EL RAPTE D'EUROPA

Europa, segons la mitologia grega, va ser una gran princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. Algunes històries expliquen, també, que podia haver estat filla de Fèlix.

Europa i el brau, de Gustave Moreau

Segons la llegenda, Zeus es va enamorar d'Europa quan jugava amb les seves companyes i amigues a la platja d'on el seu pare regnava. Quan Zeus va veure aquella bellesa, va témer de que pogués ser rebutjat. Segur amb el que feia, es va transformar en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Havent fet aquesta transformació, va rendir-se als peus de la preciosa donzella.

Al principi, la jove princesa es va espantar, però mica en mica va anar agafant confiança en l'animal. Primer de tot, va optar per acariciar el ventre d'aquell meravellós ésser i per últim, va decidir pujar-li a les espatlles. Ja que Zeus esperava aquesta reacció d'Europa, immediatament es va aixecar i va marxar cap al mar.

El rapte d'Europa, de Ticià

Europa cridava i s'agafava amb força a les banyes, però Zeus no es va parar; va entrar salvatjament a les onades i es va allunyar de la terra, fins arribar a Creta. Els germans i la mare d'Europa van sortir en buscant-la desesperadament, però no la van trobar.

Es van dirigir concretament a Gortina (Creta), on es van casar al costat d'una font i uns plàtans beneïts per haver presenciat l'acte diví d'amor. Aquests arbres mai més van perdre les seves fulles. D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, Sarpèdon i Radamantis.

 

Zeus, però, no podia quedar-se amb la bellesa d'Europa, raó per la qual la recompensa amb tres regals. El primer és Taló l'autònom, que era de bronze i cuidava les costes de creta contra les embarcacions estrangeres. L'altre va ser un gos que mai fallava en la caça i sempre aconseguia atrapar les seves preses. Per últim, li va entregar una sorprenent javelina que sempre encertava al blanc triat.

Adicionalment, i per compensar-la per complet, Zeus va aconseguir que Europa es casés amb Asterió. Ja que ell no tenia fills, va decidir adoptar als de Zeus.

Quan Europa va morir, se li van permetre els honors divins i el brau que en que Zeus l'havia estimat va ser convertit en una constel·lació i fins i tot als signes del zodíac.

Laia Fernández

4t B

FÍSTULA

Alguna vegada, tots haureu sentit parlar sobre una fístula no? A partir d'aquesta entrada, m'he proposat descobrir el significat d'aquesta paraula i la seva relació amb la nostra matèria.

Actualment, "fístula" significa un problema en dermatologia:







Però en llatí rep un significat diferent, segons el diccionari Català, Valencià, Balear:

"FÍSTULA (o fístola). f.

|| 1. ant. Càsiafístula. Carga de cassa fistola, Leuda Coll. 1249. Cuy erba que és dita fistola, Nudr. ocells 20.

|| 2. patol. Canal anormal format per una úlcera o cavitat estreta en la pell o en les membranes mucoses; cast. fístula. Ha en lo coll gran mal, ço és, una fístula, doc. a. 1388 (Sanpere, «Dames d'Aragó», 145, ap. Aguiló Dicc.). Exida que's fa el lagremar major e can se creba gita humiditat semblant de clara d'ou, e can molt atura torna fístola, Alcoatí 45 vo. Lo suc del gram e'ls huyls posat ab cotó la nafra e la fístula sana dels angles dels huylls en IX dies, Tres. Pobr. 21. Perforació qui's fa per art és generativa de fístules, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1.

    Fon.: fístulə (Barc., Palma); fístula (Val.).
    Etim.: pres del llatí fistŭla, mat. sign. (pròpiament ‘flauta’, ‘tub’)."



Heu tingut mai alguna fístula o sabeu d'algú que n'hagi tingut? (es diu el pecat però no el pecador)!
Espero que no en tingueu mai cap!  

Intenteu buscar més etimologies del llatí, en aquest cas de malalties.

Carla Solà
1r Batx

INFIDELITATS DE ZEUS (III): EUROPA

Avui toca...

EUROPA

Segons la llegenda, Europa era una mortal fenícia, filla dels reis de Tir. La jove posseïa una bellesa tant pura que molts cops era motiu de disputa entre els pretendents.

Europa.

Un dia Europa estava admirant els toros que tenia el seu pare, i se li acostà un de gran, robust i de pelatge blanc. Europa es va espantar, però poc a poc el va anar acaronant i, en veure que es deixava, va pujar al damunt. De sobte, el toro va començar a córrer i va saltar des del penya-segat més proper fins al mar, emportant-se la jove. El toro va anar fins l'illa de Creta i allà va adoptar la seva forma original: era Zeus que, per evitar que el rebutgés igual que havia fet amb tots els altres pretendents, se la va emportar lluny per seduir-la.

El rapte d'Europa, de Tizià, cap al 1560

Zeus i Europa van mantenir relacions sota un arbre plataner, el qual encara existeix. Es diu que les seves fulles sempre es mantenen verdes perquè Zeus i Europa hi van ser a sota.

De les relacions entre Zeus i Europa en van néixer tres fills: Sarpidó, Radamant i el més important, Minos, el qual més tard va ser rei de Creta i va derrotar al temut Minotaure.

Zeus, abans de tornar a l'Olimp, li va fer tres regals molt valuosos:

• Un autòmat que tenia el nom de Talo, que li serviria per vigilar la costa de l'illa.
• Un gos que era sempre precís amb els seus objectius de cacera.
• Una javelina que mai fallava, sempre donava on volies.

Europa i el toro, de Moureau

Explica la llegenda que, mentrestant, el pare d'Europa, desesperat, va caminar i caminar per tots els camins cridant la seva filla:
- Europa! Europa! Euroooopaaaaa!!!!
Sense trobar mai resposta. Els habitants dels llocs per on anava passant van acabar dient així al continent.

Nàdia Alsinet
1r Batx

MOSAIC ROMÀ

A mesura que els romans van anar conquerint territoris grecs, es van anar trobant amb una forma d'art que a la llarga es van fer seva. Es tractava dels mosaics. En ells hi havia imatges, sanefes o escrits mitjançant tot de petites tessel·les (conjunt de marbre, vidre i terra cuita). És per això que els romans van anomenar els mosaics opus tessellatum.


En un principi, a l'Antiga Roma els mosaics només es van fer servir per decorar sostres i parets. Amb el temps es va anar implantant aquest art també als sòls. Primer es tenia por de que al trepitjar-los es trenquessin o no oferissin prou resistència. Però ràpidament se'n van adonar de que no hi havia cap mena de risc. Pels romans tenir un terra amb mosaics era tenir un terra luxós. Fent una vulgar similitud amb els nostres dies podríem dir que per als romans tenir mosaics al terra era com tenir una gran catifa vermella.

Fotos de mosaics d'Empúries

Tipus de mosaics:

• Opus vermiculatum: Aquest tipus de mosaics eren els més precisos. L'artista dibuixava amb força facilitat ja que s'utilitzaven tessel·les molt petites. Per tant era molt més fàcil fer amb precisió una sanefa, un escrit o una imatge.

• Opus musivum: Terme que definia únicament als mosaics fets sobre parets o murs.

• Opus sectile: Tipus de mosaic amb pedres més desiguals i grans. Per tant podia haver-hi tessel·les d'un tamany petit o gran. El resultat era menys precís que els opus vermiculatum. Aquest tipus de mosaic va ser el que més es va fer servir a l'època romana.

• Opus signinum: A partir d'una barreja de calç i pols de teula i el resultat era una mena de ciment rogenc. Amb aquest s'omplien terres i parets i després si incrustaven petites parts de tessel·les per fer les sanefes. És a dir que al contrari dels tres estils anteriors, aquest tenia un fons uniforme i només hi havia tessel·les per decorar. Aquest estil no era un mosaic complet com els altres.

De les quatre imatges següents, sabríeu dir de quin tipus de mosaics són?

1 2

3 4

 Voleu fer un mosaic romà en línia? cliqueu aquí.

Joan Giralt

4t ESO

ROSES

Roses. Les roses poden significar moltes coses; passió, amistat, bellesa, poder...

Segurament, a tots se'ns acudeixen nous significats. Els grecs i els romans van ser els primers a imaginar-se d'on podrien sorgir aquestes perfectes flors.

Hi ha diverses versions:

1) Es creu que va ser Cibeles qui les va crear, en venjança contra Afrodita, perquè tingués un competidor per la seva bellesa.

La font de la Cibeles, a Madrid.

2) Una altra versió diu que quan Venus va néixer una rosa blanca va aparèixer a la seva panxa. Des d'aquell moment es diu que va dur la rosa com a decoració. Un dia, Dionís va, sense voler, tirar-li una mica de vi, i diuen que així és com va quedar de color vermell.

El naixement de Venus, de Botticelli

3) També es diu que un cop Adonis va ser atacat per un porc senglar, així que Afrodita va córrer a ajudar-lo i va ser aleshores quan, tallant-se amb unes branques, de la sang que va caure al terra en van sorgir les roses.

La Venus de la dreta és un quadre de Bouguerau de 1879, el naixement de Venus.

4) L'última versió diu que Dionís es trobava perseguint a una Nimfa quan aquesta es va quedar enganxada amb un arbust. El déu, al arribar a ella va fer-la posar vermella, i li va agradar tan la visió que va tocar l'arbust amb la seva vara i el va convertir en roses.

Dionís

Anahí Domínguez
2 batx

LA FONTANA DI TREVI

Tots, ja sigui per una pel·lícula o perquè ha anat a Roma, coneixeu la Fontana di Trevi.

Però el que segurament no sabíeu és que prové de l'època romana.

Perquè us feu una idea de la seva magnitud

La font està situada en l'encreuament de tres carrers, marcant el punt final de l'aqüeducte Aqua Virgo, un dels aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat. Amb la suposada ajuda d'una verge, els tècnics romans van trobar una font d'aigua pura a 22 km de la ciutat. L'aigua d'aquest aqüeducte anava directament als banys d'Agripa i va ser utilitzada durant més de 400 anys. Tots els aqüeductes van quedar destrossats per l'entrada dels gods a la ciutat.



Al segle XV, durant el Renaixement, el papa Nicolau V va acabar de reparar l'aqüeducte Aqua Virgo i va manar a Lleó Battista Alberti que fes una pila decorativa. Però al segle XVII, el papa Urbano VIII pensava que la font no era el suficientment dramàtica, va demanar a Bernini que la renovés, però el projecte va quedar abandonat quan el papa va morir. Al segle XVIII, en plena època Barroca, van fer un concurs per decorar la font i Nicola Salvi, encara que havia perdut, li van encarregar la feina. Les obres van començar al 1732 i van acabar al 1762.



La font té uns 20 m d'amplada i 26 m d'alçada. En el nínxol central ens trobem a Neptú, déu del mar, creada per Pietri Bracci. Aquesta figura es troba a sobre d'un carro en forma de petxina que és tirat per cavalls marins i està envoltat del tritons i petxines. Al costat de Neptú, tenim a l'Abundància i a la Salut, realitzades per Filippo Valle. Els relleus superiors representen a Agripa aprovant la construcció de l'Aqua Virgo i la llegenda del seu origen.

Aquí us deixo una de les escenes més famoses de la pel·lícula "La Dolce Vita", de Fellini. A veure si trobeu la font!





Segons diuen, si vols tornar a Roma has de tirar una moneda d'esquena a la font i amb la mà dreta passant per sobre de l'ombro. Vosaltres tiraríeu la moneda per tornar a Roma?

Aina Gràcia
2n Batx

NIS I EURÍAL

L'Eneida és una obra escrita per Virgili. Al llibre IX, se'ns apareix la història de dos companys de Enees, Euríal i Nis.

I aquesta ha esdevingut un dels meus mites preferits.

Permeteu-me que us l'expliqui:

Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn (líder dels llatins) que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se.

Convençuts de la victòria, els soldats de Turn es van emborratxar i es van quedar adormits. Euríal i Nis, van decidir que aprofitarien el moment per escapar-se i cercar a Enees per dir-li el que havia passat. Així que van sortir de l'amagatall i van passar entre els cossos dels adormits.

Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d'un bon nombre d'homes. De cop, s'adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.

Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se.



Mentre corren junts, Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l'han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.
És aleshores que Nis s'adona que s'ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l'arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l'amenaça; serà ell el que pagui per l'assassinat de Nis, amb la seva mort.

Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.

Euríal i Nis, estàtua del Lovre de Jean-Baptiste Roman (1827)

Anahí Domínguez
2n batx