CLÀSSICS A LA ROMANA

Els romans van adquirir la gran majoria dels seus coneixements de la medicina dels grecs. Cal destacar que Hipòcrates un metge grec va deixar molts coneixements escrits, que van anar molt bé per a progressar. Des dels inicis de la República, es van començar a crear noves escoles de medicina a la ciutat de Roma. L'estudi de la medicina a Roma, antigament era privada. Els romans solien combinar els coneixements mèdics amb rituals religiosos.  Una altra cosa a destacar era que els romans coneixien més de 500 plantes medicinals. Els primers anys de l'Imperi Romà, la medicina no era una professió, es creia que cada cap de família tenia coneixements de medicina per tractar les malalties que tenien els seus familiars.                                          Bust Hipócrates Els Professionals: Els metges d'aquella època solien ser esclaus que es desplaçaven de poble en poble per a tractar els seus pacients a les fires i als mercats.  També cal destacar que en aq

Sarcòfag de les Muses, Musee du Louvre, París Les muses eren les divinitats femenines que inspiraven als artistes.  Eren conegudes com les inspiradores de la música, però també ho eren per  els  seus coneixements en les disciplines de les arts i  la ciència La mitologia explica  que les muses acompanyaven els déus a l'hora de governar, ja que els inspiraven a l'hora de fer els millors discursos, també explica que el déu Apol·lo hauria tingut relació amb totes les muses. A l'antiga Grècia les muses van ser molt importants per poder arribar a  desenvolupar les arts.  El seu origen era  Pièria , a prop de l'Olimp, però finalment es van traslladar al Parnàs on hi havia el santuari de Delfos, també conegut com  el temple del déu Apol·lo. Les 9 ninfes van néixer de la relació entre Zeus i Mnemòsine. Al principi eren moltes , però al final es van acabar consolidant en un grup de 9 muses: -Calíope           -Clio -Erato              -Euterpe             

El terme "pederàstia" deriva de l'arrel "paid-" de "pais, paidos" que vol dir "nen" i d' "erastes" que vol dir "amant". La pederàstia a l'antiga Grècia estava idealitzada des de l'època arcaica, era una relació entre un adolescent, eromenos  i un home adult que no formava part de la seva família, erastes .  Va aparèixer com una tradició de l'aristocràcia de l'educació i la formació moral. A diferència del que es coneix actualment com a pederàstia, a Grècia, l' eromenos  era un jove que ja estava a la pubertat, en canvi, actualment solen ser nens. La diferència d'edat entre l' eromenos i l' erastes  era igual que la dels matrimonis entre les dones, d'entre quinze i divuit anys, i els homes d'uns trenta anys. Estava molt relacionada amb la tradició artística i atlètica del nuu (en la gimnàstica),  amb els banquets, el fet que les dones estiguessin a casa recloses i el fet que els

Fa molt de temps a l'antiga Grècia hi vivia un noi jovenet anomenat Narcís   , que tenia una gran bellesa i que enamorava a moltes noies. Quan Narcís va néixer, un endeví va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, per això la seva mare sempre va evitar tenir miralls o qualsevol altre objecte on  es pogués reflectir. Però un dia Narcís va sortir a passejar pel bosc, i es va trobar un rierol, on hi va contemplar una imatge  reflectida que el va deixar parat.  Narcís parlava amb el bell rostre reflectit, i veia com aquell rostre també obria la boca però no deia res. El noi va observar que quan ell allargava el braç, aquell noi també ho feia i que repetia tots els seus gestos. De sobte quan Narcís es va anar apropant al reflex va notar com la seva imatge s'esvaïa. La bellesa d'aquell rostre reflectit li agradava tant que n'estava profundament enamorat. A la vora d'aquest rierol hi havia una cova on hi vivia l'Eco, un

Un dels mites d'amor més bells és el mite d'Orfeu i Eurídice , sens dubte, un mite de fidelitat i valor als sentiments. Eurídice era una nimfa amb una bellesa senzilla i un dolç somriure. Ella era de Tràcia, lloc on va conèixer a Orfeu i que aquest es va quedar enlluernat per la seva bellesa i es van decidir unir per tota la vida, sota la benedicció de Zeus. Escultura d'Orfeu i Eurídice feta per Arno Beker, 1944. Un dia, Eurídice va sortir a passejar pel bosc per trobar-se amb les altres nimfes, però durant la seva trajectòria va passar un fet horrorós i inesperat. Aristeu, un caçador de Tràcia, es va enamorar d'ella i va decidir raptar-la en aquell moment. Mentre la jove intentava fugir pel bosc, es va trobar amb una perillosa serp que li va donar una mossegada letal. Eurídice morí instantàniament. Orfeu, desconsolat i sense haver superat la mort de la seva dona, va decidir fer una cosa que només algú massa enamorat hagués pogut fer: viatjar cap a Hades (l

Hècate és una deessa d'origen arcaic, dilla d'Asteria i Perses, descendent directe de la generació dels Titans i independent del panteó Olímpic. A més, Zeus reconeix els seus poders i antics privilegis, i això fa que el seu poder sigui encara més gran.  Amb el temps, la personalitat d'Hècate es difumina i apareix una deessa molt més obscura i inquietant, vinculada al món de les ombres. A diferència d'Artemisa, que representa la llum de la lluna i el resplendor de la nit, Hècate representa la foscor i els seus terrors. Estàtua de la deessa Hécate Es creia que, a les nits sense lluna, la deessa baixava a la terra amb un grup de gossos fantasmals, així avisant la seva aparició. Ella enviava als humans als terrors nocturns: aparicions de fantasmes, espectres que menjaven carn humana, en qualsevol forma que s'imaginés, especialment a nens i dones per espantar-los. Era la deessa de la bruixeria i tot allò arcaic, i l'adoraven especialment m

Dànae era filla més bella d'Acrisi, senyor d'Argos. Com que el seu pare no tenia fills mascles, preocupat, va anar a consultar l'Oracle de Delfos per saber el futur de la seva descendència. L'Oracle li va comunicar que seria el fill de Dànae qui l'assassinaria a ell, en aconseguir la maduresa. Acrisi, commocionat per la notícia del seu futur inesperat i a sobre en mans del seu nét, va decidir empresonar a Dànae, per tal que aquesta no tingués mai cap contacte amb cap home i per tant no pugui tenir fills. La va tancar a la part alta d'una torre inaccessible on era atesa per donzelles verges.  Però Zeus, el senyor de l'Olimp, va ser encantat per la bellesa de la jove i sobretot per la seva virginitat. Així que va decidir posseir-la. Va baixar del cel i va veure que era impossible accedir-hi, ja que el lloc estava vigilat per les donzelles dia i nit. Però un dia, Zeus ja estava esgotat d'esperar tant, així que va decidir entrar a la cambra de la jove

Els grecs al segle IV van fundar aquesta colònia, anomenada Empòrion , que van instal·lar sobre un turó, avui dia conegut com Sant Martí d'Empúries. La primera cosa que van fer, va ser construir un port a la part alta del turó per a poder amarrar els seus vaixells, i després es van instal·lar a la part més plana i van crear la Neàpolis, coneguda com la ciutat nova. Aquest punt escollit pels grecs a la Costa Brava va ser un territori molt beneficiós, per la seva activitat comercial. L'any 218 aC el port va servir com a punt d'entrada de les tropes romanes en la  lluita contra els cartaginesos. Empúries va ser la porta d'entrada a la cultura grega i romana a la península Ibèrica. Aquesta ciutat va ser abandonada al segle III d.C, i va acabar quedant sota les runes. Les Ruïnes d'Empúries Les Ruïnes d'Empúries són el jaciment arqueològic més gran de Catalunya. Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d&#

Tot comença amb Psique , filla menor del rei d'Anatòlia, que tenia una bellesa inigualable a tal punt que estava soltera perquè els homes no s'atrevien a demanar la seva mà per lo bella que era. Un dia, els habitants duna petita ciutat, van decidir adorar a Psique i se'n van oblidar d'Afrodita. La deessa, gelosa de Psique, va decidir enviar el seu fill Eros, déu de l'amor, cap a Psique per tal que ell la ferís amb una fletxa vella i oxidada que faria que Psique s'enamorés de l'ésser més terrible i horrorós. Eros, en veure-la, es va distreure i es va ferir amb una de les seves fletxes màgiques. Això va fer que ell s'enamorés instantàniament de Psique. El pare de Psique, preocupat per la solteria de la seva filla, va decidir consultar l'Oracle de Delfos. L'Oracle de Delfos li va demanar que la portés a una roca  on: "la casarà un ésser davant el qual tremola el mateix Zeus". Psique va ser portada i abandonada en la roca. A la poca e

