Les monedes romanes van començar sent peces foses sense forma, i van acabar sent monedes molt ben dissenyades i plenes de símbols.
Les primeres monedes foses es feien amb oricalc. Després aquestes peces les van començar a decorar amb representacions de bèsties, i es deien Pecus, i més tard Pecunia, que és un nom que encara es conserva actualment per designar els diners.
Pecus
Aquestes peces van ser seguides per uns lingots adornats amb diverses figures, com àncores, animals, etc. En deien Aes Signatvm.
Aes Signatvm
Cap a l'any 269 a.C. es van començar a fabricar les primeres monedes romanes de forma rodona, amb la imatge de Jano. Es deien Aes Grave. Al començament els aes pesaven una lliura i estaven dividits amb 12 quinaris o unces. Inicialment eren de bronze i després es van començar a fer monedes de plata i es van fer diferents disenys de moneda, cadascun amb un valor diferent. Per exemple: els Quadrigatus, on hi havia representada la imatge d'una quadriga.
Aes Grave
L'any 187 a.C. es va començar a utilitzar el Denari, que tenia un valor equivalent a 10 asos. Cap al final del periode republicà es van començar a fer monedes d'or. Es deien Aureo, que valien 25 denaris.
Moneda d'or
Amb l'arribada de l'Imperi es van començar a fabricar peces de bronze i de coure. Es van començar a representar personatges vius a la monedes. També es van anar introduint múltiples i submúltiples dels denaris (Sestertius, Dupondius, etc). En l'època de Neró hi va haver una forta imflació i les monedes van anar perdent valor.
Els pentinats romans eren una acció rutinària per a les dones, ja que cada dia hi dedicaven una estoneta a pentinar-se bé. Aquests van anar variant al llarg del temps gràcies a la llarga durada de l'imperi romà i a la influència que va anar rebent d'altres pobles que anaven conquerit o bé dels que tenien més a prop.
Primerament s'utilitzaven pentinats més simples, però al llarg del temps aquests es van anar complicant. Fins i tot, van arribar al punt que qualsevol dona que tingués un nivell econòmic alt tenia que tenir a la seva disposició una Ornatrix. La qual s'encarregava de pentinar-les durant hores i hores, exercir d'esteticista i assessorar la seva imatge.
També podem veure que es pentinaven d'una forma depenent de la seva situació. És a dir, les dones que no estaven casades es pentinaven senzillament amb els cabells recollits en un monyo sobre el clatell. I les dones que estaven casades solien adoptar pentinats més difícils com el pentinat de les sis trenes (un molt famós de l'època). Aquestes com hem dit abans, necessitaven tenir una Ornatrix a disposició.
Durant un determinat moment de l'època es va posar de moda les cabelleres rosses, i moltes dones utilitzaven perruques o be s'intentaven tenyir els cabells per tal de tenir-la d'aquest color que tant marcava tendència.
Més tard, a partir de l'època republicana les dones romanes es van començar a cuidar més. I pensaven que la seva bellesa externa representava el paper que exercien com a guardianes de la seva casa.
Ara us esmentaré la sèrie de pentinats que s'utilitzaven en la època:
- El pentinat d'Octàvia. Aquesta va ser una de les dones més respectada i admirada per representar les virtuts femenines romanes. El pentinat consistia en una mena de tupè a sobre del front i una trena recollida en un monyo al clatell, i es col·locava per sobre de la base del crani. La resta del cabell anava molt tens i enganxat al crani, com un casquet.
Pentinat d'Octàvia
- El pentinat de la filla d'Octàvia: Antònia Menor. Podem observar que pren com a model el pentinat grec, on es pentinava el cabell amb una ratlla al mig i es feia un monyo semicircular a la base de crani.
- El Pentinat de Lívia (esposa d'August). En ser una dama tan poderosa el seu pentinat no va tardar en imposar-se en la moda romana. Consistia en el front i els laterals del cabell ondejats i recollits en un monyo a la nuca. I al front s'hi posaven un rulo per aconseguir un tupè perfecte.
- El pentinat de Júlia Flàvia (filla de l'emperador Tito). Aquest pentinat durà gran part de l'època, i era conegut com a "niu d'abelles". Era un pentinat trenat i una mena de tupè fet amb rínxols. Aquests rinxols quedaven voluminosos sobre el front fent un efecte com de casc. I la resta del cabell es recollia amb trenes cap enrere on es feia una mena de monyo.
- El pentinat de Júlia Domna (esposa de Sever). Aquesta va posar de moda les perruques, les quals tenien una forma molt estranya, ja que la massa de cabells bastant buida estava separada per una ratlla al mig i després es repartia en àmplies ones. Aquest se'l va anomenar "pentinat casc" i va ser el més utilitzat per les emperadrius i dames d'alta societat.
I si us han agradat aquests pentinats, aquí us deixo un vídeo on podeu aprendre a fer-ne alguns d'ells:
Diana és la deessa de la cacera, protectora de la natura i la lluna en la mitologia romana. En la mitologia grega podríem dir que era Artemisa o Selene.
Diana és filla de Júpiter i Leto, filla de Febes i Ceos. Es diu que Diana va demanar al seu pare de ser fadrina tota la seva vida, ja que després de veure el patiment de la seva mare en el seu matrimoni no volia comprometre's amb ningú. El seu pare li ho va atorgar, convertint-la en la deessa de la caça i la natura, donant-li les nimfes Oceànides i la va fer constituir per la lluna.
A partir de llavors, la seva única ocupació era caçar i voltar pels boscos amb els animals, per això sempre és representada amb una curta túnica i amb un arc i fletxes a l'esquena i amb una diadema on s'hi veu mitja lluna.
Tot i que Diana era coneguda per la seva bellesa, joventut i per ajudar a les dones a l'hora del part; amb qui despertava la seva ira, no hi tenia pietat, com en el cas d'Acteó, un jove que la va veure nua mentre es banyava en un llac amb les seves nimfes. L'humà va ser convertit en cérvol i devorat per els propis gossos de la caçadora.
Diana, tot i haver demanar ser soltera, es va enamorar del jove Endimió el qual havia estat castigat per Júpiter a dormir eternament al mont Latmus. I es veu que cada nit, la lluna l'observava i de tant en tant s'apropava a contemplar-lo mentre dormia.
Els vestits habituals que es portaven era la túnica, feta de lli i formada per dues peces juntes cosides.
VESTIT ROMÀ MASCULÍ:
Quan estaven en ambients familiars o al camp, acostumaven a vestir-se únicament amb la túnica, però per sortir al carrer o simplement està de cara al públic, a sobre de la túnica es posaven la toga, el vestit nacional romà. Si els romans no volien que els confonguessin per esclaus, havien de portar la toga obligatòriament.
Passos per posar-se correctament la toga
La toga era molt elegant, ja que era blanca, de llana amb forma d'el·lipse. Posar-se-la era força complicat ja que s'havia de deixar el braç dret lliure, i l'esquerre sostenia els caps de la toga mentre la part central del vestit havia de reflectir l'elegància amb els seus plecs posats tots correctament.
Vestit de la dona
EL VESTIT FEMENÍ:
A la Roma primitiva, les dones també portaven la toga sobre la túnica, igual que els homes, però el vestit de la dona va anar canviant: es deixà d'utilitzar la toga i es cobrien amb l'estola (stola), un vestit llarg que anava fins als peus que se subjectava a la cintura amb el cinturó, que de vegades també en duien un altre que es cordava més avall.
Al públic les romanes acostumaven a posar-se un mantell(palla) a les espatlles, i també, si volien, el cap.
TIPUS DE TOGUES
Normalment la toga no tenia ornament(toga pura), però hi havia altres tipus que així podien distingir de quin tipus de persona es tractava:
La toga praetexta: (praetextum -i significa ''ornament''), era el vestit dels infants i adolescents fins als setze anys, de les noies fins al matrimoni, dels magistrats i d'alguns secerdots.
La toga picta: (pictus, -a, -um significa ''virolat'') era la que s'acostumava a usar durant les desfilades i les festes de triomf.
DE ROBA INTERIOR:
Masculina: com a roba interior portaven una mena de calçotets o bé uns pantalons curts anomenats subligaculum.
Femenina: com a roba interior portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenada fascia pectoralis o strophium.
ELS CALÇATS ROMANS
Les sabates que portaven amb la toga eren els calcei; en trobem de molts tipus, el calceus particius, lligat amb quatre tires de cuir i de color, i el calceus senatorius, de cuir negre.
Altres vegades també portaven uns esclops (socci). Quan no estaven en públic es posaven les sandàlies típiques (soleae), les quals s'ajustaven amb petites tires de cuir que es feien passar entre els dits.
El calçat d'home i dona era exactament el mateix, tot i que el femení tenia una pell mes sua que la dels homes i amb colors més vius com el vermell i daurat.
COMPLEMENTS:
Els romans portaven moltes joies al damunt: anells, agulles (acus), agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçalets (armillae), collarets (monilla o torques), fins a gruixudes cadenes d'or al coll o als turmells (periscelis).
ELS PENTINATS ROMANS:
El pentinat masculí: Els homes lliures solien portar els cabells curts o rapats al zero; en canvi, les joves podien portar-los tan llargs com volguessin. Hi va haver diferents modes: des d'afaitar-se el cap fins a arrissar-se els cabells amb un petit serrallet.
El pentinat femení: No hi va haver mai la moda dels cabells curts. Les noies joves lluïen un pentinat molt senzill: unes trenes recollides a la part alta del cap, una trossa baixa sobre la nuca, etc. Eren pentinats alts, amb diversos pisos de cabells, naturals o postissos, ornamentats amb cintes, perles, flors, etc., utilitzats per a festes de gala.
Comparació dels vestits romans i com vestim actualment
En despertar-se feien un esmorzar molt lleuger (ientaculum), s'acostumava a menjar pa fregat amb all, ous, mel i fruit secs. Els nens petits podien menjar també dolços i galetes.
Ous
Mel
Fruits secs
All
PRANDIVM
Cap al migdia tenia lloc un segon menjar que acostumava a fer-se drets i era ràpid. Els aliments propis eren preparats en fred o guisats com llegums, peix i fruita del temps.
CENA
L'àpat més important era el sopar, (cena), començava a les quatre, en realitat a la posta de sol. Quan era un sopar amb convidats es perllongava fins altes hores de la nit. En les famílies riques era quasi com una cerimònia, perquè aleshores es posaven vestits bonics, de colors, molt diferents del que usaven habitual ment. Els convidats anaven al sopar amb dos o tres esclaus, que ajudaven a l'amo a prendre els aliments a la taula i a rentar-se les mans entre un plat i l'altre. Sovint els amos els donaven dolços de la taula. Era molt habitual que els convidats portessin una cistelleta en la qual posaven fruites o dolços per als fills, i portaven també la pròpia tovallola, (mappa).
En el sopar es distingien tres parts:
Gustus o gustatio que consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, alls, bolets o peix en salmorra. Bevien mulsum (vi amb mel)
El sopar era pròpiament plats de verdures, cereals, ous, llegums, carns i peixos
Secundae mensae (postres) : habitualment amb dolços, fruita, fruits secs i vi dolç.
Foto on podem observar la postura que utilitzaven a l'hora de sopar
Moltes poques cases tenien cuina per això molta gent comprava el menjar al thermopolivm.
El nom del menjador era triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d'una tauleta quadrada. Les dones solien menjar amb els seus marits i els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.
Psyche Opening the Door into Cupid's Garden, 1904,
John William Waterhouse
Psique era la filla menor del rei d'Anatòlia. Tenia una bellesa superior la dels altres. Però, de tan bella que era, fins hi tot Afrodita, la deessa de la bellesa i l'amor, estava gelosa i enrabiada d'ella.
La cosa següent que va fer la deessa d'amor, va ser enviar el seu fill, Eros (conegut més com a Cupido), amb una fletxa màgica perquè fes que la filla d'Anatòlia s'enamorés del l'home més lleig del món. Però la fletxa no va arribar fins a Psique, perquè durant el viatge, Eros es va ferir a si mateix, i es va quedar enamoradíssim de Psique.
El pare de Psique estava molt preocupat per la seva filla, ja que no es volia comprometre amb ningú. El rei d'Anatòlia no tenia cap solució en aquest problema, i va anar a consultar l'Oracle de Delfos. Zeus li va ordenar que portés la seva filla a un turó de roques, on arribaria "algú" enviat pel déu.
Cupid finding Psyche, Edward Burne Jones
Tot el que li havia dit es va acomplir. Psique, que s'havia quedat adormida entre les roques del turó, després va ser traslladada a un palau on estava ben cuidada amb bons aliments, joies i vestits. Quan la noia bella dormia, va arribar el seu enamorat però el que li va comentar era que la tractaria com una reina, a canvi que Psique mai veuria el seu rostre.
Les germanes de Psiques estaven molt envejoses de la seva vida perfecte, i cada vegada que es veien, comentaven coses sobre el seu marit. Fent això, les seves germanes li van despertar moltes intrigues sobre el seu enamorat. La família tampoc no l'ajudava gaire, ja que deien que a la nit tingués una ganivet i un llum per matar-lo, fent creure que seria un monstre. I un dia, ella desperta, va esperar fins que el seu marit s'adormís i li va il·luminar la cara. Quan va veure qui era, Eros se'n va anar molt decebut deixant Psique sola.
Psique descobrint Cupido, Giuseppe Maria Crespi
Psique, amb el temps, es va penedir del seu fet i va anar desesperada al temple d'Afrodita, perquè aquella l'ajudés a recuperar el seu amor. La deessa, de la bellesa i l'amor, li va fer unes quatre proves,de les quals en va superar tres. La quarta tenia veure amb la temptació. Així doncs, Afrodita, li va dir que baixés al regne dels morts per obtenir la capsa de Persèfone. Quan ja tenia la capsa, Persèfone li va dir que no l'obris. Però, aquella que sentia molta curiositat, la va obrir i es va quedar adormida profundament.
Quan Eros va veure tot el esforç fet i l'amor que li va demostrar la Psique, amb una fletxa la va despertat. Després li va demanar a Zeus que visquessin junts i feliços a l'Olimp.
L'estructura del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Al circ s'hi feien curses de carros (quadrigues), principalment. Per això l'edifici era allargat i amb els extrems corbats.
Al mig de la pista (arena) hi havia la spina, que dividia els dos costats de la pista. Allà hi solia haver obeliscos, estàtues de déus i els comptadors, en forma d'ous o de dofins. Al voltant de l'arena hi havia la graderia (cauea), que s'aguantava amb arcs i voltes. Hi havia una tribuna (puluuinar) on hi seien els magistrats i la família imperial. Als extrems de la pista hi havien les cotxeres (carceres).
Parts d'un circ romà
El circ més gran va ser el circ Màxim de Roma, on hi cavien 250.000 espectadors asseguts.
Circ màxim, Roma
A Tarragona (Tarraco) hi ha unes restes molt ben conservades, d'un antic circ romà. Aquest va ser construït durant el regnat de Domicià, a finals del segle I d.C. Es trobava limitat per la muralla i és de menor longitud que altres circs romans.
Circ romà de Tarragona
Les curses de quadrigues o carros, que es celebraven al circ duraven tot el dia, des del primer, fins l'últim raig de sol. Hi havia els carros de dos cavalls (bigae), i els de quatre (quadrigae). A cada equip (factio) li pertenyia un carro, els cavalls i les aurigues. El punt més díficil en una cursa era quan el carro girava vora de les metae, ja que era molt perillós i podia haver-hi accidents mortals. Els espectadors apostaven i, per tant, en aquestes curses s'hi movien molts diners.
