Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2017

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (II)

Imatge
En aquesta entrada seguiré explicant les restes que podem trobar fora de la ciutat de Tarragona, que porten sobre la mateixa terra des de fa molts anys.

Torre dels Escipions:
La Torre dels Escipions és un clar exemple d'un monument funerari romà. A principis del segle I d.C, una família romana, la qual vivia amb una bona economia, va encarregar la construcció d'un mausoleu. Un mausoleu és una construcció funerària amb forme de torre. Està situada uns cinc quilòmetres i mig al nord-est de la ciutat. Estava formada per tres cossos quadrangulars i amb una teulada piramidal (la qual va desaparèixer). En la cara frontal i podem apreciar dues figures en relleu que representen al déu Atis, sota una escriptura dins d'una tabula ansata (suport o marc d'una inscripció romana de forma rectangular) que malauradament no podem veure molt bé a causa dels desperfectes del pas del temps. A la part superior podem observar la silueta de dos personatges, que es creu que són les persones ente…

LES MATEMÀTIQUES A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Els romans van ser una civilització molt utilitària i pràctica, raó per la qual no es van preocupar gaire per la ciència ni van fer gaires avenços en les matemàtiques ni en la numeració. Tot i així, Roma va tenir un important desenvolupament en altres matèries relacionades com l'enginyeria o el comerç. És més, la majoria del seu coneixement provenia de terres conquerides com Grècia i Egipte, i les matemàtiques no en van ser menys. Van adquirir molts coneixements d'aquestes cultures i se'ls van fer seus.
Per tant, les matemàtiques dels romans i el seu sistema de numeració eren bastant rudimentàries i no es van actualitzar mai, però cal recordar els romans eren molt pràctics i aquest sistema ja era prou útil per a ells.
EL SISTEMA DE NUMERACIÓ ROMÀ
El sistema de numeració romà no era com el nostre tot i que el solem utilitzar quan ens referim a segles. Es tractava d'un sistema on cada nombre comptava amb un símbol especial per a nombrar-lo. Els símbols eren els següents:

I: …

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (I)

Imatge
Fa uns dies els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat els quals estem estudiant llatí i literatura castellana, ens vam dirigir cap a Tarragona amb l'objectiu de conèixer una mica més de la ciutat, veure'n les restes i un teatre: EL SOLDAT FANFARRÓ. Els alumnes de llatí durant les setmanes anteriors a aquesta vam estar fent un treball sobre la ciutat de Tarraco per coneixen més la història i les restes que en queden. Seguidament podreu veure algunes de les restes que n'han quedat fora d'aquesta ciutat romana.

Via Augusta:


La Via Augusta és una resta romana que no només trobem a Tarragona sinó al llarg d'Espanya. És la calçada romana més llarga d'Hispània amb una llargada aproximada de mil cinc-cents quilòmetres. El seu traçat recorre des dels Pirineus fins a Cadis resseguint el mediterrani. Era la xarxa viària principal a la Hispània romana, a més era l'única via que unia la península Itàlica amb la península Hispània. Les seves etapes i distàncies són gravades al…

JULI CÈSAR

Imatge
Gai Juli Cèsar va néixer el dia 13 de Juliol a l'any 100 a.C i va ser assassinat el 15 de Març de l'any 44 a.c. Des de petit va ser educat per grans mestres. Als seus 12 anys va ser nomenat Flamen Dialis que volia dir sacerdot de Júpiter. Va ser obligat a casar-se amb Cornèlia Cinilla. Als 14 anys va quedar orfe del seu pare, i aquí, afectat va negar-se a divorciar-se de la seva esposa.


En la seva juventut va ser segrestat pels pirates on el van portar en un viatge per les illes gregues. Es va alliberar dels pirates pagant un alt rescat. Més tard es va venjar dels pirates, els va crucificar i les dones i els nens els va fer convertir esclaus. Durant el temps, César va anant agafant prestigi en els diferents càrrecs. 
L'any 59 a.C va ser triat cònsul i va guanyar una gran popularitat pels motius següents: va repartir territoris, va augmentar els controls sobre els governadors provincials i va donar publicitat a les discussions del Senat.

Va buscar la base per obtenir un poder …

L'ASTRONOMIA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Quan l'ésser humà, dotat de capacitats, es va poder aixecar i mirar a l'horitzó, va adonar-se que damunt seu hi havia un altre món tant o més fascinant que aquell al que estaven acostumats.
Els grecs el van idear de forma esfèrica i seguint un sistema semblant a l'heliocèntric: un gran cos igni restava al mig i era orbitada per la terra, la lluna, el sol i cinc planetes. Per tant, nou cossos. Pels grecs, però, el nombre deu era sagrat, així que es van inventar el desè cos celeste: la anti-terra, invisible i situada darrere del sol. Quan aquesta passava per davant del sol tenia lloc la nit, i quan i passava la terra, tenia lloc el dia. Els grecs van idear el sistema d'òrbites dels planetes i el de rotació i de translació.

Eudoxe de Cnidos va proposar la teoria de les esferes homocèntriques. Considerava que la Terra era el centre de l'univers i un total de vint-i-set esferes l'envoltaven (el sol era considerat un planeta).
Aristòtil es va basar en aquest model per a…

COM ESCRIVIEN ELS ROMANS?

Imatge
Actualment, quan tenim la intenció d'escriure qualsevol cosa ho tenim ben senzill: agafem un bolígraf o un llapis i un paper i llestos; però a l'època romana no hi havia ni estris d'escriptura de tinta tan ben desenvolupats com els bolígrafs ni uns papers tan perfectes com els que tenim ara.
QUIN ERA LA BASE PER ESCRIURE DURANT L'ÈPOCA ROMANA?
Per deixar-ho ben clar, els romans no tenien papers en blanc ni aquests tenien una forma tan perfecta, però evidentment, tenien els seus propis mètodes que eren prou avançats tenint en compte que estem parlant de fa dos mil anys.
En primer lloc, a Roma s'escrivia en materials durs, com la pedra o el bronze. Es tractava d'una escriptura de caràcter públic, és per això que en pedra, veiem inscriptiones en arcs de triomf, temples o estàtues.
El papir, el material més preuat que provenia d'Egipte, va ser el més utilitzat i se'l reconeix com l'antecedent del paper. 
COM ÉS EL PAPIR I COM S'UTILITZAVA A ROMA?

Com ja h…

AMORS CÈLEBRES A L'ANTIGUITAT

Imatge
Tant a l'antiguitat com  a l'actualitat, l'amor és un dels grans temes de debat entre els grans pensadors i filòsofs però tanmateix, és un tema de controvèrsia en la quotidianitat. No obstant això, què és l'amor? L'amor és molt difícil de definir, de fet, podríem dir que no hi ha una definició que el defineixi per complet. Al diccionari hi diu que és un sentiment, atracció o inclinació profunda cap a una persona, encara que, és tant sols això? Grans filòsofs afirmen que l'amor és un concepte inexplicable encara que tots el sentim i el rebem. De fet, a l'antiguitat el concepte d'amor ja estava present. Alguns dels amors cèlebres d'aquell moment eren:
- ORFEU I EURÍDICE - AFRODITA I ARES - AMOR I PSIQUE - FEDRA I HIPÒLIT - JASÓ I MEDEA
ORFEU I EURÍDICE 

Un dia Eurídice caminava per un camí quan, de cop i volta, Eurídice va patir un intent de rapte per part d’Aristeu, un pastor rival d’Orfeu. Ella escapà, però mentre s'escapava, va trepitjar un escurçó qu…

ASTÈRIX I OBÈLIX I L'IMPERI ROMÀ, REALITAT O FICCIÓ?

Imatge
És ben normal preguntar-se l'origen de les històries i el rerefons de les aventures d'Astèrix i Obèlix. És evident que són personatges inventats, i també tenim clar que Juli Cèsar va conquerir i ensorrar la Gàl·lia durant la dècada del 50 a.C., època on es desenvolupen les aventures dels dos personatges còmics. El que també és veritat, però, és que les costums dels gals i altres aspectes es plasmen molt bé al llibre. 
Fa dotze anys, a més, va sorgir una notícia que va deixar descol·locat a molts, perquè un grup d'arqueòlegs es van trobar un poble intacte en el territori de la Gàl·lia que hi ha qui diu que podria comparar-se ben bé amb el poble d'Astèrix. Així doncs, Astèrix i Obèlix són realitat o ficció?
UNS COSTUMS GALS MOLT BEN PLASMATS
Uns guerrers que atacaven en grup, sense disciplina militar i que eren molt temuts pels romans són el que ens transmeten els còmics i són el que eren tal i com ens demostren molts documents verídics. I és que els gals no només tenien un…

MEDUSA I LES SEVES GERMANES LES GORGONES

Imatge
Les Gorgones eren tres monstres i es deien Esteneo, Euríal i Medusa. Les tres eren filles de divinitats marines Forcis i Ceto, tot i que Medusa era l'única mortal i es la mes famosa de totes elles.  

Els caps d'aquests monstres estaven rodejats de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada eren tan penetrant que el que gosava mirar-les als ulls, quedava convertit en pedra. Vivien en l'occident extrem, no lluny del país dels morts. Tots els temien i només Posidó va ser capaç d'unir-se a Medusa i donar-li dos fills; el cavall alat, Pegàs i Crisaor. 

Medusa:
En la mitologia Medusa era una dona molt maca que va mantenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena (deessa de la guerra). Quan ella se'n va adonar va decidir castigar a Medusa amb un monstre tal i com les seves germanes.
Quan Medusa estava embarassada de Posidó, Perseu ajudat per Atenea i Hermes a qui van donar les sandàlies alàdes, el casc d'invisibilitat d'Hades, …

EL PERIODISME A L'ÈPOCA ROMANA

Imatge
El periodisme és un dels oficis de moda en la societat d'avui en dia, sobretot perquè tots volem estar informats i saber què passa al món. Però és fàcil preguntar-nos d'on ve aquest interès i quan sorgeix l'ofici del periodista. Precisament, va ser a Grècia i sobretot a Roma on podem trobar els origens d'aquesta professió.
EL PERIODISME DURANT L'ÈPOCA ROMANA
Tal com hem dit, el periodisme apareixerà d'una forma destacable durant l'època romana, concretament al principi de l'etapa de l'Imperi, més o menys entre el 53 a.C. i el 117 d.C. Els romans, durant aquesta època, es dedicaven a publicar el següent:
Edictes o ius edicendi: eren notes públiques fetes per una autoritat competent, com ara qüestors o pretors. Aquestes notes solien ser avisos, ordres o decrets publicats per l'autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notí…