Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2020

PLATÓ: LA TEORIA DE LES IDEES

Imatge
Plató (427 a.C. - 347 a.C.), va ser un filòsof grec d'una gran influència a l'Antiga Grècia. Aquest doncs, va ser deixeble de Cràtil i Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.  Cap de Plató, una còpia del cap original, que es trobava a l'Acadèmia.

Una teoria de Plató a destacar, és la Teoria de les idees:


La Teoria de les idees o de les formes és el nucli del pensament del filòsof, ja que tot el que creu i pensa gira al voltant d'ella. És la resposta que Plató dona a la pregunta de l'existència dels objectes, la solució de les oposicions entre el canvi i la permanència (Heràclit-Parmènides), el relativisme i l'absolutisme (Sofistes-Sòcrates) i entre el materialisme i l'espiritualisme (Escola de Milet-Pitagòrics).
Aquesta teoria afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, universals i independents del món físic (món material). Aquestes entitats són, doncs, les idees, que provenen del món intel·ligible. Els objectes individuals nomé…

LES CÀRITES

Imatge
Les Càrites, també conegudes com les tres Gràcies eren les deesses de la bellesa, l'encant, la natura... i molts més. Solien vestir amb una túnica, tot i que normalment se les representada totalment nues.  Aquestes eren les filles de Zeus i la nimfa Eurínome. No eren les úniques filles, però si que eren les més importants de totes, conegudes per la seva bellesa i els seus poders màgics. Es deien Aglaia o Aglaya, Eufrosine i Talia.  A part de ser molt belles, també omplien d'alegria l'entorn en el que estaven, regalaven dons artístics als mortals, saviesa... I per aquest motiu eren tant apreciades per tothom.  Una característica que crida molt l'atenció de les tres Gràcies és que sempre se les representa juntes, mai per separat. 
"Les tres Gràcies", de Van Loo
Cada una de les Càrites tenia una característica diferent, tot i que no es pot afirmar, però sí que es pot dir que eren la jovialitat, el bon gust o l'esplendor, entre d'altres.  Es deia que quan una d…

LA RELIGIÓ A ROMA

Imatge
La religió a roma en aquells temps era politeista (que es creia en diferents déus), al igual que la antiga ciutat de Grècia. Els romans es van deixar influenciar molt per les creences gregues, això va ser a causa de la conquesta d'aquests a la península dels Balcans. Però tot i que la creença romana fos molt influenciada per la grega, es molt diferent l'una de l'altre, i no com tots deien que era una còpia de la grega. 
Els olímpics, Rafael 
Una de les construccions més típiques de l'antiga roma, eren els santuaris que es construïen a les cases, i des d'aquests es renda el culte als déus que protegien les llars ha ha tota la família. Però per rendir culte als déus en públic també hi havia un temple a cada província de Roma, tot i que aquests rituals sempre estaven controlats pels governants romans, ja que prohibien un culte d'una religió diferent.  

I per aquest motiu molts seguidors del cristianisme, van ser perseguits, i molts assassinats per l'imperi Romà. …

LA DIETA GREGA

Imatge
L'alimentació dels grecs era generalment sana i estava composta generalment per cereals. Mentre que la gent pobra i la rica tenien dietes completament diferents. Els pobres menjaven farinetes d'ordi, plantes salvatges o també d'altres com l'ortiga o la malva i ocells. Generalment menjaven poca carn o peix. En canvi el rics gaudien de molta carn o peix i dels aliments exquisits que els cuiners els preparaven. La cocció dels plats era igual que la d'avui en dia; els aliments els bullien, els rostien o els fregien fent servir d'oli d'oliva i també feien servir salses. El gust i l'olor dels aliments era exòtic empleant moltes espècies als aliments, ja que el fet de fer-ho, indicava poder econòmic perquè aquestes espècies s'havien d'importar dels països estrangers. Aquest també és un fet que ha influït en el menjar modern del territori grec.
En aquella època, els cuiners eren famosos coneguts per la seva especialitat a tot arreu i a més tenien un alt …

