31 d’octubre del 2018

CLEOPATRA | Draw My Life

EL MITE DE PROMETEU


Caos, tal i com ens mostra el poeta Hesíode, és la primera manifestació que hi ha a l'univers. Es tracta d'un espai infinit i envoltat d'una foscor molt densa. D'aquest element en van sorgir d'altres com: Urà (Cel), unit amb Gea (Terra) i junts engendren a tres Ciclops, dotze Titans i tres Hecatonquirs.

Un d'aquests dotze Titans era Prometeu, i era considerat el creador de la pròpia espècie humana, la qual va crear mitjançant l'argila. Prometeu estimava als humans, era considerat per tots un filantrop. 

Un dia, després d'un sacrifici Prometeu havia de repartir el bou en dos parts; una de les quals es quedaria Zeus i l'altre restant seria destinada als humans. Prometeu però, va dividir el bou de tal manera que en un costat hi va posar els òrgans i la carn de l'animal tapats amb la pell del mateix, i en l'altre hi va col·locar els ossos coberts de la grassa del bou. Tot seguit, va fer escollir a Zeus la seva part, i aquest com era d'esperar, va escollir la segona. Quan el Deu es va adonar de l'engany, es va enfadar tan que va castigar als humans robant-lis el foc. Prometeu, enrabiat decidí recuperar el foc del carro del Sol i entregar-lo novament als humans. Zeus quan s'enterà de la doble traïció per part de Prometeu, el castigà encadenant-lo amb unes cadenes de bronze al Caucas.

Allà, cada dia venia una àguila i, de manera ferotge es menjava el seu fetge. Per contra, a la nit l'òrgan es regenerava per poder tornar a ser menjat l'endemà. 

La venjança però, no va acabar a aquí. Zeus ordenà a Hefest que fabriqués una estàtua d'una dona preciosa però sobretot amb defectes, com per exemple; la curiositat. Llavors el Deu la convertí en la primera dona humana, i l'anomenà Pandora. Totes les divinitats li van atorgar regals i qualitats. Zeus la va destinar com a càstig de l'espècie humana, ja que havia estat mollejada a la imatge de les deesses mortals. Per tan, podem dir que Pandora va ser el regal que les divinitats van donar als humans per la seva pròpia desgràcia. 














El turment de Prometeu, Paul Rubens         



Judith Rodríguez 
1r Batx

30 d’octubre del 2018

EL SETGE DE JERUSALEM

A l'any DC 66, es va produir una revolta a  la província de Judea, reclamant l'alliberament d'aquesta, contra l'autoritat de l'imperi Romà.Aquesta revolta va portar a una guerra entre jueus i romans que va durar des de l'any de la revolta: 66 fins al 73. Un dels moments més importants d'aquesta guerra va ser precisament, el setge de Jerusalem que ara explicaré.

El qui primer va intentar sufocar la revolta va ser Cesti Gal i fracassà a la batalla de Bethoron. L'emperador Neró, per acabar amb la revolta, va recorre a el general Vespasià, que va organitzar quatre legions romanes : Legió V Macedònica, Legió XII Fulminata,Legió XV Apollinaris i la Legió X Fretensis.Uns 60.000 homes en total. Per arribar a Jerusalem van necessitar 4 anys. Però heus aquí que l'any abans de començar el setge, (69) Vespasià, va ser nomenat emperador de Roma. I per tant ara li tocava encarregar-se del setge, al seu fill Titus.

El Setge

Titus i els seus homes van arribar ràpidament, als voltants de la ciutat i van acampar-hi. El setge va començar amb una ofensiva inicial que després de 20 dies de lluita, va aconseguir només la muralla exterior i la segona muralla, la qual fou re-capturada de una contra-ofensiva dels jueus. 

Llavors per aconseguir la victòria, Titus va ordenar construir unes torres de setge molt útils per assaltar muralles. Tot i que gràcies, a un gran pla dels jueus aquesta idea va fracassar. El pla jueu, consistia en construir uns túnels per sota de la torre i posteriorment cremar-los per així que el foc arribés a la torre de setge i poder acabar amb ella.

És en aquest moment quan Titus, va ordenar construir un
mur al voltant de la ciutat per així que les provisions no arribessin a la ciutat als pocs mesos la gent de Jerusalem s'anava morint de fam.

Al cap de no gaire un atac sorpresa a l'últim bastió de la ciutat, (la part alta)
va acabar amb la resistència de Jerusalem. Finalment la batalla va acabar al 8 de Setembre, però l'horror no es va aturar pas, ja que van saquejar tota la ciutat i el més greu de tot, 
van incendiar el temple de Jerusalem. Aquí s'amplia la informació exposada.

Conclusió

Part important dels diners del saqueig, van ser destinats a la construcció del coliseu a Roma.
La guerra va  acabar amb la captura de Massada l'any (73).
El dia de la caiguda de Jerusalem encara es recorda a la cultura jueva.
                      Setge de Jerusalem any 70
Us convido a veure aquest vídeo sobre el setge representat per playmobil (clicks),el qual ajuda molt a entendre tot el procés de la batalla.


Martí Grau  
1r Batx

29 d’octubre del 2018

COM VESTIEN ELS ROMANS

A l'antiga Roma, com ja sabem, hi havia vàries classes socials diferenciades, podem observar la diferencia entre les classes en molts aspectes de com vivien però també ho podem veure en la forma que tenien de vestir i el seu aspecte físic com els cabells, pentinats d'una manera o altre. Es feien diferències entre classes i també entre sexes. Les diferències més notables les trobem entre els esclaus i la resta de ciutadans, tot seguit les explico: 
Els vestits dels ciutadans eren fets de roba de lli o llana fina, en molts casos tenyits per donar colors més vius a les seves robes. 

VESTIMENTA:
Els vestits de les dones, llargs fins als peus, se´ls anomenava togues. A més, normalment portaven teles fines i de colors vius per sobre anomenades stoles. Sempre portaven gairebé tot el cos cobert per les robes. Si anaven a alguna cerimònia es posaven un mantell que els cobria les espatlles i el cap si volien anomenat palla. Sota aquestes teles portaven una peça anomenada strophium que els servia per aguantar els pits. 
Vestimenta de les dones riques

 
















Els homes en canvi, podien portar les mateixes túniques amb la diferència que podien escollir si les volien curtes o llargues fins els peus. Hi havia varietat de togues depenent de la persona que les dugués, aquest quatre tipus eren:
- la toga pura 
- la toga praetexta
- la toga picta
- la toga candida
També podien portar una tela per sobre envoltant-los el cos o bé una capa lligada al coll. De roba interior portaven uns calçotets que anomenaven subligaculum
Vestimenta dels homes rics



















Pel que fa als esclaus, també duien robes de llana però  i de mala qualitat, sense haver sigut tractada. Els vestits dels homes eren sempre curts i cenyits de la cintura mentre que els de les dones sempre eren llargs fins els peus. Com és d'imaginar portaven els cabells mal arreglats i se'ls tallaven quan tenien ocasió, que no era massa sovint. 

































PENTINATS: Pel què fa als pentinats les dones joves podien portar trenes lligades al cap fent-se diferents recollits mentre que les dones més grans portaven pentinats molt elaborats que els feien les perruqueres d'aquella època, anomenades ornatrix. Els homes, en canvi, els joves podien dur el cabell llarg si ho preferien però els grans el portaven molt curt o rapat del tot. El bigoti i la barba també ho portaven sempre ben arreglat, és a dir, anaven afaitats. 

Com és d'imaginar, els esclaus no tenien el luxe de poder tenir un perruquer i per tant portaven el cabell sense pentinats i se'ls tallaven i els homes s'afaitaven a la mínima oportunitat que tenien. 

CALÇAT:
Per acabar de parlar de com vestien, parlarem de les sabates. En tenien diverses depenent de l'ocasió com ara: calcei, amb varietats dins aquest grup, els socci i els solae


Amb el següent vídeo,  veureu com era la forma de vestir d'aquell moment amb la roba que més s'hi assemblaria avui en dia: 


   
Paula Vinci
1r Batx

26 d’octubre del 2018

EL MITE DE L'ÓSSA MAJOR

L'Óssa Major és una constel·lació de l'hemisferi nord, també és coneguda com "el carro", per la forma que fan les seves set estrelles principals. 



Constel·lacions de l'Óssa Major i l'Óssa Menor


Segons el mite grec, Zeus, pare dels déus de l'Olimp, va topar amb una bella nimfa caçadora que vivia en els boscos d'Arcàdia, Cal·listo. Zeus va seduir a la nimfa, fent que aquesta s'enamorés d'ell, i van engendrar un fill batejar Arkas. Hera, estava tant gelosa de Cal·listo, que per castigar als dos amants la va convertir en un ós. 
Anys més tard, Arkas, que també era caçador, es va topar amb un ós al bosc. Ell, en no reconèixer-la, va voler caçar-la, però quan estava a punt de disparar-li una fletxa Zeus va aparèixer, per impedir i explicar-li la veritat sobre la seva mare. 
Zeus, preocupat perquè a Cal·listo no l'hi passés res, la va prendre de la cua i la va llençar al cel, convertint-la en la constel·lació de l'Óssa Major. I ja que no volia que es quedés vaguejant pel cel solitàriament, també va convertir a Arkas en ós, al costat de la seva mare. Essent així l'aparició de l'Óssa Menor. 
Però Hera no estava conforme. Després de tot, amb Cal·listo donant voltes pel cel eternament, Zeus podia veure el seu amor quan volgués. Així que la deesa va cridar al seu germà, Posidó, i va fer que prohibís els óssos celestes s'acostessin als seus dominis. És per això que l'Óssa Major i l'Óssa Menor mai són visibles a la latitud de Grècia. 



Alba Riera
1r batx

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRCULES

Júpiter (déu dels llamps i dels altres déus) i Juno (deessa del matrimoni) eren el matrimoni més important de l'Olimp. Tot i això, Júpiter enganyà a Juno amb Alcmena, una mortal, i tingueren un fill al qual van anomenar Hèrcules, un semidéu.

