECS

Fa poc, a classe hem treballat la mitologia... Cada grup ha fet una presentació "creativa" d'un tema en concret. L'Anna Mestre i jo vam escollir alguns monstres mitològics grecs i vam fer una recerca de vídeos on es puguessin veure... i va sortir això!




Esperem que ho disfruteu tant com ho vam fer nosaltres!



Alexandra Rodríguez
2n Batx

26 de març del 2009

ELS PILOTS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA


Els alumnes de Llatí de 4t d'ESO hem llegit alguns dels mites de les Metamorfosis d'Ovidi al recull Narracions de mites clàssics i hem intentat fer noves composicions tot imitant el seu estil. La meva història conté elements molt allunyats de la Roma de l'autor però he intentat mantenir l'esperit del mite ovidià. D'altres companyes en publicaran també de més clàssiques.

















Pel centre de la Península Ibèrica hi ha un poble plagat de mosquits. Sigui estiu o hivern, aquests insectes ataquen la seva població.
Un dia, la nena més petita del poble va preguntar al més vell per què no els deixaven tranquils. L'home, pausadament, li va contestar:
- Això, petitona, no passava fa cent anys. El meu avi em va explicar que abans d'existir aquest poble, aquestes terres eren una base militar construïda per practicar amb els avions de combat. En total eren sis pilots, que volien ser els primers d'anar a una cova situada a l'Afganistan en què sabien que hi havia un tresor amagat i transportar-lo en avió.
Tot i això, però, els homes no sabien pilotar gaire bé. Un d'ells, d'amagat va agafar el mapa on estava situada la cova i va anar-hi. La seva sorpresa va ser tan gran quan va veure que el tresor era un anell, que creia que era una broma. Ja de tornada, en veure que els seus companys no trobaven el mapa, es va empassar l'anell i va intentar cremar el pergamí, però amb tan mala sort que la flama d'aquest va incendiar tota la base. Tots ells van morir, però el poder secret de l'anell, que havia pertangut a un déu, va fusionar l'ànima dels homes amb els avions, convertint-los en mosquits.
Ara mateix, els mosquits ens piquen perquè busquen el "tresor" i saben que el company els va traïr se'l va empassar. Però com que no saben pilotar bé, xoquen contra el nostre cos i no arriben a anar a la boca.

  • Em sabríeu dir quins trets característics de les Metamorfosis d'Ovidi trobeu en aquest text?
  • Podeu trobar-hi una referència d'altre món mític, en aquest cas d'origen literari i molt més actual?
  • Sabeu algun mite d'Ovidi on el protagonista faci un llarg viatge volant i visqui una increible aventura?
  • Després de llegir aquesta història, tindreu compassió amb els mosquits o seguireu comprant repel·lents i esprais?
Carla Asensio
4rt ESO

25 de març del 2009

LA VIDA DELS NENS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Aquest treball tracta sobre la vida dels nens de l'Antiga Grècia, com podeu veure en el títol.
Personalment, m'ha semblat un treball molt profitós ja que el tema dels nens m'interessa molt de cara al futur. Buscar informació sobre la vida dels nens grecs m'ha servit per aprendre moltíssim sobre l'estil de vida que tenien antigament els nens i nenes atenesos i espartans i sobretot per veure les grans diferències que hi ha entre l'educació d'aquestes dues grans ciutats.

També m'ha servit per adonar-me de les facilitats i comoditats que tenen els infants d'avui en dia com poden ser: parcs, esplais, zones d'oci, guarderies, escoles,... I per veure com ha anat evolucionant l'educació infantil fins als nostres dies. Per completar aquesta investigació, vaig adaptar el mite de Demèter i Persèfone -no sé si el coneixeu- per confeccionar un conte infantil amb il·lustracions que podeu veure a l'Aracne fila i fila.

I ara, si esteu interessats en els nens i nenes grecs us convido a veure una petita presentació del meu treball i a contestar el qüestionari que us proposo a continuació.





QÜESTIONARI
  1. Per què creieu que l'home grec considerava el matrimoni " un mal necessari " ?
  2. Segons la fotografia de l'educació atenesa, què creieu que utilitzaven els nens per escriure a l'escola? A què us recorda?
  3. Creieu que hi ha moltes diferències entre l'oci dels nens antics amb el dels nens actuals? Quines?
Cristina Maqueda
1r Batx

24 de març del 2009

EXPRESSIONS RELACIONADES AMB EL TEMPS

Els romans tenien una sèrie de frases relacionades amb el temps, i algunes d'aquestes encara les utilitzem avui en dia.

Ara us deixaré amb alguns exemples d’aquestes expressions en llatí:

·A posteriori: després dels fets.

·A priori: abans dels fets.

·Ante meridiem: abans del migidia.

·Ipso facto: ara mateix.

·O tempora! O mores!: Oh,temps! Oh, costums! Era una exclamació que es referia la decadència que patien en aquells temps i feien memòria de temps passats en què tot era millor.

·Post meridiem: després del migdia.

·Suo tempore:en el moment oportú.

I alguns tòpics alguns dels quals ja han sortit en algun post anterior:

·Tempus fugit irreparabile: el temps se'n va sense que hi poguem fer res.

·Carpe diem: aprofita el moment.

·Ubi sunt: aquesta expressió vol dir On són? Es feia servir quan es troba a faltar temps passats.

Pau Muñoz
4rt ESO

L'ESTÈTICA A L'ANTIGA GRÈCIA

El meu treball tracta, com ja diu el títol, sobre l'estètica a l'antiga Grècia. A mida que aneu veient el power point us adonareu que està estructurat en diferents apartats, com ara els vestits que portaven, el calçat, pentinats... Bé, no diré gaire més, que llavors espatllaré la vostra visita a través dels costums i les dèries estètiques dels grecs.

Per poder visualitzar bé el power point us recomano que feu la pantalla gran, perquè hi ha lletres que no es poden llegir bé.

  • Quin penseu que era el vestit més còmode per a l'home grec?

  • Creieu que ha evolucionat molt el tema de maquillatge des d'aquella època fins als nostres dies?
Estela
1r Batx .

23 de març del 2009

DESENLLAÇ DEL CICLE MICÈNIC

Tot seguit penjo un treball que hem fet les alumnes de segon de batxillerat sobre els cicles mítics. A mi m'ha tocat parlar sobre l'última part del cicle micènic, que és quan aquest es tanca i finalitzen també tot el conjunt de crims familiars que van donar-hi lloc.

ORESTES I ELECTRA
Crònica d'un matricidi
  • Sort d'Electra
Després de l'assassinat d'Agamèmnon a mans d'Egist i Clitemmnestra, Electra agafa el petit Orestes i el porta lluny, al palau del rei Estrofi a Fòcida, on creix. Del que li passa a Electra hi ha dues versions. La primera és d'Eurípides: Egist i Clitemnestra, per impedir que Electra tingui un fill de sang noble i vulgui recuperar el tron, la casen amb un camperol que viu lluny de l ciutat. Però el pagès respecta la virginitat de la noia. La segona versió és de Sòfocles: Electra viu presonera al palau de Micenes i espera durant anys a que Orestes es faci gran i vingui a buscar-la.
  • Venjança d'Orestes
A l'edat adulta, Orestes rep d'Apol·lo l'ordre de venjar la mort del seu pare i va a Micenes amb el seu amic Pílades per trobar Electra perquè l'ajudi. Segons Sòfocles, en canvi, és Electra que demana a Orestes que vengi Agamèmnon; i el noi abans de fer-ho decideix demanar consell a Apol·lo, que li dóna permís. Així doncs, Orestes acaba matant Egist i Clitemnestra.

  • Erínies: follia d'Orestes
Orestes embogeix a causa del seu sentiment de culpa i, a més, a causa del seu homicidi és perseguit per les Erínies, deesses de la venjança. Segons Èsquil, Orestes demana asil a Delfos, on Apol·lo el purifica. Però això no el deslliura de les Erínies, ja que exigeixen un judici legal.

"Orestes perseguit per les Fúries" de William Adolphe Bouguereau (1862)
  • Judici i absolució d'Orestes
El noi arriba a Atenes per ser jutjat. La meitat dels jutges volien condemnar-lo i l'altra meitat no. Llavors Atena, que presidia el tribunal, es va decantar a favor del segon grup i així va ser com Orestes es va deslliurar de les Erínies."
  • Retrobament amb Ifigenia a Taùride
La Pítia anuncia a Orestes que si es vol curar definitivament la follia, ha d'anar a Taùride, agafar l'estàtua d'Àrtemis, portar-la i fer-li un temple. En arribar al lloc, Orestes i Pílades cauen presoners dels habitants, que tenien per costum retenir els estangers per sacrificar-los a la seva deessa. Els porten davant d'Ifigenia, que és sacerdotessa d'Àrtemis; ella els reconeix i els ajuda a escapar.
  • Casament amb Hermíone
Orestes de petit havia estat promès amb Hermíone, filla de Menelau. Però posteriorment el pare d'aquesta va canviar d'opinió i la va casar amb Neoptòlem, fill d'Aquil·les. El matrimoni entre ells dos va resultar estèril, i quan el noi era a Delfos per demanar consell a l'oracle, va ser mort per Orestes. Després, el fill d'Agamèmnon, va anar a buscar Hermíone, es van casar i van tenir un fill, Tisamen. Amb aquest casament es va posar fi a la rivalitat de les dues famílies i, per tant, del cicle.

  • Quins autors tràgics he esmentat al meu article? Què en sabeu?
  • Entre la Tanit i jo hem explicat el principi i el final del cicle micènic. Sabeu quins episodis mítics tenen lloc entremig? Qui n'és el protagonista?

Laia de Frutos
2n batx

CICLE MICÈNIC


El cicle micènic és un dels cicles mítics grecs, que inclou tots aquells episodis que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a protagonista principal Agamèmnon. A continuació hi ha explicats els orígens d’aquesta casa reial.

I- TÀNTAL I PÈLOPS

Tàntal, fill de Zeus i Pluto, era rei de Lídia o Frígia i estava casat amb Dione (segons la genealogia més divulgada), amb qui va tenir els seus fills Pèlops, Níobe i Broteas. La seva riquesa i celebritat eren extraordinàries i era ben considerat per tots els déus de l’Olimp, que li permetien asseure’s a la seva taula i escoltar les seves converses. Però Tàntal era vanitós i en lloc d’agrair als déus la seva atenció, explicava les seves converses als mortals i fins i tot va robar el nèctar i l’ambrosia dels déus. La seva insolència va arribar al màxim quan va matar el seu fill Pèlops i va servir-ne la carn als déus per veure si podien distingir-la de carn animal. Els déus van descobrir el que Tàntal havia fet, van recuperar els trossos del cos de Pèlops i el van tornar a la vida. Però Démeter, sumida en la tristesa pel rapte de la seva filla Perséfone, s’havia menjat una espatlla del noi i la va substituir per una espatlla de vori. Zeus va castigar Tàntal eternament i el va enviar al Tàrtar, on va ser penjat sobre un llac. Sempre tenia gana i set però quan volia agafar fruita de l’arbre, aquesta s’enretirava, i quan estirava el coll per beure aigua, el llac s’assecava.

Pèlops emigrà a l’Èlida, on s’enamorà de la filla del rei Enomau, Hipodamia.

Aquest episodi és un exemple dels crims familiars que caracteritzen el cicle micènic i també dels múltiples banquets en què es mengen humans que sempre pertanyen a la família.

II- TIESTES I ATREU

Tiestes i Atreu eren els fills bessons de Pèlops i la seva relació es basava l’odi i venjances mútues.

Assassinat de Crisip

Pèlops, a més dels fills que va tenir amb la seva dona Hipodamia, va tenir un altre fill, Crisip, amb la nimfa Axíoque. Hi ha dues versions sobre com va morir Crisip:
La primera diu que Laios, desterrat de la seva terra, es va refugiar a la cort de Pèlops i es va enamorar de Crisip a l’acte. Pèlops el va fer fora de la cort i el va maleir (maledicció de la família reial de Tebes) i Crisip es va suïcidar de la vergonya.
Una altra versió, però, diu que Crisip va morir assassinat pels seus germanastres Tiestes i Atreu, instigats per la seva mare Hipodamia que tenia por que Crisip usurpés el tron als seus fills ja que, malgrat ser il·legítim, era el fill preferit de Pèlops.

Aquest episodi és un altre exemple dels crims familiars que es cometen en el cicle micènic.

Fugida i disputa del tron de Micenes

Pèlops va desterrar Tiestes i Atreu per l’assassinat del seu germanastre Crisip i ells es van refugiar a Micenes. En morir el rei de Micenes sense descendència es van començar a barallar perquè els dos volien aconseguir el tron de la ciutat. Per evitar una guerra, van consultar l'oracle de Delfos que els va dir que el rei seria aquell en el ramat del qual es descobrís el toisó d’or. El toisó era al ramat d’Atreu, però a més dels pastors que vigilaven els animals, hi havia una altra persona que sabia on era el toisó. Aquesta era Aèrope, dona d’Atreu, que en realitat estimava Tiestes.

Infidelitat d’Aèrope

Aèrope estava enamorada del seu cunyat Tiestes. Una nit, va dur el toisó d’or des del ramat d’Atreu fins al de Tiestes i així aquest va esdevenir rei. Però Zeus ho va veure tot i va enviar Hermes a avisar Atreu que l’havien enganyat. Aquest es va enfadar amb el seu germà i va sospitar que la seva dona tenia alguna cosa a veure en l’engany per les mirades que llançava a Tiestes. Atreu, llavors, va acusar Tiestes de jugar brut i va anunciar que si en realitat era ell el que havia de ser rei, l’endemà el sol sortiria per ponent. L’endemà el sol va sortir per ponent i Tiestes es va haver de rendir. Atreu va esdevenir rei i va castigar Aèrope llançant-la al mar.

Quadre de Giovanni Francesco Bezzi (1530-1571),
alias "Il Nosadella", titulat Tiestes i Aèrope (1565-71)


Banquet de Tiestes


Atreu també va castigar Tiestes, desterrant-lo de Micenes, però més tard el va fer cridar per venjar-se encara més. Va assassinar tres fills que Tiestes havia tingut amb una nàiada: Aglau, Calileont i Orcomen, els va cuinar i els va servir al seu pare. Quan Tiestes se’ls va haver menjat, Atreu li va mostrar els caps dels tres fills i li va dir què era en realitat el què s’havia menjat. Després el va fer fora del país.

Aquest episodi és un dels exemples d’assassinats de familiars que acaben en un banquet on algú se’ls menja. En aquest cas és el pare que es menja els seus fills sense saber-ho.

Incest amb Pelòpia

Tiestes es va refugiar a Sició, on va tenir un fill amb la seva filla Pelòpia. L’oracle li havia dit que un fill seu i de Pelòpia mataria Atreu, així que Tiestes va violar la seva filla sense que ella ho sabés. Tot el que li va quedar a Pelòpia com a prova del seu assaltant va ser l’espasa de Tiestes. El fill es va dir Egist i Pelòpia el va abandonar en néixer, però Atreu, amb qui es va casar posteriorment, el va recollir i educar com si fos un fill propi. Quan es va fer gran li va ordenar de matar Tiestes. Egist va agafar l’espasa que Pelòpia guardava, i que era del seu pare real Tiestes, i va sortir a matar-lo.

Venjança d’Egist

Egist, però, va aturar-se a temps. Tiestes va reconèixer la seva espasa i va acompanyar Egist a Micenes, on va explicar la veritat a Pelòpia i al seu fill. Pelòpia es va suïcidar clavant-se aquella espasa al pit, i Egist la va fer servir per matar Atreu. D’aquesta manera, el regne de Micenes va passar a mans de Tiestes.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

- PARRAMON I BLASCO, Jordi, Diccionari de la mitologia grega i romana, Edicions 62.

- GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Editorial Paidós.

- GIBSON, Michael i CASELLI, Giovanni, Mitologia grega. Déus, homes i monstres, Editorial Barcanova.

  • Què us sembla, com les gastaven els atrides?
  • Coneixeu d'altres mites tan sagnants com aquest?

Tanit Català
2n Batx

22 de març del 2009

TRADUCCIÓ D'UNA FAULA DE FEDRE


Iuppiter duas peras nobis imposvit. Unam vitiorum propriorum plenam dedit et post tergum collocavit. Alteram vitiorum alienorum plenam dedit et ante pectus collocavit. Hac re, nostra mala non videmus, sed aliorum malorum censores sumus.


Iuppiter duas peras nobis imposvit.
En aquesta oració hi és present un verb del pretèrit perfet en tercera persona del singular, aquest és IMPOSVIT. El subjecte n'és IUPPITER. També hi trobem un acusatiu plural, format per un numeral cardinal DUAS i el nom PERAS. Per últim el pronom personal NOBIS en datiu plural fa la funció de Complement indirecte.
Per tant la traducció de la frase és la següent:

Júpiter ens va posar dues alforges.


Unam vitiorum propriorum plenam dedit et post tergum collocavit.
En la següent oració hi trobem dos verbs: DEDIT que pertany a la tercera persona del singular del pretèrit perfet, i COLLOCAVIT, que també, pertany a la tercera persona del singular del pretèrit perfet. A diferència de l'altre, en aquesta frase no hi ha la presència de cap subjecte. Però hi ha una cunjunció copulativa, aquesta és ET, per tant dividirem la frase en dues parts a partir d'ella.

En la primera part de la frase, on ens hi ha el verb DEDIT, hi trobem un numeral UNAM PLENAM, el qual fa de CD. I per últim VITIORUM PROPRIORUM fa la funció de complement del nom.
Per tant la traducció d'aquesta primera part de la frase seria:
Ens en va donar una plena dels defectes pròpis (i)

Referent a l'altra part de la frase, tal com he dit abans, hi és present el verb COLLOCAVIT, juntament amb un acusatiu singular format per una prepocisió i un nom: POST TERGUM, que fa de complement circumstancial.
Així que aquesta la traduirem com:
(i) ens la va col·locar darrera l'esquena.

Si les ajuntem, donaria el següent resultat:

Ens en va donar una plena dels defectes proòpis i ens la va col·locar darrera l'esquena.


Alteram vitiorum alienorum plenam dedit et ante pectus collocavit.
Aquesta frase comporta uan estructura igual a l'anterior. Per tant també la dividirem en dues parts, ja que conté una conjunció copulativa: ET.
En la primera part de la frase, hi es present un verb, DEDIT, el qual està en tercera persona del singular del pretèrit perfet. ALTERAM PLENAM fa la funció de CD . I VITIORUM ALIENORUM fa la funció de complement del nom.
La traducció d'aquesta part és:
Va donar-ne una altra plena de defectes aliens (i)

En la segona part de la frase, hi trobem el verb COLLOCAVIT, el qual també està en la tercera persona del singular del pretèrit perfet. A continuació hi trobem la unió d'una preposició i un nom en acusatiu singular, pet tant, actuaran de CC.
La traducció serà la següent:
(i)ens la va col·locar davant el pit.

Per tant, el resultat d'ambdues seria el següent:
Ens en va donar una altra plena dels defectes aliens i ens la va col·locar davant el pit.


Hac re, nostra mala non videmus sed aliorum malorum censores sumus.
L'oració s'inicia amb HAC RE, el qual és un ablatiu singular i actua de CC. Seguidament, analitzant com a primer punt la frase que hi trobem entre comes (nostra mala non videmus), hi trobemun verb, aquest és VIDEMUS, el qual se'ns presenta en la 1a persona del plural del present d'indicatiu, i a més, està complementat per l'adverbi NON, per tant nega l'acció. Llavors, hi trobem NOSTRA MALA que realitza la funció CD.

Sortint de la frase entre comes, seguidament hi trobem SED, que és una conjunció de coordinació adversativa. Després podem localitzar-hi un verb copulatiu: SUMUS, en la 1a persona plural del present d'indicatiu. Després segueix CENSORES amb la seva funció d'atribut a causa de la presència del verb copulatiu. I per últim, ALIORUM MALORUM, fan la funció d'un CN, per tant un genitiu plural.

El resultat és el següent:

Per aquesta raó, no veiem els nostres defectes, sinó que sóm jutges dels mals aliens.


Finalment, aquesta seria la traducció de la faula de Fedre:

Júpiter ens va posar dues alforges. Ens en va donar una plena dels defectes propis i ens la va col·locar darrera l'esquena. Ens en va donar una altra plena dels defectes aliens i ens la va col·locar davant el pit. Per aquesta raó, no veiem els nostres defectes, sinó que som jutges dels mals aliens.


US PROPOSO DE COMENTAR QUÈ CREIEU QUE SIGNIFICA AQUESTA FAULA, QUÈ ENS VOL ENSENYAR. PODEU POSAR-HO ALS COMENTARIS.

Estel Riu
1r Batx

21 de març del 2009

SEQUERE ME: Lectio V

Alumnes de 4rt, continuem amb la lectio V. La penjo i la treballarem a classe, encara que us l'hauríeu de mirar abans. Us recordo que aquestes lectiones són gentilesa de Germán González.

20 de març del 2009

QUÈ FEIEN ELS ROMANS EN EL SEU DIA A DIA?




Els romans, com totes les civilitzacions, al llarg del dia tenien moltes coses a fer… Tots els membres de la família tenien les seves tasques, però depenent de la classe a què pertanyien, les tasques variaven. Així que els esclaus es passaven el dia treballant i tenien prohibit participar en les estones d’oci amb la resta de ciutadans.

A continuació us explicaré les activitats bàsiques que feia un home lliure:


EL MATÍ


Els romans es llevaven molt d’hora per aprofitar la llum del dia. A l’estiu a 2/4 de 5, i a l’hivern, a 2/4 de 8. També cal dir que anaven a dormir quan es ponia el sol.

Dormien amb la roba interior, i cada matí es rentaven la cara, els braços i les cames. La resta del cos només se’l rentaven quan anaven a les termes, és a dir, cada 8 dies.


El ientaculum era l’esmorzar, a base de pa, formatge, mel, dàtils i olives. Després d’això cada membre de la família feia les seves obligacions.


El pare, si era ric, esperava els clients. Aquests esperaven durant molta estona i s’emportaven menjar i diners que els donava el seu patró (el pare). Després dedicava el matí a assumptes públics i privats. Els personatges importants anaven al fòrum amb els clients.


La dona estava a casa teixint, distribuint i controlant el treball dels servents. També dedicava molt de temps al seu aspecte personal.


Mentrestant els nens i les nenes des del matí estaven a l’escola. En l’educació hi havia 3 etapes:


  • Primària (de 7 a 12 anys): aprenien a llegir, escriure i comptar bé.
  • Secundaria (de 12 a 16-17 anys): aprenien gramàtica i comprensió de textos literaris.
  • Superior (a partir dels 17 anys): aprenien a expressar-se bé i a fer discursos.


EL MIGDIA


Acabava la jornada laboral per la majoria de romans, però no per als esclaus.

El prondium era l’hora de “dinar”, menjaven un petit refrigeri molt lleuger que consistia en menjar fred (normalment eren les restes del menjar del dia anterior), fruita i vi.

Al migdia els nens tornaven a casa, menjaven i tornaven a anar a l’escola.


LA TARDA


Cada 8 dies a l’època de la República, i molt més sovint durant l’Imperi, els romans prenien un bany. Els ciutadans rics ho feien a casa seva on tenien les seves pròpies termes, i on de vegades convidaven als amics. Els ciutadans més humils anaven als banys públics o a les termes, pagant una petita quantitat de diners.


Els homes i les dones no podien anar a les termes amb el mateix horari. Tot i així, hi havia grans termes que permetien tenir un mateix horari tant pels homes com per les dones.


EL VESPRE


Entre les 3 i les 4, quan ja havien acabat les tasques laborals i d’oci, començava el principal àpat del dia, la cena. Constava de tres parts:


  • Uns entrants: amanides, verdura, olives, ous, ostres, etc.
  • El plat fort: peix o carn variada.
  • Les postres: fruita fresca, fruita seca, formatges, dolços...


Per als ciutadans més humils, la jornada acabava després del sopar quan anaven a dormir. Els ciutadans rics, però, gaudien d’una sobretaula on bevien i es divertien (amb mims, espectacles, parlant, ballant, etc.), fins ben entrada la nit.


Durant l’Imperi les dones participaven en els banquets amb la companyia dels marits, discutint sobre política o altres temes.


Animeu-vos a posar en els comentaris altres activitats que feien els romans durant el dia. També podeu completar les que ens ha posat la Mireia. Podeu complementar aquesta explicació amb el power point que ha fet el Jonatan. ÀNIMS!!


Mireia Vidal

4rt ESO

19 de març del 2009

COM VIVIEN ELS ROMANS?

En aquestes diapositives veureu com era la vida dels ciutadans romans i moltes coses més!!!



Jonatan Martínez
4rt ESO

18 de març del 2009

L'ALT IMPERI


L'ÈPOCA D'AUGUST (31 a.C. - 14 d.C.)

Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, un cop va vèncer els seus rivals en una altra guerra civil, es va convertir en l’home més poderós de Roma. L’any 27 a.C. el Senat li va atorgar poders molt amplis i li va atorgar el títol d’august, que significa elegit pels déus.

Octavi August va inaugurar un sistema nou de govern, l’imperi, en què tots els poders civils i militars que anteriorment exercien els consols republicans els tenia un sol home, l’emperador. A més, els nous òrgans de govern, com els prefectes i el consell imperial, en depenien directament.

L’emperador es va convertir en el centre de tota la vida política. Ell era el primer senador, la seva voluntat s’expressava en forma d’edictes, nomenava els funcionaris, elegia els senadors i tenia la responsabilitat dels afers estrangers. També exercia el comandament de l’exèrcit i tenia plens poders sobre les províncies imperials.

També era considerat com el cap religiós, i es va organitzar un culte en honor seu, el culte imperial, que va convertir els emperadors en veritables déus.

Aquest període es divideix en dues grans etapes:

  • L’Alt Imperi ( des del 27 a.C. fins el 192 d.C. )
  • El Baix Imperi ( des del 193 d.C. fins el 476 d.C. )

L’ALT IMPERI

L’Alt Imperi avarca les dinasties JulioClàudia ( 27 a.C. fins el 68 d.C), Flàvia ( 69 d.C. fins el 96 d.C. ) i Antonina ( 96 d.C. fins el 192 d.C. )

LA DINASTIA JULIOCLÀUDIA (27 a.C - 68 d.C.)

Quan August tenia el poder va prendre mesures per a la moralització dels costums i l’envelliment de la ciutat de Roma. També cal dir, que per el afavoriment de la ciutat, August va començar un període de pau que durà quaranta anys.

Un cop August abandonà el poder, el succeïren Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

- Tiberi era el fillastre d’August. Gràcies a la seva brillant carrera militar va ajudar a les conquestes del seu padrastre. Va ser anomenat successor ja que els altres familiar d’August eren morts. Ell estava incòmode amb el paper de príncep per les seves inclinacions republicanes. Per por a perdre el poder, a causa d’una distància amb la seva família, va concedir-li-ho a Sejà, el perfecte pretori. Mentrestant, Tiberi gaudia d’una bona vida a la seva vil·la. Això va fer que Sejà aprofités l’ocasió i intentés derrotar-lo. Finalment, Sejà va ser executat, i al cap del temps Tiberi morí sense anomenar a un altre successor.

- Calígula va ser triat per el perfecte pretori i la gent del poble per a sostenir el poder. Aquest personatge és reconegut com un boig monstruós i cruel, responsable de haver comès fets com nomenar al seu cavall senador. En el seu intent de convertir Roma en una monarquia autocràtica de caire oriental, va executar magistrats, va menysprear el senat i va instaurar nous impostos fins que la guàrdia pretoriana va acabar amb la seva vida.



- Claudi va ser anomenat successor per els mateixos pretorians que van matar al seu nebot. Va ser un governant força reflexiu en molts aspectes, tot i que incomprès per la classe senatorial i massa dèbil amb les seves esposes. Ell va restablir una adequada administració, i per això va aconseguir annexionar alguns territoris més a l’imperi. Va concedir la ciutadania romana a moltes ciutats gal·les i hispanes i va dedicar part del seu temps a impartir justícia personalment. Va reorganitzar la burocràcia estatal posant en alts càrrec membres de l'ordre eqüestre i lliberts de la casa imperial. La seva segona esposa, Agripina, volia que el seu fill arribés al poder fos com fos, i per això mata a Claudi enverinant-lo i Neró, el seu fill, heretà l’imperi.



- Neró va ser proclamat príncep amb disset anys. Els primers anys del seu govern van ser excel·lents, gràcies als consells del seu mestre Sèneca. Al cap del temps, Neró matar a la seva mare i a la seva esposa, per a casar-se amb Popea. Més endavant el govern de Neró s’endureix: recomença el règim de terror i augmenten els impostos. A més, l’incendi de Roma van portar a la ciutat al caos. La gent creia que Neró havia intentat cremar la ciutat per reconstruir-la al seu gust. Finalment, afeblit per revoltes dels exèrcits a les províncies i sense suport a Roma, Neró es suïcida i nomenen successivament a diversos militars pel càrrec d’emperador. Aquest període es coneix com l’anarquia militar.


LA DINASTIA FLÀVIA (69 d.C. – 96 d.C.)

La dinastia de Flàvia, comença quan acaba el poder de Vespasià, un dels diversos militar escollits per el càrrec d’emperador. Els seus successor van ser els seus dos fills: Tit i Domincià.

- Tit va regnar durant un període molt curt, ja que aquest emperador va morí al cap de dos anys a causa d’una malaltia. Durant el temps de Tit al poder es van acabar les obres de l'amfiteatre Flavi i l'arc de Tit al fòrum romà. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà i un nou incendi devastador a Roma.

- Domicià va aconseguir grans èxits com a administrador i defensor de les fronteres. Tot i això, les seves tendències autoritàries i demagògiques li van comportar la desafecció de la noblesa romana, però no li van fer perdre l'estimació de les classes populars i els soldats. Domicià va tornar-se malfiat i va exercir un règim de terror que va afectar sobretot la classe senatorial, fins que una conxorxa en la qual va participar la seva muller Domícia va reeixir a assassinar-lo al seu llit.


LA DINASTIA ANTONINA (96 d.C. – 192 d.C.)

La dinastia antonina va ser la més llarga de l’imperi i va permetre un llarg període d'estabilitat. Llevat dels seus últims representants, Marc Aureli i sobretot Còmmode, els Antonins obren un període de pau interna i prosperitat estesa a totes les províncies de l'imperi, caracteritzada en general per una monarquia il·lustrada. Amb aquesta dinastia es va substituir el sistema de successió dinàstica anterior pel d’adopció.

- Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia el qual va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Unes revoltes que es produeixen obliguen a l’emperador a aturar l’ofensiva i mor en el seu retorn a Roma.

- Hadrià tenia com a prioritat cercar la pau amb les fronteres més segures.Es va encarregar de reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. D'esperit culte, cosmopolita i humanista, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies, que va tractar amb generositat i per les quals va viatjar incessantment.

-Antoní Pius era un personatge conservador i d'escassa iniciativa, la seva fidelitat envers el seu predecessor es va evidenciar també amb la continuïtat de la política anterior, defensiva de cara a l'exterior i atenta envers les províncies i la gent humil, però en el seu cas sense allunyar-se personalment de Roma. Cal reconèixer-li una gestió eficient i més estalviadora, que va assegurar una situació de benestar general.

- Marc Aureli va associar al govern per pròpia iniciativa el seu germà putatiu Luci Ver. De tota manera Luci Ver es va desentendre de la tasca de govern per dur una vida de plaer i va morir encara jove. El seu regnat no va ser pas tan plàcid com el dels seus predecessors sinó que es va veure obligat a guerrejar sense cessar per preservar l'Imperi del perill dels bàrbars i d'altres amenaces. Va haver de fer front eficaçment als intents d'invasió dels parts a la frontera oriental i d'alguns pobles germànics. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la precedent política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta.



- Còmmode , el fill de Marc Aureli, havia estat situat en el segon lloc de la jerarquia imperial al final del regnat del seu pare. Quan aquest va morir, tenia dinou anys i va accedir al tron sense obstacles. Immediatament va signar una pau precipitada i poc honrosa amb els pobles germànics que havia combatut el seu pare. Va portar a extrems exagerats dos dels pilars de la política imperial: el culte imperial i els jocs sagnants. La seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a revoltes. Finalment, Còmmode va ser assassinat.



Ruth Vivet
1r Batx

17 de març del 2009

LA DONA GREGA ANTIGA

A continuació us presento el petit treball de recerca que ens va demanar la professora de grec Teresa Devesa.
Com podeu veure en el títol, el meu treball va sobre la vida de les dones gregues, els seus costums i el seu dia a dia.

També hi ha una part pràctica on faig una comparació entre una dona grega antiga i una dona armènia actual.
Com que jo sóc armènia, he pensat que seria interessant fer una compració des del meu punt de vista.
Per acabar, us recomano que feu la pantalla gran perquè hi ha lletres que no es veuen amb la pantalla petita.



Després de la presentació m'agradaria fer-vos algunes preguntes:

  • Què penseu de l´evolució de la dona amb el pas del temps?
  • Sabeu alguna cosa sobre Armènia, on es troba, quina religió té o alguna altra cosa? :)

Desitjo que us hagi agradat i espero molts comentaris.

Knarik Badoyan
1r Bat

16 de març del 2009

ARQUITECTURA ROMANA: LES VIES ROMANES

El Roger i l'Aina hem fet un powerpoint sobre les vies romanes, ja que fa poc que hem estat estudiant l'arquitectura romana a classe.



Aina Gràcia
Roger Reche
4rt ESO

15 de març del 2009

IDUS DE MARÇ

Els Idus de març són una data emblemàtica en el nostre món clàssic. Mireu aquest vídeo, és una paròdia, ja ho veureu, però volem que busqueu el següent:

  1. Quina data és els Idus de març?
  2. Què va succeir per què ara diguem que és una data emblemàtica?
  3. Qui són els protagonistes dels esdeveniments? Quina frase va pronunciar un dels protagonistes? poseu-la en llatí.
  4. Què va significar per la història de Roma?
  5. Busqueu imatges relacionades amb l'episodi.
Podeu posar tota la informació en els comentaris. Animeu-vos!!!

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts