Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2013

LES LLENGÜES INDOEUROPEES

Al segle XVII els filòlegs es van adonar que una major part de les llengües indoeuropees hi havia una quantitat alta de correspondències sobre una llengua i una altra. La forma originària era *Matér. A continuació hi haurà diferents llengües llatines amb aquesta paraula originària.
Llatí:  Mater Grec:  Meter Indi antic (sànscrit):  Mata Islandès antic:  Módr Lituà:  Móte Islandès:  Mathir Albanès:  Motre Alemany: Mutter Anglès: Mother
L'indoeuropeu no es coneix directament, perquè no estan escrites les paraules, però hi han algunes que intuint-ho o fent la comparació entre les paraules de les llengües indoeuropees és fàcil de saber d'on prové.
La gent creia que la llengua indoeuropea era parlada al 4.000 a.C. Creuen que en les diverses hipòtesis que hi ha, creuen que la més coherent és que habitaven en una regió estesa des del nord del mar Negre fins el nord del mar Caspi. Aquest poble va emigrar en diferents direccions i onades: Iran, Índia, Àsia menor, Grècia, Itàlia, mar Bàltic.

Els pob…

ELS AMORS D'ARES I AFRODITA

Imatge
Ares Déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària davant de la més reflexiva Atena. Fill de Zeus i Hera. Va tenir nombroses aventures amoroses, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat pels romans, que el consideraven l'origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem.
Ares i Afrodita L'adulteri d'Afrodita amb Ares va durar molt, però el seu marit Hefest no se'n va assabentar fins al cap de força te
mps, quan Hèlios, el Sol, que els va veure a des de dalt el cel "tots dos units en l'amor", li ho va explicar.  Enfadat, Hefest va pensar un pla per venjar-se'n. Va fabricar una xarxa irrompible, la va col·locar sobre el llit conjugal i va fingir que se n'anava a Lemnos. Ares el va veure marxar i va córrer al palau d'Hef…

LA MÚSICA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Roma no va aportar massa a la música grega, ja que, tot i que van conquerir els seus territoris, la cultura grega sempre va ser més important. Però Roma va ser important per què adaptava la música grega al seu caràcter. Tots els que feien música eren respectats a tot l'imperi per molt que alguns polítics volien moderar la música deixant-la tocar en determinats moments del dia.
Entre aquests virtuosos, destacaven els grecs com: Terpnos, gran citarista (mestre de Neró,) Poló i Mesomedes de Creta, entre d'altres.
En l'origen de Roma, apareixen elsludions, actors d'origen etrusc que ballaven al ritme de les tibiae, un tipus d'oboè, instrument semblant al aulos grec, de vegades acompanyat de cant vocal.





(Un dels ludions tocant la "tympanum")




Més tard, amb les conquestes romanes, la música s'enriqueix gràcies a les aportacions d'Egipte, Síria i Hispània. Tornen a aparèixer la citaròdia, versos recitats amb cítara, i altres vegades, un virtuós tocava la cít…

ELS DÉUS DE L'OLIMP

Imatge
ELS DÉUS DE L'OLIMP



Berta Pou
Eudald Rojas 4t ESO del Ses Can Record

L'ORIGEN DE ROMA

Imatge
Al cap de poc temps d'haver estat fundada, Roma es va convertir en una gran ciutat i el seu protagonisme ha subsistit fins a l'actualitat. Avui Roma és una destinació turística de primer ordre: cap més ciutat del món ofereix als visitants tantes meravelles monumentals i artístiques. Es podria dir que Roma és un museu. Per totes aquestes raons, Roma és anomenada la Ciutat Eterna. ELS PRIMERS POBLADORS D'ITÀLIA:
La península Itàlica, va rebre diverses onades de pobladors que, per culpa de la persecució i l'empenta constant d'altres pobladors procedents de l'Europa central i oriental o d'Àsia, es veien forçats a deixar el seus assentaments.
Uns pobladors que ocuparen el nord-oest de la Península Itàlica durant el Neolític van ser anomenats lígurs. Cap al I mil·lenni a.C. hi arribarà, des del centre d'Europa, una altra onada migratòria de tribus indoeuropees: els itàlics o italiotes.
Els itàlics s'assentaren al llarg de la Península Itàlica. Parlaven, proba…

AFRODITA, LA DEESSA DE L'AMOR

Imatge
En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη), o en la mitologia romana Venus, és la deessa de la bellesa, la luxúria, el desig i la sexualitat. Normalment, però, és considerada la "deessa de l'amor", cal remarcar que no ho és en el sentit cristià sinó en el sentit d'Eros, és a dir d'atracció física o sexual.
Hi ha dos mites del naixement d'Afrodita:

-Afrodita Urània: Es diu que quan Cronos va tallar els genitals aUrà, unes gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades en va néixer ella. El vent Zèfirla va portar fins a Xipre, on lesHoresla van cuidar. Això la converteix en una deesa molt antiga. -Afrodita Pandemos: Com que sempre apareix jove, versions posteriors la consideren filla deZeusi deDione.
Es creu que Afrodita no va tenir infància ja que en totes les imatges i referències, en el seu naixement apareix adulta i infinitament destijable. A causa de la seva immensa bellesa, Zeus tenia por que Afrodita fos la causa de violència entre els altr…

LLATINISMES TEMPORALS

Imatge
Els següents llatinismes s'utilitzen amb sentit adverbial temporal: Ante meridiem: locució adverbial que significa "abans del migdia". Actualment s'utilitza per indicar les hores que van des de la mitjanit fins a al migdia.  ex. Heu de lliurar el treball demà ante meridiem.
A posteriori: amb posterioritat a l’experiència, basant-se en els fets observats.        ex. A posteriori m'he adonat que el batxillerat no és tan difícil.
A priori: amb anterioritat a l'experiència, sense poder-se basar en els fets. ex. A priori pensava que el          batxillerat em resultaria molt        difícil. Hic et nunc: actualment aquest llatinisme significa “aquí i ara”.  ex. Hauríem de debatre les normes de funcionament de
            l'institut hic et nunc.
In extremis: significa "en l’últim moment".        ex. Van marcar l’últim gol in extremis.
In fraganti: significa "trobar a algú fent una acció d’amagat".      ex. La veïna de dalt va sorprendre els lladres …

El NAIXEMENT DEL MINOTAURE

Imatge
Molts cops s'explica la llegenda del minotaure, en la qual Teseu mata aquest animal mitològic que es trobava tancat en un laberint i aconsegueix escapar mitjançant un fil amb el qual troba la sortida, on l'esperava la seva estimada. El que molts cops no s'explica però és: D'on surt aquest minotaure?
Per entendre-ho bé anirem al principi de tot. Europa, que era filla d'un rei fenici, estava un dia jugant a la platja amb les seves amigues  quan de cop va apareix un majestuós toro, que en realitat era Zeus convertit. Aquest estava enamorat d'Europa així que va aprofitar que ella pugés a la seva espatlla i, quan aquesta ho va fer, se la va emportar a les profunditats del mar. Allà la va prendre, d'aquí van néixer tres fills Minos, Sarpèdon i Radamantis.

Zeus emportant-se  Europa al fons del mar
Al cap d'un temps Zeus va abandonar a Europa però la va casar amb Asterió, que era rei de Creta. Aquest va adoptar els nens i els va criar com si fossin fills seus.  Quan…

ELS AQÜEDUCTES

Imatge
Els aqüeductes (aquaeductus) són una de les obres arquitectòniques i d'enginyera més importants que es conserven de l'antiguitat. Era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies i ponts d'arcs aeris. 
Circuit de l'aigua


Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat. Un aqüeducte comença en un sistema de captació d'aigua. L'aigua passava de forma controlada als canals des d'un depòsit anomenat caput aquae, també conegut com acue. S'utilitzaven tant canals oberts (riui) com canals coberts amb tubs de plom (fistulae) o de ceràmica (tubuli fictiles) que formaves com teules (tègules). En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a …