PERSEU I LA MEDUSA

Imatge
Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran Déu Zeus. El pare de Dànae, el rei Acrisi, va saber per un oracle que el seu nét algun dia el mataria, i terroritzat va capturar a la seva filla i va expulsar a tots els seus pretendents. Però Zeus era un Déu, i volia de qualsevol manera tenir a la seva filla. Va entrar a la presó on es trobava Dànae, disfressat de pluja d'or. Com a resultat de la seva unió, van tenir a Perseu.  Quan el rei Acrisi va descobrir que malgrat totes les precaucions que va fer la seva filla té un fill, és a dir: té un nét. Va posara Dànae i el seu fill en un bagul de fusta i el va llençar al mar, suposant així que s'ofegarien i no podrien viure. Però Zeus va enviar vents suaus per tal que aquests poguessin arrossegar  la mare i el fill fins a arribar a una illa, on el primer que van trobar va ser un peixater. 

El rei que governava l'illa els va rebre, i els va donar un lloc de refugi. Perseu va créixer, i es va fer fort i valent... Fins que …

CIRCE OFERINT LA COPA A ODISSEU

Imatge
Títol: Circe oferint la copa a Odisseu (títol original: Circe offering the cup to Odysseus) Autor: John William Waterhouse Cronologia: 1891 Tècnica: Oli sobre llenç Estil: Prerrafaelista Ubicació: Oldham Art Gallery, Oldham (Anglaterra)
Circe oferint la copa a Ulisses, John William Waterhouse Biografia de l'autor John William Waterhouse va ser un pintor prerafaelita que va néixer a Roma el 1849 i va morir a Londres el 1917. Tot i que la temàtica de les seves obres va canviar bastant depenent de l'època en què es trobava, Waterhouse gairebé sempre va utilitzar el mateix estil pictòric. 
Temàtica Circe era una deessa i bruixa que vivia a l'illa de Eea. Era filla del tità del sol Helios, i de Perseis, i germana d'Eetes i Pasífae. Era famosa per utilitzar les seves pocions i encanteris en contra dels seus enemics els quals convertia en animals. En l'Odissea, s'explica com Ulisses va arribar a l'illa d'Eea. Va manar desembarcar a la meitat de la tripulació i l'alt…

LES HORES

Imatge
Existeixen diverses llegendes respecte a les Hores (Horae, en llatí), algunes de les quals són contradictòries. Se les considera filles de Zeus i de Temis, la deessa de la Justícia divina. La seva funció era personificar tres estacions de l'any, tot i que més endavant passaren a exercir aquest mateix paper però en relació amb les hores del dia. Existeixen doncs, versions que afirmen que també representaven les diferents temperatures.
Les Hores en el seu conjunt desenvolupaven labors menors relacionades en certa manera amb la fecunditat i la fertilitat, però també varen tenir altres funcions com enganxar els cavalls al carro del Sol, criar a Hera quan era una nena, acompanyar a Afrodita quan va aparèixer al mar, passejar en el seguici de Dionís, Pan o Persèfone i, sobretot, dissipar o reunir els núvols situats a l'Olimp i custodiar la seva entrada. 



Les Hores eren tres: Irene, la pau; Diké, la justícia; i Eunomia, l'ordre. Tot i així, els atenesos les anomenaren, en un primer…

LA DEESSA TEMIS

Imatge
Themis o Temis era una titànide filla de Gea (la terra) i Urà (el cel), i era coneguda per ser la deessa de la justícia. El nom ''Temis'' significa ''llei de la naturalesa'' i tal com el seu nom indica, també era la que posava ordre a les coses i la que establia les lleis de tot, portant així als homes cap el bon camí. S'encarregava sobretot de posar ordre als llaços familiars i matrimonials d'home i dona. Se la representa sovint portant un vestit llarg blanc. També porta una balança a la mà dreta, la qual fa referència a la justícia i una espasa a l'altre mà, que tenia un significat de repressió pel culpable, és a dir, de castigar el culpable. Finalment també anava amb els ulls tapats, que representava el fet que els judicis fossin equilibrats i sempre tractant des de la veritat. No només posava ordre a la terra, la seva funció també incloïa la serenitat a l'Olimp.

Estàtua de Temis
Era mare de les hores (Dike i Irene), de les Moires i de …

HIDRA

Imatge
La Hidra és una llegendària serp de tres, cinc, set, nou o cent caps, depenent de la versió, habitava en el llac de Lerna, a prop d'Argos, el qual estava enverinat per culpa del mal alè, que també podia assecar pous i rierols. Els caps de Hidra tenien forma humana i cada cop que en tallaves un, n'apareixien dos i per això es creia que era impossible matar-la. Era descendent del Tifó i de la nimfa Equidna, qui era meitat humana meitat serp, i protegia una de les entrades d'Hades a l'Inframón. 


Hèracles lluita contra Hidra, Francisco de Zurbarán, 1634
La serp fou criada per Hera a la ombra d'un plataner i aquesta li va infondre tot l'odi que li tenia a Hèracles. A aquest se li va encarregar que la matés en el segon dels dotze treballs que havia de realitzar, i amb l'ajuda d'Atena va descobrir on s'amagava la bèstia. Al arribar al pantà, Hèracles es va cobrir la boca i nas amb un drap per evitar respirar l'alè emmetzinat de Hidra. Ell començà a llenç…

L'AU FÈNIX

Imatge
L'au fènix o phoenicoperus que significa "carmesí" o "porpra", com el coneixien els grecs, era un enorme ocell de plomatge vermell i taronja com el foc. Segons explica la  mitologia,  és capaç de renéixer de les seves cendres. Aquest ocell simbolitzava varies coses: la mort, la resurrecció, la delicadesa, la immortalitat i el Sol. L'au és procedent d'Etiòpia. A Egipte  se l'anomenava Bennu i se'l relacionava amb les crescudes del riu Nil i també amb  el culte al Sol, ja  que els egipcis adoraven el Sol.
Els grecs el van anomenar el Fènix , però també se'l pot relacionar  amb el  Thunderbird americà, que era un símbol de poder i força que protegia als humans dels  éssers malignes. Segons alguns mites, vivia en una regió que comprenia la zona de l'Orient Mitjà i l'Índia, arribant fins a Egipte, al nord d'Àfrica.

Segons algunes històries l'au fènix renaixia cada 500 anys, i com que l'ocell ja sabia que es moriria aleshores es cons…

EL BASILISC

Imatge
En la mitologia grega el basilisc era una mena de serp, segons Plini i més autors, que tenia cap de gallina. Era una de les criatures més temudes ja que podia matar a qualsevol que el mirés degut al potent verí que tenia. També comptava amb un alè que podia destruir tota la botànica que tenia a prop seu.  El basilisc sempre ha mantingut característiques reptilianes, excepte pel cap, i per això era conegut com "El rei de les serps". 

En el segle VII a. C, es creia que el basilisc naixia d'un ou de gallina cuidat per una granota, just el contrari que la Cocatriz. Segons Plini, la criatura no mesurava més de 20 dits de longitud i es deia que la seva cresta tenia forma de corona. Vivia al desert que ell mateix es creava a base de destruir roques i cremar la vegetació. Com ja he mencionat abans, la característica més destacable del basilisc és la capacitat de matar amb la mirada, tot hi que si el veies a través d'un mirall o qualsevol altre objecte reflectant et quedaves pe…

LA LLEGENDA DE PEGÀS

Imatge
Pegàs es un cavall alat. El seu nom prové de la paraula grega Πήγασος i era d'un preciós color blanc. És el fill de Posidó (déu del mar) i de Medusa (Gorgona).  Es diu que va néixer a les fonts del mar i per aquest motiu va rebre aquest nom. Tot i que hi han varies versions sobre el seu naixement, però la més famosa es la que diu que va néixer a la Terra, va ser fecundat per la sang que va vessar la seva mare Medusa, quan aquesta va ser executada per Perseu. 
Un dels trets importants d'aquest increïble ser fantàstic es que podia volar i fer brollar l'aigua per tot arreu per on trepitjava. Però sobretot era un animal totalment indomable, ja que s'havia intentat durant molt temps capturar-lo.  
Atenea y Pegaso, Theodor van Thulden
Bel·lerofont i Pegàs:
Bel·lerofont (un heroi de la mitologia grega) es va esforçar molt per aconseguir domar a Pegàs, així que la deessa Atena li va donar una brida d'or per aconseguir domar-lo. Aquest va aconseguir domar-lo i en poc temps es va…

