D'HÈRCULES A SUPERMAN!

Escrita per -

Aquesta és una exposició que es va fer l'any 2004 al MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya, també hi va participar el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.) i que tractava sobre els mites grecs i romans.

A l'exposició ens situen fa uns tres mil anys a la mar Egea on gràcies a l'arqueologia s'ha pogut saber coses sobre els costums i hàbits dels romans d'aquella època.

La resposta a la pregunta de per què tants déus, ens la responen fàcilment, i és perquè ells tenien molts dubtes sobre com passaven les coses i el dia a dia i quina manera podia ser més fàcil que crean uns déus als quals els dediquen festes i se n'expliquen grans gestes. I cada ciutat es feia els seus propis.

Cartell de l'exposició


L'OLIMP I ELS DÉUS:
Actualment hi ha moltes persones que han sigut mítiques per ser actors, actrius, cantants o qualsevol altra feina. Però si ens fixem amb els clàssics ells, els mítics (els déus) residien a l'Olimp.
L'Olimp és una muntanya situada a 3000 metres d'altitud situada al nord de Grècia.
Els déus grecs i romans eren:
  • Zeus (el poder)
  • Cronos (el temps)
  • Urà i Gea (el cel i la Terra)
  • Hades (la mort)
  • Posidó (el mar)
  • Apol·lo (el dia)
  • Afrodita (bellesa)
  • Dionís (el vi)
  • Atena (la saviesa)
Alguns herois:
  • Prometeu
  • Odisseu
  • Heracles
  • Teseu
En aquesta exposició s'hi podien trobar diversos llibres sobre mitologia, déus, herois i monstres.
Podríeu dir algun mite o heroi/monstre/déu que us hagi agradat especialment i el perquè?
Per a més informació cliqueu aquí!

Mireia Cutura
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Personalment a mi m'agrada Cronos el déu del temps perquè sempre que miro l'hora penso amb ell.
24 de maig del 2011, a les 12:51
Yasmina Ketami ha dit…
ajajaj Molt bona entrada! Molt herois em recorden a poders dels deus. Fan molta gràcia.
24 de maig del 2011, a les 13:24
Aina ha dit…
Un mite que m'agrada molt és el de Teseu, no se realment perquè però és un mite que sempre m'ha agradat. Bona feina!
24 de maig del 2011, a les 15:43
max ha dit…
molt interessant, la veritat és que un dels mites que més m'agrada és el de Prometeu.
bona entrada
27 de maig del 2011, a les 8:50
Adrià ha dit…
Això que van fer els clàssics de crear deus per a explicar fets que no podien ho han fet moltes altres cultures om per exemple el cristianisme.

Bona entrada!
27 de maig del 2011, a les 9:37
Sergio ha dit…
Bona entrada!
A mi el dèu que més m'agrada es hades, el dèu de la mort!


Molt bona feina!
27 de maig del 2011, a les 9:37
Pol ha dit…
Els meus dos déus que m'agraden són Zeus del poder i Cronos del temps, ja que Zeus té tot el poder i Cronos pot jugar amb al temps.

Bona entrada Mireia!
27 de maig del 2011, a les 9:41
Zoé ha dit…
Molt interessant. El mite que més m'agrada es el de les sirenes (encara que es un dels mites qeu més he treballat)
27 de maig del 2011, a les 12:06
elsa camins ha dit…
bona entada
el deu que magrada mès és Cronos, perquè sempre estic mirant el rellotge, i sempre cuan el miro penso en cronos.
27 de maig del 2011, a les 12:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació