Entrades

CARONT I ELS RIUS DE L'INFRAMÓN

Imatges
Caront, el barquer Es fill de: Erebus ; deu primordial de la foscor i l'ombra, i Nix ; deessa primordial de la nit. Era l'home que a través del riu Aqueront portava a les ànimes de la gent que havia mort fins a l'infern. L' obolus era la moneda amb la qual podien pagar a Caront  per a que els portés fins al lloc on descansarien en pau.  La barca de Caront, José Benlliure Procés per arribar a l'inframón Es diu que un cop les persones eren mortes les seves ànimes anaven a parar fins a la riba de l'Estígia, on Caront si portaven l' obolus ,  els deixava pujar fins portar-los a l'altra riba, que era custodiada per Cèrber i els tres reis infernals: Minos, Radamant i Èac. La barca de Caront, Somni, Nit i Morfeu, Luca Giordano En canvi, es diu que, si no portaven aquesta moneda amb la qual pagar a Caront, la seva ànima era condemnada a vagar durant cent anys a la vora del riu. D'aquests reis, Èac s'encarregava de jutjat a les ànimes dels europeus, Rada

LES SIRENES

Imatges
Les sirenes són criatures marines mitològiques. No està molt clar de on van sortir, però hi ha gent que creu que són filles de Melpòmene (la musa de la tragèdia) i de Aquelou (el déu del riu). Però també hi han altres versions que creuen que són filles de Aquelou i de Terpsícore (musa de la dança) Antigament, se les representava com a uns éssers híbrids meitat dona i meitat au que habitaven en una illa rocosa, però a patir de la Edat Mitjana, se les va començar a representar com les coneixem avui en dia: Dones precioses amb cua de peix. La primera vegada que es va mencionar a les sirenes, va ser a l’ Odissea . Es creu que, antigament, hi havia tres sirenes, i que una tocava la lira, l’ltre cantava i l’altre tocava la flauta. · Les sirenes de la antiga Grècia són les que tenen la meitat del cos de dona i la meitat de una au. Als inicis de la mitologia grega, el nom de sirena tenia el significat de “les que encadenen”, i es creu que estaven lligades a l’inframón. Tenien una veu musical m

DEMÈTER

Imatges
Demèter, deessa de l'agricultura, protectora de les collites, de la fertilitat dels camps i responsable del naixement i de la regeneració de les plantes. Demèter va ser una de les deeses més antigues i importants de l'Helade, rebent cultes en nombroses ciutats, de les quals la més destacada és Eleusis. Els seus dos atributs són el blat i la torxa.  Filla de Cronos i Rea, Demèter, forma part del grup principal de déus olímpics. Més tard, Démeter va tenir una filla amb el seu germà Zeus , Persèfone. Demèter, és una de les protagonistes d'un dels mites més famosos de la història: Còpia romana de Démeter, Museu del Prado, S. III El Rapte de Persèfone: La jove Persèfone, passejava per el bosc, recollint flors, quan el déu Hades la va observar, es va enamorar a l'instant i la va convertir en la seva esposa. Hades va agafar el carro de cavalls i va pujar fins a la terra, la jove va sentir que la terra tremolava i just abans que aquesta poguès reaccionar, Hades la va raptar i s

PIGMALIÓ I GALATEA

Imatges
Pigmalió era el rei de Xipre, i va buscar la dona ideal per casar-se amb ella. Finalment va decidir que mai es casaria i que, pel contrari, dedicaria el seu temps a fer unes estatues que ell trobés realment boniques. Pigmalió i Galatea , de Faloconet 1763 Va començar a esculpir una dona amb faccions i característiques perfectes. Un cop acabada, va decidir que es diria Galatea, i quan la veure se'n va enamorar a l'instant. Pensava tan en ella, que aquella nit va somniar que Galatea adquiria vida. Durant una celebració d'honor a Venus , Pigmalió va implorar-li a la deesa que li donés vida a la seva creació. Com que la deesa estava disposada a ajudar-lo, va elevar l'altar de Pigmalió tres veades més alt que els altars dels altres, per demostrar-li que tenia la seva atenció. Tot i això, Pigmelió no va comprendre la senyal que la deesa va enviar i tornà a casa seva decebut.  Un cop va arribar a casa seva, observà l'escultura durant hores, fins que finalment va aixecar-s

LA TITANOMÀQUIA I LA GIGANTOMÀQUIA

Imatges
En la mitologia grega s'hi ha pogut veure diverses guerres i enfrontaments al llarg dels anys, però sense dubte la més destacable va ser la Titanomàquia: una guerra molt famosa que va acabar desancadenant la Gigantomàquia, una guerra no tan coneguda però de grans magnituds també.  La primera gran guerra de la mitologia grega va ser entre déus i titans (d'aquí el nom de Titanomàquia). Els titans eren els déus de la segona generació, fills de Gea i Urà , qui anaven liderats pel tità més jove: Cronos . Durant un temps Urà i Gea van liderar el món, però al cap d'uns anys, tal i com deia una profecia, un dels fills de Urà (va resultar ser Cronos) va destronar al seu propi pare, no sense abans tallar-li els genitals (que llavors va llençar al mar i va donar origen al mite del naixement d' Afrodita ).  La castración de Urano  de Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi Després de que el titans guanyessin el poder, Rea i Cronos van establir-se com a governants del món i van enviar

ELS PERIPATÈTICS

Imatges
L' escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'Antiga Grècia, anomenada El Liceu per estar situada a la banda del temple dedicat a Apol·lo Lici, que seguia la doctrina d' Aristòtil , el seu fundador, el qual impartia les seves classes mentre passejava amb els seus deixebles reflexionant sobre la vida. D'aquí el seu nom: e timològicament peri-patètic prové del verb "passejar" i del prefix "al voltant" , i amb aquest apel·latiu són coneguts els alumnes i seguidors de la filosofia d'Aristòtil. Escola d'Aristòtil , Gustav Adolph Spangenberg (1883-1888) Aristòtil va fundar l'escola peripatètica el 335 a.C. a Atenes, que va existir gairebé mil anys i va ser el centre més important de la ciència grecoromana. Els seus dirigents més importants després de la mort d'Aristòtil van ser Teofrast d'Efes (372-287 a.C.), conegut particularment pels seus treballs de botànica; Estrató de Làmpsac (305-270 a.C), que va desenvolupar

PAS DEL MITE AL LOGOS

Imatges
Tot i que la filosofia no només es va començar a Grècia, (també a la Índia i a la Xina), no les acostumem a estudiar perquè per comprendre millor la nostra filosofia només cal estudiar Grècia ja que és la que ens queda més a prop (filosofia occidental) Al segle VI a.C va surgir el pas del mite al logos a Grècia. Les preguntes filosòfiques existeixen des de sempre, però abans del segle VI aquestes es responien en forma de mite.  El mite és una narració sagrada d'esdeveniments ocurreguts en temps llunyans, en què certs éssers sobrenaturals van dur a terme accions memorables. Els mites servien per donar respostes a les grans preguntes de la humanitat.  CARACTERÍSTIQUES DEL MITE: - Intenta donar resposta a les grans preguntes de la humanitat - Relats transcendents (més enllà de la nostra realitat ordinària, és a dir, que l'ésser no pot arribar a entendre), per exemple aparèixen éssers sobrenaturals (déus o herois) - Expliquen UNA part del món - El món està dominat pel destí, el ca