OBRES D'ART RELACIONADES AMB SATURN

Imatge
Com tots sabem, Saturn (també anomenat Cronos) és el déu de l'agricultura relacionat amb el temps i les estacions. També fou el rei dels titans. És un important personatge en la mitologia grecoromana, i per això, no es sorpresa que fos representat en moltes obres de diferents pintors. Avui us parlaré de les pintures més conegudes sobre Saturn. 
CASTRACIÓ D'URÀ, Giorgo Vasari (s. XVI)
CASTRACIÓ D'URÀ, Giorgo Vasari (s. XVI)

En aquest quadre Giorgo Vasari mostra el moment en què Saturn, amb la dalla a les mans, castra al seu pare Urà per alliberar els seus germans de l'empresonament al qual el seu pare els tenia sotmesos en la panxa de Gea. Urà va engendrar als Titans en la Mare Terra, o sigui Gea, després d'haver abandonat els seus fills rebels, cíclops i hecatonquirs, al Tàrtar. En venjança, Gea va convèncer als Titans per atacar al seu pare i així ho van fer liderats per Saturn i la seva dalla, el més jove dels set. Van aprofitar que Urà dormia per atacar-lo, Saturn …

MITE DE PROMETEU I EL FOC

Imatge
Prometeu era un tità, era fill de Jàpet i la nimfa marina Climene. Juntament amb el seu germà Epimeteu, haurien que crear tant a la humanitat com als animals, i donar-li'n tot allò que necessitessin per sobreviure.  Epimeteu va començar amb els animals. Els va donar varis trets com: el valor, la força, la rapidesa, caminar a quatre potes i pel per sobreviure.  Prometeu, en canvi, va dotar els éssers humans d'una manera molt més noble i la capacitat de caminar amb dues cames. Però sobretot els va donar la capacitat de fer foc, obtinguda d'una guspira del carruatge del sol. 
Però aquest que sempre feia enfadar a Zeus, el déu del cel un dia molt enfadat va decidir treure'ls-hi el foc als humans, ja que Prometeu era qui els cuidava i protegia. Aquest, un dia va decidir entrar a l'Olimp i robar foc al grandiós déu del foc.  Prometeu porta el foc a la humanitat,  Heinrich Friedrich, 1817
Però Zeus se'n va adonar del que havia fet Prometeu, així que va decidir lligar-lo a d…

L'ESCLAVITUD A GRÈCIA

Imatge
El sistema de tractar persones normals i corrents com una propietat  podent vendre-les i comprar-les ve donat des de fa molt temps. A l'època grega (i fins i tot més endavant) era un factor comú que totes o la gran majoria de civilitzacions d'aquest tipus tenien.
A Atenes ocupaven una tercera part de la població. S'estima que hi havia entre 60.000 i 150.000 esclaus de 450.000 habitants que tenia Atenes.
A causa del seu preu elevat, només se'ls podien permetre les famílies més riques. Les condicions dels esclaus eren terriblement pobres. Els grecs no els consideraven ciutadans, i per ells eren d'alguna manera animals, es podien vendre i comprar cap mena de problema i fins i tot, si volien, els podien arribar a colpejar o matar, però no ho solien fer, ja que l'amo a la fi i al cap hi sortia perdent. Alguns esclaus d'algunes zones de Grècia, quan eren massa maltractats fugien a un refugi on l'esclau estaria protegit pel déus i aquests farien obligar a l'…

LA INFLUÈNCIA DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA A L'ACTUALITAT

Imatge
La cultura romana ha tingut un gran pes en molts fets històrics, ja que va ser un imperi que va arribar a governar el món, i com era d'esperar, ens va deixar memòries que encara ara podem veure a través de les restes de les seves arquitectures, dels quadres i escultures posteriors del renaixement i barroc, dels escrits literaris que ens van deixar meravellosos autors, o fins i tot en temes més evidents com la nomenclatura dels dies de la setmana (dimarts (Mart), dijous (Júpiter)), o les semblances del nostre idioma provinent del llatí...
Uns exemples obvis de la influència d'aquesta en l'actualitat, són els següents: Els signes del zodíac tenen noms mitològics com per exemple: Taure (correspon al mite del rapte d'Europa), Càncer ( el cranc que Hera va enviar a Hidra per vèncer a Heracles) o Capricorn ( en honor a Amaltea) i així amb cadascun dels signes... Sota cada signe, es troba un interessant mite. Els planetes també tenen noms mitològics romans (i grecs): Mercuri (H…