CLÀSSICS A LA ROMANA

Benvolguts lectors, ens tronem a trobar aquí un dilluns més. Avui m’enfocaré a parlar sobre el paper de la religió a l’antiga Roma. Així doncs, no vull fer-vos esperar més. Comencem! A l’antiga Roma, la religió tenia un paper molt important i central a la vida quotidiana, la política i la societat. Els romans adoraven una diversitat de deus i deesses i creien en la importància de realitzar rituals i sacrificis per assegurar el favor diví i el benestar de l’estat. Els sacerdots i sacerdotesses portaven a terme un paper important en la interpretació dels desitjos dels déus i la realització de les cerimònies religioses. La religió també estava estrictament vinculada amb l’autoritat política, ja que els emperadors sovint reclamaven un estatus diví i utilitzaven la religió com un mitja per legitimar el seu govern  Anem a parlar sobre aquests aspectes d’una forma més detallada:  1. Política i religió: La religió estava intrínsecament lligada a la política de Roma. Els líders polític...

La religió a roma en aquells temps era politeista (que es creia en diferents déus), al igual que la antiga ciutat de Grècia. Els romans es van deixar influenciar molt per les creences gregues, això va ser a causa de la conquesta d'aquests a la península dels Balcans. Però tot i que la creença romana fos molt influenciada per la grega, es molt diferent l'una de l'altre, i no com tots deien que era una còpia de la grega.  Els olímpics , Rafael  Una de les construccions més típiques de l'antiga roma, eren els santuaris que es construïen a les cases, i des d'aquests es renda el culte als déus que protegien les llars ha ha tota la família. Però per rendir culte als déus en públic també hi havia un temple a cada província de Roma, tot i que aquests rituals sempre estaven controlats pels governants romans, ja que prohibien un culte d'una religió diferent.   I per aquest motiu molts seguidors del cristianisme, van ser perseguits, i molts assassin...

La religió de Roma va ser la politeista fins que el 27 de febrer del 380, el cristianisme es converteix en la religió oficial de l'imperi Romà.  Fins el concili de Nicea , del 325, tot aquell que seguia la fe cristiana era  perseguit i les esglésies eren cremades. Sobretot durant el regnat de Dioclecià va ser quan va haver-hi més persecucions ja que volia que es tornessin als cultes pagans i que fossin la religió de l'imperi cosa que va fracassar quan Constantí el va succeir.  L'emperador Neró va ser possiblement el que més va perseguir els cristians ja que no adoraven els déus ni creien que la figura del Cèsar hagués de ser divinitzada.  El concili de Nicea:  El 19 de juny de 325, Constantí va reunir uns 300 representants eclesiàstic, no per fer del cristianisme la religió oficial, sinó per trobar la pau religiosa per estabilitzar l'imperi. Es considera el primer concili ecumènic cristià ja que els bizantins ja en realitzaven. Després de molt deb...

Com ja sabem, els antics grecs eren politeistes, cosa que actualment ja no és així. La població grega actual es compon més o menys d'un 97% de cristians ortodoxos. Grècia i les seves illes i Rússia són els països que tenen més quantitat de cristians ortodoxos. El 3% de la població de Grècia, són musulmans, catòlics i jueus. Etimològicament, la paraula "ortodox" significa "creença correcta".  Creu de la religió ortodoxa Segons la història de l'església ortodoxa , el primer en arribar a Grècia i compartir la fe cristiana va ser Sant Pau, tot i que en realitat va ser Constantí el Gran el que va fundar la ortodòxia.  A partir del segle VIII, el papa de Roma i el patriarca de Constantinoble van començar a tenir diferències ideològiques, com per exemple en el catolicisme els sacerdots no es poden casar, a diferència dels ortodoxos que ho poden fer abans d'entrar a les Ordes. Així és com es va iniciar l'Església Ortodoxa Grega. La separació ...

Flavius Valerius Aurelius Constantinus (272-337) conegut com Constantí I, va ser emperador de l'imperi Romà des del 306 fins al 337 Dc. La seva importància ve de que va ser el primer emperador cristià.Tot i que no fou batejat fins al final de la seva vida. Va néixer a Naissus, l'actual Nis a Sèrbia i va morir a Nicomèdia. Va ser fill de Constanci I i d'Helena. Va acompanyar el seu pare a Britània on quan va morir el seu pare va ser proclamat emperador per les seves tropes.El seu regnat no fou fàcil, perquè uns sis emperadors li van fer front per establir-se amb el poder.  Constantí va refundar la ciutat de Bizanci canviant-li el nom a "Constantinoble" la que fins el segle XV devia el seu nom a Constantí. Actualment és anomenada Istambul. Se'l recorda per haver promulgat l'Edicte de Milà l'any 313. Unes lleis que legalitzaven el cristianisme en l'imperi Romà i que consagraven la llibertat de culte. Això, fou clau en la expansió del cr...