31 de març del 2014

ATLES

Atlas o Atlante, que en grec significa el portador, portar o soportar, era un tità al que Zeus va condemnar a carregar sobre les seves espatlles els pilars que manteníen la Terra separada dels cels.
Atles era fill de Jàpet i la ninfa Clímene.

Hi ha diferents versions del mite i aquestes dues són les més conegudes: una d'elles diu que Atles va ser el capllevanter de la guerra que hi va haver contra els déus de l'Olimp, també coneguda com a Titanomaquia i que quan els titants van ser derrotats, Zeus va condemnar a Atles a carregar amb l'hort emmurallat i un dragó va ser l'encarregat de vigilar l'arbre daurat. Es diu que després Perseu va sostenir el cap de medusa davant d'Atles i així es va formar la serralada de l'Atles.
L'altra versió explica que Hèrcules, descendent de Perseu, va enganyar a Atles per poder agafar algunes pomes d'or del jardí de les Hespèrides, com a part dels seus 12 treballs. Prometeu va aconsellar a Perseu que li demanés a Atlas que anés a agafar les pomes i Perseu es va oferir a aguantar la Terra mentre Atles anés a agafar les pomes. Després Atles no volia tornar a aguantar la Terra i Perseu el va enganyar de nou dient-li que aguantés un moment la Terra mentre ell anava a buscar un coixí. Perseu no va tornar.

Estàtua d'Atles en el palau Linderhof

Sobre Atles també hi ha un poema, que és el següent:

Atlas


De nubes y de estrellas circundado, 
desnudo el torso al agitado viento, 
es vibrante columna y es cimiento 
del mundo en su ancha espalda encaramado.

Sus hombros son el capitel labrado 
de la cúpula azul del firmamento; 
y desde allí contempla el hundimiento 
del sol muriéndose en el mar rizado.

Oh, cuánto a veces nos oprime el peso 
del amor rutinario o moribundo 
a que el cansancio al corazón condena.

Y el sentimiento permanece preso, 
sobrecargado de su propio mundo, 
e inmóviles los pies en la cadena.

Los Angeles, 5 de Abril de 1998

Francisco Álvarez Hidalgo

Sobre Atles podeu trobar més informació aquí

Ioana Sofrea 
4t ESO

17 de març del 2014

LES DANAIDES

Les danaides eren 50 germanes del mateix pare (Dànau) però de diferents mares. Danau un bon dia va ordenar a les seves filles que marxessin a buscar aigua. Un cop allà, a una de les filles, l'Amimone, va ser a punt de ser violada per un sàtir. Dànau en assabentar-se d'això va pensar que era cosa del seu germà Egipte. Dànau va expressar la seva ràbia contra son germà sense saber si realment havia sigut ell. 

Egipte per demostrar que no havia sigut ell va demanar que els seus 50 fills es casessin amb les 50 filles de Dànau. Així va ser, l'únic que la mateixa Dànau va ordenar a les seves filles que matessin els fills d'Egipte. Totes ho van fer menys Hipermnestra va salvar el seu marit que era Linceu. Ell en assabentar-se d'això venjà els seus germans matant el sogre i les cunyades.

Genís González
4t ESO

14 de març del 2014

JOCS AL CIRC


Al circ hi tenia lloc l’espectacle que comptava amb més acceptació a Roma i el que creava més passió entre els espectadors: les curses de carros.

Curses de carros:

Els ludi circenses consistien en la celebració de curses de carros molt lleugers, arrossegats per quatre cavalls (quadrigues) enganxats al davant, o per dos cavalls (bigues).




Els conductors d’aquests carros havien d’intentar fer les set voltes al circ en menys temps que els altres competidors.

La importància d’aquestes curses en aquella època tenia la mateixa que ara en el futbol. Es van crear quatre partits (vermell, blau, verd, blanc i blau) que proporcionaven els cavalls i els carros necessaris als organitzadors dels jocs. Eren gairebé com els clubs de futbol d’avui en dia.

Arquitectura del circ:

Era un edifici de planta rectangular amb un dels costats petits corbats. Al voltant de les pistes s’aixecaven les grades que solien tenir tres pisos. S’hi accedia per unes portes anomenades vomitoria.

El conjunt era tancat amb un mur gruixut de totxos, oberts en arcades i adornats amb columnes i escultures.

Enmig del circ hi havia un mur vertebral que era anomenada la spina. Servia per separar la pista en dues parts en sentit longitudinal. La spina al voltant de la qual els carros havien de fer les voltes, acabava en columnes còniques (metae).

Al voltant de la pista hi havia la cavea que era la graderia dels espectadors.

A un extrem de l'edifici hi havia les carceres que era des d'on sortien els carros. 



Aquí teniu aquest Slide Share que ens ajuda a veure les característiques més comunes del circ romà. 



Cèlia Macià
1r Batx

11 de març del 2014

EL MATRIMONI GREC I LA CASA

Entre els grecs, el matrimoni solia ser de conveniència. Els matrimonis grecs eren planejats per els pares, els quals tenien més en compte l'aspecte religiós i social que els sentiments dels fills.

Perquè el matrimoni fos legítim, era necessari un acord previ entre el pretendent i el pare de la noia. Aquest acord rebia el nom de garantia del matrimoni. Amb aquest pacte, el pare de la núvia establia un dot per a la filla, que estava orientat a sufragar les despeses del matrimoni, però que no era propietat del marit. si aquest es divorciava de la seva esposa, l'havia de restituir.

El mes de gener, era quan es casava més gent.

La principal cerimònia del casament era l'oferiment de la núvia a l'espòs. En aquest ritual, els nuvis practicaven un ritual de purificació, que consistia a banyar-se amb aigua de la font Cal·liroe. Més tard s'oferia un banquet a casa de la núvia, i seguidament, s'acompanyava la parella a la nova llar del marit. Durant el trajecte, els familiars i els amics cantaven cants de noces.


La dona, en el seu nou estat, tenia la missió de dirigir la llar familiar i vetllar per la seva economia. Per a la dona, la missió més important era la criança i educació dels fills durant els primers anys de vida. Si la família era rica, les esclaves realitzaven les feines més dures, com ara fer el pa, anar a buscar aigua a la font, tractar i teixir la llana, etc.





La casa d'una família de classe popular solia ser petita. La porta d'entrada s'obria cap enfora i un llarg corredor conduïa a un pati central. Aquest pati estava envoltat d'un porxo de columnes, al qual donaven les habitacions de la casa, el menjador, el bany i la cuina. Es cuinava en un petit braser a l'exterior per evitar que el fum entrés a l'interior. Al fons del pati hi havia el "pastas", una sala orientada al sud on es prenia el sol a l'hivern. La sala dedicada únicament a les dones es deia gineceu.


El mobiliari era modest. Consistia en llits, baguls, tamborets, taules, sofàs, etc. Per il·luminar la casa feien servir llums d'oli.

Aida Oriol
1r Batx

10 de març del 2014

GASTRONOMIA ROMANA


A Roma hi havia alguns aliments que eren bàsics per exemple el pa, el vi ,la mel, la sal i el gàrum, eren fonamentals per l'elaboració de plats. Es podria dir que el pa era un aliment de rics.Un refresc típic era el puls o pulmentum que era una pasta composta de farina diluïda amb molta aigua en canvi si no es diluïa amb tanta aigua era molt semblant a les nostres farinetes. Una de les caractarístiques més importants de la cuina romana era el gran ús de les salses i condimentació amb espècies. L'aliment més conegut era el garum, un líquid que s'obtenia de peixos blaus (salmons, anguiles, sardines, sardes,sorells... etc), hi afegien sal i herbes oloroses.
Romans menjant al triclinium

Els romans menjaven tres àpats al dia. L'esmorzar, ientaculum, consistia normalment en pa, formatge, ous, hortalisses, olives i vi pur o amb mel. Aquest àpat del dia era a primera hora del matí.
Cap al migdia tenia lloc el segon àpat del dia el prandium, era un menjar ràpid i moltes vegades es prenia de peu. 
El prandium era l'àpat del dia que més es saltaven els romans, ja que per ells era molt més important el sopar, cenae, que es feia en família, o segons l'economia de la família era l'únic àpat del dia que feien. El prandium era un menjar lleuger que consistia habitualment en llegums, peix fruits del temps i vi.
L'ultim àpat del dia era la cenae, per els romans era el mes important i un dels grans moments del dia. A part de representar un moment per alimentar també representava el moment d'estar amb la família. La cenae
començava al final de la tarda i es podia allargar durant hores, la cenae es repartia en tres parts:


1- Gustus o gustatio: consistia en prendre entremesos per alleujar la gana.Es basava en amanides, olives, ostres, bolets o peix en salmorra. Ho acompanyaven amb mulsum que era vi amb mel.

Cenae
2- Prima mensa: solien ser plats de carn peix, verdura i vi. Generalment ho barrejaven amb aigua calenta.
3- Secunda mesa: eren com els postres d'avui en dia, consistia en fruita, dolços o fruits secs i vi dolç.

Els romans menjaven estirats sobre el cantó esquerra i deixaven la ma dreta lliure per menjar ja que menjaven sense coberts excepte la cullera. Menjaven al triclinium que era un menjador amb tres llits amb el capçal davant d'una tauleta quadrada. 



Triclinium
Ariadna Guardia 
1r batx

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts