TÒPICS LITERARIS

Escrita per -
Segur que a molts de nosaltres alguna vegada hem sentit o hem vist alguns tòpics literaris en els notres llibres o els hem sentit dir d'alguna persona.

  • Beatus ille: "feliç aquell", i fa referència a la vida al camp.

Però també n'hi ha d' altres que no ens sonen molt tant:

  • Exclusus amator: es el cant d'un enamorat que es veu rebutjat per la seva dama i es obligat a dormir fora.
 
  • Militia amoris: "malicia d'amor", es un dels tòpics més utilitzats en la literatura eròtica.
 
  • Non omnis moriat: "no tot mor", fa referència a la inmortalitat de l'autor que espera aconseguir gràcies a la seva obra.
 
  • Remedia amoris: "remeis de l'amor", l'amor té els seus propis remeis.
 
  • Fugit irreparabile tempus: "el temps passa massa de pressa".
 
  • Puer senilis: "el jove és vist com un ancià i l'ancià té un esperit jove", fa referència a l'esperit de la juventut o de la bellesa.
 
  • Odi profanum vulgum: es el menys preu a la massa illetrada, incapaç d'apreciar i compendre la poesia.

Abigail Chang
1r Batx

Comentaris

Aina ha dit…
No en coneixia cap d'aquests tòpics, només el de Beatus ille. Ara penso que el millor de tots es Exclusus amator, es bastant divertit.
20 de maig del 2011, a les 9:18
Pol ha dit…
N'han s'havia uns quants pero no tants. Cada dia amb sorprenc més per la quantitat de coses que arribem a troba sobre el llati i l'epoca romana. Bona entrada Abiiii
20 de maig del 2011, a les 9:19
Artur Bossy ha dit…
Sen's dubte molts d'aquests tòpics són utilitzats per poetes en les seves obres per expressar-se com es senten. Casi totes les obres poètiques importants que estudiem contenen molts d'aquests tòpics. Bona entrada!
20 de maig del 2011, a les 9:34
Artur Bossy ha dit…
Sen's dubte molts d'aquests tòpics són utilitzats per poetes en les seves obres per expressar-se com es senten. Casi totes les obres poètiques importants que estudiem contenen molts d'aquests tòpics. Bona entrada!
20 de maig del 2011, a les 9:34
Laura ha dit…
L'Artur té raó molts poetas que hem estat estudiant ultimament en les assignatures de llengües, en la part de literatura em pogut observar com es feien servir alguns d'aquests tòpics.
20 de maig del 2011, a les 9:42
Mireia Cutura ha dit…
Dels tòpics que has explicat, només en coneixia un el "beatus ille" que és el que més hem treballat a les classes de literatura. Els altres tòpics no els coneixia i segur que ens serviran per entendre millor les obres dels autors que estudiem.
Bona feiana!
20 de maig del 2011, a les 9:48
Brian Vásquez ha dit…
no coneixia cap, pero son molt bonics.
20 de maig del 2011, a les 12:29
Unknown ha dit…
No coneixo cap d'aqeusts tòpics, pero son molt interessants!
23 de maig del 2011, a les 12:27
Unknown ha dit…
No coneixo cap d'aqeusts tòpics, pero son molt interessants!
23 de maig del 2011, a les 12:28
Unknown ha dit…
No coneixo cap d'aqeusts tòpics, pero son molt interessants!
23 de maig del 2011, a les 12:28
Yasmina Ketami ha dit…
Estic acostombrada a veure sempre el "Carpe Diem" allò és un tòpic literari no? molt bona enttrada :)
24 de maig del 2011, a les 13:25
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació