22 de febrer de 2019

RECERCA DE POEMES AMOROSOS 1r BATX

El passat dijous 14 de febrer, els alumnes de 1r de Batx vam fer recerca sobre els poemes amorosos per llavors posar-ho en comú a la classe. En aquesta entrega destaquem, sobretot, un poema de Catul i de Safo. Alguns van decidir donar els poemes a compartir, mentre els enregistràvem.  Aquest n'és el resultat:

L'Alba Riera i en Martí Grau ens llegeixen el poema que transcrivim a continuació:


Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, 
rumoresque senum seueriorum 
omnes unius aestimemus assis. 
Soles occidere et redire possunt: 
nobis, cum semel occidit breuis lux, 
nox est perpetua una dormienda. 
Da mi basia mille, deinde centum, 
dein mille altera, dein secunda centum, 
deinde usque altera mille, deinde centum. 
Dein, cum milia multa fecerimus, 
conturbabimus illa, ne sciamus, 
aut nequis malus inuidere possit, 
cum tantum sciat esse basiorum.

                                                                    Catul V

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.

                                     (trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)




Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
                                                   de morir.
                                                             
 
SAFO

Llibre I, 1-16 ( Trad. Maria Rosa Llabrés)

Martí Grau Alemany 
1r Batx

GARUM

Si bé sembla que el Garum prové d'origen grec, en realitat, van ser els romans els creadors i difusors d'aquesta salsa tant peculiar. Es tracta d'una salsa elaborada amb vísceres fermentades de peix, a la qual se li posava vi, vinagre, sang, oli i pebre. 

El Garum era considerat un aliment afrodisíac, només consumit per alts estrats socials. El seu ús dintre la gastronomia romana era per complementar guisats i plats, substituint-ne la sal. Tot i que la sal tenia molt prestigi i era molt utilitzada a l'antiga Roma no tenia mèrit menjar aliments amb sal ja que era bastant fàcil d'aconseguir, a diferència del Garum.

La qualitat de la salsa venia determinada pel tipus de peix que s'utilitzava com a base i si aquest era fresc o no. S'ha pogut extreure informació que afirma que el "peix verat" era el més utilitzat i el de millor qualitat. Provinent del Baelo Claudia, a prop de l'estret de Gibraltar, on es pescaven tonyines per a realitzar la salsa. 



Jana Casacuberta
1r batx

21 de febrer de 2019

CANÇONS AMB REFERÈNCIES MITOLÒGIQUES (II)

HERCULES - Sara Bareilles

Sara Bareilles va dir que la cançó tractava sobre sentir-se destrossada i la necessitat de demanar ajuda. "Vaig intentar imaginar-me un individu fort", va dir. "Hèrcules té coratge i no té por". 




ISIS - Bob Dylan

La cançó tracta sobre un home qui, recentment, ho ha deixat amb la seva dona, Isis. Marxa de la ciutat en busca de la "ciutat salvatge i desconeguda". Durant el camí, coneix un personatge amb qui comencen la cerca del tresor, però tot i així ell segueix pensant amb la seva ex-dona. 

El personatge femení de la cançó es anomenada Iris després de la deessa de la mitologia egípcia qui representa la dona ideal i la mare protectora. 





LAUGHING - R.E.M.

La cançó repeteix més d'una vegada el vers "Laocoont i els seus dos fills". Laocoont era un sacerdot Troià qui fou estrangulat per una serp marina. Michael Stipe, cantant de R.E.M., va explicar el següent: "El primer vers parla sobre Laocoont, una figura mitològica que tenia dos fills. Tots tres van ser devorats per serps. Era un tòpic molt famós a la pintura renaixentista [...]. Oh, vaig canviar el gènere a la cançó d'un home a una dona".

 

IT'S NEVER OVER (OH ORPHEUS) - Arcade Fire

La cançó fa referència al mite grec d'Orfeu. Les històries sobre Orfeu es centren en la seva habilitat d'agradar a totes les criatures vives amb la seva veu i la seva música, tot i no aconseguir rescatar la seva dona de l'inframón. 

Frontman Win Butler va convertir-se en pare durant la grabació de l'àlbum, Reflektor. El cantant va dir: "hem tocat aquesta cançó per ell cent mil vegades. Si plora, toquem aquesta cançó i es calma". 

Alguns versos de la cançó son: "Hey, Orpheus!/ I'm behind you/ don't turn around/ I can find you" "Oh, Orpheus!/ just sing for me all night/ we'll wait until it's over/ wait until it's through".




