Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

EL RAPTE D'EUROPA

Imatge
Europa, segons la mitologia grega, va ser una gran princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. Algunes històries expliquen, també, que podia haver estat filla de Fèlix.
Europa i el brau, de Gustave Moreau
Segons la llegenda, Zeus es va enamorar d'Europa quan jugava amb les seves companyes i amigues a la platja d'on el seu pare regnava. Quan Zeus va veure aquella bellesa, va témer de que pogués ser rebutjat. Segur amb el que feia, es va transformar en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Havent fet aquesta transformació, va rendir-se als peus de la preciosa donzella.
Al principi, la jove princesa es va espantar, però mica en mica va anar agafant confiança en l'animal. Primer de tot, va optar per acariciar el ventre d'aquell meravellós ésser i per últim, va decidir pujar-li a les espatlles. Ja que Zeus esperava aquesta reacció d'Europa, immediatament es va aixecar i va marxar cap al mar. El rapte d'Europa, de Ticià

Europa cridava i s&#…

FÍSTULA

Imatge
Alguna vegada, tots haureu sentit parlar sobre una fístula no? A partir d'aquesta entrada, m'he proposat descobrir el significat d'aquesta paraula i la seva relació amb la nostra matèria.

Actualment, "fístula" significa un problema en dermatologia:







Però en llatí rep un significat diferent, segons el diccionari Català, Valencià, Balear:



"FÍSTULA (o fístola). f.
|| 1. ant. Càsiafístula. Carga de cassa fistola, Leuda Coll. 1249. Cuy erba que és dita fistola, Nudr. ocells 20.
|| 2. patol. Canal anormal format per una úlcera o cavitat estreta en la pell o en les membranes mucoses; cast. fístula. Ha en lo coll gran mal, ço és, una fístula, doc. a. 1388 (Sanpere, «Dames d'Aragó», 145, ap. Aguiló Dicc.). Exida que's fa el lagremar major e can se creba gita humiditat semblant de clara d'ou, e can molt atura torna fístola, Alcoatí 45 vo. Lo suc del gram e'ls huyls posat ab cotó la nafra e la fístula sana dels angles dels huylls en IX dies, Tres. Pobr. 2…

INFIDELITATS DE ZEUS (III): EUROPA

Imatge
Avui toca...

EUROPA
Segons la llegenda, Europa era una mortal fenícia, filla dels reis de Tir. La jove posseïa una bellesa tant pura que molts cops era motiu de disputa entre els pretendents.

Europa.

Un dia Europa estava admirant els toros que tenia el seu pare, i se li acostà un de gran, robust i de pelatge blanc. Europa es va espantar, però poc a poc el va anar acaronant i, en veure que es deixava, va pujar al damunt. De sobte, el toro va començar a córrer i va saltar des del penya-segat més proper fins al mar, emportant-se la jove. El toro va anar fins l'illa de Creta i allà va adoptar la seva forma original: era Zeus que, per evitar que el rebutgés igual que havia fet amb tots els altres pretendents, se la va emportar lluny per seduir-la.


El rapte d'Europa, de Tizià, cap al 1560
Zeus i Europa van mantenir relacions sota un arbre plataner, el qual encara existeix. Es diu que les seves fulles sempre es mantenen verdes perquè Zeus i Europa hi van ser a sota.

De les relacions entre …

MOSAIC ROMÀ

Imatge
A mesura que els romans van anar conquerint territoris grecs, es van anar trobant amb una forma d'art que a la llarga es van fer seva. Es tractava dels mosaics. En ells hi havia imatges, sanefes o escrits mitjançant tot de petites tessel·les (conjunt de marbre, vidre i terra cuita). És per això que els romans van anomenar els mosaics opus tessellatum.


En un principi, a l'Antiga Roma els mosaics només es van fer servir per decorar sostres i parets. Amb el temps es va anar implantant aquest art també als sòls. Primer es tenia por de que al trepitjar-los es trenquessin o no oferissin prou resistència. Però ràpidament se'n van adonar de que no hi havia cap mena de risc. Pels romans tenir un terra amb mosaics era tenir un terra luxós. Fent una vulgar similitud amb els nostres dies podríem dir que per als romans tenir mosaics al terra era com tenir una gran catifa vermella.


Fotos de mosaics d'Empúries

Tipus de mosaics: Opus vermiculatum: Aquest tipus de mosaics eren els més prec…

LES GUERRES PÚNIQUES

Imatge
Les Guerres Púniques són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos o també anomenats púnics.Tot va començar quan Roma, després d'haver aconseguit imposar el seu poder per tot la península Italiana, va esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que el de Cartago, una ciutat del nord d'Àfrica ( a l'actual Tunísia).

Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la penínusla Ibèrica (Màlaga, Cadis), Eivissa, Còrsega, Sardanya i Sicília. LA seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la penínusla Ibèrica. En aquesta situació Roma i Cartago eren les dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental. Caldria tres guerres, perquè d'aquesta manera hi hagués algú que guanyes definitivament.La primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)

Primera guerra púnica

Aquesta primera guerra va començar amb la intervenció de Roma a Sicília, quan Roma és aliada amb els m…

ROSES

Imatge
Roses. Les roses poden significar moltes coses; passió, amistat, bellesa, poder...
Segurament, a tots se'ns acudeixen nous significats. Els grecs i els romans van ser els primers a imaginar-se d'on podrien sorgir aquestes perfectes flors.


Hi ha diverses versions:

1) Es creu que va ser Cibelesqui les va crear,en venjança contra Afrodita, perquè tingués un competidor per la seva bellesa.


La font de la Cibeles, a Madrid.
2) Una altra versió diu que quan Venus va néixer una rosa blanca va aparèixer a la seva panxa. Des d'aquell moment es diu que va dur la rosa com a decoració. Un dia, Dionís va, sense voler, tirar-li una mica de vi, i diuen que així és com va quedar de color vermell.



El naixement de Venus, de Botticelli 3) També es diu que un cop Adonis va ser atacat per un porc senglar, així que Afrodita va córrer a ajudar-lo i va ser aleshores quan, tallant-se amb unes branques, de la sang que va caure al terra en van sorgir les roses.



La Venus de la dreta és un quadre de Bouguerau…

LA FONTANA DI TREVI

Imatge
Tots, ja sigui per una pel·lícula o perquè ha anat a Roma, coneixeu la Fontana di Trevi.




Però el que segurament no sabíeu és que prové de l'època romana.



Perquè us feu una idea de la seva magnitud
La font està situada en l'encreuament de tres carrers, marcant el punt final de l'aqüeducte Aqua Virgo, un dels aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat. Amb la suposada ajuda d'una verge, els tècnics romans van trobar una font d'aigua pura a 22 km de la ciutat. L'aigua d'aquest aqüeducte anava directament als banys d'Agripa i va ser utilitzada durant més de 400 anys. Tots els aqüeductes van quedar destrossats per l'entrada dels gods a la ciutat.



Al segle XV, durant el Renaixement, el papa Nicolau V va acabar de reparar l'aqüeducte Aqua Virgo i va manar a Lleó Battista Alberti que fes una pila decorativa. Però al segle XVII, el papa Urbano VIII pensava que la font no era el suficientment dramàtica, va demanar a Bernini que la renovés, però el pro…

NIS I EURÍAL

Imatge
L'Eneida és una obra escrita per Virgili. Al llibre IX, se'ns apareix la història de dos companys de Enees, Euríal i Nis.

I aquesta ha esdevingut un dels meus mites preferits.

Permeteu-me que us l'expliqui:
Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn (líder dels llatins) que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se.

Convençuts de la victòria, els soldats de Turn es van emborratxar i es van quedar adormits. Euríal i Nis, van decidir que aprofitarien el moment per escapar-se i cercar a Enees per dir-li el que havia passat. Així que van sortir de l'amagatall i van passar entre els cossos dels adormits.

Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els do…

EL MATRIMONI ROMÀ

Imatge
La paraula matrimoni té com arrel la paraula llatina mater (mare), ja que la principal finalitat del matrimoni era que els fills mantinguessin els costums familiars.
El casament de dos joves depenia gairabé exclusivament dels pares; poques vegades es tenia en compte l'opinió dels interessats. Una vegada decidit el matrimoni el primer pas de la celebració era dels sponsales. Era una cerimònia privada i s'obligava a indicar-se legalment.
Matrimoni romà


Davant la llei, només els ciutadans romans tenien dret a casar-se. Els homes eren considerats aptes per casar-se als catorze anys i les dones als dotze. Hi havia dues formes de matrimoni: MATRIMONI cum manu: la dona passava a formar part de la família del marit. El marit era propietari de tots els seus beneficis. Es podia realitzar aquesta unió de tres formes:Confarreatio: la forma més antigua i solemne. Era practicada pels patricis.Coemptio: ceremònia que es practicava quan hi ha haver la restauració simbòlica dels temps en que els…

DIDO I ENEES

Imatge
Com que els de 2n de Batxillerat hem hagut de llegir l'Eneida vaig recordar que van fer una òpera sobre el llibre. La història està extreta del llibre IV de l'Eneida, escrita per Virgili. L'òpera va ser composada al 1682 per Henry Purcell.



















Virgili                                                                                                 Henry Purcell
Tracta sobre la història d'amor que viuen la reina de Cartago, Dido, i Enees, un fugitiu de Troia amb la missió de fundar una nova ciutat. Les tropes d'Enees naufraguen a les costes de Cartago i quan Enees i Dido es coneixen, s'enamoren bojament. Però les bruixes, que tenen enveja de Dido, s'uneixen per fer recordar a Enees el propòsit que li va manar Júpiter, crear una nova ciutat.

L'òpera està dividida en tres actes:

Acte 1

En el palau de Dido, la reina de Cartago, Dido, es lamenta de la seva desgràcia, convençuda de que el seu amor no és correspós. Belinda, la seva confident, tracta d'a…

PROSTITUCIÓ ALS BURDELLS ROMANS

Imatge
Cadascú, ara mateix, té la seva pròpia opinió i una manera diferent de veure la prostitució. La majoria segurament no ho veuen com res bo ja que es considera un ofici brut. Però això no ha estat sempre així. Podríem classificar la prostitució com un dels oficis més antics, i és que a l'antiga Roma era habitual i positiu.

Per començar, la prostitució era legal. Els prostíbuls eren un dels atractius turístics de les ciutats i possiblement eren de propietat e statal. Els bordells eren anomenats lupanars, paraula que deriva de lupa i que significa lloba. Un lupanar que segueix casi intacte és el lupanar de Pompeia.


Fresc trobat en una de les parets d'un lupanar.
En la societat grecoromana, el concepte d'homosexualitat no existia, i pederàstia no es considerava un atemptat moral, com qualsevol altra forma de plaer sexual. Per tant, era normal trobar en els lupanars nois i noies de qualsevol edat al servei de tot tipus de clients.
Com, per desgràcia, segueix succeint avui en dia, gen…

URBANISME

Imatge
Els romans feien servir unes tècniques constructives (urbanisme) que provenien dels grecs o dels etruscos. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). I aquest procés s'anomenava inauguratio.

Imatge de Ròmul consultant els auguris
L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus(d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per entrar a la ciutat. Amb tots els carrers es formava una quadrícula, on es creuaven els cardines (carrers paral·lels al Cardo Maximus) i els decumani (carrers paral·lels al Decumanus Maximus). Aquest traçat se'l va inventar Hipòdam de Milet i per aque…

L'ALFABET LLATÍ

Imatge
Els romans van crear el seu propi alfabet provinent del grec per d'aquesta manera crear la seva llengua, el llatí. Inicialment l'alfabet llatí estava format per 21 grafemes i cap al segle I d.c, amb motiu de la invasió romana de Grècia, es va quedar en 23 grafemes que perdurarà per la resta dels temps.




L'alfabet llatí, no tenia diferenciació entre les majúscules i les minúscules. Els seus 21 grafemes corresponen a les lletres "capitals", és a dir, les nostres majúscules. Utilitzaven tres sistemes diferents d'escriptura:

La Quadrata: Lletres capitals de forma quadrada que estaven tallades sobre pedra. Estructura geomètrica basada en el cercle i el quadrat destinada en l'ús dels edificis religiosos.

La Rústica: Dibuixava les lletres amb ploma i pinzell. Es va desenvolupar sobre el segle I d.c i estava destinat a l'expansió de l'escriptura amb nous suports.

Uncial o cursiva:Era l'antecedent de les minúsucles. Escriptura ràpida, amb traçats arrodoni…

CENEU

Imatge
Hi havia una vegada un lloc conegut com a Perrabia, a Tessàlia. Aquest lloc estava situat entre el mont Olimp i l'Osa i era creuada pel riu Peneu. Als habitants d'aquest lloc se'ls coneixia com a làpites. Allà hi vivia una jove noia que es deia Cene, també coneguda com a Cenis. El seu pare era Èlat.



Un mapa de Grècia, perquè ens situem Un cop va ser segrestada per Posidó, déu dels mars, i violada posteriorment. Aleshores, Posidóva voler concedir-li un desig com a compensació perquè ella es sentís millor. Cenis va desitjar convertir-se en una persona invulnerable,així que els déus la van transformar en un home i va passar a dir-se Ceneu.









Posidó Algun fet destacable d'aquest personatge va ser que va acompanyar  Jasó en el seu viatge amb els argonautes.

Però aquí no acaba la història: A Perrabia s'hi va celebrar una boda. El fill del rei Ixió , Piritoo, es casava amb Hipodàmia. Els centaures van ser-hi convidats, ja que el rei era un parent llunyà seu. El cas és que aquest…

LES INFIDELITATS DE ZEUS (II)

Imatge
Ja que Zeus disfrutava sent-li infidel a la seva esposa, Hera, té multiples infidelitats, i si les expliquéssim totes alhora no n'acabaríem mai...
Avui toca...
ALCMENA
Alcmena era una dona mortal, filla del rei Electrió, i casada amb Amfitrió. La parella va ser desterrada, a causa de l'assassinat accidental d'Electrió per part d'Amfitrió. Així, la parella no podia mantenir relacions sexuals fins que Amfitrió venjés els germans d'ella, però això ja és un altre mite...

Alcmena a la ceràmica antiga Amfitrió va marxar preparat per a la venjança, i Zeus, aprofitant l'ocasió, va adoptar la forma del marit i va convèncer a Alcmena de que ja els havia venjat i que ja podien mantenir relacions. Alcmena va accedir-hi. Un dia després, Amfitrió va tornar de la lluita triomfant, i també va mantenir relacions amb la seva esposa. Alcmena va quedar embarassada dels dos, sense saber que un fill era de Zeus. De les relacions amb Zeus va néixer Hèrcules, i de les relacions amb el s…