10 de desembre de 2018

HOMER

Homer va ser un poeta grec de literatura èpica. Unes de les obres més importants de la història com la Ilíada o l'Odissea, varen ser escrites per ell.

Va néixer el segle IX aC a Smyrna i va morir el segle VIII aC a Íos, o això és el que s'ha conservat durant el temps ja que no se sap res definitiu sobre aquest personatge. Alguns antics grecs creien que Homer era un personatge històric, però alguns erudits moderns afirmen que en l'antiguitat no se sabia res completament cert sobre ell.
La data de naixement d'Homer va ser controvertida en l'antiguitat i avui en dia també. Heròdot en el seu temps va dir que Homer havia nascut 400 anys més d'hora del que li tocava, fent referència a la seva manera de pensar i escriure, això ens dóna a entendre que va néixer al voltant del 850 aC. Altres fonts afirmen que Homer va néixer molt més a prop de la suposada època de la Guerra de Troia.
Avui en dia, els especialistes entenen "la data d'Homer" com al seu naixement i com la creació de les seves grans obres.

La Ilíada i l'Odissea van ser escrites al segle VII aC. Aquestes dues obres estan formades per un conjunt de poemes que es "canten", és a dir que es reciten de manera que hi hagi musicalitat. El que les recita és el rapsoda, no s'anomenen capítols sinó que s'anomenen cants.
Aquestes dues obres escrites per Homer tenien una sèrie de característiques:
El poema consistia en quinze mil cants, i la seva temàtica era relacionada amb mites, herois, reis i prínceps (gent notable). Tot i això, partia d'una temàtica real. L'origen de les històries era oral.









Bust d'Homer, còpia d'un original hel·lenístic del s. II aC., Museus Capitolins, Roma








A continuació adjunto aquest petit vídeo perquè pugueu saber-ne més sobre Homer: 



Judith Rodríguez Bares
1r Batx

7 de desembre de 2018

EL NAIXEMENT D'ATENA

Atena és un dels dotze deus olímpics. És la deessa de la saviesa, les ciències, la justícia, la guerra, la civilització i la destresa. El seu naixement és un dels prodigiosos mites grecs bàsics. 

Zeus va deixar embarassada a una oceànide anomenada Metis. Quan aquesta es trobà en un estat de gestació avançat, a Zeus el van profetitzar que tindria fills més poderosos que ell. Com a solució va decidir que s'empassaria a Metis per tal de que no pogués donar a llum. Tot i així l'embaràs va seguir avançant dins l'interior de Zeus. Aquest fet li va causar un mal de cap tan gran que va decidir visitar a Hefest, el deu del foc i dels ferrers, li va proposar obrir-li el cap amb un cop de falç per tal de poder-li extreure el que li causava tantes molèsties. Zeus va acceptar agraït i un cop el cap de Zeus va estar obert, en va sortir Atena, completament formada, adulta i portant els atributs d'un soldat hoplita: casc i llança. 

Atena, com que no neix del ventre de la mare sinó del cap de Zeus, apareix desvinculada dels atributs "femenins". És la protectora dels herois; Aquil·les, Odisseu, Heracles, etc. Però en canvi, es distància de la brutalitat bel·liciosa d'Ares, deu de la guerra. Atena sempre respresenta la intel·ligència i la tàctica en el combat contra la irracionalitat, l'impuls de matança i destrucció d'Ares. 







Naixement d'Atena, Antikenmuseen, Berlin, Alemanya













A continuació us adjunto un vídeo perquè pugueu saber-ne més:


Judith Rodríguez Bares
1r Batx

6 de desembre de 2018

PROSÈRPINA I LES ESTACIONS DE L'ANY

Prosèrpina fou l'única filla de Ceres i va ser concebuda amb Júpiter. Sense el coneixement de Ceres, Júpiter havia donat la mà de Prosèrpina al seu oncle, Plutó, que no va portar la situació amb gaire delicadesa. Mentre la jove Prosèrpina es trobava a Sicília recollint flors en el bosc amb les seves amigues i, filles d'Oceà, el déu de l'inframón va presentar-se de cop i volta amb la seva quadriga estivada pels seus cavalls negres i se emportà a Prosèrpina. La noia deixà les flors que havia recollit i cridà a sa mare tement per la seva vida. Plutó l'havia raptat i se l'emportà al seu regne dels morts.

El rapte de Persèfone, Cristoph Schwartz 

Quan Ceres s'adonà de la desaparició de la seva filla, va començar a buscar-la. Va vagar durant nou dies sense menjar ni beguda buscant ala seva filla. En un moment precís va trobar-se a Trívia, que havia sentit els crits de terror de Prosèrpina i que va portar a Ceres fins a Sol, el déu del sol que podia veure tot el que succeïa a la terra. El déu li va explicar que la seva filla es trobava en el món dels morts. 

SEQUERA I FAM EN LA TERRA   
Ceres va quedar tant impressionada que va portar la sequera i el fam a tot el món i no va tornar a l'Olimp, vagant per el món atordida per la tristesa. Passat l'any Júpiter se'n adonà del que estava passant, res estava creixent a la terra estèril, va enviar a Iris a parlar amb Ceres, que només volia que li tornessin a la seva filla. Tot i que Júpiter la va intentar convèncer de que Plutó era el millor marit per ella, Ceres no va canviar de pensament. No es podia fer res per recuperar Prosèrpina i el déu missatger Mercuri va acudir al seu rescat. Va haver-hi una complicació, tot i que, d'acord amb una antiga profecia del destí de qualsevol persona que abandonés l'avern, no podia haver menjat res del lloc. Plutó ho sabia i havia obligat a Prosèrpina a menjar-se unes llavors d'una magrana. Tot i que Prosèrpina ho va negar al principi, però Ascaphalus, fil d'una nimfa, havia estat testimoni de tot i informà als déus. 

PROSÈRPINA A LA TERRA I L'AVERN 
Finalment, Júpiter va decidir que Prosèrpina hauria d'estar una part de l'any amb la seva mare i una altre amb Plutó. Quan estigués amb sa mare, el gra creixeria i maduraria i quan estigués amb Hades, la terra seria estèril. Va quedar establert que estava amb Plutó per l'hivern, quan la naturalesa descansa, i amb Ceres per la primavera i l'estiu, quan la naturalesa creix. Així és com aquest mite explica el pas de les estacions. 




Fernanda Paredes 
1r Batx

5 de desembre de 2018

L'AU FÈNIX

Es diu que al Paradís, sota l'arbre del Bé i el Mal, va florir un arbust de roses. Just allà, juntament amb la primera rosa, va néixer un ocell de belles plumes i amb un cant incomparable. Els seus principis el van convertir en l'únic ésser que no va voler provar les fruites de l'arbre del pecat. Quan Adam i Eva van ser expulsats  del Paradís, va caure sobre el niu una espurna de l'espasa de Querubí i l'ocell es va incendiar a l'instant. 

Però, de les pròpies flames, va sorgir-ne una nova au, el Fènix. Amb un plomatge inigualable, ales de color carmesí, urpes fortes i un afilat bec. Segons els grecs, el fènix vivia a l'Aràbia prop d'un pou d'aigües fresques on es banyava tots els dies entonant una melodia tant bella, que feia que el déu del sol, Apol·lo, detingués el seu carro per escoltar-lo.


                                                    Au Fènix

La immortalitat va ser el premi que va rebre gràcies a la fidelitat a les divinitats, juntament amb altres qualitats com el coneixement, la capacitat curativa de les seves llàgrimes o la seva desmesurada força. La seva missió és transmetre el seu coneixement i, servir d'inspiració a qui la requereixi. 

Es deia que cada cent anys, l'ocell, omplia el seu niu d'encens i plantes aromàtiques i, acte seguit d'entonar la més bella de les seves cançons, es prenia foc a si mateix fins extingir-se. Només existeix una única au Fènix la qual, la seva forma de reproducció és el renaixement. Aquesta n'és el símbol.


                                                 Mort del Fènix

El mite de l'au Fènix es va popularitzar entre els grecs, els qui li van donar el nom de Phoenicoperus, que significa "ales carmesí". Els primers cristians van fer d'aquesta criatura, un símbol vivent de la immortalitat i la resurrecció. En la mitologia Egípcia, aquest ocell representava el sol, que moria a la nit i, ressorgia al matí. Un altre símbol vinculat a aquesta au és el de l'esperança, representa un valor que no ha de morir mai en l'home.


                                   Representació del Fènix a l'antiga Grècia

Fènix també, és una constel·lació de l'hemisferi sud que limita al nord amb les constel·lacions de Forn i Escultor, a l'est amb la constel·lació de Grua, al sud amb Tucà i a l'oest amb Eridà.

Jana Casacuberta
1r batx

4 de desembre de 2018

EL TEATRE GREC

Actualment es fan diferents activitats per distreure'ns i gaudir del temps lliure que tenim, fent esport, anant a concerts, sortint amb els amics, etc. Una d'aquestes activitats la qual a les persones els agrada molt fer, és anar a teatre. 

L'ORIGEN DEL TEATRE GREC
El teatre grec va sorgir gràcies a les festes que promovia el governant Pisístrat, que servien per homenatjar a Dionís, el déu del vi i la vinya. Feien dos celebracions a l'any, les tragèdies  i les comèdies, que eren obres on es criticava tot allò que irritava al poeta. Aquestes celebracions duraven sis dies, i hi havia la participació de tot el poble. 
Principalment les obres eren de cants i rituals religiosos. 
Per representar els diferents personatges utilitzaven màscares, ja que a les dones se'ls tenia prohibit actuar i llavors els actors eren tot homes i havien de fer el paper dels dos sexes.

Màscares que utilitzaven els actors grecs.

Més tard, durant l'època del Renaixement, es va deixar participar a les dones a un moviment teatral (ja no es basava en la religió) que s'anomenava Commedia dell'Arte, mentre que a la mateixa època també van començar a deixar de fer servir les màscares, substituint-les pel maquillatge, ja que van començar a expressar els sentiments dels personatges amb la cara. 

L'ESTRUCTURA DE L'EDIFICI
L'edifici del teatre grec va començar sent de fusta, però a partir del segle IX a.C es van començar a construir amb pedra, encara que continuaven sent a l'aire lliure.
El teatre grec es divideix en tres parts diferenciades: L'orchestra, L'skené i el koilon.
  • La part de l'escenari (skené), tenia forma rectangular, allargada i estreta que estava situada darrera l'orchestra. Era el lloc on hi havia el prosceni, que era la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera es situava la scaena, un petit edifici que representava un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats que col·locaven a la part de davant. 
  • La zona de l'orquestra, que era un espai circular, de terra llisa i compacte, on ballava i cantava el cor, amb l'altar de Dionís, al mig. 
  • La graderia (koilon), on els espectadors podien seure en seients de fusta o pedra. Aprofitaven la pendent de la muntanya per construir-les. Era en forma d'un mig cercle que envoltava l'orquestra i l'escenari. Dividien les parts de les grades en sectors anomenats kerkís.
A cada costat de les grades, entre elles i l'escenari, hi havia els accessos per on el cor i l'orquestra entraven, s'anomenaven pàrodes.
    Planta del teatre grec 


El teatre grec era molt gran, això fa que hi hagin diverses teories sobre l'acústica que tenien perquè sigués tant perfecte. Podem destacar la forma semi circular del koilon, l'aprofitament de la pendent de les muntanyes de manera que el vent anés sempre en la mateixa direcció, la forma de les màscares, que deien que feien com de megàfon... Però es creu que la clau de l'acústica era el material del qual estaven fetes les grades, pedra calcària. Les files creaven un filtre acústic que era capaç de silenciar els sons de baixa freqüència i reflectir els sons d'altres freqüències com les veus dels actors. D'aquesta manera, el so del punt central de l'orchestra es podia escoltar fins l'última fila de bancs. 
Per altra banda, la distribució semicircular permetia una capacitat de fins a 15000 espectadors. 




Alba Riera
1r batx

3 de desembre de 2018

EL LLATÍ A LA MÚSICA MODERNA

El llatí, com tots sabem és una llengua morta. Tot i així, locucions en llatí, encara perduren en bona part de la humanitat. En hi ha algunes que les utilitzem. Com la dita per Juli Cèsar, Veni Vidi Vinci (vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer), descrivint la batalla de Zela.

És així com a la música també s'utilitza en algunes cançons apareix un tros de la lletra amb llatí. 
Un dels grups que he vist que ha utilitzat més aquest recurs és Sabaton. Tot i que la llengua que utilitzen en les cançons sigui l'anglès. 

Es tracta Un grup de Heavy Metal Suec, apolític i pacifista (encara que no ho sembli), que escriu lletres que  se centren en conflictes vèlics i esdeveniments històrics. 

La seva cançó més famosa és l'anomenada Primo Victoria (la victòria abans que res). La cançó parla del desembarcament de Normandia, i el significat del títol recau en la desesperació d'aconseguir la victòria, encara que això comporti un gran sacrifici com va ser el d'aquest important esdeveniment. 


També dues altres cançons tenen parts en llatí com (Lion from the north) la cual parla del rei suec Gustav Adolfus II la part en llatí és el chorus : Gustavus Adolphus libera et impera, acerbus et ingens, augusta per angusta. (Gustav Adolfus llibera i domina dur i gran, honor encara que amb dificultats). Malauradament està mal escrit. Hauria de ser en vocatiu "Gustave Adolphe". Tot i que pot ser interpretat de altres maneres. 

Aquí en parla aprofundint més. 


I l'ultima peça que té el lema en llatí, és Attero Domiatus. una cançó que parla de la caiguda de Berlín a la segona guerra mundial davant dels soviètics. Attero Dominatus (Destruïu la tirania), llavors afegeix, Denique Interimo (Finalment aixafat). Aquestes cites volen significar l'esperat final del règim nazi i la esperada victòria final.


Deixant de banda el Heavy Metal, hi ha altra música en llatí com per exemple la molt famosa interpretada a l'opera Carmina Burana de Carl Orff. La obertura, O fortuna. Aquí us deixo el vídeo amb la lletra cantada amb llatí i la traducció en castellà a sota:


Encara que no ens agradi la música en la qual surten aquestes parts en llatí, crec que s'ha de reconèixer el detall cultural dels músics que en certa manera mantenen el llatí viu. 


Martí Grau
1r Batx

30 de novembre de 2018

LA HISTÒRIA DE CLEÒPATRA

Cleòpatra VII (gloria del seu pare) va néixer durant l'hivern del 69 al 68 a. C a Alexandría. Cleòpatra VII era filla de Ptolomeu XII i Cleòpatra VI (que varen ser 2 fills més), tot i que es diu que sa mare era una egípcia de classe alta.
La seva família va aconseguir regnar Egipte després de la mort d'Alexandre El Gran.

Cleòpatra (pel·licula de 1963)

Ptolomeu XII era famós per la seva afició per les festes. Aquesta causa va fer que gestiones el país de manera desastrosa i va ser expulsat de manera nefasta pels alexandrins.

Egipte va recaure a mans de la seva dona, Cleópatra VI que va morir. 
Als 18 anys, Cleòpatra VII va ascendir al tron d'Egipte i ja va desenvolupar un atractiu aspecte físic amb una educació intensa. No se sap gaire sobre els principals anys de la vida de Cleòpatra.

Cleòpatra es va casar amb el seu germà Ptolomeu XIII, amb qui va heretar el tron el 51 a.C. Els conflictes entre el dos germans i esposos no va durar gaire en arribar. Això va fer que destronessin a Cleòpatra, però no obstant això, la seva sort va canviar quan a Egipte varen arribar els Romans amb les lluites civils. Juli Cèsar va anara a Egipte (perseguint el seu enemic Pompeu) i va donar suport a Cleòpatra en el conflicte amb el seu germà.

Durant la Guerra Alexandrina, (48-47 a.C. ) va morir tant Pompeu com Ptolomeu XIII i va tenir lloc l'incendi de la llegendària Biblioteca d'Alexandria.

Cleòpatra va ser restituïda en el tron per Juli Cèsar, que s'havia convertit en el seu amant  va contreure matrimoni de nou amb el seu altre germà, Ptolomeu XIV. Ella va tractar d'utilitzar la seva influència sobre Cèsar per restablir l'hegemonia d'Egipte a la Mediterrània oriental com a aliada de Roma. El naixement d'un fill de tots dos semblava reforçar aquesta probabilitat. 


Després de l'assassinat de Juli Cèsar en el 44 a.C., Cleòpatra va intentar repetir la maniobra seduint a Marc Antoni, que aleshores lluitava contra Octavi August pel poder. Junts varen imposar la seva força a l'Orient creant un nou regne hel·lenístic, capaç de conquerir Armènia al 34. 


Del 32 al 30 a.C. va esclatar la guerra Ptolemaica. August va portar fins a Egipte la seva lluit a contra Antoni. Marc Antoni va aconseguir escapar i refugiar-se amb Cleòpatra a Alexandria. Quan les tropes d'Ocatvi August varen prendre la ciutat, Antoni es va suïcidar. 


Cleòpatra va intentar per tercera vegada seduir al guerrer romà per salvar la vida i el tron, però August es va mostrar insensible als seus encants i la va porta a Roma com a botí de guerra.
 




Rebeka Picoiu
4t ESO