31 de maig de 2018

EL NAIXEMENT D'AFRODITA

Afrodtia és una de les deïtats més antigues i posseeix nombroses equivalents: Inanna en la mitologia sumèria, Astarté en la sirià-palestina, Turan en l'etrusca, Ishtar a la mesopotàmica, Venus a la romana i Freia en la nòrdica. Té paral·lelsimes amb deesses indoeuropees  de l'aurora, com ara Ushas o Aurora. Però la seva popularitat sorgeix de la mitologia grega, com a deessa de l'amor i la bellesa, famosa per haver sorgit de l'escuma del mar.
En el llibre V de La Ilíada, Homer ens regala una altra versió sobre l'origen d'aquesta deessa. Segons ell, era filla de Dione, la deessa oracular original en Dódona. Dione sembla equivalent a Rea, la Mare Terra, a qui Homer va traslladar a l'Olimp. Una vegada que el culte Zeus va haver usurpat l'oracle-roureda de Dódona, alguna poetes ho van tenir per pare d'Afrodita.
Naixement d'Afrodita de Sandro Botticelli (1455-1510)

No obstant això, el nom Afrodita vol dir "nascuda de l'escuma", ja que aquesta és la versió més "acceptada", i la preferida de tots els artistes que l'han representat. El seu origen remet el mite de la creació de l'olímpic. Gea era la mare Terra d'on havien sorgit totes les races divines. Només ell va engendrar a Urà (el Cel), i es va unir amb ell per donar a llum als Titans, als Ciclops i als Hecatonquirs. Però Urà odiava a tots els seus fills, de manera que els va obligar a viure en les profunditats de la seva mare. Un dia ella va decidir alliberar-los i els va demanar que es vengessin del seu pare, però tots li tenien massa por. Només el menor, Cronos (el temps) va acceptar la tasca i Gea i va lliurar una falç d'acer. A la nit, quan Urà va cobrir a Gea per unir-se amb ella, Cronos va tallar els genitals, i la sang i el semen d'aquest van caure el mar, on va comenar a formar-se l'escuma que va donar vida a Afrodita. 

Va portar més tard la seva divina presència fins a l'illa de Citera; però com li va semblar una illa molt  petits, es va traslladar al Peloponès, per després establir-se definitivament a Pafos, Xipre, on continua sent el principal lloc on se l'adora.
Afrodita no va tenir infància. Es diu que va néixer adulta, núbil i infinitament desitjable. De vegades, se la presenta vanitosa, malhumorada i susceptible. La veritat és que és protagonista de desenes de mites, i en ser d'una generació anterior a la de Zeus, és la més gran dels déus olímpics.
A causa de la seva immensa bellesa tenia molts amants, entre ells es troben Ares, Hermes, Adonis i Anquises. 
Encara que usualment es fa referència a Afrodita com a "la deessa de l'amor, cal assenyalar que no era de l'amor en el sentit cristià o romàntic, sinó específicament eròtic (atracció física i sexual).

Varnpreet Kaur
1r Batx

30 de maig de 2018

MORT NÒRDICA O GREGA? (IV)

Seguirem amb els déus nòrdics ja que encara en queden varis d'importants per explicar. Aquesta serà l'última entrada de déus nòrdics i per això avui en comptes de deu us n'explicaré onze, entre els quals hi torbareu varis dels més importants i dels quals pot ser que n'hagueu sentit alguna cosa.

  1. Jord: És la mare de Thor i és la deessa de la terra. És una deessa molt desconeguda i hi ha qui creu que és un altre sobrenom per a la deessa Frigg esposa d'Odín.
  2. Kvasir: Va ser un ésser nascut de la saliva dels Æsir i els Vanir, és molt intel·ligent, viatja molt ensenyant, etc..
  3. Lofn: És una Æsir i el seu nom significa "pacificadora". És habitualment descrita com una deessa molt afable, cordial i és l'arranjadora de casaments, fins i tot els prohibits. Hi ha qui diu, però, que pot ser una altre forma de la deessa Frigg.
  4. Loki: És el déu del foc i de l'engany i tot i ser gegant se'l considera un Æsir per un pacte de sang fet amb Odin. Va ser el que va matar a Baldr i els Æsir el van lligar però es va deslliurar per lluitar contra els déus en el Ragnarok. No es té gaire informació del seu origen per això se'l considera més un ésser mitològic que una deïtat.
  5. Mimir: És un gegant i oncle matern d'Odin. És el guardià de les fonts de la saviesa ubicades a les arrels d'Yggdrasil. Odin va donar un ull per poder beure de la font ja que Mimir no el deixava. Després de tot això, Odin va tornar a Asgard amb el cap de Mimir per a consultes oculars. 
  6. Njord: És el déu del vent, la terra costanera fèrtil, els mariners, a navegació i la pesca. És el pare de Freya.
  7. Odin: És el déu principal de la mitologia nòrdica. És el déu de la saviesa, la guerra i la mort. Però també se'l considera el déu menor de la poesia, de la màgia, la profecia, la victòria i la caça. A més, igual que el déu romà Mercuri, va inventar un alfabet, en aquest cas l'alfabet rúnic. Se'l representa amb una llança anomenada Gungir i amb un cavall de vuit potes anomenat Sleinpnir. Era l'encarregat d'enviar les seves filles Valquíries a recollir guerrers heroics morts en batalla. Es diu que serà el que guiarà els déus i els humans en el Ragnarok i que serà mort per el llop Fenris. 
  8. Thor: És el déu del tro i la força, normalment fa el paper de protector de Midgard, el món dels homes. La seva arma és un martell anomenat Mjolnir. és el fill d'Odín i Jord. 
  9. Tyr: És el déu dels duels i la glòria. Se'l representa amb una sola ma ja que el llop Fenris li va arrencar quan els déu l'intentaren lligar. És el fill d'Odin i germà de Thor, Baldr, i Hòder. 
  10. Ve: És un dels tres déus de la creació juntament amb el seus germans Odín i Vili, van matar Ymir i van utilitzar el seu cos per crear el món. 
  11. Vili: És un dels tres déus de la creació juntament amb els seus germans Odín i Ve, van matar Ymir i van utilizar el seu cos per crear el món. 


Representació de Thor 


Representació deVe 


Representació de Vili 


Paula Sala
1r Batx

29 de maig de 2018

TRIPTÒLEM

Còpia romana d'estàtua de Demèter
En la mitologia grega, Triptòlem era un semidéu i un heroi que va aprendre de Demèter les arts de l'agricultura i a la vegada va ensenyar als grecs.

El mite explica que, mentre buscava a la seva filla Persèfone, Demèter va arribar a Eleusis disfressada com una vella. Allà va conèixer a les filles de Céleo, explicant-los que es deia Doso i que era una cretense que havia estat raptada per pirates, i que podia realitzar qualsevol tasca domèstica que li donessin. Així va conèixer a Metanira, (dona de Céleo) qui li va demanar que cuidés del seu fill Demofont, germà de Triptòlem. Demèter es va encapritxar amb el nen i, volent fer-lo immortal, pel dia  l'ungia amb ambrosia i a la nit l'exposava a les flames.

Com Demefont creixia més de lo normal, la seva mare, Metanira, va vigilar Demèter i va acabar sorprenent-la posant el nen el foc. Llavors va cridar, i el nen va ser consumit per les flames. Demefont va ser recollit del terra i les seves germanes el van anar a rentar i abraçar amorosament, però no van poder consolar-lo. 
Va ser llavors quan Demèter es va revelar com a tal, canviant la seva alçària i aspecte, apartant la seva velles, i va ensenyar a Céleo i als elesins, els rituals que celebrarien en el seu honor. Demèter va donar llavors a Triptòlem grans de blat i un carro alat d'una sola roda tirat per dracs perquè plantés les llavors des de l'aire per tota la terra, ensenyant-li d'aquesta forma l'art de l'agricultura. A través d'ell, la resta de Grècia va aprendre a plantar i segar cultius.


      
Demèter, Prosèrpina i Triptòlem, en un relleu d'Eleusis.
 Museu d'Eleusis.

Segons algunes versions, va ser així com la deessa va agrair a Triptòlem la informació sobre la seva filla que aquest li havia donat. Quan Triptòlem va ensenyar a Linco, rei de Escítia, les arts de l'agricultura, aquest va refusar ensenyar-les als seus súbdits i va tractar de matar a Triptòlem per enveja. Demèter el va convertir en un linx perquè no ho fes.


Podem trobar escultures de Triptòlem i d'aquest mite que acabo d'explicar a Reus, a la plaça Joan Rebull feta per el mateix Joan Rebull i dissenyada per Enric Llimona que es va inspirar en la rosa de Reus. 

Les plataformes representen els pètals de la flor i fa homenatge a la ciutat de Reus com a centre de comarca i capital cultural.











Clara Serrat
4t ESO

28 de maig de 2018

MITOLOGIA EGÍPCIA (III): L'OGDÒDADA D'HERMÒPOLIS

Explicada en anteriors entrades l'Enèada d'Heliòpolis, ara vé l'Ogdòdada d'Hermòpolis, d'on va sorgir el déu Ra.

L'OGDÒDADA D'HERMÒPOLIS
  • Nun: És l'oceà primordial. El terme Nun és utilitzat al període tardà, mentre que arcaicament s'ultilitzava Nuu. Era considerada la primera substància abstracta, l'element caòtic que conté el potencial de la vida. Es representa amb forma humana o amb cap de granota i amb dos plomes altes o el jeroglífic del seu nom sobre el cap.
  • Nunet: És la deessa que forma, amb el seu doble, Nun, l'Oceà primordial. Se la representa com una dona amb cap de serp, amb la seva parella Nun al costat.
Nun i Nunet representats de costat
  • Heh: Déu de l'espai i temps infinit, de l'aire, de l'eternitat. Se'l representa com un home assegut sobre el símbol d'or. A les mans té dos fulles de palmera que simbolitzen els milions d'anys de vida desitjats pels humans.
  • Hehet: Deessa, junt amb el seu marit Heh, era la deessa de l'espai infinit. Era representada com una dona amb cap de serp. També era l'encarregada d'ajudar amb els naixements.
Heh i Hehet representats de costat
  • Kek: Encarna les tenebres d'abans de la creació. Com que era el déu de la nit, també estava relacionat amb el dia,ja que es deia que portava la llum del dia. Era representat com una granota.
  • Keket: Deessa esposa de Kek. Junt amb ell simbolitzava les tenebres i la foscor. Veureu que la majoria de déus tenen cap o son representats comuna granota i la majoria de deesses tenen cap o son representades com a serps. Això és una característica d'alguns déus de l'Ogdòdada d'Hermòpolis.
Kek i Keket de costat
  • Amon: És un dels déus principals al panteó egipci. Representa l'ocult i el poder creador associat a l'abisme primitiu. És el déu que no pot ser vist amb ulls mortals, que és invisible tant per déus com per homes. És representat com un home coronat amb dos plomes llargues i verticals.
  • Amonet: Deessa esposa d'Amon. Junt amb ell representa l'ocult i el poder creador associat a l'abisme primitiu. També representa el vent que no es pot veure però que es pot sentir. és representada com una serp o com una dona amb cap de serp amb la corona del Baix Egipte.
Amon i Amonet de costat (a l'esquerra)
Maria Erra
1r Batx

25 de maig de 2018

ELS NAIXEMENTS A L'ANTIGA ROMA

Inspirada per la recent entrada de la meva companya Judit Osuna, Món funerari a l'Antiga Roma, he decidit parlar sobre els naixements dels infants a l'antiguitat romana.

En aquella època, hi havia diversos mitjans de regulació de la natalitat acceptats i legals. Es podia recórrer a diversos mitjans de contracepció d'una eficàcia més aviat dubtosa, com per exemple ungüents espermaticides, diafragma, rentat després de l'acte o màgia. L'avortament era força practicat, tot i que va ser il·legalitzat durant l'imperi.

Però bé, un cop l'infant naixia, era dipositat als peus del pare, que el reconeixia alçant-lo en braços. Si el rebutjava, era exposat en un clot per a escombraries on moria si ningú el recollia per fer-ne un esclau o una prostituta. L'abandonament era causat per malformacions de la criatura o raons econòmiques, i era més freqüent en el cas de les nenes que dels nens. Els pobres renunciaven als seus fills quan no els podien mantenir, mentre que els rics ho feien per evitar dispersar el patrimoni de l'herència. Per ells, dos o tres fills era l'ideal. Un altre motiu podia ser per amagar l'origen il·legítim del nadó, ja fos per l'adulteri de l'esposa o per altres raons.

Un cop reconegut, el nadó era purificat en una cerimònia davant l'altar domèstic (lustratio) i se li penjava al coll una butlla o amulet d'or o de cuir. Si era nen, se li donaven els tria nomina. Si era nena, només rebia un nom.

Butlla

En cas de no tenir fills naturals o que aquests no complissin les expectatives dels pares, l'adopció era molt freqüent, i en les classes benestants, servia per impedir l'extinció d'una família o per escollir un hereu o successor polític.
Més tard, l'adopció es va convertir en una pràctica habitual en la transmissió del poder imperial. Perquè un infant fos adoptat no era cap impediment que el pare biològic visqués ni que el nou fill fos adult, ja que tan sols es tractava d'una qüestió d'interessos econòmics o polítics.

En les famílies benestants, el fill acabat de néixer s'entregava a una dida que l'alletava i li ensenyava a parlar i contribuïa en la seva educació. Per això sovint era grega, perquè així el nen aprenia el grec de petit. Fins als dotze anys, el pedagog li ensenyava a llegir i a escriure. Els infants sovint vivien lluny dels pares, en una villa del camp.

 Il·lustració d'una villa al camp

Els nens més afortunats distribuïen el seu temps entre jocs i estudis, i els menys afortunats, entre pocs jocs i molt treball.

Però en aquella època la infantesa era més curta. Un nen de tretze anys era considerat adult i podia estar en condicions de casar-se, encara que això no era el més habitual.

Diverses escenes de la vida d'un infant en el sarcòfag de Corneli Estaci, Musée du Louvre, s. II dC

Marta Orte
1r Batx

23 de maig de 2018

MORT NÒRDICA O GREGA? (III)

Cal recordar que n'hi ha tantes de menors i menys importants que no les podré esmentar totes, tot i així, avui us n'explicaré deu més.
  1. Elli: És la deessa de la vellesa però no hi ha gaire més informació.
  2. Forseti: És el déu de la justícia, la veritat i la pau. És el fill de Nanna i Balder. Es diu que la seva llar era brillant. És considerat el déu més savi d'Asgard ja que resolia els conflictes mitjançant la mediació. Era tant respectat que només els juraments més solemnes eren pronunciats en nom seu. Com és el déu de la pau no s'esmenta que sigui un guerrer durant el Ragnarok.
  3. Freya: És la deessa de l'amor, la fertilitat i la sexualitat. És propera als follets i a les fades. És una de les deesses principals dels Vanir, és filla de Njord i germana de Frey. Es va casar amb Od, un déu misteriós que es sospita que era una altra forma d'Odin, que va desaparèixer. La meitat dels guerrers caiguts en batalla incloent-hi les dones van a parar al seu palau, on s'hi canten cançons d'amor, i l'altra meitat al Valhalla.
    Freya representada segons els germànics
  4. Frey: Significa "senyor" i és el déu de la fertilitat. Pertany als Vanir, és el germà de Freya, amb la qual havia estat casat, i és fill de Njord. Més endavant es va casar amb una geganta de Jötunheim. El seu servent va ajudar a Frey a trobar la seva esposa i a canvi va rebre l'espasa sagrada d'aquest déu.
    Frey representat segons els germànics.
  5. Frigg: És l'esposa d'Odin, mare de Balder i una de les principals deesses. Del seu nom significa "estimada" i és d'on provenen les paraules "friend" de l'anglès i "freund" de l'alemany.
  6. Fulla: Era una de les tres criades de Frigg i la que li queia millor, el seu nom significa "complert" i sovint donava consell a Frigg sobre com ajudar als civils que li demanaven ajuda.
  7. Hel: És la sobirana de Helheim, el món subterrani nòrdic, és la deessa de la mort, filla de Loki, germana del llop Fenrir. Governava els nou mons i es deia que era una noia molt bonica però que la part inferior del seu cos estava en descomposició. El seu nom significa "tapar, cobrir, amagar".
  8. Heimdallr: És el déu guardià i el seu nom significa "llar, casa". És fill d'Odin i de nou gegantes que el nodrien amb sang de porc senglar. Es diu que amb una banya que li va regalar Odin anunciarà l'inici del combat entre els deus i els gegants quan comenci el Ragnarok. Es diu que lluitarà i serà mort per Loki, però serà el síbol de poder ja que serà l'últim déu en caure.
  9. Hödr: Era un déu cec fill d'Odin i germanastre de Balder. El seu nom es pot relacionar amb batalla i combat. No es té gaire informació d'aquest déu tret del mite de la mort de Balder en mans d'aquest.
  10. Idunn: Tampoc es té gaire informació d'aquesta Æesir però sempre apareix com a la esposa de Bragi i com a la guardiana de les illes que proporciones joventut eterna als déus i la portadora de les pomes que ho permeten.
    Idunn, la guardiana de les illes de la joventut
Paula Sala
1r Batx

22 de maig de 2018

LLATINISMES

Els llatinismes són mots manllevats del llatí o construïts segons les normes estructurals d’aquest llenguatge, dels quals n'hi ha que usem diàriament. Ara llistaré els que s'han adaptat a l'ortografia catalana i s'usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits:

[UN] ACCÈSSIT
“Acostar-se a alguna cosa”. Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'acosta a ell.
Exemple: Ella va guanyar el primer premi, però a ell li van donar un accèssit.

[UNA] ADDENDA

Són les notes addicionals al final d'un escrit, especialment d'un llibre, per completar-lo o corregir-lo.
Exemple: Sense l'addenda no hauria entès les expressions del text!

[UN] ALTER EGO
“Un altre jo”, “un segon jo”, una altra personalitat d'una mateixa persona. O bé una persona de confiança que representa a un o s'identifica amb ell.
Exemple: Ell és el meu alter ego.

[UN] ESNOB
És una persona que imita les maneres, opinions, etc., d'aquells a qui considera distingits o de classe social més alta per aconseguir aparentar ser igual que ells.
Exemple: Aquell home és un esnob, només es fa amb gent de l'alta societat. 

[UN] EX-LIBRIS
Un ex-libris és una marca de propietat que es posa en un llibre, una etiqueta amb el nom del posseïdor i representacions gràfiques simbòliques.
És l'abreviació de "sine nobilitate", és a dir, "sense títol nobiliari".
Exemple: Aquest llibre pertany a la Maria, hi ha el seu nom a l'ex-libris.

[UN] MAREMÀGNUM
“Confusió d'assumptes o coses”. Literalment significa “gran mar”.
Exemple: Quin maremàgnum, ja no sé què pensar.

[UN] ÍNTERIM
En l'endemig, mentrestant, en l'interval entre un fet i el següent.
Exemple: El pare cuinava, ínterim jo escoltava música.

[UN] MEMORÀNDUM
És un escrit breu destinat a recordar alguna cosa o una nota diplomàtica on es recorden els fets o les raons referents a una qüestió.
Exemple: He escrit un memoràndum per no oblidar tot el que m'he d'emportar.

[UNA] POSTDATA
Literalment significa després de la data, i és l'anotació que s'afegeix al final d'una carta per corregir o afegir informació que s'havia passat per alt o no es coneixia en escriure.
Exemple: A la postdata va escriure el seu número de telèfon.

[EL] QUID
El quid és el punt essencial d'una qüestió, la causa principal.
Exemple: El quid de la qüestió és saber si compres això o allò.

[EL] QUÒRUM
El quòrum és el mínim de membres presents en una assemblea perquè els acords establerts siguin vàlids. Però també significa el mínim de vots necessaris favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid.
Exemple: Al final no vam arribar a cap acord perquè no vam arribar al quòrum.

[EL] SÚMMUM
És el grau més alt al qual pot arribar una cosa.
Exemple: Aquest vestit és el súmmum de l'elegància.

[UN] ULTIMÀTUM
Un ultimàtum són les condicions definitives per negociar, si no són acceptades, el pacte es trenca.
Exemple: El professor va donar-li un ultimàtum per comportar-se bé a classe, si no l'expulsaria.

Èlia Vilà
1r Batx

21 de maig de 2018

MÓN FUNERARI A L'ANTIGA ROMA

Morir-se a Roma era un acte molt significatiu, fossis pobre o ric.

El culte fúnebre també tenia unes pautes normatives a seguir, com era de costum a Roma. 

El parent més proper al difunt li feia un petó i rebia el seu últim alè, amb el qual es creia que l'ànima abandonava el cos, després li tancava els ulls i li posava una moneda a la boca, el ritual dictava que es procedís a la conclamatio és a dir, pronunciar tres vegades el nom del difunt. 

Després es col·locava el cos del difunt sobre el sòl per rentar i ungir-lo en olis i si el difunt va tenir en vida un alt càrrec, era vestit amb la toga d'aquest càrrec i amb una corona de llorer on a vegades podia ser d'or, i els ciutadans corrents s'embolicaven en senzilles togues.

Els funerals a l'antiga Roma se solien celebrar de nit i vuit homes transportaven la llitera del cadàver que anava en una caixa de fusta. A més, es duia a terme l'elaboració de la màscara mortuòria, on aquestes màscares eren guardades en un lloc de tota casa romana com a forma de record.

Les cendres dels romans il·lustres es dipositaven en tombes molt elaborades a banda i banda de les carreteres que surten a la cuitat, i sovint adornades amb jardins. Els enterraments s'havien de fer fora de la cuitat, tot i que, hi havia excepcions per a determinades persones com per exemple els emperadors, com Juli Cèsar que va ser enterrat al fòrum. 

Els pobres que no tenien familiars i/o coneguts, eren enterrats al turó de l'esquilí, on també era l'abocador de la cuitat de Roma. 

Tipus de tombes
    - Tombes simples

- Sarcòfag: Recipient llaurat de pedra, de fusta o de plom per al difunt.
- Tomba a dues aigües o caputxines: Consisteix a cobrir el cos del difunt amb tègules plenes disposades en forma de triangle.
- Urna cinerària: Es dipositen les restes o les cendres del difunt a l'interior d'un recipient ceràmic que és enterrat.

Tomba a dues aigües

- Tombes monumentals

- Moments turriformes: Construcció de planta quadrada sobre un podi esglaonat i decorada amb relleus i estructures. 
- Pilars estela: Base escalonada on s'alça un pilar amb rematada en forma de capitell, que serveix de base per a una estructura.
- Mausoleus: Llocs monumentals d'enterrament col·lectiu familiar. 
- Catacumbes: Enterraments col·lectius paleocristians senzills. 
- Abocadors: Van servir de fossa comuna per a la gent més pobra que no disposaven de familiars i/o coneguts. 
- Columbari: Grans estructures rectangulars alineades en files regulars horitzontals o verticals que albergaven més de mil urnes. 


Columbari de Vila-rodona
Judit Osuna
1r Batx 

15 de maig de 2018

CRISIP

VIDA
Crisip de Soli fou un filòsof grec estoic nascut a Cilícia nascut el 279 a.C. i mort entre el 208 i el 204 a.C. Durant la seva vida va freqüentar Atenes, concretament es va ajunta amb cercles platònics a la Acadèmia Nova platònica i va publicar alguns texts d'acord amb el seu pensament, tot i que més tard la va abandonar per que no concretava amb la teoria del coneixement platònica. I va seguir a Cleantes, filòsof grec estoic de l'Àsia Menor, fins a l'escola de Zenó de Cítion a Stoa, o dit d'altre manera Pòrtic, l'escola dels estoics que rivalitzava amb els platònics i on ell mateix va succeir  Cleantes que era un dels escolars cap al 230 a.C. Se sap que va escriure 705 obres però no se'n conserva cap. Es dedicava a desenvolupar les tesis de Zenó de Cítion i es  basava en la lògica megàrica, la lògica dels mestres en l'art de discutir, en el qual basaven un dels seus estudis(l'art). 
Va destacar en el terreny de la lògica i la seva teoria del significat tot i desenvolupar també teories d'ètica i física. Treballava tant en aquests conceptes, de fet es diu que mai sortia de casa sense haver escrit 500 línies cada dia, que finalment el van considerar com al segon fundador de l'estoïcisme per les seves aportacions. Apart es va convertir en l'autor al qual se li deu la fama posterior de l'escola. 


Crisip de Soli (279a.C.-208/204a.C.)
OBRA
En el camp de la lògica i en el de la epistemologia treballa amb les teories de les representacions catalèptiques: una teoria desenvolupada pels estoics sobre la concepció conceptual de la sensació, per ells aquestes són l'acte de l'enteniment pel qual s'aprèn l'objecte i alhora l'acte pel qual l'objecte s'imprimeix en l'enteniment. Per tan la presència de l'objecte del coneixement i la conformitat de la representació amb el mateix objecte es confirmen segons els estoics; Crisip criticava el treball dels estoics en aquest mateix camp. També treballarà amb la teoria del lekton: teoria que descriu l'expressable com a allò que és revelat pel so i gravat com a subsistència en el pensament i que parla dels quatre incorporis, el buit, el lloc, i el temps. 

En aquesta teoria per explicar la realitat distingeixen entre el significant(el so), el significat i l'existent(l'objecte extern). I Crisip mateix desenvoluparà la teoria del significat, en que ell distingirà entre significant i significat, per ell el significant era l'aspecte sonor, la imatge acústica que s'oposa al concepte, la petjada psíquica, i diu que el significat és el concepte, el contingut del signe lingüístic, el resultat de la seva posició en el sistema. Més tard combatrà les tesis de Diodor Cronos que volien reduir el possible al real i dictarà el seu concepte de la realitat, més complex que el d'alguns filòsofs anteriors. Apart ell distingirà entre la necessitat absoluta, regida pel destí i les lleis físiques, i la relativa, controlada per les lleis humanes, segons les seves creences del destí i la physis. Defensarà la concepció determinista de la física estoica i l'existència d'una possibilitat d'elecció lliure que permet al savi seguir la seva voluntat  marcada pel destí. Apart explicarà l'existència del mal justificant alhora la de una divinitat bondadosa per justificar l'existència dels termes mal i bé com a necessaris l'un per l'altre de manera que si un no existeix l'altre seria eliminat naturalment.

Àlex Pujalt 
1r batx

14 de maig de 2018

MORT NÒRICA O GREGA? (II)

Bé, en aquesta entrada, tal i com vaig esmentar a l'anterior, parlaré de les divinitats nòrdiques i ja que n'hi ha tantes repartiré aquestes deïtats en més d'una entrada.
Aquestes divinitats es basen en dos llinatges de déus: una és anomenada  Æsir on es troben Thor, Tyr i Odin, els quals eren déus de la guerra, i l'altre llinatge s'anomenen els Vanir on es troben Freya, Frey i Njord, els quals eren déus de la fertilitat. Altres éssers en són els elfs, els gnoms i els Jötun, els quals a vegades tenien divinitats menors amb petits cultes dedicats exclusivament a ells tot i no formar part de cap dels dos llinatges esmentats anteriorment.

DIVINITATS NÒRDIQUES
  1. Æegir: Significa "portador d'aigua" i és el sobirà del mar i sovint es mostra com a amfitrió que prepara banquets, dóna la benvinguda i acull als déus viatgers. Es diu que en una ocasió Loki va insultar als altres déus convidats i va causar la seva desgràcia, per això els relats mitològics diuen que Ægir va ser designat com a ètun o com a déu. A més, Ægir és el pare i marit de la deessa Ran, amb la qual té nou filles que cada una representa una ona marina diferent. Aquestes nou filles seran les nou mares de Heimdall. Finalment dir que un satèl·lit de Saturn és anomenat Ægir en honor seu.
  2. Anðrimnir: És el xef dels déus.
  3. Astrild: És la representació nòrdica del deu cupido (mitologia romana) o Eros (mitologia grega).
  4. Baldr: És la divinitat de la bellesa, la innocència i la pau. És el segon fill d'Odin però el primer que tingué amb Frigg. Tenia un germà bessó, Hoder del qual ja en parlaré més tard. Era el marit de Nanna i el pare de Forseti. Baldr vivia a Breidablik el qual estava situat al cel, el sostre era d'or pur i s'aguantava per unes columnes de plata massissa. Es deia que res obscur o malvat podia creuar la porta del seu palau i que era tan ros i clar que resplendia.
  5. Bor: És el pare de Vili, Odin i Ve i la seva dona és Beyla.
  6. Bragi: És el déu de la poesia i els bards,  fill d'Odin i la geganta Gunlod. Era el poeta d'Odin i un dels Asos més savis. És l'encarregat de rebre als que acaben d'arribar al Valhalla. És diu que una vegada havia set un poema molt important de segle IX anomenat Bragi Boddason el qual quan va morir se'l va deïficar. És l'espòs d'Idunn.
  7. Buri: Tal i com vaig explicar a la darrera entrada aquest va ser el primer déu i el pare de Bor. Va ser alletat per la vaca Adumla.
  8. Byggvir: No se'n sap gaire res d'aquest ja que no apareix gaire informació en el llibre sagrat però si que s'hi esmenta que és servent d'Odin juntament amb Beyla, amb la qual es casa, i que és el déu del blat i la cervesa.
  9. Dagr, Delling i Nótt: Dagr significa "dia" en nòrdic antic, per això és el deu del dia. Es diu que és el fill de Delling i Nótt. Delling és el déu de l'albada, del crepuscle i Nótt és la deessa de la nit i la filla de Narvi.
  10. Eir: Significa "ajuda" o "pietat" i és la deessa de la curació. Es deia que les úniques capaces de conèixer el do de la curació eren les dones, entre elles aquesta Æsir la qual també coneixia el do de la resurrecció. Es diu també, que curava amb màgia.
Arbre genealògic dels déus nòrdics o germànics

Paula Sala 
1r Batx

11 de maig de 2018

L'ORACLE DE DELFOS

L'oracle de Delfos és una de les restes més destacades que queden de la cultura religiosa de l'Antiga Grècia. De fet, es podria considerar com una de les imatges principals actuals de la religió de llavors, quan creure en els déus era unànime i, fins i tot, necessari per a tothom.

QUÈ ERA UN ORACLE?

L'oracle era un espai consagrat als déus que es va convertir en la via de comunicació entre homes i déus més important de l'Antiga Grècia. Només podien fer-hi consultes aquells homes immaculats, és a dir, que no havien comès cap crim ni acte impietós, i aspergits d'aigua lustral (nosaltres la coneixem com a aigua beneïda, segons la religió cristiana). Com a resposta, les divinitats es podien manifestar directament o bé per signes, prodigis, somnis, o ocells. La interpretació de les respostes de les divinitats les duien a terme les sibil·les, unes sacerdotesses encarregades de transmetre i explicar la voluntat divina.

Els oracles tenien lloc en nombrosos santuaris de divinitats i herois, com en el d'Apol·lo, el déu de les profecies per excel·lència, a Delfos, en els de Zeus a Olímpia i a Dodona o en el d'Asclepi a Epidaure. D'Apol·lo, hi havia oracles a tot arreu de Grècia, però el més famós de tots era el de Delfos.


Aspecte actual de l'Oracle de Delfos.
LES SIBIL·LES, TRANSMISSORES DE LES PROFECIES

Abans ja he esmentat la funció de les sibil·les, la qual era transmetre i interpretar les respostes dels déus.

A aquestes endevines se'ls atribuïa el seu poder a uns "vapors d'una olor suau i dolça" que emanaven de les esquerdes de la caverna subterrània. Estudis recents han conclòs que aquestes substàncies eren un tipus de gas etilè que si se'n consumia en grans quantitats podia tenir efectes al·lucinògens.


"Sibil·la Dèlfica" (1509). Fresc renaixentista de Miquel Àngel. Actualment es troba a la Capella Sixtina del Vaticà


Els grecs consideraven Delfos el centre del món i la residència de l'oracle. De fet, entre els segles VI aC i III aC, quan la ciutat va adquirir més importància, aquest temple religiós es va convertir en un pilar de la societat grega ja que molts governants i militars prenien una decisió o una altra en funció de la resposta de l'oracle.

La població de l'Antiga Grècia consultava els oracles per diversos motius, des d'haver de prendre decisions serioses com dur a terme una expedició fins d'altres que podien arribar a ser insignificants i ridículs. 

No només eren els grecs que consultaven l'oracle. Civilitzacions del Pròxim Orient freqüentaven a l'oracle, que va arribar a determinar moments clau de la història antiga en aquests territoris.


Us convido a veure aquest vídeo on podreu observar diverses imatges de l'oracle de Delfos i el seu magnífic entorn paisatgístic.



Ferran Gil
1r Batx

10 de maig de 2018

LA LLOBA CAPITOLINIA

L'obra es diu lloba Capitoliniia o Luperca. L'obra està datada el 470 a.C, pertany a la època romana Etrusca, més concretament a l'art Etrusc i el seu autor és Vulcà. Luperca és el nom de la lloba, segons la mitologia romana, la lloba va alletar a Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que aquests van ser manats a matar pel rei Amuli. Modernament es va suposar que "Luperca" va ser, en realitat, una prostituta que es va cuidar dels dos bessons. Antigament a les prostitutes se les anomenaven "llobes". Aquesta obra es conserva en el museu del Capitoli Romà a Itàlia. Es tracta d'una figura en bronze, de 75 centímetres d'altura i 114 centímetres d'amplària. La estàtua està feta de bronze.


La lloba capitolania
LA LLEGENDA
Segons la llegenda, la ciutat italiana d'Alba Longa tenia com a rei a Numitor fins que el seu germà Amuli li va prendre el poder. Amuli va matar els fills de Numitor i va obligar a la única filla del rei Numitor, Rea Sílvia, a fer-se vestal perquè no tingués fills que puguin prendre el tron d'Amuli. Però Rea Sílvia va quedar embarassada del déu Mart i va tenir dos fill bessons. Ròmul i Rem. Amuli quan se'n va assabentar va empresonar Rea Sílvia i va ordenar llançar els dos infants al riu Tíber. Però el destí van salvar la vida d'aquests dos infants, perquè el riu es desbordà i el cistell que els contenia va anar a parar a la riba del riu, on una lloba que passava per aquí, els va trobar i en veure'ls plorant i els va acollir, els  va salvar i els va alletar. Un pastor, Fàustul, passant per allà, els va trobar i els va portar a casa seva i aquí en Fàustul i la seva esposa, Larència, els van criar com si fossin els seus fill. 

Els bessons van crèixer com a pastors i encara no sabien el seu origen, fins que un dia, uns lladres que s'havien barallat amb Rem i el van acusar injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor. Rem va ser lliurat al mateix Numitor perquè li apliqués un càstig. Numitor quan es va assabentar de l'edat que tenia i de l'existència d'un germà bessó, va lligar camps i va endevinar que es tractava del seu nét. Aleshores, Ròmul i Rem van planificar una conxorxa per acanar amb Amuli i toranr el regne a Numitor. Els bessons van decidir fundar una nova ciutat allò on havien estat trobats. Però va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, ja que no se sabia quin dels dos era el primogènit. 

Així és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vaca. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar l'autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom. Era el 21 d'abril del 753  aC.


Ròmul i Rem amb la lloba
La "lloba capitolina", l'escultura que representa a Ròmul i Rem alletats per aquest animal i símbol de Roma, no és etrusca com es creia sinó que la seva realització se situa entre el segle  XI i XII, en plena d'Edat Mitjana.



Martina Vilar
1r Batx

9 de maig de 2018

ARIADNA

Ariadna era la filla del rei Minos i Pasífae de Creta. El seu pare tenia un laberint, en el qual hi havia un minotaure el qual va sorgir de l'engendrament de Pasífae per part d'un toro blanc; d'aquí en va néixer un ésser fantàstic amb cos d'home i cap de toro. El minotaure havia de ser alimentat; així doncs, es va decidir que s'havien d'engendrar 7 joves i 7 donzelles grecs i ser entregats a Creta per entregar i alimentar al temorós minotaure. Durant el tercer any Teseu es va amagar amb els 14 ciutadans que havien de ser entregats al monstre i va decidir anar a Creta, entrar al laberint i donar mort al minotaure definitivament per acabar amb la desgràcia que provocava als ciutadans. Ariadna, quan Teseu va arribar a Creta, va caure profundament enamorada d'ell i va ser gràcies a l'ajuda d'Ariadna, la qual li va donar un cabdell per a trobar el camí de tornada, que el jove va aconseguir escapar del laberint. A més a més, va matar el minotaure i el rei Minos, al descobrir la matança efectuada i va entrar en còlera.  teseu, doncs, va haver de marxar ràpidament de l'illa perquè el rei no el castigués, i amb ell es va endur Ariadna, la qual Teseu li havia promès que es casaria amb ella. Tot i així ella mai va arribar a conèixer la seva terra ja que durant el trajecte van fer parada a l'illa de Naxos on Teseu la va abandonar mentrestant ella dormia.

Les raons per a argumentar aquesta traïció varien i se'n coneixen diferents versions. Uns diuen que Teseu estava enamorat d'una altra dona però no se n'ha extret mai una conclusió definitiva.

Ariadna i Teseu a l'entrada del laberint de Richard Westall

En despertar-se, Ariadna, desesperada, va buscar al seu enamorat, Teseu, per tota la platja, però ell havia desaparegut. Ariadna era l'única que restava en aquella platja, i ella, al adonar-se'n va trencar a plorar. Afrodita, que va veure Ariadna plorant desde l'Olimp, es va compadir de la mala sort de la princesa i va anar fins a Naxos. Al veure-la plorant li va prometre un marit immortal. Afrodita ja sabia que Dionís es dirigia cap a aquestes platges i estava disposada a que s'enamorés d'Ariadna. Es va casar amb Dionís a l'Olimp i aquest li va regalar com a regal de bodes una corona d'or amb pedres precioses d'envejable bellesa i valor.
Ariadna abandonada per Teseu de Angelica Kauffmann. 
Tot i així, el matrimoni amb un déu no li va concedir la immortalitat. I així doncs, un dia, Ariadna, envellida i casada, va morir. Va ser llavors quan Dionís va emportar-se la seva corona d'or i la tirar cap al cel. A mesura que la joia guanyava altura, les pedres es tornaven cada vegada més i més brillants, fins que es van transformar en estrelles. D'aquí neix la coneguda constel·lació d'Ariadna.

Helena Osset
1r Batx

8 de maig de 2018

MITOLOGIA EGÍPCIA (II): L'ENÈADA D'HELIÒPOLIS

Si heu llegit la meva anterior entrada, sabreu que Egipte té molts déus, amb noms molt estranys. Bé, aquí us explicaré una mica cada déu del grup de l'Enèada d'Heliòpolis:

L'ENÈADA D'HELIÒPOLIS
  • Atum: Originalment, és el déu de la terra. És el déu primordial i creador segons la doctrina d'Heliòpolis, que va substituir a la serp Imy-uaf (serp del caos primordial), per posar en marxa la creació. Se'l representa com un home amb la doble corona (de la unificació de l'Alt i Baix Egipte)
Representació d'Atum
  • Shu: Déu de l'aire, fill d'Atum i nascut junt amb la seva germana Tefnut. Es diu que va sorgir de la unió d'Atum amb la seva pròpia ombra, tot i que també hi ha altres teories. Era la personificació de la calor del migdia i de la sequera a l'aire d'estiu, però també del vent fred del nord i del principi vital de tot ser vivent. També es deia que possibilitava l'ascensió del difunt cap al cel. Apareix com un home amb una ploma d'estruç al cap. A una mà porta un ceptre.
Representació de Shu
  • Tefnut: Deessa de la humitat, personificació del ruixim que dóna la vida i de tot procés corporal que produeix humitat. El seu nom prové de Tef (humit) i Nut (cel). Se la representa com a lleona o com a dona amb cap de lleona.
Representació de Tefnut
  • Nut: Deessa del cel, creadora de l'univers físic i de tots els astres. És germana i esposa de Geb (la Terra), de qui va ser separada per Shu. Els seus fills van ser Osiris, Isis, Seth, Neftis. Es representa com una dona amb el cos en forma de la volta del cel. Es diu que podira ser l'equivalència a Rea a la mitologia grega. 
Representació de Nut
  • Geb: Déu de la terra. És el suport físic del món, i la terra rebia el nom de "Casa de Geb". Representava el principi de la fertilitat i la vida. No tan sols és déu de la superfície, sinó també de les capes inferiors de la terra, i té una paper important en el Llibre dels Morts. És representat com un home verd o fosc amb corona i amb una oca al cap.
Representació de Geb
  • Isis: El seu nom en egipci és Ast. És la reina dels déus, la gran deessa mare. És la deessa de la maternitat i del naixement i la protectora de les mares, els nens i la família en general. També és protectora dels rituals funeraris, i és coneguda com "La Gran Maga" per haver recompost el cadàver d'Osiris, i per haver creat la primera cobra que va obligar a Ra a revelar-li el seu nom secret. És representada com una dona amb un tron al cap.
Representació d'Isis
  • Osiris: Pare d'Horus i marit d'Isis, se'l considera avantpassat directe de la reialesa, i és un dels déus més famosos i importants de la mitologia egípcia. En un principi era déu de l'agricultura, però sobretot de la resurrecció. Després va passar a ser déu de la mort i del més enllà, cosa que el va fer rei i jutge dels morts. Se'l representa com un humà momificat amb una corona blanca i dos plomes.
Representació d'Osiris
  • Neftis: Representa la foscor i tot el que es refereix a ella, representa la part invisible, la nit, la mort com a pas a una altra vida. En aquest sentit és el contrari a Isis, però totes dues treballen juntes en tot el que es refereix al benestar del difunt. Era dona de Seth, però va tenir Anubis, déu de la mort, amb Osiris. Se la representa com una dona amb el jeroglífic del seu nom al seu cap.
Representació de Neftis
  • Seth: El seu principi va ser més brutal que malvat, ja que tenia una força i energia anormals, i va ser objecte d'una interpretació hostil. És déu de la sequera, la violència, la gana i el mar, desencadena tempestes i borrasques del vent del sud. S'identifica amb el desert, i manté una lluita constant amb el seu germà Osiris: terra fèrtil contra desert. La seva equivalència a la mitologia grega seria el monstre Tifó. És representat com un animal no identificat amb orelles rectangulars, cua encarcarada i morro ganxut.
Representació de Seth
Maria Erra
1r Batx