Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

UN MERCAT ROMÀ S'INSTAL·LA A BAILÉN (JAÉN)

Imatge
El municipi de Bailén (Jaén) acollirà durant tres dies, del 28 de gener fins al 30 de gener un mercat romà. Aquest mercat s'instal·larà al Passeig de las Palmeresque és un dels llocs més emblemàtics del municipi. En aquest mercat romà hi hauran més de 40 parades tant gastronòmiques com artesanes, això sí, sempre inspirades en l'època romana.

A més a més del mercat hi haurà entreteniment pel carrer ja que desfilarà la guàrdia pretoriana, que era el cos militar que servia d'escoltes i protecció als emperadors romans, que aniran acompanyats d'esclaus, malabaristes músics i còmics. Però a més a més també han pensat en els més petits, ja que hi haurà atraccions infantils i tallers, però això si ambientats en l'època romana.

Passeig de les Palmeres de BailénAquesta proposta d'organitzar un mercat romà a estat a càrrec de l'Ajuntamentde Bailén, però a través de la Conselleria de Turisme i Comerços i amb la col·laboració de l'Associació Nacional d'Artesans i…

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (IV)

En el nostre treball ens hem posat a la pell de tres germans que emprenen un viatge per l'Europa romana.
Vam sortir de Barcino i vam passar pel nord d'Àfrica, després van anar cap a les costes de Grècia i finalment vam agafar un vaixell en direcció a Roma.



Àngel Enrich
Àngel Marcos
Adrià Gallardo

4t ESO

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (III)

Imatge
Us presentem un viatge que vam fer l'Albert, en Martí i en Fran, però d'això ja fa 2100 anys!!! Era un viatge de negocis, en origen, però tot allò se'ns va transformar més aviat en un viatge turístic. Ho podreu veure amb un programa de presentacions web anomenat Prezi. Esperem que us agradi!



Barcino, des d'on vam partir


Hola! Som l'emperador Albertus Setarraco i els meus dos fills, Martinus i Franciscium. Properament emprendrem un trepidant viatge amb la nostra tripulació per a arribar a... vés a saber on!


Albert Serratacó, Martí Guallar, Francisco Lozano
4t ESO

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (II)

El nostre treball explica les aventures que vam viure quan el nostre company David, va desaparèixer. Ell ens havia dit que si algun cop no sabíem on trobar-lo, comencéssim buscant per Mauritània, concretament per Oran. Vam planejar-nos el viatge per tenir-ho tot més o menys organitzat, i el nostre itinerari era el següent:

Sortida de Barcino cap al nord d'Àfrica en vaixell de vela amb bancs de rems. Primera parada a Mauritània, després de 4 dies de navegació. Estada de 3 dies. Segona parada a Numídia, desplaçant-nos en cavall i tardant 5 dies en arribar. Estada de 3 dies. Tercera parada a Àfrica, desplaçant-nos també amb cavalls, i tardant menys en arribar, 3 dies. Allà hi vam romandre 2 dies. I per últim, estacionament a Cirene a la recerca del David. Durada del viatge, 5 dies amb cavalls.

Aquí us deixem el prezi:


Meritxell Vives
Nadine Alexandri
Maria Rodríguez
Alba Mustarós
4t ESO

POMS, POMES I POMADES

Imatge
En llatí, un fruit qualsevol es designava habitualment amb el mot pomum, que en català i en francès va restringir el seu significat (poma, prové del neutre plural d'aquest mot llatí).

També de pomum prové pom, objecte esfèric que permet obrir una porta, com també en ve pòmul (os de la galta), per la semblança de la galta amb les pomes, i pomada (les pomades es perfumaven amb la polpa d'unes pomes molt aromàtiques).



Us atreviu a buscar etimologies com aquesta que us he explicat?

Mireia Vidal 2n Batx

HÈRCULES I LA HIDRA DE LERNA II

Imatge
Després de la meva entrada sobre Hèrcules i el lleó, volia escriure sobre la segona prova que va haver de fer el nostre heroi: La hidra de Lerna.



Com tots recordem, la hidra és un monstre mitològic de nou caps: vuit de mortals i un d'immortal. Tenia un cos enorme, i vivia al pantà de Lerna. De la mateixa manera que el lleó de la primera prova, la hidra destruïa el camp i causava grans destrosses.


Hèrcules va arrivar al lloc on vivia aquest monstre en un carro que era dirigit per Iolao. L'heroi va veure que la hidra vivia al costat de la font Amimone i per fer-la sortir, va començar a disparar-li fletxes enceses amb foc. A la batalla, Hèrcules va descobrir que no servia de res trencar-li els caps a la hidra, que de seguida n'hi sortien dos més de la ferida.




Va demanar aleshores ajuda a Iolao, que va cremar els vuit caps mortals. Amb les cremades, la hidra no es podia recuperar, així que no en van sortir més. Hèrcules va tallar l'únic cap mortaldel monstre i així el va derr…

VIATGEM PER L'EUROPA ROMANA (I)

Imatge
Aquí us expliquem el viatge que van realitzar les nostres avantpassades romanes. Hem trobat uns documents (un diari) de la ruta que van seguir per tota la costa nord mediterrània. A partir d'aquests documents ens hem orientat per fer un treball de Llatí i conèixer una mica més sobre la vida de les nostres avantpassades.

El viatge els va durar 50 dies, 20 per mar i 30 visitant. Vam partir de Barcino cap a: Sardenya, Sicília, Roma, Pompeia, Grècia, Creta, Xipre i Síria. Al llarg del camí van visitar molts monuments de la seva època que ara són històrics per nosaltres. Per explicar-vos amb més detall el treball, hem creat un prezi . Per donar-li un aire més actual, li hem adjuntat alguns vídeos de caire humorístic. Esperem que us agradi i que aprengueu moltes coses.




Per a més informació, parleu amb:

Cèlia Costa, Sandra Sola, Anna Solà i Sandra Solé
4t ESO

BOCCA DE LA VERITÀ

Imatge
La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locada en la paret del pronaos de l'Església de Santa Maria in Cosmedin a Roma l'any 1632. L'escultura,feta al voltant del segle I, té un diàmetre d'1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits.Tampoc es té certesa sobre la seva utilitat antiga: si era una font o part d'un impluvium, o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima).



El rostre ha estat interpretat com a representació de diversos personatges: Júpiter, el déu Oceà, un oracle o un faune.

Vosaltres l'heu vist alguna vegada en directe? heu posat la mà a la boca, com tothom fa?



Adrià Gallardo 4t ESO

SABÍEU QUE...

Imatge
Mireu el número 6 del vostre teclat, quin símbol hi veieu?

El signe & és l'abreviació més internacional. Prové de la conjunció copulativa llatina et "i". Marc Tul·li Tiró (104 aC- 4 aC), esclau de Ciceró fins que aquest li concedí la llibertat, es considera el precursor de la taquigrafia o estenografia, sistema d'escriptura que permet capturar tot el que diu una persona parlant de pressa.

Fidel al cèlebre orador, es diu que li va transcriure els seus famosos discursos, com les Catilinàries. Per a tal fi es va empescar 5.000 signes, dels quals només ha restat el signe &, curiosament utilitzat avui dia com a sinònim de i, més en països anglosaxons que en països llatins.


Mireia Vidal 2n batx

LES SIRENES

Imatge
No t'has preguntat mai, què eren en realitat les sirenes?

Lessirenes greguesque avui dia ens venen a la ment, són éssers meitat peix meitat adolescents. Aquestes no són exactament les sirenes de l’antiguitat clàssica. Les sirenes gregues són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Tenien potes d’ocells i plomes.També és coneguda com aondinaen català poètic.



sirena



Ulisses obliga tots els seus tripulants a tapar-se les orelles i fermar-lo a ell al màstil del vaixell. I per què? Perquè el cant de les sirenes era tan dolç que seduïa els mariners i els feia canviar el rumb, portant-los a la mort. Ulisses, amb l’astúcia que el caracteritza, aconsegueix escoltar el cant de les sirenes, però els seus mariners no desvien el rumb; ells no senten ni el cant de les sirenes, ni les ordres del seu cap, Ulisses, que els ordena, cridant, dirigir-se cap a aquell harmònic cant.


Ulisses i les sirenes. John William Watherhouse





Uns quants cantants han composat cançons fent referèn…

CASSANDRA

Imatge
Cassandra (que vol dir: la que enreda els homes), era filla dels reis de Troia, posseïa el poder de predir el futur.


























Cassandra, Evelyn de Morgan


Hi ha diversos mites sobre Cassandra, i aquí us en poso dos:

Un és que tenia un germà bessó, Helen i de petits, al final d’una festa van ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els van anar a buscar al dia següent, els van trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia.


Cassandra,fllla dels reis de Troia

L'altre mite sobre Cassandra és que va adoptar aquest poder de predit el futur, quan Apol·lo es va enamorar d'ella i ella li va prometre casar-se amb ell si lo donava aquest do. Però un cop li va ser atorgat el do, es va negar a casar-se amb ell, i ell la va castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú. És a dir, que tot i que ella podia predir el futur, ningú faria c…

ELS TREBALLS D'HÈRCULES: HÈRCULES I EL LLEÓ

Imatge
Com tots sabem, Hèrcules va dur a terme una seria de treballs. 12. Pero... sabem perquè?

Resulta que per culpa d'un atac de bogeria provocat per Era, Hèrcules havia matat als seus dos fills. Quan va tornar a ser ell, es va sentir molt malament per l'assassinat i va fugir a apartar-se del món. Per poder perdonar-se a sí mateix, li van manar fer els dotze treballs que li imposés Euriseu, l'usurpador del tron que Hèrcules havia deixat i el seu enemic.



Els dotze treballs d'Hèrcules, la primera missió:


- A Nemea existia un gran lleó, fill d'Equidna i Ortro. La majoria d'animals fugien davant de la seva presència i els homes creien que era un lleó immortal que havia vingut de la lluna. Tothom el temia; la fera feia molts destrosses allà on anava.




Hèrcules, convençut d'acabar la seva primera feina, va anar al bosc a buscar-lo. Després de molt caminar, per fi va trobar la seva cova. Es va amagar en uns matolls i va tensar el seu arc. El lleó va sortir de la cova amb un…

ARC DE TRIOMF, A TARRAGONA

Imatge
Aquesta setmana toca un dels monuments més emblemàtics que s'han conservat: Un arc de triomf conegut amb el nom: Arc de Berà.


Tipus de Jaciment: Arc de triomfUbicació: Tarragona.Mida: el monument fa 12, 28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons.Data: al voltant de l’any 13 aC.
Descripció: En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Lucini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries. La inscripció conservada diu: «Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[...]».En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'Augustal mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitja…

JOCS DELS NENS ROMANS

Imatge
Com tots sabeu, els nens de l'època dels romans també tenien unes joguines amb què jugaven, però amb menys tecnologies que les d'avui en dia. Bé, doncs a continuació us deixo una llista dels jocs que utilitzaven aquells infants: Sistrum: que era, normalment, la primera joguina que tenien els nens i nenes. Era una mena de sonall, quasi sempre de ceràmica i amb forma d'ocell. Sistrum Crepundia: eren un conjunt de peces per als nadons que es posaven sobre una corda, perquè ell els pogués agafar i algunes vegades els hi posaven a l'espatlla.Crepundia
Caput et navis: consistia en tirar una moneda enlaire, i dir si sortiria cap o nau.Monedes romanes Musca aenea (mosca de bronze): consistia en tapar els ulls d'un d'ells, i havia d'atrapar els altres dient :"jo caçaré la mosca de bronze", i els altres li contestaven: "tu la sentiràs, però no l'atraparàs". Es diu així, perquè els que havien de ser caçats, havien de fer el brunzit de la mosca.
Uns …

PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA I LA VEREMA ROMANA

Imatge
En el Parc Arqueolòic Cella Vinaria, a Teià, hi podeu conèixer un celler d'època romana i descobrir com era el procés de producció, comercialització i consum del vi a l'època antiga.En els diversos procesos que hi ha, els materials que utilitzen i l'arqueologia experimental, es pot veure la gran importància que tenia el vi al món Mediterrani fa uns 2000 anys.



Logotip Cella Vinaria


El CAT (Centre d'Acollida Turística), ofereix un espai temàtic dedicat a la romanització de Catalunya, l'espai de degustació i al botiga de productes locals, que amb la visita a la vinya experimental et permet assaborir un gran complex arqueològic.

Els seus horaris són:
Divendres i dissabte de 10 a 18hDiumenges de 10 a 14h (visites guiades cada hora)Durant el cap de setmana del 3 de setembre s'hi va celebrar la Festa de la Verema d'Alella, amb la primera Festa Vinalia Rustica.En aquesta celebració els visitants van poder veure com eren les festes que els romans dedicàven a la vinya i …

DE LA PREHISTÒRIA A LA ROMANITZACIÓ

Imatge
Durant els dies 26 de setembre, 6, 13, 20 i 27 d'octubre, de set a dos quarts de nou del vespre, alMuseu de Granollerses duen a terme uns cursos per introduir coneixements de la prehistòria a la romanització.

En aquest curs es centren bàsicament en en la comarca del Vallès Oriental i Granollers. Bàsicament tracten diversos temes d'aquesta època: des de les troballes de materials arqueològics que documenten que hi va haver poblament neolític a la comarca, passant per l'època ibèrica i fins a arribar al món romà.


Aquestes classes son fetes de la mà d'especialistes en història i art, són per a tots els públics interessats i en general major de 16 anys.

En aquestes classes es tracten uns temes més específics:
Dimecres 6 d'octubre: una professora d'arqueologia de la UAB i investigadora, tractarà temes com: els habitants ibers de la comarca, la seva llengua (en la parla i l'escriptura), les coses que feien el dia a dia i les relacions amb poblats de més a prop de l&…

EL MITE D'ANDRÒMEDA

Imatge
A la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d'Etiòpia.
Cassiopea, va declarar un dia que ella i la seva filla eren tan precioses que fins i tot superaven a les nereides. Aquestes, enfadades, es van anar a queixar a Posidó, que es va agafar això com una gran ofensa. Va amenaçar-les d'enviar al seu regne una inundació i un monstre marí, Cetus.



Respresentació de Cetus segons la seva constel·lació

La família va consultar a l'Oracle d'Amó i aquest va declarar que l'única manera de calmar la ira de Posidó era encadenar Andròmeda a unes roques perquè el monstre se la pogués cruspir. Els seus pares ho van fer així, encara que van prometre que qui pogués salvar la noia, es podria casar amb ella.


Andròmeda, de Paul Gustave
Espantada, Andròmeda començà a cridar per ajuda mentre estava lligada. Per sort, els crits van arribar a Perseu, que estava sobrevolant la zona amb Pegàs després d'haver vençut Medusa. En veure com el terrible monstre s'est…

EL SOLDAT ROMÀ

Imatge
Els soldats es diferenciaven entre ells segons si eren ciutadans romans, legionaris o soldats mercenaris no ciutadans, auxiliars, que s'allistaven per obtenir la ciutadania.
L'uniforme que rebia el legionari constava d'una capa de llana, sagum, i unes sandàlies de sola gruixuda, caligae. Pel que fa a l'armament cal dir que:

Armes defensives

Cassis, casc de metall coronat amb un plomall de color porpa i negre.


Scutum, escut de forma rectangular o ovlada.


Lorica, cuirassa de plaques de ferro i posteriorment cota de malles.



Armes defensives

Armes ofensives

Pilum, javelina de 3 m, de ferro i fusta. Era una arma llancívola.


Hasta, llança més llarga que es llançava, servia per la lluita cos a cos.


Gladius, espasa curta i punxeguda, coneguda també com a gladius Hispaniensis.




Armes ofensives


Els soldats de les tropes auxiliar vestien i duien armes diferents, segons el seu país d'origen. Destacaven els foners de les illes Balears, els genets gals i del nord de l'Àfrica, i els arque…