25 de març de 2019

LA FUNDACIÓ DE TEBES

Quan va abandonar la recerca d'Europa, Cadme i la seva mare Telefaassa van escollir viure a la ciutat de Tràcia. Un cop morta Telefaassa, Cadme anà a consultar l'oracle de Delfos, que li va aconsellar fundar una ciutat. 

Per escollir el lloc li caldria seguir una vaca fins on caigués extenuada. A la mateixa regió de la Flòcida trobà un ramat de vaques i les seguí fins que en un lloc de Beòcia, es va ajeure, però un dragó que allà protegia la font d'Ares matà alguns dels homes de Cadme. Cadme va matar el dragó i tot seguit sembra les dents segons el consell donat per Atena.

Llavors brotaren de la terra uns violents guerrers, que van rebre el nom de sembrats. A Cadme se li acudí llençar pedres entremig d'ells i, acusant-se mútuament es barallaren entre sí. Només en sobrevisqueren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i esdevindrien els avantpassats de les famílies més il·lustres d'aquesta ciutat.

Passat el temps en què Cadme hagué d'expiar la mort del dragó servint Ares, assolí el tron de Tebes i celebrà amb harmonia, filla d'Ares i Afrodita, unes fastuoses noces a les quals assistiren tots els déus.

La dinastia tebana fou continuada pel seu fill Polidor i després pel fill d'aquest, Làbdac.
Cadme matant al dragó

Marco Peña
4t ESO

ELS SÀTIRS

Els sàtirs eren unes criatures mitològiques gregues pròpies de les muntanyes que habitaven en els boscos.
Es caracteritzaven pel seu aspecte, eren meitat humans i meitat animals. Físicament tenien potes i cua de cabra, i també unes banyes i unes orelles ben punxagudes. Cal remarcar que tenien molt de pèl en el seu cos.

                                  
                                                sàtir

Els sàtirs normalment perseguien a les nimfes per tal de poder satisfer les seves pròpies necessitats sexuals. També els hi encantava la música i la dansa, però la seva activitat preferida, a part de perseguir nimfes, eren les festes. I eren uns amants del vi.
              
                         Diana i les seves nimfes sorpreses pels sàtirs, Pedro Pablo Rubén

LES LLEGENDES DELS SÀTIRS

Els sàtirs encarnaven la força de la naturalesa, la fertilitat i el creixement dels dons de Ceres i Dinoís, és a dir formaven part del seguici de Dinoís i a vegades també de Pan.
Aquest va voler donar a conèixer la beguda que havia descobert, el vi, per tots pobles. Òbviament ho va fer acompanyat dels seus sàtirs, centaures i algunes nimfes que havien estat seduïdes pel vi i la musica.

Els sàtirs més coneguts foren: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.


Berta Dong Reixach
4t ESO

22 de març de 2019

EL CÈRBER

El Cèrber  també anomenat el Ca Cèrber era un gos amb 3 caps, un cua de serp i  serps al coll de cada cap de gos. Aquesta espècie de gos era tant estranya que tant com la seva saliva i el seu alè eren verinoses. Aquesta criatura era fill d'Equidna i de Tifo i germans de la Hidra i la Quimera .
Aquesta criatura sempre a tingut el seu treball que era ser el guàrdia de les portes de l'Avern de l'Hades (deu dels morts) que des enllà impedia la sortida dels morts i l'entrada dels vius.
El Cèrber sempre estava encadenat a la porta de l'Avern, fent la seva feina. Vigilar l'entrada de les persones vius dins del mon dels morts i l'entrada dels morts al mon dels vius, bàsicament que no surtis cap anima de l'Avern.


                                 
                                 Hèrcules i Cèrber, Johann Berharn Fischer Von Erlach

1. PER QUÈ VOLDRIEN FUGIR LES ÀNIMES?


En els morts se'ls col·locava un òbol (moneda de l'època) a la boca. Aquesta moneda era per pagar el viatge del seu ànima a l'Avern, el qual sempre feia  
Charon , que consistia a travessar  els aigües de llacuna Estígia , les quals separaven el mon dels vius i el mon dels morts. Qualsevol mort que no tingues l'òbol faria que la seva ànima anés a la terra sense Descans. Un cop a dalt a l'Avern, allà les ànimes passaven per Judici d'Eac , Minos  i Radamantis .


                           
                                Òbol, la moneda del viatge per l'ànima dels morts

2. CÈRBER A LA TELEVISIÓ

                             
                                   El Cèrber en una pel·lícula de Harry Potter.


                             
                                        El Cèrber en una pel·licula de Scooby Doo.

Neene Mballo
4t ESO

BUST D'HOMER

Homer era un poeta entre el segle VII i VIII (aC) a Grècia. És creu que va néixer a Quios. Segons la llegenda, no sap si Homer va existir realment. També Diuen que va ser un poeta grec al qual s'atribueix l'autoria de la Ilíada i de l'Odissea. A quests dos poemes són els poemes èpics de l'antiga Grècia.
Saben que la vida d'Homer no és sap si va ser real o no, és van dir 7 Ciutats del su Naixement: Colofó, Cumes, Pilos, Ítaca, Argos, Atenes, Esmirna i l'esmentada Quios.
Encara que la vida d'Homer siguin i moltes vides inventades que han arribat fins ara a la nostra informació, hem de saber su famosa ceguesa que era llegendari i novel·lesca.
Homer va ser Presentat com ara un fill d'una òrfena anomenada Creteidas, que el va donar llum a Quios. Va Tenir una vida bohèmia, al cap d'un temps va tenir una malaltia que li va deixar cec. Homer va morir en una illa al (800 aC).


Aristótil contemplant el bust d'Homer, Rembrandt

Ara sabem que Homer és un poeta, parlarem de les Seves Dues obres més importants a l'antiga Grècia. 

La Ilíada  juntament amb l ' Odissea  és tracta de l'obra èpica més important de la literatura grega i la literatura universal. La Ilíada narra Cinquanta-un dies del Novè any de la guerra de Troia. I l ' Odissea  és la Continuació de la Ilíada. Realment hi ha unes Certes Diferències formals entre una obra i L'altra:
  • A l'Odissea hi ha Diferents Escenes, en canvi a la Ilíada només apareix el camp de batalla.
  • L'Odissea recull Altres Personatges mítics populars, a diferència de la Ilíada on només hi ha a els déus olímpics.
  • A l'Odissea a els déus són més propers als humans, és a dir que no son éssers estranys. 
  • A la Ilíada  es parla de temes més morals, com ara el bé i el mal o l'honor. 
Neene Mballo 
4t ESO

21 de març de 2019

ATENA

Atena, coneguda també pel seu nom llatí Minerva, és la deessa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència i els artesans.

NAIXEMENT D'ATENA

Atena és la filla de Zeus i Metis. El seu naixement no és gaire comú, més ben dit es bastant peculiar i estrany. La llegenda diu que Gea i Urà ja havien advertit a Zeus que si la seva dona tenia una filla seguidament tindria un fill que el destronaria. Això va fer que Zeus s'empasses a Metis, per tal de que no pogués tenir la filla. Alhora del part Zeus va començar a sentir uns forts dolors dins del seu cap, i va ordenar a Hades que li obris el cap. De la ferida del cap en va sortir Atena ja adulta, amb el seu casc, armadura i llança i també amb la decisió de ser verge. 

Atena amb el seu casc, armadura i llança

CONFLICTE ENTRE ATENA I POSIDÓ

Aquest conflicte va començar quan  es va fundar la ciutat de Polis. La gent havia decidit que el nom de la ciutat havia de fer referència a un déu, i estaven entre dos: Atena i Posidó
Per tal d'escollir-ne un dels dos, els ciutadans van proposar que ells portessin un regal i el que portés el més útil seria l'elegit.
Posidó va fer brotar una font d'aigua salada, i Atena oferir una olivera que donaria aliments a la gent del poble. Així doncs, els habitant van decidir que  finalment el nom de la seva ciutat seria en honor de la deessa Atena. 
Posidó enfadat, va inundar tota la regió. 

ciutat d'Atenes


Berta Dong Reixach
4t ESO

CONSTANTÍ I EL GRAN

Constantí I el Gran va néixer a Naissus, Dàcia el 27 de febrer de 272, i va morir a Ancycrona, Pont, el 22 de maig del 337. Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí va rebre el títol d'august per les seves tropes el 25 de juliol del 306 i va governar l'Imperi Romà, el qual es trobava en constant creixement, fins la seva mort. També refundà la ciutat de Bizanci, la qual més tard va anomenar Constantinopolis que significa "ciutat de Constantí", després la declarà la Nova Roma.

Era fill d'un oficial grec, Constanci Clor, que l'any 305 va ésser anomenat August. Un any després mor Constantí i és proclamat emperador per les tropes locals, enmig d'una situació política complicada, agreujada per les tensions amb l'antic emperador Maximià, i el seu fill Majenci. Constantí derrota a Maximià el 310 i al seu fill a la batalla de Ponte Millivio, el 28 d'octubre del 312.
Una tradició afirma que Constantí va tenir una visió abans d'aquesta batalla; mirant al sol, al qual com a pagà donava culte, va veure una creu i va ordenar als seus soldats que posessin en els seus escuts el monograma de Crist, és a dir les dues primeres lletres del nom grec superposades.
Tot i que després va seguir practicant ritus pagans, des d'aquesta victòria es va mostrar favorable als cristians. 
Conjuntament amo Licini, emperador a l'Orient, va promulgar l'anomenat "edite de Milà", afavorint la llibertat de culte. Més tard els dos emperadors es varen enfrontar i l'any 324 Constantí va derrotar Linici i es va convertir en l'únic August de l'imperi.

Constantí va portar a terme nombroses reformes administratives, militars, econòmiques, però sobretot varen destacar les políticoreligioses i en primer lloc les que anaven encaminades a la cristianització de l'Imperi. Va promoure estructures adequades per a conservar la unitat de l'església. Al costat de disposicions administratives eclesiàstiques, va prendre mides contra heretgies i cismes. Va lluitar contra varis cismes per defensar la unitat de l'Esglesia. 
El 330 va canviar la capital de l'Imperi Romà a Bizanci, que va anomenar Constantinoble. 
Bust de l'estàtua colossal de Constantí a la Basílica
Nova de Roma, autor desconegut
Judith Rodríguez Bares
1r Batx


















20 de març de 2019

CONSTANTÍ I

Flavius Valerius Aurelius Constantinus (272-337) conegut com Constantí I, va ser emperador de l'imperi Romà des del 306 fins al 337 Dc. La seva importància ve de que va ser el primer emperador cristià.Tot i que no fou batejat fins al final de la seva vida.

Va néixer a Naissus, l'actual Nis a Sèrbia i va morir a Nicomèdia.
Va ser fill de Constanci I i d'Helena. Va acompanyar el seu pare a Britània on quan va morir el seu pare va ser proclamat emperador per les seves tropes.El seu regnat no fou fàcil, perquè uns sis emperadors li van fer front per establir-se amb el poder. 

Constantí va refundar la ciutat de Bizanci canviant-li el nom a "Constantinoble" la que fins el segle XV devia el seu nom a Constantí. Actualment és anomenada Istambul.

Se'l recorda per haver promulgat l'Edicte de Milà l'any 313. Unes lleis que legalitzaven el cristianisme en l'imperi Romà i que consagraven la llibertat de culte. Això, fou clau en la expansió del cristianisme per Europa. I el desenvolupament de la fe cristiana en el transcurs de la història. Segurament l'adopció del cristianisme es tractava de una tàctica política.  

Va crear el solidus, una moneda que va contribuir a la estabilització de la moneda i que va ser un gran èxit.
La seva política va comportar un creixement dels privilegis de l'alta societat i un augment de la servitud.

Sempre ha estat venerat com a un sant per les Esglésies Orientals.

                              Constantí I el Gran

Podeu trobar informació més detallada Aquí. I escoltar el següent programa.



Martí Grau Alemany 
1r Batx

CIRCE

Circe fou una deessa/bruixa, que vivía a l'illa d'Ea. Filla dels dos grans titans Hèli i Perseis i germana d'Etees, Egea, Pasifae i Calipso.

Circe oferint una copa a Ulisses.
John William Waterhouse
D'aquesta deessa en trobem un mite que apareix en l'Odissea d'Homer que ens diu que després de que Ulisses passés pel país d'Estrígons i s'encaminés juntament amb la seva tropa cap a l'illa de la deessa Circe, Els homes d'Ulisses amb el capdavant d'Euríloc, van decidir endinsar-s'hi per descobrir cada racó d'aquesta, on minuts després van arribar a una vall on hi van trobar un bell Palau, el Palau de la deessa Circe. Tots els homes menys Euríloc, no es van resistir a entrar i un cop dins, s'hi van trobar a la jove Circe que els esperava  hospitalàriament i que els convidà a un banquet. 
I just en el moment en què tots estaven menjant, la deessa agafà la seva vareta i un per un, va convertir a tots els homes en animals com lleons, gossos, tigres... i els va tancar amb altres animals en uns estables. Euríloc que ho havia vist tot des de fora, va córrer a explicar-li el que havia presenciat a Ulisses.
Quan aquest se'n assabentar va decidir anar a salvar als seus homes i de camí cap al Palau se li aparegué el déu missatger Hermes que li va dir el secret per vèncer la màgia de la deessa, que consistia en afegir una planta anomenada Moly a qualsevol menjar o beguda que aquesta li oferís. Així dons, quan Circe li va donar una beguda a Ulisses, aquest, no es va convertir en animal, seguidament va treure la seva espasa i va fer prometre a la deessa que deixaria els seus homes en llibertat i que a ell, no li faria mal.

Circe envoltada de lleons.

I així va ser, els animals van tornar a la seva figura humana i Ulisses es va quedar a viure durant un temps amb Circe.

Gabriela Núñez

1r batx

19 de març de 2019

DIONÍS

Dionís era fill de Zeus i la mortal Sèmele, déu del vi, l'agricultura i vegetació, però també era conegut com el déu del teatre, per l'emoció i el caos. Organitzava diferents festes i banquets.

                                                              Déu Dionis

Segons el mite, Hera molt gelosa de Sèmele va convènçer-la dient-li que Zeus l'estava enganyant, l'hi deia que ell no era Zeus sinó un mortal que es feia passar per ell i perquè li digues la veritat sobre qui era i demostrar la seva immortalitat havia de preguntar-li que l'hi mostres tot el seu poder i tota la seva esplanador. Zeus per complaure va aperèixer envoltat de llamps i trons els quals van provocar la mort immediata de Sèmele.
Llavors saben que Sèmele estava embarassada del seu futur fill, Zeus ràpidament l'hi arrencar el nadó encara viu del ventre perquè pogués completar la gestació. Amb l'ajuda d'Hermes se'l cosir a la cuixa, on sis mesos més tard va poder néixer.
Despès del naixement de Dionís, Hera molt enfadada ordenar els tirans que matessin el petit i el tallessin a trossos. Aquests van complir les ordres d'Hera, el mataren, el tallaren a trossos i el ficaren a bullir en una caldera dels tirans. 
Rea, l'àvia de Dionís va unir totes les seves restes i el va tornar a la vida.


Anna Canadell
4t ESO

ÈDIP REI de SÒFOCLES

Èdip Rei, de Sòfocles, és una tragèdia grega que pertany al cicle tebà, on s'explica la història dels Labdàcides, una dinastia fundada per Làbdac, el pare de Laios i avi d'Èdip. 
Tot i que hi ha hagut moltes versions diferents i moltes d'elles contradictòries, explicaré la que té més semblança a la història de Sòfocles. 
Èdip Rei, de Sòfocles

Tebes era una ciutat maleïda des del principi del seu origen, una característica que marcarà tots els que siguin reis d'aquesta ciutat. 
Quan Laios, pare d'Èdip, torna a Tebes per recuperar el tron que legítimament li corresponia, arrossegava la maledicció de Pèlops, per haver raptat i violat el fill Crisip del rei d'Èlide. 
L'oracle de Delfos va predir que Laios moriria a mans del seu futur fill, i així és com decideix imposar-se una castedat forçosa. Tot i que, una nit es deixa endur per l'impuls eròtic i Iocasta, la seva dona, queda embarassada. Endut per la por del que havia predit l'oracle, ordena abandonar el nadó a les muntanyes del Citeró, però abans d'abandonar-lo va perforar-li els peus perquè així ningú no volgués acollir-lo. Però encara així, un pastor va trobar el nadí i el va portar als seus amos, que decideixen fer-lo passar pel seu fill i l'anomenen Èdip, que en grec antic, significa "el dels peus inflats". 
Quan Èdip va complir 18 anys, un home que anava borratxo li va explicar que els reis no són els seus veritables pares, i preocupat, els interroga. Aquests van negar que la versió d'aquell home fos veritat, però no aconsegueixen convèncer-lo. Així que decideix visitar l'oracle de Delfos, per preguntar-li quin era realment el seu origen. El noi, en sentir i descobrir el seu orígen i el seu destí, s'espanta molt, ja que l'oracle prediu que acabarà assassinant el seu pare i casant-se amb la seva mare. 

Èdip abandona la ciutat, creient així que evitarà que es compleixi la maledicció. Però en fer-ho, es trobà en una cruïlla de camins, on coneix a un senyor acompanyat per cinc servents que el tracten amb menyspreu. Èdip en veure aquella injustícia, perd el control i els mata: només se salva un dels criats, que aconsegueix escapar. Èdip, sense adonar-se que en aquell moment s'havia començat a complir la predicció de l'oracle, va continuar el seu camí. 

Arriba a Tebes, una ciutat que està sent atacada per un monstre anomenat Esfinx. En aquest enllaç podeu trobar la història de l'esfinx, i el que va passar amb Èdip i aquest detalladament. 
Èdip i l'esfinx


Èdip aconsegueix resoldre l'enigma, i Creont, després de saber sobre la mort de Laios , ofereix el tron i la mà de la seva germana Iocastra per compensar-lo per haver vençut a l'esfinx. 
Èdip és portat a com a nou rei a Tebes i allà es casa amb Iocasta, i tenen dos fills i dues filles: Etèocles, Polinicies, Antígona i Ismene. Durant uns anys va viure feliçment a la ciutat, fins que arriba una gran plaga mortal i s'adona que ell és el culpable de la mort del rei, i d'haver-se casat amb la seva mare. Embogeix i s'arrenca els ulls, mentre que Iocasta es suïcida. 



Alba Riera
1r batx

18 de març de 2019

MITOLOGIA I HARRY POTTER

Tots els fans de la saga de Harry Potter hauran pogut observar que l'autora fa us del llatí i el grec per escriure algun sortilegi o quelcom al llarg dels seus llibres. Tot seguit mostro una petita comparació de les criatures fantàstiques que apareixen al llibre amb la mitologia:

El gos de tres caps està basat en la mitologia grega. Representa el gos que vigila l'entrada a l'inframón, normalment adormit per la música d'Orfeó, només es desperta quan ha d'impedir l'entrada a algú que no hi és benvolgut.

El Basilisc, significa "petit rei". A la mitologia grega i al folklore medieval: el rei de les serps, pot matar amb una sola mirada i només pot ser abatut per una fura. 

Amycus un guerrer de Troia conegut per les seves habilitats de boxa. A Harry Potter és un cavaller de la mort.

Perseus és fill de Zeus i posseeix una capa de la invisibilitat. La profecia diu que mataria al rei malèvol (va matar Medusa). El déu Hermes li dóna una espasa màgica com a recompensa.

Merope a la mitologia grega una dona immortal es va casar amb una home mortal i va ser castigada per això. A Harry Potter i el misteri del príncep explica com la mare de Voldemort va ser castigada per casar-se amb un "muggle".

Centaures; segons la mitologia grega els centaures son meitat home meitat cavall. Són els savis mestres de Aquil·les i Hèrcules. A Harry Potter hi ha un centaure que és professor d'astronomia.

Luna deessa de la lluna. A els llibres apareix un personatge anomenat Luna Lovegood la qual és molt sàvia i actua d'una manera molt particular.


                                                       El gos de tres caps

Jana Casacuberta
1r batx

15 de març de 2019

LES ERÍNIES

Aquestes eren tres deïtats  anomenades Megera, Tisífone i Alceto que s'encarregaven de conservar l'ordre natural  però que van acabar tornant-se venjadores de crims i les injustícies que es cometien. Cadascuna d'elles tenia un diferent i fonamental paper. 
Es diu que van néixer de la sang d'Urà quan aquest va ser castrat pel seu propi fill Cronos , aquesta va ser considerada la primera injustícia des de la Creació
Eren éssers temibles representats amb ales, fuets i cabells de serps que es lligaven al voltant dels seus respectius cossos. S'encarregaven de fer impossible la vida dels pecadors, aquells que cometien errors, assassinats i fins i tot infidelitats. Res podia canviar aquest destí de ser castigats que els hi pertocava si cometien aquests pecats.   
Aquests càstigs no només anaven dirigits als mortals, sinó que als Déus també. Eren deesses de la venjança, per tant, ningú se'n salvava si era injust. 

MEGERA: Era coneguda com la envejosa
TISÍFONE: Encarregada de castigar
ALCETO: La que mai es deté 


Representació de les Erinias venjant-se davant un pecador

Un dels casos que van castigar va ser l'assassinat d'Orestes que va matar a la seva mare per venjar al seu pare i va haver de suportar un dolorós sentiment de culpa i a les Erínies amb ganes de venjança que el van perseguir sempre, ni tan sols el van deixar en el Temple d'Apol·lo.

Aquesta història simbolitza la transició dels crims de sang als que s'imposava la justícia de venjança, el cercle continu de crims i a la venjança que ha existit a la societat més primitiva fins la d'avui. 


Júlia Sabat
1r Batx

14 de març de 2019

HÈCATE

Hècate fou una deessa grega d'origen arcaic, també coneguda com a Ferea filla d'Astèria i Perses. Aquesta deessa, a l'inframon, era coneguda com a "la reina invencible" per la gran autoritat que posseia.
Representava la foscor i era la deessa de la bruixeria i la seva imatge era representada amb 3 cossos o 3 caps envoltats de serps al voltant del seu coll que caracteritzen les divinitats de la lluna, la mar i l'infern.
Escultura romana d'Hècate
Es diu que aquesta deessa caminava per les nits sense lluna acompanyada de gossos fantasmals que la caracteritzaven i era qui causava la por entre grans i petits, ja que enviava als humans monstres nocturns com per exemple Empusa  que menjava carn humana i se la coneixia perquè tenia una cama de bronze i n'era la responsable de la majoria d'accidents.
Era adorada per mags i  bruixes que li ofen sacrificis de gossos negres al final de cada llunació. Els mariners, també l'adoraven ja que aquesta deessa els assegurava bons viatges.

Fou mare dels monstres Escil·la juntament amb Forcis i més tard va tenir a Medea i Circe que foren fills d'Eetes.

Gabriela Núñez
1r batx

LLATINISMES I

Els llatinismes són paraules o expressions que provenen del llatí i que s'utilitzen en altres llengües de forma textual. Conserven el significat original, és a dir, el que s'utilitzava a l'antiga Roma però s'han adaptat a la nostra llengua. S'utilitzen sobretot en contexts cultes o científics tot i que n'hi ha que són bastant presents en el registre estàndard.  

Us parlaré d'alguns dels llatinismes més utilitzats avui dia i que segurament haureu sentit o fins i tot haureu utilitzat alguna vegada. 

Addenda: gerundi del verb addo, "coses que s'han d'afegir". Notes que s'afegeixen a la fi d'un escrit, normalment d'un llibre, per completar-lo o corregir-lo. 

Agenda: gerundi del verb ago, literalment vol dir "coses que s'han de fer". Actualment és un llibre que a cada pàgina hi ha un dia o uns quants dies d'un any i s'utilitza per apuntar dades importants amb la finalitat d'organitzar-se i no oblidar-se. 

Alias: en llatí significa "altrament". En català: àlias o àlies es refereix a un sobrenom. 

Alter ego: "un altre jo". Persona en qui algú té tanta confiança com amb ell mateix o un amic íntim, inseparable. || Persona en qui s'identifica una altra. 

Lapsus: "relliscada o error". És un error que es comet a l'hora de parlar o d'escriure. Quan ens referim a un error a l'hora de parlar diem que és un "lapsus linguae" tot i que si només diem lapsus també és correcte. 

Maremagnum: "mar grossa, maregassa". Gran confusió o desordre. 

Plus: "més". Quantitat que es dona per un treball o un servei extra. 

Post data o postdata: "coses escrites més tard". El que s'escriu al final d'una carta després d'haver signat i posat la data. 

Quid: "que". Punt essencial d'una qüestió. 

Quorum: nombre mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid, segons el nombre de votants. || Nombre mínim que hi ha d'haver en una assemblea perquè aquesta sigui vàlida. 

Summum: superlatiu de "super". El grau més alt al que arriba una cosa. 

Ultimatum: del pretèrit imperfet d'ultimo, "portar al final". Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació d'aquestes condicions, significa el trencament de les negociacions. 

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

13 de març de 2019

PÍNDAR

Píndar va néixer cap el 518 aC a Beòcia i va morir cap el 438 aC a Argos. Va ser un dels màxims representants de la poesia lírica grega concretament de la poesia lírica coral.

Píndar va pertànyer a una família aristocràtica, per aquest motiu es va poder permetre els seus estudis i els seus viatges. Es va criar a les ciutats de Tebes i Atenes, on va ser deixeble d'Agatocles. Encara sent molt jove va participar en un concurs literari de poesia, en el que no va guanyar. 
A l'edat de vint anys va començar a ser reconegut com a poeta i des de llavors va andar recorrent les diverses corts gregues recitant la seva poesia. 
L'obra del poeta líric consisteix en Epinicis o odes triomfals dedicades als guanyadors dels jocs esportius panhel·lènics: Olímpiques, Pítiques, Ístmiques i Nèmees.
Píndar tenia un esperit religiós i era profundament devot a les tradicions aristòcrates. Va impregnar la seva obra de la concepció religiosa i moral de la vida que li va permetre igualar-se a l'heroi celebrat, fins i tot quan es tractava d'un poderós monarca: el significat que això tenia era que posant en relleu i immortalitzant la gesta de l'heroi, el poeta educava les noves generacions tot perpetuant els antieks valors.

Píndar també va utilitzar el peà, els partenis, els himnes i cants dedicats al vi i cants fúnebres. La seva poesia tenia un nivell lingüístic molt elevat, ja que combinava diferents dialectes grecs i hi predominaven figures retòriques.
Artistes posteriors consideren que Píndar és el símbol de la llibertat del geni creador.
Bust de Píndar-Còpia romana de la grega
original del segle 5 aC





















Judith Rodríguez Bares
1r Batx

12 de març de 2019

LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC II

En aquesta entrada us explicaré les sis últimes constel·lacions relacionades amb el zodíac. 

7. BALANÇA:
El  mite més comú relacionat a aquest signe és el del rapte de Persèfone. Aquesta era filla de la deessa Demèter i el déu Zeus i el seu oncle Hades la va raptar i se la va emportar a l'inframón. La seva mare va decidir baixar al món dels morts a buscar-la, sense saber que la jove havia menjat un gra de magrana i com que era menjar de l'inframón ja no podia marxar. La seva mare desesperada va demanar ajuda als déus i van arribar a l'acord que Persèfone estaria sis mesos a la Terra amb la seva mare i sis a l'inframón amb Hades. Es relacionen els sis mesos amb les estacions; hivern i tardor seria quan Persèfone és amb el seu oncle ja que els camps no es cultiven i això significaria que Demèter està trista, en canvi quan Persèfone és a la Terra, la seva mare està contenta i els camps produeixen molt. La balança es va relacionar amb l'equilibri entre el dia i la nit durant l'equinocci ja que aquesta constel·lació marca l'inici de la tardor i està relacionada amb la cerca de l'aliment. Es relaciona a hades amb la constel·lació d'escorpí i a Demèter amb la de Verge ja que estan les tres unides. 
Rapte de Proserpina, Niccolo dell Abate

8. ESCORPIÓ O ESCORPÍ:
El mite del gegant Orió és el més utilitzat per explicar aquesta constel·lació. Segons el mite, Orió era un gegant ple de luxúria i riqueses que vivia en un castell on violava a totes les donzelles que passaven per davant. Un dia va veure passar a Artemis, la deessa de la caça i va intentar violar-la. Aquesta va demanar ajuda a un escorpí i va fer que piqués el peu del gegant. Aquest va demanar ajuda a Zeus que va decidir immortalitzar-lo i enviar-lo al cel. Artemisa per donar les gràcies a l'escorpí també el va pujar al cel convertint-lo en la famosa constel·lació, però el va col·locar lluny d'Orió, fent així que la primera es vegi a l'estiu, en canvi la segona s'aprecia a l'hivern. 


Diana sobre el cos d'Orió, Daniel Seiter

9. SAGITARI:

Quiró era un centaure, mig cavall, mig home, que havia estat mestre de molts herois com Hèrcules. La majoria de centaures eren dolents, Quiró era l'excepció. L'heroi estava lluitant contra uns centaures, que corrien cap a la cova de Quiró. Hèrcules va disparar una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra de Lerna, amb tanta mala sort que va anar directe al seu mestre. Tot i ser immortal, Quiró sentia el dolor del verí que portava la fletxa i va decidir donar la seva immortalitat a Prometeu per deixar de patir. Zeus va considerar que la seva figura no havia de ser oblidada així que va crear la constel·lació de sagitari sempre armat amb el seu arc i les seves fletxes.

L'educació d'Aquil·les, Delacroix

10. CAPRICORN: 
Correspon al mite del déu Pan, semidéu dels pastors que era un sàtir, mig home, mig cabra. El mite ens diu que Rea va enviar el monstre Tifó a matar tots els déus de l'Olimp inclòs Zeus. El semidéu Pan, no volia morir i es va llançar al mar convertint-se en meitat peix meitat home i va haver de tornar viure a la terra. Pan es va trobar al monstre Tifó desmembrant Zeus així que va decidir cridar per distreure el monstre i Hermes va poder tornar a ajuntar a Zeus. En agraïment, el déu dels déus, va convertir al semidéu Pan en una constel·lació mig peix mig cabra.
Ceres i Pan, Rubens

11. AQUARI:
Aquesta és la història de Ganímedes i Zeus. Ganímedes era el príncep de Troia i era conegut per la seva bellesa. Un dia estava en una muntanya vigilant un dels ramats del seu pare i Zeus va tornar a convertir-se en animal, aquesta vegada en àliga, per raptar el jove. Zeus però va donar al pare de Ganímedes uns quants cavalls divins immortals per compensar el fet d'haver-se convertit en au per raptar el príncep. Després d'aquesta compensació al rei de Troia, Zeus es va emportar el jove a l'Olimp perquè servís les copes als déus sempre sota la vigilància d'un Zeus molt enamorat.


Ganímedes i l'àliga, Thorvaldsen

12. PISCES O PEIXOS: 


La protagonista d'aquest mite és Dercet, filla d'Afrodita, que era mig dona mig sirena. Segons la llegenda, Dercet anava passejant per la vora d'una llacuna una nit quan va caure dins de l'aigua. Tot i ser mig sirena, li va ser impossible nedar i sortir però un peix que nedava a prop seu va ajudar-la. La unió dels seus dos cossos dóna lloc a la constel·lació.


Silvia Kanuteh Rubio

1r batx