30 de novembre de 2017

LILITH LA PRIMERA DONA D'ADAM

La història de la primera dona és molt poc popular, comparada amb l'historia d'Eva, que és la promoguda per la religió cristiana. La creació de l'ésser humà està citada al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia. Els jueus han interpretat el versicle que diu "Déu va crear home i femella els va crear" com l'origen de la humanitat. Però segons els mesopotàmics, les paraules d'abans d'Adam a Gènesis 2:23 on diu "Ara és ossos dels meus ossos i carn de la meva carn". Els mesopotàmics van interpretar en aquest versicle que la dona havia sigut creada.
La història narra com Lilith abandona el Edem, i abandona al seu marit, per anar amb el seu amant a la vora del Mar roig. La historia explica que Lilith esdevé dimoni, rapta els nens de llet, i és considerada la encarnació maligna de la bellesa i la mare de l'adulteri.

Lilith
Al llarg del temps també han aparegut altres mites, un d'ells narra com un grup de dimonis femenins amb característiques mig humanes i mig divinitats. El seu "hàbitat" és la nit, i les armes que feien servir eren la seducció i l'erotisme.
Els jueus van acabar adaptant el nom d'aquesta divinitat al significat de nit.

El motiu per el qual deixa l'Edem és quan han de tenir relacions sexuals i s'oposa a posar-se sota d'Adam perquè creu que és una manera de demostrar submissió, així que decideix abandonar-ho tot per no haver d'obeir cap autoritat, ni al seu marit ni a Déu. Degut a l'absència de la dona, Déu, crea Eva de la costella de Adam, al contrari que Lilith, que va ser creada de la pols igual que el primer home.

Lilith i el feminisme

A diferència de Eva que mostra tots els indicis de submissió, Lilith és el símbol del feminisme, de la igualtat entre l'home i la dona.

Amanda del Rio 
4t ESO

29 de novembre de 2017

LA ILÍADA D'HOMER

Tots hem sentit parlar de la guerra de Troia, i aquesta té origen en el llibre d'Homer "La Ilíada". És un llibre molt llarg, té més de 600 pàgines. No us en puc explicar tots els detalls, però aquí en teniu un tastet:

INTRODUCCIÓ
La Iliada d'Homer
La Ilíada es un antic poema grec escrit per Homer. Aquest és potser el poeta grec més conegut, que també va escriure la Odissea, un altre poema grec que és la continuació de la Ilíada. En grec, la paraula "Ilión" significa Troia, per tant, la Ilíada és la història de Troia. Es creu que aquest llibre ens explica tota la guerra de Troia, però realment és només l'explicació del desè (i últim) any de la guerra de Troia, i acaba abans que hi hagi el famós episodi del cavall de Troia. De fet, és la història de la baralla d'Agemèmnon, el cap davant de les tropes gregues i Aquil·les, l'invencible guerrer grec.

CAUSES DE LA GUERRA DE TROIA
Eris, deessa de la discòrdia, no és invitada a un casament, i decideix venjar-se donant una poma d'or, la poma de la discòrdia, a un príncep troià, Paris. Aquest ha de donar la poma a la deessa que considera més bella entre Hera, Atena i Afrodita. Les tres li ofereixen varis dons per poder guanyar, però Paris acaba preferint a Afrodita, que li promet la mà de la dona més bella del món. Aquesta és Helena, dona de Menelau, rei d'Esparta. Així doncs, Paris rapta a Helena i Menelau i molts altres pobles grecs s'enfaden, i decideixen anar a atacar Troia. A part, Troia és una polis molt pròspera, i molts reis volien conquerir-la.

