Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

ARES

Imatge
Ares és el déu de la guerra, també és un dels dotze déu de l’Olimp. Era un déu agressiu i violent, no tenia cap fe en la humanitat. El seu nom romà és Mart que també el van anomenar déu de l’agricultura. 
Escultura d'Ares

Era fill de Zeus i Hera, això significa que era immortal, però de totes maneres ell sentia dolor. Cada vegada que era ferit es buscava el seu pare perquè el curés, però el Zeus el menyspreava per la seva violència i sed de sang. 
Les seves lluites van ser nombroses però van acabar amb la mort de Hilatorri, venjant-se per haver violat a la seva filla Alcipe
Ares tenia diferents companys de guerra,com per exemple la seva germana Eris, Fobos i Deimos i Enio.  Una de les seves aventures tractava que dos gegants van apoderar-se de l’Olimp. Com a primer pas van segrestar a Ares i el van posar a un vas de bronze, va estar onze anys sense poder sortir. Quan va poder sortir es van enfrontar al seu germà. 
      El descans de Mart per Diego Velázquez 
En una altra ocasió, Ares …

ELS PENTINATS MASCULINS ROMANS

Imatge
La moda i la preocupació per l'aspecte físic no és un fet exclusiu dels temps moderns. Ja en l'antiga Roma els homes i les dones cuidaven el seu aspecte més del que ens podem imaginar, tot i que, òbviament, sempre eren els més benestants els que es podien permetre anar a l'última i utilitzar vestimentes i complements costosos.
Els homes romans van començar portant els cabells llargs i les barbes espesses i descuidades, ja que estava associat a grans virtuts masculines. Tot i així, a partir del segle III a.C, després de la conquesta de Grècia, van adoptar l'estil grec del cabell curt i les barbes afaitades. El primer romà important que va aparèixer afaitat va ser el general i cònsol Escipió Africà.
En principi, els encarregats de cuidar els cabells i d'afaitar la barba dels homes romans eren els esclaus, però amb el pas del temps, amb influència grega, van sorgir els barbers de l'època, que eren els tonsors, els quals muntaven els seus establiments o barberies amb…

PRINCIPALS CIUTATS ROMANES DE CATALUNYA

Imatge
A Catalunya tenim moltes ruïnes romanes que ens permeten imaginar més fàcilment com era la vida en aquella època.
Les que conserven més restes romanes són Tarragona (Tarraco), Barcelona (Barcino) i Empúries (Emporiae) però també en conserven d'altres com Vic (Ausa), Lleida (Llerda), Mataró (Lluro),  Girona (Gerunda), entre d'altres.
Tarraco
És una de les principals ciutats amb restes romanes. Podem observar:

- les muralles: van ser construïdes en dues fases visibles en la diferència de la construcció. 


- El fòrum de Tarraco: La plaça ha desaparegut però se'n conserva la basílica

- El teatre romà: se'n conserven les grades però les obres d'una empresa d'olis va destruir la majoria del teatre.

- El Circ: destinat a les curses de carros 


- L'amfiteatre: s'hi podien veure espectacles violents com les lluites de gladiadors.




- Els aqüeductes: ajudaven amb la distribució de l'aigua.











Barcino
Barcino o també anomenada Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va …

LA NECRÒPOLIS DE TÀRRACO

Imatge
Els enterraments, a l'antiga roma, quan una persona moria se celebrava un ritual amb una doble finalitat: acomiadar i honrar el difunt i assegurar-se de que la seva ànima marxava cap al més enllà i no es quedava al món dels vius. 

La necròpolis de Tarraco és una de les àrees d'enterrament més extenses i importants de tot l'occident de l'imperi Romà. Es troba als afores de la ciutat, prop del riu Francolí, situat en uns terrenys on, en un principi, havien estat ocupats per vil·les però en el segle II dC es van cristianitzar i es convertiren en un lloc sagrat. Es tracta d'un cementiri amb més de 2.000 inhumacions datades des del segle III fins el VII dC.

La tipologia de sepulcres que s'hi han descobert és molt variada i va des d'enterraments simples d'àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags de plom, pedra o marbre, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta.




Pel que fa als costums funeraris, a l…

FUNDACIÓ DE LA CIUTAT DE TÀRRACO

Imatge
L'origen de Tàrraco es remunta a finals de l'any 218 aC, durant la batalla que va tenir lloc a Cesse entre cartaginesos i romans en la Segona Guerra Púnica. Amb la intenció de tallar el pas als cartaginesos, Publi Corneli Escipió va decidir emprendre una ofensiva a la principal base de recursos cartaginesa, Hispània, enviant al seu germà Gneu amb les dues legions que havia reclutat a Pisa.
Durant aquesta batalla, Gneu Corneli Escipió va ocupar l’estratègic turó on hi havia el poblat iber, volia una base d’operacions que servís per refugiar-s’hi, que fos fàcil de defensar i poder situar-hi un port. Així doncs, el primer establiment militar que el general Escipió prengué rebé el nom de Tàrraco. Aquest establiment acabà amb incorporar-se entre les bases de l’exèrcit de la República de Roma.
Durant l’època republicana Tàrraco era una ciutat federada a Roma i la capital de la Hispània Citerior, però Juli Cèsar li canvià l’estatut jurídic, convertint-la en una colònia que va rebre el …

L'HIPOCAMP

Imatge
En la mitologia grega l'hipocamp és el símbol de Posidó, déu dels mars, els carro del qual era tirat per aquestes criatures. L'hipocamp és un cavall marí amb la part inferior del cos amb forma de peix i amb una cua que pot arribar als quatre metres de llarg. No té pèl però, en canvi,  té aletes i escames d'un color verd blavós.  Es representa com un animal pacífic i dòcil, tot i que si se senten atacats lluiten atacant el seu adversari amb la mandíbula. Aquests éssers tenen característiques similars als cavalls encara que els hipocamps són més intel·ligents que els cavalls i més veloços, tot i que acostumen a ser domesticats per altres éssers marins com les sirenes, tritons o elf de mar. Els hipocamps poden viure tant en aigües salades com dolces i poden respirar aire encara que necessiten estar a l'aigua per poder viure. Són herbívors i s'alimenten d'algues marines. A més, els hipocamps són considerats els salvavides dels mars, ja que rescaten a qualsevol persones…

TOPONÍMIA VIGATANA

Imatge
El nom del que avui coneixem com a Vic, en l'edat romana va ser Ausa, com indiquen les monedes romanes i ibèriques que s'han pogut trobar. El mot Ausa va anar evolucionant amb el temps; en l'època visigoda la ciutat fou denominada com a Ausona. D'aquest nom (Ausona), que amb el pas del temps ha anat canviant, ve el nom de l'actual comarca catalana, Osona.  El nom de Vic té un altre origen, que per trobar-lo necessitem saber la història de la ciutat: durant els segles VIII i IX, Vic va formar part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat va ser destruïda a l'any 788 durant una incursió islàmica. Posteriorment, només un dels barris, (barri en llatí és Vicus) va ser reconstruït i se li va donar el nom de Vicus Ausonensis. Amb el pas del temps, el mot va anar evolucionant fins que s'ha arribat a convertir en el que és avui: Vic. 

També hi ha una llegenda popular sobre el nom de Vic. 

Diu la llegenda que fa molt molt temps hi va…

LA HISTÒRIA DE CLEÒPATRA I MARC ANTONI

Imatge
Aquesta història que ha inspirat tantes pel·lícules, novel·les i obres de teatre es situa a l'any 36 a.C. aproximadament, durant el regnat d'Egipte de Cleòpatra i en el moment en què Marc Antoni era un important militar i polític de l'època final de la República de Roma. 

En primer lloc, s'ha de tenir en compte que Cleòpatra era una de les dones més poderoses i influenciants de l'època, i anteriorment, ja havia tingut una relació amorosa amb Cèsar. 

Celòpatra, de fet, va arribar al tro casant-se amb els seu germà del que anys després escaparia ja que volia regnar sol. Va conèixer a Juli Cèsar durant un viatge a Egipte i diuen que ell es va enamorar tant d'ella que va decidir embarcar-se a una guerra civil a Egipte i pujar Cleòpatra al tro com a reina independent. La història de Cèsar i Cleòpatra va acabar tràgicament ja que Cèsar va morir l'any 44 a.C. al acabar la guerra civil per el seu fill Brutus. 
Quan Juli Cèsar va morir, es va desencadenar una guerra ci…

CONSTEL·LACIÓ VIRGO

Imatge
VIRGO
La constel·lació Virgo és una constel·lació de Zodíac. Aquesta és immensa i extremadament antiga, que ha representat la major part de les deesses de la història i la deesses de la justícia.
VIRGO EN LA MITOLOGIA 
En la mitologia, Virgo era anomenada com ''l'estrellada'', també era la deessa que portava els llamps de Zeus en braços. Es diu que va ser l'última immortal que va viure entre els humans fins que Zeus l'endugués el cel i la situes entre les estrelles com la constel·lació Virgo.
CARACTERÍSTIQUES  La constel·lació verge és un de les més grans. És visible en els dos hemisferis però només del més de febrer i agost. Aquesta va ser la última immortal que va viure entre els humans durant '' L'era dorada de Cronos'' per tant, va ser l'última en abandonar la terra. Zeus, la va pujar en el cel i la va situar entre les estrelles, i a partir d'aquí la van anomenar ''La constel·lació Virgo''. HISTÒRIA DE LA CONSTEL·LA…

EL FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO

Imatge
A banda del fòrum de la colònia a Tàrraco hi havia un altre fòrum. Aquest es va construir cap a l’any 73 dC, en l'època de l'emperador Vespasià i estava dedicat exclusivament a dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va ser el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa.
El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als altres conjunts arquitectònics romans de la península, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. Si va ser possible utilitzar un espai tan immens d'una ciutat plenament desenvolupada probablement va ser perquè es va recórrer als terrenys que abans havien estat ocupats per la gran base militar instal·lada a la part alta del turó des dels inicis de la presència romana a Tàrraco. 

Malgrat que quedava dins les muralles de Tarraco, el recinte no depenia de la colònia, sinó que estava so…

FÒRUM DE LA COLÒNIA DE TARRAGONA

Imatge
Com ja sabeu, el passat 20 d'abril, alguns alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l'institut Jaume Callís vàrem anar d'excursió a Tarragona. Aprofitant que ens havíem de preparar una explicació dels edificis i/o llocs més importants i emblemàtics de la ciutat romana, ara us explicaré un dels fòrums de la ciutat: el fòrum de la colònia o de la ciutat. Totes les ciutats romanes tenien un fòrum en el qual s'hi concentrava tota l'activitat pública de la metròpolis. El fòrum de Tarraco probablement va ser una remodelació del fòrum republicà que hi havia anteriorment. Al segle II aC va ser construït i ampliat. El fòrum era l'espai on es desenvolupaven les tasques i els afers administratius i comercials de la ciutat romana. Està constituït, actualment, per una plaça porticada, una filera de tabernae (botigues) i la cúria en posició central.
Els darrers estudis certifiquen que la primera plaça pública es va definir a finals del s. II aC, en el moment en que la ciutat adquir…