VENUS, EL SEU NAIXEMENT I LA SEVA VIDA

Imatge
Venus és la deessa de la sexualitat, de la bellesa i de l’amor, el que seria Afrodita pels grecs, i simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Els seus atributs són la petxina i la poma. D’altra banda, els seus animals són el colom i el dofí. Com a plantes té la rosa i la murta. Del seu naixement existeixen dues versions.  La primera llegenda sobre el naixement explica que durant un matí de primavera, una gran petxina va aparèixer a les aigües del mediterrani. Aquesta va xocar contra les costes de Xipre i es va obrir. Al seu interior hi havia Venus, una bonica deessa, que posseïa tots els encants possibles. Un cop va sortir de la petxina va ser portada a l’Olimp. La segona versió explica que Venus va néixer quan Saturn li va tallar en el seu propi pare, Urà, els genitals després de destronar-lo. La sang que va perdre en aquell moment, li va caure sobre el mar i en barrejar-se amb l’escuma va néixer la deessa.

                                                     El…

L'ESPORT A GRÈCIA I ROMA

Imatge
L’esport actual deu molt a les excavacions fetes i que van trobar restes del S.XIX a Olimpia, Delfos i Delos que confirmaven que els grecs practicaven l’esport i que demostraven que aquests esports s’havien extingit. Aquest passat esportiu ha quedat oblidat però en realitat és l’arrel de l’esport actual. Aquí es reflecteixen algunes imatges del que era l’esport a l’Antiga Grècia:  Els déus i els herois eren el model de l’esportista. Un exemple és Aquil·les, heroi de Troia, a qui l'Oracle diu:  "si vas a la guerra, vas a la lluita i moriràs i si et quedes a casa tindràs una vida llarga i infeliç". I Aquil·les tria lluitar i morir. L’atleta clàssic competia sempre despullat. Amb la suor de la pràctica esportiva se la treia de la pell amb l’estrígil, una eina de bronze.


Les grans competicions:
El premi d’aquestes competicions solia ser una corona de llorer i una quantitat bastant elevada d’àmfores amb el nom del guanyador de la competició.
El ludi circenses:
Els Romans fan tra…

EL RAPTE D'EUROPA

Imatge
A la càlida ciutat de Tir regnava Agenor, un rei casat amb una ninfa amb la qual tenia cinc fills i una única filla, Europa. Europa tenia el rostre més delicat que es pot imaginar, un somriure lluminós i una mirada molt dolça i suau. El seu pare sabia que una dona com ella, podria tornar bojos d’amor els homes i, per això, no deixava que sortís sola, només acompanyada dels seus germans o de les seves amigues. Així doncs, ningú, a part dels déus, podia veure-la. Zeus va quedar fascinat per la seva bellesa i es va acabar obsessionant amb ella.
Un dia, mentre Europa passejava vora la platja, collint flors, va veure un brau molt bonic, fort i de pelatge blanc i va decidir acostar-s'hi, encara que les seves amigues li van dir que no ho fes. El va acariciar i, seduïda per ell, va pujar-hi al damunt i, de cop i volta, el brau va sortir volant amb ella a sobre.
El brau es va endur Europa a l'illa de Creta i allà li va revelar la seva vertadera identitat. Resulta que el brau era Zeus, qu…

EL LLATÍ DELS ANYS 50

Imatge
Als anys 50 l’escola encara era dividida en sexes; trobàvem els Hermanos o escola per nois i les monges o l'escola de noies. En totes elles s'aprenien unes matèries comunes tan per nois i noies que eren bàsicament les llengües i la gimnàsia (encara que els nois tractaven més temes de força i resistència i les noies tractaven temes de flexibilitat i resistència).  En els "Hermanos" o escoles de nois, i a les "Monges" o escoles de noies ensenyaven a cosir i a ser dones de casa.
L'escola tant de nois com de noies s’estucturava en dos nivells:
El primer nivell (dels 8-12 anys) que era de caràcter instrumental, i estava destinada a proporcionar a l'alumne el coneixament de la llengua escollida, ja fós de forma oral o escrita. Tenia una durada de 5 anys dels quals estaven dividits alhora en 2 cicles: L'elemental (coneixament bàsic de la llengua), la seva durada era 3 anys; i El superior (començaven a aprofundir en aquesta llengua) i duraven 2 anys.
El seg…