Entrades

LA CIUTAT GREGA

Imatge
La ciutat grega, els grecs solien viure en ciutats petites, ja que deien que era una forma més directa de governar i de comunicar-se amb els governants. Per formar una ciutat ells consideraven fonamental lo següent: Un nombre convenient d'habitants. Un lloc de difícil accés per els enemics. Bon refugi als camperols dels voltants. Que la ciutat estigues a prop del mar. Que la ciutat estigués emmurallada i tinguessin aigua potable a dintre la ciutat. A l'hora de construir la ciutat sempre buscarien la part més alta, on construirien una zona sagrada, anomenada acròpolis. Llavors una zona on hi hauria l'activitat política, comercial i social, anomenada àgora. I per últim una zona on hi haurien tots els habitatges. 

Acròpolis d'Atenes


Ciutats més importants de Grècia:
Atenes: Atenes deu el seu nom a la deessa Atenes. Atenes és la capital de Grècia. Segons la mitologia, Cècrops va ser el primer rei de la regió Àtica i al qual s'atribueixen la fundació d'Atenes. Cap al segle X a…

LA FERÀLIA

Imatge
Era una festa romana celebrada el 21 de Febrer, just després de la Parentalia, i era una festivitat dedicada als morts. S'oferia un menjar per als morts, no a la seva família. La Feràlia es realitzava perquè els vius demostressin als morts els seus respectes. Es creia que durant aquest temps els morts o esperits caminaven per la Terra, sobretot aquells qui no tenien família. Aquesta festa es celebrava al aire lliure, amb el cap tapat (com mostra la imatge més endavant) i amb la mà dreta al terra. En els rituals que es feien a l'altar s'utilitzava la mà Esquerra i s'hi posava un vas de ceràmica esquerdat o en trencat en petites parts. L'altar normalment eren pedres apilades a prop d'un encreuament de camins. Així es com es tapaven el cap:

Augusta Emèrita
També es celebrava durant el Febrer ja que es era el més de la purificació: els romans netejaven les cases i col·locaven rams de llorer sobre la porta, com fem nosaltres el diumenge de Rams, i s'escampava ai…

EL MITE DE MEDUSA

Imatge
Medusa (que en grec significa "guardiana" o "protectora"), va ser un ésser mitològic capaç de convertir en pedra tots aquells que s'atrevissin a mirar-la directament als ulls.  Medusa fou decapitada per Perseu (heroi i fill de Zeus i Dànae). Aquest va estar utilitzant el seu cap com una arma de guerra, fins que finalment va acabar lliurant el cap a la deessa Atena, i aquesta el va col·locar al seu escut, l'ègida.  Michelangelo Merisi da Caravaggio, 1597 El mite de Medusa: Eren tres germanes, les gorgones: Esteno, Euríal i Medusa. Aquestes eren les filles de Forcis (déu marí) i Ceto (deessa marina), tot i que també hi ha llegendes que diuen que són filles de Tifó i Equidna (dos monstres). El cas es que aquestes eren monstres ctònics que provenien del món arcaic. 
Medusa fou una dona mortal molt bella, tant era la seva bellesa que Posidó, déu del mars va quedar enamorat d'ella, aquest no descansa fins a satisfer el seu desig en contra de la voluntat d'ella…

LA MITOLOGIA GREGA EN ELS VIDEOJOCS

Imatge
Ens trobem que la mitologia grega ha estat utilitzada en moltes pel·lícules, sèries, cançons, llibres... com a font d'inspiració. Lògicament, també ha arribat al món dels videojocs. Al principi eren només adaptacions al temps de l'època grega o eren representacions dels mites creats en aquella època. Ara, ens torbem que hi ha mites que han sigut adaptats per una millor comprensió del propi mite o bé per donar-li un toc més realista. 
Un dels jocs més populars i coneguts basat en la mitologia grega seria el God of War. La saga es formada per tres jocs i dues preqüel·les. Aquest tracta de Kratos, un guerrer d'Esparta que dóna la seva vida per els déus, és traït per els mateixos déus de l'Olimp. El guerrer durant un guerra amb els bàrbars va pactar amb Ares que si l'ajudava a matar els enemics, ell li entregaria la seva. Això fa que Kratos acabi convertint-se en una màquina de matar, fins hi tot, acaba amb la vida de la seva esposa i filla. 

Aquí creix una ira dins seu …

VESTIMENTA GREGA

Imatge
La vestimenta grega va arribar a ser molt senzilla, tant, que gairebé era la mateixa per homes i dones. No es feia servir roba interior, excepte una faixa de tela que les dones l'utilitzaven per subjectar el pit. 
Per començar la vestimenta grega no tenia costures, era dropejada. Eren teles de forma rectangular que embolicaven el cos, subjectes a les espatlles amb agulles i per la cintura utilitzaven un cinturó o un cordó, i així formaven una túnica. Al principi utilitzaven la llana, però va anar canviant a l'ús del cotó, el lli i la seda, això els permetria formar un  vestidor més ampli, així la llana va passar a ser utilitzada com abrics en les estacions més fredes de l'any. 
A Grècia estava molt mal vista la vestimenta amb colors, així que se solien vestir amb tons crus, beix o ivori. 
Gairebé sempre portaven el cap descobert, però de vegades el portaven cobert amb una mena de gorra anomenada "pileo", o bé un barret de feltre amb ales que l'anomenaven "p…

ELS JOCS INFANTILS A ROMA

Imatge
Com  tots els nens quan són petits, els nens romans tenien diferents jocs per passar l'estona. Alguns d'ells encara existeixen però d'altres han anat desapareixent al llarg de la història. Alguns d'ells són: Caput aut navis:es tradueix com "cap o nau". És el que nosaltres coneixem com "cara o creu". El nom és degut a que moltes de les monedes romanes tenien per un costat la cara d'algun personatge històric important o d'algun déu romà, i per l'altre un vaixell o nau.  Monedes utilitzades en el caput aut navis Ocellates: eren les bales i possiblement el joc més popular de tots. Les feien amb fang cuit o a vegades utilitzaven pedres petites i rodones. També s'han trobat algunes bales de l'època fetes de vidre transparent.  Bales utilitzades per el joc ocellates Talus: són el que actualment anomenem tabes. Eren ossos de les potes de xai, ovella o cabra, amb sis cares però normalment només se'n conten quatre. Els nens de famílies riqu…

LA MITOLOGIA A MATRIX (II)

Imatge
La pel·lícula de Matrix conté molts simbolismes per explicar, es necessitaria molt temps per comentar tota la pel·lícula. He decidit fer una segona part sobre la mitologia que s'hi troba. Al blog podeu trobar la primera part, on faig una breu introducció de la pel·lícula i explico els símbols mitològics que es troben en els personatges principals, anomenada LA MITOLOGIA A MATRIX. En aquesta part explicaré els que passen més desapercebuts en la resta de personatges:

PERSÈFONE I MEROVINGI
Merovingi adopta aquest nom a causa del llinatge de la família Merovingia, els reis que van governar França i que creien que portaven la sang de Jesucrist, ja que el personatge de la pel·lícula també afirma ser Francès. Tot i així també se'l pot relacionar amb el dimoni, o Hades, a causa de la seva conducta. Merovingi té totes les claus de les portes de Matrix, així doncs és important a la pel·lícula, però aquest es nega a revelar-les, així essent un personatge ''dolent'' ,tal com…