Hèrcules es casà amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Juno, rancorosa, provocà un atac de bogeria a Hèrcules en el qual els va matar a ells i als del seu cosí i rei de Tirint, Euristeu. Quan va recuperar el seny i es va adonar del que havia fet, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com ho havia de fer per pagar pel seu crim. Hèrcules va haver d'estar al servei d'Euristeu durant dotze anys, els quals el rei de Tirint va aprofitar per fer-li fer dotze treballs que només Hèrcules podia complir:
  1. El lleó de Nemea: era un lleó invulnerable a qualsevol arma i per aquest motiu ningú l'aconseguia caçar. Hèrcules el va escanyar amb els seus propis braços i, un cop mort, li va arrancar la pell i la va portar com a capa.
  2. La Hidra de Lerna: era un monstre en forma de serp de molts caps. Hèrcules la va matar tallant-li tots.
  3. El senglar d'Erimant: havia de portar el senglar viu a Micenes. Després de perseguir-lo durant hores, el va aconseguir acorralar per emportar-se'l.
  4. La cerva de Cerínia: va capturar la cerva de peülles de bronze i banyes d'or després de dies perseguint-la i la va portar a Euristeu.
  5. Les aus del llac Estimfal: eren uns ocells que mataven el poble i destrossaven els camps. Hèrcules els va fer fora gràcies a uns cascavells daurats els quals Atenea li va donar. Els cascavells van espantar les aus i no van tornar mai més.
  6. Els estables d'Augias: els estables del rei d'Èlida estaven bruts dels excrements de les seves grans vaques. Hèrcules va desviar dos rius (Alfeu i Peneu) i les aigües es van emportar la brutícia.
  7. El toro de Creta: Posidó va fer embojir aquest toro que corria per l'illa de Creta destrossant-ho tot. Hèrcules el va portar viu a Micenes i després el va alliberar.
  8. Les eugues de Diomedes: el rei Diomedes de Tràcia, tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèrcules les va domar fent que es mengessin el seu propi amo. Després les va consagrar a Hera. 
  9. El cinturó d'Hipòlita: Euristeu li volia regalar a la seva filla així que va demanar a Hèrcules que l'aconseguís. L'heroi va anar a les amazones (eren un poble de dones guerreres) i va matar la reina Hipòlita.
  10. Els bous de Gerió: Gerió era un monstre de tres caps que tenia grans ramats a una illa prop de l'Hades. Hèrcules, després de matar al monstre, va portar els ramats a Euristeu.
  11. El gos Cèrber: Cèrber era el gos de tres caps que guardava l'entrada al mon dels morts, on regnava Hades. Hermes acompanya a Hèrcules i ell va parlar amb Hades per endur-se el gos, tornant-lo després. Hades va donar-li permís i Hèrcules li va portar a Euristeu.
  12. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides: Hèrcules va alliberar a Prometeu  i aquest va acompanyar-lo al jardí de les Hespèrides. Un cop allà va anar a trobar Atlas (tità que sostenia el món) i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva tasca a canvi de pomes. Atlas les va aconseguir, però un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Hèrcules va fer veure que acceptava aquest canvi però li va demanar un coixí (per estar més còmode). Hèrcules va aprofitar que ell mateix va anar a buscar el coixí per agafar les pomes i fugir. 
Mosaic dels 12 treballs d'Hèrcules


Bruna Villegas
1r Batx

25 d’octubre del 2018

LA CASA ROMANA

Al principi de l'època romana hi havia cases molt simples i amb forma circular anomenades Tugurium. Només tenien una habitació en la qual s'hi feia tot. 

Tugurium

Amb el temps, alguns romans es van començar a enriquir i van adquirir més cultura arquitecte. Així van sorgir les típiques cases romanes que es podien trobar tant a les afores de les muralles, com dins les ciutats, com allunyades pels camps per poder fer treballs agrícoles. Això podia variar segons els diners que tenia cada propietari i família. 
Les cases a l'època romana, tenien certs aspectes diferents comparades amb les de l'actualitat. La domus era la típica casa romana, la qual només una petita part de la població es podia permetre ja que era luxosa i de mides prou grans. Per exemple, a Pompeia les cases solien ser aquestes, les domus, ja que hi habitaven molts patricis. Però està clar que no tothom es podia permetre aquests luxes, per tant es van dividir en tres tipus: domus (que ja n'hem parlat), insulae i villae. 
  • Domus: casa particular en la que només hi vivia el propietari i la seva família. Constava d'un sol pis o màxim dos, podia variar molt segons els gustos i el poder econòmic del propietari. 
  • Insulae: es tractava dels habitatges de la gent més pobre. Eren edificis d'apartaments que podien arribar a ser tan sols una habitació, es podien llogar o comprar. L'arquitecte Vitruvi va confessar que aquests edificis es feien amb presses i amb materials de baixa qualitat, per tant no eren molt segures. 
  • Villae: aquestes es dividien en les rústiques i en les urbanes. Les rústiques es trobaven en zones rurals i eren especials pels treballs agrícoles i pels animals, ja que també eren com granges. Les urbanes es basaven més en la comoditat del propietari i de la família. 
APROFUNDITZEM EN LES CASES: 
Domus: Per accedir a la casa s'entrava per un vestíbul, el lloc on es rebien les visites i després es passava per una espècie de passadissos els quals portaven al centre de la casa, anomenat atrium. El atrium era com una mena de pati en el qual el sostre estava obert amb una finalitat: recollir l'aigua de la pluja. Aquesta aigua acabava a l'impluvium, un estanc on es quedava l'aigua.

  









     







Vestíbul 


















Atrium amb impluvium

La casa tenia una decoració valorada en altes quantitats de diners. Es col·locaven màscares de cera i altres objectes d'avantpassats familiars en un lloc en concret: l'imagines maiorum. Les cases tenien un altar dedicat al déu familiar (Lares), aquest els  proporcionava protecció. 
Més enllà hi havia un pati interior, que era un jardí envoltat de columnes, típic de l'arquitectura romana. Aquest pati s'anomenava peristil. 

    Peristil d'una casa romana

A la casa hi havia un lloc on es guardaven els documents privats i servia per comunicar dos llocs de la casa, era com una mena de despatx que es trobava entre el atrium i el peristil, el tablinum. Estava decorat amb mosaics i pintures simplement per demostrar el gran poder econòmic de la família. Aquestes cases també tenien un menjador com actualment, però molt luxós i tradicional en les domus el triclinum. 










Tablinum




  





                                                                                                                                                                                                                     Triclinum                                                                                                    

Al voltant del peristil hi havia com una mena d'habitacions (cubicula) separades per una simple cortina. També hi havia habitacions per els servents que es trobaven allunyades de la part noble. 


Cubiculum                     

La cuina va sorgir quan el atrium va deixar de ser el lloc on es conservava el foc. Era petita, poc il·luminada i també poc ventilada. Normalment estava lluny de les habitacions, però no estava situada en un lloc igual en totes les domus


Culina (nom de la cuina)

Insulae: Aquests edificis ocupaven gran part dels carrers romans. Tenien finestres que donaven al carrer i alguns afortunats tenien un pati interior. Al segle III a.C. van començar a ser edificis de tres pisos d'altura i amb el temps van arribar al màxim de 20 metres d'altura, estava prohibit superar aquests 20 metres per seguretat ja que no era gens difícil que s'enderroquessin. 
Algunes de les insulae utilitzaven la planta baixa per botigues o magatzems (anomenat tabernae), d'altres s'utilizaven per un habitatge millor al dels altres pisos (s'arribava a anomenar domus).
Les parets estaven fetes de maons o també podien estar fetes d'un material de menys qualitat per tant menys cost, el opus craticum (carcassa de fusta farcida de pedra). Per desgràcia. només a la planta baixa hi havia lavabos i aigua corrent, hi havia molt poca higiene, poca il·luminació i mobles molt simples. Ja que hi havia moltes bigues de fusta, els incendis eren freqüents. Normalment tenien plantes rectangulars i allargades i només una banda tenía grans finestres.


Aquí trobareu un vídeo per acabar de donar informació sobre les insulae, a part que es pot veure visualment com eren: 
         



Villae: Aquests habitatges eren les cases tradicionals de camp dels romans. Alguns romans rics, fins hi tot emperadors, marxaven de la ciutat i les construien per ells lluny de la ciutat. 
Com he dit abans, estaven dividides en la villae rústica i la urbana. E la rústica hi treballaven els criats i en la urbana hi vivien el propietari i la família còmodament.  La urbana podía arribar-se a semblar a la domus, o fins hi tot, si tenien molts diners en palaus. 

















Runes de la Villae Romana de le Casale

La villae rústica estava dividida en dos patis, els dos amb una piscina especialitzada per treballs com el tractament del cuir. Hi havia habitacions pels criats al voltant d'un dels patis, els cellae familiares. També hi havia una cuina, lavabos, celler i estables pels animals. Per tant, estava molt ben preparat per tots aquests treballs agrícoles i pels animals.


Villae rústica i les parts

Algunes d'aquestes villae rústiques ergastulum, que era una presó pels esclaus que feien les feines més dures i valetudinarium, que eren habitacions pels esclaus que estaven malalts. 














Ergastulum amb esclaus

Restes d'un valetudinarium

La villae urbana podia arribar a tenir visites al mar. Estaven molt ben construïdes i tenien una temperatura adequada per l'estació en la que es trobaven. Les habitacions de les villae podien arribar a estar en edificis separats comunicats per passadissos cuberts (cryptoportici). Les parts més importants d'aquestes eren els menjadors (triclinia), els quals tenien visites a paisatges ja que tenien grans finestres.

Mosaic representant un triclini

Tenien biblioteques pròpies a casa i lavabos que més bé eren termes romanes, només dient això ja ens podem imaginar la riquesa que posseïen els propietaris. En algunes ocasions tenien piscines exteriors i un gimnàs. Posseïen terrenys espcialitzats per l'equitació. 

Termes romanes

La villa estava sempre envoltada de terrenys, ja siguin horts (horti rustici), petits boscos o  jardins. 
El nombre de villae va incrementar a l'època imperial gràcies al latifundisme. 

Villae urbana


Júlia Sabat 
1r Batx

24 d’octubre del 2018

EL MITE DE MEDUSA



Medusa, de Michelangelo Merisi da Caravaggio

Medusa era una de les tres filles de les divinitats marines, Forcis i Ceto. Ella era la única mortal, i a més, la més famosa de totes. 
Un dia, Medusa va atrevir-se a compara la seva bellesa amb la d'Atena (la deessa de la guerra i la saviesa), dient que era molt més bonica que ella. Atena, ofesa, per castigar-la va decidir canviar-li els seus bonics cabells, convertint-los en un embolic de serps, i que a més a més, els seus ulls tinguessin una mirada tant horrible que petrificaria a qualsevol ésser que mirés.
A part, Atena ja li tenia rancúnia a Medusa abans de castigar-la per ofendre-la, ja que aquesta va jeure amb Posidó, que en aquell moment era el seu amant, en un temple que era consagrat a la deessa. 
Quan va arribar el moment de matar a Medusa, Atena va ajudar Perseu a matar-la, donant-li un mirall encantat que el feia invisible. 
Perseu la va anar a buscar, i quan la va trobar, la va matar. Després, ràpidament li va tallar el cap. Va tornar cap on era Atena i quan li va donar, ella el va col·locar al centre del plastró de l'armadura d'ègida. 



Alba Riera
1r Batx 

23 d’octubre del 2018

CUPIDO

Cupido és la divinitat romana de l'amor, que correspon al déu grec Eros. La seva figura està representada com un nadó, un jove àngel o un nen amb ales, arc i fletxes, i a vegades amb els ulls embenats.
Aquest petit personatge és un dels símbols de Sant Valentí, que amb l'ajuda de l'arc i les fletxes, dispara a deus i humans per enamorar-los profundament. 
A l'antiga Grècia Cupido era conegut com Eros, fill de Afrodita, la deessa de la bellesa, l'amor i la fertilitat, en canvi pels romans era el déu de l'amor, fill de Venus i Mart.
A la seva esquena portava 2 tipus de fletxes: les d'or amb plomes de colom, que provocaven un amor instantani, i les de plom amb plomes de mussol, que provocava el rebuig.

                                  Cupido,Guido Reni

Cupido, en saber el gran poder que tenia, sovint el feia servir cruelment amb els altres déus, i creava conflictes entre ells.

Un dia es va enfadar amb Apol·lo, per bromejar sobre la seva manera d'arquejar, i Cupido per venjar-se. Va fer que s'enamorés d'un nimfa anomenada Dafne, però a ella en canvi li va disparar amb una fletxa de plom. La nimfa va resar al déu del riu Peneu, i ell per ajudar-la la va transformar en un llorer.
Al cap de un temps, la seva mare Venus va començar a preocupar-se per el seu fill, ja que no creixia, i va anar a demanar ajuda a l'Oracle de Temis, que li va dir: "L'amor no pot créixer sense passió". Venus no va entendre la resposta fins que no va néixer el seu fill Anteros, déu de la passió. Quan Cupido estava al seu costat era un bell jove, però quan marxava tornava a ser un nadó.

                             Apolo i Dafne, Antonio Pollaiuolo

Tot i ser Cupido qui enamorava a la gent, ell també es va enamorar una vegada:

a la Terra, hi havia una bella i jove princesa anomenada Psique que no aconseguia trobar marit. Venus al veure-la, va tenir una gran enveja per ser més bella que ella i, va enviar al seu fill a que enamores a Psique del home mes lleig i menyspreable del planeta, però Cupido, en veure-la, es va enamorar bojament d'ella, i va créixer fins a convertir-se en un bell jove. 
Sense que Venus se n'assabentés, va portar Psique per art de màgia a un castell apartat, on es va casar amb ella, amb l'única condició  que, en ser una simple mortal, tenia prohibit mirar-lo.
Ells eren molt feliços, fins que per culpa de les seves envejoses germanes, va trencar la promesa i va mirar al seu marit. A conseqüència d'això va haver de abandonar a Cupido tot dient-li: " L'amor no pot viure sense confiança". En sortir del castell, la princesa va anar en busca del seu amor, havent de superar obstacles posats per Venus. Va aconseguir superar molts reptes, però finalment la curiositat la va vèncer i va obrir una caixa que la va deixar en un profund somni que semblava la mort. Quan Cupido la va trobar, li va retirar el somni mortal i el va tornar a la caixa. Ell, igual que Venus van acabar perdonant Psique.
Psique va continuar lluitant i, els déus, commoguts per l'amor de Psique a Cupido, la van convertir en deessa.

                   Cupido i Psique, Friedrich Paul

Finalment Cupido i Psique van acabar junts després de moltes proves dures, i van tenir una filla anomenada Voluptas, que significa "Plaer", d'on deriven paraules com "voluptuositat". 




Karina Szabo
4t ESO

22 d’octubre del 2018

COM ES TALLAVEN ELS CABELLS ELS ROMANS

Al principi en l'antiga Roma, el deixar-se lluir una cabellera s'associaven a grans virtuts masculines.
Així que els romans es van acostumar a deixar-se el pèl i la barba crescuts.
Però a mesura que l'imperi es va anar consolidant els homes madurs van tallar els seus cabells i van mostrar les seves cares afaitades.

El tonsor (perruquer) tallava el cabell amb unes tisores de ferro (fortex). En aquella època el anar el tonsor suposava el passar una mala estona, sobretot en el moment d'afaitar. Ja que no s'utilitzaven locions per l'ús de la navalla (navaculae), ni dels ganivets (cultri), al marge de l'aigua.

Els freqüents talls soferts per els clients van fer que el tonsor expert fos molt apreciat, juntament amb els ungüents depilatoris.

Ja arribant a l'època Republicana el pentinat masculí es va tornar més laboriós.
Els cabells curts és van començar a treballar amb el calamistre, que era un ferro que s'escalfava a les brases per arrissar i fer bucles.
Cultri
Fortex




Els emperadors van marcar molt la moda en el cabell.
El pentinat d'Octavi August(27 a.C.- 14 d.C.) va ser un dels pentinats més fets servir a l'antiga Roma.
Octavi August, autor anònim

Però no va ser fins l'arribada d'Adrià al S.II d.C. que va posar la barba llarga de moda, i també va posar de moda els cabells arrissats. 

Bust Adrià

Marco A. Peña 
4t ESO

19 d’octubre del 2018

LA SOCIETAT GREGA

La societat grega era molt desigual i estava dividida principalment en dos grans grups, els ciutadans i els no ciutadans.

- Ciutadans o politai: pagaven impostos, podien participar en la vida política i tenien drets. Només es consideraven ciutadans els que havien nascut a la ciutat o els pares eren atenesos. El seu estatus social era des del naixement. Tenien  diferents responsabilitats:
  • Militar: pertanyien a les cavalleries i a les files d'hipòlites 
  • Política: intervenien en les magistratures votant a diferents càrrecs o a vegades eren triats per ser magistrats. 
  • Judicial: eren membres de diferents tribunals de justícia.
  • Social: pagaven impostos per celebrar festes públiques, diferents cerimònies,...
- No ciutadans: hi havia tres grups: 

  • Els estrangers o metecs: havien de pagar impostos, formaven part de l'exèrcit, la majoria eren comerciants o artesans. Eren lliures. 
  • Els esclaus: treballaven d'agricultors i servint a la casa dels seus propietaris ja que no eren lliures. Normalment eren presoners de guerra o fills d'esclaus. Podien comprar la seva llibertat o, en alguns casos, l'aconseguien ja que el seu amo els hi donava. 
  • Les dones: podien ser tan lliures com esclaves, però mai tenien drets ja que depenien completament d'un home. Durant la infantesa, el seu tutor era el pare, quan es casaven, el marit i en cas de quedar-se vídues, el tutor era el germà o algun parent baró. Es dedicaven bàsicament a cuidar els fills i la casa i no podien participar en política ni en esdeveniments públics. Les dones de les classes populars, podien ser pageses, llevadores, dides o venedores. 
                                       

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

18 d’octubre del 2018

EL MITE D'EROS I PSIQUE

La mitologia grega ens explica que Psique era una jove mortal molt bella. Les seves dues germanes ja estaven feliçment casades però en canvi, ningú aconseguia la mà de Psique ja que la seva bellesa espantava als pretendents. La jove va arribar a ser comparada amb Afrodita i, a la deessa això no li va fer gens de gràcia ja que es pensava que ningú mai la podria igualar. 

Així que Afrodita va enviar un encàrrec al seu fill Eros, déu de l'amor, perquè enamores a Psique amb una de les seves fletxes de l'ésser més lleig del món. Però Eros, quan va veure a la bella jove va caure enamorat als seus peus.

Per altra banda el pare de Psique va consultar l'Oracle de Delfos ja que veia que la seva filla no aconseguia trobar marit. Aquest li va ordenar de portar la seva filla dalt d'un turó amb roques afilades on allà seria alliberada per un ser temut pel mateix Zeus.

I així va ser, Psique un cop es trobava al damunt del turó va ser transportada per una brisa suau a un palau majestuós on hi viuria feliçment. A la nit va rebre una visita del seu enamorat i va aconseguir que ella li donés el seu amor. Ell li va jurar ser amable, afectuós i estimar-la sempre però amb una condició, que ella no li podria veure mai el rostre. En aquest cas ell s'allunyaria per sempre més.

Tot semblava anar bé, els dos amants s'estimaven i eren feliços, però les germanes envejoses de Psique li van fer despertar curiositat per descobrir el rostre del seu estimat. Així que aquella nit Psique va agafar un llum i un ganivet i es va esperar a que l'estimat s'adormís. Quan la son es va apoderar d'ell la jove li va il·luminar la cara amb la llum i va descobrir la seva identitat, era el rostre més bonic que havia vist mai, es tractava d'Eros, el déu de l'amor. Aquest molt enfadat per la seva desconfiança va marxar i no va tornar més, tal com havia promès.

Després d'això Psique anava baguejant pel món sense rumb ni direcció, fins que Afrodita la va fer presonera del seu palau i la feia servir d'esclava. Li va posar un seguit de proves i, l'última va ser baixar als inferns i demanar a Persèfone un flascó amb aigua de la joventut. Durant la tornada de l'Hades, Psique va obrir el flascó i va caure profundament adormida. Però per fortuna, Eros que encara la desitjava la va trobar i la va despertar amb una de les seves fletxes. La va portar a l'Olimp i va demanar a Zeus permís per casar-se amb ella, aquest li va concedir i a més la va fer immortal perquè poguessin ser feliços per sempre.



                                                El rapte de Psique, William-Adolphe Bouguereau


Jana Casacuberta 
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts