CLÀSSICS A LA ROMANA

Cum fortuna reflauit, affligimur. En aquesta sentència, trobem una oració subordinada adverbial temporal: Cum fortuna reflauit en la qual el CUM actua com a conjunció temporal, FORTUNA és el subjecte i REFLAUIT és el verb, que és la tercera persona del singular del perfet d'indicatiu actiu del verb "reflo". Quant al verb de l'oració principal AFFLIGIMUR podem dir que és una tercera persona del singular del present d'indicatiu passiu del verb affligio . La traducció d'aquesta frase és: Quan la fortuna va en contra, ens afligim. En realitat hauria de ser Quan la fortuna va en contra, és afligit però hem traduït el verb en plural perquè concordi millor i la frase tingui un sentit més ple. Cum vita sine amicis insidiarum plena sit, ratio ipsa monet amicitia comparare. En aquesta frase trobem una oració subordinada adverbial causal: Cum vita sine amicis insidiarum plena sit en la qual el CUM actua com a conjunció, VITA és el subjecte del verb SIT que és una

Casus belli : > cas ( casus ) + guerra ( bellum ): el cas i causa de guerra. El petroli va ser el causis belli d'aquell conflicte . Coitus interruptus : mètode anticonceptiu (no recomanable) que consisteix en interrompre l'acte sexual i efectuar, l'home, l'ejaculació extravaginal. In situ : >prep in + situ (lloc): en el mateix lloc . Va viure l'explosió in situ . Lato sensu : en sentit ampli . Descriu-me aquella situació lato sensu . Estricto sensu : en sentit estricte . No vull que m'expliquis històries, limita't a fer-ho estricto sensu . Manu militari : mà ( manus ) + militar ( militari ): "mano dura", per la mà militar, per la força. El cop d'estat es va produïr manu militari . Motu proprio : moviment ( motu ): per iniciativa pròpia, espontàniament, de forma voluntària. Va ser un acte motu proprio molt bonic . Sine die : sense dia, sense data, indefinidament: Aquella feina l'hem d'entregar o és sine die ? Statu quo : estat

Filla de Zeus i Metis. El seu sobrenom és Palas, que deriva del verb pallein , que vol dir "agafar la llança", a causa de la seva funció de deessa de la guerra. Se’n desconeix cap relació amorosa, per tant, es creu que va romandre verge. És la filla preferida de Zeus, és la deessa de la guerra i apareix dominant la lluita amb control, intel·ligència i criteri estratègic. A la guerra de Troia, se situa al costat dels grecs com a venjança de Paris, que en un concurs de bellesa entre Hera, Atenea i Afrodita, va escollir Afrodita. Tot i això, Atenea també és venerada a Troia. Quant a l’art de teixir, està relacionada a la història d’ Aracne , coneguda a través d’Ovidi. La jove Aracne de Lidia, una reputada teixidora, la qual desafia a la deessa a un duel. Atenea, transformada en una vella l’adverteix sense èxit que sigui modesta, i llavors adopta el seu aspecte real i accepta el duel. Va confeccionar un tapís on, a més dels déus olímpics, s’hi representen càstigs als mortals

Hola a tots, garriguencs/ques i badalonins/es! Estrenaré la meva participació en el bloc amb una estrena mundial, un reportatge en exclusiva que no puc revelar com ha arrribat a les meves mans. El fet és que us l'ofereixo per tal que intenteu desvetllar els 11 enigmes que conté, tot indicant de quin déu es tracta en cada cas. Podeu revisionar-lo tantes vegades com calgui, aturar-lo per observar les imatges, tornar enrere... i segur que al final us en sortireu. FORTUNA AUDACES IUVAT! (De passada digueu-me què significa aquesta expresió llatina)

Els alumnes de 4rt d'ESO estem estudiant l' arquitectura romana: ponts, aqüeductes, fars, vies... Nosaltres, l'Andrea i la Mireia hem fer un treball sobre els aqüeductes romans. En aquest treball podem trobar informació sobre alguns aqüeductes d'Europa i d'Hispania, entre d'altres coses. També vàrem trobar un anunci on surt l'aqüeducte de Segòvia així que hem pensat en penjar-lo. Andrea Padilla Mireia Vidal 4t ESO

Nois, sabeu qui són aquests personatges? En el món de la mitologia grega , els déus representaven un valor (Hera el matrimoni, Afrodita la bellesa...) i cada déu tenia els seus atributs. Aquests personatges també representen un valor i potser els trobeu també un atribut! Quin déu penseu que podria cadascún d'ells? Aquesta és una proposta perquè sabem que demà volieu fer classe, però com que això no pot ser perquè és festa... ;)

Nois, cada vegada us supereu més! Aquí us deixem les fotos de la nostra visita a la vil·la romana. Esperem que us agradin!! Els nostres amics de l'Albèniz podran veure les nostres cares i també la vil·la que dóna nom al nostre IES. També nosaltres tenim ganes de veure-us. Ensenyeu-nos les vostres disfresses i el guanyador o guanyadora, que anava de romà. vinga, animeu-vos!!! Gràcies, Majka, perquè també els alumnes de 4t podem comptar amb tu!!

Runes d'Empúries Bust conmemoratiu a Gai Juli Cèsar LA CONQUESTA D'ITÀLIA Des del s. V al s. III a.C. Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Al segle V a.C. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. Durant el segle següent els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Però malgrat que s'arriben a unir contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i dissoldrà la Lliga llatina, a continuació vencerà els sam

Ars longa, vita brevis : Primer aforsime d’Hipòcrates , adaptat al llatí per Sèneca i significa “ la vida es breu, però l’art perdura.” Delenda est Carthago : Cató el vell ho diu en un discurs al Senat, al final de les guerres púniques al 150a.C ., “Cartago ha de ser destruïda”. Errare Humanum est : Jeroni dixit , “errar és humà”. Acta, non verba : És una frase popular , “fets, no paraules”. F ugit irreparabilis tempus : Virgili ho diu , “el temps s’escapa de forma innevitable”. Homo himini lupus : Plaute ho diu , “l’home és un llop per a l’home”. O temporta! o mores! : e xclamació per lamentar-se de la decadència del temps actual amb nostàlgia pel temps passat. “Quins temps, quins costums!”, dit per Ciceró. Per saecula seaculorum : “pels segles dels segles”, é s una formula inicial de moltes oracions. Urbi et orbi: “Aquí i a tot arreu”. Àlex Azagra 2n Batx

Fill de Zeus i Leto, germà bessó d’Àrtemis. Apol·lo, ajudat per Àrtemis amb el seu arc i les seves fletxes, va acabar amb el gegant Tici, el qual havia volgut violar a la seva mare Leto, per tal de defensar un cop més l’honor d’aquesta. Es caracteritza per poder fer prediccions. A causa de la seva capacitat destructiva, és associat a la medicina. Poc a poc, aquesta funció la va passar al seu fill amb Corónide, Asclepio, acollit pels déus després de la seva mort. Sol ser representat amb instruments musicals en relació a una de les seves funcions més importants: el patrocini de les belles arts, la música i la poesia. Apol·lo viu a Parnàs o a l’Helicó, al costat de Delfos, on precedeix les Muses a l’exèrcit de la música i l’art poètic. La corona de llorer i la lira són una referència per identificar-lo en les obre d’art. Febus Apol·lo és generalment assimilat al déu Sol, Heli, el qual, empès davant d’ ell a la deessa Àrtemis/Selene descriu diàriament la seva trajectòria en el cel amb el

Hermes, Posidó, Afrodita, Àrtemis i Dionís RaquelFernández Noelia Losantos 2n Barx

Captatio benevolentiae : Recurs retòric, per guanyar-se la predisposició del públic, (sol estar al principi del discurs). Ho feia molt Ciceró. Ex: Aquest monologuista fa molt bon captatio benevolentiae . Corpore insepulto : “amb el cos insepult”. S’aplica a les misses amb el cos present. Ex: Els familiars discuteixen sobre el testament del difunt enmig de l’enterrament, i la mare dolguda els diu: com podeu parlar d’això? Si encara està corpore insepulto ! Honoris causa : honor + causa -> a títol honorífic,en reconeixement als mèrits. Ex: S’ha llicenciat honoris causa ! Horror vacui : horror + buit. Por a quedar-se en blanc... Ex: El malson dels actors és l’ horror vacui . Intelligenti pauca : pauca -> poques coses. Al que és intel·ligent, li calen poques paraules. Maremagnum : mar e + magnus -> mar gran. Caos, guirigall, confusió... Ex: Aquella reunió era un maremagnum , ningú respectava el torn de paraula. Opus dies : Obra de Déu. Institució de l’Església Catòlica. Pater fa

HADES Hades i Persèfone, relleu votiu en terracotta procedent de Locri Epizephyrii, c. 470 a.C., Museo Archeologico Nazionale, Reggio di Calabria, Itàlia Hades té el seu regne en les profunditats de la terra i hi governa amb mà de ferro i sense pietat, al costat de la seva esposa Persèfone. Allà és on viatgen les ànimes de tothom després de morir. Allà són jutjades i reben el premi d'una enternitat feliç o d'uns càstigs que poden ser perpetus segons com hagin actuat durant la seva vida. DEMÈTER Ceres i cupidos recol·lectors (detall), Simon Vouet, c. 1634, National Gallery , Londres Deessa de l'agricultura, filla de Cronos i Rea, està lligada estretament tant en el culte com en el mite amb la seva filla Persèfone, nascuda de la unió amb Zeus. Els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes, sovint coronada i la figura madura. Aquests dos déus de la mitologia grega estan relacionats per un mite, el qual és explicat a continuació. EL RAPTE DE PERSÈFONE Plutó i P

Senyors... aquí teniu una versió SOUTH PARK de l'episodi de la poma d'or. Així veu els personatges una alumna de 2n d'ESO, l'Erika, i així ho ha presentat a la classe. Durant la setmana vinent tindreu una exposició a la biblioteca (els de l'Albèniz hi esteu convidats, però us adverteixo que aquí la Garriga fa un fred que pela) sobre el mite de Troia... US HI ESPEREM. Proposta: Ens podeu explicar què passa a l'episodi de la poma d'or? Sabeu les causes de la guerra de Troia? Coneixeu els personatges que apareixen al power point? Què us ha sembla aquesta versió, la faríeu així o canviarieu personatges.?...

Els alumnes i professores de Clàssiques de l'IES Vil·la Romana (La Garriga), volem donar la benvinguda als alumnes de l'IES Albèniz de Badalona. Avui és un dia especial, perquè us incorporeu al Clàssics a la romana . Ja sabeu que estem tots a la vostra disposició i que qualsevol dubte que tingueu només cal que ens envieu un mail, que ho poseu al xat, que aviseu la Teresa, la Montse o la Majka, estem tots aquí pel que necessiteu!! Rebeu, doncs, una càlida benvinguda i una abraçada Garriguenca!

L’amor d’Apol·lo per Dafne no va ser un atzar cec, sinó que va ser causat per la ira de Cupido. Apol·lo i Cupido van discutir per veure qui dels dos posseïa les fletxes més poderoses. Cupido, per demostrar a Apol·lo que les seves fletxes eren més poderoses i feien un mal impossible de curar va pujar al cim del món Parnàs, va treure del seu buirac dues fletxes, una feta d’or i molt punxeguda, que provoca amor, i una altra que conté plom sota la canya, que fa l’efecte contrari a l’altra fletxa, fa fugir l’amor. Va disparar la primera fletxa a Apol·lo, que va quedar immediatament enamorat de la nimfa Dafne, mentre que aquesta va ser tocada per la fletxa feta de plom, i per tant va fugir d’Apol·lo. Dafne fuig i s’amaga d’Apol·lo pels boscos i amb les pells dels animals que captura. Apol·lo no va ser l’únic pretendent de Dafne, però ella va seguir recorrent els paratges i els boscos sense preocupar-se de que és l’amor i el matrimoni. El pare de Dafne sempre li demanava que tingués un f

Alumnes de 4rt, aquí teniu el quart lliurament, en què introduim el tema de la família en el nostre vocabulari: l'arbre genealògic, l'edat, el parentiu... Aquestes e lliçons les hem penjat gràcies a l'aportació de Germán González.

Alba Villalmanzo 2n Batx

Alba Villalmanzo 2n batx