Molts de nosaltres parlem dels mites grecs i romans, fins i tot inconscientment, perquè estan tant interioritzats dins de la nostra cultura que moltes tradicions i llegendes que ens expliquen des de ben petits estan inspirats en la mitologia.  Ara bé, tant parlar de mitologia, que aquest bloc n'està ple, d'on provenen totes les històries, mites, que inspiren les cultures d'avui en dia? L'ORIGEN DE LA MITOLOGIA Primerament, els mites van sorgir per tres problemes que van tenir en aquella època: L'home no comprenia la causa de molts fenòmens naturals i també socials, i com que no podia justificar per l'experiència quotidiana, va recórrer a explicacions fabuloses, mítiques. Així doncs, els déus encarnen les forces naturals; el llamp, el sol, els estels, l'origen del món... Els mites van lligats amb la religió, ja que l'existència dels déus obliga l'home a adorar-los i honorar-los. Els mites també narren esdeveniments històrics, accion

Els mosaics romans ens ofereixen una nítida imatge de l'antiga vida romana. Des de dramàtics concursos atlètics fins a tendres retrats de la vida local, els mosaics són importants perquè ens proporcionen una visió de qui eren els romans, què valoraven i com vivien. El  mosaic romà es feia servir principalment  per revestir i decorar els paviments i les parets, però al llarg del temps es va anar convertint en una imitació de la pintura. Durant l'imperi Romà l'art del mosaic va ser molt conegut i va tenir una gran difusió, podríem dir que va tenir la seva esplendor màxima. Molts dels mosaics romans estaven destinats a ser trepitjats ja que aquest tipus d'obres recobrien els terres de moltes cases riques, i per això eren capaços de guarnir una luxosa habitació i alhora suportar el trànsit de vianants. Els mosaics estaven dissenyats per a ser observats des de diferents angles i per anar canviant a mesura que es movia la perspectiva. Escenes d'acció, caceres vio

Era considerat el déu de les morts no violentes. Es creia que quan Tànatos et venia a buscar tenia un tacte molt suau i fi gràcies al seu germà Hypnos, el déu del son. Era el fill de Nyx  i no se sap qui és el seu pare, hi ha diverses versions que diuen que Tànatos i els seus germans no tenen pare. Era, normalment, representat com un home gran amb molt barba i unes ales que li sortien de l'esquena, a vegades, rarament, era representat com un home jove sense barba igualment amb les ales. També solien pintar-li una torxa cap per avall amb llorer o bé amb una papallona, símbol de la mort.  Escultura que data entre el 325 - 300 a.C, anònima Tànatos apareix en dos mites molt importants. El primer ens explica com Sísif era el rei de Corint havia fet enfurismat molt a Zeus, ja que es dedicava a explicar els secrets del déu. Per això Zeus va decidir castoigar-lo i va ordendar a Tànatos que portès al jove a l'Inframón encadenat. Sísif era molt intel·ligent i quan va arribar Tàn

Cèrber, també conegut com a Ca Cèrber, era el gos d'Hades, caracteritzat per tenir tres caps amb la dorsal plena de serp, cua de drac, adoptar un aspecte monstruós. El seu alè i la seva saliva eren molt perillosos i la seva mrada et podia convertir en pedra. Cèrber era el guardià de es portes de l'inframón, vigilava  que les ànimes sortissin i que els morts entressin.  Era fill de Equidna i tifó i germà d'Ortros, un gos de dos caps. Els seus dos punts dèbils són a mel, que era la seva temptació i la música, que relaxava l'animal.                                       Cèrber, William Blake  Cèrber ha estat derrotat algunes vegades, de es quals destaquen especialment  dues: 1.Hèracles Euristeu, rei de Miscenes, va encarregar fer fer dotze treballs a Heràcles per matar als seus fills per un atac de bogeria.  El Cèrber és derrotat per Hèracles en un d'aquests dotze. Aquest era considerat el més difícil. Hi ha tres versions sobre