Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus. Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l'atrium.
Domus romana
Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l'atrium, que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium. A l'atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori (cubiculum), menjador (triclinium), cuina (culina) , i recintes laterals (alae).
Per influència grega es va construir el tablinum, el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l'atrium es va construir un pati major envoltat de columnes, on solia haver-hi un jardí.
Quan es tractava de cases als afores de les ciutats o al camp se les anomenava villae.
Les cases dels romans més modestos es deien insulae (com les nostres "illes" de cases). Eren de molts pisos, de vegades massa grans. Se sap que, ja en temps de l'emperador August, es va prohibir que tinguessin més de set pisos perquè no fossin massa perilloses.
Tot i així, algunes feien més de 18 metres d'altura, com la famosa ínsula Felicles. Els inquilins vivien en pisos llogats que es deien cenacula. Però, com que els lloguers eren molt cars, era freqüent que l'inquilí rellogués habitacions a altres. Un dels perills més temibles era el dels incendis, ja que els inquilins usaven brasers a l'hivern.
Alba Mustarós
2n batx
Atrium
Maqueta d'una domus romana
Per influència grega es va construir el tablinum, el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l'atrium es va construir un pati major envoltat de columnes, on solia haver-hi un jardí.
Quan es tractava de cases als afores de les ciutats o al camp se les anomenava villae.
Villae
Tot i així, algunes feien més de 18 metres d'altura, com la famosa ínsula Felicles. Els inquilins vivien en pisos llogats que es deien cenacula. Però, com que els lloguers eren molt cars, era freqüent que l'inquilí rellogués habitacions a altres. Un dels perills més temibles era el dels incendis, ja que els inquilins usaven brasers a l'hivern.
Insulae
Alba Mustarós
2n batx