17 de maig de 2011

EL MATRIMONI A LA SOCIETAT ROMANA

Molts dels matrimonis a Roma, eren organitzats pels pares. El mes predilecte per al matrimoni era al juny. La noia solia tenir al voltant de 13 anys, mentre que el marit era més gran. La nuvia havia d'oferir les seves joguines d'infància i la seva roba a la deessa Venus.

El dia de l'enllaç, un porc havia de ser sacrificat i oraven al déu Juno. El pare de la nuvia havia de firmar un contracte de matrimoni i la família de la nena havia de donar uns obsequis a la família de l'home.

El dia de l'enllaç d'una parella romana.
Moltes esposes tenien dificultat en el matrimoni, estaven sota el control del seu marit. Quan una parella tenia fills, especialment el primer any, l'esposa guanyava autoritat, però encara havia de respondre a la autoritat de la sogra. 

Les dones tenien pocs drets en el matrimoni. El marit podia divorciar-se de la seva esposa pel simple fet de no quedar-se embaraçada. Si es duia a terme un divorci amb fills pel mig, els nens es quedaven amb el pare.

Els drets de les dones eren quasi inexistents, ja que elles no es podien divorciar del seu marit. No podien ni heredar la propietat del seu marit quan aquest moria, ni ella podia deixar els seus diners als seus fills.

Dones de l'antiga Roma.


Aquí us deixo un vídeo de la reproducció d'una boda romana, realitzada pels alumnes de primer any de la carrera de Dret de la Facultat Nihhon Gakko i unes diapositives que expliquen amb més detall el matrimoni en l'antiga Roma:








Alba Mustarós
4t ESO

5 comentaris:

abigail ha dit...

Soposo que aquest matrimonis eren com antigament en la edat mitjana.. que sempre els que descidien eren els pares, ja que miraven el nivell econòmic. Però tot i així no en sabia pas això de les joguines, ni que s'havia de sacrificar un porc, ni els obsequis que es tenia que donar de part de la noia al seu marit.

Anahi ha dit...

No ho sabia tot això... Mai m'ho havia preguntat, però és interessant i nou de saber.
Bona entrada!!

Aina ha dit...

Trobo que és molt injust que les dones no tinguessin ni el dret de quedar-se amb els seus fills si el home es divorciava d'ella, a més trobo excesiu que no les deixessin heretar els bens del seu marit quan aquest havia mort.

Mireia ha dit...

El fet que la noia en només 13 ansy aj la caséssin, ho trobo molt exagerat i a més és com un abús, perquè ella tant jove, havia de passar a formar una vida amb un "desconegut" i que ni l'estimava. En resum que trobo que els matrimonis que hi havien abans de convivència eren intolerables.
A més sort que els drets de la dona han evolucionat cap a millor, pequè sinó no sé si encara estariem vivint com ells...
Bona entrada!

Adrià ha dit...

Es curiós veure com els romans van influir-nos també en els pocs drets que tenia la dona.
Ja des de l'antiguitat la dona era menyspreada sort que actualmentja no es així.

Bona entrada!