LES SIRENES I UNA DE LES SEVES LLEGENDES

Les sirenes (en l'antic grec vol dir "encadenat") són, actualment, éssers fantàstics i mitològics originaris de l'antiga Grècia. Als nostres dies, les sirenes són utilitzades a la literatura occidental d'històries fantàstiques.

Per introduir-nos més en el tema, seguidament hi ha un vídeo que va emetre TV3 el dimecres passat. Tracta dels múltiples pescadors situats a l'Estret de Torres, i el seu interès cap a les sirenes és causat pels seus costums i les raons que els empenyen a conservar els seus rituals de cacera.

Encara que en la seva forma original eren genis marins de dona i au, posteriorment la representació més comú les descriu com a noies precioses amb cua de peix. A causa d'això, la majoria de llengües no llatines diferencien la sirena clàssica de la sirena amb cua de peix.

Imatge de la sirena occidental Estàtua funerària de sirena, 370 a. C.

Però la mitologia grega marca l'origen d'aquest ésser mitològic. Les sirenes eren criatures confoses degut a l'antic i ric transfons del seu orígen, probablament lligat al món dels morts. Segons el que les llegendes expliques, es tractava d' éssers amb cos d'ocell i rostre o pit de dona. Vivien a una illa del Mar Mediterrània, davant de l'illa de Sorrento (costa de la Itàlia meridional). El seu punt característic era la veu musical que posseïen, realment atractiva i hipnòtica.

El primer testimoni escrit que es té d'elles és la seva menció a l' Odissea d'Homer.

ULISSES I LES SIRENES

Ulisses va passar per davant de l'illa de les sirenes. Ell anava amb tota la seva tripulació i estava advertit sobre el que podria passar si els seus mariners escoltessin els seus magnífics cants. Els vaixells que havien passat anteriorment per aquella illa havien naufragat, ja que els mariners havia sigut tirats a l'aigua per l'encant de les sirenes.

Ulisses i les sirenes, John William Waterhouse

Ulisses, convençut amb el que ell feia, va tapar amb cera les orelles de tots els seus tripulants. Ell, en canvi, va poder-ho escoltar i veure-ho tot, però va ser fiel quan va atravessar la zona de perill. Així, va ser com Ulisses i la seva tripulació va aconseguir ser el primer vaixell que atravessés l'illa de les sirenes.

Això, va passar quan Ulisses, de tornada de la guerra de Troia cap a Ítaca.

PIRATES DEL CARIB 4: Escena en que es veu la intenció de les sirenes de captivar els mariners.

Laia Fernández

4t B

L'ASSASSINAT DE JULI CÈSAR

Gai Juli Cèsar

va néixer el 12 de juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC Roma. Va ser un general polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà. Juli Cèsar es conegut per la guerra de les Gàl·lies ja que va ser un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República romana les quals estaven dirigides per Juli Cèsar, i les tribus de Gàl·lia

Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va se que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.

L'assassinat de Juli Cèsar va comportar un buit de poder que va portar a la Tercera guerra civil romana . Seguidament, Octavi August, fill adoptiu de Cèsar, es va declarar emperador posant fi al període republicà.

 

Les conseqüències de l'assassinat de Juli Cèsar són nombroses i referents en tots els àmbits fins i tot al cognom Cèsar es va convertir en un títol pel següents emperadors. Va haver-hi part del poble que se'n va alegrar i d'altres que no. Amb la seva mort varen quedar en suspens moltes de les seves iniciatives com per exemple:

-La construcció d'un temple al déu Mart i d'un teatre gegant.

- Reduir fins a la justa proporció la gran quantitat de lleis existents en el dret romà.

- Tenia previst un ambiciós pla hidrològic.

- Estava previst una nombrosa xarxa de biblioteques i una gran selecció dels llibres que hi havia d'haver.


Després de la mort de Juli Cèsar, el qual va desenvolupar una gran carrera com a militar i polític, Roma va quedar sumida entre la falta d'infraestructures i la falta de lleis concretes i reals. Es va encetar una època difícil en tots els aspectes: La tercera guerra civil, els successius i foscos canvis en l'estament político-militar, etc.

Aquest fet va fer trontollar, en moltes ocasions, la bona convivència entre les diferents capes socials.

També hi podem posar una mica d'humor, a través del Crakòvia.

Juhysaacnat Javier

1r Batx

ETAPES DEL LLATÍ

A continuació explicaré les diferents etapes que el Llatí va experimentar des de la seva creació fins els nostres dies:

Arcaic:(Des dels orígens fins a finals del segle II aC)

Abasta els primers testimonis literaris no escrits en objectes quotidians de l'època, va ser una etapa en què es van rebre moltes influències de la cultura i llengua grega.

Clàssic:(segle I aC segle I dC)

Es el llatí més consolidat i el que presenta el moment de màxima esplandor amb la que Virgili , Ovidi , Livi i Ciceró, van arribar a aconseguir un nivell literari quasi insuperable.

Post clàssic:(segles I-II dC)

Van continuar havent-hi grans autors, però aquests utilitzaven un llenguatge molt farcit , ple de termes populars i arcaics , que van fer del Llatí una llengua Barroca, és a dir, molt carregada. Al II dC acabà la gran època de la literatura llatina.

Tardà:(segle III al segle VIII)

És el moment en què finalitzà la gran època de la literatura llatina fins el punt que el llatí va arribar a ser una llengua poc utilitzada tot i que no es va manifestar en tot territori roma igualment. Això va succeir entre el (600 -- 800 dC).

Llatí medieval:(Segle VIII al segle XIV)

El Llatí és ja una llengua poc parlada, ja que han aparegut noves llengües romàniques. Però no va desaparèixer del tot ja que qualsevol persona que volgués tenir un mínim de cultura n'havia de saber.

Llatí humanístic:(a partir segle XV)

Van ser un grup d'individus que van voler recuperar el llatí com a llengua tan en l'àmbit escrit com parlat per tal d'imitar als antics.

Neo Llatí:( llati del segle XXI)

És el llatí dels nostres dies que ha creat paraules noves per associar-les a aparells tecnològics i diversos àmbits de la societat actual.

Link informatiu

Oriol Colchón

4t ESO

JÀSON I ELS ARGONAUTES

Al nord de Grècia, a la Tessàlia, el rei de Iolcos, Èson, va ser destronat i empresonat pel seu germanàstre Pèlias. Aquest va apoderar-se del regne, però un oracle el va advertir i alertar sobre un home amb una sola sandàlia.

Jàson (de Bertel Thorvaldsen)

Jason (el fill del rei) es va salvar i el centaure Quiró el va educar; li va ensenyar a caçar i a guerrejar. Quan va arribar a l'edat adulta va emprendre un viatge cap a Iolcos per alliberar el seu pare i ajudar-lo a recuperar el poder.

Després de caminar uns dies, va arribar a la riba d'un riu i allà va trobar una velleta que no podia travessar-lo. Jàson la va pujar a coll-i-be i la va passar fins a l'atra banda. Allà es va adonar que havia perdut una sandàlia.

La vella, que era Hera transformada, havia recuperat el seu aspecte habitual i li va prometre que l'ajudaria quan ho necessités. Després aquesta va desaparèixer i ell va seguir el seu camí.

Llibre de Jàson i els argonautes

Finalment va arribar a Iolcos i va entrar al Palau de Pèlias. Aquest es va alarmar quan va veure'l amb una sandàlia i encara més quan va saber que era el seu nebot.

Pèlias va dir que li retornaria el regne al seu germà si Jàson aconseguia el velló d'or (amb l'esperança que morís en l'intent). Llavors va demanar a Argos la construcció d'una nau de cinquanta rems i per formar la tripulació va convocar tots els herois de Grècia. La nau es va dir Argo i ells van passar a ser els Argonautes (és a dir navegants de l'Argo).

Expedició dels argonautes

Al cap de poc van arribar a l'illa de Lemnos poblada per dones. Van ser molt ben rebuts per les lèmnies i la seva reina Hipsípile. Però finalment van seguir navegant cap a la seva missió.

Cartell de Jàson i els argonautes

A la Tràcia van trobar Fineu (un endeví castigat pels déus, que vivia turmentat per les Haripies). L'endeví els va donar les instruccions sobre com poder travessar les Simplègades (roques flotants que obrien i tancaven l'entrada al mar Negre).

Creuant el mar Negre arriben a la Còlquida, on Jàson es presenta davant el rei Eetes i li demana el velló d'or. Aquest li donarà si supera dues difícils proves: junyir dos enormes toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i arar amb ells un camp i sembrar-hi les dents del dragó de Cadme.

Amb l'ajuda de les arts màgiques de la filla d'Eetes (Medea) pot realitzar els treballs. Ella es va enamorar de Jàson.

Jàson i Medea

Tot i així Eetes no té intenció de lliurar-li el velló, sinó d'assasinar-los a traïció. Medea els torna a ajudar, adorm el dragó que guardava el velló i fugen emportant-se el germà petit de Medea (Apsirt). Quan s'adonen que Eetes els persegueix Medea esquartera el germà, en tira els trossos al mar i així el pare anirà recollint-los i finalment els perderà de vista.

En el viatge de tornada naveguen pel Danubi, l'Adriàtic i el Po fins la Gàl·lia, en direcció a la península Itàlica. Circe, tieta de Medea els purifica per la mort d'Apsirt, es desvien cap al nord d'Àfrica i passen per Creta on Medea destrueix Talos (un gegant que allunyava els vaixells de l'illa llançant-los immenses pedres).

Talos

Finalment arriben a Iolcos i donen el velló a Pèlias, que mentrestant havia mort els pares de Jàson. Medea amb enganys convenç les filles de Pèlias que després d'esquarterar-lo el podràn rejovenir bullint-ne els membres. Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson ón desterrats de Iolcos per Acast (que succeeix el tron) i van a viure a Corint acollits per Creont.

I els fets que passaren després els narra Eurípides a la tragèdia Medea.
En aquesta web trobeu a la part de baix explicat el mite de Medea.

Us deixo el tràiler de la pel·lícula en anglès:

Mireia Cutura
2n Batx

L'ANTIGA VENÈCIA

Durant una setmana uns quants alumnes de 1r de batxillerat hem anat a Itàlia per fer un intercanvi cultural. Hem visitat diverses ciutats de la regió de Vèneto, i una d'elles ha sigut Venècia. Com gaire bé tot, t'he una història darrera del que veiem avui dia.

Un estudi recent ha revelat el mapa complet d'una població romana a 10 quilòmetres de la capital de Vèneto. Unes fotografies aèries han descobert que a Altinum, la ciutat romana amb canals pel centre, va ser l'antecedent de Venècia. Les imatges mostren el mapa complet d'una important població tan gran com Pompeia i amb capacitat perquè hi visquessin unes 20.000 persones.

Regió de Vèneto

La zona on es troba Altinum, a uns 10 quilòmetres de Venècia, es porta excavant des del segle XIX, però ningú havia localitzat el seu centre fins ara. El nou jaciment és gairebé únic, ja que hi ha molt poques restes romanes a Europa que no estiguin cobertes per moltes capes.

En el mapa elaborat a partir de les imatges aèries, es mostra una ciutat emmurallada amb un gran canal que travessava el centre, deixant al nord els edificis públics. Altinum tenia dos teatres, una basílica, un fòrum, un mercat i temples. Eren dos canals els que connectaven el port i les aigües obertes de la llacuna de Venècia a l’altra extrem d'Itàlia.

Els romans van arribar a Altinum al segle II a.C i la van convertir en un dels ports més importants de la regió. Al segle V d.C va ser arrasada, però la ciutat va seguir existint, en decadència, fins que dos segles després la invasió dels llombards va obligar al seu poble a abandonar-la per sempre. Abans de deixar-la, els seus habitants es van emportar molts marbres i maons per construir ciutats en altres illes de la llacuna de Venècia.

Encara avui pot llegir-se la paraula Altinum al campanar de Sant Vidal, a la basílica de Sant Marc. La petjada de la ciutat també està en els noms de ciutats properes a l’actual Venècia, com Torcello, Murano i Burano, que s’assemblen als noms d’antics barris de Altinum anomenats Torricelum, Ammurianum i Porta Boreana.

Torcello


Murano


Burano

La ciutat es troba avui dia a un metre sota terra en un camp de blat de moro i soja. Es pot dir que els experts la van trobar per un cop de sort.

Alba Mustarós
1r Batx

ANUNCI AMB REMINISCÈNCIES CLÀSSIQUES

Mireu l'anunci i intenteu reconèixer el lloc on s'ha enregistrat, segur que ho descobriu de seguida!!  

Podeu explicar si hi ha cap relació entre el que s'hi anuncia i l'emplaçament de l'spot?

EL JURAMENT DELS HORACIS

Titus Livi, un historiador romà, va ser el primer que va narrar la llegenda de l'enfrontament entre els germans Horacis i els Curiacis.

Titus Livi

Un dels reis de Roma, Tul·lus Hostili, va decidir posar fi a les guerres que succeïen entre els habitants de Roma i els habitants d'una ciutat veïna, Alba Longa. Es va decidir que les dues ciutats triarien els homes més forts d'entre els seus ciutadans i farien que es barallessin. El guanyador hauria guanyat la disputa entre les dos.

Aquí hi podem diferenciar Alba Longa i Roma.

Els guerrers triats van ser els tres germans Horacis de Roma i els tres germans Curiacis d'Alba Longa.

Al primer enfrontament, els Curiacis van matar dos dels germans Horacis. Semblava que l'últim tenia la batalla perduda, però va començar a córrer i va deixar que els altres el seguissin, separant-se. Gràcies a això, va poder matar un per un (ja que estaven separats) els germans i aconseguir la victòria.

Quan aquest últim va tornar a la ciutat, va descobrir que la seva germana plorava desconsolada. L'últim Horaci va intentar consolar-la, assegurant que els seus germans havien mort pel bé de la ciutat. Ella va respondre que no plorava pels seus germans, sinó pel Curiaci amb qui estava casada i a qui estimava.

Enfurismat, l'Horaci la va matar i va assegurar que mataria a qualsevol que plorès pels enemics de la ciutat.

Hi ha un quadre molt famós, de Jaques-Louis David, que reflecteix el moment en què els germans Horacis juren fidelitat a la ciutat. Suposo que l'haureu vist alguna vegada. Igualment, a dalt us he anat posant imatges dels esbossos del quadre.

El jurament dels Horacis, Jaques-Louis Davis.

Us deixo també un power perquè pogueu veure les característiques del quadre.

 

Anahí Domínguez
2 batx