CLÀSSICS A LA ROMANA

El terme "pederàstia" deriva de l'arrel "paid-" de "pais, paidos" que vol dir "nen" i d' "erastes" que vol dir "amant". La pederàstia a l'antiga Grècia estava idealitzada des de l'època arcaica, era una relació entre un adolescent, eromenos i un home adult que no formava part de la seva família, erastes.  Va aparèixer com una tradició de l'aristocràcia de l'educació i la formació moral. A diferència del que es coneix actualment com a pederàstia, a Grècia, l'eromenos era un jove que ja estava a la pubertat, en canvi, actualment solen ser nens. La diferència d'edat entre l'eromenos i l'erastes era igual que la dels matrimonis entre les dones, d'entre quinze i divuit anys, i els homes d'uns trenta anys. Estava molt relacionada amb la tradició artística i atlètica del nuu (en la gimnàstica),  amb els banquets, el fet que les dones estiguessin a casa recloses i el fet que els homes e…

Fa molt de temps a l'antiga Grècia hi vivia un noi jovenet anomenat Narcís, que tenia una gran bellesa i que enamorava a moltes noies. Quan Narcís va néixer, un endeví va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, per això la seva mare sempre va evitar tenir miralls o qualsevol altre objecte on  es pogués reflectir. Però un dia Narcís va sortir a passejar pel bosc, i es va trobar un rierol, on hi va contemplar una imatge  reflectida que el va deixar parat.  Narcís parlava amb el bell rostre reflectit, i veia com aquell rostre també obria la boca però no deia res. El noi va observar que quan ell allargava el braç, aquell noi també ho feia i que repetia tots els seus gestos. De sobte quan Narcís es va anar apropant al reflex va notar com la seva imatge s'esvaïa. La bellesa d'aquell rostre reflectit li agradava tant que n'estava profundament enamorat. A la vora d'aquest rierol hi havia una cova on hi vivia l'Eco, una nimfa, que un di…

Un dels mites d'amor més bells és el mite d'Orfeu i Eurídice, sens dubte, un mite de fidelitat i valor als sentiments. Eurídice era una nimfa amb una bellesa senzilla i un dolç somriure. Ella era de Tràcia, lloc on va conèixer a Orfeu i que aquest es va quedar enlluernat per la seva bellesa i es van decidir unir per tota la vida, sota la benedicció de Zeus.

Un dia, Eurídice va sortir a passejar pel bosc per trobar-se amb les altres nimfes, però durant la seva trajectòria va passar un fet horrorós i inesperat. Aristeu, un caçador de Tràcia, es va enamorar d'ella i va decidir raptar-la en aquell moment. Mentre la jove intentava fugir pel bosc, es va trobar amb una perillosa serp que li va donar una mossegada letal. Eurídice morí instantàniament. Orfeu, desconsolat i sense haver superat la mort de la seva dona, va decidir fer una cosa que només algú massa enamorat hagués pogut fer: viatjar cap a Hades (l'inframón grec) i intentar recuperar la seva dona.

El viatge cap a l'…

Hècate és una deessa d'origen arcaic, dilla d'Asteria i Perses, descendent directe de la generació dels Titans i independent del panteó Olímpic. A més, Zeus reconeix els seus poders i antics privilegis, i això fa que el seu poder sigui encara més gran.  Amb el temps, la personalitat d'Hècate es difumina i apareix una deessa molt més obscura i inquietant, vinculada al món de les ombres. A diferència d'Artemisa, que representa la llum de la lluna i el resplendor de la nit, Hècate representa la foscor i els seus terrors. Estàtua de la deessa Hécate
Es creia que, a les nits sense lluna, la deessa baixava a la terra amb un grup de gossos fantasmals, així avisant la seva aparició. Ella enviava als humans als terrors nocturns: aparicions de fantasmes, espectres que menjaven carn humana, en qualsevol forma que s'imaginés, especialment a nens i dones per espantar-los.
Era la deessa de la bruixeria i tot allò arcaic, i l'adoraven especialment mags i bruixes, que feien sacrifi…