CLÀSSICS A LA ROMANA

Les guerres Mèdiques van ser una sèrie de batalles entre l'Imperi Persa i algunes ciutats de l'antiga Grècia. Van ser molt importants perquè van frenar l'expansió dels perses cap al Mediterrani, van fer que la cultura grega continués amb el seu desenvolupament. Els grecs i els perses eren diferents en tot, l'Imperi Persa era gegant i estava governat per un rei amb molt de poder, en canvi, algunes ciutats de Grècia, com: Αθήνα και Σπάρτιη (Atenes i Esparta), eren ciutats petites amb la seva pròpia independència, ja que tenien govern propi, com a democràcia a Atenes (és un sistema on tothom pot donar la seva pròpia opinió, i votar lliurement, i decidir entre tots com serà l'organització del govern o la presa de decisions importants) o l'oligarquia a Esparta (és el govern d'uns pocs amb poder, sense tenir en compte la majoria del poble). Els grecs compartien una cultura.                                   ...

La Grècia antiga va aconseguir grans avenços, però aquesta cultura que admirem ha practicat i justificat l'esclavitud, cosa que ara és impossible. Això és perquè a l'antiga Grècia es relacionava l'esclavitud amb l'economia. L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI El soldat vençut al qual se li perdonava la vida es convertia automàticament en un esclau del seu vencedor i es mantenia com a esclau a no ser que la seva família pagués el rescat. Quan es conqueria una ciutat, tots els supervivents passaven a ser esclaus, especialment els nens i les dones. El rescat d'un esclau a l'antiga Grècia era entre 200 i 1000 dracmes que equivaldria aproximadament entre 500 i 2500 euros avui dia, segons les seves característiques. El valor d'un esclau depenia de diversos factors. Primer les habilitats i el tipus de feina que podria fer eren importants, ja que els esclaus amb habilitats especials com saber d'artesania o de cuina tenien un preu més alt. També l'edat i la salut e...

A la meva anterior entrada us vaig parlar de la història d'amor verdader entre Psique i Eros. I aquesta setmana us he volgut portar una altra història d'aquest tipus, però aquest cop parlarem de l'amor negat, aquell amor que realment mai és fa públic: l'amor entre Alexandre el Gran i Hefestió.  Alexandre el Gran era el rei de Macedònia i un gran conquistador, de fet, és conegut a l'actualitat com a un dels estreteges militars més grans de la història.  Obra hel·lenística original d'Alexandria (Egipte) del segle ll aC L'autor és anònim Un dia Alexandre coneix Hefestió, no se sap exactament com ni en quin moment, però els historiadors creuen que potser es coneixien de petits a l'haver estudiat junts. Van créixer junts i després es van allistar els dos a l'exèrcit, tenint així una relació estreta, molt lleial i inclús intima.   Al seu temps lliure es dedicaven a fer sacrificis als altars d' Aquil·les i Patracols. Però el que és curiós, és que Alexa...

La Batalla de les Termòpiles és l'enfrontament entre l'Imperi Persa i les ciutats-estat gregues produïdes durant les Guerres Mèdiques (segle V aC), que van començar amb el regnat de Cir II el Gran, quan Jònia es trobava sota domini persa. Si busquem els antecedents d'aquest conflicte bèl·lic s'ha de tirar enrere fins a l'expansió de l'Imperi Persa sobre les zones més orientals de Grècia, i el detonant fou la revolta jònica contra la regió de Lídia, també sota el domini persa, cosa que va provocar l'ira del rei persa, Darios I el Gran. Darios I decidí escarmentar tant als jònics com a la resta de polis gregues que els havien ajudat, i entre aquestes hi havia Atenes. Aquest, doncs, és l'origen de les Guerres Mèdiques, les quals es divideixen en tres períodes: la Primera Guerra Mèdica (492-490 aC), la Segona Guerra Mèdica (492-479 aC), i la Tercera Guerra Mèdica (479-449 aC). La Batalla de les Termòpiles es situa en el segon període. En l...

Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte l'any 370 i va morir el 415.  Era filla de Teó, un matemàtic que era un dels encarregats de la llibreria d'Alexandria i el seu mestre, qui li va proporcionar una bona educació. Aquesta educació que Hipàtia va rebre era un fet molt inusual ja que la societat no permetia que les dones poguessin estudiar i les seves vides transcorrien dins els espais privats de les cases, fent el tipus de feines que es consideraven femenines. Així va ser, doncs, com es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques. A més de matemàtica va ser astrònoma, filòsofa, neoplatònica i política. Durant vint anys, Hipàtia es va dedicar a ensenyar molt àmbits diferents al museu d'Alexandria. El seu ensenyament va tenir tanta repercussió que a les seves classes van arribar a assistir-hi alumnes de diferents parts del món. També va arribar a ser càtedra de Filosofia Platònica.  Retrat d'Hipàtia, Rafael Sanzio En l'època d'Hipàtia, el seg...

Durant el segle V a.C., l'Imperi persa es trobava en el seu millor moment. El rei Dari I manava sobre el territori que anava des del Caucas fins a l'oceà Índic i des del mar Mediterrani fins al riu Indo. La població d'aquest imperi estava creada per una gran diversitat de pobles, entre ells els grecs jonis que havien colonitzat la costa occidental de l'Àsia Menor. En el 500 a.C, els jonis van iniciar una rebel·lió en contra de Dari però van ser derrotats després de sis anys de lluita. El poble d'Atenes va reconèixer els lligams ancestrals que tenia amb els jonis i van prendre foc a la ciutat persa de Sardis . El 491 a.C, Dari va intentar castigar els atenesos i va fer una expedició a la ciutat de Marató  per enfrontar-se amb ells. Després de 36 anys de regnat, Dari va morir sense poder realitzar la seva venjança. Dari I , (autor desconegut) Xerxes, fill de Dari, quan va pujar al tron no va decidir venjar-se dels Atenesos directament, sinó que no va ser f...

Quan va abandonar la recerca d' Europa , Cadme i la seva mare Telefaassa van escollir viure a la ciutat de Tràcia. Un cop morta Telefaassa, Cadme anà a consultar l'oracle de Delfos, que li va aconsellar fundar una ciutat.  Per escollir el lloc li caldria seguir una vaca fins on caigués extenuada. A la mateixa regió de la Flòcida trobà un ramat de vaques i les seguí fins que en un lloc de Beòcia, es va ajeure, però un dragó que allà protegia la font d'Ares matà alguns dels homes de Cadme. Cadme va matar el dragó i tot seguit sembra les dents segons el consell donat per Atena. Llavors brotaren de la terra uns violents guerrers, que van rebre el nom de sembrats. A Cadme se li acudí llençar pedres entremig d'ells i, acusant-se mútuament es barallaren entre sí. Només en sobrevisqueren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i esdevindrien els avantpassats de les famílies més il·lustres d'aquesta ciutat. Passat el temps en què Cadme hagué d'expiar la mort del d...

Pèricles era fill d'un gran estrateg militar reconegut com a Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista, neboda de Clístenes , fundador de la constitució atenenca.  Pèricles va néixer el 495 aC, va ser un home atenenc molt important, degut a a la seva importància va donar lloc a tot el segle V aC.  Fou el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona.  Com a cap dels demòcrates, Pèricles va intentar que tot els ciutadans atenencs par ticipessin en el govern. Va ser l'introductor del fet de que s'escollís als membres del consell entre tots els ciutadans atenencs.  Sota el poder de la Lliga de Delos, formada com a defensa contra les agressions de Pèrsia, els atenencs van ser els dirigents de la gran força naval que es creà. Pèricles fou el màxim dirigent de la ciutat d'Atenes durant quinze anys. Va restaurar els temples que havien estat destruïts pels perses i e...

La civilització minoica es va desenvolupar a Creta, l'illa més gran de Grècia. S'anomena minoica en honor al rei Minos , que va ser rei de l'illa, i tenia una poderosa flota, amb la que podia conquerir mars pel seu benefici. Aquesta civilització va viure entre els anys 2400 i 1400 aC.  Els primers homes en arribar a l'illa de Creta van ser precedents d'Anatòlia. Era una societat pacífica, amb grans edificis, sense muralles i amb grans avenços tècnics, com clavegueres, aigua corrent... El palau era el centre polític i cultural de la ciutat, i les restes més significatives que han quedat d'aquesta civilització són els palaus, en concret el palau de Cnosos, Fest, Malia i Zakro. Aquests palaus tenien un gran pati central, on hi havia les habitacions més importants destinades al culte. En aquest pati es feien les cerimònies religioses, les festes i els torneigs esportius.  Podem fer-nos a una idea de fins a quin punt la civilització minoica va d...

Majestuós, bell, gegant, històric, fantàstic... són molts els adjectius per definir l'Acròpolis d'Atenes, un monument construït durant l'època micènica i que ha esdevingut la imatge de la capital de Grècia per excel·lència. Situat a la part alta de l'antiga Atenes, gran part del temple ha estat restaurat excepte les columnes i les zones que l'envolten. L'Acròpoli d'Atenes, una construcció imponent ELS ORÍGENS DE L'ACRÒPOLIS Per trobar el primer rastre dels humans que va passar per l'Acròpolis ens hem de remuntar al Neolític. Però no és fins a l'època micènica, el segle XV aC, quan la zona de l'Acròpolsi comença a agafar importància: s'hi va construir la primera muralla de la història de l'àrea d'Atenes. Aquesta muralla, però, actualment, no existeix. El que resta actualment de l'Acròpolis és molt posterior a la muralla. Pèricles, el segle V aC, durant el seu govern, va fer traslladar el tresor de la confeder...

Vista aèria d'Empúries Quan el grecs ocupaven Empúries , el romans van aparèixer a l'any 218 a.C durant la romanització de la Península. Els romans en arribar a Empúries, hi instal·len un campament militar. Però no només van veure que era un molt bon punt geogràfic estratègicament, sinó que també es van quedar captivats per les seves platges.  Així que de mica en mica, van anar construint la ciutat romana al costat de la grega que es van anar fusionant i les dues van quedar romanitzades.  Van anomenar la ciutat com a Emporiae . La muralla La ciutat, estava envoltada per una muralla, construïda per grans blocs de pedra, formigó, i terra. Al centre de la ciutat hi ha la plaça o àgora i al seu costat, una Estoa . També hi ha diferents temples dediacats a Zeus i a Asclepi . La plaça estava porticada, i s'hi trobava el mercat i uns grans banys públics . La ciutat també té un amfiteatre  i un gimnàs, que es troben fora de la muralla. Asclepi, déu de la...

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann , conegut com Heinrich Schliemann, va ser un empresari i arqueòleg alemany, al qual se li atribueix el descobriment de les restes de la llegendària ciutat de Troia . També se'l considera l'impulsor de l'arqueologia moderna. Va néixer l'any 1822 en un petit poble del ducat alemany de Mecklenburg-Schwerin, prop de la frontera amb Polònia. La seva mare va morir quan ell tenia nou anys i el seu pare, el pastor del poble, es va encarregar d'ell.  Als set anys li va regalar el llibre "La història del món il·lustrada" de Ludwig Jerrer, i quan tenia vuit anys li va llegir la Ilíada d'Homer. Heinrich en va quedar meravellat, i tot i que tothom li deia que Troia era un lloc fictici fruit de la imaginació d'Homer, ell no en va fer cas i es va proposar demostrar al món l'existència de la ciutat. Retrat de Heinrich Schliemann Quan tenia 14 anys, Heinrich va haver de deixar els estudis i va començar a tr...

El dimarts, 21 d'octubre del 2014, els arqueòlegs que portaven a terme una excavació, datada entre el 325 i el 300 a.C, des del 2012, van desenterrar el cap d'una de les dues esfinx que vigilaven l'entrada d'un temple funerari de l'època d'Alexandre el Gran. El cap es va trobar a la tercera cambra de la tomba, dins d'un llindar de marbre, a una profunditat de 15 centímetres.  El cap és de marbre, mesura 60 centímetres i està pràcticament intacte, només té un petit trencament al nas. També té rissos caient sobre l'espatlla esquerra de l'estàtua i senyals d'un color vermellós. El cap s'ha assignat a l'esfinx oriental.                                                               A més a més, els arqueòlegs van descobrir alguns fragments de les ales de l'esfinx a la tercera cambra. Aquesta, és la mateixa on hi van desc...

El Conjunt Arqueològic d' Empúries , també conegut com per Ruïnes d' Empúries, és una antiga colònia Grega i Romana. Situada al Nord-Est de l' Escala, al sud de Sant Martí d' Empúries. Actualment és l' excavació arqueològica més antiga de Catalunya, i també possiblement una de les més àmplies ja que forma pràcticament l' espai d' un municipi. També val a dir que aquesta troballa ha estat la porta al descobriment de moltes cultures que han deixat empremta a Catalunya. Ruines Tenen més de 2600 anys d' antiguitat, o sigui que cap al 600 aC van arribar a l' actual Sant Martí d' Empúries els primers Grecs. Li van posar el nom de Paleàpolis, que significa Ciutat Antiga. Poc temps després és van situar a terra ferma creant una nova ciutat, Neàpolis, que és va desenvolupar com a ciutat, fins a esdevenir Emporion. Termes  La ciutat és composava bàsicament per dos carrers principals, Decumanus i Cardo, que tallaven el centre de la ciutat. A...

Atletes realitzant una cursa Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats Jocs Olímpics  ( Ολυμπιακοί Αγώνες ; Olympiakoi Agones ), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia  entre diferents ciutats  de l'Antiga Grècia.  Segons la tradició, es van començar celebrar a Olímpia  d’una manera fixa l’any 776 aC  i fins el 393  dC. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d’agost. Es tractava d'un esdeveniment festiu, on apart de celebrar-se diferents proves esportives, també es feien diferents homenatges a les déus més importants de l'època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures, grecs, no afectats per cap maledicció religiosa ni culpables de cap crim. Arribaven espec...