1 de març del 2024

ZEUS I CALISTO

En la mitologia grega, Calisto era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva destresa en la caça i la seva exquisida bellesa. Zeus, el poderós rei dels déus, al veure-la es va quedar captivat per la seva bellesa i va decidir intentar seduir-la. Per apropar-se a ella, Zeus va prendre la forma d'Àrtemis (o segons algunes versions, es va disfressar de la mateixa deessa), i es va presentar davant de Calisto mentre ella caçava al bosc.

Enganyada per l'aparença d'Àrtemis, Calisto va confiar en ella i va permetre que s'apropés. Zeus al veure l'oportunitat va aprofitar-la i va començar a seduir-la. Com a resultat de la seva unió, Calisto va quedar embarassada i va donar llum a un fill, el qual el van anomenar Arcàs.

La notícia de la relació de Zeus i Calisto va arribar a oïdes d'Hera, l'esposa gelosa de Zeus, qui es va enfurismar per la infidelitat del seu marit. Hera va decidir venjar-se de Calisto i va transformar-la en una óssa. Com a óssa, va ser desterrada al bosc, on va viure en solitud i desesperació, incapaç de comunicar-se amb els altres ésser humans. 

Anys més tard, quan Arcàs era un jove caçador, es va trobar amb la óssa de Calisto al bosc. Sense saber que es tractava de la seva pròpia mare, Arcàs es va preparar per matar-la. Però just en aquest precís instant, va aparèixer Zeus per evitar la tragèdia. Per protegir a Calisto va decidir transformar a Arcàs en un altre ós, i tots dos, es van convertir en constel·lacions en el cel: Calisto en l'Óssa Major i Arcàs en l'Óssa Menor.

Aquest mite no només explora temes d'amor, traïció i venjança, sinó que també explica l'origen de les constel·lacions en el cel nocturn segons la mitologia grega. La història de Zeus i Calisto és un exemple més de les intrigues i complicacions que caracteritzen els déus de l'Olimp i les seves relacions amb els mortals en la mitologia grega.

Us adjunto un vídeo on s'explica el mite:


Zeus i Calisto, de François Boucher (1744)

Paula Soldado

1r Batx

29 de febrer del 2024

COM S’ENTRETENIA LA GENT A L’ANTIGA GRÈCIA I ROMA?

Estimats lectors, altra vegada som aquí, al nostre blog. Aquesta setmana, l’institut Manuel Blancafort ha estat de vacances, i a part de descansar també he estat pensant i reflexionant sobre la mà de coses que tenim per distreure’ns, l’as tan llarg que tenim per entretenir-nos. Molt d’aquest il·limitat entreteniment prové de la tecnologia tan avançada que tenim avui en dia. Que afortunats que som! 

És per això, que com bé heu vist al títol avui vinc a comparar els diferents entreteniments que tenien Roma i Grècia a l’antiguitat, i de vegades contrastar-los amb els nostres! Us sorprendríeu de les similituds. Així doncs, una vegada introduït el tema, endavant! 

ENTRETENIMENT A L’ANTIGA GRÈCIA 

1. Jocs olímpics: Un dels esdeveniments esportius més importants. Incloïen curses, lluita, i altres proves d’habilitat física. Que avui en dia encara són vigents cada quatre anys. 

El discòbol Mirón S.V a.C, representa el llançament del disc 

2. Teatre: Les obres dramàtiques es representaven als teatres. Els dramaturgs com Sòfocles, Eurípides i Aristòfenes van ser influents. En temps actuals també continuen existint, però es pot veure com el públic que assisteixen a aquestes obres de teatre és adult. Anar al teatre és una activitat molt entretinguda que jo he tingut el plaer de gaudir-la múltiples vegades. La recomano molt! 

3. Filosofia i debat: Les discussions filosòfiques i els debats en àgora (places públiques) eren formes d’entreteniment intel·lectual. Malauradament, així ja no existeix, les noves generacions estan més pendents dels conflictes entre influencers, que els que hi ha a la vida quotidiana, que són els que ens afecten més. 

ENTRETENIMENT A L’ANTIGA ROMA

1. Jocs de L’Àrea: Inclouen espectacles amb lluites de gladiadors, curses de carros i representacions d’animals salvatges.  Ara els espectacles de gladiadors, s’han convertit a anar a veure el futbol a l’estadi. 

2. Teatre: roma va heretar l’estim teatral grec, i es van fer adaptacions de les obres gregues, Els autors com Plaute i Terenci van destacar. 

3. Circ romà: Un lloc d’espectacles amb capacitat per a milers de persones on es realitzaven curses de carros i altres espectacles. 

4. Bàsquet i Daus: Jocs de taula com el bàsquet i els daus també eren populars. També es jugava al “harpastum” una mena d’antic joc de pilota. 

5. Banys termals: Anar als banys públics era una activitat social i d’oci. A més del bany es podien dur a terme exercicis i altres activitats. 

Aquestes formes d’entreteniment reflecteixen els valors i les prioritats de cada societat, oferint una visió interessant de com les civilitzacions antigues vivien diversió i entreteniment de les seves vides quotidianes. 

Mercè Vila Valentí 

1r Batx

28 de febrer del 2024

LA HISTÒRIA DE PLATÓ

QUI ERA PLATÓ?

Plató, va ser una figura central en la filosofia grega del segle V aC, avui en dia és molt conegut, per això emergeix com un pensador fonamental en la tradició occidental. Va ser deixeble de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. Va contribuir en temes diversos com l'ètica, la política, la metafísica i l'epistemologia.

A través dels seus diàlegs, Plató explica la seva visió de la realitat i la veritat.

   Cap de Plató - Gliptoteca de Munic

PLANTEJAMENTS D'ARISTÒTIL

- A La República planteja la idea de la societat ideal, que la lideren filòsofs reis, que gràcies a tot el que saben, garanteixen la saviesa i la virtut.

- Una altra teoria que té és la de les Formes o Idees, la qual argumenta que "les coses tangibles són meres imitacions imperfectes de les essències abstractes, que constitueixen la veritable realitat".

- La "Al·legoria de la Cova", és una metàfora potent, destaca la relació entre la percepció i el coneixement.

    Al·legoria de la Cova - teoria de Plató

Aquesta teoria consisteix en la percepció i el coneixement. A través d'aquesta imatge, Plató expressa que el món percebut pels sentits és una ombra de la realitat autèntica, subratllant la seva preocupació per la veritat absoluta.

CURIOSITATS DE PLATÓ

- L'Agraïment a Sòcrates: Gran part del coneixement de Sòcrates prové de Plató, ja que Sòcrates no va deixar cap escriptura pròpia.

- L'Acadèmia de Plató: Després d'estudiar i viatjar amb altres filòsofs, Plató va establir l'Acadèmia a Atenes al voltant del 387 aC, era una escola de filosofia i ciències, considerada com la primera constitució d'educació superior de l'occident. Va existir durant nou-cents anys.

   L'acadèmia d'Atenes - Rafael Sanzio

- Amor Platònic: La frase "amor platònic" deriva del pensament de plató sobre l'amor. En alguns dels seus diàlegs, Plató discuteix la naturalesa de l'amor i la bellesa, destacant una forma d'amor pur i idealitzat que transcendeix l'aspecte físic.

COM ROMAN A L'ACTUALITAT?

Plató perdura avui com a influència clau en la filosofia, educació i política. La seva educació continua inspirant en les institucions educatives, mentre les seves idees sobre justícia, política i veritat encara són en els debats actuals.

La visió de Plató continua oferint una base conceptual per entendre temes fonamentals en àmbits de la metafísica i l'ètica. 

Per tant, moltes de les seves idees continuen ives en temes que ens preocupen i debatem dia a dia.

En conclusió, la influència de Plató transcendeix durant els segles, i ha sigut un representant en la filosofia, la política i la teoria del coneixement. La seva contribució de l'Acadèmia, i la seva profunda exploració de temes filosòfics, fan a Plató una figura imprescindible en el panorama intel·lectual de la humanitat.

Si voleu més informació sobre plató, us deixo aquest vídeo on es resumeix la seva vida perfectament.


Nora Agulló i Font 
4t ESO

27 de febrer del 2024

HIPÒCRATES: L'INICI DE LA MEDICINA CIENTÍFICA

A l'antiguitat sovint es veia la malaltia com un càstig diví, per tant, a la medicina sovint es barrejava amb elements místics i filosòfics. Va ser en Grècia on Hipòcrates, sovint considerat el "Pare de la Medicina", va introduir un enfocament més racional i científic per entendre i tractar les malalties (dictant així que les malalties provenien de causes naturals, no divines.)


Hipòcrates (1867-1936)

Hipòcrates va néixer al voltant del 460 a. a l'illa de Cos, a l'antiga Grècia i es creu que va escriure una espècie d'enciclopèdia mèdica constituïda entre seixanta i setanta llibres. Hipòcrates provenia d'una família de "metges", cosa que el va dur  a terme a formar-se en medicina. Va estudiar en diferents ciutats gregues i també va estar un temps a Egipte on va aprendre treballs mèdics provinents d'Imhotep

Quan ja era adult va fundar l'Escola de Cos, on va desenvolupar el famós Jurament Hipocràtic, un codi ètic que estableix els principis morals i professionals per als metges. Aquest jurament es destaca, ja que encara és present en l'actualitat, per la importància que se li dona a l'ètica, la confidencialitat i respecte per la vida que ha de tenir una persona a càrrec de la salut cap al pacient. Consisteix en l'obligació que tenen les persones qui lo pronuncien a entrar a les cases amb l'única finalitat de cuidar i curar els malalts, evitar tota sospita d'haver abusat de la confiança dels pacients i mantenir el secret del que cregui que s'ha de reservar.

També va proposar la teoria dels quatre humors, la qual deia que la salut depenia del equilibri d'uns fluïts concrets del cos: la sang, flegma (un tipus de moc que es produeix en el pit), bilis groga (líquid que forma part del fetge) i bilis negra (que es vinculava amb la tendència de tristesa i la melancolia).

 

Hipòcrates també va fer contribucions significatives al camp de l'anatomia i la fisiologia. Va començar a veure i a tractar el cos com un sol sistema i no per parts encara que els seus coneixements eren limitats en comparació dels estàndards actuals. Va establir una base per a futurs estudis anatòmics i va descriure òrgans, sistemes del cos humà, i malalties, com ara, l'epilèpsia. 

L'observació sistemàtica va ser una de les principals eines d'Hipòcrates, a través de la detecció de símptomes i el registre de la història clínica (que és un document on es recull la informació relativa a un pacient, i on s'esmenten tots els processos als què ha estat sotmès). El seu enfocament global de la medicina tenia en compte factors ambientals, estil de vida i nutrició al tractament dels pacients. Guiant-se per aquest fet va optar per la moderació en el tractament d'un pacient, evitant intervencions extremes i afavorint mètodes més suaus, com ara la dieta ( sobretot promovia el consum de llegums i fruites) i l'exercici. 

Irene Roldán Sánchez
1r Batx

26 de febrer del 2024

MITES DE CREACIÓ DEL MÓN: EXPLORANT ELS ORÍGENS UNIVERSALS

En la mitologia de diverses cultures, es troba un tema comú que ha fascinat a la humanitat al llarg dels segles: els mites de creació del món. Aquests relats, que varien enormement entre cultures, ens ofereixen  una visió única de com diferents societats imaginaven el naixement i la formació del nostre univers.

Mitologia Grega: El Caos i la Creació Ordenada

En l'antiga Grècia, el mite de la creació comença amb el Caos, una entitat primordial sense forma ni límits. A mesura que els déus sorgien, el cosmos prenia forma amb Gaia (La Terra) i Urà (el Cel). Aquests déus van donar vida als titans i, finalment, als déus olímpics, establint un ordre diví en l'univers.                           

Mites Nòrdics: El Gènesi dels Mons
La mitologia nòrdica ens presenta un relat de creació que involucra al gegant *Ymir, del qual emergeix els déus *Aesir. La creació de *Midgard, el món dels humans, es duu a terme a partir del cos *Ymir. Arbres i animals també neixen de parts especifiques d'aquest ser primordial.

Yggdrasil o arbre de la vida

Mites Hindús: *Brahman i la Dansa Còsmica
En la mitologia hindú, la creació del món està vinculada al déu *Brahman, la realitat última. Des del seu estat de meditació, van sorgir les vinculacions primordials que van donar lloc a la dansa còsmica de *Shiva. D'aquesta dansa van sorgir els elements essencials que conformen l'univers.

                                     
                                           Mitologia Hindú, The Fausto Rocks Yeah

Mites Aborígens Australians: Éssers del temps del Somni
Les cultures aborígens australianes tenen mites del temps del Somni, on éssers mítics viatgen per la terra, donant forma a la topografia i creant la vida. Cada element de la naturalesa està connectant amb aquests éssers, formant un llaç espiritual i físic amb la creació.

Temps del somni per Mark O'Neil

Mitologia Maia: Els Quatre Sols
La mitologia maia descriu el procés de creació a través de diversos intents, representats pels *Quatre Sols. Cada sol representa un cicle de creació, destrucció i renovació. L'actual món humà és el resultat del quart i últim sol.


                            Mitologia Maia per "Jesus de la Helguera"

Aquests mites de creació del món no sols il·lustren la diversitat de visions culturals, sinó que també revelen com les societats antigues intentaven comprendre i explicar els orígens de l'existència. Cada mite és un testimoniatge de la creativitat humana per a abordar preguntes fonamentals sobre l'univers i el nostre lloc en ell.

Bruna Safont
4t ESO 

23 de febrer del 2024

PÍRAM I TISBE: ESTIMAR PER VIURE I MORIR PER ESTIMAR

En la mitologia grega i romana, la idea de l'amor impossible surt reflectida en diversos mites com Dido i Enees, el mite d'Orfeu i Eurídice i els enamorats Píram i Tisbe. En aquests mites, l'amor impossible és provocat per diferències socials, morts i fins i tot per divinitats que intervenen en la història. Si ampliem la mirada, la tragèdia en l'amor ha estat una temàtica recurrent al llarg de la història en general. Surt representat en literatura, en art i en teatre. 

Si pensem en l'amor tràgic, l'obra per exel·lència és "Romeu i Julieta" de William Shakespeare. Dos enamorats prohibits que, per culpa de les seves famílies i diversos malentesos, acaben tenint un final tràgic. Es diu que Shakespeare per escriure la seva gran obra es va inspirar en el mite grec de Píram i Tisbe.

William Shakespear, autor de Romeu i Julieta

Píram i Tisbe eren dos joves enamorats que vivien a Babilònia, l'un al costat de l'altre. Píram era l'home més guapo de la ciutat i Tisbe era la millor entre totes les altres dones, però les seves famílies estaven enfrontades i havien prohibit als seus fills cap mena d'interacció. Tot i això Píram i Tisbe van caure enamorats l'un de l'altre i es comunicaven per senyes quan ningú els veia. Les seves cases estaven separades per un mur i els enamorats solien comunicar-se xiuxiuejant per una petita esquerda que hi havia a la paret que els separava.

Julieta i Romeu també eren de famílies enfrontades en la mateixa ciutat de Verona. Tot i que no eren veïns, els dos enamorats, igual que Píram i Tisbe, també s'havien de comunicar d'amagar. Tant el mur que separava als enamorats babilonis com el balcó des d'on Julieta i Romeu s'havien de comunicar representen la separació i les adversitats que tenien, i que tot i la separació, la connexió entre dues persones va més enllà dels obstacles físics. 

Píram i Tisbe un dia van decidir trobar-se en secret fora de la ciutat, prop d'una font, sota una morera. Tisbe va ser la primera en arribar i mentre esperava que Píram es presentés, va veure un lleó amb la boca plena de sang. Tisbe es va espantar i va fugir per amagar-se'n en una cova. Al marxar corrents, sense adonar-se, va perdre el seu vel. Quan Píram va arribar a la font on havien quedat, el primer que va veure va ser el vel ple de sang que Tisbe havia deixat enrere. En veure el vel, Piram va creure que un lleó havia matat la seva enamorada i desesperat per haver perdut l'amor de la seva vida, Píram es va suïcidar amb la seva espasa. 

Quan Tisbe va tornar de la font i va descobrir la tragèdia del seu enamorat per suïcidar-se amb la mateixa espasa. La sang dels dos enamorats va tenyir de morat els fruits de la morera. Per això la morera és sovint utilitzada per representar la tragèdia amorosa. 

        Pyramo y Tisbe, Gregorio Pagani 

Un malantès també és la causa de la mort de Romeu i Julieta. En totes dues històries el destí acaba sent el mateix. L'amor de Píram i Tisbe és un amor apassionant i que els fa estar vius al experimentar-lo però és aquest mateix amor la causa de la seva mort. L'amor pot ser la font de la teva felicitat com pot ser la de la teva més gran desgràcia. 

Però al final, quina millor manera de morir que morir per qui estimes?

Aina Garcia 

4t ESO

22 de febrer del 2024

EL MUR D'ADRIÀ

Hi ha molts murs que han passat a la història per diferents raons, per exemple la gran muralla Xina o en mur de Berlín. El mur del qual us parlaré ara potser no és tan famós, però és igual d'interessant.

El mur d'Adrià, conegut com a Vallum Aelium en llatí, és una impressionant estructura històrica que s'estén al llarg del nord de Britannia, l'actual Anglaterra. Va ser construït durant el regnat de l'emperador romà Adrià en el segle II dC.


Mapa de Britania

Aquest monument representa no només una meravella de l'arquitectura, sinó també un símbol de l'ambició i la determinació de l'imperi romà.
El propòsit principal del mur d'Adrià era establir una frontera amb defenses contra els bàrbars provinents del nord (actual Escòcia).

La construcció del mur va començar al voltant de l'any 122 dC i s'estenia des de la costa est fins a la costa oest d'Anglaterra. Tenia una llargada d'aproximadament 117 quilòmetres. Contenia fortificacions i torres de vigilància, creant una línia imponent que s'elevava fins a tres metres d'alçada en alguns llocs.

El mur d'Adrià no només tenia una funció militar, sinó que també servia per al control i la recaptació d'impostos per a regular el comerç de la frontera. Amb els anys, el mur s'ha convertit en un testimoni de la presència romana a la regió, amb restes arqueològiques que mostren molts detalls sobre la vida quotidiana de l'antiga Roma.

Avui en dia, el mur d'Adrià és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i atreu a visitants de tot el món. Els trams millor conservats són Housesteads i Vindolanda, on els turistes poden admirar les ruïnes de les fortificacions i fer-se una idea de com era la vida a la frontera romana. Amés, el mur també s'ha convertit en un símbol de resistencia i determinació, destacant l'habilitat de l'enginyeria romana per crear estructures que han aguantat al llarg dels segles.


Mur d'Adrià

En resum, el mur d'Adrià és molt més que una simple barrera física. És una prova de la grandesa de la civilització romana, una obra mestre de l'enginyeria que ha resistit el pas del temps i que continua explicant la història d'una època passada a través de les seves pedres i ruïnes.

Judit Muñoz

4t ESO

ZEUS I CALISTO

En la mitologia grega, Calisto era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva destresa en la caça i la seva exquis...

Popular Posts