20 d’abril de 2018

VENUS DE MILO

Venus de Milo és una cèlebre escultura grega, feta de marbre a finals de l'època hel·lenística, datada cap el 130-100 a.C. Es desconeix el nom de l'autor, però podria ser d'Alexandre d'Antioquia. Actualment aquesta escultura la podreu troba al museu del Louvre de París.

CONTEXT HISTÒRIC

L'escultura és va trobar mig enterrada en dos trossos a l'església egea de Melos per un pagès el 1819 i un any després va ser venuda als francesos com un regal de Lluís XVIII.

L'aspecte clascissista de les seves formes, fa suposar que l'autor és desconegut. Les seves influències poden ser Praxíteles ja que el model iconogràfic de la seva escultura Afrodita Cnidia, va ser un gran èxit.

DESCRIPCIÓ


L'escultura presenta una composició basada amb corves molt suaus que continuen amb una caiguda molt elegant de la roba que cobreix una part de la dona, és a dir des de les caderes fins els seus peus.


També s'ha de tenir amb compte la bellesa del seu rostre, com veiem porta el cabell recollit amb una ralla al mig, que tanca un front llis, li Marca el nas, i els ulls delineats en el seu contorn, i una petita boca el seu rostre és una mica fred, la seva presència d'un cert naturalisme i d'una harmonia evident, converteixen a la Venus de Milo en una imatge divina i humana.

Resultat d'imatges de venus de milo
Escultura de Venus de Milo

























PER QUÈ VENUS DE MILO NO TÉ BRAÇOS?

La venus no té braços i encara no se sap la raó. Hi han opinions que diuen que es podrien trobar enterrats a les profunditats dels mars, aquesta opinió però encara no està acceptada. 

Aquí deixo dos vídeos per si voleu saber més informació. El primer vídeo tracta sobre algunes altres teories de on són els braços de Venus de Milo, i el segon vídeo resumeix les 10 coses més importants.




Judit Espina
1r Batx

13 d’abril de 2018

DÈDAL I ÍCAR

Dèdal era un arquitecte, artesà i inventor molt hàbil que vivia a Atenes. Va aprendre el seu art gràcies a la deessa Atenea. Es famós per haver construït el laberint de Creta i inventar naus que navegaven per sota el mar. Es va casar amb una dona de Creta: Ariadna. Va tenir dos fills anomenats Ícar i Yapige. 

El seu nebot Talos era el seu deixeble, posseïa el do de la creació, era la classe de fill amb el que Dèdal somniava. Poc després, però, va resultar ser més intel·ligent que el mateix Dèdal ja que amb només dotze anys va inventar la serra, inspirant-se en l'espina dels peixos. Dèdal va sentir molta enveja envers Talos després d'haver-lo comparat amb el seu fill.
Una nit van pujar els tres a una teulada i des de allà; albirant Atena, van veure les aus i s'imaginaven diferents mecanismes per poder volar. Ícar va marxar cansat i llavors va ser quan Dèdal va matar a Talos empenyent-lo des de d'alt del teulat de l'Acròpolis. Al adonar-se del gran error que havia comès, per evitar ser castigat pels ciutadans d'Atenes, van fugir de l'illa de Creta, on el rei Minos els va rebre molt amistosament i els hi van encarregar diferents tasques.

El rei Minos, que havia ofès al rei Posidó, va rebre com a venjança que la reina Pasifae, la seva esposa, s'enamorés d'un toro. Fruit d'aquest amor va néixer el Minotaure, un monstre meitat home i meitat toro.
Durant l'estada de Dèdal i Ícar a Creta, el rei Minos els hi va revelar que havia d'empresonar al Minotaure. Per a tancar-lo, Minos va ordenar a Dèdal que construís un laberint format per milers de passadissos col·locats d'una manera tan complicada que fos impossible trobar la sortida. Però Minos, per a que ningú sapigués com sortir d'ell, va tancar també a Dèdal i al seu fill Ícar.

Van estar-hi tancats durant molt de temps i desesperats per a sortir, a Dèdal se li va ocórrer la idea de fabricar unes ales amb plumes d'ocell i cera d'abelles, per a poder sortir volant del laberint de Creta.

Abans de sortir, Dèdal li va advertir al seu fill Ícar que no volés massa alat, ja que si s'apropava massa al Sol, la cera de les seves ales es fondrien. Li va dir que tampoc volés massa baix ja que sinó les seves ales es mullarien i es farien massa pesades per poder volar.  


La caiguda d'Ícar, de Jacob Peter Gowi
Van començar el viatge i al principi Ícar va obeïr els seus consells, volava al seu costat, però cada cop va començar a volar més i més alt, oblidant-se dels consells del seu pare. Així doncs, es va apropar tant al Sol que es va fondre la cera que subjectava les plomes de les seves ales, va caure al mar i va morir ofegat. Dèdal va recollir el seu fill i el va enterrar a una petita illa que més tard va rebre el nom d'Icària.

Després de la mort de Ícar, Dèdal va arribar a l'illa de Sicíla, on hi va viure fins la seva mort a la cort del rei Còcal.

Helena Osset
1r Batx

11 d’abril de 2018

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. 
Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort.

Gal moribund
També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat.

Bou farnesi s.II a.C.
Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles, on es va desenvolupar una important producció artística.

L'Imperi Alexandrí i l'Hel·lenisme
Les obres més importants per aquella època van ser: Laocoont i els seus fills (III-IIaC) i la Victòria de Samotràcia (190 aC).

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA:




EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA:




Martina Vilar
1r Batx

10 d’abril de 2018

LA VIA LÀCTIA

La paraula "galàxia" prové del grec i significa "llet", per tant, anomenar a la nostra galàxia Via Làctia es una redundància.
La Via Làctia és una enorme galàxia espiral composta de 400 mil milions d'estrelles. Degut a la nostra ubicació, a la zona perifèrica, la veiem de cantó com si fos una franja de llum molt pàl·lida i blanca que travessa el cel nocturn.

Però l'origen del nom va molt més enllà, prové d'un mite grec.
Segons la mitologia grega, Zeus tenia una amant mortal anomenada Alcmena. Junts van fecundar a Heracles. Hera, la deessa esposa de Zeus es va enfurismar i va complicar l'embaràs de Alcmena: li va allargar la gestació fins a 10 mesos. Quan Heracles era tan sols un bebè, la deessa li va enviar dues terribles serps per a assassinar-lo mentrestant dormia al bressol, però el nen, al seu un semidéu, va estrangular les dues serps, una amb cada mà, gràcies a la seva força sobrenatural. Tot i així, Heracles era mortal i només podia aconseguir la seva immortalitat si mamava del pit de Hera, la qual cosa era quasi bé impossible.
És aquí on apareixen dues versions sobre l'origen de la Via Làctia. La primera ens diu que el déu Hermes, missatger dels deus, va portar el nen on estava Hera mentrestant ella dormia i el va posar al seu pit per que li donés de la seva llet divina, però al despertar i descobrir a Hèrcules, la deessa el va retirar bruscament però la llet seguí rajant, escampant-se per l'univers i donant origen a la Via Làctia.
El neixament de la Via Làctia de Peter Paul Rubens
La segona versió explica que Hera i Atena passejaven pel camp quan van veure un nen preciós que descansava sobre l'herba fresca. Entendrida, Atena va convèncer a Hera  que l'alletés i aquesta va cedir sense saber que es tractava d'Heracles. El nen va xuclar la llet amb tanta força que va ferir a la deessa i aquesta el va apartar ràpidament. Mentrestant la llet va seguir fluint fins a formar la Via Làctia.

Helena Osset
1r Batx

9 d’abril de 2018

L'EDUCACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Actualment, l'educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat, però la visió i la forma de dur-la a terme ha estat molt diferent durant els segles i mil·lenis. En el cas de l'Antiga Grècia, l'educació va començar a ser més important a partir del 500 aC, quan van aparèixer els primers instructors o professors (paidagoogos) i les primeres assignatures.

L'educació era fonamental per la societat de l'Antiga Grècia


Durant la infància (fins als set anys), els nens i nenes s'educaven per via materna, de qui aprenien tasques domèstiques. D'altra banda, la mare, ajudada per una esclava que feia de mainadera, els explicava les proeses dels herois i déus grecs.

A partir dels set anys, els nens es dirigien diàriament a algun centre educatiu, que solien ser privats. Allà, els infants eren educats per un paidagoogos que els ensenyava el bon comportament i vigilava la seva conducta. En el mateix centre, els instruïen diverses assignatures: música (mousike), educació física (gumnastike), que estava encaminada a l'entrenament militar, i gramàtica, on aprenien a llegir i escriure. Totes tres disciplines eren molt preuades en la societat grega i les consideraven vitals pel futur dels joves.

Imatge d'una "palestra", on els joves grecs practicaven gumnastike (Gimnàstica)
Cal destacar, però, que les noies, en aquest moment, ja començaven a seguir una trajectòria ben diferent a la dels nois, adquirint un paper secundari en la societat i totalment subordinada a l'home. Així doncs, la seva educació es basava en l'aprenentatge de tasques domèstiques per part de les seves mares.


La paideia era el que s'anomenava a la formació humanística dels joves grecs, que correspondria al cicle complet dels nostres estudis actuals. Paideia, però, significava pels grecs molt més que formar-se educativament.

D'una banda, la paideia era la incorporació dels ideals de la cultura grega. Era la recerca pròpia dels sentiments religiosos, patriòtics i ètics. Significava, també, el domini d'un mateix i a l'assoliment d'un saber, una harmonia complerta.
D'altra banda, l'objectiu de la paideia no només era preocupar-se per l'ensenyament de l'infant, sinó també formar un home madur amb capacitat de tenir un bon futur.

Amb tot plegat, es pot entendre que el que volia l'educació grega era la formació de l'home en tota la seva plenitud des d'aspectes com l'ànima, fins al caràcter, passant pel físic o la raó. Així doncs, l'ensenyament no pretenia formar un savi o un artista, sinó procurar donar un ideal de perfecció com a forma de vida.

Si voleu saber com era l'educació grega de forma més concreta és molt recomanable les diapositives de la següent presentació:

Ferran Gil
1r Batx

6 d’abril de 2018

EMPÚRIES: LA CIUTAT GREGA

Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC i van fundar la ciutat d'Empòrion, mot que vol dir "mercat".

Per què mercat?
Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciar amb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zona i tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics.
Com heu pogut observar els que habitaven la xona d'Empúries quan els grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers.

Empúries, la gran polis grega
L'excedent de la població explica les noves empreses que van iniciar. Les seves rutes i camins d'expansió es situaven naturalment cap a Occident i cap al sud, on es trobaven les riques terres metal·líferes de Tartessos, explotades del de ja feia quatre segles pels fenicis, en aquests territoris, i sota la protecció del rei filohel·lènic Argantonios, ja existia la factoria comercial grega de Minake, prop de l'actual Málaga.


LES RUÏNES D'EMPÚRIES
les ruïnes d'Empúries
El jaciment arqueològic i museu. Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on  conviuen les restes d'una ciutat grega, l'enclavament colonial d'Emporion, amb les restes d'una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d'un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.

Constitueix un lloc privilegiat per entendre l'evolució de l'urbanisme grec implantat a l¡extrem occidental de la Mediterrània, així  com per analitzar l'urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l'època imperial.

Algunes imatges més sobre Empúries.
ciutat grega d'Empúries
ciutat grega d'Empúries

escultura situada al jaciment d'Empúries


Us deixo algun vídeo més sobre Empúries.





Sílvia Pampliega
4t ESO

5 d’abril de 2018

HÈSTIA: LA DEESSA DE LA LLAR

És la deessa de la llar, l'Estat, l'arquitectura i la família, és pacífica i per això no intervé en cap guerra dels titans ni d'altres de menors. Es deia que estava present en les flames de totes les llars de foc de totes les cases.

FIGURA DE LA DEESSA
Zeus li va concedir el do de mantenir la seva puresa ja que ella havia demanat mantenir-se verge. Aquesta deessa, tot i que va arribar a ser de les més importants en l'antiga Grècia, va passar desapercebuda i per això més d'un cop és anomenada la deessa oblidada per alguns erudits. El seu nom significa "l'essència de la verdadera naturalesa de les coses".
Hèstia és filla de Rea i Cronos i és la més gran però alhora la més jove a causa d'una història molt llarga però que es resumeix així: 
Cronos es va menjar els seus fills a mida que naixien per temor a que un d'ells pogués superar-lo en poder però Zeus va créixer d'amagat i el va "derrotar" els fills van ser expulsats de l'estómac per ordre i des de llavors es diu que el més gran és Zeus i llavors els altres per ordre de sortida de l'estómac de Cronos. I Hestia va ser l'última de sortir així que tot i ser la primera de néixer se la considera la més jove.

REPRESENTACIÓ
Se la representava amb una actitud solemne i aguantant una flama al seu palmell dret. Portava un vel i el seu símbol era el cercle. En la mitologia romana, tot i que també era la deessa de la llar i la família i es representava de la mateixa manera, l'anomenaven Vesta.

representació d'Hèstia













RESPECTE

En més d'una ocasió va cridar l'atenció d'altres déus i humans, per exemple:
Hèstia guardava les claus dels subministres ja que era la més fiable i Príap es va acostar per intentar-la violar, però pel respecte de tothom fins i tot dels animals, un burro que estava al seu costat va començar a bramar i va despertar  Hèstia i tots els déus que el van avergonyir fins que va fugir corrents.
Hèstia també és coneguda com la creadora del significat de "santuari" i del "pritaneu" ja que per a ella era una ofensa rebutjar l'hospitalitat d'un estrany.
Hèstia va ser vista com el centre de la casa, la família, la ciutat i del món i es deia que era completa i que es completava a ella mateixa.


L'escalfor que Hestia transmetia a les cases a través del foc
 Paula Sala
 1r Batx