ARGUMENT
Aquil·les es baralla amb Agamèmnon, el rei aqueu, perquè aquest li treu una esclava. Per aquesta raó, Aquil·les s'enfada i deixa de lluitar, i prega a Zeus perquè faci que els grecs perdin contra els troians.De manera que ara els troians estan guanyant la guerra, i els grecs s'estan començant a desesperar. Patrocles, el cosí preferit d'Aquil·les, se sent malament pel que està fent Aquil·les, i decideix vestir-se com si fos Aquil·les, i lluitar en nom seu. S'enfronta a Hèctor, germà de Paris, perd ja que no té gaire experiència de combat, i mor. Això fa que Aquil·les s'enfadi molt amb Hèctor, i va a trobar-se amb ell i el mata. Com a venjança, arrossega el seu cos inert al voltant de Troia. El rei troià, després, va fins a la tenda d'Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. El llibre acaba amb els funerals de Hèctor i Patrocles, dels troians i els grecs, respectivament.
Això és tan sols un petit resum. Si voleu saber tota la història, podeu veure aquest vídeo:



Maria Erra
1r Batx

28 de novembre de 2017

PARAULES D'ORIGEN MITOLÒGIC

Crec que poques vegades ens hem parat a pensar en l'origen de moltes de les paraules que utilitzem en el nostre dia dia. El que no sabem és que alguns dels nostres mots tenen un origen mitològic. Tenint en compte aquesta curiositat, podem arribar a comprovar la gran influència de la cultura de l'antiga Grècia en la nostra quotidianitat encara que hagin passat milers d'anys.

Un dels exemples són els següents:

Quan diem que algú és caòtic/a, en referim a algú completament desordenat i confús. L'origen mitològic d'aquesta paraula ve del principi del món: segons la mitologia clàssica, el principi del món va ser format pel déu Caos. Segons ells, Caos no va instaurar cap ordre ni harmonia dins la natura, i els seus elements no formaven formes exactes i no estaven ordenats de cap manera.
El déu Caos
La paraula que utilitzem per a fer referència a la medusa: el famós animal invertebrat de vida lliure amb cos gelatinós i semitransparent, amb tentacles els quals el contacte amb la pell genera una irritació dolorosa, ve del famós personatge de la mitologia anomenat Medusa. Medusa era la terrible de les tres Gorgones i el seus cabells eren diferents caps de serp i no podien deixar de moure's.
Medusa representada pictòricament
Quan ens referim a una dona com a una harpia tenim la finalitat de descriure-la com a una dona perversa i sense bones intencions. Però el que no sabem és que el seu origen va molt més enllà. Les Harpies eren uns monstres alats els quals se'ls representa amb caps de dona i amb cos de voltors amb ungles molt fortes. Eren molt venjatives i eren capaces de encisar a qualsevol amb el seu cant. Relacionem la descripció negativa de la paraula amb les males intencions i el seu aspecte fastigós: el seu cabell era com un fregall, tenien les dents podrides i sempre feien pudor.
Dues harpies
Quan el sentiment que sentim és d'una por desmesurada el descrivim com a pànic. Aquesta paraula te a veure amb el nom de Pan: un sàtir que habitava als boscos i que tenia un aspecte tan repulsiu que espantava a tothom.
Pan representat en una escultura
La famosa paraula museu que tots sabem què significa: lloc on es guarden i s'exposen col·leccions d'obres d'art, d'història natural, d'objectes d'interès i altres curiositats amb finalitat cultural, prové de l'Olimp. Les muses, les quals eren filles de Zeus, eren les divinitats de les arts. Elles vivien a l'Olimp i encisaven els déus amb els seus cants. Eren les que inspiraven als poetes. Així doncs, relacionem l'art dels museus amb la inspiració que creaven als artistes.
les 9 muses 

Helena Osset
1r  BATX

27 de novembre de 2017

AFRODITA

Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa.

Afrodita
Segons una versió de mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure el mar i des de llavors les onades en va néixer la deessa. Per aquest motiu se l'ha representa dreta dins d'una petxina. Hi ha una altra versió que diuen que és filla de Zeus, és el déu suprem de l'Olimp, i Dione, una antiga deessa grega.

Quan va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van portar fins la morada dels immortals. 

Afrodita es va es va casar amb Hefest, déu del foc, el qual era un déu lleig i anava coix. Afrodita el va enganyar i va tenir relacions amb dos déus: Hermes, missatger dels déus olímpics, i Ares, déu de la guerra.

Homer, escriptor grec, explica que un dia els dos enamorats, Afrodita i Ares, estaven junts, Hefest, gelós, els va parar una trampa, perquè el sol li va dir en Hefest que l'Afrodita l'havia enganyat. Mentre, Afrodita i Ares estaven junts es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia en Hefest. Llavors Hefest va cridar tots els déus que veiessin el que havien fet aquest dos. Tots es van burlar d'ells, però per sort, Posidó, déu del mar, va demanar pietat. Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita va fugir cap a Xipre, avergonyida.

Afrodita també va castigar gent, va castigar les dones de Lemnos perquè no la honraven i ella va fer que elles fessin un olor insuportable això va provocar que els marits la abandonessin, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.


Podeu trobar més informació:



Martina Vilar
1r Batx

24 de novembre de 2017

MOMO

Com sabem Momo era la personificació de la burla i el sarcasme. Era el fill de Hipnos, déu del somni i Nix deessa de la nit. Els seus germans van ser Eride deessa de la discòrdia, Moro déu del destí, Tànato Déu de la mort i Apate déu de l'engany. Llavors és més normal que Momos sigues tal com és.

Ell s'encarregava de burlar-se amb les seves critiques els homes i els Déus. Ell es va brular dels invents de Posidó, Hefest i Atena. Va criticar Posidó perquè va crear un toro amb les banyes mal col·locades. Hefest el va criticar perquè quan va crear l'home deia que costava entendre els seus coneixements i les seves intencions. I Atena la va criticar perquè la casa que havia construït era massa pesada, i el propietari es volia traslladar per culpa d'uns veïns pesats. També és diu que es va burlar d'Afrodita dient que parlava massa i que les seves sandàlies feien massa soroll. Fins i tot és va atrevir a criticar Zeus dient-li violent i luxioriós.

Aquestes burles que va fer Momo, van ser les últimes que van tolerar els déus i ràpidament va ser expulsat de l'Olimp, i va passar a viure amb un núvol negre amb la seva mare i alguns dels seus germans, i tots aquest estaven disposats a la venjança.

Momo es representa com un home a qui una màscara li cobreix la cara i porta un ceptre o un ninot que representa la bogeria
Aquesta es la representació del Rei Momo, traient-se la màscara,va vestit com un boig i amb un pal a la mà. Representa el símbol de la bogeria.

El REI MOMO AL CARNAVAL

Avui en dia, en diferents ciutats de l'Amèrica llatina el rei del carnaval rep el nom de Momo. A Brasil ell és l'encarregat de rebre les claus de la ciutat durant les festes i el representen com un home alt i gras. A Cadis, cremen un ninot (Momos).
Podem veure com cremen el Rei Momo en el carnaval de Cadis.
Judit Espina
1r Batx

23 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (III): DEMÈTER

Probablement tots coneixem Demèter com a la deessa de l'agricultura, però potser no coneixem el seu paper com a mare. I és que Demèter volia ser soltera, però alguns déus van decidir que no ho podien permetre.

DEMÈTER AMB POSIDÓ
Estàtua romana de Demèter
Posidó creia que Demèter era molt bella. Així doncs, la va festejar, però Demèter estava convençuda que no volia casar-se amb ell, ni tenir cap relació romàntica. Tot i així, Posidó la perseguia i un dia prop de la platja, Demèter, cansada per la persecució, es va convertir en euga i es va amagar dins una manada de cavalls. El que no sabia, era que l'animal sagrat de Posidó era el cavall, així que ell els va convèncer perquè la rodegessin, i allà la va violar.
D'aquí en va sortir una filla, Despina, de la qual no se'n va poder dir el nom en veu alta, que era una nimfa, molt venerada a Tessàlia. També en va sortir un cavall, Arió, que resultaria el cavall més ràpid del món, i que acompanyaria herois com Hèrcules.

DEMÈTER I ZEUS
Zeus era de la mateixa opinió de Posidó, i també va decidir que volia tenir una relació amb Demèter. Un dia que anava pels camps, perseguint Demèter, ella es va convertir en serp, però ell la va seguir, també convertit en serp, i també la va violar.
D'aquí en va sortir la deessa de la primavera, Persèfone. La història de Persèfone és coneguda. Hades es va enamorar d'ella i la va raptar. Tot i així, potser no se sap que la idea del rapte era de Zeus, i no d'Hades. A part, hi ha dues versions de la història: la primera, en que Persèfone es queda a l'inframón a la força per culpa de que es menja la tercera part d'una magrana. Així doncs, es queda una tercera part de l'any a l'inframón i dues terceres parts a la superfície. Quan no està a la superfície, Demèter no deixa créixer les plantes, i d'aquí vé l'origen de les estacions. 
L'altra versió explica la mateixa història, però en aquesta Persèfone realment s'acaba enamorant d'Hades. Personalment, aquesta última m'agrada més, ja que tothom té a Hades com a un personatge terrorífic, però només és un déu que, per mala sort, li va tocar viure i regnar al reialme dels morts. Potser, si tu estiguéssis destinat a viure entre morts tota l'eternitat, també estaries una mica de mal humor.
Hades i Persèfone escoltant la música d'Orfeu
Maria Erra
1er Batx

22 de novembre de 2017

ELS EMPERADORS DE L'IMPERI ROMÀ

A l'antiga romà hi van haver un nombre bastant nombrós de emperadors, en aquesta entrada en comentarem alguns començant per el primer que va ser Octavi August i acabant per l'últim Ròmul.

Estàtua de Octavi August.




Octavi August: Nascut el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar. Amb ajuda de Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia) es van repartir el domini de l'imperi. Un cop va haver derrotat Sext Pompeu, l'ultim enemic que li quedava, va derrotar Lèpid i va declara la guerra a Marc Antoni, al 2 de setembre de l'any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.


Neró

Neró: Tataranet de Octavi August, només tenia 17 anys quan el van proclamar emperador. Als cinc anys de ser emperador va fer matar a la seva pròpia mare i a la seva esposa per poder-se casar amb Popea. Augmenta els impostos de la població i desencadena la persecusió sobre els cristians. Es suïcida afeblit per les revoltes dels exèrcits.



Tit Flavi Vespasià: Fill de Vespasià va ser tribú militar a Germània i Britània. Va acompanyar al seu pare a conquerir Judea i allà va profanar el temple de Jarusalem. Els tres anys que va ser emperador (79-81) van quedar senyalats per l'erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia i Herculà i per finalització del Colisseu de Roma que havia començat el seu pare.


Columna en honor a Trajà
Marc Ulpi Trajà: Primer emperador d'origen hispà. Engrandeix molt l'imperi conquerint la Dasia, rica en plata i or, i la província d'Aràbia. A Romà hi té dedicada una columna sobre el conqueriment a Dàsia.


Marc Aureli: Era l'emperador filòsof, encara que no conquereix cap territori els manté en peu. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta. Va escriure les seves meditacions, unes desordenades reflexions sinceres i personals sobre la seva visió del món i de l'home.

Constantí: Primer emperador que deixa de perseguir els cristians i per la dicta de milà al 313 dC es converteix en el cristianisme i fa la religió cristiana oficial.



Ròmul August: Últim emperador romà, fill de Flavi Orestes. Va ser un emperador feble ja que el va vèncer el poblat bàrbar quan només tenia 15 anys.


Clara Serrat
4t ESO

21 de novembre de 2017

LA MODA FEMENINA A L'ANTIGA ROMA

A diferència d'avui dia, la vestimenta a l'època dels romans era molt més elaborada i potser no tan còmoda. En aquesta entrada us parlaré sobre la moda femenina del moment, i d'altres aspectes relacionats amb el físic de la dona.

El tipus de roba que portaven tant els homes com les dones depenia de la classe social a la que pertanyien.

Les dones romanes duien uns vestits amples, llargs i amb plecs que els arribaven fins als peus anomenats stola, que els solien cobrir tot el braç, i anaven lligats amb un cinturó que quedava amagat. Les teles utilitzades eren de colors vius.

En ocasions més especials, les dones duien uns vestits més amplis, les palla, complementats amb xals, que es feien servir per cobrir-se el cap (significava que la dona estava casada).







Els tipus de vestit stola i palla.















Stola i palla de colors, i dues dones amb xals.






Igual que nosaltres, portaven roba interior, encara que era una mica diferent a la nostra: usaven uns calçons que s'agafaven més o menys a la cintura i una banda de roba per subjectar el pit.

Quant a calçat, s'utilitzaven quatre tipus bàsics: les espardenyes, les sandàlies, els socs  i les sabates.


Sandàlies

Els ventalls i les ombrel·les van arribar a través de Grècia, i servien per airejar-se i tapar-se del Sol, tot i que sovint ho havien d'aguantar els esclaus.

Les dones solien portar els cabells recollits, però les dones de classes altes se'ls recollien amb cintesdiademes i agulles. També portaven accessoris com arracades o braçalets.














Pentinat de l'època

                                                             
                                                                                                                                                             Joies

ALTRES CURES FEMENINES
A les dones els agradava tenyir-se els cabells, i trobaven un cert encant en tenyir-se'ls de colors exòtics com vermell o blau. Els productes per fer-se els tints eren principalment nogalina, alquena i camamilla.

Per rentar-se el cabell, feien servir ou, olis i aigua.

A l'antiga Roma les dones ja es maquillaven, i per fer-ho utilitzaven diversos ingredients: l'oli, la mel, el greix i el vinagre s'usaven com a bases, i la farina, la pols de talc i el guix com a pigments.
Per pintar-se els ulls feien servir les mateixes bases i el carbó, la cendra i diversos tipus de terra com a pigments.


Sorra, carbó en pols i cendra.

Per la cura de la pell, la llet de burra, l'oli d'oliva, l'oli amb cera, el fang i la sal gruixuda eren productes molt beneficiosos.


Oli d'oliva, fang, llet de burra i sal gruixuda.

Per fer els perfums, s'usaven 3 productes per fer-ne les bases: oli d'oliva, greix i talc. Per afegir-hi les essències, s'utilitzaven flors (rosa, lliri, nard, violeta...), fruites i arbustos (ametlles amargues, xiprer, menta, murtra), espècies (safrà, cardamom, canyella, etc.) i resines (mirra i encens).

Així doncs, podem observar que a l'època romana ja tenien molts mètodes estètics, i encara que no en fem servir gairebé cap avui dia, han ajudat a tenir els coneixements que tenim a l'actualitat.

El mateix passa amb la vestimenta i accessoris, encara que s'han modernitzat, van ser en part l'origen de la moda d'avui dia.

Marta Orte
1r Batx

20 de novembre de 2017

FEBE, LA TITÀNIDE

Febe la titànide
És la titànide de la profecia i segons la mitologia grega és una de les titànides filla d'Urà i Gea, germana de Críos, Ceos, Hiperió, Jàpet, Rea, Cronos, Temis, Mnemósine, Oceà i Tetis.
És portadora de l'intel·ligència d'Urà (el cel) i la de Gea (la terra) per això els seus descendents són portadors de la profecia de les dues ramificacions: la llum i el cel (Leto) i la nit i els morts (Astèria).
Febe, en grec significa brillant, és la dona de Ceos i van tenir dues filles: Leto i Astèria.

LES FILLES DE FEBE:
Astèria i la seva filla Hècate tenen el poder profètic de la nit, dels esperits, dels morts i la foscor. Leto en canvi, va tenir dos fills bessons: Apol·lo i Artemisa, i tots tenen el poder profètic del cel i la llum.

L'ORACLE DE DELFOS:
Centre de la Terra segons els grecs.
Delfos
Delfos era considerat el centre del món i la residència de les muses i és on van néixer Apol.lo i Artemisa quan Leto, la seva mare, escapava de la maledicció d'Hera.
Temis va donar l'oracle de Delfos a Febe i ella al seu net Apol·lo. Anteriorment Urà li havia entregat a Gea l'oracle de Delfos, i Cronos a Temis.
Apol·lo l'anomenaven Foebo en honor a la seva àvia i amb el significat de: el que brilla. Per altra banda, Artemisa també l'anomenaven Febe per ser la deessa de la lluna.

Una de les llunes de Saturn és anomenada Febe en honor a la deessa.

lluna de Saturn anomenada Febe














Paula Sala
1r Batx

17 de novembre de 2017

ELS GLADIADORS

Qui eren els gladiadors? La paraula gladiadors be del llatí "gladius" que era el nom de l'espasa que feien servir. Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a mort o a treballs forçats, hi podien optar voluntàriament per accedir a les escoles de gladiadors, i en aquest cas podien aconseguir la llibertat de la mà dels instructors. Generalment es reclutaven entre els presoners de guerra i els criminals.

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Gladiadors lluitant per la seva llibertat
Les lluites de gladiadors: el dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven a l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, murituri te salutant. Llavors, es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels lluitadors queia ferit al terra alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador que presidia els jocs decidia segons el públic. Si havia lluitat bé el públic aixecava el polze i, per el contrari, abaixaven el polze. En acabar, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. 


Gladiadors lluitant uenationes
Les uenationes: eren espectacles amb animals.Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'imperi, lluites entre feres i caces fetes per homes armats.
Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estranys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Aquí podem veure com seria una lluita de gladiadors:


Com anaven equipats els gladiadors?

Els gladiadors anaven equipats d'una manera determinada ja que s'havien de defensar dels seus contrincants:
xarxa, llança, trident, escut, daga, fuet, espasa, casc, cota de malla pel braç i 
protector cama

armes i complements dels gladiadors

Silvia Pampliega

4t ESO

15 de novembre de 2017

HÈCATE

Hècate era una deessa molt complexa i misteriosa, descendent d'Astèria i Perses, descendent directa dels titans i independent al Panteó Olímpic.Molt sovint se la considera una deessa poc coneguda. A l'inframón se la coneixia com a la reina invencible, per tant tenia una gran autoritat. Ferea era el seu sobrenom. També sovint coneguda com la deessa de la mort.
 
Quin és el seu origen?
Zeus reconeixia els seus poders antics i ella complia molts dels favors que li demanaven molts homes; prosperitat material, victòria en jocs i batalles...
Amb el temps Hècate va anar canviant i va passar a ser més obscura, vinculada en el mont de les penombres. A diferència d'Àrtemis, que representava la llum lunar i la resplendor de la nit, Hècate representa les pors, tenebres i temors de la nit.
 
Creences sobre Hècate
Representació d'Hècate amb els tres cossos i la lluna.
Es creia que durant les nits sense, lluna ella vagava per la terra amb un grup de gossos fantasmals. Es creu que ella enviava els terrors nocturns als homes, aparicions fantasmals, que menjava carn humana, tenia una cama de bronze, i que es presentava sobretot davant dels nens per espantar-los.

De què era deessa?
Era la deessa de la màgia i dels secrets. L'adoraven sobretot els mags i bruixes, els quals li oferien sacrificis de gossos negres al final de cada llunació i ella se'ls  presentava amb una torxa o amb    forma de diferents animals.
A més, els mariners moltes vegades li demanaven que els assegurés bones travessies.
 
Descendència
Hècate va tenir el monstre Escila amb Forcis i més tard a Medea i Circe amb Eetes.
 
Representació en l'art
Normalment se la representa amb tres cossos o tres caps amb serps rodejant-li el coll. Aquesta triple referència és perquè era la divinitat de a lluna, la marina i l'infernal.
Hècte representada amb la lluna, les serps, els gossos i les dues torxes.

Paula Sala
1r Batx

14 de novembre de 2017

DESCOBRIM LA DANSA A L'ANTIGA GRÈCIA

La dansa és igual d'important per als grecs d'avui com ho va ser en temps antics. En primer lloc, el ball és una part de celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, banquets, celebracions i tot tipus d'actes festius.


Apol·lo i la dansa de les Muses a l'Helicó
ballarina i músic tocant l'aulós














Es creu també, que la dansa va néixer quan Teseu, que va matar el terrible Minotaure, es va aturar a Delos quan tornava cap a la seva pàtria Atenes per oferir un sacrifici als déus per haver-lo salvat. Teseu va executar un ball amb moviments de serp que representava el camí pel laberint i que imitava els seus moviments pel seu interior. Aquest "ball del laberint" en parla l'historiador grec d'època romana Plutarc, encara es balla actualment en algunes regions de Grècia.

Les danses gregues varien considerablement de regió en regió i es podrien classificar entre danses continentals i danses de les illes. Moltes d'aquestes danses tenen els seus orígens en esdeveniments destacats que han marcat al llarg de la història grega. Avui dia, però, han perdut gran part del seu significat original.

La majoria de balls es ballen en rotllana agafats de la mà o per les espatlles. La rotllana en general no és tancada i van girant mantenint aquesta obertura.
Un exemple de tantes danses que podem trobar a Grècia seria "Pentozali":


   

          
INSTRUMENTS QUE ACOMPANYAVEN LA DANSA
Els més comuns són els instruments de corda pinçada com ara:

lira de creta
outi

Silvia Pampliega
4t ESO  

8 de novembre de 2017

DISTRIBUCIÓ DE LES VIVENDES ROMANS

Normalment, les vivendes tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges. La distribució de les habitacions estava bastant pensada segons la funció que compliria cada una d'aquestes. D'aquesta manera agrupaven habitacions de la vida privada més endins de la casa i habitacions que tenien relacions amb el negoci o amb visites doncs més cap a l'entrada del carrer.
Casa romana
EL VESTÍBUL
La majoria de les cases tenien un vestibulum on la gent esperava a ser rebuda a dins, i un atrium, que era com un vestíbul, però allà hi esperava gent més important i amb més categoria. En aquella època havia un ostiarius designat únicament a vigilar les entrades de la casa mirant qui entra i qui no. Això no ho podia permetre tothom, així que havien cases que en tenien i cases que no.
Vestíbul (vesitibulum)
L'ATRI
L'atrium era una habitació molt espaiosa i lluminosa gràcies a una gran obertura anomenada compluvium. A sota d'aquest sempre havia un impluvium, el qual era un estany que recollia l'aigua de pluja, aquest estava unit amb  un puteal que conduïa l'aigua a una cisterna i aquesta servia per a usos domèstics. Els atris van acabar desapareixent amb el temps prop del segle II d.C.
Atri d'una casa romana
EL DESPATX
El tablinum era el lloc on el patró de la casa s'estava per controlar tot l'atri i rebre les salutacions. Segons les investigacions, aquesta solia ser la casa on es tancaven els tractes més confidencials. Aquest també  tenia la funció d'arxiu de documents que afecten a la vida pública. No va estar tan arrelat com l'atri i va desaparèixer amb el temps.
Recreació d'un tablinum
EL JARDÍ
Tenir un jardí en una casa romana, encara que fos petit, situava al propietari de la casa a ulls de la gent en una posició econòmicament còmode. S'ha vist amb bastant freqüència en espai al darrere d'algunes casa. L'hortus era un lloc que corria bastant a les cases riques i poderoses. La funció d'aquest era que principalment els habitants tinguin un lloc on prendre l'aire fresc i rebre algunes visites a l'aire lliure.
El jardí d'una casa romana.
EL MENJADOR
El menjador en general era una sala preparada per menjar, però no menjaven al voltant d'una taula, sinó que ajaguts en un dels diversos llits que hi havien dins la sala. Tot i que el triclinium  era el lloc designat per menjar, també hi havia motles altres sales que es podien convertir en menjador provisionals.
Com que el menjador solia ser una sala molt concorreguda era molt important la seva higiene i bona olor per donar bona impressió als convidats, per tant, generalment s'escombrava molt més les sobres, i s'hi aplicava un perfum perquè fes bona olor.
Tricilium romà
ELS DORMITORIS
El dormitori és un lloc personal i privat de la casa, on només entraven persones amb un vincle més estret i íntim. En aquest cas no era una de les habitacions més utilitzades, ja que només la feien servir per fer la migdiada i per anar a dormir després del sopar. Normalment acostumava haver-hi un seguit de dormitoris a a segona planta de la casa, que servien per si venien convidats per a dormir.
La població humil com no podia permetres un llit, dormien sobra palla o herba, la qual aïllava una mica del terra, i donava una vaga sensació de comoditat.
Dormitori d'una família rica
LA CUINA


Els romans sabien que la cuina era un element indispensable de la casa, però no els hi agradaven gaire les condicions que hi havia, i per això la cuina en les grans cases s'acostumava a situar apartada de la resta, en un racó on no molestés, també per aquest motiu necessitaven ventilació i, per tant, si es podia se la situava a prop d'un pati secundari.
Les cuines, també eren un element perillós degut a que moltes tenien un forn on utilitzaven foc, i com que moltes parts de les cases eren de fusta, això podia ocasionar molts incendis.
Cuina romana
ELS BANYS
Només les cases econòmicament còmodes podien gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa. La resta de població havia d'anar als balnea públics. Aquests acostumaven a estar orientats cap a l'oest, ja que així captaven la llum i l'escalfor de la tarda, que era el moment en què s'acostumaven a banyar. 
Recreació de latrines.



Varnpreet Kaur
1r Batx

6 de novembre de 2017

QUI ERA DIANA?

Segons la mitologia romana, Diana era la deessa de la cacera i era la protectora de la naturalesa i és l'equivalent deessa a Àrtemis en la mitologia grega. 
Posseïa una forta relació amb la naturalesa: amb els animals i sobretot amb les terres desconegudes. A més a més, més tard, també va assumir el rol de deessa de la lluna i la castedat.
Diana
Segons la mitologia, Diana és filla de Júpiter i Latona. És diu que la mare de Diana va patir tant dolor durant el part, que Diana va prendre la decisió de conservar la seva virginitat eternament, tal i com també ho va fer Minerva, la seva germana. Degut a aquest fet, les dues germanes eren conegudes com a "les verges blanques".

Els seus principals atributs, per els quals era elevada, eren l'agilitat, la bellesa i sobre tot els seus dots envers la caça. Encara que en la major part de les representacions es mostra solitària, el culte romà de Diana inclou a dos acompanyants: Egèria (Nimfa aquàtica) i Virbio (el senyor dels boscos).

Diana va obtenir el seu arc i les fletxes que li pertoquen gràcies al seu pare Júpiter. També va poder aconseguir un "exèrcit" de nimfes per a que l'acompanyessin en les seves caces. Aquestes nimfes també havien de prometre a Diana que preservarien la seva virginitat per sempre tal i com ho faria Diana. Tot i així, Diana no era del tot una deessa benèvola: era coneguda pel seu caràcter venjatiu i cruel, i no dubtava ni un segon en destruir a aquell qui despertava la seva ira.

Un bon exemple de la seva crueltat és la seva venjança contra Calisto, una Nimfa del seu exèrcit que va quedar embarassada, així doncs, fallant a la seva promesa i conseqüentment va ser transformada en una óssa per després ser desterrada per el seu incompliment.
Diana i Calisto al descobrir la traïció
Una de les vícitimes de la seva ira, a part de la Nimfa, va ser Acetó, un pobre pastor que per sort o desgràcia va veure a Diana nua, prenent-se un bany. Com a càstig, el va transformar en un cérvol i més tard va enviar els seus gossos a devorar-lo.
Acteó al veure a Diana prenent-se un bany.
El dia de culte a Diana, principalment era el dia 11 d'agost: el dia en que Servi Tuli li va consagrat un altar (s.VI a.C.) i durant la major part de la seva història, l'adoració a Diana s'ha considerat un culte extern.

Helena Osset
1r Batx