CLÀSSICS A LA ROMANA

A l’antiga Roma, els animals no eren només considerats com a éssers vius, sinó que també eren utilitzats com a eines d’entreteniment, poder i domini. La crueltat que es feia als animals en aquests espectacles no tenia límits, ja que eren sotmesos a tortures i maltractaments per complir amb les expectatives de la societat romana. Un dels aspectes més inquietants era el paper que els animals jugaven en les  venationes , espectacles en què lluitaven contra gladiadors o altres animals enfrontant-se a una mort segura. Però aquesta tortura no només es limitava als espectacles, sinó que també formava part de rituals religiosos i de l'ús de les bèsties en la guerra. Els animals no eren vistos com a éssers amb drets o respecte per la seva vida, sinó com a eines per satisfer els desitjos dels humans. Un dels usos més cruels era la  damnatio ad bestias , on els condemnats a mort eren llançats a la sorra per ser devorats per lleons, ossos, lleopards o altres animals salvatges. Aquesta prà...

La Setmana Santa, al com la coneixem avui, és una celebració cristiana que rememora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Moltes de les tradicions associades a aquesta festa tenen arrels molt més antigues, de fet, algunes d'elles venen directament de les festes religioses de l'antiga Roma.            imatge setmana santa actual FESTES RELIGIOSES A ROMA Tot i que la setmana santa és una festa cristiana, moltes de las tradicions que celebrem avui tenen el seu origen a l'antiga Roma. En aquella època els romans també celebraven festes religioses dedicades a déus fent processons o rituals per agrair si havien tingut collites, per la protecció i per la prosperitat de la ciutat.  Aquests rituals eren molt importants i servien per mantenir l'harmonia entre els déus i els homes. Si pensem en les processons de Setmana Santa, amb les imatges religioses i la gent caminant pels carrers, veiem una gran similitud amb aquelles celebracions romanes.     ...

La retòrica i l'oratòria van tenir un paper fonamental en la política de l'antiga Grècia, especialment a Atenes, on el sistema democràtic requeria que els ciutadans sabessin expressar-se amb claredat i persuasió en l'assemblea i els tribunals. Els discursos públics no només servien per convèncer els altres, sinó que també es consideraven una demostració de saviesa i capacitat de lideratge.  1: QUÈ ÉS LA RETÒRICA I PER QUÈ ERA TAN IMPORTANT? La retòrica és l'art de parlar bé i persuadir mitjançant arguments ben estructurats, mentre que l'oratòria és l'habilitat de parlar en públic amb eficàcia. En una democràcia directa com la d'Atenes, on els ciutadans decidien les lleis i participaven en els judicis, dominar la paraula era essencial per influir en les decisions polítiques.  - Els ciutadans havien de defensar-se ells mateixos en els tribunals, ja que no existien advocats professionals.  - Els polítics necessitaven convèncer l'assemblea (l' Eclesia ) ...

Durant el regnat de Tarquini el Superb es van portar a terme moltes batalles per aconseguir territoris de la frontera i els que es trobaven en localitzacions de gran estratègica. Una d'aquestes batalles es va produir a la ciutat d'Ardea, on es trobaven els oficials Luci Tarquini, marit de Lucrècia, Tarquini Sisè, el fill del rei, entre altres generals.  En aquestes campanyes era habitual que els oficials celebressin festes quan l'enemic no suposava una amenaça en el camp de batalla. En una de les festes, els generals van començar a parlar sobre les seves dones i quina d'elles era la millor. Per resoldre el dubte, van decidir tornar a casa per comprovar que feien durant la seva absència. Però van quedar tots sorpresos en veure-les de festa o amb altres homes. Totes menys Lucrècia, qui s'havia quedat a casa fent les tasques de la llar. Per aquest motiu va ser considerada la més honorable i virtuosa de totes les esposes. A més, posseïa una gran bellesa, aquests dos fet...

Els romans eren una civilització molt supersticiosa, es creien tot tipus de senyals, presagis i malediccions que podien portar la desgràcia o la fortuna. Per protegir-se, utilitzaven amulets, rituals i fins i tot malediccions escrites en làmines de plom. Les malediccions escrites Quan un romà volia venjar-se d'algú, el que feien era escriure una maledicció en una làmina de plom que es deia  tabella defixionis . Aquestes làmines es llançaven a pous, tombes o llocs sagrats perquè els déus les complissin. Algunes malediccions trobades "recentment" diuen coses com: "Que el teu cavall caigui a la cursa i et porti a la ruïna." "Que no puguis dormir fins que em tornis els diners. " Presagis i senyals de mala sort Algunes senyals que els romans evitaven sempre que podien: - Veure un mussol era un símbol de mala sort, ja que anuncia la mort. Quan un mussol va ser vist sobre el Capitoli, es va considerar un avís de desgràcia per Roma. - Si un corb passava per so...

L'imperi romà va ser una de les civilitzacions més importants i poderoses de la història fins a la seva caiguda al 476 d.C. Aquesta data va marcar el final de edat antiga i el començament de l'edat mitjana. Les principals causes per la seva caiguda van ser aquestes: crisi econòmica, corrupció i inestabilitat política, excessiva expansió territorial, debilitament de l'exèrcit, crisi social... Evolució del territori de l'imperi romà 1. Crisi econòmica La crisi econòmica es va produir per l'excessiva despesa de l'exèrcit, l'augment dels impostos i la devaluació de la moneda, això va provocar una inflació. 2. Corrupció i inestabilitat política Durant el segle III, molts emperadors van ser assassinats o destituïts per conspiracions internes. 3. Decadència militar Antigament l'exèrcit romà era molt potent, però a la que va anar passant el temps va ser més dèbil per la dependència dels mercenaris. També la pèrdua de disciplina dels militars i la desorganització...