19 de juny de 2019

L'ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA

L'agricultura era l'activitat bàsica, i era molt ben considerada dintre de la societat romana, al contrari de l'artesania. En l'origen, Roma havia estat una comunitat de pastors i agricultors, de manera que es va convertir en una activitat sagrada. Els Patricis es dedicaven al cultiu de la terra i a cuidar el bestiar. També tenien grans terres on necessitaven la mà d'obra dels esclaus, que vivien en finques durant tot l'any, a cura d'un capatàs, que també era un esclau, però l'amo li tenia molta confiança. Aquestes enormes finques produïen tota mena d'aliments.

Les collites diàries  es traslladaven als mercats i es venien, ja que solien ser productes que es feien malbé ràpid, com per exemple fruites, hortalisses i verdures fresques, que eren molt apreciades pels habitants de les grans ciutats. Si les finques estaven molt lluny de les ciutats, els productes frescos eren utilitzats per al consum immediat i per als treballadors lliures, i en menor mesura per als esclaus de l'exportació, i els productes que anaven cap a la ciutat eren els que no morien al cap de poc temps, com per exemple el vi, el raïm i l'oli.

Els pagesos lliures que conreaven la seva pròpia terra amb l'ajuda de la seva família, compraven les terres als Patricis a canvi de diners o a pagaments en espècie, que era donar una part de la collita al Patrici. 
La tècnica que els romans feien servir per conrear la terra s'ha mantingut fins als nostres dies. Es practicava la rotació de dues fulles. El que no ha arribat als nostres dies és la tècnica amb la qual els romans llauraven els camps. Les arades romanes eren molt lleugeres, i al ser de fusta, no deixaven els solcs a la terra que veiem sovint avui en dia. 

La vida de la pagesia a l'antiga Roma era molt dura i els camperols vivien en condicions molt humils, eren pobres i no arribaven a tenir els mateixos ingressos que per exemple un fuster o un terrissaire que treballés a la ciutat, ja que allà hi havia un grau d'especialització que no  hi era al camp. Quatre vegades al mes, un cop per setmana, els camperols anaven a la ciutat a vendre  els seus productes, a comprar llavors i estris variats i fins i tot per anar al circ.
Van aconseguir grans avenços tecnològics: van començar a fer servir els molins d'aigua i de vent per poder moldre el gra, van inventar una millorada manera de premsar l'oli i noves tècniques de regadiu i van generalitzar l'ús dels adobs i altres fertilitzants naturals.


Esclaus treballant en l'agricultura- Mosaic romà

La producció artesanal era una altra activitat econòmica important. Es desenvolupava a les ciutats, on hi havia gran varietat de tallers: tallers de teixits, joieries, perfumaries, tallers de vidre, ferraries, cuir, etc. L'activitat artesanal es va estendre per tot l'imperi, que es va anar especialitzant i diversos productes i van permetre l'intercanvi.

L'organització de la producció es basava en el petit taller artesà. En la majoria de casos hi treballava l'amo del taller, generalment llibert, amb un o dos esclaus. Però també hi havia nombroses empreses que tenien entre cinc i deu homes. El taller també servia de botiga, i era una estança de la casa de l'artesà oberta al carrer.
En alguns casos, sobretot en la ceràmica, les empreses eren més grans i algunes tenien més de cent artesans i obrers. 

                                Bol de Terra Sigilata Hispànica trobat a Cástulo (segle I d.C)
El comerç va ser el motor que va conduir l'economia romana. La llengua, el llatí, i les legions van ser recolzades pel comerç. Les legions van acabar amb la pirateria i el bandidatge, que havien suposat curioses amenaces per al comerç.
Gràcies a l'anomenada Pax Romana, el comerç es va desenvolupar en les condicions més favorables, que va provocar un gran creixement demogràfic. Un augment de la població sol ser produït per la millor en la vida dels ciutadans. Segons diverses estimacions, la població de l'Imperi en temps de Cèsar estava al voltant d'uns 60 milions de persones, i sembla que el nombre de persones que van morir en l'època del regnat de Marc Aureli  (180 d.C) va ser el doble que el temps del regnat de Juli Cèsar (44 a.C). Això demostra el gran augment demogràfic en 224 anys, on la població es va multiplicar per dos. 
Generalment, la via de transport més utilitzada, tot i les calçades romanes, va ser el Mediterrani, que es va convertir en una gran via del tràfic comercial. El comerç arrossegava amb si llengües, costums, religions i problemes de mil orígens i natures, convertint a Roma en un fòrum internacional. 

                                                              Mercat a l'antiga Roma

Karina Szabo 
4t ESO

18 de juny de 2019

LUCRÈCIA

Lucrècia fou una figura femenina molt important i llegendària per la història de Roma, filla de l'important romà Espuri Lucreci Triciptí. Tot comença durant el regnat de Tarquini el Superb (535 a.C al 510 a.C).

           Lucrècia, Damià Campeny, 1804
Mite de Lucrècia: Aquesta jove fou una de les primeres "heroïnes" de la historia de Roma, dona de Juni Brutus. 
Però, tot comença quan Tarquini  desperta el seu interès per la bella Lucrècia. Aquest, intentava seduir-la però tots els seus intents van fer fallida i, aprofitant l'absència del seu pare Sext Tarquini envià a guerrejar a Brutus (home de Lucrècia) fora de Roma.

I en un moment donat, desesperat, Tarquini el Superb va forçar Lucrècia a l'adulteri per mitjà d'amenaces: Si ella no cedia a estar amb ell, mataria el seu esclau i el posaria nuu al seu costat i després simularia haver venjat l'honor del seu marit.
L'endemà, davant del seu pare i del seu marit, desesperada, els va explicar tot el que havia passat i va dir:  " Però... Només el meu cos està tacat: La meva ànima és pura. La meva mort ho testificarà" i tot seguit es suïcidà enfonsant-se un punyal al cor.

Aquest acte heroic va animar els romans a la insurrecció que va destronar la monarquia etrusca.


Gabriela Núñez
1r batx

17 de juny de 2019

ELS ROMANS A PORTUGAL

L'actual Portugal  700 a.C estava habitada per pobles preromans com els celtes i els ibers. Els grecs, fenicis i cartaginesos dominaven el territori fins que al segle III a.C els Romans van ocupar el que ara és Portugal derrotant al cabdill lusità Viriat al segle II a.C. La conquesta de Hispània que l'integrava Lusitània era una conseqüència directa de la segona guerra púnica i la tercera que es va lliurar en part en aquesta península. De camí els Romans van envair tota Hispània, conquerint Lusitània

Un cop va acabar la segona guerra púnica Roma va dividir Hispània en Hispània Citerior (Nord) i Hispània Ulterior (Sud). Els pobles celtes van començar un moviment de resistència (guerres celtiberes) des del 197 a.C fins el 179 a.C on els lusitans van sotmetre als romans. Però això va portar a una segona guerra en que els Lusitans al 154 a.C amb la Guerra Hispànica, acabada quatre anys després amb la mort del llegendari de Viriat. La resistència continuà fins que al 60 a.C arribà Juli Cèsar a Lisboa i va aniquilar la oposició romana.

Si parlem de la capital de Portugal, Lisboa hem de dir que al 205 a.C , Juli cèsar va elevar la vila a municipium i afegint-li el nom de Olissipo segons la llegenda la ciutat fou creada per Ulisses. 

                                     Mapa de l'organització Romana de Hispània 


Roma va dominar el territori portuguès durant quatre segles. August al 27 a.C va reorganitzar la península dividint Hispània en Bètica, Hispània Citerior o Tarrachonensis i Lusitània. La capital d'aquesta última era l'actual Mèrida. 
Això sí, un tros de l'actual Portugal estava a la província de Gallaecia. El segle IV es va cristianitzar els pagans celtibers. Amb la caiguda de l'imperi Romà Lusitània va ser controlada pels pobles bàrbars al 409 d.C.
                                           Mapa de Lusitania

De el que van deixar els romans a Portugal se'n conserven molts traçats de carretera i ruïnes com:
Les ruïnes de Miróbriga, Conímbriga, Evora, Bobadela, Oldroes, Vila Pouca de Aguiar, Sines, Braga, Vila do Bispo entre altres. 

Podeu trobar més informació sobre les ruïnes i el passat Romà a Portugal aquí

                            Ruines de Conímbriga

Martí Grau Alemany
1r Batx

14 de juny de 2019

ILITIA

Ilítia, filla de Zeus i Hera, coneguda per ser la fidel servidora i criada de la seva pròpia mare Hera, també rep una gran importància en la mitologia grega per ser la principal protectora dels parts i dels nadons.
Es representada amb una copa a la mà dreta i amb una llaça a la ma esquerra o  bé, també se la pot trobar subjectant dos nadons enmig d'un bosc que en representa la fertilitat.
Representació d'Ilítia, deessa dels parts. William Adolphe Bouguereau
Mite de Leto: El mite explica que quan Leto, una de les tantes amants de Zeus, va quedar embarassada, Hera, que n'estava tant gelosa de Leto va decidir torturar i castigar la dona prohibint que aquesta pogués donar a llum el seu fill en qualsevol part de la terra.
La pobra dona, desesperada, anava buscant un lloc en el qual Hera no  tingués cap poder per poder tenir els seus fills tranquil·lament i, un dia aquesta va anar a parar a una illa deserta anomenada "Ortígia" on van néixer Apol·lo i Artemisa.

Una altra versió d'aquest mite varia en el càstig que imposa Hera: Leto no podia donar a llum a cap lloc on els rajos del sol arribessin. 
Mentre, Zeus acordà amb Posidó el naixement dels nens: Es fabricà un cercle amb les onades per cobrir tota la illa, per evitar el contacte amb els rajos de sol. I finalment els nadons van néixer.

Ilítia, que era fidel a la seva mare, no va assistir al començament del part d'aquesta i es diu que els dolors del part van durar 9 dies i 9 nits fins que, algunes divinitats, després de veure tot el patiment de la dona, van donar a la deessa dels parts un collaret d'or i d'ambre de gran longitud a canvi que presenciés el part de Leto.

 Naixement d'Apol·lo i Artemisa, Marc Antonio Franceschini
Gabriela Núñez
1batx

ELS BANYS TERMALS ROMANS DE BATH

Bath és una ciutat situada al sud-oest d'Anglaterra, al comptat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals. 
Les termes romanes de Bath són un dels elements més espectaculars de la ciutat, ja que fascinen a la majoria dels turistes que van a visitar-les. Tot i que es va descobrir fa relativament poc, fa 132 anys, té més de 7000 anys d'història. 
Mapa de la ciutat de Bath, el número 10 és allà on es situen les termes romanes.


Els celtes van ser els primers de construir un santuari en aquestes aigües termals. Aquests van dedicar-les a Sulis, la que pels romans seria la deessa Minerva. Posteriorment, arribarien a la zona els romans, que també aprofitarien per deixar la seva empremta en aquest lloc.

Tot i haver arribat allà, els romans van decidir no canviar el nom a la ciutat, que es va fundar dient-se "Aquae Sulis" (Les aigües de Sulis), mantenint-lo així en lloc de posar el nom de la deessa Minerva. 



Primer hi van construir un temple, com els seus antecedents, i finalment, van decidir crear un termal complet, un edifici que pels romanes ja era habitual en altres parts de la geografia. 

Aquest tenia instal·lacions com el "caldarium" (el bany d'aigua calenta), el "tempidarum" (el bany d'aigua tèbia) i el "frigidarium" (el bany d'aigua freda).
Desgraciadament, la importància d'aquests banys, que per l'època romana eren freqüentats per gent de càrrecs alts i famílies adinerades, acabaria per enterrar-se poc a poc a mesura que passava el temps després de que els romans abandonessin Britània, durant el segle V. Així doncs, les instal·lacions van deixar de ser útils, quedant tancades en un procés de sedimentació que les amagaria de la resta del món.
Part frontal de l'edifici de les termes.


A l'edifici actual va ser construït després del descobriment de les termes, per això està en tant bones condicions. Les termes es situen més avall que el nivell de la superfície, i es divideixen en quatre parts:

  • El déu sagrat és el cor dels banys. Allà és d'on surt l'aigua calenta, aproximadament 1,2 milions de litres al dia amb una temperatura de 46 graus. 
  • El temple romà, el lloc que destaca la gran figura de la Gorgona situada al davant. La seva mirada sembla interrogar a tot aquell que s'hi apropi. 
  • El gran bany és el lloc on hi ha la piscina rectangular, quasi bé de 2 metres de profunditat, en la que s'hi banyaven antigament. Avui en dia no és possible banyar-s'hi perquè després de la Segona Guerra Mundial es va descobrir un grau alt de radioactivitat en aquesta.  
  • La casa Museu, un lloc on hi podem trobar artefactes procedents de l'antiga civilització romana. Hi podem destacar 12000 monedes romanes per cap, de bronze daurat de la deessa Sulis Minerva trobada al 1727.
Piscina rectangular del Gran Bany.

Actualment es pot visitar l'edifici, i descobrir tota la seva història passejant per les termes. A l'entrada et donen una audioguia que t'acompanya durant tot el recorregut, a més d'explicar-te curiositats sobre les sales i els objectes que et vas trobant. A més, també et fan alguna pinzellada d'història. 

Alba Riera
1r batx 

13 de juny de 2019

SIBIL·LA DE CUMAS

Les Sibil·les eren profetesses del déu Apol·lo. Al nord-est de la Badia de Nàpols hi havia una muntanya volcànica en la que en el cim es trobava una colònia grega on hi havia el Santuari de Cumas en funcionament durant el segle V i VI a.C. La gruta de Sibil·la es trobava abaix de la muntanya. Els habitants de les polis sentien especial fe per aquestes entitats i desitjaven anar a parlar amb elles. Per poder consultar-les havien d'arribar a una caverna i travessar la seva llarga galeria de 107 metres de longitud i als laterals tenia altres dotze galeries per on passaven escletxes de llum creant així un efecte especial entre la llum i la foscor. Al final hi havia un vestíbul on el visitant esperava que es comuniqués el veredicte de la Sibil·la. Es deia que aquesta transmetia l'oracle a través de les galeries laterals mitjançant cent veus diferents. 


Gruta de la Sibil·la


A l'època imperial la Sibil·la de Cumas va caure en l'oblit i ja no s'anava tant a consultar-la, tot i que hi seguien creient. Quan hi havia algun perill que amenacés a la República, i a l'imperi més tard, els magistrats romans intentaven conèixer què en pensaven les divinitats sobre les decisions que havien de prendre, per això feien servir diferents mètodes, com ara observar les aus el qual era molt habitual, però de vegades no funcionava, ells creien que els Déus es quedaven muts o que els missatges eren intel·ligibles, per tant calia acudir als Llibres Sibil·lins, allà hi havia una misteriosa recopilació d'oracles que segons la llegenda havien estat escrits al Santuari de Cumas. 


Lectura d'Oracles

Hi ha una part de la història que sempre ha estat ignorada, i és que va arribar a haver-hi una forta repressió a què van ser sotmeses les Sibil·les, ja que els polítics romans no podien suportar que hi haguessin dones amb la capacitat de dialogar amb els Déus. Els polítics romans sentien por per aquestes dones amb aquestes capacitats, de fet, les perseguien i deien que només els sacerdots tenien el poder d'interpretar signes i oracles. 

Representació Sibil·la

Júlia Sabat
1r Batx

HERMAFRODIT

Alguna vegada hem sentit la paraula "hermafrodita", però tot i que sabem que significa, no sabem d'on prové i en aquesta entrada us ho explicaré.

Hermafrodit era fill del déu del comerç i missatger dels déus, Hermes, i de la deessa de l'amor, la bellesa femenina, el desig i la reproducció, Afrodita. El nom del fill sorgeix de la barreja dels noms dels pares. Afrodita estava casada amb Hefest, per tant, aquesta unió amb Hermes havia estat una infidelitat al seu matrimoni i com que se sentia culpable va deixar el petit Hermafrodit amb les nimfes a la muntanya Frígia on es va criar fins el 16 anys. El jove va decidir abandonar les nimfes i la muntanya i recórrer el món. En el seu camí cap a Halicarnàs, tenia tanta calor que es va acostar a un llac i es va despullar per banyar-s'hi. Va ser en aquest moment quan Sàlmacis, esperit del llac, va veure Hermafrodit i va quedar enamorada de la seva gran bellesa. va decidir acostar-se a ell i quan van estar cara a cara, ella li va declarar el seu amor. Ell però, no només va mostrar un gran desinterès, sinó que també la va rebutjar. 


Hermafrodit dormint, Gian Lorenzo Bernini

Sàlmacis continuava intentant seduir el jove i al veure que aquest no li feia cas va decidir agafar-lo i emportar-se'l cap al fons del llac. Mentre ho feia va demanar als déus que no els separessin mai i aquests li van concedir el desig; van fusionar els dos cossos de manera que un sol cos posseís els dos sexes. Hermafrodit, en veure el que havia passat, va demanar als déus que qualsevol jove que es banyés al llac, tinguessin la mateixa sort que ell. Els déus van fer-li cas i van encisar el llac per tal que quan algú es banyés, perdés la seva virilitat i quedés atrapat en un cos amb els dos sexes. 

La nimfa Sàlmacis i  Hermafrodit, François Joseph Navez

A arrel d'aquest mite, la ciència per exemple ha pogut anomenar el fenomen de néixer amb òrgans reproductius dels dos sexes, femení i masculí, amb el nom de "hermafroditisme de les espècies", que en la raça humana és el que coneixem com a "intersexualisme". També trobem alguns casos en la naturalesa, per exemple hi ha flors que presenten característiques tant masculines com femenines. En els animals no és tan comú però coneixem els cargols, les estrelles de mar o alguns cucs. 

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx