Entrades

DÈDAL I ÍCAR

Imatges
En la mitologia grega, Ícar era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos. Dèdal va ser un arquitecte i artesà d'Atenes, que es diu que va aprendre el seu art de la deessa Atena. V a tenir dos fills: Ícar i Yápige Dèdal tenia un nebot que es deia Talos i que era més intel·ligent que ell. Això li provocava molta enveja fins al punt que va matar-lo. Quan es va adonar del seu error va tenir molta por i va fugir a Creta, per no rebre cap càstig. Allà va ser benvolgut pel rei Minos que de seguida li va donar molts treballs. Aquest rei, havia ofès al déu Posidó i va rebre com a venjança que la seva dona Pasífae s'enamorés d'un toro. Fruit d'aquest amor entre Pasífase i el toro va néixer el minotaure , un monstre meitat toro meitat home.                                  El minotaure de George Frederic Watts. Per controlar el minotaure, el rei Minos va demanar a Dèdal i el seu fill Ícar que construïssin un laberint molt complicat perquè el minotaure no pogués sortir-ne mai.  P

EL MITE DE LA CAIXA DE PANDORA

Imatges
Després que Prometeu robés el foc als déus i l'atorgués als humans, Zeus el va castigar manant a Hefest que modelés una dona amb fang, aquesta va ser dota amb tot el que els déus li podien donar. Afrodita li va donar bellesa, Hermes la seducció i les mentides, Atena la saviesa, Apol·lo la música...  Pandora de J.J.Lefebvre Un cop va estar feta la van enviar a Epimeuteu, germà de Prometeu perquè s'hi casés. Quan va arribar a casa d'Epimeteu anava acompanyada per una caixa, com a "regal" de Zeus la qual no es podia obrir sota cap circumstància. Epimeteu li va fer una promesa a Prometeu i era que mai acceptaria un regal dels déus. Però Epimeteu, encisat per Pandora ignorà la seva promesa i la va acceptar. Pandora, dotada amb la curiositat va obrir la caixa de la qual en van sortir tots els mals del mon fent que arribessin als humans. Pandora, quan la va voler tancar es va deixar a dins l'únic esperit bo, el de l'esperança (Elpis). D'aquí ve la frase "

MITE DE POSIDÓ I ATENA

Imatges
A l'antiga Grècia hi havia el costum de nombrar les ciutats en honor als déus. I no només això, sinó que algunes vegades també es nombraven llocs segons mites, escenes mitològiques o altres personatges.  En l'actualitat molts d'aquests noms s'han mantingut, com n'és el cas de la muntanya de Circe (anomenada així per la deessa/bruixa del mateix nom). De fet fins i tot es poden veure els rastres mitològics en el planeta Mart. El mateix planeta ja té el nom d'un déu, però a més a més el planeta té el que és considerada la muntanya més alta del sistema solar, que és anomenada Olympus Mons (en honor al lloc on residien els déus).  Però i que feia que escollissin un nom o un altre? Cada lloc té la seva història, però probablement la més famosa de totes és la de l'anomenament de la ciutat d'Atenes. Segons el mite tot va començar quan la ciutat va necessitar un patró de protecció. Els dos déus que es van oferir van ser Posidó i Atena, però no es podien decidir,

LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA

Imatges
E l món hel·lènic, igual que el romà, va desenvolupar-se a través de la unió de diferents pobles; en el cas dels grecs, aquests pobles es van establir al sud de la península balcànica i a les illes del reconegut mar Egeu. Les civilitzacions minoica i micènica son la base del món grec. Origen Detall d'un mosaic a on s'hi representen Cal·líope i Homer Quan els aqueus, un poble del nord, es van establir als Balcans aproximadament entre els anys 1400-1200 a.C (finals de l'edat de bronze) i van emmurallar les seves ciutats. El nom de micènics sorgirà posteriorment a través de la polis de més rellevància, Micenes, tot i que els aqueus també van fundar ciutats amb molt pes, com Argos i Tirint . Segons els mythos , Perseu, fill del déu Zeus i la princesa Dànae, va fundar aquesta ciutat. Molt art i cultura van néixer a les ciutats feudals d'aquest poble degut a l'abundància de riqueses acumulades gracies al comerç (favorable degut a la situació geogràfica) i expedicions mi

DIDO I ENEAS

Imatges
El mite de Dido i Eneas representa una història d’amor que surt escrita en L'Eneida , que va escriure Virgili, i simbolitza la confrontació que tenien, durant les Guerres Púniques, els cartaginesos i els romans. Dido i Eneas , Pierre-Narcisse Guérin, 1815 HISTÒRIA DEL MITE: La reina de Cartago, Dido, es va separar del que, en aquell moment, a part de ser el seu tiet era el seu marit, i va fer la promesa que no tornaria a estar amb cap més home, i negant la mà de tots els seus pretendents. Un dia, el vaixell d'Eneas i Ascani, (que estaven escapant perquè la seva ciutat, Troia, s’havia incendiat) va anar a parar prop de les seves costes, i la reina Dido els va acollir al seu palau. Un dia, mentre estaven sopant tots junts, i Eneas li estava explicant a Dido com s’havia cremat la seva ciutat, Ascani anava jugant als peus de Dido. Però el nen que estava jugant, no era Ascani, sinó que era el déu Eros, que havia estat enviat per Venus, ja que aquesta, havia fet un pacte amb Juno (qu

NARCÍS I ECO

Imatges
Narcís era un jove de gran bellesa que enamorava a totes les noies. Quan aquest va néixer, un endeví que es deia Tirèsias va predir que si es mirava en un mirall, seria la seva perdició i moriria. Per aquesta raó la seva mare va evitar sempre els miralls i altres superfícies reflectants. Narcís va créixer sense ser conscient de la bellesa que posseïa. Eco era una nimfa dels boscos alegre i xerraire. Amb les seves converses distreia a Hera , que era la dona de Zeus, perquè aquesta no s'adonés de que el seu marit se n'anava amb altres dones. Hera, va descobrir les aventures de Zeus i va culpar i castigar a Eco prohibint-li de parlar (només podia repetir les últimes paraules de les frases que escoltava). Eco, desolada, va abandonar el bosc i es va amagar en una cova al costat del riu. Narcís passejava llargues estones. Un dia, va arribar fins a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar per la seva gran bellesa, però com que no podia parlar, no va gosar acostar-s&

LA DESSA DE L'AGRICULTURA

Imatges
La deessa romana de l'agricultura, les collites i la fecunditat era coneguda amb el nom Ceres. En la mitologia grega el nom equivalent era Demèter. El seu nom procedeix de la paraula (ker)  vocables indoeuropeu de què també provenen les paraules créixer i crear, i el seu nom Ceres prové la paraula cereals. Ceres era filla de Saturn i d' Ops , la germana de Júpiter, parella de Carmànor i Zeus , i també mare de Prosèrpina . Normalment Ceres era representada com una dona de bells trets i mirada serena. Els seus atributs són espigues de plat, falç, torxa i serp. Ella forma part del grup dels déus olímpics, va ser qui va atorgar als home el coneixement sobre les tècniques agrícoles, així com el tractament de blat i elaboració del pa. També se la considera la responsables de la florida, d'arbres i plantes.                     Deessa Ceres. Museu Nacional d'Arte Romà de Mèrida                                                  Estàtua de Ceres al Museu del Louvre de París A