Bruna Villegas
1r Batx

20 de febrer de 2019

DIONÍS

Dionís (Bacus en romà) era l'antic déu grec del vi, del teatre, la xauxa i la festa. Com que el vi era una gran part de l'antiga cultura grega, Dionís era una figura important i popular en la mitologia i va ser un dels dotze olímpics tot i ser el darrer a arribar.

Es descriu Dionís com un mascle madur i barbut que es representa amb raïm o una pantera negra. 

És fill de Zeus i Semele per tant, en teoria, Dionís és un semi-déu o un heroi. Es diu que Zeus va seduir i impregnar Semele però després, la dona de Zeus, Hera, va enganyar a Semele per exigir que Zeus li revelés la seva veritable forma. Com a mortal, ella no podia mirar la forma real d'un déu sense morir. Zeus, però, va aconseguir rescatar a Dionís consint-lo a la seva cuixa i mesos més tard, l'infant va néixer d'allà. Altres versions afirmen que la mare de Dionís era Persèfone o Demèter i que Hera va enviar Titans a matar la criatura. Després de néixer Dionís, va ser portat a Silè i les nimfes de la pluja del mont Nysa perquè el cuidessin i l'eduquessin amagat d'Hera. 

Quan Dionís va créixer va aprendre a conrear el raïm i es va convertir en el primer a convertir-los en vi. Després va recórrer Àsia, ensenyant als mortals els secrets de l'elaboració del vi. Quan va acabar la llarga estada a l'Orient, el semi-déu va pujar a l'Olimp i va esdevenir l'últim dels dotze olímpics.

Com que Dionís era fill d'una mortal i criat per unes nimfes, va ser vist com un estranger, un "marginat". També era conegut com "el que havia nascut dos vegades", ja que el va portar al món Semele però després va néixer de la cuixa de Zeus. És per això que es deia que havia creuat la línia entre la vida i la mort.

Estàtua de Dionís al museu del Louvre.
Bruna Villegas
1r Batx

19 de febrer de 2019

EL GRAN INCENDI DE ROMA

Després de Crist, Roma, era una ciutat mal urbanitzada amb carrers estrets on no hi cabia massa gent, on les milers de cases de fusta tenien poca separació entre sí i on hi havia pràcticament llocs on poder aconseguir aigua corrent, als barris pobres.

L'imperi va intentar evitar els inevitables incendis constituint un cos de bombers format per esclaus, malgrat això, durant l'any 64 es va produir el Gran incendi urbà de Roma.
 
                        El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Segons Tàcit, El foc va començar a la zona comercial de la ciutat prop del circ Màxim i l'incendi es va propagar ràpidament a causa del vent, i així durà cinc dies destruint el centre de roma sense distingir: temples, cases de rics o edificis dels més desfavorits.

Es calcula que les conseqüències van ser uns set districtes molt danyats i tres completament destruïts, milers de víctimes i que 200 mil persones van haver de buscar un nou lloc per viure, els edificis destruïts en si serien al voltant d'uns 4000 edificis i 132 viles. Quan el foc va perdre força l'emperador va deixar entrar els ciutadans al seu jardí i els hi va oferir provisions. 

                             El Gran Incendi de Roma 64 DC.

Tot i així hi ha una versió contradictòria, que diu que no va ser un accident, sortida del poble. Que diu que l'emperador Neró en un atac de bogeria va provocar el foc i mentre l'incendi durava ell el contemplava tocant la lira.En aquest cas el foc hauria estat provocat per esclaus de l'imperi, que suposadament se'ls havia vist amb entorxes revivint i iniciant els focs.  El motiu per el que ell hauria iniciat el foc s'hauria degut per reorganitzar tota la ciutat romana construint grans avingudes i fins i tot per construir els seus palaus i jardins imperials.
Els ciutadans estaven tan enfadats contra l'emperador ell que va decidir culpar  als seguidors del nova religió emergent, els cristians. Que per la desconeixença dels seus actes la gent creien que eren uns barbers.Com que se'ls va culpar del desastre, van poder justificar per tant, la seva persecució des de l'imperi Romà que després d'aquest incendi va ser brutal.

Aquí deixo un enllaç, i un vídeo més avall, on s'explica perfectament amb altres paraules els fets històrics.


