Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2021

CARONT I ELS RIUS DE L'INFRAMÓN

Imatges
Caront, el barquer Es fill de: Erebus ; deu primordial de la foscor i l'ombra, i Nix ; deessa primordial de la nit. Era l'home que a través del riu Aqueront portava a les ànimes de la gent que havia mort fins a l'infern. L' obolus era la moneda amb la qual podien pagar a Caront  per a que els portés fins al lloc on descansarien en pau.  La barca de Caront, José Benlliure Procés per arribar a l'inframón Es diu que un cop les persones eren mortes les seves ànimes anaven a parar fins a la riba de l'Estígia, on Caront si portaven l' obolus ,  els deixava pujar fins portar-los a l'altra riba, que era custodiada per Cèrber i els tres reis infernals: Minos, Radamant i Èac. La barca de Caront, Somni, Nit i Morfeu, Luca Giordano En canvi, es diu que, si no portaven aquesta moneda amb la qual pagar a Caront, la seva ànima era condemnada a vagar durant cent anys a la vora del riu. D'aquests reis, Èac s'encarregava de jutjat a les ànimes dels europeus, Rada

LES SIRENES

Imatges
Les sirenes són criatures marines mitològiques. No està molt clar de on van sortir, però hi ha gent que creu que són filles de Melpòmene (la musa de la tragèdia) i de Aquelou (el déu del riu). Però també hi han altres versions que creuen que són filles de Aquelou i de Terpsícore (musa de la dança) Antigament, se les representava com a uns éssers híbrids meitat dona i meitat au que habitaven en una illa rocosa, però a patir de la Edat Mitjana, se les va començar a representar com les coneixem avui en dia: Dones precioses amb cua de peix. La primera vegada que es va mencionar a les sirenes, va ser a l’ Odissea . Es creu que, antigament, hi havia tres sirenes, i que una tocava la lira, l’ltre cantava i l’altre tocava la flauta. · Les sirenes de la antiga Grècia són les que tenen la meitat del cos de dona i la meitat de una au. Als inicis de la mitologia grega, el nom de sirena tenia el significat de “les que encadenen”, i es creu que estaven lligades a l’inframón. Tenien una veu musical m

DEMÈTER

Imatges
Demèter, deessa de l'agricultura, protectora de les collites, de la fertilitat dels camps i responsable del naixement i de la regeneració de les plantes. Demèter va ser una de les deeses més antigues i importants de l'Helade, rebent cultes en nombroses ciutats, de les quals la més destacada és Eleusis. Els seus dos atributs són el blat i la torxa.  Filla de Cronos i Rea, Demèter, forma part del grup principal de déus olímpics. Més tard, Démeter va tenir una filla amb el seu germà Zeus , Persèfone. Demèter, és una de les protagonistes d'un dels mites més famosos de la història: Còpia romana de Démeter, Museu del Prado, S. III El Rapte de Persèfone: La jove Persèfone, passejava per el bosc, recollint flors, quan el déu Hades la va observar, es va enamorar a l'instant i la va convertir en la seva esposa. Hades va agafar el carro de cavalls i va pujar fins a la terra, la jove va sentir que la terra tremolava i just abans que aquesta poguès reaccionar, Hades la va raptar i s

PIGMALIÓ I GALATEA

Imatges
Pigmalió era el rei de Xipre, i va buscar la dona ideal per casar-se amb ella. Finalment va decidir que mai es casaria i que, pel contrari, dedicaria el seu temps a fer unes estatues que ell trobés realment boniques. Pigmalió i Galatea , de Faloconet 1763 Va començar a esculpir una dona amb faccions i característiques perfectes. Un cop acabada, va decidir que es diria Galatea, i quan la veure se'n va enamorar a l'instant. Pensava tan en ella, que aquella nit va somniar que Galatea adquiria vida. Durant una celebració d'honor a Venus , Pigmalió va implorar-li a la deesa que li donés vida a la seva creació. Com que la deesa estava disposada a ajudar-lo, va elevar l'altar de Pigmalió tres veades més alt que els altars dels altres, per demostrar-li que tenia la seva atenció. Tot i això, Pigmelió no va comprendre la senyal que la deesa va enviar i tornà a casa seva decebut.  Un cop va arribar a casa seva, observà l'escultura durant hores, fins que finalment va aixecar-s

LA TITANOMÀQUIA I LA GIGANTOMÀQUIA

Imatges
En la mitologia grega s'hi ha pogut veure diverses guerres i enfrontaments al llarg dels anys, però sense dubte la més destacable va ser la Titanomàquia: una guerra molt famosa que va acabar desancadenant la Gigantomàquia, una guerra no tan coneguda però de grans magnituds també.  La primera gran guerra de la mitologia grega va ser entre déus i titans (d'aquí el nom de Titanomàquia). Els titans eren els déus de la segona generació, fills de Gea i Urà , qui anaven liderats pel tità més jove: Cronos . Durant un temps Urà i Gea van liderar el món, però al cap d'uns anys, tal i com deia una profecia, un dels fills de Urà (va resultar ser Cronos) va destronar al seu propi pare, no sense abans tallar-li els genitals (que llavors va llençar al mar i va donar origen al mite del naixement d' Afrodita ).  La castración de Urano  de Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi Després de que el titans guanyessin el poder, Rea i Cronos van establir-se com a governants del món i van enviar

ELS PERIPATÈTICS

Imatges
L' escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'Antiga Grècia, anomenada El Liceu per estar situada a la banda del temple dedicat a Apol·lo Lici, que seguia la doctrina d' Aristòtil , el seu fundador, el qual impartia les seves classes mentre passejava amb els seus deixebles reflexionant sobre la vida. D'aquí el seu nom: e timològicament peri-patètic prové del verb "passejar" i del prefix "al voltant" , i amb aquest apel·latiu són coneguts els alumnes i seguidors de la filosofia d'Aristòtil. Escola d'Aristòtil , Gustav Adolph Spangenberg (1883-1888) Aristòtil va fundar l'escola peripatètica el 335 a.C. a Atenes, que va existir gairebé mil anys i va ser el centre més important de la ciència grecoromana. Els seus dirigents més importants després de la mort d'Aristòtil van ser Teofrast d'Efes (372-287 a.C.), conegut particularment pels seus treballs de botànica; Estrató de Làmpsac (305-270 a.C), que va desenvolupar

PAS DEL MITE AL LOGOS

Imatges
Tot i que la filosofia no només es va començar a Grècia, (també a la Índia i a la Xina), no les acostumem a estudiar perquè per comprendre millor la nostra filosofia només cal estudiar Grècia ja que és la que ens queda més a prop (filosofia occidental) Al segle VI a.C va surgir el pas del mite al logos a Grècia. Les preguntes filosòfiques existeixen des de sempre, però abans del segle VI aquestes es responien en forma de mite.  El mite és una narració sagrada d'esdeveniments ocurreguts en temps llunyans, en què certs éssers sobrenaturals van dur a terme accions memorables. Els mites servien per donar respostes a les grans preguntes de la humanitat.  CARACTERÍSTIQUES DEL MITE: - Intenta donar resposta a les grans preguntes de la humanitat - Relats transcendents (més enllà de la nostra realitat ordinària, és a dir, que l'ésser no pot arribar a entendre), per exemple aparèixen éssers sobrenaturals (déus o herois) - Expliquen UNA part del món - El món està dominat pel destí, el ca

VIATGE A ROMA

Imatges
L'estiu del 2019, quan la pandèmia que ara no ens deixa viure era inimaginable, vaig fer un viatge a Itàlia amb la meva família.  Ara, quan el recordo, em sembla impossible haver-hi pogut anar però les fotografies que tinc al mòbil en donen fe. Durant quinze dies vam fer una ruta genial per la Toscana amb la furgoneta del meu pare, una Opel de color gris metal·litzat, i vam veure les ciutats més importants d'Itàlia com Milà, Pisa, Florència.... però la que més em va sorprendre va ser Roma.  A Roma vam visitar el Coliseu, el Vaticà, La Fontana Di Trevi i el Panteó entre d'altres. Van ser quatre dies fantàstics en els quals vaig poder disfrutar de la magnitud i bellesa d'una ciutat increïble, que és actual i antiga a la vegada. El que més em va sorprendre va ser La Fontana Di Trevi, ja que les fotos que havia vist abans de visitar-la no tenen comparació amb el monument en directe. Va ser molt divertit poder-hi llençar una moneda d'esquena mentre demanava un desig. Aqu

PARMÈNIDES

Imatges
Parmènides d’Elea va ser un gran filòsof grec presocràtic i va néixer a Elea (actualment Itàlia) entre l’any 515 i 510 a.C aproximadament.   Es creu que Parmènides va ser deixeble de Xenòfanes de Colofó, del qual va ampliar el seu panteisme , i el va convertir en un panlogisme . Segons Teofrast va ser deixeble d’Anxímenes i va mantenir contacte amb els pitagòrics mentres era deixeble d’Aminais i de Dioquetes, dels quals no se’n sap gairebé res. Cronològicament, és posterior a Heràclit. I Empèdocle, Leucip, Aaxàgores i Demòcrit són posteriors, tan de temps com de pensament, ja que la seva filosofia va ser tant important que va marcar el pensament de els filòsofs posteriors a ell. També es diu que Parmènides va crear  l’ontologia i la metafísica, que són dos de les branques que actualment estudia la filosofia. Estàtua de Parmènides trobada a Velia. POEMA I TEORIA DE PARMÈNIDES: Parmènides va esriure un poema de 154 versos, el qual tenia 2 parts, la primera es diu Via de la vertat ,  i la

HOMER

Imatges
Homer va ser un poeta grec i l'autor més famós de l'època arcaica, del segle VIII a.C. al VI a.C., i el més important de tots els temps ja que va influir en l'art i la literatura posterior. Es diu que va néixer el segle IX a.C., a Smyrna, i va morir el segle VIII a.C., a Íos (Grècia). Escultura d'Homer D'acord amb la seva importància i la seva antiguitat, la figura d'Homer ha generat innombrables pàgines d'estudis de recerca per determinar si és l'autèntic autor de les obres que tradicionalment se li atribueixen: l' Odissea i la Ilíada . Es coneix com la qüestió homèrica  que a l'antiguitat no hi havia cap dubte que aquestes dues obres havien estat escrites per un poeta anomenat Homer, però al segle XIII a.C. es va començar a posar en dubte de la seva existència, ja que un seguit de contradiccions feien pensar que els poemes homèrics no eren obres unitàries amb un únic autor. L' Odissea narra les aventures d'Ulisses, un dels herois qu