Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2020

HELENA DE TROIA

Imatge
Helena, era filla del déu Zeus i de Leda, tot i que, la va criar Leda i el seu espòs el rei Tíndaro d'Esparta. Tenía tres germans més: Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra.  Quan ella era encara una nena, Teseu la va raptar amb la intenció de casar-se amb ella, ja que la seva bellesa era increïble, però els seus germans la van rescatar de les mans d'aquest. Però després de tot va acabar casant-se amb el rei grec, Menelau. 

Al seu palau sempre feien unes festes amb els troians, però una nit Helena va conèixer al jove Paris, príncep de Troia. Ràpidament es van enamorar, i Paris va decidir raptar-la i portar-la amb ell a Troia, la seva pàtria. Afrodita va ajudar molt a Paris, ja que aquest la havia triat com la deessa més bella de l'Olimp. Però la cosa no va acabar bé, ja que quan el rei Menelau se'n va esdevenir de que la seva esposa havia fugit amb el príncep Troià va acudir immediatament a tots els reis de Grècia perquè formessin un gran exèrcit i atacar contra Troia per la tr…

DIONÍS

Imatge
Dionís en llatí és Bacus. Es tracta del déu de la disbauxa i l'exhuberància de la naturalesa, especialment del vi i de la vinya, fill de Zeus i de la mortal Sèmele. És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici de bacants i sàtirs. 
El seguici de Dionís, mosaic del s.III a.C. Museu de Sussa, Tunísia.


EL NAIXEMENT DE DIONÍSHera, gelosa de Sèmele, la va convèncer que demanés al seu amant que es mostrés a ella en tota la seva esplendor. Per complaure-la, Zeus va aparèixer envoltat de llamps i trons. Un dels raigs va fulminar Sèmele. Com que aquesta només estava embarassada de sis mesos, Zeus va arrencar el nen de la panxa de la seva mare, encara viu, i Hermes el va cosir dins la cuixa de Zeus perquè completés la gestació.   Per això Dionís és considerat el nascut dues vegades. Més tard, per instigació de Hera, Dionís és esquarterat i bullit en una caldera pels Titans, però la seva àvi…

L'ECONOMIA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La base de l'economia grega era principalment l'agricultura, especialment pel cultiu de blat, vinya i olivera entre alguns altres cereals. Tot i això, la seva situació al costat del mediterrani no feia que tingués un clima ideal per desenvolupar cultius tal com ho feien els habitants de Mesopotàmia o Egipte, i això feia que aquests aliments encara adoptessin més importància. A més, els terrenys muntanyosos que suposava el territori grec també eren un impediment per aquests cultius.
També, la ramaderia, amb la cria de cabres, ovelles i porcs, complementava l'activitat agrícola. 
El naixement de l'artesania el segle IV a.C. , que més tard va desenvolupar el comerç marítim (gràcies a la situació al costat del mar mediterrani) , va ser un enorme canvi per l'economia de Grècia. La ceràmica, especialment el marbre d'Atenes, les teles tant de orba com de sabates i juntament amb els altres productes d'artesania (metalls), va ser els seus millors productes  a partir …

LES ETAPES DEL LLATÍ

Imatge
El llatí era una llegua derivada de l'indoeuropeu que es parlava a la Península Itàlica, en una petita regió central. Amb el temps, però, gràcies al seu poder militar i econòmic va esdevenir la llegua imperial de la qual van néixer les llengües romàniques.  Mapa que mostra l'extensió de les llengües itàliques al segle VI a.C
Hi ha moltes variants d'aquesta llengua, moltes són tan antigues que no se'n tenen registres escrits o en tenen molts pocs però, tot i això, s'ha pogut apreciar unes diferències entre cada variant. El més antic de tots és el llatí protohistòric, dels segle VII a.C - segle III a.C, aquest període es coneix gràcies a les inscripcions (les primeres inscripcions es remunten al segle VII a.C) com a la Fíbula de Preneste. Era una llengua oberta a les variants dialectals llatines i a les influències d'altre llengües de la Península Itàlica, sobretot del grec i l'etrusc. 
La Fíbula de Preneste 
Després apareix el llatí arcaic, del segle III a.C - s…

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Imatge
Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte l'any 370 i va morir el 415.  Era filla de Teó, un matemàtic que era un dels encarregats de la llibreria d'Alexandria i el seu mestre, qui li va proporcionar una bona educació. Aquesta educació que Hipàtia va rebre era un fet molt inusual ja que la societat no permetia que les dones poguessin estudiar i les seves vides transcorrien dins els espais privats de les cases, fent el tipus de feines que es consideraven femenines. Així va ser, doncs, com es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques. A més de matemàtica va ser astrònoma, filòsofa, neoplatònica i política.
Durant vint anys, Hipàtia es va dedicar a ensenyar molt àmbits diferents al museu d'Alexandria. El seu ensenyament va tenir tanta repercussió que a les seves classes van arribar a assistir-hi alumnes de diferents parts del món. També va arribar a ser càtedra de Filosofia Platònica. 

Retrat d'Hipàtia, Rafael Sanzio En l'època d'Hipàtia, el segle V,  els r…

EL CAVALL DE TROIA

Imatge
El mite del cavall de Troia, prové del poema èpic grec La Ilíada, escrit per Homer. Ens explica el moment en què Paris va conèixer a Helena, la dona més bella de Grècia i esposa de Menelau, es va enamorar d'ella i va decidir emportar-se-la  a Troia. Menelau, quan es va assabentar del rapte de la seva esposa, va decidir reunir a tots els reis de Grècia per declarar la guerra a Troia. 
Mentre els grecs buscaven la manera d'entrar a Troia, Odisseu, amb l'ajuda d'Atena, va ordenar la construcció d'un enorme cavall de fusta. El cavall havia de tenir una cosa especial: havia d'estar buit per dins per tal que els soldats grecs s'hi poguessin amagar. Una vegada que el cavall va ser construït per Epeu, Odisseu i trenta-nou guerrers s'hi van posar a l'interior del cavall. La resta dels soldats i tots qui formaven part de la tripulació grega (menys Sinó), es van retirar abandonant el cavall a Troia, per tal que els Troians creguessin la seva retirada. Els troian…

LES GRANS DIONISÍAQUES

Imatge
El gènere de la tragèdia i la comèdia van néixer a Atenes al segle V a.C.  Les grans dionisíaques eren unes festivitats religioses  gregues dedicades al déu Dionís, el déu de la fertilitat i el vi. No se sap ben bé quants dies duraven (es creu que uns cinc dies), però se sap que es celebraven al març de primavera, en canvi una altra versió de la mateixa festivitat, anomenada "petites dionisíaques" es duia terme al gener. Els escriptors componien una trilogia (tres obres) de tragèdia sobre un mateix mite de l'època i una satíricaque el parodiés, en total el que és anomenat una tetralogia, un conjunt de quatre obres. 
Dionís, Museu del Louvre (s.II a.C)
Les obres es representaven al teatre de Dionís, sota l'Acròpolis, just al costat del santuari d'aquest mateix déu. Aquest teatre era a l'aire lliure i estava format per un semicercle de graderies. 
Els governants de les polis eren els que ho organitzaven tot perquè aquest festival es pogués dur a terme. Tot i que l…

MITE DE ÈDIP I L'ESFINX

Imatge
Hera va enviar l'Esfinx a Tebes, per castigar la ciutat de l'amor culpable que sentia Laios cap a Crisip fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Aparentment, l'Esfinx era filla de dos dimonis, o d'un dimoni i una nimfa. Al mateix temps, tenia un cos de gos, unes potes de lleó ales d'àguila i una cua de drac.  Així, l'Esfinx va establir-se en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà, devorava tots els éssers humans que hi passaven i així turmentava el país. Però, abans de menjar-se als viatgers, els obligava a respondre endevinalles molt difícils amb la condició que si l'encertaven, no els devoraria pas. Però tal com he dit anteriorment, eren endevinalles difícils que ningú va poder resoldre, fins que un dia va arribar Èdip. 
Èdip, que passava per aquella zona perquè va marxar de la seva ciutat per tal que l'oracle de Delfos no es complís (aquest oracle deia que Èdip es casaria amb la seva mare i matar…

EL MITE D'IFIGÈNIA

Imatge
La història d'Ifigènia té diferents versions i encara avui dia no s'ha acabat de concretar quina és la vertadera i possiblement sigui pel fet que no va ser desenvolupada per Homer, sinó per escriptors posteriors com Eurípides
Ifigènia era una de les filles d'Agamèmnon i Clitemnestra. El seu pare havia fet enfadar la deessa Artemisa ja que havia caçat un dels seus cérvols sagrats i degut a això la nau del rei que venia de lluitar a la guerra de Troia havia quedat parada a Àulida i no podien marxar.  Van fer un interrogatori a l'endeví calcant per tal de trobar la manera de poder tornar a navegar i aquest va dir que la solució era sacrificar Ifigènia en nom de la deessa Artemisa. Al principi el rei s'hi va negar, però com que no hi havia un altra solució, va acceptar sacrificar la seva filla. Va fer cridar la jove que es trobava a Micenes amb la seva mare amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les i quan arribés, Calcant seria l'encarregat de sacrificar-la. L…

LES METAMORFOSIS: PÍRAM I TISBE

Imatge
Píram i Tisbe és un dels mites que componen l'obra de Les Metamorfosis, creada pel poeta Ovidi. 
Píram i Tisbe és un mite d'amor. Parla sobre dos joves de l'antiga Babilònia, l'actual Irak. Estaven enamorats i vivien l'un al costat de l'altre, i encara que els seus pares els ho havien prohibit pel conflicte existent entre les dues famílies, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més, però la frustració de no poder-se veure creixia també amb el seu amor. 
Un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se que ningú els veiés, i es trobarien en un monument de Nino. Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant que arribés Píram, va veure una lleona que se li apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar darrera una roca, però el mocador li va caure al terra, la lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el m…

SÒFOCLES

Imatge
Va néixer a Colona, avui en dia forma part d'Atenes, l'any 495 a.C. i va morir l'any 406 a.C. Va ser, juntament amb Eurípides i Èsquil, un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'època. Només amb setze anys fou escollit director de la coral de joves durant la celebració de la victòria de Salamina. L'any 468 va començar a ser reconegut com autor de tragèdies al presentar-se a un concurs que es celebrava anualment a Atenes, on va vèncer a Èsquil, un poeta tràgic de molta importància durant els anys abans, se'l considerava invencible. A partir d'aquí cada cop més habitants d'Atenes van començar a llegir o recitar les seves tragèdies. 
"Sòfocles", Ny Carlsberg Glyptothek
Durant la seva vida va escriure unes cent vint-i-tres obres literàries, però actualment només se'n conserven set de completes, són: Antígona, Èdip rei, Àjax, Electra, Èdip a Colonos, Filoctetes i Les Traquínies. Les seves obres més famoses són les inspirades en el mite d'Èdi…

RÒMUL I REM

Imatge
Ròmul i Rem és un mite molt famós i que els romans consideren que l'has de saber si vols conèixer més a fons les creences romanes. 
Mite Ròmul i Rem, i la fundació de Roma: Ascani, era fill de l'heroi troià Enees (fill de Venus). Ascani va fundar la ciutat d'Alba Longa, sobre la riba dreta del riu Tíber.  Després van anar regnant diferents descendents, fins que van arribar a Numitor i el seu germà Amuli. Aquest va destronar a Numitor, i perquè no pogués tenir descendència que li disputés el tron, va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia a ser sacerdotessa de la deessa Vesta,  i així d'aquesta manera és romangués verge.  Però tot i això, quant el déu Mart se'n va esdevenir va engendrar a dins de Rea Sílvia als bessons Ròmul i Rem. Quant aquests van néixer, la seva mare per salvar-los va decidir llançar-los dins d'una cistella cap al riu Tíber. 


"Ròmul i Rem", Rubens
Però una lloba anomenada Luperca, va veure una cistella i es va acostar a veure, i al veure …

ELS DOTZE TREBALLS D'HERCULES (2)

Imatge
En el primer apartat vam veure els 6 primers treballs que el rei Euristeu va encarregar a Hèracles. Aquí van els 6 que segueixen: EL BRAU DE CRETAEn morir el rei de l'illa de Creta, el tron se'l disputen els seus tres fills: Minos, el més gran, demana a Posidó (déu del mar) que l'ajudi i el déu li envia un brau preciós com a senyal del reconeixement del seu dret a governar. Ara bé, cal que el sacrifiqui com a signe de lleialtat divina. Però, quan el veu, Minos se sorprèn, se'l queda i en sacrifica un altre. Com a càstig, Posidó embogeix el brau. Euristeu mana a Hèracles capturar-lo viu. Se'n va a Creta i, llançant-se des d'un arbre, comença una lluita per domar-lo. Finalment, li posa una anella al nas.
Heracles i el brau de Creta LES EUGUES DE DIOMEDES Diòmedes és el rei d'una tribu que habita la regió de Tràcia. En uns estables té unes eugues tan feres que s'alimenten amb la carn dels hostes. Hèracles s'embarca cap a Tràcia i se les enduu per a Euristeu…

LA DEESSA NYX

Imatge
Nyx (o nit), era la deessa de la nit. És una de les deesses més antigues, ja que va sorgir del principi de tot, del Caos o el no-res. Nyx va ser molt important pels antics grecs, ja que va ser la responsable de l'existència de molts dels déus més importants.  Va tenir dos fills amb el seu germà Èreb: Èter (déu del cel) i Hemera (deessa de la llum del dia). Els grecs deien que el dia començava quan Hemera sortia del Tàrtar a la superfície, substituint a la seva mare Nyx, i que la nit arribava quan Hemera tornava a l'inframón i tornava a sortir la progenitora.  La resta de la seva descendència va ser engendrada per ella mateixa. 
"La nuit", William-Adolphe Bouguereau, 1883
Alguns fills de Nyx:  
- Els bessons Hypnos i Tànatos, esperits del somni i la mort. Solien acompanyar a la seva mare durant les nits a sobrevolar la terra. 
- Les Keres, eren esperits femenins, conegudes amb varis noms diferents, per exemple: les Fúries o les deesses de la mort violenta (aquest nom era pe…