Martí Grau 
1r Batx

18 de febrer de 2019

ELS AUSETANS, ROMANS A OSONA

El nom d'ausetans prové de la ciutat d'Ausa, aquesta ciutat va ser setjada l'any 218 a.C per part de tropes romanes comandades per Escipió. Al cap d'un més, els habitants d'aquesta es van rendir, el seu cabdill Amusic va fugir i a més van haver de pagar un tribut de 20 talents. Després d'això, els romans es van instal·lar en aquestes terres i també van passar a ser anomenats ausetans, com ho havien sigut els antics habitants d'aquestes terres. 
El què volien els romans era tenir territoris estratègics, un motiu era l'atac i la conquesta per part dels exèrcits africans que s'expandien des del sud de la península i que el seu objectiu era anar conquerint territoris. 
Aquesta tribu ha deixat molts jaciments, així s'ha pogut estudiar com vivien, com construïen, etc. Les grans ciutats o centres anomenats oppida són característics per situar-se sobre un altiplà amb grans muralles molt fortes i amb forma d'esperó barrat. La tècnica de construir les ciutats d'aquesta manera es herència de l'edat de bronze. A part d'aquests grans centres, no s'han trobat restes de pobles o assentaments rurals d'aquesta mateixa època i per això es creu que la majoria de la població vivia en aquestes ciutats emmurallades o pels mateixos voltants, així estaven més protegits si hi havia atacs d'altres tribus. 
La vida i l'economia dels ausetans es basava en la ramaderia, l'agricultura (sobretot farratge pel bestiar i cereal per la civilització) i l'explotació minera en les zones més altes.



La ciutat d'Ausa apareix a partir del s. II quan s'hi instal·len militars romans. El model de ciutat que presentava és conegut com municipium, això significa que conservava els seves institucions interiors i tenia dret de ciutadania. En aquesta ciutat hi passaven i es connectaven moltes de les vies que formaven la Via Augusta i que servien per transportar tropes militars i mercaderies. Aquestes vies eren conegudes com els eixos de comunicacions prepirinencs. 


Mapa de Catalunya amb la ciutat d'Ausa
Actualment podem trobar alguna relació que encara es conserva de l'època romana. Aquest és el cas del temple romà, el que està situat en el punt més alt del casc antic i de la ciutat, i que presenta trets de l'arquitectura romana molt característics. Aquest temple va ser edificat el s. II d.C i al cap dels anys la família Montcada, família catalana benestant, hi va construir un castell sobre el temple. El pati interior d'aquest castell conservava els murs de l'antic temple. El castell va ser derruït degut al mal estat en el que es trobava i així va ser quan es van trobar restes del temple. Amb els anys es va reconstruir aquesta obra romana, és la reconstrucció la que avui en dia podem observar. 

Temple romà de Vic
La comarca que ara coneixem com a Osona, també rep el nom gràcies a aquesta ciutat que n'és capital. Això és degut a què en el temps dels visigots la ciutat va ser anomenada "Ausona", d'aquí el nom de la comarca. 


Paula Vinci

1r Btx

15 de febrer de 2019

ELS MAPES ANTICS

El primer mapa el va dissenyar Heròdot, que va néixer al 484 aC i va morir al 425 aC. Va ésser un historiador i geògraf grec i el creador de "la Història Universal", que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot era considerat "el pare de la història".

El mapa que va dissenyar reflectia la seva perspectiva del món grec, incloïa els tres únics continents que es coneixien en aquella època, els quals eren Europa, Líbia i Àsia.

Mapa d'Heròdot 

El segon mapa el va dissenyar Estrabó, el qual va néixer a mitjans de segle I aC i va morir al 20 dC. Va ser un geògraf i escriptor grec, era un home molt viatger que va recórrer totes les terres de l'ecumene. Encara conservem una gran part de la seva obra mestra, "Geografia", en disset volums on relata la situació geogràfica i els aspectes humans. Va tenir com a mestres Boet Sidoni, Tirannió d'Amisos i Aristodem de Nisa el jove. 
El mapa que va dissenyar mostrava com ell veia el món en aquelles èpoques, mostrava tres continents com en el mapa anterior; Europa, Líbia i Àsia.

En comparació amb el mapa d'Heròdot, hi havien algunes diferències. Segons Estrabó, Àsia era més gran, i Europa en canvi, més petita. Liba s'havia reduït. Havien aparegut noves illes i alguns rius, també havien desaparegut alguns mars.
Segons Estrabó, Àsia era el continent més gran, i segons Heròdot, Europa era el continent més gran.

Mapa d'Estrabó

Judith Rodríguez Bares
1r Batx